Issuu on Google+

NATURALS                                                         

1


SUMARI

Pàg. · Funcions vitals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 ·Característiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 · Clasificació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

       

CRÈDITS: Naina Álvarez Mariona Calvet Lara Guerrero Johan Andrés Acosta José Mª García 2


pel fet que contribueixen a la formació del sòl fèrtil, mentre que els paràsits poden provocar danys greus quan infecten plantes o animals.

FUNCIONS VITALS  DELS FONGS   

·Nutrició: la nutrició dels fongs és heteròtrofa com la dels animals, ja que s’alimenten d’altres éssers vius. També s’alimenten de substàncies en descomposició o material orgànic del sòl. La seva digestió és externa (al contrari dels animals). No poden ingerir fragments d’aliment sòlid. Per tant, expulsen a l’exterior enzimes (un espècie de moc) que descompon la matèria orgànica. Després absorbeixen els nutrients senzills que es produeixen.

·Reproducció: en l’època de reproducció els fongs formen unes hifes (uns filaments pluricel·lulars microscòpics molt llargs i prims, que quan es ramifiquen formen una teranyina cotonosa anomenada miceli) especials que es diuen hifes fructíferes. Aquestes emeten uns òrgans formadors d’espores que s’aixequen per sobre del terra, i que poden ser de dues maneres diferents: els esporangis o els bolets. Els esporangis són els òrgans reproductors més senzills dels fongs (com les floridures). Tenen forma esfèrica, i estan situats al capdamunt d’unes hifes verticals. Quan les espores maduren la paret de l’esporangi es va fent més fosca, fins que es trenca i allibera les espores. Els bolets són els òrgans reproductors dels fongs més complexos (com un xampinyó). Té un peu o cama i un barret. A sota del barret hi ha l’himeni (teixit formador d’espores) que normalment es disposa en làmines. Quan les espores madures cauen i són emportades pel vent. Quan arriben a un sòl humit, germinen i formen un nou miceli.

·Relació: viuen sobre matèria orgànica, en terres riques en humus (part del sòl formada per la descomposició parcial de matèries orgàniques), o com paràsits de plantes i animals. La majoria de fongs viuen fixos al terra (són sèssils). Els fongs tenen una funció ecològica important

Bibliografia: Ciències de la naturalesa 1er ESO Nova enciclopèdia de l’estudiant La enciclopedia del estudiante

3


independent, el dels Micets. Els fongs estan emparentats amb els vegetals per la seva forma de reproduir-se, i amb els animals pel seu particular metabolisme que emmagatzema glicogen, un element característic que es troba en quantitats importants al fetge dels animals, i per contenir quitina en els seus teixits, un polímer lineal que es troba a la closca dels insectes. Els fongs es diferencien en inferiors i superiors. Els inferiors són els que no es poden apreciar a cop d’ull, tenint que utilitzar un microscopi per poderlos observar, d’aquí que s’anomenen també fongs microscòpics. Els superiors o fongs macroscòpics són els populars bolets que hom cull al bosc, i que en realitat, és la part fructífera del fong.

CARACTERÍSTIQUES DELS FONGS Degut a la forma com es desenvolupen i al seu hàbitat natural, seria impensable relacionar el fongs amb altres éssers que no fossin els vegetals. Però la veritat és que encara que molts aspectes d’aquests organismes siguin semblants , els fongs tenen unes característiques que els diferencien notablement i que ens mostren de forma evident de que no es tracta d’una planta. Un examen més exhaustiu de la seva estructura, va posar de manifest grans diferències amb respecte a qualsevol altre ésser viu. Per aquest motiu el homes de ciència varen creure convenient considerar a aquests organismes dins un regne

               Agaricus                                                                                                                     

                                                                     Boletus  4


TAXONOMIA DELS FONGS SUPERIORS TALL ESQUEMÀTIC D'UN FONG DE LA CLASSE DELS BASIDIOMICETS I ORDRE DELS AGARICALS. Si volem conèixer bé els fongs caldrà realitzar un examen morfològic que ens doni una idea clara de cada part de que es composa un exemplar. Per exemple, un bolet de l’ordre dels agaricals pot estar format pel Capell (Carpòfor), himeni, (himenòfor) peu o cama, anell o vel, volva i miceli. És essencial saber diferenciar cada un d’aquets elements, doncs la majoria de vegades es requereix una observació acurada per tal d’identificar el fong. Factors naturals com el vent, la pluja o el sol, poden eliminar o alterar qualsevol d’aquets elements; poden perdre l’anell, el granulat de la cutícula del capell, o es poden produir variacions importants a la seva coloració, amb la qual cosa es fa més difícil la seva identificació. poden canviar vàries vegades de forma a mesura que augmenta la seva edat. La pell que el cobreix s’anomena cutícula i pot presentar diversos aspectes com arrugues, esquerdes, de consistència envellutada o coberta per escames o berrugues per exemple, i que en realitat es tracta de la resta del vel general que el cobria en estat jove.

