Page 1

TEATRE KADDISH PRESENTA

PER ACABAR AMB EL JUDICI DE DÉU D’ANTONIN ARTAUD


ràdio «Exclamacions, interjeccions, crits, interrupcions, interrogacions, proclamacions sobre la reconsideració del Judici Final. El judici final no tindrà lloc, va tenir lloc, s’esdevingué, cal repetir-lo. Qui ha de fer una pregunta a déu? Qui ha d’evocar Satan en persona?» Antonin Artaud, tot preparant l’emissió « Exclamacions, interjeccions, crits, interrupcions, interrogacions, sobre la reconsideració del Judici Final.» Antonin Artaud, tot preparant l’emissió « La por de viure. Koerman/ ta/ radaborsta/ taborsta/ radaborsta/ santa pan/ Res no sabem de la vida. Faré aquesta demostració radiofònica». Antonin Artaud, tot preparant l’emissió «Res d’espectacle representació, una obra ha de canviar cada nit, cal que l’obra canviï.» Antonin Artaud, tot preparant l’emissió «Tutuguri: I (que el so obri aquí tot el món, xilofons, gongs, trompetes, sobre tot gongs). La poesia vindrà donada per la sonorització» Antonin Artaud, tot preparant l’emissió «Instaurar pel Teatre de la Crueltat el verb vibrant, sistemàtic i metòdic». Antonin Artaud, tot preparant l’emissió

2


un ballet

«Us dic que la vida és malalta, la vida és molt malalta. Aneu al mercat negre, al cinema, a la carnisseria de cavall, feu cua al cinema durant hores, a l’hivern, sota la pluja, per veure peŀlícules imbècils, i mentre tant, des dels segles dels segles, a les infectes muntanyes del Càucas, dels Càrpats, dels Apenins, de l’Himalaia, uns éssers bestialitzats ballen, ballen la dansa del pus i de la sang, del polls rebentats, la dansa de les vísceres brutes, ballen la dansa sexual». Antonin Artaud, tot preparant l’emissió

3


ràdio i dansa, una relació improbable La ràdio-dansa, un gènere que comença i acaba en l’enunciat, es presenta com un fet artístic que sobrepassa els límits de la percepció. El cos no pot esdevenir ésser sense la pudor. I la pudor no es transmet per les ones. Per acabar amb el judici de déu és una acció sonora (mots, so) i de dansa (cos, vida malalta) que interroga sobre els límits de la creació artística, la llibertat i la censura, la responsabilitat dels responsables públics i la decència. Les paraules es presenten finalitzant. Sempre acabant, acabant-se. No hi ha una paraula més darrera la paraula dita. Dir no és res, és moure l’aire, fer vibrar un òrgan a la gola, una idea del món en vibració constant. Irrellevant. Inexistent. Els cossos joves no garantitzen la vida perquè la follia els deforma i els menysprea. Una multitud de músculs en tensió-distensió s’inflen i es desinflen. Interferències. La ràdio és un paisatge que mai no aconseguim veure complert. Passa que la boira és tan gran que el so ha esdevingut flux de línies blanques i negres en...

4


un espectacle de baixa tecnologia

Per acabar amb el judici de déu és una acció sonora de baixa tecnologia. La música és el que Artaud definí com “Xilofonies”, sons i crits de tota mena amb instruments com xilofons, petits tambors, maraques, xiulets, gongs, etc. Les veus s’amplifiquen però no es manipulen ni se li afegeixen efectes. També es poden incorporar a l’emissió els sons i imprecacions dels espectadors. La musicalitat de les paraules i les xilofonies són coreografiades pels cossos. No es podran enregistrar imatges de l’acció de ràdio-dansa.

5


un procés de l’espectacle un servei públic L’acció s’inicia hores abans de la representació i probablement finalitza dies després.

L’emissió radiofònica es regala a totes les emissores per a ser emesa . Els dies assenyalats els actors realitzen la performance Per acabar amb el judici de déu, consistent en l’emissió en directe i l’enregistrament sonor de la dansa, les veus i les xilofonies. En cada representació es presenta el problema al públic assistent, convidat a emetre la seva opinió sobre la conveniència o no de l’emissió radiofònica. Cal remarcar que no es pregunta al públic per l’espectacle que acaba de veure, sinó per l’enregistrament sonor que ha escoltat S’enregistren les opinions dels espectadors. Amb aquestes opinions es crea un banc d’intervencions que es va acumulant a la representació.

6


7


A Fernand Pouey Ivry, 11 de setembre de 1947

Benvolgut senyor: Si es pren (Per acabar amb el judici de déu) en bloc, es tindrà la impressió d’un treball caòtic i discontinu: D’una mena d’atzarosa i epilèptica Trinxera On la sensibilitat errant de l’oient es veu obligat a elegir També L’atzar El que li convingui Doncs bé, No!! Acabar d’una vegada amb el judici dels nostres actes per l’avenir i per una força dominant equival a significar la voluntat de manera prou nova Per a indicar que l’ordre rítmic de les coses i de l’avenir han canviat el seu curs, En l’emissió que he realitzat hi ha els suficients elements irritants lancinant, descomposats detonants Per tal que muntats segons un nou ordre constitueixin la prova que l’objectiu cercat ha estat assolit, La meva funció consisteix en aportar elements. Els he aportat? N’hi ha de dolents N’hi ha, crec, d’exceŀlents, Cregui en els meus bons sentiments.

