Page 1

l’espi@dimonis Revista interna de l’Escola Pia de Nostra Senyora _ Barcelona

Número 1

Un dels fets que ha caracteritzat aquest curs escolar a l’Escola Pia Nostra Senyora ha estat la participació al programa “Comenius”. Ja a l’inici de curs, al setembre, vam tenir un inercanvi lingüístic amb la MacMillan Academy. El passat mes d’octubre, dins el marc del projecte The North and South, minority languages in European Teenager’s Lives, van fer estada entre nosaltres alumnes i professors de la Tornedasskolan de la població sueca de Haparanda i els vam tornar la visita el passat mes de febrer. Altrament, el passat gener alumnes de la nostra escola van fer una estada d’intercanvi amb alumnes de l’Ursulaschule d’Osnabrück (Alemanya). La fotografia d’en Xavier Perramon documenta justament una estona de treball en aquesta darrera.

maquetadefepd.indd 1

24/02/2009 12:30:06


editorial

DE “L’ESPIA” DIMONIS”

A

L’ESPI@

Teniu a les mans un nou exemplar de la revista de l’Escola, bona part de la qual és fruit del Taller de redacció i periodisme. Allà vam debatre de canviar-li el format i el nom. Com veieu, el nom, la capçalera, és un mot compost; la nostra intenció era seguir sent fidels a l’anterior. Entre els suggeriments, va sortir “El despi@tat”, però, en una escola que prové de qui va voler promoure per a totes les classes socials la pietat i les lletres, no ens va semblar del tot adient... Al capdavall “L’ESPI@ DIMONIS” ha semblat millor. Un ‘espiadimonis’ és un insecte vistós, que fa de bon veure i que vola d’un lloc a l’altre, com voldríem que fos aquesta revista; segons els diccionaris, és un insecte odonat,

d’abdomen llarg i prim de colors lluents i virolats, amb quatre ales llargues i estretes, que vola prop de l’aigua i les larves del qual són aquàtiques.” Els seus sinònims són libèl·lula, tallanassos, teixidor, barratgina... Vist que no pretenem pas tallar el nas de ningú, ja ens ha anat bé la primera accepció. Però, com veieu, hem fet un petit retoc al nom: amb el símbol informàtic de l’arrova a la capçalera , a més de seguir volent ser fidels a la revista anterior pretenem modernitzar una mica. A més a més, tot conservant el joc dialògic anterior —el verb ESPIAR i ES[cola]PIA tenen dues significacions ben diferents—, hi afegim DIMONIS perquè, etimològicament, el món DIMONI prové del grec ‘dàimon’, això és, ‘jo superior i immortal’, oposat a ‘èidolon’, ‘jo inferior i peremptori’. Des de la humilitat de la nostra revista espiarem, doncs, els ‘dimonis’ de l’escola, és a dir, el fet que alumnes i professors, amb el nostre treball, fem créixer el nostre jo superior, aquell del qual Sòcrates va dir que era més que la veu del seu interior, ja que l’havia aconsellat sempre i no s’havia

equivocat mai. Aquest exemplar de “L’ESPI@DIMONIS” està dedicat a determinats aspectes que incideixen en la nostra vida de joves. Per això hi trobareu treballs com Les tribus urbanes, Els joves i els valors i Set tendències de canvi en la família tradicional. Però també n’hi trobareu d’altres molt interessants, com ara entrevistes, miscel·lànies com les viscudes a l’ONCE o a l’Hospital Clínic o articles com El procés de Bolonya , per no parlar del joc de les etopeies o les definicions sui generis d’objectes originats al segle passat i que han canviat la nostra vida. Remeneu, llegiu, feu-nos arribar les vostres valoracions i, sobretot.... col·laboreu en el proper exemplar.

Taller de Periodisme i de Redacció escrita

Revista interna de l’Escola Pia de Nostra Senyora Diputació, 277- 08007-Barcelona. Tel. 93 488 11 66/ fax 93 488 15 26 nostrasenyora@escolapia.cat / www.nostrasenyora.escolapia.cat

maquetadefepd.indd 2

24/02/2009 12:30:06


Paraules del Director Hem arribat al pas de l’equador del curs. Un bon moment per a fer balanç, per esponjar el temps i afavorir la reflexió, i per mirar el futur amb realisme i esperança. Avui us arriba la revista de l’escola amb nom i format nous. Volem mantenir l’aire fresc que sempre ha tingut, de treball fet pels alumnes i per als alumnes, i incloure-hi elements que promoguin el coneixement institucional de l’escola i la participació progressiva dels altres estaments de la comunitat educativa. Volem que sigui una eina de comunicació d’activitats culturals, esportives i de convivència, i alhora una eina de formació on s’exposin des de cada etapa experiències i projectes educatius. Hem d’agrair al grup d’alumnes redactors de 1r de Batxillerat la bona feina d’aprenentatge de l’ofici d’escriure. Ells són els qui ha triat l’eix de la revista. En aquesta ocasió han optat pel món dels joves com a tema central. L’escola vol un servei educatiu de qualitat. Entenem la qualitat com la capacitat que té l’escola per donar a cada alumne el que necessita per poder créixer com a persona i per ajudar a crear una societat més justa. Disposem de bons professionals que s’esforcen per fer-ho possible, i comptem amb unes famílies que ens han fet confiança i que fan seu el projecte que l’escola proposa. La història recent ens permet descobrir la capacitat de resposta de la nostra escola als reptes que la societat li planteja: una dedicació a fons a l’educació de valors, el manteniment d’ una economia sanejada que ens permeti fer front a les amenaces i respondre a les oportunitats, i la cerca de noves ofertes que donin resposta a les noves necessitats: Un nou itinerari d’Arts Escèniques, de la modalitat del Batxillerat Artístic. Ha estat una bona experiència, per la qual hem comptat amb la col·laboració de professionals del Memory. En celebrar el Nadal ja hem vist els primers fruits amb actuacions a la sala d’actes. L’aproximació de l’escola a Europa, amb una mirada propera i diferent. La voluntat de recerca d’activitats pedagògiques que enriqueixin les persones i alhora ofereixin possibilitats engrescadores per a l’alumnat i per al professorat, ens

maquetadefepd.indd 3

va animar a proposar nous projectes des del Departament de Programes Internacionals, que venen a completar els contactes breus, ja consolidats, amb alumnes d’escoles europees, i que ara s’han fet realitat: els dos intercanvis realitzats aquest curs, amb l’escola alemanya Ursulaschule d’Osnabrück, per a l’alumnat de Batxillerat que es planteja fer una segona llengua estrangera, i amb l’escola sueca Tornedalsskolan de Haparanda per a alumnes de 1r de Batxillerat; han estat dues experiències que ha augmentat la seva competència en idiomes, i que ha aportat valor afegit a les opcions que els alumnes poden triar. Aules d’acollida a ESO L’arribada a l’escola d’alumnes procedents d’entorns diferents planteja una gran diversitat de situacions: diferències de sistemes educatius, països on les oportunitats escolars són diferents a les nostres... Per això hem proposat actuacions que ajuden a crear espais d’aprenentatge de la llengua i d’obertura de nous horitzons. Som un país amb una llengua i una cultura pròpies, i en volem potenciar el coneixement i la valoració, des de l’obertura a tothom i la solidaritat. Antics alumnes recorden la seva escola Durant aquest curs s’han posat en contacte amb l’escola antics alumnes de set promocions diferents. Tots han manifestat interès de visitar l’escola i de retrobar alguns professors de la seva època d’estudiants. Algunes han obert espais a internet on han aconseguit connectar amb companys. S’ha obert un espai a la pàgina web de l’escola amb el títol de “ESPAI DE TROBADA” on s’hi podran registrar informacions de les diferents promocions. Centenari i remodelació de l’escola El dia 1 de juliol de 1912 la comunitat d’escolapis provinent de l’Escola Pia de Sant Antoni es va traslladar a la nova casa del Carrer de la Diputació, que havia estat adquirida per l’Orde el 1911. Les classes van començar al setembre del 1912. Comptem que el 2012 s’hagin acabat les obres de renovació de les instal·lacions, per respondre a les noves exigències legals i a la voluntat de millorar els espais, i sobretot per dotar els nostres professionals de millors eines pedagògiques.

Nou Consell Escolar a la nostra Escola El mes de novembre va ésser temps d’eleccions a casa nostra. Professors i personal no docent van participar en l’acte electoral destinat a renovar part del seus representants al Consell Escolar, que és el màxim òrgan col·legiat de l’Escola. En aquesta ocasió corresponia només la renovació de dos representants dels professors i un del personal d’Administració i Serveis, perquè els representants dels pares i els dels alumnes van ser elegits a novembre de 2006, i la designació és per a quatre anys. El nou Consell Escolar ha quedat integrat per les persones següents: Director i President del Consell: Antoni Pérez. Representants de la titularitat: Eulàlia París, Antoni Pedragosa i Francesc Monfort. Representants dels professors: Marta Segura, Marina Gómez, Antoni Valls i Ricard Andreu. Representants dels Pares d’alumnes: Maria Teresa Costa (APA), Joan Albert Oliver, Joan Miquel Ribas i Julian Esquivias. Representants dels alumnes: Gemma Blasco i Christian Gordo. Representant del personal d’Administració i Serveis: Jordi Serra i representant Municipal: Eduard Cabús.

Antoni Pérez i Diz

24/02/2009 12:30:06


Aquí l’ESO 1r d’ESO A l’ONCE: “Seguim complint 08” El dia 1 d’octubre els alumnes de 1r d’ESO vam anar a uns tallers organitzats per l’ONCE, per tenir l’experiència de saber com viuen les persones amb alguna discapacitat. La mostra s’intitulava “Seguim complint 08”. Va ser molt interessant veure un vídeo que mostrava els diferents recursos que hi ha per poder millorar la qualitat de vida d’aquestes persones. També vam veure una casa i una escola adaptada. Vam fer una sèrie d’activitats i una d’elles era posar-te a la pell d’una persona amb ceguesa i superar diferents obstacles urbans. Vam provar també de jugar a bàsquet asseguts en una cadira de rodes i de xutar a porteria amb els ulls tapats. M’ha semblat una activitat molt útil per conèixer millor amb quines dificultats es troben les persones amb discapacitat i com podem ajudar-les.

Paula García 1r ESO A

Anem a Urgències El passat 20 de novembre els alumnes de 4t d’ESO vam anar a les “Jornades d’apropament de l’Hospital a l’Escola”, organitzades per l’Hospital Clínic de Barcelona, on vam poder assistir a una xerrada sobre les principals urgències que reben els joves. Bàsicament ens van parlar d’urgències toxicològiques, traumatològiques, de trastorns de conducta alimentària (sobretot anorèxia nerviosa) i d’urgències ginecològiques. També ens van explicar què era el SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) i ens van parlar dels centres d’Atenció Primària (CAPs). Totes les explicacions van anar acompanyades d’imatges, vídeos i el llenguatge informàtic del Power Point, a fi de fer-les més amenes i entenedores. Al final de cada explicació, hi havia un temps de debat, i els metges responien les preguntes improvisades dels alumnes o les que ja havíem preparat a Tutoria. A meitat d’una de les presentacions es va fer una petita pausa que la gent va aprofitar per esmorzar. La jornada va acabar a quarts de dues, de manera que alguns van anar-se’n cap a casa, d’altres van tornar a l’Escola i encara n’hi va haver que es van quedar a prop a esmorzar. En tornar de vacances de Nadal cadascun dels assistents va tenir un diploma amb el seu nom i cognoms que atestava haver assistit a les setenes jornades d’apropament de l’Hospital a l’Escola.

maquetadefepd.indd 4

Ingrid Palomino, Carla Giró i Anna Fernàndez 4t ESO C

24/02/2009 12:30:11


SO

Celebració del 60è aniversari dels Drets Humans

Durant el trimestre passat, els alumnes de 1r i 2n d’ESO vam reflexionar entorn dels Drets Humans i vam fer diverses activitats a les tutories i a les habilitats socials.

Vam analitzar situacions en què s’incompleixen i també vam buscar informació sobre les persones que havien lluitat o lluiten actualment pels Drets Humans a tot el món. Buscàrem notícies actuals per poder analitzar si, en determinats països, s’hi complien. Després, a segon, vam reescriure aquestes notícies en positiu i vam elaborar uns murals, que exemplificaven els Drets, per penjar-los a classe. A primer, vam reflexionar sobre les nostres actituds per veure si afavorim que es compleixin en el nostre entorn més immediat: a casa, a l’escola, entre els amics… I vam adonar-nos que hi tenia un paper molt important la reflexió, ja que ens permet —com a mínim— dues actituds importantíssimes: pensar abans d’actuar i tenir en compte l’altre. Tot això ho vam fer per commemorar el 60è aniversari de la Declaració; ens ha servit per reflexionar , tot i que, malauradament, hem constatat que encara queda molt a fer perquè es compleixin completament arreu. Ara bé, vam prendre consciència que nosaltres, d’aquest incompliment, també en som una mica responsables. Clara Moreno i Ferran Ruiz 2n ESO

maquetadefepd.indd 5

24/02/2009 12:30:22


MICROCONTES Tota relació literària que té cabuda en una pàgina sol denominar-se minificció; el microconte —denominat microrelat, ficció sobtada, conte ràpid, flash fiction, short short story— exigeix ser abastat en un cop de vista. La minificció, doncs, és de caire narratiu i ficcional i esdevé un gènere integrador. El 1998 se celebrà a Mèxic el “Primer Coloquio Internacional de minificción”, però aquesta ha tingut el seu boom a partir de l’any 2000, quan el diari “El País” n’oferí cinc entregues l’estiu d’aquell any titulades Microrelatos. Del mateix any és l’antologia de José Díaz (Ojos de aguja. Antología de microcuentos: Barcelona: Círculo de lectores, 2000). La revista literària “Quimera” hi dedicà monogràfics el 2002 i el 2005. La peça paradigmàtica és del guatemaltec establert a Mèxic Augusto Monterroso:

EL DINOSAURE Quan despertà, el dinosaure encara hi era.

BENZINERA Quan torna de fer les seves necessitats, s’espanta en veure que el cotxe de l’amo no és al costat del sortidor de gasolina. S’ajeu a terra i espera la seva tornada. “Aviat s’adonaran de la meva absència”, es repeteix a ell mateix una i altra vegada. TEMPO (TEMPS PSICOLÒGIC) Vaig mirar l’hora que era. Ella em va dir que ja era tard. Com ho vam saber tant bé, si cap dels dos no duia rellotge? MUTS I A LA GÀBIA Crec que hagués estat millor no dir res de res; al cap i a la fi, no havia obert la boca. NOVA YORK El sol el desperta irrompent per la finestra. Ahir va anar a dormir tard i entre desficis somnolents li ha semblat sentir un terrabastall. Observa el paisatge enllà dels vidres. Hi falta alguna cosa. Mira el despertador. Marca perfectament dos quarts d’onze del matí del dia onze de setembre del 2001. No acaba de lligar caps. LLÀSTIMA “Des del pic de la muntanya s’albira un panoràmica esplèndida”,

maquetadefepd.indd 6

Aquesta única ratlla ha fet córrer tones de tinta. Qui despertà? On era el dinosaure? Quina relació hi havia entre el qui es deixondeix i l’animal? El microconte suposa l’art de la miniatura, on l’extensió és inversament proporcional a la intensitat; el concepte i l’enginy, a l’ornamentació; la ironia, l’humor o l’absurd, a la raó lògica. José de la Colina, en relació a l’altre, va publicar aquest: LA CULTA DAMA Li vaig preguntar a la culta dama si coneixia el conte d’Augusto Monterroso titulat “El dinosaure”. —Ah, és una delícia —em va respondre—; ja l’estic llegint.

Nosaltres, avui, us en volem oferir un tast. Trieu i remeneu.

s’entestaven a dir-me. No pensava la roba interior vermella. Ell, però, la preferia bicolor: se’n va anar a pujar-hi. veure el Barça. AMOR FIDEL,1 El vaig esperar tota la tarda. Ell, PRIMERES AGRESSIONS Tot era suau i bla. Flotava sense però, no. gravetat. De sobte em vaig sentir empès incòmodament. El límits es GRÀCIES, HOME Vaig agafar la bossa de mà, la van reduir de cop. Em sentia premut jaqueta i vaig tancar la porta de com una pilota, collat, oprimit, casa. En Roland havia posat la subjectat, reduït. Sobretot el crani. meva maleta al portaequipatges Pitjava tant com podia amb el cap amb l’ajuda del taxista. Em va obrir per sortir d‘aquell ofec. Un focus de la porta i vaig entrar al vehicle. La llum em ferí els ulls just al temps va tancar i, educadament, donà de veure com un tipus vestit de la volta al cotxe i va posar-se al blanc acostava les seves manasses meu costat per l’altra porta. Quan enguantades amb làtex al meu cap. el taxista arrencà, vaig pensar que allò era un final, que ja no hi XOCHIPILI, PRÍNCEP DE LES tornaria mai més. El destí era això? FLORS No retornar? Era casa meva. Era Corretges a peus i mans. Flaire de la meva vida. Sí que hi tornaria! desinfectant. Rajoles blanques. No Encara que fos feliç per sempre, em podia moure. Vaig girar el coll un dia o altre tornaria. Podríem 360 graus. Darrera meu tenia un tornar plegats. No hagués imaginat televisor i un calendari. El primer mai que fos aquella mateixa nit. I feia i desfeia tres gràfics de línies sola. En Roland, en sortir de la de diferent color; el segon marcava ciutat, demanà al taxista que posés l’any 2024. música romàntica, m’esguardà profundament i m’agafa una mà. TAGORE Vaig aclucar els ulls esperant una “Si plores la posta del sol les llàgrimes besada. Em va dir: “No ets cap no et deixaran veure la llum dels estels.” El cursi del Rabindranath molèstia”. no sabia que la persona que el llegia estava a punt de cremar-lo, plorosa i AMOR FIDEL, 2 El vaig esperar tota la tarda amb mig congelada al Pol Nord, i que, en

