Page 1


Índex Report of Patum….…..........…..3 ¿Que hay detràs de la Patum?....4 Entrevistamos a ..........................5 ¿Que hacemos?..........................6 Reportatge a................................7 Crítica sobre....……………..........9 Article de …………………….…..11 Danses de la Patum…………....1 2 Dades sobre el Berguedà.....…..1 4 Passatemps................................1 5 Confèrencia i Sortida.................1 8 Cartes al director i Editorial........20 .


Report of Patum In this report we are going to about the festivity of Patum. This festivity is a tradicional festivity of BerguedĂ . Hundreds of people come to the smell town of Berga and celebrate Patum. In the Patum there are ' comparses' :'Turcs and cavallets','the maces','the guites','the Ă liga','the nans vells','the gegants','the nans nous','the plens', in the and all the,people dance :'els tirabols with guites and gegants'. This festivity is celebrated in the first week of June , during the festivity of 'Corpus Christh'. 'Comparses': 'El Tabal': 'The Tabal' is a large drum. It is said that their sound is the name given to the Patum. 'Els Tirabols': It's not a carnival but a dance involving the groups of Tabal, Guita and Gegants. It's the last dance of the Patum with the union of the people with the Gegants and they Guita in which, all linked by the arm, jump and dance nonstop in the opposite direction clockwise

3

3


¿Qué hay detrás de las Patum? En Berga esta semana ha habido una fiesta llamada "Patum" , en esta fiesta han sucedido incidentes , de todo tipo,principalmente por culpa del alcohol . En una de las comparsas llamada " Els Plens" se paró la música por què uno de los "patumaires"(persona que va a la Patum) había tenido un coma etílico. Cada año los hospitales atienden a más " patumaires" por quemaduras , exceso de alcohol o reyertas ; por este motivo el hospital pone ambulancias y puestos de socorro por toda la población ; aunque seria conveniente, sobre todo a los que vienen de otras ciudades , informar sobre los peligros que puede ocasionr esta fiesta.

4


Entrevista a: El profesor Cristóbal ¡Hola Cristóbal! Hola niñas , ¿que tal ? Muy bien , ¿y tu ? También , gracias por preguntar . Haver Cristo te vamos hacer algunas preguntas vale . Vale. ¿Desde hace cuántos años que eres profesor? 17 ¿Cuál de todos tus profesores te marcaron más? Uno de literatura y en el colegio de ciencias naturales. ¿Eras un buen alumno? Si era muy tranquilo ¿Alguna vez hiciste una “gamberrada”? no, nunca. ¿Cómo te definirias como un niño bueno o un niño malo? bueno ¿Eras muy estudioso? Para lo que me gustaba si ¿Te gusta tu trabajo? Si claro ¿Alguna ves perdiste los nerviós con un alumno tuyo?¿Te acuerdas de lo que hizo?si alguna vez, por hablar en clase... ¿Que es lo que más te gusta de tu trabajo?explicar las cosas que me gustan. Un secreto. ¿ Cuanto cobras? 1 .800 media por jornada. ¿Como crees que te definen tus alumnos? Creo que bien, porque tengo paciencia con ellos

El profesor Josep Oller ¡Hola Josep! ¿ Que tal? Hola , pues muy bien jajajajaja Josep vamos hacerte una preguntas Pues comensemos ¿Desde hace cuántos años que eres profesor? 20 años ¿Cuál de todos tus profesores te marcaron más? Pues uno de filosofia y de literatura ¿Eras un buen alumno? Yo creo que era un buen alumno , si ,me portaba muy bien ¿Alguna vez hiciste una “gamberrada” No , porfavor no, como mucho he hablado un poco en clase ¿Cómo te definirias como un niño bueno o un niño malo? Como un niño bueno, ya que siempre me portaba bien y sacaba buenas notas ¿Eras muy estudioso? No , solo sacaba buenas notas , pero no era muy estudioso ¿Te gusta tu trabajo? Si ¿Alguna ves perdiste los nerviós con un alumno tuyo?¿Te acuerdas de lo que hizo? Bueno perdido los nervios no pero solo enfadarme mucho si, que yo me acuerde respondia , gritaba , etc ¿Que es lo que más te gusta de tu trabajo? Pues estar con los alumnos Un secreto. ¿ Cuanto cobras? Eso depende de la antiguedad , pero normalmente cobramos 2000 euros. ¿Como crees que te definen tus alumnos? Nose , pero espero que bien , que esten lo suficientemente satisfechos con mis clases

