Espi@dimonis num 16 Febrer 2016 by Escola Pia Nostra Senyora

ESPI@DIMONIS

núm. 16

Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res ... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. Corrandes d’exili de Pere Quart (Joan Oliver)

REVISTA DE L’ESCOLA PIA NOSTRA SENYORA - FEBRER 2016

Consell de Redacció: Ricard Coma, Eulàlia París, Marta Turon Hi han col·laborat: Clara Sala, Ricard Coma, Maria Olivé, Cristina Montmany, Eduard Sagarra, Ferran Martin, Pilar Coll, Meius Ferrés, Anna Díez, Diaria Cissé, Judith Ollé, Mar Aguilar, Víctor Marín, Laia Hernández, Emma Polo Sàez, Marta González, Ot Bou, Mar Batlle, Mireia Campins, Enya Collell, Teresa Bernal, Nerea Sanz, Marc Ferrer Cuixart, Xavier Perramon, professors i professores de l’àrea de Socials, Maria Elias, Rosa Ma. Dos Santos, Rosa Cols, Anna Altemir, Eulàlia París i Marta Turon Disseny, muntatge i maquetació: Marta Turon Supervisió lingüística: Roser Estrada Impressió: Gràfiques Icària Agraïments: Agraïm als Caps d’Estudis i als professors de cada curs i cicle la seva implicació i, molt especialment, a l’AMPA de l’escola pel seu suport econòmic, sense el qual aquesta revista no hauria estat possible. També agraïm molt especialment la col·laboració en aquest número de l’Eduard Segarra, el Ferran Martin i la Meius Ferrés. Dibuix portada: Clara Sala. Batxillerat d’Arts Plàstiques.

SUMARI SUMARI Editorial Monogràfic: La crisi dels refugiats

Carta Oberta de l’Escola Pia Asil i Refugi Vinyeta DENIP 2016: Posa’t a la seva pell En blanc i negre: l’alumnat opina

Vist a la xarxa La xARxa Agenda Cultural Itineraris d’estudis Batxillerat d’Arts escèniques Vida d’escola Estada a l’empresa Àrees d’expressió

Sobre impostors i imitacions Banksy i els refugiats Robòtica Model natural i expressió personal

Ho voleu saber? International Programmes La mediateca Contactem amb exalumnes

p4 p5 p9 p10 p12 p14 p16 p17 p18 p19 p20 p27 p28 p28 p29 p30 p31 p32 p34 p36 p38

EDITORIAL EDITORIAL Quo vadis, Europa?

La Primavera àrab, tal i com es va pronunciar a les manifestacions populars en clamor d’una major obertura democràtica i una recuperació dels drets fonamentals als països àrabs, fou l’espoleta de la diàspora de refugiats1 que avui arriben a Europa. El moviment que va començar a Tunísia s’estengué amb un efecte dòmino fins a l´Orient Mitjà, derrocant règims presidencialistes i donant pas en alguns casos a repressions d’origen polític, ètnic o religiós, que com en el cas de Síria o Iraq, van desembocar en un conflicte bèl·lic. Des de l’estiu, la realitat d’una crisi humanitària sacseja les consciències europees amb imatges i notícies esfereïdores, que posen en escac la base de valors sobre la qual s’ha construït l’Europa moderna. Per a la ciutadania, no resulta fàcil d´esgrimir els arguments per comprendre una posició política controvertida davant de l’allau d’immigrants que arriben demanant asil. Cada dia, desenes de persones amuntegades en vaixells i barcasses a la deriva desembarquen a les nostres costes després d’un viatge tan ple d’incerteses com d’esperances. Algunes imatges remouen les entranyes d’aquells que encara creiem en la humanitat i la seva bondat.

scola Pia yora

n Nostra Se

Persona que, havent hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o d’una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.

tor de l’E

Però aquesta realitat, vergonyant, ens esperona encara més a les escoles a seguir educant en el relat de la Pau com a l’únic camí d’entesa entre pobles i cultures, entre dissonància i diferència, amb l’esperança infinita que algun dia els nostres fills i filles podran representar amb major dignitat els valors de llibertat, respecte, fraternitat i igualtat entre persones, perquè en definitiva, no hi ha camí per a la pau, la pau és el camí (Mahatma Ghandi).

ma | Direc Ricard Co

Mentre això passa, la Comissió Europea no acaba de consensuar una proposta conjunta i els estats suturen les incomoditats dels refugiats amb algunes mesures que ens recorden una part de la història més fosca del nostre continent. De cop, els versos de Joan Oliver ressonen com un tornaveu en una Europa decadent, que no té clar d’on ve i cap on va, sabent perfectament que quan hom deixa enrere arrels, família i amics, ho fa sempre amb “una recança infinita” i amb “mitja vida condormida”.

la crisi dels refugiats

MONOGRÀFIC

CARTA OBERTA DE LUNYA L’ESCOLA PIA DE CATA A TOTS ELS MEMBRES I AMICS DE L’ESCOLA PIA DE CATALUNYA Tots sabem que un dels drames del l’inici d’aquest segle XXI és el de les persones refugiades. Persones, homes i dones, infants i avis que per motius diversos es veuen obligats a deixar la seva terra per anar a viure qui sap on i fent qui sap què. Nosaltres podem mantenir-nos com a simples espectadors de tristes imatges i tràgiques estadístiques, o bé sentir una crida a la solidaritat. Un cop més, l’Escola Pia de Catalunya, vol passar de les paraules als fets. Les nostres institucions i entitats sempre han estat agents de sensibilització, i sabem que l’acció és el mitjà més transformador de la persona i de la realitat. Cadascú de nosaltres, des del nostre lloc podem preguntar-nos: - Tenim algunes places lliures a la nostra escola que poguéssim oferir als infants, adolescents i joves que arriben a casa nostra? - Les nostres aules podrien acollir cursos de formació per als joves que arriben? - Podem engegar alguna campanya entre les famílies de la nostra escola, parròquia o entitat, animant-los a ser famílies acollidores? - A les nostres comunitats religioses, podem acollir algú per viure amb nosaltres o convidar a taula alguna família que ho necessiti? -

Al nostre esplai, agrupament o grup, podem obrir les portes per integrar-hi alguna d’aquestes persones?

Ens podem oferir per col·laborar amb les entitats locals o nacionals que promoguin accions a favor dels refugiats?

- I, als més petits, en els nostres moments i espais de jocs o d’esport, podem convidar-los a jugar amb nosaltres? L’ Àrea de Pastoral, Lleure i Voluntariat, la d’Acció Social o la de Vida Religiosa de l’Escola Pia es posaran en contacte amb vosaltres per parlar-ne i posar-nos a disposició dels organismes que gestionin el tema i, un cop parlat, posar-nos en acció. Us convidem que hi penseu, L’Equip de Govern de l’Escola Pia de Catalunya Barcelona, 1 de setembre de 2015

MONOGRÀFIC

ASIL I REFUGI LEGISLACIÓ APLICABLE Desgraciadament, els versos de Cal·límac escrits fa més de vint-i-tres segles segueixen sent actuals i ben vigents. Parlar d’asil o de refugi és tenir al davant una dramàtica realitat que, cada dia, veiem a les primeres pàgines dels diaris i noticiaris televisius. Imatges reals que ens recorden el sentiment de Leioticós evocat pel poeta grec, sentintnos com ell ho expressava en aquest descriptiu i sensible poema. L’any 2015, més concretament durant l’estiu i la tardor, s’ha produït una allau humana de milers de persones de diferents nacionalitats, essencialment sirians, afganesos, iraquians, somalis, eritreus i subsaharians, sol·licitant refugi i asil. Aquest drama humà ha sacsejat els fonaments de la vella i rica Europa i, més concretament, de la Unió Europea que tenim conceptuada com el paradigma d’una organització supranacional econòmica, amb aspiracions polítiques, basada en els drets humans i en uns valors humanitaris.

la crisi dels refugiats A LA TOMBA D’UN OFEGAT Quin era el teu nom? Pobre home. T’han trobat rebutjat pel mar, rentat per les onades. Per tu, Leioticós he fet posar aquesta làpida. Pietós s’ha fet càrrec de tu. He vist com el plor regalimava dels seus ulls. Per tu? Més aviat per ell; car el seu ofici amarg l’exposa tots els dies als perills de la mar. CAL·LÍMAC (CIRENE, 300-249 A. C.)

Maria Olivé. Batxillerat d’Arts Plàstiques.

Desconcert europeu 2015 davant la magnitud de la tragèdia Per conegut i diàriament informat, no contemplarem ni descriurem amb detall el drama que estan patint més de 400.000 persones i famílies completes, fugint del seu lloc d’origen i arriscant la seva vida, que, enlluernats per la TV o estafats pels nous comerciants d’esclaus o per les màfies transnacionals, intenten arribar a Europa que, per a ells, és la “terra promesa”. Les guerres a Síria, Afganistan, Iraq o la inestabilitat a tot Àfrica, també el nou auge de les dictadures i el fracàs de les “primaveres democràtiques”, en multitud de països, així com la constatació de l’existència d’estats fallits com Líbia o Somàlia són una font inesgotable que genera refugiats i asilats. L’octubre de 2015, la intervenció militar de Rússia i els Estats Units a Síria augurava una nova afluència de refugiats, desplaçats i perseguits cap a “l’Europa dels prodigis” concebuda, per als perseguits, com a plataforma de salvació que, diàriament, veuen en els seus mòbils, televisors, tauletes i xarxes socials.

la crisi dels refugiats

MONOGRÀFIC

El cert és que davant d’aquesta dramàtica situació ni Europa, ni els països membres adoptaren mesures urgents que, encara avui, discuteixen en ajornades reunions i consells de ministres a la Unió, on no es posen d’acord ni en el com ni en l’on s’han d’ubicar i tractar tants i tants refugiats. El més greu –i és l’objecte d’estudi d’aquest article– és la constatació que les normes reguladores per a la concessió d’asil i refugi o per donar protecció humanitària a les persones desplaçades són molt elementals i programàtiques. Així, Europa, per complir amb les seves obligacions convencionals, ha de desenvolupar una política comuna i individualitzada, amb un cost que ni estava previst, ni els estats sobirans creuen que hagin d’assumir. A la difícil separació subjectiva d’estrangers, s’hi afegeix la prevenció que, en aquesta marea humana, s’hi introdueixin –sota l’aparença de refugiats– entrenats terroristes internacionals que pretenen combatre el sistema des de dins i subvertir els valors democràtics defensant unes creences religioses extremes, opinions polítiques antidemocràtiques o, fins i tot, buscant la revenja i l’enfrontament entre “civilitzacions”. Les finalitats d’aquests subgèneres d’estrangers a les portes d’Europa és

totalment diferent, com evidentment ho són els mecanismes jurídics i polítics per fer-hi front. Aquest totum revolutum porta Europa a una confusió total ja que, com veurem més endavant, les fonts jurídiques, els principis que les inspiren, les normes i les polítiques per abordar i solucionar les diferents situacions s’alimenten de fonts normatives i tenen finalitats i objectius també diferents:

• Prevenció i lluita contra el terrorisme internacional, sigui quin sigui el seu origen, en especial el provinent de països en conflicte, i lluita aferrissada contra les màfies i transportistes de refugiats, asilats i immigrants econòmics. Necessitat d´aclarir conceptes i d´escatir tipologies de població i habitants en el territori d’un estat en un moment determinat.