24/02/2009 12:30:23


aquell moment, la llum dels estels NOMÉS N’HI HA UNA li importava un rave. Va tornar de l’oficina després de la seva jornada diària de vuit hores. HUB Va asseure’s al sofà i engegà la Després de viatjar en cintes televisió per veure el “Diario de transportadores i marejar-me fent Patricia”. voltes i voltes pel mateix lloc —M’he equivocat— va pensar. vaig anar a parar a una camioneta plena d’éssers com jo. Apilonades ABANS DEL BIG-BANG com podíem, ens dirigiren vers els “Hi havia una vegada la fi.” nostre amos. Passaven ànsia per rebre’ns i arrossegar-nos amb les EL GERMÀ GRAN seves mans. Cal reconèixer que és El nen marranejava i ploriquejava i tenir força mala sort extraviar-nos no hi havia manera de fer-lo callar. a 3000 km de casa. Els pares, histèrics, ja no sabien com consolar-lo. L’acaronaven, el FE I CRISI bressolaven, el prenien en braços. “Amb una mica de fe moureu El plor no cessava. De sobte, es van muntanyes”, diu l’Evangeli. El aturar els crits i un gran somriure Ministre d’Obres Públiques, va aparèixer a la bufona cara del doncs, va demanar als enginyers nadó. Per sobre del bressol, una que creguessin una mica, carai!, en personeta havia tret el cap: era el comptes de gastar tant en buldòzers, seu germà gran que havia vingut excavadores i pales mecàniques... a socorre’l. El petit havia entès des d’aquell instant que ho faria TERCER PIS sempre. Vaig anar a no sé on i la gent m’empenyia escales amunt, escales PAS A PAS amunt. En arribar a un replà, em vaig Tenia molts ‘calers’, una posició i topar amb un cartell amenaçador: una dona preciosa que l’estimava “Aquí, tercer pis”. Vaig veure’m amb bogeria. Naturalment, no mort. Ja havia orinat tres vegades, i sempre ho havia tingut tot. Primer no en tenia més ganes. va tenir els diners i després va comprar la resta. PLUJA? Ahir a la tarda em vaig comprar AUTOCRONOFÀGIA unes sabates noves. Aquest matí Quan va sonar el despertador, el va m’he llevat i ja semblen velles. parar i es va concedir cinc minuts més. Quan va obrir els ulls cinc LA MOTOCICLETA minuts després, havia passat una Va punxar una roda i mai no va hora. saber si hi arribaria. PERDENT L’OREMUS “VOLARE, OH, OH” Fa quatre dies que va marxar de Els meus diners deuen tenir ales. casa i encara no ha tornat. Ja li Han volat i no sé com. agradaria, però no recorda on viu. QUI NO ES CONFORMA... Li va demanar xurros ben ensucrats, però li va dir que no. I això que en tenia una plàtera. Es va endur una bossa de patates salades.

maquetadefepd.indd 7

adonar-se que no s’hi reflectia. De seguida va saber que s’havia mort, però va pensar que era millor dissimular. CONVERSIÓ La tortuga va sortir volant del niu i només llavors va saber que era un colom. I A MI, QUÈ? Camina ràpid i va donant lliçons de belles curvilínia a totes les noies amb qui es creua. I a mi, què? Entra al bar i tothom calla. El món s’atura. Tots els bordegassos presents hi voldrien tenir alguna aventura. Però només és a mi a qui espera trobar. M’aixeco perquè em vegi. Em somriu i li somric. (És tan bonica...) Els seus ulls verds i clars se’m claven en els meus mentre recorre la distància que ens separa. Les cames em fan figa. Vull sortir corrents.. Ho havia d’haver fet abans; ara ja la tinc a tocar. Els dubtes se’m mengen i, sense ni adonar-me’n, ja la tinc plantada al davant. “Hola”, li dic. “Hola”, em diu. La tensió en l’ambient es pot tallar amb una navalla. Feia tres mesos i sis dies que no ens vèiem, l’eternitat de noranta-set llarguíssims dies sense ella. Sí, encara l’estimo. Han elaborat aquests microcontes Gemma Nomen, Anna Candel, Eulàlia Mata, Júlia Botella, Beatriu Rendé, Gina Blasco, Carla Sitjà, Marc Gómez, Marc Añoza i Aïda Elias.

CAMUFLATGE Com cada dia es va llevar a les set, va esmorzar i es va vestir per anar a treballar. En passar pel davant del mirall del rebedor, però, va

24/02/2009 12:30:23


L’entrevistador entrevistat:

Víctor Amela

Ens reunim amb en Víctor Amela, reconegut per les seves entrevistes a ‘La contra’ del diari “La Vanguardia” i per les seves intervencions sobre llibres a diverses TV, al Passeig de Gràcia, un dilluns de gener. Ens proposa d’anar a l’Hotel Majestic i mentre ens hi dirigim ens dóna alguns consells sobre com fer una entrevista. Un cop ben instal·lats en una saleta tranquil·la, comencem, doncs, l’enquesta. Ens explica moltes anècdotes, com per exemple que, alune a l’Escola Pia de Diputació, va participar en el primer número de la revista de l’EPNS, que va dur a terme Francesc Escribano, qui també va ser director de TV3. De fons, la melodia d’un piano ens amenitza la vetllada.

Víctor Manuel periodista.

Amela,

Vaig néixer i visc a Barcelona: 48 anys Em considero barceloní fins al moll de l’ós. Sóc el primer de cinc germans. Sóc periodista des de fa vint-i-cinc anys a “La Vanguardia” i també col·laboro en ràdios i televisions (Ràdio1, El Club, 8TV...). Casat i amb dos fills, Adrià (14) i Max (10). Sóc socialdemòcrata i sempre vaig a votar. Crec en la monarquia parlamentària. Religió? Crec en l’esperit humà entossodit en trobar un sentit a la vida.

convidar a col·laborar amb una ràdio i em va encantar la sensació que mentre estàs dient una cosa t’està sentint molta gent que no saps qui són, però que poden, en aquell mateix moment, trucar a l’emissora i respondre. A més, pots veure la cara dels companys de l’equip de control, d’altres persones que estan a l’estudi... I això és molt excitant: quan estàs sol escrivint, això no ho tens. I la tele igual: té un afegit que és l’adrenalina, el “morbo”, que no és tant sols el que estàs dient sinó que t’estan veient, que t’estan mirant, i se’t poden escapar alguns detalls... Per això em sento molt més còmode i relaxat a la ràdio.

—Què prefereixes, la ràdio o la —Com va ser que et vas decantar per fer Periodisme? televisió? —Quan estava a COU tenia dubtes sobre què escollir: per una banda, els diners, el benestar, una posició... I per l’altra, la diversió, volia gaudir del que fes. A mi m’agrada molt llegir i volia provar-me escrivint i, a més, em resultava molt fàcil per les meves aptituds. Un altre factor que em va influir en la meva decisió va ser que els meus amics més amics també hi estaven interessats. Finalment, em vaig matricular a Periodisme i a Dret, però, de mica en mica les classes de —El que més m’agrada és escriure. Dret se m’anaven fent més dures i em Però després de molts anys vaig adonar que no em donaven cap d’escriure en un diari, em van alegria. En canvi a les de periodisme

maquetadefepd.indd 8

hi fruïa més, em relacionava amb gent interessant... I llavors se’m va presentar l’oportunitat de fer pràctiques a “La Vanguardia”, que necessitava gent jove, i de seguida vaig començar a publicar, i el plaer que em va donar veure un article meu al diari em va fer adonar que mai més no podria fer una altra cosa. I vaig deixar el Dret... i d’això ja en fa vint-i-cinc anys. —Quina va ser la teva primera feina com a periodista? —Va ser a la secció d’espectacles de “La Vanguardia”. En aquella època estaven tancant moltes sales de cinema a Barcelona (era l’inici dels multisales) i em van encomanar fer un reportatge sobre el tema. Jo no hauria imaginat mai que me’l publicarien, però el redactor en cap em va dir: “Firma’l que surt demà publicat”. Allò era un somni, perquè llavors gairebé ningú publicava amb el seu nom a final de pàgina: no se signava. També vaig col·laborar amb Teleprograma... Sobretot em vaig especialitzar en televisió, i com que tenia un amic allà, que havia estat professor meu a la facultat, em va dir: “Víctor, et faria il·lusió col·laborar amb nosaltres fent entrevistes a gent de la tele?” Naturalment, vaig

24/02/2009 12:30:23


acceptar. Em va agradar molt perquè llavors podia arribar a un públic molt més extens, ja que era la revista més venuda a Espanya. —Quin diries que és el personatge més interessant que has entrevistat? —A La contra de La Vanguardia (ja portem onze anys), he entrevistat a mil tres-centes persones i escreix, entre els tres... doncs multiplica...3900. Es fa molt difícil, entre tanta gent, triar-ne un o dos... Hi ha tanta gent interessant, però sí que us puc dir que, a mi, em va fer molta il·lusió entrevistar a en Mario Vargas Llosa, perquè era un escriptor que tota la vida havia admirat, llegit els seus llibres... fins i tot a l’escola, en els llibres de text... Em semblava un personatge inaccessible i em semblava que era una ocasió fantàstica el fet de poder estar cara a cara amb ell. I per això la recordo, perquè vaig pensar “ara em donaré el gust d’estar una hora a soles amb aquesta persona que tant admiro”. I això és el que vaig fer, fruir moltíssim i intentar fer-la de la millor manera possible, mirant de preguntarli coses que no li haguessin preguntat mai. Però el que realment m’interessa són els personatges anònims que poden arribar a ser molt interessants. Aquests són els que més em marquen. —Quin personatge t’agradaria entrevistar? —M’ho poseu difícil... No hi ha personatges que m’interessin més o menys que uns altres perquè siguin famosos o tinguin un cert nom... A mi m’interessen els personatges que en un moment donat em ve de gust entrevistar; encara que siguin completament anònims, però que tinguin petites coses que em despertin curiositat. —Quan eres petit què volies ser? —Quan era molt petit recordo que volia ser inventor, perquè tenia un “Libro de los grandes inventos”, que eren historietes sobre inventors cèlebres, des d’Arquímedes fins a

Edison, molt ben explicades i que enganxaven perquè els inventors eren uns incompresos que passaven per moltes peripècies i al final triomfaven. I jo volia ser com ells, però quan em vaig fer una mica més gran vaig descobrir que no se’m donaven bé les “mates” i que, per ser inventor, eren imprescindibles. Seguidament em vaig enamorar dels aventurers, els navegants... Volia ser com Robinson Crusoe, però només eren somnis.

—Quins aspectes consideres imprescndibles per ser un bon periodista? —La curiositat. Si un periodista té curiositat, ho té tot. Sempre tindrà preguntes a fer i temes a investigar. És quelcom que es té o no es té, però que es pot conrear. I l’empatia, saber-se posar al lloc de l’altre i saber què li pot interessar.

—Quins consells donaries a un periodista que s’iniciés en l’ofici? —Admires algun periodista en —Llegir molt, llegir els diaris. Ser-ne el crític, descobrir els concret? Doncs mira, a mi m’agradava buits i omplir-los. I, naturalment, llegir els articles de Juan Cueto, ser curiós. que ara ja no escriu, perquè tenia un llenguatge molt brillant, molt —Si algun dia deixessis el lluminós, que me la feia passar periodisme, seria per dedicarmolt bé. També m’agradava te a... Manuel Vicent. Sobretot m’agrada —Em costa de respondre aquesta la gent que escriu d’una manera pregunta perquè ja porto 25 anys musical, que em suggereix coses, dedicant-me a la professió i des imatges... que t’atrapa. No és tant de les primeres pràctiques vaig si estàs d’acord o no amb el què tenir molt clar que era a allò que diu, sinó que t’agrada com ho em volia dedicar. No m’imagino fent res més... Potser faria alguna diu. cosa relacionada amb la premsa, —Com afecta la teva feina a la però crec que no m’agradaria tant. teva vida personal? —Afecta perquè hi dedico moltes hores. Totes les hores —Quin record guardes de que dediques a la feina són hores l’Escola Pia Nostra Senyora? que no estàs dedicant als fills, a —Home... Tenint en compte la dona, a la casa... Segurament que vaig entrar-hi amb sis anys hi ha hagut períodes a la meva i en vaig sortir amb disset, i hi vida més durs que el d’ara, en anava cada dia... en tinc uns què sortia molt d’hora de casa i quants. Recordo el color de les tornava molt tard. Tota la vida dues escales, els graons, del pati fora de casa. Va arribar un punt de dalt, que era el dels petits, que era una mica angoixant, del menjador... Recordo que estressant, depriment i frustrant, ens posaven música a l’hora perquè no podia gaudir dels meus de dinar i, en aquella època, fills. Per sort, ara fa uns anys la estaven de moda els Beatles... tecnologia va venir a rescatar-me Let it be, Yellow Submarine... i des d’aquell dia puc treballar Recordo perfectament el Pare des de casa i estar amb els meus Paco Martínez-Soria, el rector de fills i la meva dona. Em sento un l’escola, una persona amb un gran privilegiat; realment no tots els sentit del humor. Naturalment, també tinc alguns records dolents, periodistes poden fer això. que prefereixo oblidar... Gina Blasco i Júlia Botella

maquetadefepd.indd 9

24/02/2009 12:30:23


ETOPEIES DE PROFESSORS I PR Benvolguts lectors: Us proposem un joc. Omplir els rectanglets amb el nom dels nostres “profes” i “profas”. El que ara podeu llegir (no és obligatori) es fruit de les classes de redacció i periodisme, on hem treballat la prosopografia (descripció física de les persones ) i l’etopiea (descripció el caràcter i/o tarannà moral). Ambdues senceres conformen el retrat, però demanar retrats dels nostres profes seria demanar molt (i àdhuc perillós). Segueixen pinzellades del que hem pogut. (Avís per a navegants ingenus: els escrits es van fer sota pressió del responsable de la nostra classe que ens va dir això: “Els professors/ores llegiran els vostres escrits, amb la signatura compresa...” Enteneu? Va ser una manera d’imposar-nos l’autocensura. Quedi clar. ) Ah!, si els encerteu tots, premi!

Una capa de guix blanc omple la pissarra un instant després que ell entri per la porta. La quantitat de símbols inintel·ligibles dibuixats han de servir de bon dia als seus alumnes, que, encara badallant, es miren astorats totes aquelles operacions. Tard o d’hora els seus cervells les hauran d’assimilar . Sortosament, davant la nostra visible ignorància, els jeroglífics esdevenen comprensibles acompanyats de la seva efectiva, encara que tardana, explicació. Arribats a aquest punt, més val que hagis entès la lliçó. Si no és així, no temis preguntar, però no esperis un somriure. Respondrà com si haguessis dit una barbaritat, una bestialitat que fins un nadó amb els ulls tancats podria respondre. I tot no acaba aquí: sembla que per a ell sigui una qüestió de rècord el fet d’escollir tants exercicis de deures com li sigui possible. Realment, les seves classes a les vuit del matí serien totalment inútils i avorrides, si aquest sentit de l’humor tant seu no aparegués de tant en tant per arrencar-nos una riallada dels llavis.

Li agrada l’esport, però no veiem mai quan el practica.. Arribem a classe i ens posa a córrer amb un gran somriure al rostre. Si creus que la sessió es dura, pensa que et posa en forma!

Per la porta de l’aula entra un aire diferent. Sense adonar-te’n, ja està asseguda. Repeteix un cop i un altre que disposem de poc temps i cal avançar temari. Mira sense passar llista per això del cronòmetre. Sembla que parli de floretes, però abans de començar-la, ja ha acabat la unitat. “Quin títol tenia?” “Bé...” Encantar-te és impossible perquè, quan no t’ho esperes, et pot caure una pregunta sobre el circumstancial... (Com es deu dir en llatí “N’estic fins als dallonses de vosaltres dos”? ) Plena de fulls i carpetes, entra a classe amb la seva energia característica. És capaç d’explicar-te el pitjor dels temes amb entusiasme a primera hora del matí, quan encara somnies el llit. L’alegria personificada... Diu que ens hem d‘esforçar perquè els joves ho podem abastar tot! El seu to de veu relaxat, el seu gran coneixement sobre qualsevol tema i els seus tocs d’humor de tant en tant fan que l’ambient de la classe sigui tranquil.

És una dona enèrgica i intel·ligent que sembla gaudir fent la seva feina. No li agraden les desigualtats entre sexes ni entre classes socials Pot ser divertida i afable, però també seca, si ho considera oportú. Has d’estar atent a les classes, ja que hi pot passar de tot: des de cants d’antigues cançons populars fins a la més furiosa actitud contra actituds passives que comporten que la feina no assoleixi els fruits desitjats. Quan tanca la porta, la classe es converteix en un desordre de gerros i figures de guix. Quan els alumnes s’animen a dibuixar, agafa un carbonet i un paper i s’hi afegeix, per explicar exactament què cal fer. Què hi fa que la cara i els cabells, en acabar, siguin més foscos que d’habitual?

maquetadefepd.indd 10

24/02/2009 12:30:23


I PROFESSORES...

ls es le ó. e. e. m it

Entra a classe silenciosament, sense cridar l’atenció; al cap de cinc minuts t’adones que espera que acabem de xerrar i ens asseguem per la nostra pròpia voluntat. Comença la classe amb un llenguatge ric, comprensible per als entesos. Si bades, t’adorms. Es caracteritza per una educació exquisida: no t’obliga a fer res; simplement, t’hi convida tot utilitzant el recurs del silenci.

—“No tingueu por de posar punts als escrits!” —crida com si tingués els alumnes, inexperts en l’art d’escriure, a distàncies quilomètriques. Diu que hi ha diccionaris que porten males definicions, però ens obliga a rodejarnos-en de milers!. (Ja el sento: “El signe d’admiració es menja el punt! He posat punt després de l’admiració, oi?) El mot que el defineix és el d’autoritat. El segon, tenacitat. Després, impaciència i saviesa. Podríem afegir més paraules a la llista. Al final, quan el coneixes, t’adones que és un espècimen en extinció, d’aquells que condensen les classes on sempre aprens alguna cosa, encara que l’aprenentatge no tingui res a veure amb l’assignatura que imparteix.

