Espi@dimonis num 15 Maig 2015

Page 1

ESPI@DIMONIS

núm 15

REVISTA DE L’ESCOLA PIA NOSTRA SENYORA - MAIG 2015

1


Consell de Redacció: Ricard Coma, Eulàlia París, Marta Turon Hi han col·laborat: Ricard Coma, Núria Gallardo, Raúl Hernández, Ricard Herrero, Verena Stahel, Victòria Maganto, Sergi Ripa, Ivan Ferrer, Carlota Roca, Max Amela, Raquel Fernández, Roger Sahuquillo, Núria Gallifa, Bruno Ibáñez, Maria Clot, Leon Guallart, Ada Prieto, Alba Rodríguez, Àlex Vieites, Armand d’Asís, Meritxell Parcerisas, Teresa López, Lluis Zabala, Anabel Sesé, Alícia Viladrich, Marta Segura, Antonio Gómez, Xavier Perramon, Eulàlia París, Maragda Cuscuela, Marta Pinós, Rosi Dos Santos i Clara Rafel. Disseny, muntatge i maquetació: Marta Turon Supervisió lingüística: Marta Castillon Impressió: Gràfiques Icària Agraïments: Agraïm als Caps d’Estudis i als professors de cada curs i cicle la seva implicació i, molt especialment, a l’AMPA de l’escola pel seu suport econòmic, sense el qual aquesta revista no hagués estat possible.

2

SUMARI SUMARI Editorial Fem de periodistes

Dispositius mòbils a l’aula La nova necessitat d’una societat... L’escola en Blanc i Negre El bullying a l’escola El Gihadisme Agenda Cultural

La xARxa El meu treball de recerca Itineraris d’estudis Projecte One Drop, Two Lives Vida d’escola Àrees d’expressió Cromatoaquarel·les Robots Junts, aprenem a llegir! Traçant el moviment

Ho voleu saber? Notícies Miniempreses La mediateca Contactem amb exalumnes

p3 p4 p4 p5 p6 p7 p8 p10 p11 p12 p16 p18 p20 p28 p28 p29 p30 p31 p32 p33 p35 p36 p38


EDITORIAL EDITORIAL

A

lguns científics, d’entre ells el doctor Eudald Carbonell1, conegut per la seva participació en la direcció dels jaciments d’Atapuerca, defensen que allò que ens ha fet humans és la tecnologia. De fet, Carbonell manté la tesi que l’aparició del gènere humà és fruit d’una selecció tècnica. Dit d’altra manera ens en vàrem sortir gràcies a la fabricació d’eines i aquest és el fet objectiu que ens diferencia de les altres espècies: no pel que som, sinó pel que fem. No sé si recordareu Ötzi, l’home de gel, aquella mòmia neolítica que dos excursionistes van trobar al Tirol fa més de 20 anys. La mortalla que el glaç va conservar durant cinc mil anys amagava un sarró amb un conjunt d’eines: destral, fletxes, puntes i arc, pirita i dos tipus de fongs, un amb finalitat curativa i l’altre per a produir foc. Ötzi portava a sobre tota la seva tecnologia, aquella que li garantia la supervivència en un entorn hostil.

scola Pia

tor de l’E yora

n Nostra Se

El passat mes de març l’Escola Pia de Catalunya va celebrar la VII Assemblea de les Institucions Educatives. Aquest esdeveniment és un punt d’encontre per a determinar les polítiques educatives que volem impulsar en els propers anys. El projecte d’Interdisciplinarietat a l’Aula ha estat l’aposta per a promoure una manera d’aprendre diferent, que ha de culminar amb tres fites imprescindibles: una nova manera d’organitzar l’escola per a contextualitzar l’aprenentatge; empeltar el treball en equip com a part del nostre ADN; i facilitar els lideratges cooperatius. I en tot això, de ben segur, la tecnologia i la tècnica també estan cridades a jugar un paper fonamental per a socialitzar el coneixement.

ma | Direc Ricard Co

Han canviat les condicions; l’ésser humà ha copsat tot l’ecosistema, però res pot aturar la cursa tecnològica, perquè d’ella en depèn la humanització. Res del que avui esdevé en el nostre hàbitat seria possible sense una evolució tècnica que ha permès l’home volar, navegar, edificar, relacionar-se, elaborar... Aquests dies, amb la socialització de les TIC2 i l’aparició de les xarxes socials, assistim a la controvèrsia sobre l’ús -i abús- que se’n fa, i de manera molt especial, sobre el paper i la funció en un context educatiu. El debat té detractors i partidaris, lògicament, perquè les posicions també tenen origen generacional i cultural. En qualsevol cas, hi ha dues certeses que no admeten massa discussió: a la butxaca d’un jove hi ha un dispositiu mòbil amb major potencial que un ordinador personal de finals de segle XX; i la proposta d’aprenentatge de les escoles no és contemporània dels nostres joves.

1

Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953), és doctor en Geologia de Quaternari per la Universitat Pierre i Marie Curie, París i doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona.

2

Tecnologies de la informació i la comunicació

3


ens interessa als joves

FEM DE PERIODISTES

DISPOSITIUS MÒBILS A L’AULA ors?

Què en pensen l’alumnat i els educad la Tenim una idea quasi segura que rà esta er, prop ben r futu tecnologia, en un en molt present i serà indispensable, est aqu dia en avui l’educació. Però futur, fins ara imaginari, s’està fent més present amb la progressiva incorporació de dispositius mòbils a les aules. Qui sap si, al final, aquesta innovació es converteix en normal i quotidiana en totes les escoles! Ens interessa què en pensen els estudiants, el professorat i els pares i mares.

El professorat creu... Els educadors es mostren oberts al projecte. Tots hi han rumiat i n’han parlat i pocs han viscut l’experiència del 2011, a les seves respectives escoles. Es mostren positius davant la possibilitat de tenir aquest recurs en tots els nivells de l’ensenyament. Malgrat tot, creuen molt més valuosa la interacció entre companys que els propis alumnes com a mètode d’ensenyament, tot i que les seves pròpies explicacions i els apunts recollits d’aquestes són fonamentals. Comparteixen amb els alumnes que la facilitat de recerca i consulta d’informació és el principal punt positiu dels dispositius mòbils a l’aula.

4

Núria Gallardo (1r bat xillerat)

Els pares i mares opinen... La tecnologia ofereix una nova manera d’estudiar i veuen que és un element que afecta els seus fills. Pensen que pot anar bé o malament, sempre depèn de l’ús que se’n faci. Diuen que és normal que la tecnologia s’introdueixi amb normalitat a l’escola com ja ho han fet altres sectors. Consideren més adequat l’ús normalitzat dels dispositius a l’aula en edats ja avançades com batxillerat o cicles formatius perquè siguin conscients de com s’han d’utilitzar. Pel que veuen dels seus fills, els apunts i les explicacions dels professors són el més important però, actualment, internet és una eina cada vegada molt més utilitzada. Tenir dispositius mòbils a l’aula seria molt útil per a la recerca o consulta d’informació.

Els alumnes pensen… No tot l’alumnat ha passat per l’experiència de l’1x1, feta anys enrere en algunes escoles i per tant, molts estudiants no saben com és fer les classes amb ordinador, tablet o mòbil però molts afirmen que s’han plantejat possibilitat. Els qui van viure aquesta prova innovadora no n’estan molt satisfets i creuen que va suposar una gran pèrdua de temps i que es distreien molt. Gran part dels enquestats van contestar que els seria força més útil a la secundària i al batxillerat o cicles formatius. Actualment, els apunts presos a classe i les explicacions del professors són els recursos que més els ajuden a l’hora d’estudiar i aprendre, juntament però, de manera menys triada, el llibre de text. De tal manera que deixa internet i la tecnologia en un pla inferior, donant a entendre que no requereixen la necessitat obligada dels dispositius mòbils. Per últim, ens han informat que el que més els afavoriria seria, en primer lloc, la facilitat i rapidesa de recerca i consulta d’informació i, en segon lloc, per la reducció de pes.


FEM DE PERIODISTES

ens interessa als joves Raúl Hernández (1r bat

xillerat)

LA NOVA NECESSITAT D’UNA SOCIETAT TECNIFICADA Vivim en una societat absorta per la tecnologia? Les noves tecnologies brinden a la societat un gran ventall de noves possibilitats. La revolució tecnològica, però, està arribant a uns límits que poden arribar a ser negatius (ja sigui per la salut, la manca de temps o les decreixents relacions interpersonals). Ens està menjant la tecnologia? Són els dispositius mòbils el nou recurs bàsic? Una hiperbòlica interpretació del futur de la nostra societat es presenta a la polèmica pel·lícula Her, amb Joaquim Phoenix i la veu de la talentosa Scarlett Johanson. Escrita i dirigida pel visionari Spike Jonze, la pel·lícula va estar nominada a 4 Òscars (disseny de producció, cançó original, banda sonora original i millor pel·lícula), emportant-se la 5a nominació (al millor guió original). El film planteja una fictícia ciutat en un futur proper, que podria ser una predicció no gaire desencaminada del nostre propi futur. En aquesta societat, s’acaba de desenvolupar un nou sistema operatiu que té tecnologia intel·ligent que pot arribar a tenir sentiments i sensacions humanes. Al final de la pel·lícula [COMPTE SPOILER], la tecnologia supera l’ésser humà, independitzant-se així tots els sistemes operatius de la humanitat [FI SPOILER]. És realment possible que la nostra dependència i necessitat de millora dels dispositius mòbils ens estigui superant?

