Issuu on Google+

DIJOUS 30 DE DESEMBRE DEL 2010

10

¿S

erà capaç el nou president de la Generalitat d’afavorir la implantació en el Parlament d’unes normes formals de correcció? No parlo de moral, o només indirectament. Parlo d’una correcció política que podríem qualificar de professional. Estic tip de contemplar rialletes sarcàstiques d’algun diputat mentre el diputat d’un altre partit fa determinades declaracions. Mentre un parlamentari parla, ja estic cansat de veure com dos membres d’un altre partit es xiuxiuegen a l’orella algun comentari divertit. Si el Parlament

Lectors EL PERIÓDICO publica opinions, rèpliques i suggeriments d’interès general, respectuosos amb les persones i institucions. No es consideraran les cartes de més de 15 línies, que podran ser extractades. Tot i així, resulta impossible publicarles totes. Tampoc es mantindrà correspondència o contacte telefònic sobre el seu contingut. Hi han de constar: nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon. QUEIXES: Els lectors poden expressar les seves queixes al diari o bé al Consell de la Informació de Catalunya (CIC). Al CIC només quan considerin que s’han vulnerat els principis que estan recollits al Codi Deontològic, pel tractament que donen els mitjans informatius sobre els diferents temes. Us podeu dirigir al Consell de la Informació de Catalunya trucant al telèfon 93 317 19 20.

pujada de PREUS

Ja n’hi ha prou Josep Esteban Barcelona

S’ha apujat el rebut de la llum, el rebut del gas, les tarifes dels transports públics i els beneficis de les empreses d’aquests sectors. Mentrestant, es congelen les pensions, s’incrementen les comissions bancàries i es retallen els drets dels consumidors, ja que l’única cosa que no puja són els salaris i les pensions. Amb tot plegat, ¿què fem nosaltres? No res. Acotem el cap, ens queixem i anem pagant. El 1951, quan només tenia 10 anys, hi va haver una pujada del preu del bitllet del tramvia. Recordo que el poble es va rebel·lar, ens vam unir tots en contra d’aquella injustícia, es va fer una vaga i ens vam enfrontar a la policia. El Govern franquista va veure que la gent no dormia, que tenia el valor suficient per expressar-se enfront del que considerava injust. El poble d’ara només sap queixarse i prou, no tenim la valentia per dir «ja n’hi ha prou», i d’això se n’aprofiten els governants, que tenen la butxaca, la panxa i les espatlles ben cobertes.

Petit observatori JOSEP MARIA

Espinàs

La nova temporada política

fos una escola, el mestre hauria de reclamar atenció i silenci. Ja sé que la meva proposta pot ser considerada disciplinària –com si la disciplina pública fos un pecat de dictadura–. Simplement, m’agradaria que s’imposés l’educació, i no crec que en una sessió parlamentària s’hagi d’acceptar allò que faria lleig en una reunió social. Sobren ganyotes despectives i falta una actitud més seriosa d’atenció. Encara que allò que estigui dient el diputat d’un altre partit no tingui cap interès, hi ha una manera formal de parlar i una manera formal d’escoltar. No faig una defensa de la rigidesa, sinó del respecte. No serà fàcil aconseguir aquesta manera de ser

CORREU Consell de Cent 425-427 Barcelona 08009

FAX 93.484.65.62

i d’estar com a diputat, perquè la tendència a sentir-se com a casa en l’exercici d’un càrrec públic està molt arrelada. Un polític en acció no cal que sigui trempat ni graciós. Arriba un moment que el ciutadà es fatiga de la simpatia. La simpatia ha acabat sent negativa per a Rodríguez Zapatero. La irritació també pot ser negativa. No sé si ho està, però Rajoy sembla una persona irritada. I el mal és que no se sap per què, si no és perquè no presideix el Govern espanyol. Tinc la impressió que la majoria d’electors valora positivament la serenitat i l’energia expressada amb calma. L’agressivitat fatiga, i crec

CORREU ELECTRÒNIC cartalector@elperiodico.com

Per un ensenyament despolititzat

A

Catalunya, encara no hem acabat de pair el canvi del poder polític i els nous governants ja parlen de modificar la llei d’Educació, aprovada fa poc més d’un any al Parlament. Aquesta llei suposa canvis en el model educatiu i en la manera com les escoles es relacionen amb l’Administració que les tutela. No obstant, el que més ha transcendit és el canvi del calendari escolar i la introducció de l’anomenada setmana blanca. De tot plegat, però, el que fa més ràbia és que els nostres polítics no siguin capaços de consensuar un model educatiu únic i allunyat de la picabaralla política. S’omplen la boca amb paraules grandiloqüents quan parlen de l’ensenyament, però a l’hora de la veritat fan servir l’escola com una arma política de primer ordre. Enmig hi som els pares, que patim pel nivell educatiu amb què els nostres fills sortiran de les aules i que, a

aquestes altures, tampoc sabem si la polèmica setmana blanca es farà o no. Quin guirigall. En vista del que passa sempre amb aquesta qüestió, els ciutadans hauríem d’exigir als polítics que separessin l’educació del joc polític i que es creï un consell de savis que fos l’encarregat de determinar com i què és el que convé que aprenguin els nostres fills. Hauria de ser un òrgan representatiu de la societat i totalment deslligat d’idelogies polítiques i creences religioses, però preparat per afrontar una qüestió tan delicada i fonamental. Suposo que és una utopia pensar que això pugui acabar passant, però desitjar que els polítics estiguin a l’altura de les circumstàncies és el mínim que es pot demanar a uns governants que, des de fa molt temps, viuen al marge de la realitat quotidiana que estan patint els ciutadans que els sustenten.  Nofre Pasqual. Vic