Proper, estricte, sempre sap trobar el terme mig per crear el millor ambient a la classe: es posa amb els alumnes, però de forma amistosa i sense ferir ningú. Equilibra el relax amb l’exigència d’esforç. Oh, no trobeu que fa molta calor, aquí?”, diu mentre obre la finestra. Els alumnes es comencen a abrigar amb bufandes i jaquetes. La classe segueix i ,a la primera intervenció fora de lloc deixa anar un”Oh my God! Look at me...No!” Si no heu endevinat us puc donar una altra pista: porta els leggings més divertits de tot el professorat de l’escola.

e Abans de sonar el timbre, ell ja és damunt la tarima i apunta, com de memòria, l’exercici que ens havia demanat la setmana passada. Ocupada tota la pissarra, agafa l’esborrador i, amb una gràcia particular, desfà el que havia creat, fent ones i no oblidant-se de cap racó. La seva passió per la natura —sap el nom científic de totes les espècies que hi ha i hi pot haver—, li pot fer aturar la classe per anunciar el nom de l’ocell que ha volat davant la finestra. Pots donar per suposat que mentre tu fas l’exercici manat, ell no pararà mai quiet. Bo en ciències, pacient i didàctic, és un artista del dibuix. No sabeu qui és? Doncs, que us moqui la iaia!

e li e c

Dos quarts de quatre. Tres quarts. Les quatre menys deu. Per fi arriba: “Perdoneu, faig tard”. Però no se’l veu pas amb remordiments... “Hi ha algun dubte?” Tothom té dubtes en aquell moment. Tots alhora comencem a demanar solucions. Atén a tothom, però apareix al teu costat quan ja no te’n recordes de què li anaves a demanar. Ell, tanmateix, pacientment, et soluciona la qüestió i va a atendre al següent.

es m

El camaleó té la virtut de canviar de color per camuflar-se. A ella li canvia sols el color de la cara per adaptarse al seu humor: tan pot estar feliç i agradable com enfadada i malhumorada. No he vist mai ningú capaç de combinar tan bé ironia i sarcasme. És un diccionari d’estats d’ànim. Això no obstant és previsora, sap on jau la llebre i té planejada cada intervenció. Et dóna la sensació que mai no l’agafaràs en fals.

n

Tímid personatge que camina sempre capcot, sense fer soroll. Entra discretament a l’aula i comença la classe amb la seva veueta. Mira els ulls, però mai no diu res. Simplement entra, imparteix la classe i se’n va.

Arriba des del passadís amb energia. Abans de deixar els llibres sobre la taula , deixa anar la seva mítica frase: “¿Va de què? ¡Va de física!” Segueix un soroll de cadires movent-se i de llibres que es posen damunt la taula. La classe avança. Ara i adés se sent: “Querido, que es un decir, ¿te quiere callá?” Quan acaba , taula, mans, cara i llibres estan empastifats de guix. Si opereu a cada banda de l’equació, piticlín, piticlín, us sortirà el nom de la profa. Han elaborat les etopeies els següents alumnes: Judith Muñoz, Adriana Puig, Gemma Nomen, Júlia Botella, Òscar de la Fuente, Marc Añoza, Eulàlia Marta., Minerva Garcia, Víctor Correa, Marc Gómez, Marc Cadena, Clara Jover, Ariadna Veas, Carla Hortigüela, Pol Vidal i Roger Cabañas maquetadefepd.indd 11

24/02/2009 12:30:23


ENTREVISTA A JORDI CAMPRUBÍ —I quan comença a treballar com a docent? —El setembre del 1970 començo la meva carrera de docent impartint classes a alumnes del curs preuniversitari. El curs 1971-1972, aquest curs preuniversitari, va ser substituït pel COU (Curs d’Orientació Universitària), degut a la reforma educativa que en aquell moment es va fer. Aleshores, L’Escola Pia de Catalunya va crear un centre per tal que els alumnes de les diferents escoles de l’Escola Pia que volien accedir a la Universitat poguessin fer el COU en aquet centre. El centre es va dir “COU Sovint ens acomiadem de la gent, de familiars, Jaume Bofill” i l’Escola Pia va encarregar la direcció a amics, companys, cone-guts… I ara li toca el en Pau Lopez, persona molt coneguda a Barcelona torn a un professor molt estimat de la casa. en el àmbit de la pedagogia. El professor de biologia Jordi Camprubí, més conegut entre els alumnes com el “Campru”. Amb —Això vol dir la seva manera peculiar de donar les classes i, al més de trenta mateix temps, amb la forma de connectar amb cinc anys... els seus alumnes, ens deixa una gran empremta —Això vol dir que el meu a tots, però la jubilació no perdona vincle amb l’escola Pia —Quants anys porta treballant? comença el —Em vaig llicenciar a la facultat de Biologia a la Universitat de Barcelona l’any 1968. La meva vida setembre del laboral pròpiament dita comença a mitjans d’aquell 1971 a través any, quan, a través d’un company, començo del Bofill, com a treballar en un projecte, que ha estat molt en dèiem els i important pel país, i que tot just en aquell moment professors alumnes, s’estava gestant i que era fer una gran enciclopèdia els i acaba a l’Escola Pia de Nostra Senyora el gener de pensada des de Catalunya i per els territoris de parla catalana: la Gran Enciclopèdia Catalana. Jo l’any 2009. Són molts anys de docència, però, per a treballava a la secció de Biologia on s’havien de mi, ha estat una feina molt gratificant. redactar tots els articles relacionats amb el món de les Ciències naturals. Hi vaig treballar, si no recordo —Podria fer memòria i explicar-nos algun record malament, fins el març del 1970, però amb una o alguna anècdota “especial” que li hagi passat interrupció obligada degut al servei militar que en durant aquests anys a l’escola ? —Records o anècdotes? No ho sé; hauria de rumiar aquell moment era obligat. bastant. Recordo, per exemple una alumna que

maquetadefepd.indd 12

24/02/2009 12:30:27


sovint arribava tard a classe perquè venia de fer algun càsting i es disculpava molt educadament. Era una alumna brillant: sempre vaig pensar que faria la carrera de Biologia. Res de res ha fet carrera a la televisió i al cinema. Recordo també les sortides de cap de setmana al delta de l’Ebre amb alumnes i exalumnes que hi posaven el seu cotxe; bé, devia ser el del pare o de la mare, vist que jo també hi posava el meu... Omplíem tres o quatre cotxes i cap el delta a observar ocells. Les sobretaules de després de sopar eren memorables. —Si un geni li concedís un sol desig per a millorar l’ensenyament, quin seria? —És impossible millorar l’ensenyament fent reformes un any sí i l’altre també. Durant els meus anys de docència, he patit reformes i contrareformes. La qüestió ha estat que sempre que s’ha fet una reforma, no s’ha aprofitat res de les poques coses bones que tenia la reforma anterior. Mira, a França hi ha hagut governs de diferent signe, d’esquerra i de dretes, i l’ensenyament no ha patit grans reformes en molts anys; simplement, petits ajustaments. Pensa que en implantar-se l’ESO vaig sentir a dir moltes vegades, per boca dels experts en ensenyament, que per cert van sortir com a bolets: ara sí que ho farem bé i no com abans, que es feia molt malament. Ja es veia que no aniríem bé. De tota manera, últimament sembla que hi ha un intent que les aigües tornin al seu lloc. Cal tenir esperança i, sobretot, fe en el sentit comú dels docents no dels experts. En aquesta ofici d’ensenyar es necessita tenir molt sentit comú. —Un biòleg com vostè, què espera del futur del planeta? Creu en una vida futura després de la mort, vostè? —El futur del planeta? Complicat. Som molts, ja ho deia Malthus. Ep! Darwin es va inspirar en Malthus per explicar la seva teoria de la selecció natural. Això no vol dir que ara ens hàgim d’anar eliminant uns als altres, però, efectivament som molts. D’altre banda, tots volem viure i consumir quan mes millor. Viure i consumir vol dir fer ús d’una quantitat d’energia enorme; a més, des de fa uns quants anys, els anomenats països emergents s’han incorporat al consumisme. Això vol dir que el consum d’energia ha augmentat enormement. I d’on surt aquesta energia? Tots ho sabem: sobretot dels combustibles fòssils. I combustió vol dir emissió de gasos, i... Tot plegat pinta malament. Per no parlar de l’ocupació de territori, de la humanització litoral, de les zones de muntanya i de tots els problemes que tot plegat comporta. En tenim bons exemples a Catalunya,

maquetadefepd.indd 13

malauradament. —Ens trobem en un atzucac? —No ho sé. El que sí et puc dir és que, si hi ha mort, vol dir que abans hi hagut vida. Fixa’t, les cèl·lules tumorals són un esclat de vida i, sovint, les conseqüències són mortals... En fi, pot ser que sí... Si hi ha un altra vida, la vida eterna, tots tindrem ocasió de veure-ho.

—Després d’haver treballat tants anys, segur que se li fa estrany això de jubilar-se. Com se sent? Què és el que més trobarà a faltar? —Trobaré a faltar, sense dubte, l’aula, els alumnes i les alumnes, veure com el treball docent dóna el seu fruit, la satisfacció de veure com aquell noi o aquella alumna que té dificultats se n’acaba sortint gràcies al seu esforç i treball. Trobaré a faltar l’estimació dels alumnes. Realment m’he sentit estimat... —Algun pla immediat? —La docència absorbeix molt i, per tant, hi ha molts projectes que he hagut d’aparcar. La jubilació em permetrà poder dedicar-m’hi. A més tinc quatre néts meravellosos, bé tres néts i una néta, dos viuen a Barcelona i els altres dos viuen a Menorca, i haig de fer mínimament d’avi amb un peu a Barcelona i un peu a Menorca ... El pla més immediat? Ordenar una quantitat de papers immensa, llegir i potser escriure alguna cosa... Ja es veurà. La jubilació és una etapa més de la vida d’una persona, per tant, previsible: s’acaba un cicle i en comença un altre, i endavant: la vida continua.

Astrid Vives (1.1)

24/02/2009 12:30:28


QUÈ ÉS EL PLA BOLONYA? beques esdevenen del tot insuficients per poder-se permetre uns estudis sense haver de treballar al mateix temps, ja que cobreixen la matriculació però no la supervivència durant el període d’estudi. La universitat serà per a fills de classes benestants? (Resposta: es millorarà el caire social de les ajudes econòmiques a estudiants amb capacitats i sense recursos. A El procés de Bolonya és un document firmat l’any les Jornades de portes Obertes de la UAB s’explica que els 1999 per 45 estats ( Albània, Alemanya, Andorra, Armènia, màsters seran més barats que no ara i que la universitat hi Àustria, Azerbaidjan, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, perdrà diners.) Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Una altra objecció és el temps els grups petits Finlàndia, França, Geòrgia, Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Moldàvia, Noruega, pressuposen menys absències, menys possibilitats de treball Països Baixos, Polònia, Portugal, Macedònia, República Txeca, fora de la universitat per part dels estudiants, més control. Es Romania, Rússia, Sèrbia, Montenegro, Suècia, Suïssa, Turquia, compta amb l’assistència obligatòria, la presentació de treballs Ucraïna, Regne Unit, el Vaticà i Xipre), on s’estableix que hi de recerca i altres treballs, aprenentatges del treball amb grup... haurà uns continguts semblants per a les mateixes carreres En altres mots, la universitat es converteix en un centre privat i universitàries i uns criteris semblants d’avaluació a les universitats s’homologuen les hores lectives als horaris laborals. (Resposta: dels països signants. Això ha de facilitar el fet de poder estudiar o els cursos es podran fer amb dos anys i, sobre el paper, hi haurà treballar a l’estranger, amb els mateixos títols i crèdits, estalviant ponts entre unes matèries i unes altres.) els tràmits actuals, complicats i costosos, actuals. En altres mots, Una altra de les reclamacions dels estudiants és el ha de dinamitzar la mobilitat d’estudiants i professors i facilitar seu dret a la participació en un procés que s’ha dut a mig l’homologació de titulacions. d’amagatotis o, almenys, sense les informacions necessàries.. Qui analitza des de fora el nostre sistema d’ensenyament (Resposta: enlloc com a l’estat espanyol els estudiants no es troba amb una mena de matryoshka russa: no funciona la juguen un paper tan determinant, encara que practiquin la investigació perquè la universitat no pita; no pita la universitat denominada política de cadira buida: no assistir a les reunions perquè l’educació secundària no sirga; no sirga l’educació dels òrgans de govern si no hi tenen majoria) secundària perquè la primària fa aigües... Els nostres cappares La política d’opacitats o, com a mínim, de poca universitaris volen aprofitar el moment per canviar l’ensenyament informació ha fet pensar alguns cappares. Sembla clar, per tant, universitari atesos els aires europeus del Pla Bolonya, tot presentant aquest com una norma vinculant de la Unió Europea, que l’única sortida és el diàleg. Caldrà un diàleg obert a les cosa del tot falsa: l’espai Bolonya inclou més països que no pas innovacions i mirar cap a Europa. Un diàleg del qual n’ha de la UE. (El que és cert és que, romanent al marge, pots sentir resultar un bon sistema educatiu a tots nivells. encara més fred.) El nou sistema, no pas del tot dissemblant Hi ha més coses, és clar. Hi ha qui parla de privatització de l’espanyol actual, en comptes d’organitzar carreres llargues i sense sortides (model alemany), establirà un primer grau de dels estudis (cosa que suposaria un negoci) i qui diu que grans quatre anys i molts cursos de postgrau o màsters, necessaris per productores de material informàtic i audiovisual ja es freguen poder exercir professionalment. (I de pas, la universitat omplirà les mans esperant el negoci... Caldrà veure-ho. De moment, les arques —es parla de màsters oficials d’un o dos cursos a un ens agradi o no, l’“espai Bolonya”, amics, és el que ens trobarem preu que va dels 1000 al 6000 euros— i els professors amb poc nosaltres a la Universitat. No podem romandre amb els ulls alumnat, podran inventar-se cursos i anar a predicar a l’estranger.) cecs! Per norma general, 60 crèdits equivaldran a un curs acadèmic, Han treballat aquest tema: Júlia Botella, Marc Cadena, Marc Añoza i 30 a un semestre i 20 a un trimestre. Aquesta modalitat docent Carla Sitjà requereix temps complet a l’alumne. A inici de curs els diaris publicaven mobilitzacions, plantades i tancaments d’estudiants a les universitats, a causa del procés de Bolonya, al qual els estudiants es manifestaven com a contraris. Però, realment, quins són els fonaments del “Pla de Bolonya”?

Quant a l’avaluació, hom es regirà més pels sistemes anglosaxons o d’Europa del Nord que pels mediterranis de jugar-s’ho tot a la carta de l’examen: han de minvar les classes magistrals a favor de l’ensenyament tutorial i els aprenentatges amb petit grup, cosa que implica més dedicació a l’estudiant. S’aposta per a l’avaluació continuada. Els estudiants es queixen que Bolonya augmentarà els costos econòmics dels estudis, objecció a la qual se’ls respon que millorarà també el sistema de beques i ajudes (hi haurà també la modalitat de beca-préstec) a les persones que ho necessiten, a la recerca de la sostenibilitat. A l’estat espanyol resulta que les Aldo Urbano 2.4 maquetadefepd.indd 14

24/02/2009 12:30:29


c Añoza i

Lectura!

REDACCIONS MODÈL·LIQUES

2

A Home Away from Home

One thing doesn´t seem to change in ones life, It doesn’t matter about mistakes, troubles or strife. A word, a symbol, a foundation which is family. Whether you live here or there, far or near, The rock of your life, your family, defeats the fear. The harsh harassing hardships of life can seem almost unbearable, But brief nostalgias whisp into your head of your brother’s smile, truly unforgettable. A word, a symbol, a foundation which is family. All delicate, intricate issues, and faults. Are overlooked by good deeds, achievements and results. An extreme magnifying glass can be an analogy of one’s family foundation, Enhancing all emotions that make your world spin, therefore creating an applause of appreciation. A word a symbol, a foundation which is family. But what makes this base stronger, this rock, this foundation, Are the everyday tiffs and tuffs between siblings or the odd parental altercation. The issues and problems of life are replaced, When these issues are not only solved but embraced, By a word, a symbol, a foundation which is family. Robert Stephen Tall

El meu desvetllar quotidià Com cada dia de classe, sona l’insistent despertador a una hora criminal. Encara en somnis, desenterro el braç de sota la flassada i l’allargo en direcció al petit i antipàtic aparell. Busco a les palpentes i, quan el trobo, deixa de sonar el pi-pi-pi-pi a la vegada que s’encén la llumeta, encegadora enmig de la foscor de l’habitació. A vegades em passa que, massa adormida per obrir els ulls, decideixo quedar-me un parell de minuts més al llit, i quan m’adono, deu minuts després, que faig tard, tot comença a anar malament. Passo de l’agradable escalforeta del llit a l’absoluta fredor. A les fosques, me’n vaig cap a la dutxa; quan s’il·lumina, em quedo completament cega. Contemplo al mirall una zombie digna de l’arxifamós videoclip Thriller, de Michael Jackson —només em manquen uns quants estrips al pijama rebregat i a la pell pàl·lida—, que fa espant. Obro l’aixeta, deixo que corri l’aigua i jo em despullo congelada, pensant en la sort dels tres altres habitants de la casa, que solen dormir fins a dos i tres quarts de vuit i que en aquests moments deuen somiar amb els angelets. El primer raig d’aigua surt escandalosament fred; tant, que em fa sortir esperitada en direcció contrària. M’ensabono i m’esbandeixo en menys de cinc minuts: un rècord. Després em vesteixo a la velocitat de la llum sense parar atenció si el que em poso conjunta, em passo la pinta (i a vegades ni això) i em preparo ràpidament un entrepà de pa mal descongelat, amb tomàquet i el que sigui, que a l’hora del pati tindrà la consistència d’un xiclet. Per descomptat, no tinc temps d’esmorzar ni de fer-me el llit; això ja seria demanar massa. Per últim, surto de casa intentant en va no fer soroll. Em precipito escales avall i m’interno en la fredor i la foscor dels carrers a l’alba, juntament amb uns quants matiners més. Com m’agrada anar a l’escola! Gina Blasco

maquetadefepd.indd 15

24/02/2009 12:30:30


SABEU QUÈ SÓN ELS VESPRES CIENTÍFICS? Una activitat escolar mensual oberta a tothom que pretén un aprenentatge interactiu i experimental dels conceptes més actuals de la ciència. Comencen a les 20,30 i consten de Presentació, sopar, explicació teòrica i activitats experimentals S’acaben a les 11 de la nit en punt. Si no ho sabíeu, us heu perdut aquests: -Octubre: CDs, DVDs i difracció de la llum -Novembre: Un nou laboratori: la cuina -Desembre: Moviment i moviments -Gener: Molt baixes temperatures -Febrer: Gel sec i física de partícules

Us queden encara aquestes sessions: -Març: Química de sobretaula -Abril: Màgia magnètica -Maig: Bacteris i fongs en unió perfecta -Juny: Química i llum

SEGUR QUE CONEIXES LA MEDIATECA? Tots coneixeu la mediateca de l’escola, però ben segur que molts de vosaltres encara no sabeu tot el que s’hi programa i s’hi desenvolupa. A part de ser un lloc d’estudi, també s’hi organitzen activitats per promoure la lectura, com per exemple, el “Club de Lectors”, que es va crear el curs passat amb uns pocs alumnes de primer d’ESO, que els agrada molt llegir i volien tenir un espai on poder compartir experiències lectores, suggeriments, crítiques, i d’altres activitats. Cal dir que aquest curs hem augmentat en número i esperem que continuï així durant els propers cursos. Si t’agrada llegir i vols afegir-te només cal que passis per la mediateca i parlis amb la Rosi. Ens reunim el primer dilluns de cada

maquetadefepd.indd 16

mes al migdia i tenim un espai a la web on comunicar-nos. També podràs trobar una secció de novetats amb títols que ens recomaneu vosaltres, els propis alumnes de l’escola, i que us podeu endur a casa amb el carnet de préstec; i exposicions que dediquem a l’obra d’algun autor que és notícia, com per exemple, la darrera que ha estat la de Carlos Ruiz Zafón. Ja estem preparant la propera.... Per últim, aquest curs, amb els alumnes de segon d’ESO, estem fent un crèdit que el porta títol de “Descobrim la Mediateca”. L’objectiu principal és apropar aquest espai a tots i, sobretot, donar als alumnes eines per saber cercar la informació que necessiten, tant a l’ordinador com a les enciclopèdies, diccionaris, monografies i d’altres possibilitats. L’objectiu és que coneguin tots els recursos que estan al seu abast i que els sàpiguen fer servir.