He reiterat en múltiples escrits que l’estrangeria, l’asil i el tracte a refugiats i asilats no són, en el segle XXI, un problema. Els problemes, en matemàtiques o en física, es resolen, ja que • Protecció a la persona com a refugiat o si no, no són veritables problemes. Per això asilat, basada en el Dret Internacional dels m’atreveixo a defensar que la immigració, el Drets Humans. refugi i l’asil, produït como a conseqüència • Control del mercat de treball i integració del moviment d’éssers humans, no són de la immigració regular i irregular i de les un problema ja que semblen irresolubles, famílies, amb totes les ramificacions de la no sols a Europa, sinó en la majoria dels seva regulació en els països d’acollida i en països receptors o d’acollida perquè molts la pròpia Unió Europea, com a espai sense països en desenvolupament estan astorats fronteres interiors. Els àmbits competencials i col·lapsats per onades de refugiats i a cobrir són molt extensos ja que abasten la desplaçats. La immigració econòmica, sanitat, l’educació, l’habitatge o la integració. sobretot, el seu tractament i la ubicació de refugiats és una situació que no tenim més remei que assumir, gestionar i acomodar

Cristina Montmany. Batxillerat d’Arts Plàstiques.

la crisi dels refugiats

MONOGRÀFIC

la població en tota la seva amplitud. És un encaix humà entre la societat que arriba i la que acull, sigui quin sigui el posicionament i les característiques i realitats socials dels uns i dels altres. L’acomodació, la integració i l’assumpció de la realitat d’aquest conjunt dispar de persones a Europa, que avui són refugiats i també emigrants econòmics, ha de fer-se des de tres punts de vista diferents. • Legislació interna, europea i internacional aplicable a la situació en concret. No oblidem que estem en el centre de la Unió, que és un espai polític basat en el Dret i en un ordenament jurídic preestablert. • Acords puntuals en l’àmbit internacional o europeu i de les Institucions de la Unió de caràcter no normatiu. Es tracta de decisions polítiques obligatòries que s’apliquen en casos i fets concrets davant de situacions produïdes pels no nacionals en un estat, en les fronteres comunes o dins del territori de la pròpia Unió, com a espai polític. • Execució i aplicació puntual de les decisions i dels acords polítics adoptats, dins del marc de la legalitat institucional i els seus mecanismes. Tant en el territori i jurisdicció dels Estats membres, en els Estats Federats, en les Autonomies o en els Municipis però, sobretot, garantia del seu compliment i, si és el cas, penalització de la conducta discordant amb aquelles normes obligatòries i polítiques1, amb l’amenaça de ser sancionats amb penes de caràcter penal, social o administratiu

i, en conseqüència, l’expulsió i la pena accessòria de prohibició d’entrada a qualsevol estat en l’espai Schengen, fins a 10 anys.

Confusió en la legislació a aplicar en situacions de refugi, asil o d’immigració econòmica. Fa uns anys, el comissari europeu Antoni Victorino, en una compareixença en el Parlament Europeu per tractar el tema de l’asil i de la migració, va declarar “l’asil és un dret, la immigració una oportunitat”. No estic tan segur que avui la ciutadania europea i els seus governants estiguin d’acord amb aquesta contundent afirmació o que l’afirmació encara tingui vigència. És per això que cal aclarir i definir els perfils de figures que poden resultar afins o semblants, no només en el nostre llenguatge quotidià, sinó en les normes i en la jurisprudència interna i internacional. Confusió que es produeix amb excessiva freqüència en referir-se a la condició d’estranger, refugiat, asilat, desplaçat, apàtrida, etc. Em sembla imprescindible aclarir i fixar jurídicament i en el nostre propi llenguatge què s’entén per cadascun dels diferents estatus i, a partir d’aquí, poder establir quina serà la legislació internacional europea o nacional que s’aplicarà.

La gran confusió d’estatus, que desconcerta els polítics europeus, és no saber quina és la legislació aplicable a l’allau incontrolada d’éssers humans. Però el més greu és desconèixer si aquesta legislació existeix o ens trobem al davant d’un desiteratum programàtic i/o de preàmbuls de lleis i tractats, carregats de bones intencions. La generositat del poble, la solidaritat en abstracte, la bondat ciutadana i institucional, les municipalitats, les esglésies i les ONG xoquen frontalment amb les normes jurídiques que no preveien –i encara no preveuen ni assumeixen– aquesta realitat. Les polítiques de la Unió Europea s’enfronten, en aquest camp, amb els interessos estatals i amb la por d’haver de sufragar l’acollida i reassentament dels refugiats, amb la certesa que no serà un refugi temporal sinó molt permanent, i que les pròpies polítiques socials i l’estat del benestar es veuran forçades i limitades davant d’aquesta inesperada realitat humana que aporta una problemàtica distinta a la que estàvem acostumats a gestionar.

Polítiques europees el 2015 sobre refugiats i asilats Destaquem que la política de la Unió, de la qual són tributàries totes les polítiques dels seus estats membres, ha d’acollir milers de refugiats que ja es troben a Grècia o a Itàlia. És una política de “pedaços” ja que, mentre s’intenta solucionar la situació dels primers 40.000 refugiats, s’ha d’afrontar la situació de cents de milers més, que ja són a les nostres fronteres o als territoris Schenguen, a partir del juny de 2015.

Barcelona fou la primera ciutat que es declarà, a finals d’agost, “ciutat europea de refugi”. Posteriorment, fou seguida per molts altres municipis de Catalunya, Espanya i Europa. La dificultat era i segueix essent com podrà dur-se a terme aquest lloable desiteratum humanitari, si no es dota d’una via específica, ràpida i legal d’entrada i acomodació als nous refugiats.

la crisi dels refugiats

MONOGRÀFIC

Posteriorment i abans de les vacances d’estiu, el Consell de Ministres de la Unió s’abstingué de prendre decisions, malgrat que l’afluència massiva de refugiats augmentava a milers, no només a les fronteres exteriors sinó també a les de la pròpia Unió Europea, amb la gran sorpresa que l´entrada a Europa es duia a terme com un viatge en què les persones es pagaven els seus bitllets de tren o vaixell, després d’haver travessat Macedònia, Croàcia, Sèrbia, Hongria, Àustria i Eslovàquia i no arribaven en pateres. Malgrat això, el Consell no adoptà cap decisió específica el 20 de juliol, posposant-la a la tardor, sense cap data concreta. Espanya va declarar que només acolliria 1.300 refugiats, xifra molt allunyada dels 4.288 que demanava Europa. Altres estats com Dinamarca, Polònia o el Regne Unit no van acceptar, en aquest repartiment, cap refugiat. Era el fracàs de la Unió Europea en el seu intent d’arribar a un acord solidari sobre el sistema de quotes. Finalment, el 14 de setembre, després d’un agost molt mogut i amb gairebé tres-cents mil refugiats més, el Consell de Ministres es reuní d’urgència i prengué la decisió (UE) 2015/1523 del Consell “relativa a l’establiment de mesures provisionals en l’àmbit de la protecció internacional a favor d’Itàlia i Grècia”. Destaquem, per il·lustrar el nostre relat, l’article 10 d’aquella decisió que diu textualment: “Finançament: l’estat membre de reubicació rebrà una quantitat de 6.000€ per cada persona reubicada, d’acord a la present decisió. Aquesta ajuda financera s’executarà mitjançant els procediments previstos a l’article 18 del Reglament (UE), núm. 516/2014”.

Amb un cert sarcasme, dèiem llavors que l’Europa dels valors, dels principis i del respecte, garantia dels drets humans (la Unió Europea de Maastricht, Àmsterdam, Niça i Lisboa) havia tornat als seus orígens, a la Comunitat Econòmica Europea configurada essencialment com “una Europa dels mercaders”, ja que les polítiques cap a les persones i els seus drets tenien més tint mercantil que de protecció dels éssers humans. Aquestes polítiques a seguir per la Unió i els Estats membres davant d’aquesta crisi regional i global comportaran un canvi molt important en la població europea. Per a gestionar-lo, s’haurà d’augmentar el suport i les dotacions a organitzacions internacionals com ACNUR i la cooperació amb els països fronterers com Turquia, perquè actuïn de dic de contenció a l’espera que Europa pugui posar les seves cases en ordre.

Conclusions • El mes de setembre de 2015, segons estadístiques d’ACNUR, en el món s’havia comptabilitzat la ingent quantitat de 14.380.094 persones refugiades. • Ningú té vocació de ser asilat, refugiat, emigrant o la voluntat de desplaçar-se per sobreviure o per obtenir la llibertat. • La situació d’estatus de refugiat té escasses fonts normatives internacionals, europees i internes que la regulin. Avui, a l’Europa del 2015, aquestes normatives resulten totalment insuficients i ineficaces per abordar amb èxit situacions límit com la que estem vivint. Es fa evident que la via de gestió no és la jurídica sinó la política. • Els ciutadans hem d’assumir que l’acolliment de refugiats serà costós per a tots i generarà noves situacions i relacions humanes que configuraran un nou futur relacional, en cap cas fàcil, en les nostres societats. • Es fa indispensable exigir, als nostres dirigents, una anàlisi real de les causes de la situació actual i de la responsabilitat que, per acció o omissió té la Unió Europea. • Les normes no han resultat eficaces i han estat molt mal aplicades en la crisi actual, on la política de la Unió i les polítiques estatals, així com les tardanes decisions institucionals europees han sotmès la Unió Europea i els seus estats membres a un caos i un mar de contradiccions que seran difícils d’adreçar en un futur immediat. Eduard Sagarra Trias

Maria Olivé. Batxillerat d’Arts Plàstiques.

Advocat, Professor de Dret Internacional a la UB i ESADE. President de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Barcelona octubre de 2015

Adaptació i traducció al català: Eulàlia Paris.

MONOGRĂ&#x20AC;FIC

la crisi dels refugiats

Vinyeta cedida per Ferran Martin @ferranmartin

la crisi dels refugiats

MONOGRÀFIC

Pilar Coll | Responsa

ble de l’Equip de Pasto

POSA’T A LA SEVA PELL

El Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP) va ser fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i s’ha difós internacionalment. Se celebra a escoles de tot el món al voltant del dia 30 de gener, aniversari de la mort de Gandhi. Propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau.