CAPELL O BARRET És una de les parts fonamentals per l'identificació del fong. La seva mida varia notablement, des de tenir pocs mil·límetres en algunes espècies, en altres pot assolir els 30 cm. La seva forma també és molt variada i quan és jove acostuma a estar tancat al voltant del peu. Algunes espècies

5


pot presentar estructura laminar com la majoria del gènere Agaricus, amb tubs com els Boletus, arrugues o venositats com els Cantharellus, o agullons com els Hydnum

HIMENI És la part reproductora del fong. Es tracte d’un teixit molt fi que en realitat és un conjunt d'elements fèrtils productors d’espores L’ himeni PEU O CAMA El peu o cama és la part del fong que aguanta el capell, i que generalment té forma cilíndrica. En el s’hi troben una sèrie de detalls importants per identificar l’espècie, com és la forma, la separabilitat, la ornamentació, la seva col·locació, el seu interior i la consistència.

MICELI El miceli és la part vegetativa del bolet, i és en realitat l’autèntic fong. La seva missió és prendre del sòl els diversos compostos orgànics per alimentar-se. En ocasions poden semblar falses arrels. Generalment és de color blanc, i por arribar a tenir molta llargada.

ANELL O VEL L’anell que presenten alguns exemplars de fongs, és en realitat la resta del vel parcial encarregat de protegir l'himeni del fong jove, que al no haver-se després del tot, queda enganxat al voltant del peu. No tots són iguals ni es troben a la mateixa alçada, sinó que poden ésser alts (Macrolepiota procera), a mitja alçada (Agaricus campestris), o relativament baixos (Amanita pantherina).

ECOLOGIA DELS FONGS Dins el regne vegetal existeixen dos grups importants de plantes; les Fanerògames i les Criptogrames. Les primeres tenen flors i les segones no. A les Criptogrames se les va dividir en tres grans grups, amb el nom de tal·lòfites, briòfites i pteridòfites. El grup més inferior és el de les tal·lòfites, composat per bacteris, algues i líquens. Les tal·lòfites no tenen arrel, ni tija, ni fulles, ni flors, només disposen d’una mena de cos vegetatiu. Dins aquest grup de plantes i fins no fa massa hi pertanyien els fongs en relacionar-los amb un vegetal. Però avui dia està plenament demostrat que el fongs no són plantes. A diferència dels vegetals els fongs no tenen clorofil·la, la substància verda amb la qual les plantes sintetitzen els aliments en presència de la llum. Aquest fenomen s’anomena fotosíntesi, i es produeix en combinar l’anhídrid carbònic de l’aire amb l’aigua que la planta extreu del sòl mitjançant el seu arrel.

VOLVA Quan el vel general que cobreix a la majoria de les espècies del gènere agarical es trenca per deixar pas al capell, poden passar dues coses; que desaparegui o que en quedin restes al peu. Aquestes restes en forma de sac o funda que envolten la base del peu s’anomena volva. Poden ser en forma de sac com hem dit (Amanita caesarea), en forma de granulacions quadrades que recobreixen la base de peu formant cercles (Amanita muscaria) i algunes molt rudimentàries i poc diferenciades (Amanita rubescens).

6


absorbides per les cèl·lules de fong, i que a més, extrauen del terreny on es troben l’aigua i les sals minerals que necessita el fong. Segons la forma que prenen l’aliment els fongs poden ser simbiòtics, sapròfits i paràsits.

Els fongs en canvi, no poden sintetitzar els aliments com ho fan les plantes. La seva alimentació depèn directament d’altres éssers vius dels quals en prenen l’aliment prefabricat. Per fer-ho segreguen un enzims que transformen l’aliment en petites molècules, que a continuació són

FONGS SIMBIÒTICS La simbiosi és la forma més comú de vida de la majoria dels fongs superiors. Podríem definir-la com una ajuda mútua, és a dir, es dona una cosa i se’n rep una altre a canvi. En el cas del fongs s’anomena simbiosi micorrízica, que és la relació d’un fong amb una arrel d’un arbre o planta superior. En aquesta mena de associació el fong rep de la planta l’aliment que necessita i a canvi, li paga fent que la planta obtingui del sòl amb més facilitat l’aigua i les sals minerals que li són necessaris. També passa que una determinada espècie de fong està relacionada amb una determinada espècie de planta; per exemple el pinetell (Lactarius deliciosus) prefereix les coníferes en canvi el rossinyol (Cantharellus cibarius) els planifolis.