5


¿Que hacemos? 06/1 5/201 0 en Berga Alimentación saludable: una dieta equilibrada Hora de inicio: 20:00 Hora de finalización: Lugar: Pabellón de Suecia XVII ENCUENTRO FORUM SANITARIO DEL BERGUEDÀ (abierto a todos). "Alimentación saludable: una dieta equilibrada". Dra. Roser Ferrer. Médico especialista en Medicina Natural. Martes, 1 5 de junio a las 8 de la tarde en el Pabellón de Suecia (Berga). Entrada libre y gratuita. 07/06/201 0 en Berga Universidad Catalana de Verano de la Naturaleza Hora de inicio: 09:00 Hora de finalización: 21 :00 Lugar: Pabellón de Suecia Por decimoséptimo año consecutivo, os invitamos a participar en los cursos de la Universidad Catalana de Verano de la Naturaleza (UCEN), que tendrán lugar en la comarca del Berguedà entre los días 6 y 1 4 de julio. En la presente edición, se tratarán temas relacionados con la pedagogía de la naturaleza, especialmente en cuanto a las materias primas que nos proporciona el uso y el aprovechamiento que hace el ser humano. De la mano de profesores universitarios propios de la UPC y otros profesionales especializados, la UCEN ofrece unos cursos que combinan las clases teóricas con las salidas de campo, siempre en este marco natural extraordinario de la comarca del Berguedà. Los cursos están incluidos dentro de la programación de cursos de verano de la Xarxa Vives d'Universitats, que reúne Universidades de habla catalana, por lo que pueden ser convalidados como créditos de Asignaturas de Libre Elección. También se encuentran incluidos dentro del Plan de formación permanente del profesorado de Secundaria del Departamento de Educación de la Generalitat de Catalunya.

6


Reportatge de ..... Raimon Casellas: va nèixer a Barcelona el 7 de gener de 1 855 i va morir a Sant Joan de les Abadesses al 1 91 0. El seu pare, Josep Casellas i Santaló, que era torner d’ofici, va morir quan ell tenia 9 mesos. El 1 864 va començar a estudiar al seminari Conciliar de Barcelona els estudis eclesiàstics: va estudiar Llatinitat, Humanitats fins el 1 869 i Filosofia fins el 1 872, any en que es van morir la seva mare, Llúcia Dou i Font, i el seu avi matern. Raimon Casellas, amb 1 7 anys, va ser hereu únic i va abandonar els estudis i va fer-se càrrec del negoci familiar, una tintoreria ubicada al carrer del Bou de Sant Pere número 9. El 30 d'octubre de 1 884 es va casar amb Rafaela Escobar Manrique, on va nèixer a Múrcia el 1 859 i emigrada a Barcelona. Els seus primers versos els va escriure en castellà. El 1 887 es va fer soci de l'Ateneu Barcelonès i el 1 889 viatja a París per veure l'Exposició Internacional i els museus de la ciutat. Casellas va començar a escriure de manera fixa com a crític d'art a L'Avenç el 31 de març de 1 891 . A l'Avenç hi va aportar agressivitat, manca de concessions als valors establerts i menyspreu per a la cultura catalana anterior que considerava rància, antiquada i tradicionalista. El 1 892 va ser nomenat membre de la Junta de Museus de Barcelona, des d'on va treballar per recuperar i indexar l'art medieval català. L'any 1 893 va liquidar el negoci familiar i va visitar París amb Rusiñol i Casas. A partir del 1 896 va començar a apropar-se ideològicament al catalanisme polític, proposant als artistes catalans que presentéssin les seves millors obres a Barcelona i no a les Exposicions Nacionals de Madrid, on es defensava en excès l'academicisme i no s'apreciaven les noves tendències existents a Catalunya. A partir de 1 899 Casellas va concentrar els esforços en l'escriptura de la seva única novel•la, Els sots feréstecs, que és considerada com la primera novel•la modernista de la literatura catalana. La mateixa novel•la Els sots feréstecs va començar a publicar-se a La Veu i es va publicar en un volum el 1 901 . L'any 1 902 es va crear la Junta de Museus, de la qual n'era un dels vocals. Fins a la seva mort, Casellas va ser redactor en cap de La Veu, alhora que va continuar escrivint relats que va aplegar en els volums Les multituds (1 906) i Llibre d'històries (1 909).