24/02/2009 12:30:35


el reportatge

TRIBUS URBANES Per començar, no estem gens d’acord amb el nom que s’atribueix a determinats grups de joves (o no tant joves!), ja que considerem que les tribus —majoritàriament— són (o eren) a l’Àfrica i a Sud-Amèrica i creiem que si una persona sent la paraula tribu se li deu aparèixer al cap alguna d’aquelles persones amb un tapa-vergonyes pel davant, la cara pintada i que fan un so gutural com ara «uhhh, uhhh, uhhh!» (sí, igual que l’Ànima a Solitud o el senyor Busquets, quan en llegeix algun fragment, a la classe de literatura catalana). Però et poses a Internet i veus que tothom denomina “tribus urbanes” als grups de joves que tenen unes determinades característiques (la principal de totes, distingir-se d’altres), de manera que si en volen dir ‘tribus’, cap problema: , denominem-los així. Les tribus urbanes són, doncs, aquelles colles, bandes de carrer o simplement agrupacions de joves que vesteixen de forma similar, que tenen hàbits i pensaments comuns i que solen reunir-se en uns mateixos llocs de característiques semblants. Hi ha un munt de tribus urbanes amb diferències més que evidents entre elles i d’altres que tenen més punts en comú (frase del tot previsible, oi?); precisament per això poden ocasionar confusions per a algú que no estigui gaire assabentat en el tema de tribus urbanes. En destacarem algunes, ja sigui perquè han marcat una època determinada, ja sigui perquè ara suren en el xup-xup dels moviments juvenils, ja sigui perquè ens adonem, entre tots, que allò que ens pensàvem que era moda, ja està “passat de moda”. Llegiu i veureu.

•PIKHOS (=“PIJOS”) I XIRUQUEROS Són dues espècies de fauna urbana i rural que existeixen des de l’eternitat i són oposats d’allò més, llevat de les seves inhibicions sexuals. (Per fer-te un petó el primer et pot convidar a dinar a un 5 estrelles i el segon et pot dir allò tan suat del Tagore de “No ploris la posta del sol perquè les llàgrimes no et deixaran veure la llum dels estels”.) Els primers evolucionen de patriarques a patricis, de senyors feudals a aristòcrates amb colombiana de mainadera i van sempre amb coll i camisa, corbata, calçotets de marca, mocassins, desodorant i “gomina” (les noies porten bruses vaporoses, faldilles llargues o pantalons “requeteajustats,” moltes cadenes i anells, rellotge d’or i mocador de seda natural ); els segons, detectables des de la caverna paleolítica fins al refugi de la Pica d’Estats, van sempre amb camises de llenyataire (ells en diuen de quadres), mitjons suats, rellotge de “la Caixa” i sac de dormir (desconegut pels anteriors). Per a totes dues espècies, hi ha complements “ad hoc”: ulleres de sol i masserattis per als primers, grampons i un cançoner boy scout per als segons. Els primers feien guateques amb tocadiscs portàtils i puestas de largo, i ara fan còctels amb i-pods; els segons anaven al cau els dissabtes, d’acampada als estius i ara els podeu trobar preparant focs de camp al Parlament de Catalunya. Professionalment, uns i altres es dediquen a tota mena de feines més o menys lucratives, al golf i al tennis (els segons es conformen jugant a padle per manca de temps). Els primers tenen velers de no sé quants metres d’eslora; els altres zodíacs. (Els uns se saluden a les llotges de la tribuna del Barça, mentre els altres són a la

maquetadefepd.indd 17

subtribuna). Els pikhos tenen gustos musicals diversificats: de Julio Iglesias a los del Río (amb “La Macarena”) o María Belmonte; els altres, indefectiblement, són fans de Raimon, Maria del Mar Bonet i Llach (Serrat, no, perquè canta en castellà). Els primers troben que a la CCRTV hi ha massa crosta nacionalista i els altres pensen que la nació se’n va costa avall pel pedregar. La frase que resumeix la ideologia dels primers és aquesta: “L’important no és guanyar, sinó participar... en els guanys!”; la dels altres és aquesta: “ Si mai assoleixes una poltrona pactant amb el diable, passa del diable, però no deixis mai dels mais la poltrona”.

•FRIKIS I GEEKS Friki, friqui, frik, frikie o freak — originàriament procedent de l’anglès freak (mot, una de les accepcions del qual, és ‘estrany’, ‘rar’, ‘extravagant’, ‘estrafolari’)— és un terme emprat per referir-se a persones d’aparença o comportament fora dels habituals (tot i que s’hauria de concretar què entenem per habitual), a causa de la seva obsessió per algun tema o hobby concrets. Originàriament, el mot freaks es referia a persones estrafetes per alguna malformació o anomalia física (dones barbudes o homes-elefant), exhibides en circs. Recordeu el film de Tod Brownining Freaks, de 1932 (òbviament ja sabem que no el podeu recordar!). Mark Knopfler (exlíder de Dire Straits) composà un tema sobre aquesta classe de freaks (exhibits en els denominats Freak Shows Freak Shows) titulat Devil Baby.

Després, els frikis es van posar de moda gràcies als programes escombraries de la televisió. Els geeks (pronuncieu ‘guiks’) es poden distingir fàcilment pel seu característic cap quadrat (bé, potser no és tan fàcil distingirlos); són persones fascinades pel món de la tecnologia i la informàtica com a estil de vida, com a manera de ser. Empren blogs i you-tubes per un tub. Per si no us ha quedat clar, us copiem una definició en castellà d’Internet: “Un friki es un tio raro, por ejemplo el «cuñao». Un geek es un tipo «pirao» por la tecnología”.

•LATIN KINGS («Reis Llatins») Les avui bandes de xicots/es llatinoamericans van començar els anys 40 a l’àrea de Chicago com una organització social d’ajuda comunitària amb voluntat d’estendre’s arreu. D’allí van saltar a NY, Sud-Amèrica i Europa, especialment a Espanya. A partir dels 70 foren dominats per tipatxos dedicats a activitats il·legals. A mitjans dels 80, F. Mollet i M. Suárez, dos presoners a Cannecticut, crearen A.L.K.Q.N. “The Almighty Latin King Nation” (‘La totpoderosa nació de reis i reines llatins’) i van elaborar un manifest, “The King Manifesto”, amb les regles per incorporar-se a la banda, jerarquies i tota la pesca (diuen que és un calc d’organitzacions mafioses com ‘Cosa Nostra’ o ‘La Mà Negra’). Als EUA se’ls ha fet passar per l’adreçador amb multitud de plets judicials des dels anys 90; aquí se’ls ha volgut encarrilar pels camins de col·laboració comunitària d’acord amb la seva fundació. Vaja, que són uns taps de bassa que es pensen que per vestir amb roba cinc talles més gran que la necessària i pertànyer al grup, es poden menjar el món.

24/02/2009 12:30:36


•ROCKERS Els rockers s’originaren dels teddy boys anglesos que van posar de moda les caçadores de pell seguint el Meló Tou [Marlon Brando] d’El Selvatge (‘The Wild One’), encara que a Espanya van arribar força més tard, els 60 i 70. Els residuals porten tupè (perquè us en feu una idea, igualet que el de la Amy Winehouse), “patilles” (més aviat “patillots”), caçadores amb sivelles grosses, texans, faldilles de tub. Música? Rock & roll clàssic, americà o anglès, Rockabilly, Rhythm & blues, doo wop, surf... encara que són capaços de seguir grups espanyols La Frontera o el primer Loquillo. Pura nostàlgia apta per a revivals de rebel·lies tradicionals!

•MODS El moviment —més aviat dels nostres avis (bé, dels vostres no ho sé, però els nostres no ho eren, de fet ja eren massa grans per anar tan moderns) —sorgeix a l’Anglaterra de la dècada dels 50 i primers 60 com a reinterpretació de l’estil “modern” dels 40 i 50(Mod=contracció de Modernist) . Apareix als barris obrers i industrials, on uns joves es declaren fanàtics del Modern Jazz i de la indumentària que porten els seus ídols musicals. Música? Conjunts anglosaxons, vells (Beatles, Rolling, Doors…) i nous; rock tour soul i melòdic: Marvin Gaye. Anys més tard també s’aficionen al Rhythm and Blues, el Soul i l’ska. Comença la era de les scooters, la parka amb corbata i, per descomptat, les camises Ben Sherman, els polos Fred Perry i els botins. Aspecte acurat, línies rectes, complements old styling. Moderadament progres, beuen cervesa de marca i freqüenten bars de disseny. Objecte fetixte: la Lambretta. A fi que el cos els aguantés totes les nits que sortien a ballar sense parar, consumien drogues de síntesi com les amfetamines i els al·lucinògens, que a més d’aportar-los l’energia necessària per aguantar tota la nit i l’endemà anar a treballar, els permetia tripar (‘viatjar’) amb bones o males al·lucinacions

•HIPPIES Fou un moviment contracultural que va tenir lloc en els últims anys de la dècada dels ’60 i que es va caracteritzar per l’anarquia no violenta, la preocupació pel medi ambient, la protesta contra la guerra del Vietnam i el rebuig del materialisme.

maquetadefepd.indd 18

(Slògan: “Feu l’amor i no la guerra!”; logotip: una floreta damunt d’un casc de soldat que fa de test.) El seu estil psicodèlic i acolorit estava inspirat en drogues —marihuana—, al·lucinògenes com LSD i es manifestava en la moda, les arts gràfiques i la música de cantants com Janis Joplin i Pink Floyd, entre d’altres. Per entendre’ns, eren una colla de babaus que no es rentaven i es pensaven poder canviar el món tot predicant l’amor i el sexe lliures (sense distinció de sexes). Els més propers d’aquí se n’anaven a ses Illes (les noies ens posaven faldilles llargues, com la Maria Mercè Marçal, i un ponxo; els nois es deixaven barba i es posaven una cinteta de color al cabell). La majoria d’ells avui són a l’stablishment! Les darreres cuetades, a manca d’un festival com el de Woodstock del 1969 (300.000 joves pasturant entre música durant 3 dies!), derivaren cap a les “Sis hores de Canet” (que no, que no és anar de pícnic amb la família vora el mar; és un concert) i que la Guàrdia Civil i la policia s’entestava a prohibir. Si algun dels vostres pares us explica sopars de duro d’aquelles persecucions o “maxifestes” —a la del 1975 hi anaren més de 60.000 persones!— els responeu que sí, que eren molt i molt “progres”, ja que hi participaven gent com la Maria del Mar Bonet, en Lluís Llach, en Pere Tàpies... Sabeu qui les organitzava? Els trincaires!

•SKINHEADS (‘CAPS RAPATS’) Originat a Gran Bretanya a la dècada dels 60, descendents dels Mods, la moda de rapar-se el cap ha arribat fins al porter del Barça! Enllà de la conyeta, hi ha skins de tot tipus, de dretes (boneheads), d’esquerres (redskins), antifeixistes (sharps), anarquistes... i simplement skins apolítics en contra el sistema establert. S’originaren així, apolíticament, però els partits d’ultradreta van aconseguir que s’unissin amb ells i així assoliren la fama d’identificar-se amb grups d’ideologia nazi. Hi reaccionaren des de dins el redskins i els sharps de manera que la tribu es polititzà per la dreta i per l’esquerra. La seva ideologia pretén destruir l’Estat (els neonazis amb el que denominen “neteja i higiene” contra travestis, homosexuals i persones de raça diferent). Perillosos per les seves tendències violentes (els pacifistes sempre reben). Música: Punk i Oi. Abillament característic: cabell rapat, indumentària pseudomilitar, botes, pantalons vaquers ajustadets, “bombers”... beuen cervesa i solen anar amb grups, preparats per a qualsevol baralla (que no vol dir pas que les busquin) i amb sprai per divulgar els seus lemes a les parets (que no vol dir que siguin “grafittiers”).

quadres d’escaquer…—, son antifeixistes, tirant a “anarcos”, els agrada la música ídem — Skalarriak, Ska-p y Skabeche riber band, entre d’altres—, nascuda a Jamaica a la dècada dels 60 i barrejada amb d’altres estils posteriors. Amb freqüència es barregen amb punks i sharps. Poden compaginar amb els freaks

•HEAVIES Sorgeixen els primers 70 a Anglaterra com a radicalització de la ideologia hippie; pretenen conjuminar aquella estètica amb el rock dur; d’aquí el seu nom complet (Heavy Metal: ‘metall pesat’), en referència a la intensitat metàl·lica dels seus sons-sorolls. Avui tribu força difosa a la pell de brau; se’ls reconeix pels after hours i perquè van amb símbols de mort a les camisetes. Els agrada, Led Zeppelin o Iron Butterfly i altres per l’estil. Signes d’identitat: vaquers, cabell llarg, caçadora de cuir amb claus.

•PUNKS Sorgeixen a Gran Bretanya entre el 1976 i 1977, com a oposició a la decadència cultural. Es reuneixen en zones i bars propis (de vegades barrejats amb skins, heavies i gòtics). Els punks vestien amb roba feta malbé, estripada i bruta, amb camises i suadors negres, xupes amb pegats per difondre lemes (anarquia, okupa...), es posaven al damunt tota mena de ferralla des d’un imperdible fins a una cadena de ferro (canelleres amb punxes!) i es pentinaven amb crestes de coloraines. Algunes de les bandes que acompanyaven al moviment eren els Sex Pistols, Attaque 77, The Ramones... Enemics acèrrims: neonazis, fatxes, “pijos”. Ah, però tampoc no us penseu que es facin gaire amb colles com ara els “pokemons”, els “els floggers” i “els crespuscularets”.

•BREAKS (O BREAKDANCERS), RAPEROS i HIP-HOPS •SKAS El breakdance és un ball de carrer, no pas No els considerem cap tribu urbana, fàcil. En essència es composa del body popping però surten a les llistes. Els skas —xapes, elàstics, (o imitació dels moviments hidràulics d’un

24/02/2009 12:30:36


robot trets de programes de TV com “Lost in Space”), el locking iniciat per Don Campbell el 1969 (agitar el cos sobtadament amb moviments incontrolats —fins imitaren els de kung fu o del tap— i retornar a la posició original) i el el breaking (b-boying) que consisteix a girar damunt el terra sense control tot desafiant la llei de la gravetat. Si dos grups competeixen, tenim l’uprock (desafiament). El breakdance va començar el 1969 amb la cançó “Goodfoot” de James Brown; aviat al Bronx va arribar l’uprock entre grans grups que encerclaven ballarins i radiocassete que escopia la música. El 1983 s’estrenà la peli Flash Dance (només s’hi ballava breaking uns segons) L’any 1984 s’estrenaren films com Beat Street i Breakdance. Des de la meitat dels 80 era habitual veure reunions de breakers a ritme de funk o disco. Vestimenta? Sabatilles amb la llengua per fora, cordons, xandalls o robes amples, genolleres i colzeres per protegir-se de les trompades. D’entre el 1983 al 1987 la gent parlava de break. Només la influència de joves negres nord-americans que vivien aquí –a les bases americanes, per exemple— van fer que es parlés de rap o de hip-hop. Ara diuen que els “raperos” són els actuals cronistes de la nostra societat Els “raperos” van néixer a Cuba com a reacció a l’“American way”- Per als cubans, el rap és un fet empíric: és una cultura que no s’estudia. Arribaren altres discs: Run DMC, Grandmaster, Flash, L. L. Cool... A la dècada dels 90 hi va haver un renaixement del breakdance i ja molts l’identificaren amb el hip hop...que havia explotat els anys 80 amb la denominada street culture (‘cultura de carrer’). Atès que no s’assabenten de l’existència dels fregalls, alguns netegen el terra (no només el de casa, sinó que també els de la Rambla Catalunya) amb el cap.

prohibit la venda d’sprais i de pintura als joves). Els throw-ups (grans peces), commemoraven morts i herois. Tags i grafittis serien una manifestació contracultural fantàstica si no fos... que ja s’han publicat llibes de bibliòfil amb aquesta mena de treballs i alguns autors” han arribat als museus!

•FLOGGERS Cibertribu, diuen, nascuda a l’Argentina, els membres de la qual es coneixen també com a flogers o floguers, són assidus a les pàgines web socials amb fotolog.com, on es relacionen penjant fotos i comentaris.Es porten bé amb els emos, però són menys pessimistes. Porten camises amples, pantalons “burilla” (la part de baix ajustada), lligats a l”Estilo glam” (de glamour, allò que segons un polítc, les actrius catalanes no tenen). Se serveixen d’Internet per lligar i saben fer anar el Metroflof, el Facebook i es fan i s’envien fotos narcissíaques. (No estem gaire d’acord que confirmin una tribu, ja que considerem que qualsevol és flogger, vist que la majoria de nosaltres tenim o fotolog,o facebook, o blog. O no?)