Podeu trobar més informació sobre algunes de les activitats a: http://portalpaula.org/ca/recursos-educativos-refugiados/ https://www.educaixa.com/microsites/Refugiados/Refugiats_vidas_en_transit/ http://www.eacnur.org/content/documental-ser-refugiatda-barcelona

ral

la crisi dels refugiats

MONOGRÀFIC

DENIP’16: L’OPORTUNITAT DE CONÈIXER LA REALITAT DELS REFUGIATS Durant la setmana del 25 al 29 de gener l’alumnat de l’escola ha pres part en diverses accions i activitats amb l’objectiu de prendre major consciència de les injustes i dures condicions a què es veuen sotmeses les persones que han de fugir del seu país, els refugiats. Ja des de l’inici del curs 15-16 s’han ofert espais de reflexió sobre aquest greu problema d’abast mundial,als acolliments, a tutoria i a algunes matèries. Enguany, amb la diada del DENIP, l’Escola ha volgut aprofundir en el tractament de la qüestió i fer reflexionar de manera crítica els nostres alumnes. A primer i segon d’ESO els nois i noies van participar en una gimcana que els portà a conèixer els motius que fan fugir les persones del seu país d’origen i el que han de deixar enrere els refugiats. Les proves lúdiques s’acompanyaven d’activitats de reflexió adaptades de recursos d’Amnistia Internacional. L’alumnat de tercer d’ESO es posà a la pell de persones que es veuen obligades a fugir del seu país tot jugant a un dels següents jocs en línia: • Contra vent i marea (ACNUR) Joc educatiu i interactiu en què l’estudiant pot viure la fugida d’un jove, des de l’opressió del país d’origen fins a l’arrribada al país d’acollida. El joc busca informar i conscienciar sobre la situació de les persones refugiades per tal de reforçar el coneixement i la comprensió d’aquesta realitat: d’on vénen, quines situacions han d’afrontar i com s’adapten a les seves noves vides. • Qüestió de sort (UNICEF) Joc interactiu en què el jugador es transforma en un infant que és víctima d’un conflicte armat. • El joc de l’asil (UNICEF) Joc en format tauler que simula la realitat d’una persona que ha d’abandonar casa seva per buscar asil. En el camí sorgeixen problemes i situacions que les persones refugiades viuen amb molta freqüència.

Els cursos de 4t d’ESO, Batxillerat i FP es van apropar a la realitat dels refugiats a través del visionat d’un reportatge i/o d’un film: • Ser Refugiat /da a Barcelona és un reportatge produït pel Comitè Català de l’ACNUR. Recull tres històries de vida, tres situacions legals diferents i dues característiques comunes: la fugida del seu país per evitar la persecució, i la seva vida entre nosaltres a Barcelona. S’expliquen els motius que els van obligar a marxar, la seva trajectòria migratòria i l’acollida a la nostra ciutat. • El film Welcome ens narra la història de Bilal, un noi de 17 anys procedent del Kurdistan iraní que ha travessat el Pròxim Orient i Europa per reunir-se amb la seva parella recent emigrada a Anglaterra. Quan ja ho té gairebé a tocar, no li permeten creuar el Canal de la Mànega i decideix fer-ho nedant. Totes aquestes activitats escolars van cloure’s a finals de setmana amb l’enregistrament dels alumnes fent un minut de silenci. Ens hem volgut sumar, amb una acció similar, a la iniciativa engegada des d’Àustria on la cançó més venuda ha estat una pista muda i solidària nascuda com a protesta de la situació en què es troben milers de persones refugiades. Durant un minut, mut i solidari, mostrarem els grups classe fent un respectuós silenci. Però el dia 30 no va finalitzar el nostre compromís amb els refugiats. Alumnes de CFGS Laboratori Clínic i Biomèdic van proposar i engegar una campanya de sensibilització i de recollida de productes d’higiene personal en benefici dels refugiats saharauis. Desitgem que la seva iniciativa segueixi tenint una àmplia resposta per part de tota la comunitat educativa i els agraïm l’esforç i dedicació mostrada.

el’nsalu mre nasst aoalpins joaves inte

MONOGRÀFIC

EN BLANC I NEGRE Els conflicte armat de l´Orient Mitjà ha desembocat en una crisi migratòria de persones que fugen dels seus països cap a territoris europeus per trobar asil, pau i estabilitat. Europa i els seus governs han quedat descol·locats davant d´aquesta onada de migració, cosa que ha esdevingut una crisi política i humana: la crisi dels Refugiats. Hem demanat als nostre alumnes d’ESO que reflexionin entorn de les qüestions positives i negatives que pot tenir la crisi dels refugiats per als països d’acollida. La tècnica de recollida de dades ha estat un DAFO i aquí us mostrem els resultats del seu treball. I tu, hi has pensat? En parles a casa o amb els teus amics? Quina reflexió en fas?

Debilitats

•

Manca de planificació i organització del drama humà per part d’Europa.

•

Risc d’incrementar les desigualtats socials.

•

Aparició de brots de racisme.

•

Manca d´habitatges per assentar els refugiats.

•

Aparició de greuges amb la població autòctona.

•

Possibilitat de conflicte de valors i d’idees.

•

Manca de resposta a les necessitats bàsiques.

•

Falta de llibertat religiosa al país d’acollida.

•

Manca d’oportunitats laborals per als refugiats.

•

Poca adaptació a un sistema democràtic amb normes, valors i lleis diferents.

•

Crisi de valors entre els refugiats.

•

Inestabilitat social de les famílies refugiades per la separació i pèrdua de familiars.

•

Problemes derivats del desconeixement de la llengua del país d’acollida.

Fortaleses •

Som un país que té cultura d’acollir per qüestions polítiques i/o econòmiques.

•

Tenim recursos i estructures per poder ajudar als refugiats (ONG’s, Creu Roja, Càrites, etc.).

•

Tenim empatia perquè també hem viscut conflictes i hem estat immigrants.

•

Som un país acostumat a la diversitat cultural.

•

Tenim llibertat religiosa.

•

Tenim un estat de dret emparat en la Carta Internacional dels Drets Humans.

•

Som una societat respectuosa amb la diferència.

•

Vivim en democràcia i llibertat.

•

Tenim uns serveis públics que poden garantir una sanitat, una educació i unes ajudes socials bàsiques.

el’nsalu mre nasst aoalpins joaves inte

MONOGRÀFIC

Debilitats: aspectes que poden millorar si es prenen mesures adequades. Són aspectes negatius i interns en una persona o organització. Sempre es valoren en el moment present. Amenaces:

aspectes que potencialment existeixen en el nostre entorn i que hem d’afrontar. Són aspectes negatius i externs a una persona o organització. Sempre es valoren en temps futur.

Fortaleses: aspectes positius que la persona, societat o organització ja té i que són útils per millorar les coses. Són aspectes positius i interns o propis. Sempre es valoren en el moment present. Oportunitats: aspectes positius de futur que l’entorn pot oferir a les persones, societat o organització i que s’han de conèixer i aprofitar. Així, es detectaran noves vies o accions per fer intervencions que ajudin a millorar. Han de ser reals i objectives. Són positives i externes. Sempre en temps futur.

Amenaces

Oportunitats

•

Increment de la taxa d’atur,perquè no hi haurà feina per a tothom.

•

El contacte entre diferents cultures: mestissatge.

•

Creixement de la inestabilitat social.

•

Nombre creixent de famílies de refugiats que poden afectar els serveis públics bàsics.

Increment de la població activa per sostenir el sistema del benestar.

•

Cobrir feines que la gent d’aquí no vol fer.

•

Aparició de problemes diplomàtics entre països europeus d’acollida.

•

Revisar els errors d’Occident perquè no es repeteixin mai més.

•

Increment de brots de malalties eradicades.

•

Entrada de radicals i terrroristes que s’han barrejat amb els refugiats.

Millorar l’empatia i la comprensió de situacions diferents de les nostres.

•

Creixement de la mà d’obra barata i poc qualificada en els països d’acollida.

Aprendre a conviure amb gent de diferents cultures i llengües.

•

Falta d’integració cultural i social dels refugiats i aparició de guetos.

Famílies que poden començar de nou integrant-se en el país d’acollida.

•

Radicalització i aparició de moviments i ideologies xenòfobes.

Despertar la consciència i valors solidaris amb el món.

•

Frustració en no rebre l’ajuda que necessiten.

Repensar el nostre sistema consumista d’usar i llençar.

•

Males condicions de vida i pobresa entre els refugiats.

•

Potenciar el voluntariat.

•

És una oportunitat perquè els governs europeus obrin els ulls i dissenyin un pla per trobar solucions a l´Orient Mitjà ja que també són part del conflicte.

vist a la xarxa XARXES I CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT DIGITAL: ALGUNS PERILLS per Meius Ferrés

Les xarxes socials formen part de la vida dels nostres adolescents. De fet, són la seva vida. Viuen en mode on. Poden trobar el que busquen amb un clic. Tenen tots els amics a l’abast, sempre que vulguin i des d’on vulguin. L’existència d’Internet ha transformat hàbits, actituds i percepcions en les seves relacions socials fins a un punt insospitat. Però mentre en fan ús, estan construint la seva identitat digital, i cal ser conscients dels perills. 1. FOMO (Fear of missing out). Por de perdre’s alguna cosa. A les xarxes es tendeix a explicar la part més agradable de les nostres vides, i això pot provocar en algunes persones l’efecte que a elles no els passa res d’ interessant. S’idealitza la vida dels altres, i això pot generar enveja o un sentiment de frustració. 2. Pèrdua de la capacitat de concentració. S’acaba de presentar un estudi que mostra amb quina freqüència miren el mòbil els nois i noies segons franges d’edat. Sembla que les de 15 anys no deixen passar ni 5 minuts sense mirar-lo. La majoria de xarxes requereixen atenció constant si es vol respondre els missatges al moment. L’estrès esdevé, doncs, inevitable. 3. Necessitat de reconeixement social: Obsessió per obtenir likes, shares RT o comentaris. Em comenten molts adolescents que es deprimeixen si pengen una foto o un post i “no

passa res”. Aquesta necessitat la pot tenir tothom que sigui actiu a la xarxa, però hi ha estudis recents que demostren que en els adolescents s’activen especialment els centres de recompensa del cervell en rebre aquest estímul social. Això pot generar una recerca compulsiva d’acceptació. 4. Obsessió per estar al dia, per saber què és trending en cada moment, per saber què fan els amics a tothora. Genera un neguit considerable, i provoca necessitat d’estar sempre connectat. Hi ha tanta informació que han de tenir, tantes oportunitats que han d’aprofitar, que no donen l’abast. 5. Manca de privacitat. Ara tot és a la vista: les relacions de parella, els trencaments, les relacions d’amistat, les activitats d’oci. Sorgeix el ciberassetjament, una preocupació creixent en els nostres centres d’ensenyament. Apareix un fenomen preocupant, el control per part de la parella, que pot esdevenir obsessiu i degenerar en una gelosia malaltissa. 6. Manca de planificació i de responsabilitat. Tot ho decideixen al darrer moment perquè no els cal fer previsions. Poden trobar el lloc on anar amb un clic, poden decidir amb qui queden i a quina hora amb un missatge al moment. Aquesta improvisació constant els acaba generant problemes.