7


Joan Maragall: Va néixer a Barcelona el 1 0 d’octubre de 1 860 i va morir a Barcelona el 20 de desembre de 1 911 . Va ser un poeta català molt popular. El Passeig de Maragall de Barcelona el van anomenar així en honor seu. Joan Maragall era el fill petit de la seva família i tenia tres germanes. El seu pare era fabricant tèxtil. Va estudiar Dret quan el seu pare volia que es cuidés de la fàbrica, però això no li va impedir ser un gran poeta i periodista. La seva poesia passa per diverses etapes sempre moguda, però, per dos corrents: el vitalisme i el decadentisme. La seva primera etapa d'escriptor i poeta destaca pels poemes plens de vitalitat i energia. El 1 888 va publicar el primer poema important, L'oda infinita, obra que conté la seva teoria poètica. Aquest mateix any va ajudar el seu pare que es va arruïnar i es va professionalitzar com a escriptor. El 1 891 es va casar amb Clara Noble i va començar a publicar a la revista L'Avenç, on va col•laborar fins al 1 893 com a traductor i poeta. El 1 892 va escriure Pirinenques, una obra amb fragments decadentistes, i va començar a escriure al Diario de Barcelona. A partir de 1 893 es va donar a conèixer com a poeta i va començar a ser conegut i estimat. El 1 894 i una mica per seguir la moda del moment va entrar en un període decadentista del qual destaquen les Estrofes decadentistes (1 894) i el recull de poesia Poesies (1 895), on apareix publicat La vaca cega. En aquesta segona etapa vitalista Maragall descobreix un catalanisme diferent de la Renaixença que aparella al vitalisme. L'any 1 898 va escriure "Oda a Espanya". El 1 900 escriu el seu llibre culminant Visions & Cants. A partir de l'any 1 900 es va distanciant del modernisme i esdevé un escriptor de fama reconeguda. En aquests anys va traduir Novalis, escriptor alemany, i va fixar la seva teoria literària. El 1 903 va ser elegit president de l'Ateneu de Barcelona i el seu discurs va ser l'Elogi de la paraula, un discurs on elogia la paraula i el poder que té per expressar tot el pensament. L'any 1 904, per haver guanyat tres premis als Jocs Florals, és proclamat Mestre en Gai Saber. En aquests anys Maragall va patir un moment de depressió degut a la incomprensió que sentia i va patir davant l'avanç del Noucentisme. D'aquesta època són Enllà (1 906), un recull de poesies on apareix la 2a part del Comte Arnau, Haidé(1 906) i Nausica (1 906), basat en la Penélope de l'Odissea d'Homer. En aquesta última etapa Maragall recupera d’individualisme i el vitalisme de les primeres èpoques. Es dedica a intranquil•litzar l'ànim burgès que s'autoexculpa dels fets de la Setmana Tràgica amb articles com L'Església cremada. D'aquesta època és Seqüències, que conté el Cant Espiritual i la 3a part d' El comte Arnau i Oda nova a Barcelona.

8


Crítica sobre....