FONGS SAPRÒFITS Aquest tipus de fong el podem trobar en quasi tots els mitjans naturals i artificials. Gairebé no hi ha cap matèria orgànica natural que no pugui ser degradada per aquesta mena de fong. Aquest organismes viuen de les deixalles d’altres plantes, a les que arriba a desintegrar. Si ben veritat és que no aporten cap ajut a la planta superior, tampoc la perjudiquen. En els cas dels arbres acostumen a atacar les parts mortes de la fusta. Un típic exemple de fong sapròfit és l'exquisit camperol, (Psalliota campestris) que creix en terrenys adobats per fems.

FONGS PARÀSITS Existeixen una sèries de fongs paràsits que viuen a expenses d’altres organismes vius, com ara plantes, animals insectes i d’altres fongs, als que provoquen greus lesions i que en ocasions pot arribar a causar la mort de l’organisme hoste. Algunes espores d’aquest fongs són molt agressives i en el

7


cas del arbres aprofiten qualsevol ocasió per infiltrar-se. La penetració del fong es produeix normalment a través d’una agressió patida a l’escorça de forma fortuïta, inclemències del temps, animals, insectes, etc. Un cas ben clar el tenim amb el Ceratocystis ulmi, que provoca la coneguda malaltia del om holandès o la Agrocybe aegerita, un fong comestible que ataca a les pollancres a les que arriba a consumir poc a poc.

Els buscadors de moixernons experts acostumen a trobar-los observant allà on l’herba té més verdor, lloc que anomenen "moixerneres", ja que sembla ésser que el miceli d’aquest bolet té la propietat d’acumular nitrats, que tenen la particularitat d’augmentar les funcions clorofíl·liques de l’herba que l’envolta.

El miceli Té la particularitat de créixer en forma circular , i si el terreny és apropiat com per exemple un prat, arriben a formar uns cercles quasi perfectes que són els anomenats erols. Uns bolets que acostumen a crear aquests erols són els Marasmius orèades (Cama-sec), i el Calocybe gambosa (Moixernó). Per entendre com es formen aquests cercles direm que la part més jove del miceli és la més externa, i és allà on es troba la zona fèrtil. A mesura que passen els anys el miceli es fa més estèril a la seva zona interna, per la qual cosa el cercle es fa cada vegada més gran. En ocasions les condicions del terreny impedeixen de poder formar aquest erols aleshores el miceli a mesura que va creixen va prenent formes distintes.

En el cas del Cama-sec, antigament es creia que aquest fong tenia propietats herbicides al comprovar que matava l’herba del seu voltant. L’herba morta prenia una forma anular, és a dir, seguia l’erol. Aquest fet però, es deu a que la massa de hifes del fong arriba a absorbir tota l'humitat del sòl, i al ser aquesta massa en certa manera impermeable, impedeix que l’aigua de la pluja pugui penetrar de forma natural. La vida d’un bolet adult és molt curta, més o menys d’una setmana que és el temps que necessiten les espores per germinar.

Hydnum

8 8


CLASSIFICACIÓ DELS FONG · División Myxomycota: Mixomicetos i organismes afins. Són fongs fagocítics, sense paret cel·lular, i que en algunes fases de la seva vida recorden a les amebes. Incloïa a les classes Myxomycetes (les floridures del fang veritables, formadors de plasmodis, així com alguns grups paràsits de plantes), Acrasiomycetes (formen pseudoplasmodis per agrupació de amebes) i Labyrinthulomycetes (formen xarxes mocoses, i solen ser marins). · D. Eumycota: fongs verdaders, habitualmente filaments,i que s’alimenten per absorció: o

o

o o

Clase Phycomycetes: Ficomicetos . Són fongs amb el miceli no paredat. Aquí s'inclouen tant grups de fongs amb espores flagel·lades (ex.: oomicetos), com uns altres que no les presenten (ex.: zigomicetos). Cl. Ascomycetes: Ascomicetos. Son fongs amb el miceli paredat. La cariogamia i meiosi ocorren en unes cèl·lules denominades fàstics. Cl. Basidiomycetes: Basidiomicetos. Fongs amb micelio paredat. Cariogamia i meiosis ocorren en els basidios. Cl. Deuteromycetes: Hongos imperfectos. Su miceli és paredat, i no presenten reproducció sexual.

9


Fongs 1 ESO