7. Confusió entre la vida analògica i la vida digital. A tots ens passa que ens fem una idea de com va el món segons el nostre timeline, i hi ha el perill de perdre la perspectiva. Les xarxes ens han d’obrir al món, però de vegades ens ajuden a construir un món propi i a aillar-nos de la resta. 8. Pèrdua de temps. És fàcil que s’enganxin a una xarxa rere l’altra i que hi passin hores improductives. Els jocs poden absorbir de tal manera que afectin el rendiment acadèmic. 9. Xarxa com a refugi per escapar-se d’altres problemes, per no haver d’enfrontar-se al món “real”. Els nois i noies poden decidir desconnectar d’aquest món i viure permanentment connectats, lluny de la mirada de pares i professors, en un món virtual que han triat, on se senten segurs. 10. Construcció d’un personatge per agradar als altres. La xarxa proporciona l’oportunitat de construir una identitat digital pròpia que pot coincidir o no amb la identitat

analògica. Existeix la possibilitat que algú que no s’agrada o que se sent refusat pel seu entorn opti per crear-se una nova identitat per aconseguir notorietat i èxit social. Al meu entorn, molts professionals encara tanquen els ulls al fenomen, i fan com si res no passés. Els nostres adolescents són vulnerables, i els hem deixat sols davant un fenomen poderós com són les xarxes: cal acompanyarlos en la descoberta i l’ús raonable de tot l’entorn d’Internet des del primer moment, des de casa i des de l’escola, per aconseguir que aprofitin les oportunitats que els ofereix, perquè aprenguin a evitar els perills que pot comportar i perquè en facin un ús tranquil, i no en siguin depenents. El mòbil ha d’entrar a les aules perquè els nostres nois i noies han d’entendre que més enllà de ser un estri que els serveix per jugar, per socialitzar-se i per divertir-se, és una finestra oberta al món que els ofereix una oportunitat excepcional per crear el seu propi entorn personal d’aprenentatge: de vulnerables a empoderats.

article extret de: https://meius.wordpress.com/2015/12/07/xarxes-i-construccio-de-la-identitat-digital-alguns-perills/

La xARXa

Espai per compartir recursos, eines i altres racons de la xarxa

DIEC

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans en línia La segona edició del diccionari de referència en llengua catalana disposa de cerques bàsiques i avançades amb més cent mil accepcions,cosa que el converteix en una eina imprescindible per a la consulta on line des de smartphones, tablets o web. Aquesta APP és gratuïta i està disponible per a iOS i Android. El recurs que et permetrà escriure correctament en català. http://dlc.iec.cat

iVacunes L’aplicació que t’ajuda a controlar les vacunes Aquesta APP és una aplicació mòbil pública i gratuïta, adreçada a ciutadans i professionals de la salut, disponible per a Android i iOS, en català i castellà. Aquesta aplicació t’ajudarà a conèixer i seguir el calendari de vacunació vigent a Catalunya, obtenir informació sobre les vacunes, les malalties que prevenen i enregistrar tant les vacunes pròpies com les dels fills i filles. Permet també generar recordatoris per seguir el calendari i programar visites mèdiques,perquè en la salut cal sempre prevenció. https://www.gencat.cat/mobils/cat/natives/ivacunes.htm

ISSU

WAZYPARK La comunitat de conductors intel·ligents

Una plataforma de revistes i publicacions Cada dia més de vint mil publicacions entre revistes, diaris, catàlegs o portfolis i guies, es posen a disposició dels lectors d’arreu del món en un format atractiu de revista. Cercar les publicacions de les teves temàtiques preferides et resultarà fàcil i interessant. L’aplicació APP està disponible per a iOS i Android i a la web https://issuu.com. Les teves aficions i hobbies en revista, a cop de clic.

Aquesta APP és d’aquelles que es fa apreciar entre els conductors. Si trobar aparcament sempre és una tasca àrdua, Wazypark et farà la vida més fàcil. Com funciona? Localitza un aparcament al carrer i aparca el teu cotxe. En marxar, comparteix amb el teu smartphone el lloc que deixes lliure perquè hi puguin aparcar d´altres usuaris. Està disponible en els dos sistemes, Android i iOS. Més informació al web http://www.wazypark.com

Agenda Cultural Dansa - Música

Teatre

T’has parat a pensar mai on han quedat els records oblidats? Has pensat per què quan escoltem cançons antigues tenim flaixbacks que ens transporten al nostre passat? Amb la Llei de Lassus hem trobat la manera de viatjar en el temps i volem que ho facis amb nosaltres.

Una adaptació actualitzada del personatge més llibertí, infidel, seductor, hipòcrita i vividor de la literatura universal. Una revisió contemporània de la figura de Don Joan, un dels mites indiscutibles de la modernitat europea.

GET BAK - LA LLEI DE LASSUS

Dates: 26 i 27 de febrer de 2016 Recinte: Sant Andreu Teatre (SAT) Preus: de 10 a 16€ Web: www.getbakcia.com www.espaidansat.cat

Fires

SALÓ DE L’ENSENYAMENT Passeja´t per totes les propostes d’estudis de batxillerat, graus universitaris, estudis superiors, complementaris, de formació professional, art i idiomes. Visita’ns al nostre estand ! Dates: del 9 al 13 març Recinte: Fira de Barcelona (Montjuïc) Preu: entrada individual, 5,50€ Entrada grup escolar (mínim 10 persones), 5€

MOLIÈRE - DON JOAN

Dates: del 17 de març al 24 d’abril Recinte: TNC Sala Petita Preu: de 10 a 23€ Edat recomenada: a partir de 14 anys 2 sessions adaptades per a persones amb discapacitat sensorial el 16 i 17 d’abril.

Esport

CAMINADES PER BARCELONA Barnatresc és una entitat que organitza caminades per Barcelona totalment gratuïtes. Les properes, el 21 de febrer, Caminada per Horta i el 6 de Març, Caminada per Sant Andreu. A la seva web podeu trobar tota la informació necessària. Com diu el seu eslògan: Caminem, fem salut i redescobrim Barcelona! Dates: consulteu a la web Web: www.euro-senders.com/ barnatresc/ Preu: gratuït

Museus i Exposicions MAKING AFRICA UN CONTINENT DE DISSENY CONTEMPORANI Una nova visió del disseny africà contemporani. Mostra l’obra de més de 120 artistes i dissenyadors i il·lustra com el disseny acompanya i impulsa els canvis econòmics i polítics del continent. Dates: del 23 de març al 28 d’agost Recinte: CCCB Preus: de 4 a 8€ Entrada gratuïta els diumenges a partir de les 15h.

Rutes culturals A PEU PER LA BARCELONA DE LES DONES Els carrers de Ciutat Vella han estat escenari quotidià de la vida de moltes dones anònimes amb els oficis més variats, però també del dia a dia de reines, metgesses, intel·lectuals, dones influents, etc., el nom de les quals ha arribat fins als nostres dies. Dates: cada primer dissabte de mes Organitza: Museu d’Història de Catalunya Preu: 8,5 i 9’5€ El preu inclou una entrada per visitar el museu

17 17

ITINERARIS D’ESTUDIS

TREBALL UNIVERSITAT

FP - GRAU MITJÀ

prova d’accés a grau mitjà

prova d’accés a grau SUPERIOR

FP - GRAU SUPERIOR

ESO Si no tens el graduat en ESO

PFI 18

BATXILLERAT

Si t’agrada actuar i portes el teatre a la sang si la música et fa vibrar i balles al ritme de la vida, si cantes perquè t’agrada i no “perquè el teu mal espantes”, com diu la dita... En resum, si sents un rum-rum d’artista i, a més a més, vols estudiar un Batxillerat, el teu lloc és aquest:

BATXILLERAT D’ARTS ESCÈNIQUES amb la col·laboració de l’escola Memory A l’Escola Pia Nostra Senyora sabem com n’és d’important trobar l’equilibri entre la part creativa i la part acadèmica d’aquests estudis. Per això, comptem amb els millors professionals de l’escena i els millors educadors que t’ajudaran a interpretar el món de l’espectacle amb la garantia de poder continuar cursant estudis superiors. Algunes de les matèries que podràs estudiar: • Anàlisi musical: pràctica auditiva • Llenguatge musical: tallers rítmics • Anatomia aplicada; estudi del cos i la veu • Història de la música i la dansa • Iniciació al teatre • Arts escèniques: interpretació, dramatúrgia i direcció • Cultura audiovisual • Història del cinema

Vida d’escola | ESO SORTIDA CONVIVENCIAL AL PARC DE L’ORENETA El dia 24 de setembre vam anar d’excursió al Parc de l’ Oreneta per tal de conèixer-nos millor. Vam sortir a les 9:00 de l’ escola i vam anar cap als ferrocarrils. Quan vam sortir dels ferrocarrils ens vam trobar amb unes pujades molt llargues, després de pujar-les vam acabar ben cansats. El parc era molt gran, però només vam estar en dues petites parts. Vam esmorzar en una part on hi havia molts gronxadors, tobogans, rodes giratòries... Ens ho vam passar pipa! Més tard vam situar-nos a un altre lloc amb tirolines, taules de ping pong, etc. I allà vam

fer el vermut amb les coses que va portar 1r B, després vam dinar, i per últim vam menjarnos les postres que va portar 1r A. Finalment després de jugar, saltar, ballar.... Vam haver de marxar, per molta pena que ens fes, i ens vam dirigir cap a la sortida del parc. Aquesta vegada va ser tot el camí baixada, per tant, no va cansar gaire. Un cop ja vam ser als ferrocarrils vam anar camí a l’ escola. Aquesta excursió ens va ajudar a conèixernos millor, i vam fer tant els uns com els altres noves amistats. Anna Díez i Diara Cissé. 1 ESO

JOAN BROSSA Vam fer una ruta per Barcelona, amb la intenció de conèixer més el poeta Joan Brossa. Primer, vam parar a la Plaça de la Catedral, a les lletres de BARCINO. La classe B, va començar la visita mentre que la classe A feia una volta a la fira que hi havia. Al principi, ens van fer una introducció sobre Brossa. Després vam fer la segona parada, a la porta d’una petita església ja que Brossa l’odiava i durant la seva carrera, va fer vàries crítiques en contra d’ella. Més tard, en un carrer molt estret, ens vam aturar, i en una façana vermella, la nostra guia ens va explicar que aquella era una de les botigues preferides de Brossa, es diu “El Ingenio” i, que sovint comprava allà. Era una botiga de màgia. Per desgràcia, aquella botiga estava a punt de tancar per jubilació. Allà al costat hi havia una placa on deia Brossa.

De camí a la següent parada, vam parar a la plaça Sant Jaume, ja que el camí era llarg. Allà vam representar lletres amb el nostre propi cos. Quan vam arribar a la quarta parada, era una altra botiga, també de màgia, que es deia “El Rei de la Màgia”. Hi vam entrar, era una botiga petitíssima, i un senyor, que ens va dir que era dels millors 2500 mags de tot el món. Ens va fer uns trucs de cartes que ens van deixar a tots bocabadats. Alguns companys van comprar alguns artilugis de màgia. Per uns carrers molt petits i llargs, vam arribar a un carrer més ample, on hi havia un petit escenari, allà vam fer acrònims, amb poesies visuals que havia fet el propi Joan Brossa. Va ser una sortida molt enriquidora i esplèndida, ens va ajudar a entendre millor una petita part de la poesia catalana. Mar Aguilar. 2 ESO B

Vida d’escola | ESO CAMINANT PER LA NATURA! L’1 d’octubre els alumnes de 3r d’ESO, vam anar caminant fins a Sant Cugat. Ens vam trobar tots junts a la parada de metro de Mundet a les nou del matí. Quan ja hi érem tots, vam començar a caminar. Per esmorzar, vam anar al mirador Turó de la Magarola; quan ja havíem acabat, vam seguir el nostre camí. Caminàvem per un camí estret i enfangat enmig de la natura. Se’ns van fer una mica complicades algunes baixades però ens vam divertir força. En acabar el camí ens vam trobar el Pi d’en Xandri. Ens vam fer una foto de grup i de curs. D’allà vam fer sis grups de deu persones de cada classe; cada grup tenia assignat un lloc de Sant Cugat i havíem de fer-nos una foto al lloc i hi havia de sortir una cartolina on havíem de posar un objectiu per al grup classe. En finalitzar aquesta activitat, tots ens vam trobar en una plaça on vam dinar. En acabar, vam anar a l’estació de tren i cap a casa. Judith Ollé. 3r ESO A