Som dependents dels dispositius? La tecnologia ens és un avantatge claríssim que ha incrementat sens dubte l’eficiència i accessibilitat de la informació. La comunicació també ha suposat un clar avantatge de cara a comunicar-nos i expressar-nos fàcilment. En canvi, tot indica que ens hem convertit en una societat que es mou i viu a través de la tecnologia. Resulta impensable una persona que no tingui mòbil, i ja és estrany si aquest no és un Smartphone o si aquella persona no està present en una xarxa social, ja sigui twitter, instagram o facebook i una part important de la societat, especialment occidental, té necessitat d’estar ‘connectada’. Som una societat tecnològica. Això és un fet. És això bo? Hi ha tants arguments a favor com en contra i això fa impossible treure’n una única resposta bona per a tothom. Hi ha moltes respostes possibles, escull tu la teva! La pel·lícula Her planteja una nova polèmica que cal comentar. Espero que la tecnificació d’aquesta societat moderna no impliqui una pèrdua del que és bàsic: el contacte personal, l’expressió dels sentiments, la capacitat de comunicar-nos cara a cara, de veure’ns, del contacte físic... No ens permetem d’oblidar que això és tan o més important com la de poder mantenir un contacte a distància. No ens en descuidem!

Títol: ‘Her’ Any: 2013 Gèneres: Amorós, Drama, Ciència Ficció Director: Spike Jonze Repartiment principal: Joaquin Phoenix (Thodore), Scarlett Johanson (Samantha), Amy Adams (Amy) Sinopsi: quan Theodore se sent sol i deprimit, compra l’OS 1, un sistema operatiu intel·ligent capaç de convertir-se quasi en un amic artificial. La trama es complica quan aquest sistema es desenvolupa ràpidament i obté sentiments i emocions, fins al punt d’establir una relació d’amor amb el protagonista. Una història d’amor sincer des d’una perspectiva absolutament novedosa i certament enigmàtica. Duració: 126 minuts

5


el’nsalu mre nasst aoalpins joaves inte

FEM DE PERIODISTES

Ricard Herrero Castil

lo i Verena Stahel Co

sta (1r batxillerat)

L’ESCOLA EN BLANC I NEGRE Un dels temes que, en aquests moments, està al centre del debat educatiu és l’ús dels dispositius mòbils a l’aula, com una eina útil per a l’aprenentatge. Què pensa l’alumnat? Hem demanat als estudiants d’ESO de l’escola que ens diguin els aspectes positius i negatius. Us agraïm a tots i totes la vostra participació.

positiu Ús dels dispositius mòbils a l’aula •

Permet buscar la informació amb més rapidesa.

És pot treballar més ràpid.

Els apunts es poden prendre més ràpid i millor presentats.

Menys pes a la motxilla.

Motiva més a l’hora d’estudiar.

Més pràctic que treballar amb els llibres de text.

Major autonomia personal gràcies a l’ús d’internet, per exemple l’ús del diccionari en línia.

La tecnologia a l’escola

6

La tecnologia de l’escola ens facilita molt l’aprenentatge

Hi ha ordinadors per a tothom

Els ordinadors de la sala d’informàtica van molt bé.

La tecnologia de l’escola està bastant renovada.

Els tallers de tecnologia estan molt bé.

La tecnologia de l’escola és molt segura, eficient i està molt ben organitzada.

Ens ajuda a comprendre millor les coses.

La PDI és un aparell tecnològic que ens permet aprendre d’una altra manera.

negatiu Ús dels dispositius mòbils a l’aula •

Moltes distraccions amb els jocs o les xarxes socials.

És perdria l’hàbit de la cal·ligrafia.

Mal a la vista degut al temps d’exposició a les pantalles dels dispositius mòbils.

Classes poc productives degut a les distraccions dels alumnes.

És perdria l’hàbit de llegir llibres.

La tecnologia a l’escola •

Els portàtils no van gaire bé

El Wi-fi de l’escola no funciona correctament i això és un aspecte que hauria de millorar.

Els ordinadors estan bastant antiquats.

El projector falla algunes vegades.

Ens podem distreure amb els ordinadors.

Els ordinadors estan congelats i hauríem de tenir ordinadors que no ho estiguessin.

Alguns professors no saben utilitzar els ordinadors.

Els ordinadors poden provocar mal de vista.

No podem utilitzar els ordinadors sempre que vulguem


ens interessa als joves

FEM DE PERIODISTES

EL BULLYING A L’ESCOLA Parlem amb la Vicky Maganto, psicòloga de l’escola QUÈ ÉS EL BULLYING? El bullying és un conjunt d’actituds, activitats i fets que tenen com a objectiu fer patir una persona, de manera intencionada, mitjançant burles, humiliacions, amenaces, insults i fins i tot agressions físiques. En el marc de l’escola podem parlar d’un bullying obert, que es pot donar en llocs com el pati de l’escola, el menjador, els passadissos, els lavabos... No podem oblidar, però, el que els experts parlen de “ciberbullying”, que és l’assetjament en xarxes socials, ja sigui penjant fotografies o difonent comentaris difamatoris...

PERFIL DE L’ASSETJADOR El perfil de l’assetjador pot ser divers. Sovint és el nen o nena prepotent, amb uns aires de xuleria molt alts, capaç d’atemorir tot un pati o una aula i de ser el líder negatiu que pot revoltar una classe. Personalment, l’assetjador acostuma a tenir situacions familiars o personals complicades, que el fan cercar en l’àmbit escolar un poder i un domini que el facin sentir una satisfacció que en l’àmbit personal difícilment té. L’assetjador confessa sovint tenir enveja d’aquells companys als quals tot els va bé, i per això poden ser-ne víctimes. Sovint, acompanyat de la força física, va pujant el grau d’abús, ja sigui físic o en les xarxes socials. Pocs dels assetjadors ho deixen de ser. El treball amb ells pot fer que s’aturin durant un temps. A vegades és una pura imatge envers els adults. Quan, a l’escola, el Departament de Psicologia és coneixedor d’un cas d’assetjament comença a desenvolupar una sèrie d’estratègies de treball i intervenció. Per una banda, es treballa des de les tutories amb tot el grup-classe, ja sigui en petits grups, proposant diverses tècniques com el treball de les habilitats socials i l’empatia, saber posar-se en el lloc de l’altre... Val a dir, ens comenta la Victòria, que en el nostre centre els casos d’assetjament són escassos, ja que el fet que hi hagi molts alumnes i de tipologia diversa fa més difícil que un grup concret pugui dominar sobre la resta. De fet, ens molts dels casos en què s’ha intervingut, s’ha arribat a una solució satisfactòria, i només en un cas es va haver de recomanar a l’alumne assetjat un canvi de centre escolar.

PERFIL DE LA VÍCTIMA La persona que pateix bullying, ens diu la Victòria, presenta un perfil de persona molt callada, introvertida, desconfiada i amb una autoestima molt baixa per interessos molt diferents. Aquesta persona poques vegades diu o reconeix que pateix assetjament. Tampoc no demana ajuda. Tot plegat és por per les possibles conseqüències. Qui pateix assetjament del tipus que sigui (fins i tot sexual) prefereix “complaure” els assetjadors abans que patir-ne la seva ira. La víctima sempre pensarà que les coses encara poden ser pitjors si algun adult intervé. De fet, afirma la Victòria, sovint són els pares els qui descobreixen que alguna cosa estranya passa amb el seu fill o filla. Això permet obrir una escletxa que, a vegades, acaba desembocant en la confessió de la víctima.

LA MEDIACIÓ, UNA ESTRATÈGIA El treball que fa la Victòria quan es detecta un cas d’assetjament en el centre és recollir informació. Després, cal treballar amb el tutor i decidir quina és la manera que, a priori, pot ser més efectiva per assolir una solució (quines activitats, quines dinàmiques, si cal treball en grup-classe o en petits grups...). Al mateix temps, caldrà veure com i de quina manera pot ajudar la família. Una de les estratègies que sovint es fa servir és la mediació entre iguals. Aquest recurs pot ser efectiu en determinades situacions, especialment quan la víctima ha arribat a situacions límit, com ara no poder dormir o patir atacs d’ansietat. La mediació, ens assegura la Victòria, pot esdevenir una eina molt útil i efectiva, però el treball des del Departament (amb la víctima, la família i el grup classe) s’ha de seguir fent. Sergi Ripa, Ivan Ferrer i Carlota Roca (1r batxillerat)

77


ens interessa als joves

FEM DE PERIODISTES

EL GIHADISME: INFORMA’T Un intent d’aproximació per entendre el que costa d’entendre La televisió, plena de notícies relacionades amb el terme Gihadisme, posa la pell de gallina. Alguns no sabem el que vol dir, d’altres en tenim alguna idea i d’altres, simplement, la ignorem però, quan ens trobem el centre de Barcelona ple de policia, ens preocupem. Els periodistes de l’escola creiem que és important d’entendre la situació d’Occident i concretament la del nostre país, envers les branques radicals de l’islam. És per això que us recomanem que llegiu l’article amb atenció.

Des de fa uns mesos un nou actor ha entrat en l’escena internacional i, a base de terror i sang, s’ha alçat com a protagonista principal. Tothom en parla, els diaris ho treuen a portada i tots els governs tenen por. Es tracta del nou grup terrorista que ha sembrat el pànic a l’Orient Mitjà. Es fa dir Estat Islàmic i té l’objectiu d’establir un califat Islàmic per governar tots els musulmans del món. Reparteixen diners i menjar entre la població, guanyen adeptes a l’estranger, aconsegueixen victòries sobre exèrcits professionals, persegueixen i assassinen ètnies minoritàries, porten la llei de l’Alcorà a l’extrem i, fins i tot, s’han enemistat amb la pròpia Al-Qaida. No responen davant de ningú. Queda clar que han arribat per quedar-se. Qui és aquesta gent i d’on sorgeix? Sota quina justificació actua d’aquesta manera? A continuació, fem un intent d’aproximació. L’Estat Islàmic, al mateix temps que Al-Qaida o Boko Haram, és un grup terrorista amb una ideologia gihadista. El gihadisme és un neologisme occidental utilitzat per anomenar les branques més violentes i radicals dins de l’islam polític. Aquestes branques es caracteritzen per la brutal utilització del terrorisme, que anomenen gihad (concepte bàsic que fa referència a un deure religiós per a tots els musulmans). Té dues accepcions: la “gihad menor” que lluita, sovint de manera física i violenta, contra els enemics de l’islam i la “gihad major”, d’interpretació espiritual, que representa l’esforç que tot creient ha de fer per ser millor musulmà, millor pare o mare, marit o persona.