Mil·lenium III: La reina al palau dels corrents d'aire Ahir vaig exhaurir, cinematogràficament parlant, la saga Mil·lenium. Atès que el seu creador literari, Stieg Larsson, va desaparèixer sobtadament i de manera prematura, ja no podrem saber com continuen les aventures de la nostra heroïna més recent, Lisbeth Salander. La pel·lícula s'adiu perfectament amb les dues primeres entregues i continua tenint el ritme mesurat i realista (si és que una història tan poc convencional es pot denominar així) de Mil·lenium I i II. Ben allunyada, per tant, del sensacionalisme i la comercialitat que solen posseir els productes d'aquest tipus arribats del cinema que estem més habituats a veure, l'americà. La pel·lícula ha estat adaptada amb la reconversió o l'eliminació d'algunes de les trames de la novel·la, ja que haguessin fet la pel-lìcula massa llarga(tot i això, la durada és de 2 hores i mitja). Tot i això, la pel·lícula resulta una mica llarga, cosa que diria que no succeeix amb els dues primeres. Tanmateix, els personatges/actors ja formen part també del nostre bagatge i és agradable veure'ls a la pantalla. Poca cosa més podem afegir. Un thriller suec ben fet i ben ambientat, que ens permet recórrer els indrets i els personatges que havíem recreat en la nostra imaginació. No sap greu acabar la vinculació amb l'obra del desafortunat Larsson amb la versió audiovisual del seu llegat i molt menys gaudir un cop més d'un personatge tan fantàstic com la Lisbeth Salander. Crítica sobre.... Mil·lenium II:La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Quan vaig anar a veure la primera part de la trilogia Mil·lenium, Els homes que no estimaven les dones no em va agradar gaira. Però la segona pel·lícula em va semblar correcta, allunyada de l’excessiva comercialitat a la qual ens tenen acostumats els films americans d’aquest gènere. Vaig estar molt contenta que fos una producció íntegrament sueca (segur que al pobre Stieg Larsson –al qual podem definir com el paradigma de la mala sort– li hauria agradat) i que els actors fossin desconeguts per a nosaltres. D’aquesta manera, vam poder centrar-nos únicament en el desenvolupament del metratge i comprovar fins a quin punt era fidel a la novel·la.

9


VINE A L’ESTIU A BERGA!! Aquest estiu pots fes un curset de natació al Tossalet , les 3 primeres classes són gratis , i si no estàs interessat o ja saps nedar t’ho ferim una altre proposta , cursets de busegeix , no tens de porta cap material ja que les nostres instal•lacions te les deixen totalment gratis , si vens acompanyat amb un amic teu. I per les noies també tenim algú si vols tenir a una amiga teva per poder tenir unes classes de natació sincronitzada, i després hi haurà un espectacle de natació sincronitzada . I per els nens petits tenen una piscina totalment adequada per ells on no podran tenir cap risc , mentres els pares es relaxen o prenen el sol tranquil•lament. També podeu gaudi del nostre gimnàs amb sauna i jacutzis i amb piscines interiors .

Les nostres instal•lacions es troben C. Guillem de Berguedà , s/n - 08600 Berga

Aquest estiu també pots venir al Berga Resort , on podràs gaudir de les nostres instal•lacions : Aquàtiques : Piscina - Piscina infantil - 2 Piscines amb aigua calenta - 2 Piscines cobertes – tobogan aquàtic-- Jacuzzi - Spa – Balneoterapia- Zona de bany en el riu

Serveis: Bar/Cafetería – Restaurant- Plats preparats per endurta’n – Rentat de cotxes – Accés a internet – Parc per nens petits i moltes coses més . Ens pots trubar a sortida nº 95, E - 9 / C - 1 6, km. 96, 3, Berga.