XERRADA DE LA GUÀRDIA URBANA A 3R ESO: L’ABÚS A LES XARXES SOCIALS Ens n’informem per estar alerta! El dijous tres de desembre, va venir la Guàrdia Urbana a fer-nos una xerrada. Van venir a parlar-nos sobre el bullyng el ciberbullyng, el grooming, el sexting i les xarxes socials. Primer ens van explicar què era el bullyng i el ciberbullyng, l’assetjament constant físic o verbal a una persona i, en el cas del ciberbulling, a través de les xarxes socials. Ens van ensenyar els rols que hi participaven és a dir, les persones i les seves funcions a l’assetjament. També van parlar-nos del sexting, que consisteix a enviar fotografies de caràcter sexual a una altra persona mitjançant les xarxes i, el seu risc, la difusió descontrolada d’aquestes imatges. Per últim van tractar el tema del grooming que consisteix a fer accions deliberades per guanyar la confiança d’un menor amb la finalitat de poder abusar sexualment d’ell (com ara demanar-li fotografies despullat) mitjançant les xarxes socials, fent-se passar, en alguns casos, per un altre nen o nena o, per un famós. I el més important, la “solució” al bullyng, al ciberbullyng, al grooming i al sexting: PARLAR-NE, s`ha de parlar amb l’entorn més immediat com els pares o els professors o parlar-ne amb la policia ja que amb el silenci no se soluciona res, cal parlar-ne. Víctor Maín. 3r ESO A

Vida d’escola | ESO

EXCURSIÓ A ARENYS DE MUNT Fer foc, cuinar el nostre dinar a la brasa i sobretot aconseguir establir noves amistats entre els alumnes nous i els d’anys anteriors és el desafiament a què ens vam sotmetre el curs de 4rt d’ESO el passat 1 d’octubre a Arenys de Munt. Envoltats per la natura, per l’ aire fresc i per una tranquil·litat que contrasta amb la de la ciutat, vam realitzar un sèrie d’activitats en equip. Com els grups els vam fer aleatòriament, vam tenir l’oportunitat de treballar amb persones amb les quals no estàvem acostumats a fer-ho i així, vam arribar a conèixer-nos millor i a crear noves amistats. La primera activitat va consistir a construir paraules utilitzant els nostres cossos com a lletres; la segona, a intentar petar els globus de tots els membres de l’equip contrari que tenien lligats als peus, i l’última activitat, en una cursa d’avions de

#CAMINADAPERLAPAU

Laia Hernández, 4rt d’ESO B paper. Les dues primeres, per treballar en equip; i l’última, per ajudar els companys a complir un objectiu que en aquest cas era fer un avió de paper. Al migdia, un cop acabades les activitats, vam començar amb la barbacoa: botifarrons, costelles, xistorres, botifarres... i fins i tot, alguns es van atrevir amb pasta! Fer foc va ser per a alguns una odissea. Per a les postres, entre tots vam cuinar creps, tot i que la ingent quantitat de menjar va provocar que alguns de nosaltres ens conforméssim amb fruita, per fer baixar el dinar! Va ser un dia molt profitós, divertit i productiu que ens va ajudar a unir-nos com a curs i a arribar a conèixer-nos més profundament d’una manera divertida i en un ambient diferent.

Emma Polo Sàez 4t ESO B

Tot i que matinar no entrava dins dels nostres plans, va resultar ser un 27 de Novembre molt divertit i mogut. Aquest any ens ha tocat preparar les activitats, que es van dur a terme durant el recorregut per Moià amb les diferents escoles de l’Escola Pia de tota Catalunya. Tot i ser una activitat voluntària, van haver-hi més de 500 alumnes i professors passant un bon dia de Sant Josep de Calassanç en companyia, trobant cares conegudes o potser fent nous amics. Les activitats van començar a partir de les 11:30 del matí, on petits grups d’alumnes i professors anaven caminant i fent activitats relacionades amb les dificultats que passen totes aquelles persones que es veuen obligades a marxar del seu lloc d’origen per conflictes, fam o desastres naturals. Feien una sèrie d’activitats on tots col·laboraven i el treball en equip era essencial. En acabar totes les activitats, ens vam reunir tots al pati de l’Escola Pia de Moià, on es va fer una reflexió sobre el matí que havíem passat i finalment vam dinar. Sense cap dubte va ser una experiència que sempre serà maca recordar i ha estat un plaer poder participar-hi.

Vida d’escola | Batxillerat

ACCIÓ SOCIAL La matèria d’Acció Social és una de les meves optatives i la veritat és que, ara que porto un trimestre, no em penedeixo gens d’haver-la triat. En aquest inici de curs, durant dues hores a la setmana, hem trencat la monotonia de les classes convencionals amb el curs d’iniciació al voluntariat. “Mai és tard per fer-nos més persones” i sempre és bo poder comptar amb una alternativa d’aquestes característiques dins del teu entorn, dins la teva rutina, que et pot agradar més o menys, sobretot si et vols dedicar a això en un futur, com és el meu cas. En aquesta matèria s’introdueix l’alumne en el món de la iniciativa, en la participació de projectes i en la dinamització d’activitats. I és que sempre és bo aportar alguna cosa a la societat que tenim més a prop, dintre de les nostres possibilitats, segons del temps que es disposi i com s’entengui l’acció social.

Aquestes activitats ens apropen a altres realitats i ens permeten conèixer altres maneres de viure a partir del dinamisme i la interacció dels que en hi hem compromès. Així doncs, un cop acabat el curs formatiu i passades les vacances de Nadal, començarem a actuar com a voluntaris a la Residència d’Avis Layret, a Nou Barris. Un cop a la setmana, visitarem la persona que se’ns assigni per acompanyar i li farem passar una bona estona. Compartirem punts de vista sobre aquest món que, per la diferència d’anys, de ben segur serà molt diferent. Estem molt motivats per començar aquest nou repte, i com sempre emprendre nous camins per aconseguir el canvi a partir de la igualtat i la felicitat de les persones! Marta González. Batxillerat d’Humanitats.

Vida d’escola | Batxillerat

ZUMBA I FRATERNITAT Amb el propòsit de treballar per l’eixamplament de coneixences, l’Escola –així, amb e majúscula, com quan parlem de l’Estat- va organitzar a mitjan primer trimestre una sortida en què vam participar els alumnes de primer de batxillerat. L’abundància d’alumnes que hi ha al nostre curs, de sobres coneguda, lubrica molt bé la socialització, perquè fa que esdevingui un bucle massiu. Aquest fenomen es va aprofitar i se’ns va convocar a les instal·lacions d’Esports de la Universitat de Barcelona perquè, mentre celebràvem unes jornades esportives, tinguéssim l’oportunitat de tractar amb gent nova, més enllà dels grups que s’havien anat establint els primers dies. Ens hi van citar a dos quarts de deu del dia dos d’octubre. Hi vam arribar individualment o en grups dispersos, diríem que mig erràticament –mentre t’hi dirigies, dubitatiu, detectaves confrares teus que caminaven en sentit contrari o d’altres que, aturats, consultaven el fidel i –quasi- sempre resolutiu Google Maps-. Quan vam haver entrat al recinte va tenir lloc un preludi. Durant aquesta etapa els tutors, que ens acompanyarien durant el matí, van dur a terme un escrutini per comprovar qui havia vingut i qui s’havia perdut pel camí –intencionadament o no-; alguns alumnes esmorzaven, d’altres només xerraven i el grupuscle dels que havien vingut amb l’uniforme oficial d’Educació Física aguantaven les bromes de la resta, que anaven vestits amb roba espontània, que marqués múscul o carn o bé que la dissimulés, generalment d’uns tons fosforescents que feien mal als ulls.

Acte seguit se’ns va conduir cap a un gimnàs on un grup de monitors ens van recitar les instruccions d’ús de la jornada: se’ns dividiria a l’atzar en diversos grups i cada grup faria durant x temps un seguit d’activitats relatives a un esport, prosseguint a un canvi d’esport passat aquest temps i sotmetent-se a una ronda que incloïa bàsquet (molt bàsquet i molts cops bàsquet), futbol (que va ser realment intens i que es palpava que venia de gust a tothom), pàdel (on les raquetes van colpejar pilotes que, amb un ímpetu monstruós, van buidar alguns ulls) i, per fi, l’activitat estel·lar, la més corejada i esperada, anunciada amb llums de neó i confeti: la zumba. En un gimnàs molt més petit que l’altre en què s’havia fet la presentació es va anar produint una allau de persones que, sense saber exactament d’on venien ni on haurien de ser realment, atretes pels ritmes llatinoamericans com si aquests fossin el cant de les sirenes, van anar rebentant l’aforament d’aquell espai, procedint de seguida a ballar com posseïts fent moviments estranys, amb una metodologia i un mimetisme matemàtic, com si els haguessin fet tota la vida. El poder d’aquesta disciplina fitness que revoluciona les hormones és increïble. En qualsevol cas, va quedar demostrat que som un gran paradigma de la modernitat que caracteritza les noves generacions: a nosaltres ja no ens agermana el bell cant sinó la zumba –i el que en deriva-. En realitat, però, a efectes pràctics, la sortida va tenir exactament l’efecte pel qual s’havia planejat: l’esport va ser més aviat un element testimonial mentre nosaltres ens coneixíem, i quan vam haver acabat el balanç va ser positiu: ens ho havíem passat molt bé i no ens havíem cansat gaire, que també és important. Ot Bou. Batxillerat de Ciències i Tecnologia.

LA XARXA MÉS GRAN: INTERNET Els tallers d’Amalgama són una iniciativa escolar per instruir els alumnes en diversos àmbits de la vida quotidiana. Per tant, de la mà d’uns experts s’ensenyen a les escoles mesures preventives o informacions diverses per ajudar els alumnes a superar situacions concretes. Cal destacar que activitats com aquestes són necessàries per ensenyar als alumnes altres aspectes no relacionats directament amb el currículum escolar però sí amb àmbits de la vida que tenen un elevat grau d’importància. Creiem que temes com: les xarxes socials, les relacions sexuals segures o les drogues són interessants per a tots els joves i s’ha d’estar informat per no cometre errors greus que podrien afectar-nos directament. Com a alumnes de segon de batxillerat, aquest ha sigut el segon any que hem fet un taller d’Amalgama. Els dos anys hem anat al que parlaven de xarxes socials ja que trobàvem interessant i molt important estar alerta sobre novetats i prevencions que cal tenir presents perquè creiem que el dia a dia dels joves d’avui, és a dir, tots nosaltres, està basat en Internet i les relacions per la xarxa. La xerrada ens va ajudar a comprendre que molts de nosaltres estem molt més enganxats al mòbil del que ens pensem. Ens van repartir un qüestionari perquè els professionals del grup Amalgama poguessin estudiar quin és el grau d’addicció a les xarxes socials, al mòbil i estar en relació constant amb la societat.