•SKATERS (SKATEBOARDINGS) Fill biològic del surfing, l’skateboarding pretén l’impossible de remuntar una onada de terra estant. L’skatebord s’enlairà a principis dels 60. Makaha ja organitzava competicions oficials el 1963. Deu anys més tard, les rodes d’uretà revolucionaren els patins d’skate. Els 80 arribaren rampes fabricades amb plywood. El 1995 ESPN (no confondre amb “Escola Pia Nostra”) crearen els Extreme Games (avui XGames). Avui, aquella diversió sorgida al carrer, dona milions a les dues organitzacions principals del món IASC (International Association of Skateborad Companies) i el WCS (World Cup Skateboarding): ells organitzen competicions arreu del món! •GRUNGES (que no tenen res a veure amb els Gremlins) Grunge (‘greixum’, ‘brutesa’; en castellà: ‘mugre’) fa referència a l’estètica malgirbada d’un grup nascut a Seattle a principis dels 90 com a evolcuió dels punks. Samarretes de ratlles, ,jeans, camises escoceses. Rebels contra la societat consumista. Grups musicals preferits: Nirvana, Pearl Jam, Sonic Youth o Soundgarden. Darrerament, Silverchair, Bush i els hispànics Sperm.

•EMOS I POKEMONS El mot emo prové d’Emotional hardcore music,perquè la cultura emo neix els anys 80 com un estil musical derivat del punk hardcore. Representants? My chemical romance, Blink 182, All american reject, Silverstein, Panic! at the disco i Green Day. Dispersos per Sud-Amèrica han originat subculturertes com els “pokemons”. Són tan inconformistes com pessimistes, tenen visions negatives de tot i es creuen víctimes d’una societat capitalista. Òbviament, no creuen en l’Obama. Són pacífics, però força epidèrmics. NO creuen en religions. Pentinat engominat cobrint part de l a cara, piercings, sabatilles Converse, samarretes negres, xapes, canyelleres, suadores amb caputxa, calçotets i calcetes a la vista. Diuen, però ,que no creuen en les modes. “L’emo neix, no es fa”. (De fet haurien preferit no haver nascut, ja que tenen una actitud autodestructiva i pessimista enfront la vida que...no n’hi ha per tant!)

•GRAFITTIERS, WRITERS I TAGGERS Els graffiti (italianisme) ja els empraven els romans com molt bé saben els de segon que han visitat les cases “de relacions” de Pompeia. A Amèrica s’empren els anys 60 en les protestes d’activistes polítics (i “marques” de territoris per part dels gangs). A Filadelfia les parets resten tan bombardejades que surt el terme bombing. Aviat surt el terme writer (quan s’empastifen parets i vagons). Els gargots al metro reben el nom de motion tags amb un apogeu a mitjans dels 70; i els grups de writers que treballen en equip (sobretot contra el la Metropolotin Transit Authority de NY que lluità acarnissadament contra els grafittiers), crews. (Els grups són oberts: compten les aptituds i les destreses.) Les empastifades,però, s’empastifaren més: arribaren el crack i les armes de foc (s’havia

maquetadefepd.indd 19

• GÒTICS I CREPUSCULARETS Sorgeixen al United Kingdom els 80 de grups punks. Bars propis (‘Devizio’, a Saragossa), com els grups estivals del barri de Gràcia. Roba negra, preferentment de cuir, botes, pell pàl·lida (tant, que és més fàcil distingir-los durant la nit que no pas el dia), cadenes, canyelleres, i creus i estels religiosos de tota mena, de cap per amunt i de cap per avall. Els agraden temes d’ocultisme i vampirisme. Derivació a crepuscularets (del film Crepuscle). Parlen de la mort. Pacífics i apolítics.

Carla Sitjà i Beautriu Rendé

24/02/2009 12:30:37


el reportatge

ELS VALORS I ELS JOVES Abans de decidir-se per una actuació (que sempre porta valor afegit), cal fer passar pel sedàs diferents opcions possibles. Ara bé, per poder valorar entre diferents opcions, abans cal informar-se. Valorar, doncs, suposa optar; tanmateix, per poder decidir, abans cal conèixer. Per això la veritable educació, en primer lloc informa (dóna a conèixer), després valora entre opcions diverses en un segon moment i, finalment, ofereix les bases per decidir.

per tant, guien l’acció de les persones. Així, doncs, cal recórrer als valors per cercar les raons profundes del comportament humà.

Com es transmeten?

Els valors s’ensenyen i es transmeten, no sols en les institucions ­escolars, cíviques, familiars, religioses, etc.­ sinó també en el medi i en l’entorn. Per tant, els nens i nenes aprenen els valors a casa, a l’escola, al carrer, a la piscina, etc. En la transmissió de valors no és tan important el fet d’assolir el coneixement, la part teòrica, com el d’interioritzar-los; fer-los propis per després poder actuar en conseqüència. Què són els valors? Els valors se’ns presenten com a pautes de la nostra Principalment, s’aprenen a partir d’un model actuació, com a guia del nostre comportament i a seguir, una persona propera a qui pretenem representen allò pel qual val la pena lluitar. Els valors, assemblar-nos una mica.

Decàleg dels valors que considerem més importants en els joves: Tot i que cadascú pot tenir els seus propis valors, hem intentat fer una taula amb els valors que els joves considerem més importants (evidentment potser algú n’afegiria d’altres o en trauria algun d’aquests) des del nostre punt de vista. 1. Autonomia: Volem tenir independència tant en el pensament com en l’actuació. Ens cal ser autònoms sense necessitar que d’altres persones ens estiguin recordant constantment què hem de fer o què no. 2. Responsabilitat: Estretament lligat amb l’anterior, ens cal ser conscients de les conseqüències dels nostres actes i acceptar aquesta responsabilitat. 3. Respecte: En tots els àmbits, amb les persones, animals, vegetals i amb les coses. La bona educació és molt important en aquest valor, i també s’hi associa l’empatia. Cal ser molt conscients que la nostra llibertat acaba on comença la de l’altre. 4. Interès: Preocupar-se per les estructures — ­ polítiques, socials, econòmiques, culturals...—­ i per l’entorn per créixer com a ciutadans i intentar millorar-los en la mesura del possible sabent que vivim privilegiadament en la part del món més privilegiada. 5. Solidaritat: Cal pensar en les conseqüències beneficiàries o perjudicials que pot tenir un acte nostre en els altres i no solament en la pròpia persona. 6. Ambició: L’ambició ens fa millorar i, fins a cert punt, cal buscar allò que ens fa créixer encara que sigui en benefici propi. 7. Apertura: Hem de saber tirar endavant sense enfonsar-nos quan les coses no ens surten a la primera, però deixant-nos ajudar, sense que això vulgui dir ser sempre dependents dels altres 8. Prudència: Molt relacionat amb el número 2, sol·licita una actuació moderada, pensant tot el que poden ocasionar els nostres actes. 9. Humilitat: No considerar-se superior a ningú en cap sentit exigeix no discriminar a ningú perquè el creiem pitjor o inferior. 10. Arrelament: Interactuar en totes les realitats que vivim —­família, escola, país—­ és l’única manera de reformar-les sense conformar-nos-hi mai del tot. L’arrelament veritable ens fa conèixer i ens compromet amb la realitat més propera i local i, des d’aquí, ens catapulta a la universalitat. maquetadefepd.indd 20

24/02/2009 12:30:37


Què han de fer els pares i els “profes” i què no?

Valors en la societat avui

Sovint els pares i professors ens diuen que som uns irresponsables, que no tenim en compte els nostres actes, que no ens adonem de la sort que tenim de ser on som. Fixem-nos-hi: junts 2, 5 i 4, calcats! Ara bé, aquesta inconsciència que se’ns suposa, és tota culpa nostra? La majoria, potser sí; tota, no. Ens expliquem. Com diuen, “la genètica no perdona”. Nosaltres som el reflex del que hem vist a casa, del que ens han ensenyat i demostrat conscientmnet o inconscient.. Per tant, tots aquests valors que ens han de ser inculcats, han de ser triats amb deteniment i precaució perquè siguin els més avantatjosos possibles per la nostra formació. Aquí hem fet un recull de valors que, segons el nostre criteri, els pares i professors ens podrien transmetre; ara bé, els valors tenen feed-back, van i vénen. Si ens referim, per exemple, al respecte, aquest no ha d’anar de jove a persona madura, només; ha de ser recíproc. És clar que hi ha d’haver una distància d’autoritat entre uns i altres, però el respecte per aquesta distància no ha de voler dir que hàgim d’estar sempre d’acord amb el que ens diuen ni assentir amb les decisions que els nostres progenitors o educadors prenen sobre nosaltres (ni hem d’exigir que ells sempre vegin les coses com nosaltres). Ara bé, la vida que ens espera —anem deixant de ser petits— és nostra i s’han de respectar les idees pròpies de cadascú. Volem la llibertat de ser nosaltres els qui decidim, els qui ens equivoquem i també els qui hàgim d’aprendre a corregir-nos. No se’ns ha de sobreprotegir. Els fills no som perfectes; això els pares ja ho sabien abans de crear-nos i, per tant, no s’hi val a criticarnos contínuament. De tant en tant no faria cap mal sentir la frase “estic orgullós de tu”. La confiança en un mateix és importantíssima, però, encara ho és més sentir-te recolzat pels de casa: l’autoestima comença per aquí Per acabar, i no per això menys important, haurien d’evitar estar-nos a sobre per totes les coses i a cada moment. No es guanya res ni cridant ni manant. La culpa no és sempre nostra. A més, ells ens haurien de comprendre millor que ningú: han tingut la nostra edat i, tot i que els temps canviïn, un adolescent és igual a totes les generacions.

La societat en què vivim és plena d’ideals, ideologies i creences. Moltes són ensenyades a les escoles o per les religions; fins i tot la televisió sembla voler-nos ensenyar la manera de ser millors persones. Però, en aquest món, malauradament, la hipocresia s’ha erigit un regne de moltes actuacions. Tots, o la majoria, ens movem per aconseguir la millor solució per nosaltres mateixos, aquella resposta que ens afavoreixi, aquella acció que ens reconforti, aquella raó que justifiqui una actuació errada i l’opció o el camí que creiem menys perjudicial per la nostra persona. Encara que no ho volguem, cada vegada que ens decidim per una d’aquestes vies, de rebot, perjudiquem un altre. La curta vida que tenim ja ens ha ensenyat que si no ets bo en alguna cosa, ni se’t valora ara ni se’t valorarà en un futur. I no ens referim només als estudis; per al nostre centre han passat actuals showmans de la TV, campiones de natació sincronitzada, premis Ramón y Cajal.. Però tots s’han hagut d’esforçar per ser bons en allò que practicaven i, alguns que ho han fet, no han arribat enlloc. La justícia hauria de ser un dels principals valors per inculcar i aplicar en la nostra societat; es posa suficientment en pràctica?. Tots sabem que vivim en un món injust i quan per enèsima vegada et posen davants dels ulls exemples de flagrant injustícia, aquesta paraula perd tot el significat i es deixa de pensar-hi. Un clar exemple seria la diferència entre els éssers humans que som en el mateix planeta. Si no anem equivocades, es va celebrar, aquest passat 2008, el seixantè aniversari de la Declaració dels Drets Humans i, pel que sabem, ¾ parts d’aquells “manaments” encara s’ha de trobar el dia en què es compleixin. El símbol de la balança equilibrada (la justícia) no deixarà mai de ser això, un símbol, fins al dia que homes i dones, blancs i negres, alts i baixos, pobres i rics, creients en Al·la o en Jhavè... apareguin en les mateixes proporcions en ambdós plats. Mentre en un plat hi hagi els privilegiats, que som nosaltres, i en l’altre els oprimits del tercer món, encara caldrà posar en joc molts valors per posar algun pedaç al nostre sofert planeta. Eulàlia Mata i Júlia Botella

2n Batxillerat

maquetadefepd.indd 21

24/02/2009 12:30:38


TENDÈNCIES ACTU 7 LA FAMÍLA, LA FAM Potser no ens n’adonem, però la família, avui, es troba submergida en un profund procés de transformació: d’una banda, els pares desenvolupen nous rols socials i laborals; de l’altra, en un context de canvi social i de nous estils de vida, els mateixos fills tenen exigències que generen nous models de relacions familiars. Pares, fills i educadors, hauríem de prendre consciència d’aquests canvis i de les seves conseqüències. Per això hem volgut reflexionar-hi. D’acord com ha resultat fotografiada aquests darrers anys pels experts, proposem un decàleg de característiques de la família actual, amb unes breus explicacions: 3. Pluralització de les formes de convivència El model pare-mare-fills depenents té cada vegada menys pes en les formes de viure de la nostra població. Si l’any 1988 aquest model representava el 66% (52% a Europa) , el 2001 havia disminuït fins al 54% (46% a la UE). Aquest fet s’encarna de maneres diferents: a) hi ha les denominades famílies de “niu buit” (els fills s’han emancipat); b) es dóna la “viduïtat distanciada” (els vidus, homes i dones, prefereixen viure sols el màxim de temps possible, sense que això suposi distanciament dels fills: el contacte sols és freqüent però cadascú viu a casa seva); c) el divorci porta a un increment de famílies monoparentals (dona/home amb fills) i a un creixement de les famílies unipersonals (home/dona separats). També guanyen adeptes els “singles” (els qui han deixat de ser joves sense formar parella i no s’estan a casa dels pares d’acord amb el model tradicional). L’heteroegeneïtat de les formes de convivència (els joves hispànics encara s’estan més temps a casa dels pares que els d’altres països de la UE) porta a un gran ventall familiar: famílies monoparentals, parelles de fet, famílies 2. Malgrat la recuperació de la natalitat reconstituïdes i famílies unipersonals, amb problemàtiques des de 1998, s’incrementen els naixements de mare especials per a cada una d’elles. immigrada 4. Millor repartiment del treball remunerat La inversió en la tendència decreixent del nombre La massiva incorporació de les dones mares de família de naixements coincideix amb l’inici de l’espectacular immigració a Espanya. Malgrat la fecunditat de la dona en el mercat laboral ha causat diferents canvis de rols. Les espanyola ha crescut lleugerament en els darrers anys, dades poden semblar paradoxals: en un 50% de famílies pare la recuperació de la natalitat deu molt a la fecunditat i mare treballen, en un 48% ho fa un dels cònjuges i en un 2% de la població immigrant. Si al 1996 els naixements no en treballa cap (la majoria dels casos per culpa de l’atur). de mare espanyola ratllaven els 350.000 i el total era Comparativament amb altres estats de la UE, a Espanya en poc més de 360.000, el 2004 els naixements de mare un 56,3% només treballa un cònjuge; la proporció de famílies espanyola ratllaven els 390.000 però el total ultrapassava amb un sol perceptor de rendes és de les més altes juntament amb Itàlia (53,6%) i Grècia (49,7%): més del doble en relació els 450.000. L’augment de població, amb tots els problemes als països escandinaus i el doble en relació a estats veïns com d’integració cultural i mestissatge que comporta, és una França (36%) i Portugal (26,5%). No sembla que això es degui a una major atenció familiar de les mares hispàniques, conseqüència evident. sinó a l’atur i a manca de qualificació professional. Que pare i mare treballin a jornada completa —el més 1. La família es redueix De 1970 al 2000 la família s’ha reduït de 4 membres a 3. Una quarta part! Segons el cens de població del 2001, la situació més freqüent és la de la família biparental amb dos fills (2,8 milions), seguida, molt de prop, per les famílies biparentals amb un fill (2,6 milions) i per parelles sense fills (en un ventall d’edats entre 16 i 64 anys, n’hi havia 1,2 milions). Les famílies monoparentals encapçalades per una dona (més d’1,3 milions) són més freqüents que les famílies biparentals amb tres fills (0,7) i que les famílies de 4 o més fills (2,1). Hi ha qui parla no ja de “família reduïda” sinó de ”família mínima”. S’han acabat les “famílies nombroses”? Dues de les conseqüències —d’altres tothom se les pot imaginar— és que el nombre de fills únics augmenta cada vegada més i que els augments de renda registrats durant les darreres dècades no s’inverteixen a tenir més fills sinó a invertir cada cop més en ells..

maquetadefepd.indd 22

24/02/2009 12:30:39


TUALS DE CANVIS EN AMÍLIA, LA FAMÍLIA freqüent aquí—, no deixa de tenir conseqüències. Cal afinar millor la possibilitat que la mare treballi a temps parcial (52,9 als Països Baixos, 32,9 a Alemanya...) 5. Canvi de rols i millor repartiment de les feines domèstiques Encara que la dona continuï enduent-se el pes de les feines de casa i la igualtat sigui llunyana, sembla que l’educació dels fills sigui la feina més repartida (entre les famílies “modernes” prop del 25% de pares desisteixen de les responsabilitats educatives, mitjana que puja vora el 50% en les famílies “tradicionals”). De Pares i fills a l’Espanya actual (Barcelona: Obra social de “la Caixa”, 2006), pouem aquest quadre de percentatges: Feines domèstiques Ocupar-se dels fills Educació dels fills Entrevistat home dona home dona home dona Home fa del 0% al 20 % de 18 52 8 25 4 18 Home fa del 21% al 40% de 28 13 18 12 9 6 Home fa del 41% al 60% de 33 28 64 58 76 73 Home fa del 60% al 100% de 21 7 11 5 12 3 TOTAL 100 100 100 10 100 100 No parlarem pas de la doble jornada de treball femenina per massa tòpic ni d’altres conseqüències que salten a la vista. Pensem que en parelles que treballen tots dos cònjuges un 77% de dones dediquen més de 30 minuts diaris que els que dedica l’home a les feines domèstiques i a ocupar-se de familiars. 6. Malgrat bosses de pobres, la família està ben situada econòmicament i les llars cada vegada estan més ben equipades. La renda de les famílies hispàniques s’acosta cada vegada més a la de la mitjana dels països de la UE. Si el 1995, la renda per persona en paritats i poder de compra (pps), que mesura la capacitat de compra dels diners, era un 87% de la mitjana comunitària, el 2005,practicada l’estratègia de la reducció de fills, va arribar al 98%. Ara bé, sobretot les famílies monoparentals i les famílies amb tots els fills dependents, així com les famílies de persones grans, han augmentat la seva renda relativa molt menys que la resta de famílies espanyoles. La pobresa relativa es mesura fixant llindars que en mesurin l’abast; a la UE s’utilitza el 60% de la mitjana d’ingressos nets d’impostos i transferències per “unitat de consum”. 7. La família esdevé cada cop més “negociadora” Un dels trets característics de l’estat actual de les relacions entre les generacions és, d’una banda, que els marges obtinguts han crescut molt més i, de l’altra, que els fills a edats cada vegada més primerenques comencen a qüestionar les normes establertes pels pares. El procés, a grans trets, és el següent: quan els fills se senten limitats per les normes dels pares, en qüestionen la validesa intentant demostrar-los la seva arbitrarietat i suplantar-la per la dels fills mateixos. Es tracta de substituir la voluntat dels pares per la dels fills i guanyar llibertat d’acció. Aquesta tolerància es tradueix en una negociació pares-fills per tal d’arribar a un acord on totes les parts coincideixin. Hi ha diferents opinions sobre aquest nou sistema negociador: d’una banda, es considera positivament un canvi a una família democràtica i que deixa enrere l’esquema autoritari i patriarcal; però, de l’altra, també s’ha interpretat en termes de permissivitat amb una connotació que tendeix a ser negativa. En paraules de Amando De Miguel “una generació consentida”, a la qual es dóna tot el que demana, començant per un consum exagerat i acabant amb la llibertat d’actuació, fins i tot en comportaments que poden ser nocius o constituir algun tipus de risc. maquetadefepd.indd 23

