vist a la xarxa XARXES I CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT DIGITAL: ALGUNS PERILLS per Meius Ferrés
Les xarxes socials formen part de la vida dels nostres adolescents. De fet, són la seva vida. Viuen en mode on. Poden trobar el que busquen amb un clic. Tenen tots els amics a l’abast, sempre que vulguin i des d’on vulguin. L’existència d’Internet ha transformat hàbits, actituds i percepcions en les seves relacions socials fins a un punt insospitat. Però mentre en fan ús, estan construint la seva identitat digital, i cal ser conscients dels perills. 1. FOMO (Fear of missing out). Por de perdre’s alguna cosa. A les xarxes es tendeix a explicar la part més agradable de les nostres vides, i això pot provocar en algunes persones l’efecte que a elles no els passa res d’ interessant. S’idealitza la vida dels altres, i això pot generar enveja o un sentiment de frustració. 2. Pèrdua de la capacitat de concentració. S’acaba de presentar un estudi que mostra amb quina freqüència miren el mòbil els nois i noies segons franges d’edat. Sembla que les de 15 anys no deixen passar ni 5 minuts sense mirar-lo. La majoria de xarxes requereixen atenció constant si es vol respondre els missatges al moment. L’estrès esdevé, doncs, inevitable. 3. Necessitat de reconeixement social: Obsessió per obtenir likes, shares RT o comentaris. Em comenten molts adolescents que es deprimeixen si pengen una foto o un post i “no
14
passa res”. Aquesta necessitat la pot tenir tothom que sigui actiu a la xarxa, però hi ha estudis recents que demostren que en els adolescents s’activen especialment els centres de recompensa del cervell en rebre aquest estímul social. Això pot generar una recerca compulsiva d’acceptació. 4. Obsessió per estar al dia, per saber què és trending en cada moment, per saber què fan els amics a tothora. Genera un neguit considerable, i provoca necessitat d’estar sempre connectat. Hi ha tanta informació que han de tenir, tantes oportunitats que han d’aprofitar, que no donen l’abast. 5. Manca de privacitat. Ara tot és a la vista: les relacions de parella, els trencaments, les relacions d’amistat, les activitats d’oci. Sorgeix el ciberassetjament, una preocupació creixent en els nostres centres d’ensenyament. Apareix un fenomen preocupant, el control per part de la parella, que pot esdevenir obsessiu i degenerar en una gelosia malaltissa. 6. Manca de planificació i de responsabilitat. Tot ho decideixen al darrer moment perquè no els cal fer previsions. Poden trobar el lloc on anar amb un clic, poden decidir amb qui queden i a quina hora amb un missatge al moment. Aquesta improvisació constant els acaba generant problemes.