També ens van prevenir, sobretot, dels perills que ens podem trobar a Internet quan es tracta de quedar amb alguna persona que has conegut per la xarxa i no coneixes. A nosaltres això ens va deixar una mica trasbalsades perquè som conscients que no s’ha de fer mai però, desgraciadament, hi ha gent que no ho té tan clar. El que fa més por és que amb només paraules qualsevol et pot conduir on ell o ella vulgui. Vam veure també un documental del 30 minuts que parlava sobre l’addicció als videojocs i la influència que aquests tenen sobre les nostres ments. Al principi no ens hi vam sentir gens identificades perquè no juguem a videojocs. El documental ensenyava com joves de les nostres edats estaven enganxats a jocs d’armes, de matar, i el grau de perillositat i agressivitat que suposa això en la ment del qui està jugant. Quan vam acabar de veure el documental vam relacionar que aquesta addicció al joc i la manera en la que et canvia la ment està molt relacionat amb tota la informació que nosaltres captem per la xarxa. Miris el que miris, estiguis a la xarxa social que estiguis, per internet et pot arribar qualsevol tipus d’informació i si no es capta d’una manera coherent i racional podria arribar a fer molt de mal. En conclusió, animem a l’escola a continuar aquest projecte durant més anys ja que creiem que és una manera de desconnectar de la matèria pròpiament escolar per endinsar-nos en un món d’informació que és necessari per prendre decisions amb consciència i raonament. Mar Batlle i Mireia Campins. Batxillerat de Ciències Socials.

Vida d’escola | FP PARTICIPACIÓ A LA MARATÓ DE TV3 A SANT CELONI El passat 13 de novembre, en el marc de la Marató de TV3 per combatre la diabetis i l’obesitat, es van celebrar a Sant Celoni un conjunt d’activitats per promoure la salut i la detecció de l’índex de glucosa i de dietes hipercalòriques que són la causa, en molts casos, de la diabetis. Les nostres alumnes del Curs d’Accés a Grau Superior (CAS), Enya Collell, Teresa Bernal i Nerea Sanz, que el curs passat van graduar-se en Cures Auxiliars d’Infermeria, van participar en l’extracció de mostres de sang per punció capil·lar amb l’entitat DBS i sota la supervisió d’un professional de la salut .

Nerea: ” Va ser una experiència inoblidable!” Teresa: “Estem molt contentes d´ haver participat de forma voluntària en una iniciativa com aquesta, que vol ajudar a tothom que pateix diabetis i obesitat.” Enya: “I sobretot estem contentes perquè ho tornaríem a repetir”. Nerea: “Ha estat un plaer participar i demostrar els nostres coneixements com a auxiliars de cures. Volem donar les gràcies al Jordi Martí, a DBS i a l’Escola Pia Nostra Senyora per pensar en nosaltres. Esperem repetir-ho aviat.”

ESTADA A L’EMPRESA PRÀCTIQUES, UN PONT ENTRE L’ESCOLA I L’EMPRESA Fa ja dos mesos que s´han acabat les festes de Nadal. Ja hem guardat l’arbre i el pessebre amb les figuretes i els Tres Reis d’Orient. Tot guardat fins a finals d’any. A l’Edat Mitjana, el Tres Reis es representaven com les tres edats de la vida: la joventut, la maduresa i la vellesa, il·lustrant així el cicle de vida de la persona medieval. El Tres Reis d’Orient, tal i com els coneixem (blanc, ros i negre) són un invent de l’Edat Moderna coincidint amb el descobriment de nous continents. Després, al segle XX, quan l’accés a l’escola es generalitza, apareix una nova edat entre la infantesa i l’edat jove: l’adolescència. Etimològicament ve de l’arrel llatina adolesco, i s´atribueix a qui vol créixer en autonomia sense perdre en seguretat ni protecció. El pas de l’adolescència a la vida adulta és un dels trencaclosques que més preocupa a famílies i professionals de l’educació. Aquesta dualitat entre autonomia i seguretat esdevé un equilibri fràgil que genera complexitats que no són sempre fàcils de gestionar. Les pràctiques són un pont entre l’escola i l’empresa, però sobretot són una oportunitat per oferir un espai adult als joves que els tracti com a adults i que els demani responsabilitats d’adult. Amb aquest objectiu l’escola ha creat el Projecte 2EQ que

permet oferir estades pràctiques en empresa per als alumnes de Batxillerat i de la Formació Professional. A l’Estada a l’Empresa, l’alumnat desenvolupa una tasca professional adaptada a les seves aptituds i interessos. Se’ls exigeixen resultats laborals com a qualsevol treballador, però se’ls té en compte que són aprenents en pràctiques. Durant l’estada, el jove estudiant compta amb un acompanyament doble: el tutor de l’empresa i el tutor de l’escola, que l’ajudaran durant tot el procés. Les pràctiques en empresa del Batxillerat i les de la Formació Professional tenen diferències: entre d´altres la formació de l’alumnat, la durada de les pràctiques i l’especificitat de les activitats. Però tenen un aspecte comú molt important: la descoberta del món laboral per part d’un alumnat jove que sovint el desconeix, malgrat que alguns, molt pocs, hagin treballat o treballin, com passa en el cas dels que fan FP. Com a escola de secundària, volem que els nois i les noies caminin cap l’edat madura sense perdre la seva realitat juvenil i també puguin introduir-se en espais d´adult on puguin assumir responsabilitats professionals. El resultat, quan parles amb els alumnes, és que han conquerit un espai de creixement, un espai d’adult que anhelen i que la societat i el seu context de protecció no els acostuma a oferir. Marc Ferrer Cuixart. Coordinador Escola - Empresa.

Si ets empresari i vols col·laborar amb el Projecte 2EQ de Pràctiques en Empresa, et pots posar en contacte amb marc.ferrer@escolapia.cat o al tel. 934.881.166 i demanar pel Sr. Marc Ferrer.

ESPAI D’EXPRESSIÓ

àrea de Ciències

Sobre impostors i imitacions

Si ens pregunten quin animal és el de la fotografia, la majoria respondríem que una formiga. Sembla que presenta totes les seves característiques; un cap amb dues antenes llargues i dues mandíbules, un tòrax amb tres parells de potes i un abdomen separat del tòrax per una cintura estreta. De fet, si poguéssim mirar al seu voltant veuríem que efectivament aquest animal està a prop d’altres formigues. Arribats a aquest punt pensareu que la solució no pot ser tan senzilla ...i encertareu! L’animal en qüestió ni tan sols és un insecte! És un aràcnid. Una aranya depredadora del gènere Myrmarachne. Les més de 200 espècies d’aquest gènere d’aranyes estan especialitzades en la imitació gairebé perfecta de diferents espècies de formigues, de les que s’alimenten. Constitueix un exemple de l’anomenat

mimetisme, en virtut del qual una espècie imita la forma i el comportament d’un altra a canvi de treure’n un profit. Les Myrmarachne són exemples d’un tipus complex de mimetisme. D’una banda el mimetisme convencional o Batesià postula que una espècie inofensiva imita una altra per tal de ser confosa per una de perillosa pels seus depredadors. D’altra banda, el mimetisme agressiu explica que una espècie pot fer-se passar per una altra per acostar-se millor a les seves preses i capturar-les amb més facilitat. En el cas d’aquestes aranyes es donen tots dos tipus de mimetisme. Però la vida d’aquests aràcnids no és tan senzilla com pot semblar. Les formigues imitades sovint són espècies agressives que es defensen en grup de forma eficaç. Per tant, la Myrmarachne ha de mantenir-se prou a prop de les formigues per semblar que forma part del grup. D’aquesta manera, els seus depredadors la deixen en pau i pot capturar el seu aliment. Però d’altra banda no pot acostar-se massa a les formigues, ja que corre el risc de ser detectada i atacada feroçment pel grup. Així doncs, la supervivència d’aquestes aranyes depèn d’un delicat equilibri instintiu modelat per la evolució durant milions d’anys. Toni Valls. Professor de Biologia.

ESPAI D’EXPRESSIÓ

àrea Ciències Socia ls

Professors i pr of

s t ia g u f e r ls e i y s k Ban

essores de l’À

rea de Socials

Dismaland (Dismal, depriment) fou un “parc temàtic inadequat per als nens” creat per l’artista britànic Banksy, amb la col·laboració de més de 58 artistes, al complex Weston-supermare a Somerset, Anglaterra. Inaugurat el 21 d’agost de 2015 i clausurat el 28 de setembre, el parc era una instal·lació temporal amb un component de denúncia política i social, inconformista i antisistema. La tragèdia dels refugiats protagonitzava una de les instal·lacions artístiques: el visitant podia pilotar en una piscina dues pateres repletes d’immigrants i sortejar els cadàvers dels ofegats. “Pròximament… Dismaland Calais”, assegurava Banksy a la seva web, referint-se que tota la fusta i els materials de Dismaland serien enviats als camps improvisats a la ciutat francesa de Calais per construir-hi refugis. La Jungla és el campament on esperen prop de 6.000 immigrants, sobretot d’Eritrea, Etiòpia, Sudan i Afganistan, per intentar creuar el Canal de la Mànega. “L’anomenem La Jungla perquè les persones que arriben aquí són tractades com animals”, diu un voluntari. A inicis de desembre, Banksy va fer una nova obra d’art de denúncia a La Jungla de Calais, immortalitzant Steve Jobs en un mur, molt a prop de les tendes de campanya. El grafiter ha explicat en un comunicat que Apple només existeix perquè les autoritats dels Estats Units van permetre l’entrada al país a un jove de la ciutat d’Homs, a Síria, referint-se al pare d’Steve Jobs, un immigrant sirià: “Tot sovint ens volen fer creure que la immigració és una càrrega per als recursos d’un país, però Steve Jobs era fill d’un immigrant sirià.” L’alcaldessa de Calais ha decidit protegir el graffiti, perquè tenir una obra així és una gran oportunitat per a la ciutat.

ESPAI D’EXPRESSIÓ

a c i t ò b o R Fa 8 o 9 anys un alumne, va obtenir un excel·lent del seu treball de recerca de Batxillerat. Era un seguidor de línies no programable, és a dir, un giny que anava seguint un camí pintat al terra. No era molt excitant, però era quelcom nou, i estava força ben explicat. Avui, aquell projecte ni tan sols entraria dins de la categoria de treball de recerca. En aquests anys la robòtica ha penetrat tan ràpidament en tots els àmbits, que els últims cursos ens hem trobat, als treballs de recerca dels nostres estudiants, des de robots que lluiten entre ells, a controls domòtics, estacions meteorològiques, escombradors automàtics, sistemes de seguretat i aquest any un braç automàtic que es controla directament amb el pensament... de debò, jo he estat el tutor. I és que com no podia ser d’una altra manera, l’escola reflexa la realitat de la penetració de la robòtica en la vida quotidiana. Pensem en l’última vegada que vam parlar per telèfon amb una irritant màquina que ens fa marcar un numero, o si coneixem algú amb un cotxe que aparca sol, o la línia 9 de metro. El que està clar és que cada vegada els trobem més a prop. Hi ha estudis que diuen que en 10-15 anys la meitat de les feines actuals es podran fer per sistemes automatitzats. Fa un any a Xina una fàbrica va passar de tenir 650 treballadors a no tenir-ne cap! Amazon ha instal·lat magatzems totalment automatitzats... Ja hi ha vehicles autònoms que circulen tranquil·lament per les carreteres, i és qüestió de temps que el conduir un cotxe sigui una cosa romàntica. El tema no és nou. Però no per això deixa de ser inquietant. També sembla clar que apareixeran noves necessitats, i per tant noves feines. 1

www.bbc.com/news/education-21261442 4/2/2013

àrea de Tecnologia

Xavier Perramon. Pro

fessor de Tecnologia.