10


Article de bolets comestibles al Berguedà. El Berguedà hi han diferents tipus de bolets comestibles: En la nostre comarca hi han diferents tipus de bolets. Els més destacats són: Llanega: Es un bolet propi de les pinedes calcícoles, on viu associat. Es fa a la tardor, sovint i localment és força abundant. Es caracteritza per tenir un barret gran de fins a 1 5 cm, te una cutícula, que és separable, llisa i molt llefiscosa i enganxosa i humida. És una espècie pròpia dels boscs de terra baixa, es un dels bolets més buscats al Baix Berguedà. Rovelló: El podem trobar a moltes de les pinedes del Berguedà, on viu al costat dels pins, des d'ambients propis de la terra baixa mediterrània, fins a les pinedes muntanes de pi negre, en tota mena de sòls. És un dels bolets més populars de Catalunya, on fa des de finals d'estiu fins que arriben els primers freds de l'hivern. Es caracteritza pel color taronja de la cutícula i del làtex, que és abundant i caracteritza aquest gènere. Rovelló d'Avet sovint es cull sense diferenciar-la del rovelló, viu principalment als boscos d'avet. És comestible tot i que de menys qualitat que el rovelló, perquè és força insípid. Es diferencia pel color del seu làtex que és abundant i de color salmó a taronja viu. A diferència del rovelló la cutícula no es taca mai de verd. Rossinyol És un fong que viu principalment a planifolis, i a coníferes, des de la terra baixa mediterrània fins als boscos del Pre-pirineu. Viu en tot tipus de sòls, i es pot fer tant a la primavera, si és plujosa, com a la tardor. És un bolet considerat també un excel" lent comestible, que té un gust dolç. És un bolet que es pot salar, i que abans va estar utilitzar per a moltes receptes, fins i tot, per a la preparació de postres... Cep és una espècie amb un barret que pot arribar als 25 cm de diàmetre, primer hemisfèric, desprès convex i finalment aplanat. Presenta un peu robust de fins a 20 cm d'alçada. Viu associat a planifolis i a coníferes, en sòls silícics de la muntanya mitjana i alta. És de color blanc immutable, amb olor suau i agradable, i un gust dolç semblant al de les nous. És un excel" lent comestible, essent una de les poques espècies que es pot menjar cru. Normalment es conserva assecat i així alhora de menjar-te'l esta mes bo. Es fa a l'estiu i a la tardor. Cama-sec: Viu per descompondre restes de matèria orgànica i no viu am cap espècie vegetal. El podem trobar en els prats, jardins, camins...Es de petites dimensions, amb un barret entre 2 i 6 cm de diàmetre, amb la cutícula ocre vermellós,quant es molla i de color pàl" lid quan s'asseca. Es considera un escel.lent comestible, es apte per assecar i sovint el trobem a les botigues una vegada quan esta sec, sota el nom impropi de moixernó. Moixeró Viu en prats i marges de bosc, en sòls calcaris. Té un barret carnós de 5-1 2 cm de diàmetre, que presenta una cutícula seca i mat, de color blanc,gris o groguenc, sostingut per un peu curt. Es fa a la primavera, des de l'abril,fins al juny, a les zones mes altes dels Pirineus. Es una especie poc comuna i molt localitzada per la terra baixa fins els prats de l'alta muntanya. Es molt bon comestible. Fredolic Apareix a la tardor fins a principis d'hivern. En els boscos de pins normalment es troben. El barret es gris, gairebé negre, de 4 a 8 cm amb una mamella central i a sota porta làmines d'un blanc brut, Viuen a coníferes en tot tipus de sols. Algunes espècies habiten des d'ambients mediterranis, fins a pinedes d'alta muntanya, on surten a la tardor i fins al començament de l'hivern. Tradicionalment es cuinen amb truites, sopes...

11


Danses de la Patum Les maces son un pal de més de dos metres d’alçada al capdamunt del qual hi ha una caixa rodona de fusta i pell i que son rematats amb un fuet. Els dimonis van abillats amb vestits verds i vermells i amb la cara tapada per una màscara. A la patum de lluïment el salt es format per vuit diables i que s’entrecreuen a partir de dos grups oposats de quatre diables cadascun. Entremig, Sant Miquel i un altre àngel van creuant-se amb els diables fins que, en petar els fuets d’aquests, els maten amb la llança i l’espasa. Normalment els hi acompanya el tabal , que és un home que tè un tambor molt gran.

12


Els Tirabols: que té lloc cada dia en finalitzar la Patum, hi prenen part els Gegants, les Guites, els diables (sense foc) i la totalitat de gent assistent, acompanyats sempre de l’indispensable Tabal, que en marca el ritme. Ho ballan a la Plaça Sant Pere , els balls solen ser ràpids o lents.

13


DADES SOBRE EL BERGUEDÀ Hem fet una enquesta per demanar :Quina és la comparsa de la patum que més t'agrada?