24/02/2009 12:30:41


ALGUNES DADES RELLEVANTS DE LES ACTIVITATS DEL NOSTRE CENTRE

MISCEL·LÀNIA maquetadefepd.indd 24

SETEMBRE Dj 25

ESO Visita d’intercanvi lingüístic de la MacMillan Academy

Dv 26

OCTUBRE Dc 1 Dl 6 Dj 9 Dv 10

Dia Europeu de les Llengües

ESO Activitat organitzada per l’ONCE. Reunió de pares Inici del programa “Mou-te” Convivències (Girona) i sortida a Arenys de Mar

Dj 16 Dv 17 Dl 20

Sortida al Parc de l’Oreneta Sortida Parc Güell

Dm 21

Sortida a la fàbrica de la Coca-Cola

Dv 24

Sortida a la Central Tèrmica de Sant Adrià ESO Intercanvi lingüístic amb l’Hornea School and Language College Visita a la Biblioteca Sofia Barat

NOVEMBRE Dm 5 Dj 6 Dm 19

Dj 27 DESEMBRE Dl 1 Dc 3 Dm 16 Dj 18 Dv 19 GENER Dj 8 Dv 16 Dv 23 Dm 27-Dv 30 FEBRER Dl 2

ESO

Dj 19 Dv 20 Dj 26 Dv 27

Reunions del “Projecte Europeu Bilateral Comenius” Intercanvi lingüístic amb la Ursulaschule (Osnabrück). Ruta de Muntanya a la Tossa d’Alp Arribada dels alumnes de l’escola Tornedalsskolan (Suècia) Segona tanda de proves psicopedagògiques BATXILLERAT Conferència: Els Drets Humans, seixanta anys després

BATXILLERAT Reunió pares per comentar les proves psicopedagògiques Jornada de convivència

Reunió pares per comentar les proves psicopedagògiques Jornades d’apropament de l’Hospital a l’Escola Celebracions de Nadal Lliurament personalitzat de notes i Tutories ESO BATXILLERAT S’inicia el programa d’orientació Visita al Palau Robert: Ser nen a acadèmica i professional Burundi Xerrada-taller: L’adolescència i tu. Estada d’intercanvi a Osnabrück Vespre cientific:Molt baixes temperatures Convivències ESO

Dc 4

Dc 18

BATXILLERAT Exàmens de matèries pendents

Conferència sobre Sant Josep de Calassanç Reinventem la publicitat, per Derac Màgic Caminada per la Pau Conferència: L’educació inclusiva

Dm 3

Dm 17

BATXILLERAT Sortida convivencial al complex esportiu Hospitalet Nord

No em ratllis, teatre organitzat per Transeduca. El cos i la paraula: taller d’interpretaciópoètica a Caixafòrum

I tu, com actuaries? (Activitat tutorial a Caixafòrum) Activitats de sensibilització envers els discapacitats

BATXILLERAT Estada d’intercanvi dels nostres alumnes a l’escola Tornedalsskolan (HaparandaSuècia) S’inicia l’Aula mòbil Educaweb.

Avui i demà, tribunals del Treball de Recerca Conferència a càrrec d’Educaweb: L’elecció d’uns estudis

Seminaris de cicles formatius artístics i tècnics. Conferència d’Arcadi Oliveres, zpresident de Justícia i Pau Teatre: L’inspector, de N. Gógol

24/02/2009 12:30:41


DIVENDRES 29 DE GENER...

DIA DE LA PAU Què fa la gent al pati en una hora de classe?

I què fa el responsable de pastoral amb un megàfon a la mà?

I, ara, per què hi ha alumnes que despleguen llençols?

Ah! Es tractava de fer el símbol de la Pau al pati! maquetadefepd.indd 25

24/02/2009 12:30:46


LA CELEBRACIÓ DE LA PARAULA

El Passat Nadal

Sabeu com ho vam fer? Doncs va ser molt interessant. En primer lloc vam llegir la Declaració Universal dels Drets del Nen i l’Article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Voleu fer-ne un repàs?

Declaració Universal dels Drets del Nen 1 . Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat. 2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure. 3. Dret a un nom i a una nacionalitat. 4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats. 5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuïts. 6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat. 7. Dret a l’educació gratuïta. Dret a divertir-se i a jugar. 8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill. 9. Dret a protecció contra l’abandonament i l’explotació en el treball. 10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l’amistat i la justícia

Article 26 de la Declaració universal dels Drets Humans

A.) Tota persona té dret a l’educació. L’educació ha de ser gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental ha de ser obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional s’ha de posar a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior ha de ser igual per a tots d’acord amb els mèrits respectius. B.) L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; ha de promoure la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i ha de fomentar les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. C.) El pare i la mare tenen dret preferent d’escollir el tipus d’educació que es dona als seus fills.

Tot seguit, per grups, en un paper vam escriure quins es respecten, quins es vulneren i com es pot avançar endavant. Després vam comparar les benaurances de Jesús (Lc 6, 20-23) amb les dels falsos profetes d’aquest món que vénen a dir coses com ara aquestes: Benaurats els rics, els conformistes, els poderosos, els superficials, els freds de cor...

Després ens vam comprometre tots amb aquesta formulació:

“Nosaltres, homes i dones de diferents religions i regions del planeta, ens adrecem a totes les persones, religioses i no religioses, amb el propòsit de manifestar-los que estem convençuts que: • tots som responsables de cercar un ordre mundial millor; • resulta imprescindible un compromís amb els drets humans, amb la llibertat, la justícia, la pau i la conservació de la Terra; • les nostres diferents tradicions religioses i culturals no han de ser obstacles que ens impedeixin treballar junts, activament, contra qualsevol forma de deshumanització i a favor d’una major humanització; • els principis exposats en aquesta declaració poden ser compartits per tot ésser humà animat per conviccions ètiques, estiguin o no fonamentades religiosament.

Finalment, vam escoltar la cançó Com podria dels Lax’n Busto.

I , en acabar, ens vam desitjar tots un Bon Nadal.

maquetadefepd.indd 26

24/02/2009 12:30:47


LES CONFERÈNCIES DE L’AMPA

Dilluns 27 d’octubre va tenir lloc à l’escola la primera conferència d’enguany: “Els nostres fills i les drogues: a més informació, menys risc”, a càrrec de Joan Colom, metge i director general de Drogodependències i Sida del Departament de Sanitat. Els pares van omplir la sala, l’exposició va ser clarificadora i, al final, pares i mares van poder plantejar qüestions i inquietuds. El tema de les drogues, sobretot les considerades d’alt risc, ocupa un lloc destacat entre les pors que tenim els pares, i és per això que l’AMPA ha considerat important facilitar un mitjà per clarificar conceptes i compartir dubtes entorn del tema. En la seva xerrada, el Dr. Colom ens va aportar moltes dades sobre addiccions que sovint considerem de poc risc, com l’alcohol o el tabac, i els va concedir la importància que tenen i també va destacar com és d’important retardar-ne el seu consum. També va exposar la relació que hi ha entre drogues i un determinat concepte de l’oci que promou consums, primer experimentals o ocasionals, però que poden evolucionar a habituals o compulsius. D’altra banda, va resultar especialment interessant el tema dels perfils de persona addicta o de persona no addicta. En aquest sentit, el perfil de jove allunyat de les addiccions coincideix amb la persona amb autonomia, amb criteris propis, que no es deixa endur pels altres, que està bé amb ell mateix i que comunica els seus problemes i emocions als altres. El doctor Colom va destacar que es poden detectar símptomes de risc en els nostres fills que no tenen, primer, res a veure amb consums sinó amb el seu estat personal, amb les seves emocions, amb com es comuniquen i si ens comuniquem amb ells o no, amb el que senten, amb el que diuen i amb el que callen... Potser més enllà de les pors més “identificables”, ens hem de preocupar, sobretot, per l’estat general de la persona, perquè és la persona i el seu estat el centre de risc o de defensa de qualsevol addicció. És per tot això que l’AMPA continuarà programant espais de comunicació per parlar de tot el que ens preocupa com a pares, per donar importància a tot això que a casa, a l’escola i en la intimitat de les persones i en les seves comunicacions les enforteix o les afebleix davant els riscos. En la propera conferència, el 23 de març tractarem l’educació per al civisme, una sòlida referència davant el risc, i, al mes de juny, de com som pares i fills, i com ens comuniquem. Us hi esperem. A tots ens convé.

maquetadefepd.indd 27

Gabriel Ruiz

24/02/2009 12:30:47


La nostra participació a COMENIUS La maquinària escolar encara enretirava les teranyines estivals acumulades durant les vacances quan el Projecte Comenius va trucar a les portes de la nostra escola. La sorpresa va ser majúscula quan ens vam trobar davant dels nostres nassos la notícia que marcaria el nostre curs. Segons se’ns va dir, el temps no anava a favor nostre, així que, abans de poder digerir la nova, vam haver de posar-nos-hi de cap.

El Projecte Comenius consisteix en una associació escolar durant dos anys entre centres d’ensenyament de nacionalitat diferent —llegiu planerament l’associació d’un centre estranger i el nostre— acompanyada i basada, en gran part, en una sèrie d’intercanvis i un tema a debatre com a objectiu. En el nostre cas, qui comparteix amb nosaltres el Comenius és una petita escola del nord de Suècia, la Tornedalsskolan de Haparanda, i el tema a tractar, les llengües minoritàries en la vida dels joves europeus, com ho són el català i el suec. L’objectiu no és un altre que el de créixer com a persones, viure una experiència inoblidable i millorar el nostre anglès. Així, doncs, i sense més dilació, tot va començar. El grup definitiu de participants no es va definir fins al cap d’uns dies, ja que els alumnes nous que havien d’ocupar les places lliures van haver de passar un dur càsting de nivell d’anglès, tant oral com escrit. Malauradament, no hi havia lloc per a tots i no van poder accedir-hi tots aquells que van sol·licitar-ho. En un mes havia d’estar tot llest i les múltiples reunions en hores extra van sorgir efecte. Es va crear un espai al web per al grup Comenius i es van dissenyar les fitxes de català, amb què havíem d’ensenyar l’idioma als suecs i sueques. El nivell era gairebé de preescolar, però ja ens donàvem per satisfets amb què sabessin dir “Hola”, “Com et dius?” i “Pa amb tomàquet”. Entre les activitats que ja tenien en ment la Rosa i la Guiomar, les propostes dels alumnes i el que ja de per si dóna Barcelona, el suecs es trobarien només d’arribar amb un overbooking d’idees i tantes i diverses coses a fer que els deixarien col·lapsats. Després d’una col·lecta d’informació personal, les professores ens van assignar els suecs que s’ajustaven més a les nostres característiques i tots nosaltres vam arribar a casa amb ganes de conèixer als nostres futurs hostes via Internet. Alguns vam tenir sort i els vam enganxar connectats i d’altres van haver d’esperar a la presentació cara a cara, la més autèntica, la més aterradora. Els dies es van fer llargs, les hores eternes i els minuts interminables, però al final i després d’un dels embussos característics de les Rondes, l’autocar dels suecs es va plantar a la porta de l’escola. El descarregat va ser aparatós i les maletes abundants. El hall de l’escola s’havia transformat en Times Square a cap d’any. Vam aconseguir crear un passadís digne del que es mereix un campió de lliga i els suecs (i sueques!) van anar entrant un a un mentre tots nosaltres aplaudíem. Les parelles internacionals es van anar formant fins que tothom es va acomiadar i cadascú es va dirigir a casa seva. Durant els deu dies que van estar aquí els companys suecs van veure més gent que en tota la seva vida, acostumats a veure una persona per cada deu rens. Les primeres jornades van ser bastant impactants per a ells i fins que no van acostumarse al que és coexistir amb una gran ciutat, van viure un continu estat de xoc. Tots plegats vam fer activitats i visites de tot tipus; algunes més històriques com el dia del Barri Gòtic; d’altres purament artístiques com els dies del Parc Güell, la Pedrera o la Sagrada Família. Van tastar els més saborosos menjars que tan afortunadament ens proporciona el Mediterrani i la Península Ibèrica; van apreciar l’espectacularitat de les fonts de Montjuïc i el Camp Nou i van conèixer aquells llocs que tots portem al cor, Passeig de Gràcia i Montserrat. o Dimarts: Van visitar l’escola, després la Pedrera i, després, el Barri Gòtic. Uf! o Dimecres: classes de català (per a suecs), gimnàstica, presentació de Gaudí i visita al Parc Güell. Pobres! o Dijous: català, dibuix, taller de trencadís i visita a la Sagrada Família amb activitat matemàtica. Ai! o Divendres: Classes, projectes, visita a l’estadi del Barça i a Montjuïc. I no es queixaven! o Dissabte: Lliure, per fi! o Dilluns: Cap a Montserrat, cap a TV3 i cap a l’Ecoparc del Mediterrani. Bufa! o Dimarts: Classes, visita a la Boqueria i taller de Castellers. Prou! o Dimecres: Sitges i comiat. Pregunta final: voleu dir que tornaran mai més?

Tot i que els primers dies més que turistes semblaven un ramat d’ovelles, els clàxons dels cotxes que intentaven no atropellar-los van fer que s’espavilessin i molts d’ells van oblidar que eren nòrdics i literalment freds, passant a tenir autèntica sang espanyola, amants de la festa, el sol i la diversió constant. Quan llegiu això, l’intercanvi ja haurà tingut lloc, vist que nosaltres ens hem de desplaçar a la remota població de Haparanda el mes de febrer. Si consultem temperatures a Internet, comencem a tenir fred psicològic. Esperem que els 20 graus sota zero que es veu que hi fa de mitjana no ens alterin el més mínim i que, després de passar un parell de setmanetes entre neu, saunes i més neu, pugueu rebre’ns sans i estalvis, sense la més mínima congelació. Servidor, per si de cas, deixo la crònica de la seva , a mena de testament.

(De part de tots els alumnes que formem part d’aquest projecte, els nostres més sincers agraïments a la Rosa i la Guiomar que tantes i tantes hores ens han dedicat, als professors que han participat en les activitats, als qui han hagut de variar el seu programa per adaptar-lo a les nostres absències i al nostre director, Toni Pérez, que des d’un primer moment sempre ha donat suport al projecte i ha ajudat en tot el que ha pogut. Gràcies a tots i totes, ja que sense la vostra predisposició, res d’això hagués estat possible.)

maquetadefepd.indd 28

Vicente Villegas

24/02/2009 12:30:47


ESTADA A HAPARANDA_ FEBRER 2009 No sé ben bé per on hauria de començar. Abans de res, dir-vos que hem tornat tots sencers i que el fred és resistible. Sincerament, ha estat una de les millors experiències de la nostra vida. No hi ha res més satisfactori que saber que has fet amics. Amics dels bons, d’aquells que no s’obliden. A la vegada, però, res fa més mal que separar-te d’ells, sense saber amb seguretat si els tornaràs a veure, sentint que perds un tros de tu. Tot i la tristesa i la nostàlgia del moment, quan mirem enrere veiem que tot allò que hem viscut, totes les emocions que hem sentit comporten, i ho dic de tot cor, felicitat en estat pur. Aquella felicitat que no es pot descriure però que desperta una certa llum especial als ulls, una mirada perduda d’enamorat, un record dolç que romandrà a les nostres ments durant anys i anys. Podríem resumir el viatge en tres paraules: fred, neu i somriures. Al començament, alguns pensàvem que no sobreviuríem. La sensació d’estar a casa a uns 20 graus, sortir a l’exterior a -20 i percebre un desnivell de 40 graus en un parell de segons és simplement mortal, inexplicable, increïble. Per aquest motiu, els primers dies vam anar disfressats de cebes. Capes, capes i més capes. Crec que el rècord està en 8, una xifra difícil de superar. Uns les necessitaven més, d’altres (com servidor), preferien tractar al fred de tu a tu, i així estem alguns, amb un refredat de cavall. Però sens dubte, la gran protagonista d’aquest viatge ha estat la neu. Hem gaudit com criatures. Hem aprofitat una segona infància. Les blanques i divertides guerres eren la base del dia. Començàvem amb petites i emprenyadores boletes i acabàvem llençant blocs gegants de gel. Us puc assegurar que la venjança a la neu existeix i és ben divertida. Per tal que us hi sentiu identificats, us explicaré la dinàmica d’una batalla normal i corrent. Començaves el dia tranquil, net i polit. Et llençaven una primera bola de neu i passaves de llarg, allò no anava amb tu. Més tard, una segona que ja no et feia tanta gràcia i a continuació, una tercera que t’estampaven en tota la cara. Aleshores perdies el control. No eres conscient del que feies. Et rebolcaves a la neu, lluitaves, cridaves i quan te n’adonaves eres algú diferent. Despentinat, moll i desorientat. Miraves al davant i trobaves neu. Enrere també. Als costats no en faltava i curiosament, sempre hi havia la part de neu més molesta que podies trobar allotjada còmodament a tot tipus de roba interior. Ningú se’n lliurava. Alguns eren crivellats per manades, d’altres plantaven cara i mai no faltaven les accions d’estratègia per enxampar la víctima desprevinguda. Hem après tant... De les sueques i els suecs, de la seva cultura, de la vida en si... Sense dubte tot un èxit. Uns dies que mai no oblidarem i que sempre guardarem sota clau als nostres cors. Una experiència immillorable i que tots repetiríem sense rumiar-nos-ho. Una fantasia que xoca amb la realitat que ens espera. Hem rigut com no ho havíem fet mai. Amb ells i d’ells, com també hauran fet amb nosaltres. Hem après a dir les paraules més útils en suec, les bones i les dolentes, que vulguem o no, també serveixen. L’últim dia a l’aeroport va ser un drama. Tots plorant. Abraçant-nos. Estrangulant-nos en alguns casos. En volíem més però se’ns havia acabat el temps. No volíem marxar, però el vol sí. Personalment vaig abraçar moltes persones més de cinc vegades. Mai no acabàvem. Per un ull queien llàgrimes d’alegria, per l’altre, de tristesa. I amb aquest únic tàndem de sentiments vam creuar la duana, mirant als seus ulls blaus que ens deien adéu amb la mirada. Ells van poder veure l’esplendor de la ciutat de Barcelona i us assegurem que Haparanda no s’ha quedat curta. Hem conduït motos de neu, hem muntat en trineus, hem donat de menjar als rens, hem visitat el castell de gels, hem vist milions de meravelloses postes de sol i el mateix Santa Claus, que sembla estar al dia del futbol internacional ens va rebre amb un: “Oooh, Catalán, Catalán, Barça, Barça”. Tot s’ha de dir, no a tots ens va fer gaire gràcia el comentari

culé, però deixarem que faci, que segueixi repetint com un lloro tot el que sent, que si ens encarem a ell potser ens deixa sense regals... Diuen que si al marxar d’un lloc et deixes alguna cosa, tornes. Nosaltres ens hem deixat les aurores boreals que se’ns van resistir fins a l’últim dia. Però encara més important, ens hem deixat el magnífic record d’uns grans amics. Així que no tenim excusa. Tard o d’hora els nostres camins es tornaran a creuar i aquell dia serem les persones més felices del món. Entre llàgrimes m’acomiado i us recomano visitar aquell paratge de natura, bellesa i bones persones. maquetadefepd.indd 29