8

El gihadisme va atacar França, amb la massacre de Charlie Hebdo, el passat 7 de gener de 2015. Al-Qaida, organització terrorista que practica el gihadisme en busca d’una gihad global a través de la persecució dels infidels, va reivindicar personalment l’atemptat de París afirmant que va reclutar, finançar i dirigir els germans musulmans, que van ser autors de l’atemptat. Va justificar-ho en motiu de les caricatures de Mahoma que apareixien a la revista i com a conseqüència de les intervencions, de països occidentals, en conflictes musulmans.

Objectius de l’Estat Islàmic Encara que porten anys actuant en el territori de l’Iraq, els mitjans de comunicació no es van adonar de l’existència del grup fins a mitjans de 2014, quan al-Baghdadi, una de les màximes autoritats del grup terrorista, va proclamar el nou Califat Islàmic i va fer públiques les seves intencions: conquerir, sota el seu comandament, tot el món musulmà . La idea de restaurar un califat global, regit per la Xaria, la llei islàmica, està acompanyada per una interpretació de l’Islam des del wahhabisme més extremista. El wahhabisme és un corrent religiós dins del sunnisme, la branca majoritària de l’Islam. Aquest corrent religiós actua amb molt de rigor en l’aplicació de la Xaria i per un desig constant d’expansió pel món. D’aquesta manera, el grup l’Estat Islàmic té una important base religiosa i ètica sobre la qual recolzar les seves idees.


FEM DE PERIODISTES

ens interessa als joves

Max Amela, Raquel

Fernández i Roger Sa

huquillo (1r batxillera

t)

Mètode: crims sagnants i organització sofisticada. Quan va esclatar la informació a l’opinió pública occidental, el primer que va cridar l’atenció sobre l’Estat Islàmic van ser els atroços atemptats i assassinats duts a terme pels seus milicians. En els últims mesos, la facilitat de circulació de la informació ha permès de veure decapitacions, crucifixions, trets al clatell, fosses comunes, assassinats de dones i nens... que ha deixat la societat en estat de xoc. Després, l’organització de l’Estat Islàmic publica informes anuals amb tot tipus de dades i detalls tècnics. Això ens diu que Estat Islàmic és molt més que un simple grup terrorista. Té una estructura, una gestió i una organització amb treballadors en diferents àrees. A més d’aquesta activitat tan impactant, l’Estat Islàmic ha comprès (abans que molta gent) que en el segle XXI la guerra no només es fa en el camp de batalla, sinó també en les xarxes socials. Encara que Twitter ja ha suspès alguns dels comptes, la veritat és que el grup té un “exèrcit” de simpatitzants i diversos perfils des d’on informa de l’actualitat de les seves accions i fomenta les seves ideologies. Amb la utilització de hashtags i d’altres tècniques, està molt present a Twitter. És curiós com un grup, encara que sigui terrorista, aconsegueix repercussió i manté comunicació amb la gent. Amb la publicació d’aquestes gravacions, aconsegueix dos objectius: per una banda, atemorir l’enemic arreu del món i per l’altra, aconseguir combatents d’altres països, incloent-hi països europeus i els Estats Units. Fins on pot arribar aquesta amenaça? Els alumnes de periodisme, com és evident, ho desconeixem. El que sí que volem deixar clar és que el gihadisme no deixa de ser una lluita contra els infidels fins a restaurar el seu califat mític. No hem de caure en la trampa. Hem de ser prou intel·ligents com per distingir-ho de la fe musulmana. El gihadisme és un pensament irracional que intenta aconseguir la impossibilitat de la convivència intercultural. És per això que no hem de deixar-nos portar pel racisme i la islamofòbia. Forma part dels seus objectius. Una Europa plena d’inseguretat que actua amb feixisme i discriminació. No hem de permetre-ho!

9


FEM DE PERIODISTES

música

BARCELONA BEACH FESTIVAL

Un dels festivals més jove i més esperat de Barcelona, el Barcelona Beach Festival, se celebrarà a la platja del Fòrum. Assistiran grans dj’s de tot el planeta. Entre ells Hardwell, The Zombie Kids, Martin Garrix, Marsal Ventura i el més esperat, el rei dels dj’s, David Guetta. No t’ho perdis!

Agenda Cultural teatre

Dates: 6 de juny de 2015 Recinte: Teatre La Sala (Rubí)

esport

esport

La ciutat de Barcelona té l’honor d’acollir al Final Six de Waterpolo de la màxima competició continental de clubs masculins. Organitzarà l’esdeveniment el Club Natació Atlètic- Barceloneta. Apropeu-vos-hi! Dates: 28, 29 i 30 de Maig de 2015 Recinte: Piscines Bernat Picornell Preu: entrada general de 20 a 40 €

Exposició del MACBA dedicada a totes les peces dels anys 80s que posseeix aquest museu. Amb una distribució curiosa de peces, constitueix una petita joia en forma de col·lecció.

El veterà actor Alberto San Juan puja als escenaris amb un personal i dramàtic monòleg, crític de la societat actual i una gran peça dramàtica i mostra d’interpretació amb qualitat.

Dates: dissabte 18 de Juliol de 2015 Recinte: Platja del Fòrum i Parc de la Pau Preus: de 37 a 182 euros Web: www.bcnbeachfestival.com

FINAL SIX WATERPOLO CHAMPIONS LEAGUE BARCELONA 2015

museus i exposicions L’HERÈNCIA IMMATERIAL

ALBERTO SAN JUAN – AUTORRETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL

Dates: fins l’1 de juny de 2015 Recinte: MACBA Preus: 10€ (8€ reduïda) per visita complerta del museu 6€ (5€ reduïda) per visita a una exposició concreta

3A CURSA DIR – GUÀRDIA URBANA

exposició PHONOS

40 ANYS DE MÚSICA ELECTRÒNICA A BARCELONA Phonos, el reconegut espai de composició i experimentació de música electrònica, proposa un viatge per la història de la música electrònica a Barcelona, via instruments creats per aquest estil i elements similars.

Fes esport mentre aportes solidàriament al Grup d’Investigació Pel càncer infantil de Vall d’Hebron! Una cursa solidària de 10 km que creua la Diagonal de punta a punta, organitzada per la coneguda cadena de gimnasos DIR.

Dates: fins al 27 de septiembre de 2015 Recinte: Museu de la Música Preu: 4 €. Reduïda 3 € gratuïta dg. a la tarda i primer dg. de mes

Dates: 31 de Maig 2015 Recinte: Av. Diagonal, inici a l’alçada del Palau Reial Preu: a consultar

el Fernández, Roger Sahuquillo (1r

10

Max Amela, Raúl Hernández, Raqu

batxillerat)


La xARXa

Espai per compartir recursos, eines i altres racons de la xarxa

GUIA FP 2015-2015 Tota l’oferta de formació professional de la ciutat de Barcelona en format app per a smartphone (iOS i Android) i en format web (www.fundaciobcnfp.cat). Conté tota l’oferta de programes de formació inicial (PFI) i de cicles formatius de grau mig i grau superior de centres públics i privats de la ciutat. Amb una navegació intuïtiva podeu consultar en quins centres es realitzen els estudis d’FP a Barcelona, les especialitats us ofereix cada centre, franges horàries, sortides laborals, etc. Facilita un test d’interessos per conèixer millor la vostra vocació i les àrees de coneixement afins. Una consulta obligada per a tot aquell que vol conèixer que ofereix el nostre sistema educatiu en matèria d’FP a Barcelona.

MAGIC SLEEP LITE És una app d’ajuda molt eficaç al somni de nadons i nens petits, però que funciona igual de bé per als adults. En base als records més primaris de la persona, Magic Sleep reprodueix els sons similars als de dins de la matriu materna usant les fonts de so psicoacústics més avançats, processament reverber de convolució i processament de senyal digital. L’efecte és immediat. Els nadons, els nens i molts adults s’adormen més ràpid i més profundament. Una experiència màgica que val la pena que proveu relaxadament. Podeu consultar la URL del fabricant i disposeu d’una versió gratuïta de prova: http://www.magicsleep.net

WESMARTPARK

On vols aparcar? Arriba una proposta de pàrquings col·laboratius a la ciutat: es tracta d’aprofitar les places d’aparcament privat que queden buides a hotels, oficines i comunitats de veïns per crear una xarxa d’aparcaments intel·ligents amb places low cost. Actualment hi ha una oferta de més de 3.000 places en 70 pàrquings que poden suposar un estalvi del 60% sobre el cost d’una plaça d’aparcament amb l’avantatge d’aparcar prop del destí de l’usuari. Disponible app per a iOS i Android. A la pàgina web podeu consultar els punts geogràfics d’aparcament: https://barcelona.wesmartpark.com/es/

IF THIS THEN THAT (IFTTT) Un app per a crear receptes intel·ligents que integren diversos serveis web, disponible per iOS i Android. IFTT (If This Then That) és una eina que t’estalvia temps en la teva comunicació per a diversos canals de les xarxes socials amb una sola edició. Només has d’indicar, amb una operativa molt fàcil, la sentència de programació IF THIS THEN THAT i relacionar aplicacions perquè una mateixa informació es publiqui a les diferents xarxes. Una manera d’automatitzar i optimitzar el temps, amb receptes concretes com: “Silencia el telèfon quan arribi a l’escola i activa el so quan vagi cap a casa” o “Avisa’m si ha de ploure” o “Ajuda’m a estalviar bateria”. Una manera de fer més intel·ligent l’ús intel·ligent del telèfon intel·ligent.

