Page 1

L’ESPI@ DIMONIS Revista interna de l’Escola Pia de Nostra Senyora

Carrer Diputació 277, Barcelona

Número 4. Març 2010

ESCRIUEN ELS TRES PRESIDENTS FÒRUM SOCIAL CATALÀ DOSSIER 180 VALORS

Les dones i els homes no naixem fets i condrets, autònoms. Esdevenim cada vegada més humans —i, en aquest creixement l’educació hi pot ajudar molt— a mesura que anem fixant en la nostra interioritat aquelles categories amb les quals avaluem les informacions que ens arriben del món (coneixement), per les quals optem (decisió voluntària) i a partir de les quals treballem per deixar-hi una petjada singular (actuació). Aquestes categories són els valors. La idea de valor (valor prové de ‘valer’), tanmateix, té un pes universal per a tothom o depèn d’una determinada interpretació del món? Vist que la interpretació del món no és uniforme, un discurs que vulgui ser honest sobre els valors ha de ser per força polèmic. Els valors, encara que siguin canviants en tant que realitats susceptibles d’elecció preferencial, defineixen criteris de la conducta personal i comunitària. Uns s’han d’encaixar amb d’altres per arribar a perfer la personalitat de cadascú. No us estranyeu, doncs, que la portada d’aquest exemplar de l’Espi@dimonis, dedicat, enllà de la marxa escolar, als valors — tema del qual tenim l’honor de poder publicar escrits dels Molt Honorables Presidents de la Generalitat de Catalunya— estigui inspirada en aquesta plasmació abstracta de rectangles de colors, en certa manera inspirada, d’una banda, en els trencadissos gaudinians i, de l’altra, en l’obra del pintor Paul Klee. Tots dos, Gaudí i Klee, van ser moderns: encaixant figures geomètriques tradicionals o rebuigs ja existents arribaren a la unitat de l’obra d’art. Esperem que nosaltres sapiguem encaixar, com ells, en la nostra interioritat, aquells valors que ens fan ser persones a la vegada flexibles i d’una sola peça. No es por assolir cap obra d’art millor que la de la nostra persona.


EDITORIAL Els dies 16 i 17 de gener es va celebrar als espais de l’Escola Pia de Nostra Senyora el II Fòrum Català de Teologia i Alliberament, que va concentrar la reflexió de més de 450 persones, i que té el suport de l’Escola Pia de Catalunya. Publiquem aquí l’esperit que va animar aquest Fòrum català i, més endavant, el Manifest del Fòrum. El professor Jaime Botey va introduir el Fòrum descrivint-lo amb aquestes paraules: 1. S’assoleix un espai de creients, d’aquelles persones que viuen el sentit de Déu, de la transcendència i de l’ alliberament de la persona com a dimensions fonamentals de les seves vides i ho viuen com a dos aspectes indissolublement units. És la perspectiva que dóna sentit a les seves relacions amb els altres, els és font de llibertat i la raó de l’esperança. 2. L’objectiu és crear xarxa, oferir un espai per a poder compartir i acompanyar, d’intercanvi. El creixement de les contradiccions en la societat ha fet créixer el nombre de persones i grups que, des de diferents concrecions, viuen aquestes dues opcions... 3. Ha de ser un espai de trobada de les tradicions religioses. Partim del convenciment que poder compartir, des de la igualtat i el respecte, sense fanatismes, sectarismes o autoritarismes, les múltiples cares del mateix Déu o les diferents profunditats de la persona, és una riquesa, perquè ningú té el monopoli de Déu o del sagrat. Que cal superar els cercles tancats sobre si mateixos i passar de la fragmentació al pluralisme. 4. Caldrà mantenir la connexió amb el Fòrum Social Mundial, el Fòrum Social Català i el Fòrum Mundial de Teologia i Alliberament, en tant que aquests són espais de trobada d’experiències i d’alternatives. Fent nostre el seu lema fonamental que “Un altre món és possible”, nosaltres també diem que “una altra forma de viure la fe, una altra manera d’entendre Déu i unes altres esglésies són possibles”. 5. Des de la laïcitat, el respecte a l’autonomia de les institucions civils i des de la consciència que la fe és un do que no pot imposar-se. En tant que creients, participem en les estructures del món com tot altre ciutadà, ja que en el treball a favor de la justícia la fe no aporta cap plus afegit de garantia, de radicalitat o de saviesa. Cal, a més, que tinguem present que la qüestió fonamental no és la religió i ni tan sols Déu, sinó quina resposta som capaços de donar avui als greus problemes de la humanitat. 6. Acostumant-nos a llegir la vida i la història des de baix, des de la contrahistòria, no des de l’òptica dels guanyadors, com quasi sempre s’ha fet. Els pobres són el referent principal i la clau teològica d’on neix el sentit de l’esperança per fer un altre món possible.

