Issuu on Google+

Josep Bagur


Índ - INTRODUCCIÓ 1-2

- TRAJECTORIA 3-4

- CEGUERA 5-6


dex - ART I ARTISTA 7-10

- CONCLUSIÓ 11-12


E

n aquest escrit parla Josep Bagur Corominas, així com de la me en les vivències, situacions i exper d’alguna manera o d’una altra, ha Nascut a la ciutat de Maó, Menorca, l’an d’ara, un dels artistes més reconeguts dels pocs destacats que vetllen per imp que, cada vegada més, queda sorprès d’actes, fent arribar art internacional artistes de Menorca que enca

1


aré de la vida i de la psicologia de a seva trajectòria com a artista, basantriències de la seva vida personal que, an influït en la seva vida artística. ny 1961, podríem dir que és, a moment de la ciutat i de l’illa, a part de ser un pulsar i promoure l’art per a un públic s per la seva capacitat d’organització i, sobretot, donar a conèixer els joves ara es troben en creixement.

2


E

specialitzat en l’àmbit de la pintura, Bagur ens “Començant pel còmic dels anys 60, estudiant de manera no”, va respondre l’artista quan li vaig pregun Al llarg dels anys, i després d’haver realitzat els estudis de B una etapa expressionista, la creació de Bagur es va basar en guerra de Bòsnia, així com als refugiats, als abandonats o a al públic (recordem que estem parlant d’un públic que ha que atribuïa a la vida del pintor la vivència de situacions tor preguntar a Josep si aquest discurs era cert, si la pintura d’a via marcat la seva vida i que repercutia en la seva obra. moda, sinó que la seva identificació com a artista i, si més sense necessitat d’haver de viure cap situació de temàtica. Podríem dir, doncs, que allò que coneixem en qüestió, es va trencar totalment. Resulta 1 traumàtica, aquella pintura només el feia

3


explica que la seva obra és fruit d’una iniciativa pròpia. autodidacta l’anatomia de personatges com Capitán Truentar quins van ser els inicis de la seva passió. Belles Arts a la Universitat de València i d’haver culminat en una pintura reivindicativa, fent una especial referència al la a les prostitutes. Va ser llavors quan, al mostrar la col·lecció avia vist poc art en aquell moment), es va crear un discurs rtuoses pel fet de representar escenes provocadores. Li vaig ’aquell moment era fruit d’alguna experiència cruel que haLa seva resposta va ser que no pretenia fer una pintura de no, com a persona, es basava en ser noble amb ell mateix, desgràcia per representar en la seva pintura aquella com a Narrativitat del jo, referent a l’artista que l’artista no havia viscut cap situació seguir essent fidel a la seva personalitat.

4


5


Després d’haver tingut una primera pèrdua uns anys anteriors, l’any 2004 va perdre, gairebé, la vista, qual cosa el va portar a trobar-se en una situació pràcticament de ceguera amb la que hauria de conviure la resta dels seus dies. El que pensem en aquest moment és que la vida de Bagur canvia totalment, que ja no és capaç de continuar amb la seva pintura, que necessita algun tipus de teràpia per poder superar una situació d’invalidesa tan traumàtica com és la pèrdua de la vista. Llavors reflexiono i li pregunto a l’artista quines són les diferències entre la seva vida com a pintor amb el 100% de la vista i la seva vida com a pintor amb el 10% de la vista i quina ha estat la seva teràpia per continuar endavant.

6

Sincerament, em sorprèn i m’emociona la seva resposta. Llevant aspectes tècnics de la pintura, així com el control de les distàncies, la identificació cromàtica o la il·luminació especial i concreta que necessiten els seus ulls, la seva pintura i el seu amor no canvia ni el més mínim. “ Jo mateix he volgut que això no canviés, que la pèrdua de la vista no produís un canvi en la meva pintura, que no produís un canvi en la meva persona”, explica Bagur quan parlem d’aquesta situació. Doncs ens trobem al davant d’un procés de superació, de molt treball personal. D’una lluita constant. I no per mostrar un ideal del jo, sinó per demostrar al públic que la seva pintura no la canvia res ni ningú, ni tan sols la foscor.


Ara bé, d’altra banda, allò simbòlic de Josep Bagur podem dir que sí que canvia. Bagur compren la importància dels ulls, de la mirada, d’una manera que nosaltres no podem. De la mateixa manera que ell tampoc podia abans d’haver deixat de veure-hi. Per tant, la importància de la vista ja no és la mateixa que abans per a ell, ara s’ha multiplicat alhora que la visió s’ha dividit, ara viu sense poder veure colors, però sí podent-los somiar, pensar i estampar-los al damunt d’una tela. Bagur conclou: “I encara que això suposa una continua superació, la pintura m’ajuda a desinhibir-me d’aquesta lluita i d’aquest procés”. En definitiva, paraules per admirar. Arribats a aquest punt, penso que podem entendre millor o, si més no, de manera diferent, l’art i les respostes del pintor.