14


Pasatiempos HORIZONTALES. 1 : Insecto cuya larva roe la madera. 2: Marioneta. 3: Las iniciales del descubridor de la dinamita. Especie de baúl. 4: Tabaco que se aspiraba por la nariz. La Ciudad Eterna. 5: Contracción. 6: Época geológica en el período Cuaternario. 7: ONG. 8: Niño pequeño. De las hojas de esta planta se extrae la cocaína. 9: Y con las cañas de ésta se fabrican muchos objetos. Lo tiene el apio. 1 0: Estandarte de los emperadores romanos. 11 : Última parte de algunas obras literarias. VERTICALES. A: Flor muy abundante en Holanda. B: Roedor semejante al conejo. C: Tiempo desde el mediodía hasta el anochecer. Vulgarmente, "nada". D: Comida que se toma por la noche. Significa "lo mismo". E: Terminación de infinitivo. F: Cavidad en que se contiene cualquier sustancia. G: Argentum. H: Traje de etiqueta masculino. Lengua de tierra que penetra en el mar. I: Real Orden. Recorrido parcial de algunas carreras ciclistas. J: Natural de cierto país europeo. K: Hospedado, aposentado.

Respuesta

15


Passatemps

Resposta

16


Concurs per joves!! Si ets jove i t'agrada l'arquitectura participa en el nostre concurs Lúnic que has de fer és una sala hi has de dir que esta situat al pavelló de la teva comarca. Com per exemple aquesta sala :

Has de dir perque serveix aquesta sala serveix per coneixa a més gent , xarra amb els teus amics o cuneguts,aquesta sala tindre zona wiffi per la teva comuditat, etc Participaa!!

Pots trobar més dades a www.facebook.com/concursarqui

17


Conferència i Sortida : Avui en la nostre secció de conferència i sortida hem tingut l'honor de tenir a la Sra Dolors Santandreu i Soler , i en la surtida em anat a la riera de Metge La filatura i el tèixit: La filatura té per objectiu fer unes series d'operacions per al procediment de fibres tèxtils. El propòsit de filatura es obtenir un producte homogeni final, (resistència uniforme). Per transformar una massa de fibres en una operació de torsió de fil és te que fer una combinació de fibres tèxtils. La filatura de les fibres naturals se segueixen els passos següents: • Netejar les fibres. • Pentinar-les perquè quedin paral•leles. • Estirar, torçar i cargolar les fibres. Hi han diversos tipus de filatura: • La filatura del cotó o de fibres curtes, que tracta el cotó des de la matèria bruta fins el fil, ja sigui segons el cicle de cardat (fils gruixuts) o segons el de pentinat (fils fins i resistents. • La filatura de la llana, o filatura de fibres llargues, pentinat o semi-pentinat, les matèries estan en forma de cintes, havent estat fetes les primeres operacions en els pentinatges. • La filatura del lli que s'alimenta amb la filosa de lli espadat. El fil es fabrica en màquines filadores en sec (fils grossos) o en moll (fils fins); Procès Tèxtil: Amb els flocs de llana nets s’inicia el procés d’obtenció del fil. Com aquest procés es més difícil és va endarrerir respecte al tissatge. Aconseguir un fil de qualitat, resistent, i apte per als telers no és una tasca fàcil. Després de la neteja la llana queda encongida, cal esponjar-la per començar bé la filatura. Segons la fibra de la llana varia en funció de la llargària de la fibra. Per a les fibres curtes s’aplica la filatura de carda o assortiment, amb la un fil voluminós i pelut per a confeccionar teixits rústics i gruixuts. Per a les fibres llargues s’aplica un procés molt més llarg i complex anomenat filatura d’estam o de llana pentinada. Amb aquest procés s’eliminen les fibres curtes de manera que el fil que s’obtindrà serà prim i molt resistent. En els dos tipus de filatura s’acaba obtenint una metxa o cinta que ha de passar per un procés d’estirament i torçat per obtenir un fil resistent. Aquesta operació es va mecanitzar inicialment amb la selfactina que finalment va ser substituïda per una màquina molt més eficient i flexible, la contínua de filar. El tèixit s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit. Per fabricar-se s’utilitza la fibra. Fins al segle XX eren quatre les fibres usades: el cotó i el lli, que provenen de sengles plantes; i la seda i la llana, que són fibres animals. En l'actualitat la majoria de teles es fan amb fibres artificials. Per a Catalunya la indústria del tèxtil va significar l'entrada a la revolució industrial, aprofitant l'energia dels rius centrals del Principat, especialment del Llobregat, el Ter i el Cardener, instal•lant-hi colònies industrials al llarg de tot el seu curs.