CRÈDITS: L’Espi@dimonis, num. 4 (març 2010) Revista interna de l’Escola Pia de Nostra Senyora Carrer Diputació, 277.- 08007Barcelona

Tel. 93 488 11 66 Tax: 93 487 60-38 Adreça electrònica: nostrasenyora@escolapia.cat Pàgina web: http://www.nostrasenyora.escolapia.cat Aquesta és una revista de la qual es responsabilitza el grup de Redacció i Periodisme de 1r de Batxillerat de l’Escola coordinat per Lluís Busquets i Grabulosa, amb la col·laboració dels responsables de tots els nivells i de tots els autors que signen. Correcció: Marta Castillon. Disseny: Yago Alcover.

SUMARI Editorial.............................................................................................p. 2 Xerrada de la psicòloga Juani Mesa........................................p. 3 Aquí l’ESO..........................................................................................p. 4-6 Haikus.................................................................................................p. 7 Miscel·lània.......................................................................................p. 8 DOSSIER SOBRE VALORS..............................................................p.9-30 Manifest del Fòrum “Teologa i alliberament”.......................p. 31 Conte per acabar............................................................................p.32. Mediateca.........................................................................................p. 33 Microcontes.....................................................................................p.34 En farem cent..................................................................................p.35 Entrevista a Úrsula Corberó........................................................p. 36-37 Ficcionari...........................................................................................p. 38 Refranys.............................................................................................p.39 Imatges..............................................................................................p.40

Al DOSSIER hi trobareu - articles sobre els valors que necessitem els joves del segle XXI dels Molt Honorables Presidents de la Generalitat de Catalunya; - una tria de 180 valors per al segle XXI amb les respectives definicions (o aproximacions); - entrevistes als professors i experts en valors C. Duarte, A. Sáez, F. Torralba, A. Oliveres, J. M. Lozano i R. Lobo; - reflexions sobre els valors en relació als mitjans de comunicació social, la família i la ciència; - les 20 negacions de l’hinduisme; - informacions sobre el Projecte d’Ètica Mundial que promou Hans Kung i el Fòrum Social Català.


ELS LÍMITS, LES NORMES I LA NEGOCIACIÓ AMB ELS ADOLESCENTS El dijous 18 de febrer Juani Mesa, Doctora en Psicologia Evolutiva i col·laboradora del professor Manuel Segura de la Universitat de La Laguna de Canàries en la formació sobre el programa de “Competència social”, va oferir una conferència als pares de l’escola —érem una seixantena de persones—, de la qual destaquem aquests punts. L’adolescència ha estat sempre l’etapa de la vida que cerca l’autonomia, i ara sembla que s’allarga en alguns casos fins els vint anys (nosaltres, els adults, mantenim sovint un excés de protecció que hi contribueix). Tothom està d’acord en el fet que cal marcar els límits en la infantesa, dels 4 als 6, però també és molt important fer-ho dels 14 als 18.

I .Què suposa educar?

II. Què més podem fer a casa? 1.

1.