11


FEM DE PERIODISTES

el meu treball de re c

erca

Literatura concentracionària “Milions d’homes foren assassinats perquè estimaven la llibertat i contribuïren llur mort a la possibilitat que la llibertat sobrevisqués.” Joaquim Amat-Piniella . La primera decisió que vaig prendre respecte al treball de recerca va ser el format revista; havia començat la casa per la teulada, però suposo que d’alguna manera havia de començar. Volia un treball diferent que em deixés aproximar-me al món, al qual em vull dedicar, del periodisme i vaig pensar que no hi havia millor manera que aquesta. Penso que la decisió del tema n’és la més complicada de totes, perquè, si bé, has de decidir-te per un únic tema, el qual hauràs de tractar durant tot un any, suma-li la complicació que com més comú, més difícil és ser diferent i, per tant, destacar. Literatura concentracionària: aquesta va ser la meva elecció. Vaig optar per escriure sobre la vida d’una persona durant l’Holocaust i en un camp de concentració o bé d’extermini. Per tal d’aconseguir- ho, vaig basar-me en la lectura de quatre llibres biogràfics o autobiogràfics que no deixen de ser un testimoni directe dels fets. Suposo que la major complicació del meu treball ha estat el tractament del temps que he decidit donar-li al tema, ja que a través de la lectura em traslladava als anys en què els autors encara estaven vius. Vaig decidir enfocar-ho d’aquesta manera perquè creia que un tema com aquest s’havia de tractar des de la màxima proximitat. L’objectiu sempre va ser lluitar per la memòria de les víctimes de l’Holocaust; republicans, jueus, homosexuals, gitanos, russos, nens, dones, homes... Recordar totes i cadascuna de les víctimes. Realitzar un treball d’aquestes magnituds mai no és fàcil: és el fruit de molta constància i feina cega, aquella intangible però necessària perquè la idea esdevingui realitat; és el producte d’un any de feina però també és la culminació d’un any que, sens dubte, marcarà un abans i un després en les nostres vides.

12

Núria Gallifa. 2n Batxillerat


el meu treball de re c

erca

Disseny i construcció d’un sistema de vigilància Posem en marxa la imaginació. De la idea a l’acció Un grup de 7 alumnes del Batxillerat Tecnològic vam poder participar en un curs de Robòtica i Programació de 3 setmanes, proporcionat per l’AESS de la UPC. Amb aquest poguérem aconseguir els suficients coneixements sobre aquest tipus de tecnologia i un cert nivell en llenguatge C. Del grup de participants, van sorgir força bons projectes: un, per exemple, va fer un despertador, i un altre, una estació meteorològica. Les possibilitats eren infinites, i jo vaig decantar-me per fer un sistema de vigilància. La placa base utilitzada va ser Arduino, que es tracta d’un hardware lliure. Aquesta ofereix moltes oportunitats: gràcies a ser universal, es coneixen moltes ajudes que faciliten la tasca a l’hora d’escriure el programa, fet que facilita el fet de fer servir diversos gadgets. En el meu cas, vaig aconseguir sincronitzar quatre sensors infrarojos, un sensor magnètic de contacte, diversos leds, una alarma acústica i una pantalla LCD amb un teclat 4x3 per escriure la contrasenya del sistema. Vaig instal·lar l’alarma en una maqueta de 50 cm x 40 cm per tal de fer la presentació, però aquesta tenia la capacitat de ser extrapolable a una casa de dimensions reals. A posteriori, havia de valorar si aquest projecte era rendible comparat amb altres alarmes de grans empreses, i a llarg termini sortiria guanyant el meu, tot i que la inversió inicial era alta. Valoro com a més que positiva la participació en el curs i el meu treball en general pel fet de treballar en àmbits no comuns en l’etapa educativa. Tot i que sí que entra dins del pla d’estudis una certa base informàtica, s’ha de dir que no es toca la branca de la robòtica, que és prometedora i més que interessant. Bruno Ibàñez. 2n Batxillerat

13


el meu treball de re c

erca

MUNOG I can clearly remember the first day I heard about MUNOG. It came all of a sudden and I rapidly decided I wanted to be part of it because I’ve always felt enthusiastic about living new experiences. Before going to MUNOG, we’d have to prepare two different topics to discuss them with other students like us and I also chose doing my “Treball de Recerca” based on MUNOG which would be a scrapbook; a diary with photos and explanations of all the project. At first, you might think it is a lot of work when you discover all you have to do, and it really is, but what matters is what you get home at the end of it: tones of knowledge, new friends, a different version of yourself and of course, one of the best experiences in your life. The toughest part of MUNOG was definitely starting to prepare all the speeches and documents I’d have to use when I’d be in Sindelfingen, not to mention that they had to be in formal English! The first issue was dealing with the United Nations webpage (from where I had to do some research), which was quite stressing, let’s be honest. When this point was solved, everything was under control.

When we came back from Sindelfingen I started to work on my scrapbook using all the thoughts I had collected from five days full of activities. I put a lot of effort in it, I devoted myself to it, literally! But to be honest, I enjoyed a lot doing it and seeing the progress day by day was really nice. I walked through lots of different shops in Barcelona to get exactly what I needed and when I finally saw the result in my hands I couldn’t believe it. Afterwards, I had to work on my oral presentation where I’d have to explain how I’d lived MUNOG. I enjoyed a lot while I was writing it and being able to express myself in front of the “Treball de Recerca” court that was evaluating me was really satisfying. It may sound too typical, but having had the opportunity to be part of MUNOG has been an experience I’ll always remember. It is that kind of moments in your life that if you don’t live it you’ll never know how it really goes on. When you’re in MUNOG you’re like into a giant bubble of which you’d never like to get off. I sometimes get sad because MUNOG passed away so quickly, but as I’ve said many times: don’t be sad because it’s over, be happy because it happened!

Maria Clot. 2n Batxillerat

14


el meu treball de re c

erca

VOLIA FER UNA WEBSÈRIE El treball de recerca, un tast com a director de cinema Des d’un inici tenia molt clar que volia fer una websèrie com a TR, molt abans que ens plantegessin el treball. Va ser per aquest motiu que quan professors i companys meus deien que era un projecte molt ambiciós i molt difícil que sortís bé, jo no vaig aturar-me i vaig seguir treballant molt dur en ell. I probablement si no hagués treballat dur, si no m’hagués quedat tants divendres a la tarda treballant, no hagués fet el que he pogut acabar fent. Des de el principi tenia clar que volia fer una websèrie de 5 capítols de 7 minuts i que en part estigués relacionada amb la meva vida, tractant així temes com l’educació, la ciutat, els joves, la història, etc. En el meu cas, primer de tot vaig fer un esquema del que seria el treball escrit i a partir d’aquí em vaig centrar en la part pràctica d’aquest fins a arribar al setembre. Per finançar la websèrie vaig recórrer al mètode del crowdfunding, on gent externa al projecte aporta diners a canvi de recompenses. Vaig poder recaptar 2.100€ per a la producció de la websèrie. Per al rodatge, malgrat que la websèrie fos un treball de recerca, moltes persones es van veure implicades i ha estat gràcies a això que ha tingut una qualitat gairebé

professional. Persones de la mateixa Escola Pia Nostra Senyora, com la Irene Albanell, el Raúl Guardans o el Joan Camprodon van participar en el projecte. Jo vaig participar en tot el procés d’A tempo Barcelona, encarregant-me del guió, la producció, la direcció, el muntatge i la banda sonora. Vaig tenir la sort de poder-la estrenar en els Cinemes Girona, omplint així la sala i fent un preestrena on van assistir quasi 300 persones. Una de les experiències més gratificants del procés. També es va publicar un article d’una pàgina a “El Periódico” sobre “A tempo Barcelona”. Avui en dia, el primer capítol de la websèrie té 15.000 visites i en total hem arribat a 45.000, i ha estat reconeguda per molts “Youtubers” i creadors audiovisuals reconeguts a nivell nacional. Ha estat un projecte gràcies al qual m’ha confirmat el fet que vull ser director de cinema, i m’ha donat més forces per voler aconseguirho. Gràcies, Leon Guallart. 2n Batxillerat

15


ITINERARIS D’ESTUDIS ESO

ESO

ESO

ESO

ESO

ESO

ESO

16

PAU

BATXILLERAT

UNIVERSITAT

CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL DE GRAU MITJÀ

CURS D’ACCÉS A GRAU SUPERIOR CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL DE GRAU SUPERIOR

BATXILLERAT CICLES D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY DE GRAU MITJÀ

CICLES D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY DE GRAU SUPERIOR

Proves d’accés

BATXILLERAT

Proves d’accés

Proves d’accés

ENSENYAMENTS ESPORTIUS DE GRAU MITJÀ

BATXILLERAT

SENSE ESO

PROGRAMA DE PROMOCIÓ PROFESSIONAL

SENSE ESO

PROGRAMA DE PROMOCIÓ PROFESSIONAL

SENSE ESO

PROGRAMA DE PROMOCIÓ PROFESSIONAL

CURS D’ACCÉS A GRAU SUPERIOR ENSENYAMENTS ESPORTIUS DE GRAU MITJÀ

Proves d’accés

Prova

TÍTOL EN GRADUAT EN ESO CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL DE GRAU MITJÀ

Proves d’accés

CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL DE GRAU MITJÀ


CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL DE GRAU SUPERIOR

UNIVERSITAT

UNIVERSITAT CICLES D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY DE GRAU SUPERIOR

Proves d’accés

Proves d’accés

ENSENYAMENTS ARTÍSTICS SUPERIORS

ENSENYAMENTS ESPORTIUS DE GRAU SUPERIOR

UNIVERSITAT

ENSENYAMENTS ESPORTIUS DE GRAU SUPERIOR

UNIVERSITAT

Proves d’accés

ENSENYAMENTS ARTÍSTICS SUPERIORS

CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL DE GRAU SUPERIOR

* Reomplerts de color els estudis que s’ofereixen a l’Escola Pia Nostra Senyora (EPNS)