Vicente Villegas 24/02/2009 12:30:47


DOS RECORDS EL SENYOR JAUME GARCIA I FERNANDEZ El passat dia 4 d’octubre va morir el Sr. Jaume Garcia i Fernández. A cap dels alumnes actuals del Col·legi els deu dir res aquest nom i cognoms. En canvi encara hi ha professors que el recorden i, fins i tot, n’hi ha alguns que han estat deixebles seus. Hi ha persones que mereixen no ser oblidades per tot el que han representat i representen encara per a moltes persones o per a determinades Institucions. I aquest és el cas de la persona de qui us vull parlar. ¿Pot ser oblidat un Professor que ha estat més de quaranta anys a la mateixa Escola en la qual esteu vosaltres, a la vostra Escola? ¿Heu pensat la quantitat de nois i noies que han anat a la seva classe durant aquests anys? ¿Amb quantes famílies haurà compartit la preocupació pel progrés de les filles o fills? Per a milers de famílies barcelonines el Sr. Garcia ha estat una figura significativa i, per a la Institució escolàpia, va marcar una època. Quan es va jubilar, en el Col·legi es notava un buit. Qui era i com era el Sr. Garcia? Acostem-nos, com si fos un petit reportatge retrospectiu, a la seva vida . Va néixer fa vuitanta-tres anys a Barcelona, concretament al Carrer Hospital, n. 116, en ple cor de la Ciutat Vella. La seva família, no era una família benestant, sinó més aviat austera. Ho imposaven les circumstàncies ja que el seu pare va estar impossibilitat durant molt de temps. (Cal tenir en compte que en aquella època no hi havia Seguretat Social en cas de malaltia ni atur.) La seva mare era la que havia de sostenir econòmicament la família fent feines a les cases de diferents famílies i treballant en una fàbrica de torrons que estava situada a la cruïlla del carrer Parlament amb Borrell, lloc que avui en dia està ocupat per una biblioteca. El senyor Jaume Garcia —els alumnes li deien “senyor”— va anar a l’escola pública, concretament a la del Born, que era la del Districte V. Estava situada prop de la Plaça Padró. D’aquesta escola va passar a l’Escola Pia de Sant Antoni. En aquella època molts alumnes feien el que s’anomenava Comerç, que venia a ser una espècie de Formació Professional Administrativa i que obria moltes portes per a la vida. En Jaume el va cursar. En aquell temps, als col·legis dels Escolapis hi havia unes persones a les quals anomenaven “ayos”. Eren estudiants grans que ajudaven en diferents tasques a l’escola a canvi de rebre escolaritat. Era una manera de pagar-se els estudis. Així va ser com es va costejar l’estada a Sant Antoni. Una de les feines que portava a terme era acompanyar els nois a les seves cases, un cop havien acabat la jornada. (Aquest costum escolapi va durar fins als anys 60 en molts pobles). Sortien en fila del Col·legi i, fent un recorregut prederminat, anaven deixant els alumnes més petits a casa seva. Un cop fet el comerç, va estudiar Magisteri. També es va sufragar els estudis fent classe. Quan va acabar la carrera va trobar feina a l’Escola Pia del Carrer Diputació (que llavors portava el pompós nom de Real Colegio de Nuestra Señora de las Escuelas Pías) Aquí va començar i aquí va acabar la seva vida de professor. Com ja hem dit, més de quaranta anys. Explicava amb el seu bon humor característic les seves primeres experiències amb alumnes que li semblaven més grans que ell i, com a professor seglar (aleshores, la majoria eren escolapis, els quals en duien la direcció), va rebre la felicitació pel bé que portava els alumnes. L’atzar, la casualitat, la fortuna van fer que la seva vida es creués amb la de Na Maria Canals. Es van casar l’any 1955. Les persones que els hem conegut coincidim a dir que eren el complement perfecte un de l’altre. En alguna conversa distesa, asseguts al voltant d’una taula, després d’un dinar d’amics acuradament preparat per la Maria, ens havien manifestat el molt que s’havien estimat tota la vida i com havien superat amb aquest amor les divergències que tota convivència comporta. Com era el Senyor Jaume Garcia? Arran de la seva mort, un antic alumne em va escriure el següent: “ ...El Sr. Garcia sempre ha estat una de les persones que més recordo pels valors que traspuava i que ens intentava inculcar: companyonia, honestedat, treball, estimació, esforç, humilitat dins i fora de les aules ... Només desitjaria que els nostres fills poguessin gaudir de MESTRES de l’alçada personal del Sr. Garcia”. L’antic alumne posa mestres en majúscula; i és que el Sr. Garcia, en Jaume, com li dèiem els companys, era un mestre en majúscula, perquè transmetia tots aquests valors que guiaven la seva vida. Més encara: en uns temps difícils, va ensenyar d’estimar Catalunya, amor que portava també molt a dins Com he dit en alguna altra ocasió parlant, del senyor Garcia, és un d’aquells casos en què es dóna una superposició perfecta de la vocació i la professió. Les estimava tant i va transmetre aquest amor d’una manera tan fonda que els seus tres fills, en Jaume, la Núria i en Joan, l’han triat també tots tres. Acabaria dient que és d’aquelles persones que ha deixat una petjada en aquest món. Una petjada silenciosa, però del tot perdurable en moltes generacions. Ara reposa en pau, amb la seva filla Núria (una altra mestra excel·lent) i juntament amb aquelles persones que han fet una bona cursa i han lliurat un bon combat en la seva vida Enric Sàrries

maquetadefepd.indd 30

24/02/2009 12:30:48


LLUIS MARIA XIRINACS I DAMIANS Lluís M. Xirinacs, per als alumnes, no és menys desconegut que el senyor Garcia. I possiblement van treballar junts a la nostra Escola, on van fer classes tots dos fa justament mig segle, Xirinacs de 1955 a 1959. Resumir la seva vida no és més fàcil: fill de família de classe alta i castellanitzada i escolapi fins als anys 90 en què demanà la secularització, des de dos referents irrenunciables —Jesús el Natzarè i Gandhi— fou un lluitador no violent per les llibertats de Catalunya. Va fer vagues de fam que el portaren arran de la mort, impulsà l’Assemblea de Catalunya en ple franquisme, sofrí múltiples judicis i empresonaments, es plantà més d’un any durant 12 hores diàries davant la presó model de Barcelona demanant l’amnistia i, quan les primeres eleccions democràtiques fou el senador independent més votat de Catalunya. Desenganyat de la política professional (tot i que va fer un text alternatiu a la Constitució i un altre a l’Estatut, que un dia caldrà revisar), es dedicà als estudis dels textos sagrats, a entendre els mecanismes de l’economia i de la societat, canvià interiorment el concepte de política pel de demòtica, va escriure molt sobre la necessària comunitat humana i de la pau al món, impartí classes des de la Fundació Tercera Via que ara es denomina Fundació Xirinacs, confrontà amb altres teòrics el seu model filosòfic de globalisme i es posà a estudiar Filosofia i s’hi doctorà als 65 anys. Els polítics professionals no li van perdonar mai la seva història de la transició per haver renegat de l’Assemblea de Catalunya —tres volums titulats La traïció dels líders— i atès que des de l’inci del segle es plantà a la Plaça de Sant Jaume durant dotze hores per demanar la independència de Catalunya fins que el cos li resistí, es va trobar l’ocasió de desactivar-lo. Va ser l’11IX-02, quan al discurs de la Diada Nacional al Fossar de les Moreres es declarà “amic d’ETA i de Batasuna”... (Trobareu el vídeo de la seva intervenció a http://video.google.es/videoplay?docid=-9128580002409125506) Fou acusat per les associacions no catalanes de víctimes del terrorisme i se li tancaren les col·laboracions de ràdio, TV i fins i tot la seva possible col·laboració al “Fòrum de les cultures” 2004. I això no obstant, no havia fet altra cosa que aplicar fidelment les teories no violents de Gandhi. La seva declaració al Jutge (17-XII-2002) no la va voler publicar cap diari tot i que els amics de Xirinacs ho intentaren. Recordem-ne només aquest punt: La frase compromesa i conflictiva és “Em declaro amic d’ETA i de Batasuna”, que certament vaig dir, que havia d’anar acompanyada de “i em declaro enemic de l’Estat espanyol” i que em vaig oblidar de dir. Aquesta frase és una aplicació de la més pura doctrina no violenta de Gandhi, que he predicat sempre: El no violent, davant d’un conflicte violent, no pot restar neutral; cal que es declari amic de l’oprimit, de l’envaït, i que es declari enemic de l’opressor, de l’invasor. Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya. Es publicà tota la declaració a El terror, la pau i el sagrat (2003) —un llibre ja exhaurit—, però va ser desconeguda per la gran majoria del poble català. Va ser jutjat “in absentia” el 9-III-2004, declarat en rebel·lia i condemnat a dos anys, motiu pel qual l’empresonaren uns dies el 2005. El febrer del 2006 publica la història de tota la seva plantada davant la presó Model: Amnistia 77 Franco ha mort?. A l’estiu participà amb l’article La no-violència al volum coordinat per Josep M. Terricabras, Què ens mou? 6 valors en debat. El gener del 2007 presentà al Fòrum Social Mundial de Nairobi (Kenya) La moneda telemàtica, un vídeo on resumeix la possible utilització del tecnologia actual per la implantació de la moneda telemàtica universal a fi de facilitar la pau al món i la supressió de la moneda anònima i irresponsable que produeix els daltabaixos financers que ara sofrim. Mentre acabava el seu model major de globalisme, publicà Un model global de la realitat. Primera El 6-VII començà el dietari Darreres part: Model Menor (2007). espurnes, on es preparava a morir, dialogant místicament amb Ramon Llull. El 6-VIII, diada del seu 75è aniversari, es lliurà a la divinitat al paratge de can Pegot, avui dit Xirinacs, al terme municipal d’Ogassa, sota el Sant Amanç (l’“Enamorat per sempre”), el seu punt Ω. I deixa escrit que ho fa “...per l’alliberament del meu poble, per l’alliberament de tots els pobles oprimits de la terra, per la natura presonera nostra...” Els passat 13-X se li oferí un homenatge al Palau de la Música de Barcelona, un resum d’una hora del qual oferí el Canal 33 el passat dia 30 de gener abans de sortir a la venda el DVD de tot l’acte. Han sortit, pòstums, Dietari final (Badalona: Ara Llibres, 2007), l’antologia L’esperit batega per Catalunya (Maçaners: Abadia editors, 2008) i Teoria i pràctica de la noviolencia (Abadia Editors, 2009). L. B. i G.

maquetadefepd.indd 31

24/02/2009 12:30:51


50

OBJECTES DEL SEGLE PASSAT QUE ENS HAN CANVIAT LA VIDA No ens adonem gaire que som al segle XXI. Gaudim d’objectes, estris, fòtils, rampoines i galindaines que ens fan la vida molt més fàcil que als nostres rebesavis. S’inventaren al segle passat. Ho sabies que els actuals bolquers van fabricar-se per als viatges espacials? O que les primeres sabatilles d’esport van ser unes Adides, que portà Jesse Owens als JJOO de Berlín de 1936? O que el termos se l’emportà Edmund Hillary a la primera conquesta de l’Everest? I que el 600 va ser la primera pedra del desenvolupament espanyol dels anys 60? Has escoltat mai el Nat King Kole o el Dúo Dinámico en un pick-up o en un jukebox? Saps que, abans dels Game Boys o dels Nintendos, els joves (demana-ho a la mama) s’entretenien fent escubidús? I que el Meyba s’anunciava com “dues peces en una”? I que el llum de braç articulat Anglepoise l’inventà l’enginyer britànic George Carwardine el 1932? Que les peces de roba del XX per execel·lència són els texans i el t-shirt. I que abans de les actuals planxes n’hi havia de carbó i de vapor? Que el nylon revolucionà les mitges de les dones i el tergal les camises dels homes? N’hem elegit uns quants sorgits en el segle passat, els hem ordenat alfabèticament i els hem definit d’una manera sui generis, procurant emprar una mica d’enginy. Per exemple, Fil dental: “Estri sadomasoquista emprat per reassaborir menjars anteriors”. Hi estaríeu d’acord en la llista i les definicions? (Podeu fer pràctica amb d’altres). 1. Ascensor

Si no llueix el cartell “avariat”, et poses dins i prems el botó, el pis de dalt baixa. 2. Barbie Nina d’alta costura a la qual les mamàs posaven els vestits que somniaven i sabien que mai no es posarien elles. 3. Bic Boli mundialment conegut per amagar-hi “xuletes”. 4. Biquini Per menjar-se’l! (Consta de tres triangles de roba: dos tapen cimals alpins i, l’altre, el Triangle de les Bermudes) 5. Bolquers Roba interior exclusiva de nadons en aquesta vida i en l’altre. 6. CD i DVD Evolució darwiniana del vinil i bèstia negra del vinilòfil. 7. Chupa Chups Únic caramel que en mans d’una dóna és capaç d’excitar un home i no a l’inrevés. (Ho demostrà Cruyff en substituir-lo per les cigarretes. En canvi, Sue Lyon a la Lolita del Kubrick... Cultura cinematogràfica, gent!) 8. Citroën 2CV Tanc de carretera, popularment denominat “escarabat”, amb les marxes al volant. 9. Clau anglesa Britànica delerosa de cargols i d’ídems (No confondre amb nimfòmona). 10. Clip Estri que alguns profes necessiten per no perdre els papers davant dels alumnes 11. Comandament Qui ho deia que no es podia fer res sense alçar-se del sofà? a distància 12. Dau de Fada de mamàs, sogres i iaies per redimir sopes i brous massa Gallina Blanca fats. 13. Desodorant Per alguns/unes, malauradament, substitut de la dutxa. 14. Duralex Tipus de vidre de vaixelles que els anys 60 s’anava a comprar a Andorra. 15. Flaminaire Pedra foguera de butxaca amb gas (conegut com a encenedor). 16. Futbolí Joc de dues parelles contra altes dues en què el partner que t’acompanya sempre ha mentit dient que sap jugar-hi. 17. I-Pod (MP3) 18. Karaoke 19. Kleenex 20. Màquina d’afaitar elèctrica maquetadefepd.indd 32

Aparell per anar connectat tot el dia i deixar de sentir el que no vols escoltar (especialment esbroncades paternes o professorals). Perill: provoca encefalograma pla. Artefacte per assassinar l’artista que portes dins. Com els amors primaverals, per usar i llençar. Complement necessari per deixar-te la cara envermellida com un mapa abans de posar-t’hi Floid de l’avi.

24/02/2009 12:30:51


SAT DA 21. Microones 22. Minifaldilla 23. Mòbil 24. Nevera portàtil 25. Nòrit 26. Pantis 27. Paper d’alumni 28. Paper higiènic 29. Paraigües plegable 30. Pastilles Juanola 31. Playmòbil 32. Polo Lacoste 33. Post-it 34. Scalèxtrix 35. Scotch Brite 36. Sostenidors 37. Subratllador fluorescent 38. Super 8 39. Tàmpax 40. Tarjeta bancària 41. Televisió 42. Tetrabrick 43. Transistor 44. Tupperware 45. Túrmix 46. Turn-o-màtic o tiquet de torn 47. USB o Pn 48. Walk-man 49. Xandall 50. Xiclet Bazooka

Forn per a cuiner/a domèstic. Peça de roba curta, però no “tonta”. Escurabutxaques personal i artefacte de control patern. Residu medieval de pou de glaç minimitzat (Objecte de primera necessitat per complementar el para-sol i la crema protectora). A sota, si busqueu bé, hi ha el llop. Mitges per a dones que els volen estalviar depilacions. Vestit de gala de l’entrepà. Talla el rotlle quan la cosa s’està posant més negra. Estri que no es desplega si plou o es plega a l’inrevés empès pel vent, si assoleixes desplegar-lo. Rombes negres, geomètricament ínfims, necessaris per a certes professores que els mantenen a la mà fent salivera a l’alumnat. Joguina ridícula que et marca la infància perquè et permet sentir-te un déu petit del teu petit món. Demostració de l’enginy per falsificar cocodrils. La punta de la llengua en un paperet de color. (Ens trenca la tarda quan ens informa, per exemple, que hem d’anar a buscar la jaqueta del pare a la tintoreria). Joc de cotxes per a pares infantiloides i pilots frustrats. Fregall distingit. Fòtil pectoral femení que pugna contra la llei de la gravetat. Vist i no vist. (Marques un text abans de l’examen i, després, ja no el trobes fins que ha passat. L’examen, no el text.) Amb bé baixa: minifilm per a aprenents. Amb bé alta: treu l’aire fins i tot als amics. Dona sense rastre. Plàstic que serveix per pagar menjars que no en són. Assassina dels deures. Estri antigaudinià ja que estalvia el trencadís d’ampolles de vidre i un tipus d’art autòcton. Antisilenciador de la natura i complement de 24. Es posà de moda —malgrat el nom— com a contenidor asèptic per a l’ensalada russa de la setmana passada. Alguns alumnes hi voldrien dins alguns profes (i viceversa) sense adonar-se que avui hi ha escumadores i termomixs. Invent mecànic que serveix per no perdre el lloc a carnisseries, peixateries i comissaries d’expedició del DNI. Fracció de la teva vida en una placa informàtica mínima. Antecedent prehistòric de tota mena de contenidors musicals auriculars; combinat amb el jogging va fer furor a Central Park. Vestit polivalent (a Cuba, emprat per vellets revolucionaris malalts). Goma per mastegar que els professors no traguen.