¿Qui se n’ha endut l’extintor? Aquesta fotografia, feta fa uns quants dies, és la imatge de l’interior d’un vagó de metro de Barcelona, a la línia 1. Com es pot observar, la porta d’un dels extintors instal·lat al vagó porta un cartell que diu: «En cas d’incendi obriu aquesta porta». La veritat és que, si per alguna raó es produís un incendi i calgués utilitzar l’esmentat aparell, la porta només s’obriria, en tot cas, perquè marxés el fum, ja que l’extintor no hi és.  Ramon Costa. Barcelona

EL PERIÓDICO a la xarxa

www.elperiodico.cat

que en aquest aspecte s’equivoca Sánchez Camacho. Tinc la impressió que suavitzant-se hi guanyaria. Perquè els electors valoren l’autodomini. Els polítics –no els demagogs– han de tenir unes proporcions. Sense voler donar lliçons, crec que Herrera hauria de treballar el to de veu i l’entonació. A Puigcercós potser no l’afavoreix un físic massa potent, però és clar que no pot encongir-se. Però abaixar una mica el cap potser sí. Que Laporta i els seus no es posessin drets quan Mas era proclamat president és un gest d’incomprensió de la política. Espero que en aquesta legislatura millorin els resultats en formació parlamentària. H Ediciones Primera Plana SA, editora del diari EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, s'oposa expressament a la reproducció comercial dels continguts d'aquest diari, en la modalitat de revistes o recopilacions de premsa (press-clipping), sense comptar amb l'autorització escrita de la seva editora, als efectes del que estableix l'article 32.1, paràgraf segon, de la Llei de Propietat Intel·lectual.

vern té dret a fer tot el que sigui possible per solucionar els problemes, ¿per què no aprofita aquests milions d’euros congelats que no utilitza ningú?, ¿per què sempre han de ser els ciutadans els que paguin els plats trencats amb tantes pujades d’impostos? L’única cosa que han fet les mesures adoptades fins ara ha estat empobrir encara més els ciutadans i fer-nos la vida més dura i infeliç. El Govern és com una poma sucosa, madura per fora, però podrida per dintre. prescripció judicial

Comparacions Francí Xavier Muñoz Madrid

Només la ignorància o la malícia poden equiparar la figura jurídica de la prescripció amb la de l’absolució o la de la innocència. La primera comparació ha estat la utilitzada pel president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, al saber que l’Audiència Provincial ha dictat el sobreseïment, per prescripció, de quatre dels cinc delictes dels quals se l’acusava. La segona ha estat utilitzada pel vicesecretari del PP, González Pons, al tenir coneixement de la notícia. Que Fabra i González Pons parlin per als seus és evident, però que el PP no desautoritzi aquestes comparacions diu molt del concepte de política i de justícia que té aquest partit, ja que resulta preocupant que qui està cridat a governar el país permeti que es facin unes tergiversacions tan grolleres.

Crisi i corrupció

Polítics pletòrics

Sergio Escudero Barcelona

María Eugenia Bolaños Madrid

És evident que el Govern, quan necessita recaptar diners per pal·liar el dèficit de la nació, escull la solució més còmoda: augmenta els impostos i apuja el preu d’articles bàsics de consum, és a dir, esprem les butxaques dels ciutadans com si fóssim llimones. Per la seva part, encara hi ha diversos casos d’estafa i corrupció que estan pendents de judici, de manera que hi ha milions d’euros congelats en comptes embargats a l’espera que els jutges dictin sentència. Si se suposa que el Go-

Avui dia el que és important no és que un polític sigui o no un delinqüent, sinó que hagi passat el temps suficient perquè el delicte hagi prescrit. No m’estranya que el senyor Fabra estigués pletòric. Al PP, la prescripció l’omple de goig. El senyor Rajoy va dir que no li importa el que faci el Govern, ja que la cosa verdaderament important és un canvi del sistema polític. ¿L’ha traït el subconscient o ens està preparant una sorpresa aliena a l’Estat de dret?

EL MÉS LLEGIT

EL MÉS COMENTAT

EL MÉS VALORAT

Els millors 20 llibres de l’any que s’acaba

El sacerdot Houtart va abusar d’un menor

Crisi de la Federació Catalana de Futbol

Maletes perdudes, de Jordi Puntí, L’última nit a Twisted River, de John Irving, i Temps d’Estiu, de J. M. Coetzee, encapçalen la selecció dels llibres de l’any d’EL PERIÓDICO.

El sociòleg marxista, de 85 anys i un dels pares de l’altermundisme, demana que se suspengui la campanya en favor de la seva candidatura al Nobel de la pau. Admet que va abusar del seu cosí.

Quinze directius han presentat la dimissió. Una junta gestora programarà noves eleccions en un termini de tres mesos. L’actual president, Jordi Casals, ha d’abandonar el càrrec.


ENSENYAMENT DESPOLITITZAT