17


Projecte One Drop Two lives

El passat 16, 17 i 18 d’abril vam portar a terme el projecte One drop, two lives. La participació de més de 400 persones, que voluntàriament han aportat la seva gota de solidaritat, permetrà abastar dos dels objectius proposats: el primer, poder retornar un informe de salut a tots els participants en el qual contrastarem els paràmetres de glucosa, colesterol i hemoglobina; el segon, fer una aportació de 1.600€ al projecte agermanat amb el Senegal per a combatre la malària entre la població estudiantil del barri de SamSam, a partir de totes les quantitats donades. En aquest projecte han participat una representació important dels diferents estaments escolars (pares i mares, professors, personal del PAS, alumnes), però també entitats socials i empresarials com l’Hotel Mandarin Oriental, Serhs Food, Chef s, CorEixample, Fundació BCN FP, Fundació Educativa Xinesa, Fundació Educació Solidària, DBS Screening i l’Ajuntament de Barcelona. Algunes d’elles han fet la seva aportació, uns altres han finançant part del cost del projecte, d’altres han facilitat que els nostres alumnes sanitaris hagin viscut una experiència pràctica, hi ha qui han realitzat les conferències per a alumnes i pares, etc. Tothom ha fet la seva contribució. Tothom ha aportat la seva gota de solidaritat. Volem donar continuïtat aquest projecte, volem que pugui créixer i arrelar en la nostra escola perquè tenim un compromís ferm amb la prevenció de la salut, però també perquè no ens falta voluntat per ser útils per a aquells que ens necessiten, com és el cas dels estudiants del Senegal. Volem fer créixer el projecte en participació. Per aquesta raó el curs vinent ampliarem fronteres i ens agradaria que la nostra illa d’oficines i comerços pogués implicar-se i participar de manera activa. Aquest és el repte. Ens hi posem! Ens queda només agrair des d’aquestes línies tot l’entusiasme dels nostres estudiants i professorat implicat, tota la participació dels alumnes i dels pares i familiars a la festa del Caliu, tot el suport de l’AMPA de l’escola, tot l’esforç de les entitats col·laboradores, i molt especialment, tota la dedicació del Jordi Martí, CEO de DBS Screening que ens ha guiat amb gran mestratge en aquesta primera experiència per fer d’aquest projecte un experiència d’èxit. Gràcies a tots i totes! Ricard Coma. Director de l’escola.

18


Projecte One Drop Two lives

19


Vida d’escola | ESO CAMÍ A L’ESCOLA El dia 17 d’abril els alumnes de 1r i 2n d’ESO ens vam acostar al cinema Comèdia a veure el documental Camí a l’escola. A continuació, us oferim algunes de les reflexions que han fet els nois i noies de 1r després d’haver-lo vist: “És un documental que explica la història real de quatre nens: Jackson, Carlitos, Zahira i Samuel que han d’enfrontar-se diàriament a una quantitat de perills per arribar a l’escola. Aquests nois viuen en llocs molt allunyats però tenen una cosa en comú: les ganes d’aprendre i de tenir un futur. Sempre tenen un somriure a la cara. Mai no veuen les coses negatives, sempre segueixen endavant. És una pel·lícula que ens fa veure com hem d’apreciar l’educació i la sort que tenim de poder anar a escola”. Ada Prieto “La pel·lícula em va agradar molt. Em vaig adonar de totes les comoditats i de la sort que nosaltres tenim de poder arribar a l’escola amb tanta facilitat. Vaig sentir molt respecte pels personatges perquè estic segura que amb la meva forma de ser no podria fer-ho tot com ells sense cometre cap error. També m’ha agradat veure que, fins i tot, amb les coses que els passaven, ells seguien sent optimistes, respectuosos, amables, pacients, amables... Sé que jo perdria els nervis” Alba Rodríguez “És una pel·lícula basada en fets reals ja que hi ha països on la situació dels nens és molt complicada i anar a l’escola és tot un repte. En aquests països, no és una obligació ni un dret l’educació. Infants d’aquests indrets han de caminar quilòmetres durant hores i inclús han d’arriscar la seva vida per anar a escola.

Alumnes

de 1r i 2 n ESO

Una vegada vista la pel·lícula la meva reflexió és que tothom hauria de tenir el dret a tenir una bona educació i que aquí, nosaltres, hauríem de valorar-lo més”

20

Àlex Vieites “Jo crec que aquesta història és molt adient per a nens que pensen que anar a l’escola és perdre el temps. Segons els nens de la pel·lícula, anar a l’escola és un privilegi encara que hagin de fer molts quilòmetres. Comparar les dues maneres de pensar, veure els dos extrems tan llunyans, fa pensar molt. T’adones de la diferència entre facilitat i dificultat. Jo valoraria amb un 10 aquest documental. No us el podeu perdre!” Armand de Asís


Vida d’escola | ESO CONEIXEM VINYOLI! PROJECTE 2n ESO

Els alumnes de 2n tenen un encàrrec molt especial: preparar i conduir l’acte de lliurament de premis de Sant Jordi. La feina encomanada els fa treballar de valent des de 3 mesos abans, moment en què comencen a aprendre i identificar les característiques de la poesia. També, coneixen a fons la vida i l’obra d’un poeta, enguany, Joan Vinyoli. A partir d’aquest coneixement, van muntant l’acte, en què hi haurà escenificacions, recital de poemes de l’autor i lectura dels textos premiats de l’escola, actuacions musicals i, el lliurament de premis dels diferents concursos. Cadascú té una responsabilitat assignada i totes són importants: lector, recitador, figurant, actor, presentador, encarregat de llums, encarregat de material... Es tracta de treure el millor d’un mateix perquè el resultat sigui un èxit. Hi ha nervis, sobretot a darrera hora, però s’obliden quan veiem que ha sortit bé i que el públic ha passat una bona estona. És l’hora d’aprendre de l’experiència i de passar el testimoni als companys de 1r ja que el curs vinent ells tindran aquest encàrrec. A continuació, teniu una carta que adreça un noi de 2n a un noi de 1r que haurà d’assumir aquest repte: Meritxell Parcerisas - Cap d’Estudis ESO

Barcelona, 27 d’abril de 2015 Alumne/a de 1r d’ESO de l’Escola Pia Barcelona Estimat company, Parlo amb tu com a alumne de 2n d’ESO amb l’objectiu de donar-te consell de com hauràs d’actuar a l’acte de Sant Jordi del pròxim curs. Segons l’experiència que he tingut en aquest projecte, et recomanaria que: - Siguis constant i treballador; ja que el treball és força llarg i interessa que presentis una feina correcta. - A la sala d’actes, ja en els assajos, sigues disciplinat i obedient; si ni tu ni els teus companys manteniu un to calmat, l’eco de la sala produirà molt soroll i aquest no permetrà que doneu el màxim de les vostres capacitats (t’ho dic per experiència) - Intentis practicar el que t’han ensenyat. Si treballes fora de l’aula i repasses el que hi heu avançat, et serà més fàcil seguir les classes i obtenir millors resultats en la conclusió del projecte. - Quan pugis a l’escenari no estiguis nerviós. Relaxa’t i actua com hauràs practicat durant les lliçons. Si t’equivoques, no pateixis, actua amb normalitat i segueix el guió. Jo ja t’he explicat els consells que més et poden servir de cara al projecte. Desitjo que facis el millor treball de la història d’aquesta escola. Atentament, Adam Llorente alumne de 2n A

21


Vida d’escola | ESO

Teresa

ora de

Lòp

fess ez | Pro

s

cièncie

COMENCEM LA QUÍMICA! Aquest darrer trimestre els alumnes de 3r d’ESO deixen la biologia humana i s’introdueixen en el món de la Química. Per tenir un primer tast i anar fent boca han fet un taller de reaccions químiques al Cosmocaixa. En aquest taller s’intenta motivar els alumnes amb demostracions espectaculars que despertin la seva admiració i la seva curiositat. Es pretén posar a l’abast dels alumnes una sèrie d’experiments que ajudin a entendre els processos que es realitzen, les transformacions que es produeixen o les substàncies que es deriven d’aquestes reaccions químiques. Es treballen conceptes com els canvis físics i els canvis químics, es presenten els principals tipus de reaccions químiques, es recorden conceptes donats a cursos anteriors com els diferents tipus de substàncies o els mètodes de separació de substàncies i les normes de seguretat i el tractament dels residus… Val a dir que els alumnes van demostrar tenir un bon nivell i haver assimilat el que havien fet a classe a 1r d’ESO, dos anys enrere! En aquest taller el monitor feia els experiments amb l’ajuda d’alumnes voluntaris però moltes d’aquestes reaccions químiques seran realitzades pels propis alumnes al laboratori de química de l’ Escola.

22


LA CASA QUE VULL No has somiat mai amb la teva casa ideal? Com t’agradaria? Molt lluminosa amb grans finestrals? Amb un jardí interior per poder gaudir d’una tranquil·litat absoluta? Amb un gimnàs privat per poder posar-te en forma a l’hora que vulguis? Amb grans espais sense murs de separació? Doncs això és el que han fet els alumnes de tecnologia de 4t d’ESO de l’Escola! Han jugat a ser arquitectes dissenyant el seu propi pis i construint una maqueta amb tots els detalls. Els resultats són fantàstics! Comproveu-ho vosaltres mateixos! Aquí teniu una petita mostra fotogràfica.

