Page 9

9

ECONOMIA

demostra la brutal intervenció policial contra els immigrants i la població gitana ordenada per un govern Sarkozy cada cop més ‘dretanitzat’. Però de la mateixa manera, a diferents països europeus hem assistit a una agressiva campanya anti-sindical, amb la militzarització del transport a Grècia per reventar la vaga dels camioners en contra de la lliberalització del sector, o les amenaces en el mateix sentit derivades de la vaga dels treballadors del Metro madrileny. Tots aquests indicadors recorden bastant aquell “capitalisme del desastre” del que parlava Naomi Klein; i és que el sistema fa servir la commoció derivada de la crisi econòmica per aplicar les seves polítiques de “xoc”. El problema és que massa vegades a la història ha quedat demostrat que aquest tipus de mesures només són aplicables si caminen paral·leles a altres polítiques de “xoc” també pel que fa al retall dels drets sindicals i democràtics conquerits en etapes anteriors. I és que si parlem de democràcia, la Unió Europea s'ha convertit definitivament en allò que denunciava l'esquerra real fa ja unes dècades. Un conglomerat d’estructures opaques, que segresten els limitats àmbits de democràcia que puguin residir en els parlaments nacionals, i eliminen les escasses eines que matèria de política econòmica i monetària que tenien els diferents estats membres per fer front a situacions de crisi. El fracàs del procés de ratificació del Tractat per l’aprovació de la Constitució Europea, després que els ciutadans francesos i holandesos votessin en contra, i que va ser barroerament subsanat mitjançant un tractat de Lisboa, n’és un exemple prou gràfic. Però inclús, la vella idea acariciada pels antics estadistes de la burgesia europea de forjar una unitat que fes possible un contrapoder econòmic als EUA ha desembocat en un complert fracàs; per una banda, si bé és cert que durant els darrers anys aprofitant un cicle alcista s'ha aprofundit la integració econòmica, en especial amb la introducció de la moneda única, cal recordar que no és pas el mateix repartir els beneficis que les pèrdues. En un cicle recessiu com l'actual queden al descobert els interessos particulars dels estats que formen la Unió, com reflexen les maniobres especulatives de la banca alemanya envers el deute de grec, mitjançant la compra de CDS (Credit Default Swap o Permuta de Imapagment de Crèdits), o les tensions entre els governs de Sarkozy i Merkel en relació al superàvit comercial alemany, que arriba als 134.000 milions d'euros, el 86% dels quals tenen origen en el mercat interior europeu. Però potser la demostració més punyent d'aquesta incapacitat de crear un poder independent dels grans blocs econòmics sòn les recents polítiques d'austeritat que impulsa la UE, basades en la reducció de la despesa i l'ocupació pública, la disminució dels drets socials i la desregulació dels mercats laborals, i que no són sino les que dicten organismes com l'FMI, quan no el propi Secretari del Tresor de la Casablanca. Per aquest motiu, des d'un punt de vista estrictament democràtic ara més que mai cal impugnar l'actual procés de construcció europea i a les seves institucions. Davant el panorama actual, la única unitat europea que avui té sentit és la de la lluita dels treballadors contra la política dels seus respectius governs nacionals sotmesos als dictats de l'Europa del capital, demostrant així que la veritable història d'Europa no és pas les de les directius i els Tractats, és la de la de la Barcelona del 36, la del Paris del 68, la del Portugal del 74,... i la de la Grècia de 2010.

Engels ja va explicar que la democràcia és el millor embolcall del que pot revestir-se el capitalisme El sistema fa servir la commoció derivada de la crisi econòmica per aplicar les seves polítiques de “xoc” En un cicle recessiu com l'actual queden al descobert els interessos particulars dels estats que formen la UE

Nou Treball 100  
Nou Treball 100  

Portaveu del PSUC viu - Setembre 2010

Advertisement