7


Vaig pensar que havia arribat el moment de preguntar-li com es definiria com a artista, per començar a parlar de la identitat, de la identificació que té sobre ell mateix. Va ser aquí on Josep, després d’haver mostrar el seu respecte cap a la paraula artista i d’haver considerat que es troba en una formació constant, es va definir com una persona lliure amb el seu art, afirmant que ell, juntament amb la pintura, són un cúmul de sensacions que desemboquen en la pèrdua de la noció del temps, en l’aïllament. Considera estar lluitant per arribar a aconseguir un objectiu que, segons ell mateix, no sempre surt, fent néixer una vessant “masoquista”, basada en la repetició i la dedicació total per la pintura, afirma l’autor. A continuació, explica que li agrada provocar al públic contemplador de la seva obra, pretén produir un diàleg entre la pintura i el receptor. Per tant, podem estar parlant de la diferència per crear identitat. En aquest cas, marcar una diferència en la seva personalitat, que pretén restar en l’estil de la seva pintura i, així, marcar una identificació que, juntament amb altres coses, el construeix. 8


Bagur s’identifica al seu estudi, doncs pensa que el millor d’una obra és el seu inici, on gaudeix mentre aquesta es comença a fer, comença a créixer junt a ell. Llavors, quan la tela esta “acabada”, intervé el públic, on Josep ja no hi és. Malgrat que això li provoca alegria, ja no forma part del procés, en el qual només hi és ell, sinó forma part del destí de la pintura, en el qual ell ja no hi és. Veient la profunditat amb la que Bagur em parla de la pintura i, en concret, de la seva mateixa, li pregunto per les pulsions, doncs volia saber si canalitzava els seus instints i les seves energies amb l’art, pintant. La seva resposta va esser “sí, sempre”, i encara que els sentiments no l’influeixin en la temàtica de la seva obra, si que l’influeixen en la necessitat de pintar. És curiós!, si més no, que no canviï el tema de la seva pintura, però en el moment en que li demostro la meva sorpresa, Josep em parla dels seus orgasmes mentals.

9


10


Doncs començo a relacionar i arribo a la conclusió que, tot i que les energies de l’artista no modifiquin la temàtica de la seva pintura, culminen en la sublimació. Porta aquests instints cap a conductes superiors i em diu: “gaudeixo, arribo a orgasmes mentals mentre ella, la obra, neix i creix junt a mi”. Després d’haver parlat de les pulsions, decideixo parlar amb Bagur sobre l’efecte Pigmalió i sobre l’ideal de jo. Lògicament, després d’haver llegit el text fins a aquí, ja podem deduir quines seran les seves respostes, què pretén amb el seu art i amb les seves exposicions. Josep em contesta que de cap manera es basa en l’efecte Pigmalió, doncs la seva pintura no es basa en el que els altres esperen d’ell, de la mateixa manera que no desitja mostrar l’ideal del jo en les seves obres. Com ja s’ha explicat abans, la seva pintura no pretén complaure al públic, fent sempre el mateix tipus d’obra, tractant amb el mateix tipus de temàtica... Sinó pretén esser noble amb ell mateix ja que, per a ell, aquesta és la millor manera per a esser fidel amb el seu públic, el qual sap quin sentiment regna als seus quadres, quina passió reflexa en les seves obres i quin és el seu per què. Arribant al final d’aquest escrit, m’agradaria dir que he relacionat alguns dels conceptes treballats a classe, si més no els que per a mi tenien més relació amb els aspectes de la vida i la psicologia de l’autor. He tractat d’explicar el cas real d’un pintor que, de sobte, un matí qualsevol de la seva vida es va aixecar amb un coàgul de sang que li va provocar un important despreniment de retina, que li faria viure la resta de dies en una situació d’invalidesa visual. A més, amb això he pogut demostrar que els traumes o situacions cruels i amargues de la vida no tenen perquè influir en la vida professional d’un artista. Dit d’una altra manera: l’ obra d’un pintor no necessàriament s’ha de basar en els seus traumes o vivències tortuoses.

11


Aquest és un clar exemple de superació personal i de força de voluntat per afrontar situacions límit de la vida, sobretot si tenim en compte que és una persona que viu creant, pintant. Ara bé, personalment, encara que l’artista m’hagi explicat que no ha portat a terme cap tipus de teràpia, i que la ceguera no ha influït en la seva pintura, penso que , pot ser inconscientment, la pintura ha estat la seva teràpia. Ha estat aquell impuls, aquella força que ha necessitat Bagur per a comprendre la importància del que està fent, aquella força en la que ell es recolza per seguir endavant, per seguir veient que pot, que és capaç. I així ens ho transmet, així ho veiem reflectit en les seves pintures quan les contemplem, quan ens quedem en blanc intentant comprendre aquelles textures que identifiquen les figures de les seves teles, quan intentem entendre aquella atmosfera de força que ens envien les seves mescles. Perquè és així, la pintura de Bagur no comporta debilitat, tristor, sinó profunditat, passió i grandiositat. Haig de dir que gairebé no hi ha informació sobre aquest artista a la xarxa, i encara que sigui una llàstima, ha estat una bona excusa per anar a fer-li una entrevista, per parlar amb ell i profunditzar en el tema. I gràcies a això i al coneixement personal que tinc de Josep, he pogut realitzar aquest treball. Personalment, penso que és una persona per admirar, un punt de referència per veure el que realment importa en la vida. Un vertader exemple de superació per a mi que, molts cops, m’ha ajudat a seguir endavant i a superar el obstacles que m’impedeixen continuar.

Sincerament, ha estat un plaer.

12


Núria Pons Pérez LagA5 2013/14


Josep bagur