23


4t ESO Viatge a Cantàbria i País Basc

24


Vida d’escola | Batxillerat

BENVINGUTS AL MÓN REAL Els curs 2010 – 2011 vam iniciar una nova experiència a l’escola: els seminaris Benvinguts al món real, adreçats als nois i noies de 1r de Batxillerat. Els seminaris en si no eren una activitat del tot nova. Des dels temps del COU Jaume Bofill, els nois i noies més grans de l’escola havien participat en seminaris d’un parell d’hores on es tractaven temes relacionats amb l’ètica, la política, el compromís social, el sentiment religiós, les emocions, la ciència o les tecnologies. Els tutors del curs, juntament amb un seguit d’especialistes en les diverses matèries, treballaven amb grups reduïts d’alumnes on es debatien temes d’interès que, per

| Cap Lluís Zabala

d’estudis de

batxillerat

personal (i tal vegada, potser la felicitat). D’alguna manera, la nostra voluntat era, i continua sent, aprofundir en el treball en valors que de sempre hem fet a l’escola a través de les vivències d’aquestes persones. Amb aquest objectiu, vam contactar amb pares i mares d’alumnes, amics, antics professors i alumnes,... I des del primer dia la resposta de tothom va ser extraordinària. El primer curs vam poder comptar amb la Biomèdica Sílvia Sanjosé, el corresponsal a centreamericà de l’agència EFE Víctor Sancho, la publicista de l’agència ES2 Núria Sala, el dramaturg i director teatral Guillem Clua i el creador Pere Bàscones. D’aleshores ençà, ens han visitat, entre d’altres, persones com Mario Eskenazi, dissenyador, Manel Jiménez, professor de la facultat de Comunicació audiovisual de la UPF, Montserrat Roig, infermera pediàtrica del servei d’oncologia infantil de Sant Joan de Déu, Anna Castillo, actriu, Immaculada Pulido, emprenedora, Joan Poquí, periodista, Joan Albanell, cap d’oncologia de l’Hospital del Mar, Samuel Salcedo, escultor i pintor, Sílvia Pérez Cruz, cantant, ...

una o altra raó, no tenien lloc entre els continguts que normalment es treballaven a classe. Però el curs 2010 vam decidir de donar una nova orientació a aquesta activitat. Vam pensar que seria positiu oferir als alumnes de 1r de Batxillerat la possibilitat de conèixer el relat en primera persona de tot un seguit d’experiències vitals i laborals que mereixien ser escoltades. Persones que no vindrien a explicar el dia a dia de la seva feina, sinó el rerefons de la seva vocació i a exemplificar les actituds amb que cal encarar la vida i intentar assolir l’èxit

Aquest curs hem tingut la satisfacció de poder comptar amb Vicente Guallart, arquitecte en cap de l’ajuntament de Barcelona, Angelo Ruggieri, director comercial a Europa de Desigual, Joan Roura, periodista de TV3 i especialista en Pròxim Orient, Júlia Jové, actriu, Manel Lucas, coordinador de projectes de la productora Minoria Absoluta, Ignasi Camprodon, coordinador artístic del TNC, Xavier Duran, periodista científic, Àlex Miñana, realitzador de Televisió i Auri Claramunt, productora de Televisió. A tots ells, i a altres persones que se’ns han ofert al llarg d’aquests anys però amb qui finalment no hem pogut comptar, els volem fer arribar el nostre més sentit agraïment per haver-nos ajudat en el guiatge dels nois i noies de l’escola cap al món real que hi ha més enllà de les parets de l’escola. Per molts anys!

25


VISITA AL SINCROTRÓ D’ELECTRONS ALBA El passat 7 d’abril els alumnes de 2n de batxillerat de les modalitats científica i tecnològica vam visitar a Cerdanyola del Vallès l’accelerador ALBA. El Sincrotró d’electrons consisteix en una estructura circular en la qual s’introdueixen electrons i els fan girar a velocitats properes a les de la llum augmentant la intensitat del camp elèctric i magnètic proporcionalment amb l’augment, també, de la massa dels electrons. L’objectiu d’aquest accelerador és aprofitar l’emissió d’ones electromagnètiques, la llum de sincrotró, emeses pels electrons quan són accelerats a velocitats properes a les de la llum i amb una energia de 3 GeV, per estudiar diferents estructures de la matèria a escales molt diverses, des de l’estructura atòmica, passant per estudis de nous materials a escala nanomètrica fins a estructures de molècules i complexos en el camp de ciències de la vida, etc. Quan s’emet aquesta llum els electrons perden energia, que se subministra novament a aquests perquè mantinguin una velocitat estable dins de l’òrbita que segueixen. El sincrotró ALBA té una capacitat per a 32 línies d’investigació o de llum diferents, però actualment només en treballen 7, les quals corresponen a diferents línies d’investigació sobre diferents camps de la ciència, on grups de científics, amb subvencions tant públiques com privades, segons els interessos dels governs o empreses, desenvolupen els seus estudis Alícia Viladrich | Professora de física

26


Vida d’escola | FP

EL CAS ES MOU Els estudiants del CAS (curs d’accés a grau superior) han sortit de l’aula per participar en dues activitats de l’escola. La primera els ha portat només dos pisos més amunt del mateix edifici, a la planta on els estudiants de 4t d’ESO reben classes. Els van impartir una xerrada informativa sobre les moltíssimes opcions que dóna l’oferta de Formació Professional en les seves diferents famílies: sanitària, esports, arts gràfiques, hoteleria, imatge i so, entre d’altres i, a més, van explicar la seva experiència personal als cicles i com estudiar allò que els agrada i que fer-ho de forma molt pràctica, ha canviat la seva visió de l’educació. L’altra activitat els va portar més lluny, a l’Hotel Mandarin Oriental. Allà van formar part de l’equip que va desplaçar el projecte One drop two lives fora de la nostra escola, un equip format per alumnes del CAS entre els quals trobem tècnics auxiliars d’infermeria i una tècnica en administració, així com alumnes de batxillerat artístic i d’acció social. L’experiència va ser molt enriquidora, treballant amb un perfil de client molt diferent al que hi havia a l’escola i portant la nostra filosofia de l’aprendre més enllà dels nostres murs. Anabel Sesé Cap d’estudis de Formació Professional.

27


àrea de CIÈNCIES

ESPAI D’EXPRESSIÓ

Cromatoaquarel·les Si baixeu fins al final de les escales principals de l’escola i us gireu cap a l’esquerra, veureu una explosió de color. El color és una propietat de la matèria que ens fascina i ens meravella. La capacitat que té l’ésser humà per apreciar aquesta propietat no és tan habitual dins el món animal. De fet ens hauríem de considerar uns privilegiats que el nostre ull estigui capacitat per captar aquesta realitat. El color ens pot relaxar o també crispar. És una realitat que observem cada dia, però molt poques vegades ens parem a pensar què és, què el provoca i com el podem arribar a produir. Les molècules que formen les substàncies són juntament amb la llum que les il·luminen, una de les raons per la qual la matèria té color. Descobrir de què estan fets el colors que ens envolten pot ser un exercici molt creatiu. Els químics, en el laboratori, utilitzen una tècnica que ens podria permetre descobrir quins colors hi ha darrera de les tintes, els pigments i les pintures que fem servir. La cromatografia és una tècnica senzilla que permet separar solucions, com són les tintes o les mescles de colorants, per veure de què estan compostes. Marta Segura | Professora de Ciències Antonio Gómez | Professor de Visual i Plàstica

28

Per fer-ho només cal pintar sobre un suport, com podria ser un mocador de paper i afegir sobre la taca un dissolvent. L’aigua, considerada per molts com un dissolvent universal, ens podria servir.

Quan fem aquesta operació, les molècules que formen la nostra mescla de pintures entren en un debat frenètic. Algunes tenen més afinitat pel dissolvent (diem que es dissolen). N’hi ha d’altres que, degut a la seva estructura, queden més retingudes pel suport. Aquesta lluita per separar-se i quedar allà on es troben més còmodes és el que provoca que les taques de pintura corrin i es moguin separant-se en els colors primaris que les formen. Moure colors i fer-los interaccionar a través de l’aigua és també una tècnica pictòrica molt important. L’aquarel·la és una forma de pintar difícil, que requereix més que un domini del color, un domini de l’aigua. Saber dosificar l’aigua és vital per obtenir sumes de colors impossibles o dissoldre i esborronar una obra d’art. Els alumes de primer ESO han experimentat amb el color. I han vist que són capaços de sumar i separar aquesta propietat que té la matèria. A més, ho han fet des de dues disciplines que molts cops semblen allunyades entre si. L’Art i la Ciència s’han trobat a primer d’ESO per omplir de color aquesta paret. Crear, experimentar, imaginar, fer-se preguntes i transmetre el resultat posa de manifest els punts en comú que hi ha entre la Ciència i l’Art. Gaudiu de l’espectacle!


àrea de TECNO

ESPAI D’EXPRESSIÓ

Xavier Perramon | Pro

fessor de Tecnologia

Robots 1

El primer que va utilitzar la paraula Robot en el nostre sentit actual va ser l’autor txec Karel Capek en la seva obra Robots Universals de Rossum (RUR) escrita el 1921. La paraula “robot” ve del vocable txec robota, “servitud”, “treball forçat” o “esclavitud”. Al seu conjunt de contes anomenat Jo, Robot, Isaac Asimov imaginà quines són les normes bàsiques que haurien de seguir els robots, i les va anomenar “les tres lleis de la robòtica”. Aquí les teniu:

Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.

2

Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.

3

Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

En l’últim conte del llibre “Jo, Robot”, les màquines són utilitzades per optimitzar l’economia mundial i, a poc a poc, canvien, en la primera llei, el terme “ésser humà” per “humanitat”, i això els permet fer mal a un grup d’humans si creuen que poden afavorir al conjunt de la humanitat. Aquest conte s’anomena “el conflicte evitable”, i descriu un món on el governant no és segur que sigui un humà o una màquina. I al final, els humans descobreixen que, de fet, les qui governen són les màquines. Creieu que ens podrien governar unes màquines? Podria ser bo? Persones molt preparades i intel·ligents, com Stephen Hawking, Bill Gates (fundador de Microsoft), Steve Woziak (cofundador d’ Apple) o Elon Musk (fundador de Tesla Motors) pensen que hem d’anar amb molt de compte en el desenvolupament de la intel·ligència de les màquines. Pensen que si no tenim cura, les màquines podrien adquirir autoconsciència i, eventualment, es podrien revoltar contra nosaltres. Hi ha pel·lícules com 2001, Blade Runner, IA, Terminator o Matrix on els autors imaginen una situació similar i les màquines esdevenen enemics dels humans. Creieu que són un futur possible? Veieu semblances en la nostra vida quotidiana?

29


ESPAI D’EXPRESSIÓ

Junts, aprenem a llegir!