S’han expremut les neurones fent tria i definicions: Oscar de la Fuente, Marc Cadena, Judith Muñoz, Adriana, Bruno Feliu, Astrid Vives, Víctor Correa, Aïda Elias, Marc Gómez i Marc Añoza.

maquetadefepd.indd 33

24/02/2009 12:30:51


Cultura

cinema, música, teatre, literatura, conferències, col·loquis, simpòsiums, oci, dansa, lectures, rec

CREPUSCLE Un amor perillós. Amb aquestes paraules podríem definir la història vampírica, que Catherine Hadwicke ha adaptat al cinema. Una història que explica la vida d’una noia, Bella, que ha d’anar-se’n a viure amb el seu pare en un poble anomenat Forks. L’ únic que ella no esperava eren les conseqüències d’aquest canvi de vida. La nova escola és la seva gran preocupació. Ara bé, tot canvia quan coneix Edward Cullen, un noi de disset anys, de pell blanca com la neu i freda com el gel; els seus ulls daurats, que canvien a negre en mirar-la, posa la història més interessant. El passat 5 de desembre s’estrenà la pel·lícula a l’estat espanyol. Un film que diuen que és per a adolescents encara que, segons la meva opinió, és per a tot tipus de públic que li entusiasmi l’amor impossible i emocionant. L’estrena va ser tot un èxit ja que molts adolescents anhelaven poder veure un llibre de 500 pàgines reflectit a la pantalla gran. No cal dir que el llibre ha superat en vendes Harry Potter. Ara bé, a tots aquells que s’han enganxat amb aquesta història els animo que continuïn llegint fins i tot el quart llibre, on Stephenie Meyer, l’escriptora, posa fi a l’amor perillós. Anna Candel

ELS NOIS D’HISTÒRIA Els Nois d’Història és una obra d’Alan Bennett, un dels dramaturgs britànics més coneguts. Adaptada de l’original per Joan Sellent i dirigida per Josep Maria Pou, amb aquesta obra s’estrenà el nou Teatre Goya després de la seva remodelació. Josep Maria Pou i la resta d’intèrprets ens mostren un tema centrat en l’educació, localitzat a un “college” anglès dels anys vuitanta. Els seus alumnes es preparen per entrar a les universitats més prestigioses de tota Anglaterra. Durant el seu últim any d’institut, veuran enfrontats dos esquemes d’educació: el que pretén formar els alumnes com a persones i fomentar l’aprenentatge pel propi plaer d’aprendre, i el que enfoca la preparació dels alumnes només amb la finalitat d’aprovar un examen. Aquests dos mons estan representats pels professors Hèctor (Josep Maria Pou) i Irwin (Maite Gil), respectivament. Sota la pressió d’aconseguir un bon resultat, els alumnes es veuran influenciats per aquests dos professors i tots es veuran immersos en una trama de relacions entre professors, director i alumnat que ens sorprendran en diversos punts de la història narrativa. Destaca en l’obra la personalitat de cada personatge, tant la dels dos professors amb ideals i comportaments molt marcats, com la del director, que representa un model de conducta més aviat corrupte i interessat. La conducta dels alumnes, tot i que ens pugui semblar que són d’una tipologia similar, ens mostren les seves diferències al llarg de la representació.

maquetadefepd.indd 34

24/02/2009 12:30:56


, lectures, recitals, classes magistrals, crítica, relats, assaig, exposicions, cicles, entrevistes...

Cultura

El passat 28 d’octubre, un grup d’alumnes de primer i segon de Batxillerat vam participar en la sortida al teatre per anar a veure l’obra d’Els Nois d’Història. El guió ens va agradar ja que mostrava la situació d’uns alumnes de la nostra edat, bé que en una altra època i en diferent context. És interessant observar la situació en una classe d’Anglaterra amb estudiants més aviat brillants, amb grans pressions i expectatives, i amb un tipus de professor diferent, l’Hèctor, que els transmet coneixements de diferents matèries com literatura, o música i que aposta per una formació integral de la persona. A banda del guió, crec que el que més ens va impactar va ser la interpretació dels actors, que han donat vida a cada personatge tot mostrant-nos perfectament les diferents personalitats. Els dos professors i els alumnes van estar magnífics en els discursos, les discussions, els moviments en l’escenari i per destacar un tret curiós de la representació, els cors musicals (amb bones veus) amb els quals ens van sorprendre en determinats punts de l’obra. L’opinió general respecte a l’obra va ser molt positiva per part de tots els que vam anar a veure-la. Helena Fornells, grup 2.4

L’OBRA DE BENNETT Els nois d’història, obra escrita per Bennett, és una comèdia immensament divertida sobre el valor i el sentit de l’educació. Un text tan profund com brillant, tan commovedor com reflexiu. L’obra se situa en una escola anglesa d’educació secundària, on un grup de joves es preparen per als exàmens d’ingrés a Oxford i Cambridge. Aquesta situació permet a l’autor qüestionar si l’educació s’entén com un camí cap a l’èxit de curta mirada o com un camí cap al coneixement i la maduresa vital. Els alumnes de primer i segon de batxillerat ens vam apuntar a aquesta activitat voluntària. La iniciativa presa per l’escola va ser acollida amb gran èxit; força alumnes vam anar a la nit a veure l’obra. Tot i que alguns de nosaltres no estem gaire acostumats a assistir a representacions teatrals, es va viure com una experiència interessant. Óscar de la Fuente, grup 1.3

EMILIANO VALDEOLIVAS

El jueves 21 de noviembre, el alumnado de los dos cursos de bachillerato tuvo la oportunidad de asistir a un recital literario-musical de la poesía española a cargo de Emiliano Valdeolivas.. El acto duró alrededor de dos horas, en las cuales nos deleitamos con la voz de este juglar del siglo XXI y los acordes de su guitarra . Empezó el recorrido por la literatura castellana a partir de una jarcha mozárabe, siguió con el cantar de Mío Cid, Gonzalo de Berceo y un fragmento de sus Milagros de nuestra Señora, el romance de “El prisionero”, Garcilaso, Góngora, Bécquer y llegó incluso al siglo XX con Machado, Lorca, Gil de Biedma Leopoldo María Panero…. Algún alumno se armó de coraje y cantó y recitó algunos versos junto al juglar. Emiliano es profesor y tiene la música como pasión. Él mismo compone los acordes que utiliza para acompañar las letras de la poesía que recita. Emiliano nos ofreció la posibilidad de viajar por la poesía española desde los orígenes hasta el siglo XX, y creo que los alumnos que asistieron disfrutaron de ello. Victor Correa Jordi Navarro maquetadefepd.indd 35

24/02/2009 12:31:00


Entrevista a: Marc Augé Exalumne de la nostra escola, és tècnic de so de Ràdio Tiana —Com es condueix un programa? Comporta molta feina? i locutor d’un programa musical. —Si es tracta d’un programa d’actualitat o d’un informatiu, t’has de documentar molt, saber què has de dir en tot moment, i ho has —Que vas fer en acabar de fer d’una manera clara i senzilla perquè els estudis a l’Escola l’oient ho pugui entendre ràpidament. Això Pia Nostra Senyora? porta molta feina. En el Kalimetal, el que —Vaig anar a la més costa és escollir els temes musicals que Universitat de Girona volem posar durant el programa; després per estudiar magisteri busquem informació dels grups i la resta en la seva especialitat és improvisació. Sóc dels que pensa que un d’educació física. programa d’aquestes característiques no pot Després d’un any a la tenir un guió del tot definit, perquè sempre universitat, vaig veure s’ha de fer modificacions. que allò no era el que volia fer de veritat. —Teniu un blog del programa a Internet: qui l’actualitza i quina finalitat té? —Tenies clar el que volies fer després d’estudiar? —En un principi sí, però fins que no ho proves no ho pots saber; en deixar la universitat, em vaig posar a treballar per pagar-me els estudis de tècnic de so. Mentre estudiava aquest Cicle Formatiu de Grau Superior, vaig adonar-me que això sí que era el que volia fer. Tenint en compte la meva passió per la música i la ràdio, un CFGS en so eren els estudis més adients. —Vas trobar feina ràpid d’allò que havies estudiat? —Abans d’acabar el CFGS, vaig tenir la sort de fer de tècnic de so en una obra de teatre amateur a Tiana, on vaig conèixer la directora de l’emissora municipal. Dues setmanes després, —Vist que el programa s’emet en una emissora em trucava per oferir-me treballar a la ràdio en horari de local, vam decidir obrir un espai blog a Internet, <http://kalimetal.blogspot.com>, on podríem tardes. posar els programes a la disposició de totes les persones que el volguessin escoltar. —Quina feina vas fer a la ràdio i quina hi fas, Actualment, l’espai l’actualitzo jo mateix, ara? redactant les diferents seccions del programa, —Vaig començar fent programes en directe de fent les crítiques dels diferents concerts diferents temàtiques (esportives, polítiques, als que he assistit, actualitzant l’agenda de musicals...), on era el tècnic d’altres persones. concerts i creant articles que considero que De mica en mica, vaig anar participant en poden interessar als visitants del blog. A més, diferents programes, primer fent una secció de atès que el programa el fem en català i el blog música durant el magazine matinal de l’emissora també, pensant en la gent de fora que no entén i posant veu a algunes falques publicitàries. Amb el català, també he creat la versió escrita del el temps, vaig aconseguir una franja horària a les blog en castellà,: <http://kalimetal1.blogspot. tardes, on feia un programa d’actualitat musical. com>. Amb aquest blog, posem el programa Actualment, m’he especialitzat en l’estil musical a disposició de tothom perquè se’ns pugui del heavy metal i faig un programa setmanal de escoltar sempre que es vulgui i on es vulgui; i no dues hores, a part de la resta de feines. només per Internet, ja que te’l pots descarregar i escoltar-lo des del teu MP3. A més, s’hi troba —El teu programa actual és Kalimetal... El vas tot tipus d’informació referent al heavy metal proposar tu? escrita en català, cosa difícil de trobar a la —Kalimetal, en efecte, és un programa que vaig xarxa. D’aquesta manera ens volem donar a proposar jo mateix a l’emissora; amb un amic conèixer, i estar a Internet és una manera molt que també li agrada el heavy metal, vam veure bona de fer-ho. que aquest estil no es troba fàcilment a les —Gràcies, Marc. Ens animem a fer un cop programacions radiofòniques i, aprofitant d’ull al programa? que jo treballo en una ràdio, era més fàcil poderlo fer. Adriana Augé, 1.4 maquetadefepd.indd 36

24/02/2009 12:31:00


OKB

OKM

Obama és el primer president negre de la història d’Amèrica. Me’n vaig de marxa!

Tota Amèrica veu negre el moment de la història en què li ha tocat a Obama. Hauré de marxar-ne d’hora!

Afluixar la corda, si la situació és tensa.

Tenir una situació tensa i estar a la corda fluixa.

Que el Barça jugui de meravella i amb Que juguis de meravella amb el retolador classe, malgrat les rotacions a classe. Haver deixat acabat el te-erra (TR=Treball El tribunal et deixa la moral pel terra. de recerca) Avui fa un dia genial!

Estic a classe i el profe té mal geni!

Queden iogurts a la nevera!

Són de coco!

Trobar el lavabo al fons.

Trobar l’Alfons al lavabo.

Ja sé què és una onomatopeia!

Òndia!, que algú m’atropella.

El salmó fumat.

Fumar salmó.

Dir-se David.

Ser del Madrid.

La fusta dels boscos a la muntanya.

La muntanya de papers d’exàmens fabricats amb la fusta dels boscos.

Llegir al lavabo.

Oblidar-se de tirar laz cadena.

Internet s’expandeix com l’univers.

La pirateria informàtica esdevé universal.

Canviarà la selectivitat.

Augmentarà la cua d’atur.

Finalment m’he tret el carnet de moto!

Amb les notes que he tret, la moto...

Bingo: queda una coca-cola.

Està esbravada!

Una noia m’està mirant de cua d’ull a la discoteca! Que arribi la Setmana Santa.

És miop! Que els exàmens finals s’apropin.

S’han espremut la substància gris: Minerva Garcia, Jordi Navarro, Bruno Feliu, David Casas, Aïda Elias, Anna Candel, Pol Vidal

maquetadefepd.indd 37

24/02/2009 12:31:00


ACTIVITATS EXTRAESCOLARS-SECCIÓ ESPORTIVA

Preinfantil (entrenament dilluns i dimecres) Escola Sant Gregori (AE Eixample) Col·legi Calassanç (IPP Lleure i Esport) Escola Pia Nostra Senyora CE Laietà Col·legi “La Merced” “A”

PJ PG PE PP PF PC 8 5 2 1 36 16 12 8

5

0

3

37

26

10

8 8 8

4 3 0

1 3 0

3 2 8

37 33 15

24 18 74

9 9 0

Infantil (entrenament dilluns i dimecres EQUIP Escola Pia Sant Antoni

PJ PG PE PP PF 8 6 1 1 50

PC PTS 24 13

Col·legi Maristes Sants - Les Corts

6

4

1

1

34

14

9

Col·legi Ntra. Sra. del Rosario

7

2

2

3

24

29

6

Escola Pia Nostra Senyora

6

2

0

4

23

40

4

Col·legi Regina Carmeli

7

0

2

5

18

42

2

Cadet (entrenament dilluns i dimecres) EQUIP Col·legi Ntra. Sra. del Rosario “B”

PJ PG PE PP PF PC PTS 7 6 1 0 65 16 13

Escola Shalom

7

2

3

2

26

33

7

Escola Pia Nostra Senyora

6

2

3

1

29

20

5

Esportiu Maristes Sant Joan “C”

7

2

1

4

23

41

5

Col·legi Maristes Sants - Les Corts “A”

7

0

2

5

18

51

2

Cadet femení (entrenament dilluns i dimecres) EQUIP AAVV Can Baró F.S.

PJ PG PE PP PF 9 9 0 0 62

PC PTS 12 18

IES Costa i Llobera “A”

9

7

0

2

45

12

14

AEE IES Manuel Blancafort (CEVOR)

8

5

0

3

44

23

10

Escola Pia Nostra Senyora

8

3

0

5

17

29

5

Col·legi Jesús Maria St Gervasi

9

2

0

7

18

49

4

IES Barri Besós

9

0

0

9

10

71

0

Juvenil (entrenament dilluns i dimecres) EQUIP E Frederic Mistral -Tc Eulàlia(Sarrià)

PJ PG PE PP PF 6 5 0 1 19

PC PTS 9 10

Escola Pia Nostra Senyora “A”

7

4

1

2

29

23

9

Esportiu Maristes Sant Joan “A”

7

3

1

3

35

27

7

IES Costa i Llobera “A”

7

3

0

4

26

21

6

C.Sant Estanislau de Kostka (SEK Juvenil)

7

1

0

6

17

46

2

maquetadefepd.indd 38

24/02/2009 12:31:09


Junior “b” (entrenament dimarts i dijous) EQUIP CEIP Carlit (AE Eixample)

PJ PG PE PP PF PC PTS 9 6 3 0 33 16 15

Col·legi Maristes Sants - Les Corts

9

6

1

2

21

12

13

Escola Betània-Patmos “C”

7

4

1

2

22

12

9

AEE IES Montserrat

9

4

0

5

31

36

8

Escola Pia Nostra Senyora “B”

7

1

0

6

17

31

2

Col·legi Sagrat Cor Diputació

7

0

1

6

11

28

0

Junior “a” (entrenament dimarts i dijous) EQUIP CEIP Sant Pere Nolasc

PJ PG PE PP PF 8 5 1 2 33

PC PTS 17 11

AE Les Corts UBAE “B”

9

4

2

3

19

20

10

Col·legi Santa Teresa de Lisieux

9

4

2

3

25

27

10

Escola IPSE

9

3

1

5

21

22

7

Fundació Privada Trinijove “B”

9

3

2

4

28

33

7

Escola Pia Nostra Senyora “A”

8

2

2

4

27

34

6

Senior femení Divisió d’honor (entrenament dilluns, dimecres i dijous) EQUIP E.S. Els Arcs “A”

PJ PG PE PP PF 7 6 0 1 284

PC 169

13

Escola Thau

6

5

0

1

285

202

11

IES Costa i Llobera

7

3

0

4

305

284

10

Col·legi Asunción Ntra Sra

5

2

0

3

93

129

7

Escola Pia Nostra Senyora

7

0

0

7

5

188

6

Bàsquet Preinfantil (entrenament dimarts i dijous) EQUIP Escola Pia Nostra Senyora

PJ PG PE PP PF 7 7 0 0 643

PC 139

PTS 14

Col·legi Cor Maria de Sabastida

8

6

0

2

398

246

14

Escola Nen Jesús de Praga (CEBN)

7

2

0

5

202

434

9

Escola Pia Sant Antoni

7

2

0

5

198

500

9

AEE Barcelona Congrés

5

0

0

5

63

185

2

Cadet femení (entrenament dimarts i dijous) EQUIP INMACO - Anna Ravell

PJ PG PE PP PF 8 8 0 0 494

PC 202

PTS 16

Escola Pia Nostra Senyora

8

7

0

1

583

280

15

AEC Collblanc-La Torrassa (CEBS)

10

5

0

5

378

418

14

Escola Nostra Senyora de Lourdes

9

3

0

6

347

524

12

AE Bellsport (CEBS)

7

2

0

5

211

318

9

Esport Base del Papiol (CEBLL)

8

0

0

8

251

522

8

maquetadefepd.indd 39

24/02/2009 12:31:19


maquetadefepd.indd 40

24/02/2009 12:31:24

Profile for Escola Pia Nostra Senyora

Espia Dimonis 1  

Revista de l´escola PIA Nostra Senyora

Espia Dimonis 1  

Revista de l´escola PIA Nostra Senyora

Advertisement