A Regne Unit van veure de què anava el futur fa uns quants anys i van fer la previssió que necessitarien 200.000 programadors. La tasca no és fàcil. I el que han fet és introduir, de manera natural, la programació en els seus curricula de primaria. I més que la programació amb ordinadors, on tot està encabit en una pantalla, la programació amb microcontroladors i miniordinadors, ja que el passar de les linies de codi a quelcom físic i extern és molt estimulant i atractiu, i aquí neix el programa Picaxe (una placa controladora amb sensors incorporats de baix preu) i Raspberry Pi (un ordinador de 35 €, totalment configurable) de manera que els nens i nenes els tinguin per la mà i no els sembli una matèria de “friquis” . Al Batxillerat britànic, des del 2013 han donat a la Informàtica (que la denominen Computer Science) la mateixa categoria que la Física, la Química o la Biologia1 ... ja no és una eina, en plan Ofimàtica: Word, Excel... és quelcom superior. Es tracta de passar de ser usuari a ser creador, en definitiva. I a la nostra Escola? Anem poc a poc, però consolidem les passes que fem. Aquest any és el primer de l’extraescolar de Robòtica, de la que ja hem parlat. A la Informàtica de 1r d’ESO hem incorporat, des de l’any passat el programa Code.org on els estudiants entren de manera lúdica i natural en la programació i poden passar fàcilment a altres àmbits més complexos com ara Scratch. Tenim el projecte per incorporar la robòtica, a partir de l’experiència de l’extraescolar a l’aula ordinària, en la matèria de Tecnologia. Tinc la impressió que és molt important que els (i les!) alumnes vegin que aquesta matèria és quelcom que està pertot i que ho estarà encara més. I que si no volen veure la seva futura feina amenaçada per un robot, potser una bona manera és ser algú que els controli o els programi.

ESPAI D’EXPRESSIÓ

àrea d’Artístic

Dibuixos: alumnes de

Batxillerat d’Arts plá

stiques

Model natural i expressió personal

El model del natural és una proposta a partir de la qual es poden crear altres formes simplificades per mitjà del gest que redueix la complexitat de la realitat externa. El registre gràfic, la línia , aporta contorn, direccionalitat, gest, i és la conseqüència de cada autor, però també del material utilitzat ; el llapis, el carbó, la tinta ,… aporten duresa, flexibilitat, força i suavitat.

“La simplificació consisteix en l’observació del que volem representar per tal de trobar l’essència.No són quatre línies, es tracta d’ un procés per seleccionar i prioritzar el que per a nosaltres dóna sentit a l’objecte/subjecte, al ser. A l’hora de simplificar anem més enllà del que estem acostumats a veure i a fer i això ens estimula les idees i ens fa innovar. És un ventall d’aire fresc obert a la nostra evolució.” Text: Maria Elias. Batxillerat d’Arts plástiques.

Ho voleu saber? SUMMEM El passat 2 de febrer l’Escola Pia va presentar al CCCB el seu projecte per la interdisciplinarietat a l’aula “SUMMEM”. Aquest projecte és la gran aposta de l’Escola Pia per a transformar la relació ensenyamentaprenentatge dels alumnes, des de la interdisciplinarietat de coneixements a l’aula i el foment d’un esperit cooperatiu d’aprenentatge. Es va poder seguir l’acte en streaming des de la web de l’escola. Podeu ampliar informació del projecte a http://summempub.escolapia.cat/

PRÀCTIQUES DE LABORATORI Els alumnes que cursen 2n curs del CFGS de Laboratori clínic i biomèdic comencen aquest mes 440 hores de pràctiques a laboratoris d’hospitals com Can Ruti, Sant Joan de Déu o Moisés Broggi i a Instituts d’investigació com el IMIM de l’Hospital del Mar o IMIM Germans Trias i Pujol. En molts dels casos els alumnes han necessitat passar una prova de selecció entre molts candidats. Molta sort i bona feina a tots!

SOM SOLIDARIS Més de 400 persones es van donar cita al Concert de Nadal dedicat aquest any a la MaratoTV3. La recaptació total del concert, a partir de les donacions voluntàries, va ser de 1.206,13€, en benefici de la investigació de projectes per a combatre la diabetis i l’obesitat, ingressats el dilluns 14 de desembre al compte de la MaratoTV3. També hem participat a la campanya de recollida de joguines “QUE NO FALTE DE NADA” que ha aconseguit recollir un total de 25.197 joguines arreu de l’estat espanyol i en la campanya de l’Escola Pia de Catalunya #BicisperdesprésdeReis que ha recuperat i reciclat 115 bicicletes entre totes les escoles participants. Us agraïm molt la vostra participació, predisposició, solidaritat i altruisme.

EXPOSICIÓ RESILIÈNCIA A L’ESPAI JOVE FONTANA Com ja ho van fer l’any passat, els nostres alumnes de batxillerat d’Arts plàstiques han exposat els seus treballs personals a l’Espai Jove La Fontana. La mostra col·lectiva, titulada “Resiliència”, constava d’il·lustracions, fotografia i pintures en les que els joves expressaven, de forma personal, els seus neguits, emocions, inquietuts,... L’exposició es va inaugurar el 22 de gener i ha estat oberta al públic fins el passat 15 de febrer.

SIX SIDES El David Sirera, alumne de l’escola de 2n de batxillerat tecnològic, ha dissenyat una App que podeu trobar a la PlayStore per Android. Es diu “Six Sides” i és un joc estil Arcade amb 2 botons per anar esquivant obstacles i aconseguir monedes i guanyar nous personatges. Moltes Felicitats David i molta sort amb l’aplicació!

INTERNATIONAL PROGRAMMES DEPARTMENT acionals

Rosa Cols | Responsable de Programes Intern

Aquest primer trimestre el Departament de Programes Internacionals de l’escola ha estat enfeinat amb les següents activitats:

Visita d’un grup d’alumnes del Collège St. Joseph de Chateaubourg (França) Els dies 13 i 14 d’octubre ens van visitar 42 alumnes i 4 professors d’aquesta escola de secundària de la Bretanya. Trenta alumnes de 3r i 4t d’ESO de la nostra escola van ser els encarregats de rebre’ls i fer tot un seguit d’activitats amb ells. Va ser un primer tastet dels Programes Internacionals per a gairebé tots ells!

The Gunilla Project Un any més, i aquest ja és el cinquè, al novembre ens hem trobat amb els alumnes i professors de l’Öckerögymnasieskola de Suècia, que arriben a Barcelona per mar per fer tot d’activitats plegats durant la seva estada a la ciutat. Aquesta escola té la peculiaritat que embarca els seus alumnes en diferents travessies a bord del T/S Gunilla, un veler de 3 màstils. És per això, que quan passen per la ciutat fent la ruta del Mediterrani aprofitem per fer activitats conjuntes en anglès amb 23 alumnes de 1r de batxillerat. Amb la col·laboració del Museu Marítim, vam començar amb uns ice-breakers i tot seguit vam fer una gimcana fotogràfica per la ciutat. En acabar, i un cop votada i premiada la millor fotografia, vam anar fins al vaixell, on ens van explicar la vida a bord i ens vam quedar a dinar. Tota una experiència!

The Virtue Project El curs passat vam començar aquest projecte organitzat per la Universitat de Goteborg, i que es va fer coincidir amb l’arribada del vaixell T/S Gunilla. El Virtue Project és un projecte de ciències, que hem tornat a compartir amb els alumnes suecs, però que a diferència de l’any passat, aquest any ha liderat professorat de ciències de l’escola i s’ha dut a terme en els nostre laboratori. Els alumnes de 1r de CFGS de Laboratori Clínic i Biomèdic van fer un matí de treball al laboratori en anglès amb els companys suecs per observar i analitzar què hi havia a la superfície d’uns discs (tipus CD), que havien estat submergits des de feia mesos a l’aigua del Port del Barcelona. Va ser una manera de començar a introduir els Cicles Formatius en els Programes Internacionals i de posar en pràctica l’anglès tècnic que estan aprenent a l’aula.

Participació en els grups de treball del Projecte Internacional SESAME

Durant el mes d’octubre 3 alumnes de 2n curs de CFGS de Laboratori Clínic i Biomèdic i professorat de l’escola va poder participar en els grups de treball d’aquest projecte sobre Emprenedoria Social i Mentoria, que s’està coordinant des de la Fundació del Servei Solidari de l’Escola Pia juntament amb diferents institucions europees.

Sessions preparatòries per als delegats d’EGMUN Els 12 alumnes de 2n de Batxillerat que van assistir a l’EGMUN (Espergaerde Gymnasium Model United Nations) a Dinamarca van continuar la preparació engegada a finals del curs passat. En aquestes classes van assajar sobretot la part oral de la feina feta i van començar a debatre entre ells en anglès formal.

Viatge a Dinamarca per participar a l’EGMUN L’Espergaerde Gymnasium Model United Nations (EGMUN) va tenir lloc del 17 al 23 de novembre a Espergaerde, un poble a uns 40 quilòmetres al nord de Copenhague, organitzat per la seva escola de secundària. Aquesta simulació, amb 400 alumnes participants, és la més gran de Dinamarca i ja fa 13 anys que s’organitza. Per a la nostra escola, aquesta va ser la 9 vegada que assistíem a un MUN però la primera vegada que ho fèiem a Dinamarca. La delegació de l’escola va estar formada per 12 alumnes, que van representar França i Nigèria en els diferents comitès, tot un repte! Els nostres alumnes van poder participar en una Cerimònia Inaugural espectacular a la Glyptoteket de Copenhague i a uns debats sobre temàtica diversa de nivell molt alt. Tot i que el funcionament va ser una mica diferent del que estem acostumats a Alemanya i Romania, els nostres delegats van fer-hi un molt bon paper i, fins i tot, la Marina Lucas, delegada de Nigèria al Consell de Seguretat va recollir el premi a la “Best First-timer”, a la millor delegada del seu comitè L’allotjament va ser en famílies d’alumnes de diferents escoles de la zona que també hi participaven, i així els nostres alumnes van poder conèixer també una mica més d’a prop les tradicions daneses i tastar molts plats típics. Entre discussió i discussió en els comitès per arribar a acordar resolucions, l’official party i la unofficial party, hi va haver temps per gaudir de la neu, poder veure els mercats de Nadal i trobar la Sireneta. Una experiència inoblidable!

Càstings per a participar als Projectes Internacionals MUNs 2016 Un cop aquí, després d’EGMUN, a mitjans de desembre, es va fer la reunió informativa i les proves de selecció per aquells alumnes de 1r de Batxillerat que volen participar en una simulació de les Nacions Unides, ja sigui a Romania, Alemanya o Dinamarca, aquest curs o el curs vinent. Cal destacar que els càstings es van allargar durant una setmana ja que hi va haver molts candidats i que el nivell de preparació, ganes i il·lusió per participar va ser impressionant! La darrera setmana abans de les vacances de Nadal es van donar els resultats i les cartes de nomenament als 22 alumnes que han estat escollits per formar part de les dues properes delegacions. Després de Nadal van començar la seva preparació diplomàtica.

I sense oblidar... Que durant el primer trimestre ens han concedit el Erasmus Charter For Higher Education (Carta Erasmus d’Educació Superior), que vam sol.licitar l’any passat, i que ens ha de permetre poder obrir del tot els Programes Internacionals als Cicles Formatius de Grau Superior, ja sigui participant en projectes o buscant estades de pràctiques a l’estranger per als nostres alumnes.