àrea d’Humanitats Eulàlia París |

Professora de lle

ngua

Una recepta dolça: la lectura cooperativa La lectura cooperativa és una bona manera de llegir un text i ajudar-nos els uns als altres en aquest procés de comprensió, tan important per a l’estudi i l’aprenentatge. Preparació del plat lector Temps aprox. 10 minuts

Ingredients (per a 32 comensals)

Un text de 4 o 6 paràgrafs 32 llapis amb punxa 8 grups homogenis (de 4 persones)

Temperatura del forn

Aconsellable la temperatura ambient, de 21 a 23 graus, amb remor de fons que conformi un clima de treball favorable i respectuós.

Temps de cocció

2 sessions de 50 minuts.

30

Elaboració del plat pas a pas.

1. Formació dels grups heterogenis. Es formen grups de 4 persones. (Temps aprox. 2’). Cadascú es responsabilitza de llegir un fragment del text. Cal un llapis per subratllar el més important i assenyalar el que no s’entén.

2. Formació del grup homogeni (temps aprox. 20’). En aquest grup es troben tots els estudiants que han treballat el mateix paràgraf o fragment. És el moment de compartir i analitzar, aclarir dubtes del que cadascú ha subratllat i ha entès. Cadascú esdevé un expert. 3. Retorn al grup heterogeni (temps aprox. 25’). Cada noi o noia, ara expert en la informació del seu paràgraf, retorna al seu grup d’origen i es troba amb els altres experts. Cada expert explica als companys l’essencial del paràgraf que coneix. Els companys escolten i/o prenen apunts. És indispensable que tots i cadascú dels membres del grup tinguin tota la informació. El plat està gairebé a punt però li falta l’últim retoc i decidirne la presentació. Cadascú elabora tota la informació rebuda i redacta un resum o síntesi, amb el seu propi estil i el presenta de manera atractiva i curosa.

Bon profit!


àrea d’Artístic

ESPAI D’EXPRESSIÓ

Traçant el moviment

Maragda Cuscuela

| Professora de dibuix

Treball sobre el futurisme, el moviment, la repetició i la simplificació vers l’abstracció. Processos realitzats pels alumnes al llarg d’una sessió matinal amb model. És un projecte realitzat amb la Fundació Suñol d’Art Contemporani, que s’anomena Correspondències.

31


Ho voleu saber? “LA VIOLENCIA NUNCA CAMBIA. TE CAMBIA” UN CURTMETRATGE FET PER ALUMNES DE 4t D’ESO, FINALISTA AL 1r PREMI KABUA-JOVES PER CANVIAR EL MÓN. Amb motiu del Dia Escolar de la Noviolència I de la Pau (DENIP), els alumnes de 4rt d’ESO ens vam reunir en grups amb l’objectiu de crear un espot capaç de conscienciar la societat sobre la violència de gènere. Hem de reconèixer que al principi no ens veiem gaire capaços de fer-lo, ja que només disposàvem d’un marge de tres dies, en els quals vam haver de fer el guió, gravar les escenes i editar. També vam haver de superar alguns obstacles que van anar sorgint com a conseqüència de la inexperiència. Tot i això, després d’unes quantes hores de feina i estrès, el resultat va ser bastant bo. Com hem dit abans, en un principi, el nostre vídeo estava destinat a ser una feina de classe que formava part d’una nova iniciativa promoguda per l’escola, però quan ens van donar l’oportunitat de presentar-lo al concurs “Kabua, Joves per canviar el món” vam acceptar el repte, tot i que encara sense gaires

expectatives. La nostra sorpresa va arribar quan ens van comunicar que havíem estat seleccionats com un dels 10 finalistes entre més de 60 vídeos de tota Catalunya i que, per tant, teníem la possibilitat d’accedir al 1r premi, de 1000 euros.

moltes esperances de guanyar, però més tard vam reflexionar i vam veure que, quedar en 6a posició entre més de 60 vídeos de tota Catalunya, amb un espot que vam haver de fer en tres dies, no està gens malament.

El passat 25 d’abril, ens vam tornar a reunir tots els membres del grup per anar a la seu de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, on va tenir lloc la cerimònia del lliurament de premis. Un cop allà, ens vam trobar amb tots els grups finalistes. Van anar anunciant els premis i reproduint els vídeos un a un, des de la posició número 10 (última posició) fins a la número 1 (guanyadors del premi). Després d’una estona de tensió i espera, vam saber que malauradament no havíem guanyat, però que ens trobàvem en la posició número 6. La veritat és que al principi ens vam quedar bastant decebuts, ja que teníem

Volem agrair la col·laboració de María Izcara i Borja Albir, que tot i no formar part del grup de classe han participat en el projecte, i a la nostra tutora, Ines Martín, i a la Meritxell Parcerisas (cap d’estudis) per ajudar-nos i donar-nos aquesta oportunitat que ha estat tota una experiència. Si voleu veure el nostre vídeo, el trobareu al web de l’escola, a l’entrada referent al DENIP o a l’adreça del premi, on també trobareu els altres vídeos premiats i la informació completa referent al concurs: http://kabua.uab.cat/concurs/

Mireia Muratonas, Miguel Venegas, Álvaro Monfort, Roger Amate (4t ESO)

32


notícies Les proves CANGUR El meu primer Cangur ...

i el meu últim Cangur ...

Ara només em queda esperar els resultats, i que siguin bons.

Funcions, sèries, probabilitat, geometria, càlcul. Tot això i més se succeeix en l’hora i quart de durada del Cangur. És dijous al matí. Entrem a l’aula en què realitzarem la prova. Estic nerviós. Sé que ho porto ben preparat, però no sé què em trobaré. Ens reparteixen el quadern d’exercicis. Rebem el permís per obrir-lo. Observo les preguntes. Les llegeixo totes. Torno a l’inici. Començo a escriure les respostes. Una a una les caselles per contestar s’omplen de lletres. Finalment, m’adono que ja he acabat. Em dirigeixo cap a la taula del professor disposat a entregar el full de respostes. Em paro en la meva ruta. Torno al meu lloc. Reviso una última vegada el paper. Ja està. Em poso dret. Reprenc el meu camí. Diposito el full de respostes a la pila. S’ha acabat. He fet les proves Cangur un any més, i per última vegada.

Emma Polo Sáez (3r ESO B)

Oriol Salcedo Valls (2n Batxillerat)

Són les 9 del matí del dijous 19 de març. Al principi tot són nervis, però un cop allà l’ambient que t’envolta, la il·lusió dels teus companys i la teva, et tranquil·litza i et fa sentir a gust i motivada per afrontar aquest nou repte. Un cop acabada la prova, m’ha servit com a una nova experiència per afegir al meu recorregut com a alumna de Matemàtiques de 3r d’ESO. Ha estat tot un plaer haver participat de manera voluntària a la prova Cangur d’aquest any 2015, espero repetir l’experiència en un futur proper.

’ESO?

PTORES A 2n D RI C ES O RS O PT RI C ES RS FUTU

Caliu, es gaudíem de la Festa del mentre la majoria de nosaltr to, Cor ato Rel de s nto Tale El passat dissabte 18 d’abril, s n al 55 Concurso Jóvene ave ent res rep tres ens nos SO Les d’E 4 noies de 2n 100 seus diferents. de 12.000 joves repartits en en què van participar més era i Mar Herrero. Lop iam Mir l, Moles, Berta Mayra representants van ser: Aina i Sergi eia Andreu, Gianna Lovison rç, tres companys seus: Mir ma de ticipar 21 par el ns, van aba què s en me u”, Un at Bre Concurs Joves Talents de Rel González, van participar al “38 alunya. uns 2.000 alumnes de tot Cat la lectura i el gust per s per Cobega, és promoure zat anit org , mis pre sts que L’objectiu d’a del país. alumnes de 2n d’ESO d’arreu l’expressió escrita entre els les aules de la universitat i ncia trepitjar per primer cop eriè exp a bon hores una ser va Per a tots per fer volar la imaginació. A s hores de què disposaven due estat les bé han lt si mo ar rem ofit sab apr ent van properam troben en mans del Jurat i d’ara, les seves creacions es seleccionats. at i els desitgem molta sort! Els agraïm la seva disponibilit

33


+notícies

ions c a im n A r io r Supe u a r G e d iu t rma (2.000h) a m e in c Nou Cicle Fo er al p s l ia c e p s e jocs i efectes 2D i 3D? Vols ió c a im n a l’ e d n els les tècniques s com afecte p a S ? ts a Vols aprendre im n senyar jocs a de productes aprendre a dis en la indústria audiovisual joc? ials ls , de lleure i ta n e m u c efectes espec o d cs, publicitaris, ts, t’has d’oportunita cinematogràfi

mb amp tan ple la t’ofereix, a en aquest c te ra rm fo nostra esco la de e a u m q Si vols e is in d de C ls nous estu ola Superior sc l’E e d d’inscriure a . 6 ió 1 c 0 ió i col·labora curs 2015-2 la participac ir del proper rt a p a ) C A SC batxillerat Catalunya (E alumnes de ls (e s e c la p s 20 berta, nomé Matrícula: o . t) r (CAS), priorita grau superio EPNS tenen a s é c c ’a d r, curs ol de batxille Requisits: tít erior. p és a grau su prova d’acc

34

3D,

de creatiu essional serà of pr ia nc tè pe produccions La teva com 3D per a i iva 2D ns èdia interact d’animacio sense multim o b am ls ua audiovis r al cinema. especials pe : i amb efectes diant a l’ESCAC continuar estu ls vo si es tg Avanta tenir la ingrés (sí cal r l’examen d’ fe rà ld ca et 1. No les PAU) nota de tall de promoció ta de cada no r illo m b t am 2. L’estudian rs de cinema ca per al 1r cu be a un à dr tin ob en el món vols treballar Si . ire ga is No t’ho pens ortunitat. uí tens una op audiovisual, aq

MATRICUL

A‘T


MINIEMPRESES

ia de l’Empresa

Marta Pinós | professora d’Econom

Els alumnes d’Economia de l’Empresa de 1r de Batxillerat han fet d’emprenedors i han creat les seves pròpies empreses. Amb l’ajuda del programa de la Fundació Junior Achievement “Miniempreses.es”, han posat en pràctica habilitats, competències i coneixements treballats a classe per tal de dissenyar i produir productes originals. Amb aquest programa els alumnes han de desenvolupar una idea de negoci, valorar-ne la seva viabilitat, organitzar-se internament per tirar-la endavant, constituir la societat i aconseguir inversors externs. Un cop definit el producte, han de gestionar l’empresa en el seu dia a dia, des de la campanya de publicitat, la gestió de la producció i els stocks, el control de les finances, etc. Els 13 i 20 de febrer van exposar i vendre al vestíbul de l’escola els seus productes. Totes les miniempreses van destinar el 10% dels seus beneficis a la Fundació Educació Solidària (FES) per aonseguir beques per a alumnes del Senegal.