8


Text «Alguns crítics han afirmat que el darrer gran poema Per acabar amb el judici de déu, és l’únic vertader exemple del seu Teatre de la crueltat» (Christopher Innes, El teatro sagrado. EL ritual y la vanguardia)

Per acabar amb el judici de déu és un treball per la ràdio d’Antonin Artaud, enregistrat per Artaud, Maria Casares, Paule Thévenin i Roger Blin en diverses sessions als estudis de la Radio diffusion française, rue François-1er, Paris, entre el 22 i el 29 de novembre de 1947 i anunciada la seva emissió per el dilluns, 2 de febrer de 1948, a les 10.45 del vespre, com a part de la sèrie La Voix des Poétes. Aquest programa estava dirigit per Fernand Pouey, director de dramàtics i programes literaris de l’emissora. Certs articles als diaris i rumors sobre els seus continguts motivaren que el Director-General de la Radio, Wladimir Porché, demanés escoltar-la. Immediatament després, prohibí la seva emissió. Pouey se sentí molest i convocà una assemblea de personalitats de la cultura francesa. Georges Altman, Jean-Louis Barrault, René Clair, Jean Cocteau, Max-Pol Fouchet, Paul Guth, el capellà Laval, Pierre Herbart, Louis Jouvet, Pierre Laroche, Maurice Nadeau, Jean Paulhan, Raymond Queneau, Georges Ribemont-Dessaignes i Roger Vitrac escoltaren el programa el dia 5 de febrer de 1948 a l’estudi de la rue François. Va haver-hi també un segon passi privat, al qual assistí entre d’altres Artur Adamov, que se celebrà el 23 de febrer de 1948, en el cinema Washington del carrer Washington, depenent de l’emissora. Wladimir Porché advertí que la seva opinió no era vinculant. El veredicte dels assistents fou favorable a l’emissió, però el director es ratificà i Pouey renuncià definitivament. Els diaris es feren eco de la prohibició en gran quantitat d’articles a favor i en contra del director. Antonin Artaud s’indignà i redactà moltes cartes en les quals mostrava un 9


interès molt especial per aquest projecte. Atesa la prohibició, Artaud volgué publicar els textos immediatament. K editors se n’encarregà i l’abril de 1948 ja era a les llibreries, però Antonin Artaud havia mort el 4 de març de 1948. Les «Obres completes» d’Antonin Artaud, publicades en més de vint volums, recullen una versió molt extensa del text amb material suplementari, incloses cartes, articles de premsa i material que s’hagué d’eliminar per la durada del programa. La nostra traducció es feu a partir d’aquest material (Oeuvres completes, XIII, Paris, Gallimard, 1974) i inclou els textos anomenats «El teatre de la crueltat» material que sí hem introduït en el nostre enregistrament per la més llarga durada de la nostra producció. L’enregistrament del so original es troba en format compact disc (Pour finir avec le jugement de dieu. Sub Rosa aural documents SR92) i també es pot descarregar a la xarxa a la web www.ubu.com.

10


teatre kaddish presenta

PER ACABAR AMB EL JUDICI DE DÉU D’ANTONIN ARTAUD

Un text mític d’Artaud en una posada en escena revolucionària amb Melcior Casals, Martí Castellarnau, Aroa Esteban i Joana Romero moviment, Ana Martinez disseny de llums, Àngel de Lamo disseny gràfic i fotografia, Francesc Gelonch música, Ramon Garcia pla de comunicació, Cristina Gutiérrez traducció i direcció, Xavier Gimenez Casas una producció del Teatre Kaddish Antonin Artaud va escriure Per acabar amb el judici de déu per a ser emès a la ràdio nacional francesa l’any 1946. Un cop enregistrat, però, el director de l’emissora en va prohibir l’emissió, degut a la virulència del text. El Teatre Kaddish posa en escena la versió catalana del text i en farà un enregistrament sonor que oferirà les emissores de ràdio. Una acció de ràdio i moviment que interroga sobre els límits de la creació artística, la llibertat i la censura, la decència i la responsabilitat política. El Teatre Kaddish és una de les companyies de teatre amb més història de Catalunya. Creada al Prat de Llobregat l’any 11


1975, actualment és un centre de creació, formació i programació que ha posat en escena més de dos-cents espectacles. Nozomi700 és la marca de la vessant més experimental de la companyia.

amb la coŀlaboració de El Prat Ràdio, Vicenç Armero, Marina Mora, Javier Ramos, Mercè Meroño i Dolors Juarez Durada: 60 minuts

Idioma: català Disciplina: teatre Edat recomanada: més grans de 15 anys

12


teatre kadd 700 presenta per acabar a de déu d’Antonin Ar

versió catala ció de Xavi Casas


dish/ nozomi

amb el judici

rtaud

una acciĂł de rĂ dio-dansa

ana i direcier Gimenez


Fitxa tècnica 4 micròfons de veu L’escenografia és una tela de 4 metres de llarg i 1,5 d’ample que diu «el teatre de la crueltat» que es penja darrera la taula: cal poder-la penjar.

equip de so 1 taula de so equip de etapes de potència, PA i monitoratge adequat a l’espai equip d’enregistrament del so ambient.

equip de llums ​8 PC amb viseres més o menys

Dossier de l'espectacle "Per acabar amb el judici de déu" d'Antonin Artaud  

Estrena a La Seca-Espai Brossa del 5 al 29 d'abril de 2019

Dossier de l'espectacle "Per acabar amb el judici de déu" d'Antonin Artaud  

Estrena a La Seca-Espai Brossa del 5 al 29 d'abril de 2019

Advertisement