18


L’aprofitament de les aigües de la riera de Metge mereix atenció com a pàgina de la història de Brega en tots els vessants, tant en el de sanejament de les aigües del nucli urbà com en el de l’ús industrial a les dues riberes . Les aigües d’aquesta riera, l’única de la qual la ciutat podia aprofitar-se, facilitaren l’embranzida, la força hidràulica necessària per accionar les màquines d’aquells petits o grans obradors que es benificiaven de la seva canalització. Una riera que molt bé podriem anomenar el riu industrial de Berga. Al finals del segle XVII i principis al segle XIX ; LA UTILITZACIÓ DE LA RIERA DE METGE – 28 salts en només 2 km de curs per a diferents indústries de la més variada activitat, aconsegueix el moment culminant, el zenit de la finatura de Berga en la fabricació de filats de cotó, la qual no és més que la transició de la tradicional indústria llanera del segle XVI que va anar sent substituïda progressivament . Per entendre aquesta situació privilegiada pel nombre fàbriques establertes i de producció de llanes, baietes i cotó, s’ha de retrecedir al segle XIV i copsar l’avanç progressiu de les indústries de paraires i teixidors i la seva importància dins de la producció catalana. La branca canalitzada d’origen medieval de la riera de Metge, no va passar desapercebuda a alguns estudiosos del segle XVIII i XIX, com Francisco de Zamora i Pasqual Madoz que varen preuar-ne la importància de l’obra com també la decisió i traça d’aquells berguedans que varen saber treure’n profit. LA RIERA DE METGE La riera de metge s’inicia, més que nèixer, a la vessant oriental de la Creu de Campllong, al peu mateix de la serra dels Lladres i el Cim d’Estela, divisòria de les aigües de l’aiguadora i la Vall d’Espinalbet. L’humil naixement i la modesta visió actual que en tenim, am el seguit de nombroses deus que la nodreixen, de racons i paisatges encisadors , encobreix un passat esplendoròs, d’aprofitament del seu cabal amb fins industrials. La industrialització de Berga, des del segle XVIII fins a principis del segle XX, va lligada a la utilització del cabal d’aquesta riera, però cal remarcar, ensems, la seva canalització cap a la Vila i la perduració dels molins mediavals moguts per les aigües.

19


Cartes al director: Set mil persones es manifesten a Barcelona perquè la cultura del foc no desaparegui Festes, Societat - 20:49 diumenge, 6 setembre, 2009 per Jordi Simon. Barcelona (ACN).- Unes 7.000 persones, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, han participat aquest dissabte en la manifestació festiva i reivindicativa que pretén que la tradició del foc no desaparegui davant ‘amenaces’ com la directiva europea. D’aquesta manera, s’ha volgut donar suport a les al·legacions que Generalitat i federacions de colles de diables i bestiari han presentat al ministeri d’Indústria, que està preparant un Reial Decret que després s’aprovarà a Brusel·les. ‘No acceptar-les seria per una qüestió de voluntat política’ ha assenyalat Pep Enric Martí, president de la Federació de Diables de Catalunya. Unes 70 colles d’arreu dels països catalans han participat en la trobada.

Igualada, Manresa i Manlleu acolliran homenatges als veïns de la Catalunya Central represaliats pel franquisme Política - 20:22 diumenge, 21 febrer, 201 0 per Jordi Simon El 27 de febrer, Igualada acull el primer dels homenatges als veïns que van lluitar per la democràcia i van patir privació de llibertat. Per fi aquestes famílies poden viure en pau ja que una de aquestes famíles és una de les meves.

La editorial. L’escriptor Maties Mau presenta la seva última novel.la a Berga Maties MauEl dia 21 de novembre es va presentar la novel.la “Diosa del Teide” de l’escriptor de Berga Maties Mau, en el bar La Duana de Berga. A la presentació van assistir una cinquantena de persones. La novel.la explica com, fa milions de anys, Magec Deu del sol i senyor de Tenerife es va enamorar d’una preciosa sirena i la va convertir en deessa. La cerimònia va ser descoberta per Guayota, l’espirit del mal. “Amb aquesta obra no puc fer-vos sortir de la crisis, però al menys mentre la llegiu faré que os oblideu de ella”

20


Experiències  

experiències...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you