La mediateca Quan em van demanar per aquest número de la revista un llistat de llibres que tractés el tema dels refugiats vaig tenir clar que no volia centrar-me en llibres sobre la guerra i la pau, ni sobre llibres sobre l’emigració per motius de feina o progres social. Volia centrar-me únicament en el tema dels fugitius de les guerres, de les dificultats que han de superar i les condicions de vida allà on els acullen.

Rosa Maria Dos Santos | Responsable de la Mediateca

Tots hem pogut veure les colpidores imatges de les famílies majoritàriament sirianes arribant a peu o en fràgils barques a les fronteres d’Europa. No podem ignorar la realitat que viuen. Confio que aquest recull sigui del vostre interès i us ajudi a entendre millor el que s’ha considerat la «major crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial».

ÀLBUMS IL·LUSTRATS PER TOTES LES EDATS: FRANCOTTE, Pascale Lluny del meu país La Galera, 2008 Aquesta història devastadora no només explica amb fidelitat l’inici de la guerra en un país africà, sinó que, gràcies a la perspectiva narrativa infantil, representa amb agudesa la manera com un nen pot viure la irrupció de la guerra i l’exili en la seva vida.

GÓMEZ, Ricardo; ALONSO, J.R. (il∙l.) 7x7 cuentos crudos. Aunque éste no sea un buen sitio para nacer. SM, 2007 Aquest llibre parla de la realitat escruixidora de molts dels països dels quals s’emigra si es pot. Es tracta d’un llibre de contes diversos amb el denominador comú de la seva breu duresa, però sens dubte és un dels títols recents més bells en aquesta aposta per la sensibilització social dels infants sobre els conflictes del món actual.

LOFTHOUSE, Liz; INGPEN, R. (il∙l.): Ziba vino en un barco. Lóguez, 2008 A causa d’una guerra que assola el país, Ziba i la seva família es veuen obligats a emigrar. Fan un viatge transatlàntic, amuntegats entre altra gent, dolguts pel que deixen enrere, entre il·lusionats i temorosos pel futur incert que els depara el país que els acollirà. El seu viatge intern és un vaivé entre els records de les persones i els espais còmodes del passat, d’una banda, i les seves projeccions esperançades d’una vida allunyada de les tragèdies …

PER ALUMNES D’ESO... VAN LEEWEN, Joke Quan el meu pare era un arbust Cruïlla, 2013 Hi ha una guerra i el pare de l’Ela ha d’anar a fer de soldat, i ella es queda amb la seva àvia, perquè la mare fa temps que viu en un altre país. Però quan la situació es complica, l’Ela ha d’iniciar un llarg viatge ple de perills i absurditats burocràtiques amb altres nens, cap a l’estranger, al país de la seva mare. Una molt bona descripció de les peripècies que han de passar els refugiats que fugen de les zones en guerra.

GEDA, Fabio En el mar hi ha cocodrils La Galera, 2011 La por a l’abandonament, a la pèrdua de les seguretats i al desconegut regnen en aquesta novel·la que segueix el periple d’un noi afganès, anomenat Enaiatollah, des de la seva fugida de la persecució talibana fins a l’arribada a Itàlia. El relat és apassionant, no només per les aventures i situacions crues que narra, sinó per la finesa i la profunditat amb què es construeix la veu del protagonista

PER ADULTS... LOBATO, Tania Los niños de Bosnia Ediciones la lluvia, 2013 Han passat vint anys de les campanyes d’acolliment de nens refugiats de la guerra dels Balcans (19911995). Van ser varis els pobles i ciutats que van acollir nens, i moltes les famílies d’acolliment que van cuidar d’ells, els van voler, els van escolaritzar, van participar de la seva educació, els van ensenyar l’idioma i en definitiva van compartir un trosset de vida amb ells. Tania Lobato ens mostra què va ser d’ells, en què s’han convertit...

LONGUÉ, Olivier Huir para vivir Icaria editorial, 2003 Se centra en les condicions de vida actuals de les persones refugiades. Són grups humans a qui també se’ls priva de la llibertat de moviment, estiguin en camps establerts en zones fronteres o en barris dins de les ciutats. L’autor de l’assaig és director general de l’ONG Acción contra el Hambre, i això s’evidencia tant en els valuosos exemples que cusen el llibre –els requadres sobre conflictes armats representen més d’un terç del text– com per la imatge positiva que es transmet de les organitzacions no governamentals, gens qüestionades.

DVD PROMISES Els nens i nenes palestins ens presenten les inquietuds i esperances de la població palestina. Sanabel i Faraj viuen al camp de la població refugiada de Deheishe a Cisjordània. Mahmud, viu a Jerusalem Oriental. Viuen separats i en llocs molt restringits. Què els uneix? Trailer: https://youtu.be/ySJaH7OXzOA

CONTACTEM AMB ELS EXALUMNES Anna Altemir, arquitecta

L’Anna és exalumna de batxillerat de l’Escola Pia Nostra Senyora. Va escollir l’itinerari tecnològic, al qual va afegir matèries optatives de l’artístic, construint així un perfil interdisciplinar de formació que defineix perfectament la nostra proposta de batxillerat. Els seus estudis superiors es van encaminar cap a Arquitectura Superior, a la UPC. Des de 2011 és arquitecta i col·labora com a professora en algunes universitats. La seva professió i la seva passió per la natura l’han portat a fundar un col·lectiu d’arquitectura, que es diu Base-A, dedicat a la bioconstrucció i a la cooperació internacional. (consulteu http://base-a-org.blogspot.com.es/ per a més informació).

Això de la bioconstrucció sona molt bé... en què consisteix? La bioconstrucció s’ha d’entendre com la manera de construir el nostre entorn de forma respectuosa amb tots els éssers vius, no només reduint l’impacte ecològic que suposa, sinó també pensant en la salut i l’harmonia de les persones usuàries de l’arquitectura. Sorgeix d’aquí, la idea de la cooperació internacional?

En el meu cas és al revés, vaig aprendre bioconstrucció gràcies a la participació

com a voluntària en diversos projectes de cooperació mentre encara era estudiant. A Bolívia, al Sàhara i al Senegal vaig aprendre les tècniques de construcció amb materials naturals com la tova - adobe en castellàja que allà, la majoria de persones no es podien permetre construir amb materials industrialitzats com el ferro i el ciment. Veient el baix impacte de les construccions que aquelles comunitats feien de manera col·laborativa i amb coneixements dels seus avantpassats, vaig entendre que calia que a Occident féssim un canvi de mentalitat que ens acostés més a la natura

i a viure en entorns més saludables, pel bé de nosaltres i de tot el planeta. Caram... D’altra banda, també vaig adonarme’n que hi havia alguns problemes en aquelles construccions tradicionals que es podien millorar, per aconseguir més confort i durabilitat dels edificis, és per això que a Base-A, entenem la cooperació internacional com un intercanvi de coneixements. Per exemple, actualment estem iniciant el projecte de reconstrucció de Bhimphedi, un poble del Nepal afectat

pels terratrèmols de l’abril del 2015. Les seves construccions tradicionals són de pedra i fang, i estructura de coberta de fusta, tots els materials són de km0, però moltes cases no són resistents als terratrèmols. Hi ha altres projectes internacionals en els que participeu? Fins ara sempre hem treballat en comunitats rurals, ja que cal treballar per intentar frenar la migració massiva cap a les ciutats que s’està duent a terme a tot el planeta i que és una forta causa de l’augment de desigualtats entre les persones i de contaminació. El gran problema del segle XXI serà el canvi climàtic però també les grans aglomeracions en el que anomenem assentaments informals, com els “slums” de l’Índia. Millorant la qualitat de vida als nuclis rurals podem evitar que moltes famílies hagin d’enviar els seus fills a les ciutats en busca de feina o per continuar la seva educació. Base-A, llavors, esdevé un projecte en valors... Quan vam crear Base-A ho vam fer amb l’esperit de poder contribuir amb la nostra professió a la millora de la societat, ja que creiem que cal enfocar les nostres carreres cap al benefici social i no només vers el benefici econòmic.

Què et va arquitectura?

decantar

per

estudiar

Era una carrera que unia dos aspectes que m’agradaven molt: d’una banda el repte intel·lectual d’una carrera tècnica que exigia molt d’esforç i dedicació, i de l’altra una forta component artística que permetia expressar la creativitat. Al batxillerat vaig escollir un itinerari tecnològic amb optatives d’arts per què era el més adient a les meves capacitats i aficions. Sens dubte que l’elecció de la carrera va venir molt condicionada per l’experiència del batxillerat. Què és el que més t’agrada de la teva feina? Veure com els somnis de les persones per les que treballes es fan realitat; com les il·lusions de tenir una escola nova, o una casa on formar una família, es materialitzen. M’encanta! Fer realitat els somnis resulta poètic. I ser arquitecta, formava part dels teus somnis? En el meu cas, no tenia familiars ni coneguts en aquesta professió i realment no sabia quin tipus de vida comportava el ser arquitecte. Em vaig guiar pels aspectes acadèmics (pla d’estudis i guia docent), les assignatures m’agradaven i el que coneixia a nivell general de la professió també. Hauria estat bé tenir accés a un despatx

d’arquitectura per construir una idea més fidedigna de l’exercici de la professió. Però això no sempre resulta fàcil... És cert... Per altra banda, el meu pare va estudiar primer d’arquitectura superior i ho va haver de deixar per posar-se a treballar i ajudar econòmicament a la seva família. Per mi, escollir aquesta carrera, era una mena d’homenatge al meu pare, ja que gràcies al seu esforç jo tenia l’oportunitat d’estudiar-la. Quins records guardes de la nostra escola? Ui! Molts, i molt bons tots. Tant dels dos tutors que vaig tenir (en Jaume Garcia i en Xavi Perramon) que em feien les classes molt amenes amb les seves anècdotes, com dels amics que vaig fer i amb els que encara mantinc el contacte... Ah! i les funcions de Nadal, on cantàvem i ens crèiem unes grans estrelles de l’espectacle! Sàpigues que encara les fem... Les sessions d’estudi en grup i els treballs en equip em van permetre començar a formar-me en una de les competències més necessàries actualment com és saber-te desenvolupar en equips de treball així com, d’altra banda, el fomentar la recerca i l’aprenentatge autònom.

NOMÉS HI FALTES TU!

ESO Educació des de l’experimentació cientíﬁca Educació des de la sensibilitat artística Educació emocional i competència social

BATXILLERAT Totes les modalitats: 11 itineraris diferents Arts Plàstiques, disseny i audiovisual Arts escèniques, música i dansa (MEMORY) Ciències i tecnologia Humanitats i ciències socials

FORMACIÓ PROFESSIONAL GM Cures Auxiliars d'infermeria (DUAL). GS Laboratori Clínic i Biomèdic. GS Animació 3D, jocs i entorns interactius amb efectes especials per al cinema (ESCAC). Curs d'Accés a grau superior Curs de Preparació Prova d'Accés (19 anys).

Carrer Diputació 277 08007 Barcelona Telf. 93 4881166 Fax 93 4876038 www

http://nostrasenyora.escolapia.cat

nostrasenyora@escolapia.cat www.facebook.com/epianostrasenyora @epnsdiputacio @epnsdiputacio