Nonstop

... Va presentar ribbons, cintes de goma per aguantar els llibres, decorades amb cintes d’estampats diversos. (@nonstop_bcn)

Weasy

... per fer la vida més fàcil, va elaborar uns agafadors per dur les bosses de comprar sense deixar-s’hi els dits . (@sixpack_weasy)

Berry

... va comercialitzar scrapbooks, uns llibres fets artesanalment, destinats a regalar a una persona estimada, on s’hi poden enganxar fotografies i escriure petits textos. (@berry_book)

35


La mediateca Rosa Maria Dos Santos | Responsable de la Mediateca

#Reciclacultura Aquesta és la 6a edició del nostre Sant Jordi solidari on professors i alumnes participen donant i comprant llibres i d’aquesta manera col·laboren amb el Servei Solidari d’EPC per poder impartir cursos d’alfabetització a persones desfavorides. Enguany s’han venut més de 300 llibres. Gràcies a tots per creure en aquest projecte.

Últims llibres recomanats del curs:

1r cicle

DRAPER, Sharon M. Fora de mi

LARRA, Lola. Al sur de la Alameda

Aquest llibre parla de les persones que han de viure d’una manera diferent. No són un grup, són una sola persona que procura fer-ho el millor que pot en un món en què li és molt difícil de navegar.

En mayo de 2006 cientos de estudiantes secundarios chilenos salieron a las calles a marchar y también ocuparon sus colegios en señal de protesta. Reclamaban contra la Ley de Enseñanza, la desigualdad y contra la educación concebida como un negocio y no un derecho. Se le llamó la Revolución de los Pingüinos.

Cruïlla 2013.

És una història de superació en què la Melody surt per primer cop d’ella mateixa i troba la seva pròpia veu. És la nena més brillant de l’escola, però ningú no ho sap: té paràlisi cerebral, seu en una cadira de rodes i mai no ha pogut dir ni una sola paraula.

36

2n cicle/ BATX

Ekaré 2014

La historia de esta novela gráfica está inspirada libremente en esos acontecimientos. Una lectura vibrante!


La mediateca exposa... A la mediateca ens agrada tenir un espai dedicat als treballs que fan els alumnes durant el curs i d’aquesta manera compartir entre tots coneixement. Aquí teniu un tast del que hi hem anant exposant físicament. També podeu accedir a d’altres al blog de la mediateca. Hi hem creat un espai per penjar els vostres treballs. http://mediatecaescolapianostrasenyora.blogspot.com.es/p/ descobrim-la-mediateca.html

37


CONTACTEM AMB ELS EXALUMNES Clara Rafel, tècnica en seguretat alimentària La Clara és exalumna de batxillerat de l’Escola Pia Nostra Senyora. Ens recorda que anava al batxillerat 2.2, el científic, amb mates, física, química i biologia. És una apassionada per la muntanya, la cuina i la lectura. Va néixer a Barcelona, el 1985. Té 30 anys i en fa més de 10 que va entrar al món laboral. Ha treballat en diferents empreses relacionades amb l’alimentació. En l’actualitat està en una empresa que vetlla per la seguretat alimentària.

En què consisteix la teva feina? relacionada amb els teus estudis?

Està

Treballo com a consultora tècnica en una empresa, situada a Mercabarna, dedicada a la seguretat alimentària i que consisteix a donar servei a la indústria alimentària. Tractem amb aliments o matèries primeres, per tal d’avaluar si els productes estan contaminats per agents físics, químics o microbiològics que podrien posar en risc la salut de les persones, dels animals o del medi ambient. Es podria dir que som una peça més de la cadena de producció alimentària. Quin és el teu recorregut d’estudis i professional?

38

Després de fer el batxillerat a l’escola, vaig estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola a la UPC i, en acabar, vaig cursar Ciència

i Tecnologia dels Aliments a la UAB, quan era un 2n cicle. Després, vaig fer un màster de seguretat alimentària i una estada a l’estranger, concretament a Itàlia, amb la beca Leonardo da Vinci on vaig estar treballant amb vins. Vaig aprendre molt, tant a nivell laboral com personal. Va ser una bona experiència i molt recomanable! He treballat en laboratoris de diferents empreses, fent el control de qualitat dels productes. Vaig començar a la fàbrica d’una coneguda marca de refrescos, fent torns de nit, -Uf, una mica dur!- i en una altra de productes de pastisseria. Quan vas comença a estudiar, et veies on ets ara? Vaig triar aquesta branca de la ciència perquè volia aplicar els coneixements d’una forma transversal, és a dir, sense

que fos una ciència pura i perquè tenia una sortida útil i amb fins socials. Quan somiava de què volia treballar, m’imaginava en un laboratori fent experiments, com en una cuina i, ara, no estic directament dins el laboratori que potser pertany més al camp de la investigació. Sovint, el que t’imagines i el que somies t’ajuda a fer el teu propi recorregut. Què t’agrada de la teva feina? El que més m’agrada és el contacte amb les persones que treballen a les fàbriques alimentàries, amb qui parlo diàriament, perquè em fan estar al dia de les últimes novetats o innovacions. Sovint, rebem mostres pilot de productes que després es comercialitzen i que trobem al supermercat. I penso: això ho hem analitzat al laboratori!


Quan detecteu algun problema, com es gestiona? S’informa els clients? Quin ressò hi ha als mitjans de comunicació?

Com et va néixer la il·lusió de treballar al voltant de l’alimentació? Quin interès té aquest camp per a tu?

En l’àmbit de la seguretat alimentària, un problema important és trobar microorganismes patògens o algun tipus de contaminant que no està permès per la legislació vigent, que és qui vetlla per la seguretat dels consumidors. En aquest cas, el que fem és informar el client dels resultats de les anàlisis i ell serà el responsable de decidir si ven o no el seu producte. A vegades, hi ha crisis alimentàries, com la de la carn de cavall que surten per la TV i tenen molt de ressò.

Quan vaig començar a estudiar no coneixia l’immens camp dels aliments però l’he anat descobrint a mesura que he anat estudiant i treballant en diferents llocs. Treballar exigeix estudiar i, de mica en mica, vas afinant les preferències, et vas, podríem dir, especialitzant quan descobreixes l’aspecte que més t’agrada. En alimentació, hi ha una part molt important relacionada amb l’anàlisi i la investigació, que és el que estic fent ara, però el que m’agrada més és tot el que està relacionat amb la nutrició i la història de l’alimentació.

Quina és la teva rutina? Un dia de cada dia... què fas? Formo part d’un equip que ens complementem la feina. La nostra tasca diària és respondre les consultes dels clients que tenim assignats. Els atenem de forma global, és a dir, recollim les seves sol·licituds i fem un seguiment dels resultats que obtenim de les mostres que ens envien per analitzar. És una feina meticulosa, ja que un error té importants conseqüències. Paral·lelament, es fa el pressupost i la factura del que ens han demanat. Com pots veure, hi ha un seguit de feines correlacionades que he hagut d’aprendre, sense haver-ho estudiat directament. Cal estar obert i disposat a aprendre contínuament.

Qui o què et va marcar a l’hora de decidir els estudis i/o professió? Segur que hi ha un conjunt d’elements, però recordo especialment la professora de química de 4t d’ESO que em va fer apassionar per les ciències i els meus pares que em van ajudar a triar la carrera. Va ser un moment complicat. Triar no és fàcil. Quin és el millor record que tens de l’escola? Tinc un bon record del nivell d’exigència dels professors i, sobretot, per la preparació de la selectivitat. Vaig aprendre a estudiar i a construir el meu propi mètode d’estudi; també, a superar reptes.

I el pitjor? La feinada que vaig tenir amb el Treball de Recerca i els dies previs a la “sele”. Va ser una època intensa i em semblava que no tenia vida social. Quan ho vius, sembla inacabable, després, estàs content de l’esforç i del resultat. Quins aprenentatges t’han estat més útils a l’hora de desenvolupar-te com a professional? El que necessito cada dia és ser destre no en una sola cosa, sinó disposar d’un conjunt complex d’eines i recursos. D’entrada i molt important, saber que formes part d’un equip. A banda dels coneixements tècnics i científics que pots tenir -totalment necessaris-, has de saber compartir el que saps i, alhora, has de saber escoltar; també, acceptar que els altres pensin diferent que tu, o facin les coses d’una altra manera. La paciència, l’empatia i la cooperació esdevenen indispensables. També, les exposicions orals i parlar en públic. De tant en tant, has de presentar aspectes de teva feina als companys o directius. Has de saber parlar, organitzar bé la informació, saber comunicar. En el meu cas, el treball de formigueta, la constància i el valor de la feina ben feta són aspectes importants. Alumnes de Periodisme

39


ESPI@DIMONIS núm. 15 _ Maig 2015 Revista interna de l’Escola Pia de Nostra Senyora C/ Diputació, 277 _ 08007 Barcelona Tel_ 93 488 1 1 66 Fax_ 93 487 60 38 Adreça electrònica _ nostrasenyora@escolapia.cat web_http: //nostrasenyora.escolapia.cat

40