Pensar abans d’actuar. Buscar solucions i preveure conseqüències. (Hi ha poc entrenament en preveure les conseqüències dels actes (exemple: he suspès per manca d’estudi i això comporta...) També suposa tenir empatia ( posar-setmanalment en el lloc de l’altre). 2. Distingir allò que està bé i allò que no ho està; per a mi, i per als altres. És a dir, tenir consciència moral. En diem ser bona persona. Suposa anar construint el propi sistema de valors, primer aquells que són apreciats pel grup d’iguals (confiança, lleialtat, sinceritat...). Això està relacionat amb l’optimisme de superar decepcions davant metes plantejades (ho analitzo i interpreto el fracàs com un senyal que m’he d’esforçar més...) o amb el pessimisme, que consisteix a “llençar la tovallola” davant d’un objectiu no assolit (Exemple: “De què em serveix estudiar?...). La postura còmoda és el presentisme: gaudir “de l’aquí de de l’ara”, sense estar disposat a l’esforç. Els adolescents no poden exigir viure com adults sense cap responsabilitat. La llar no és cap pensió. En situacions d’enfrontament entre pares i fills, hem de pensar quines coses s’han d’haver après abans. Quan un jove crida o ofèn els pares, probablement ja ho ha fet abans. 3. Reconèixer els nostres sentiments i gestionar-los bé. Això suposa l’educació emocional. Els adolescents manifesten amb intensitat les alegries i les ràbies. Què fem davant expressions explosives, com “no sé per què m’has toca tu com a mare”? o bé “Jo dic el que penso i, si no t’agrada, pitjor per a tu!”? Cal cercar un altre moment per al diàleg i per demostrar-los que aquestes expressions denoten immaduresa i que l’autocontrol s’aprèn. 4. Ensenyar-los a respectar les emocions i els sentiments dels altres, i a saber-los tractar. 5. Relacionar-nos i expressar-nos amb habilitats socials. Hi ha coses que no es poden deixar dir, per molt calents que estiguin (“Deixa’m en pau, gilipolles”). En aquestes ocasions, si sorgeixen, no podem restar al seu mateix nivell. Primer, hem de ser coherents amb les sancions que posem, i després buscar l’ocasió de reflexió sobre allò que ha passat i fer el possible per tornar a endegar la relació. Les habilitats socials s’aprenen per imitació. Si ens aturem a pensar-ho, nosaltres també ens assemblem bastant als nostres pares. L’assertivitat és la paraula clau: consisteix a dir a l’altre el que creiem que és just, però sense faltar-li al respecte. Promou la justícia i l’eficàcia, que són valors cabdals. Els adolescents copien els models que veuen a casa: el de la inhibició i la passivitat (si calles, callen), el de l’agressivitat, que sol actuar des de l’ofensa i la prepotència (si tu crides, et criden) o el de l’assertivitat, que promou respecte, també en les discussions.

2.

3.

Dedicar-los temps i energia. L’energia era sobretot física, quan eren petits; enl’adolescència l’energia és més mental, i el desgast que ens ocasiona és més psicològic que físic. Tenir control, vigilar. Més encara que quan eren petits i vetllàvem per la seva seguretat, però ara s’ha de fer amb major discreció (interessar-se per on i amb qui van, controlar horaris...). Educar-los amb amor. Saber aprofitar moments en què la tensió es relaxa. Saben que els estimem, però ho han de sentir. Hi ha una “memòria tàctil” que no oblida. A la pregunta “Què és per a tu la família?” el 95% dels adolescents van contestar “qui més m’estima”, “qui no en fallarà mai”. Hi ha un sentiment d’incondicionalitat que tenen clar.

III. Què podem millorar les famílies? 1. Conèixer quin “equip matrimonial” formem, per procurar tenir en la parella estils educatius coincidents. Diuen que hi ha quatre ESTILS EDUCATIUS: l’autoritarista (molta disciplina sense afecte), el permissiu (afecte sense límits), el fet amb autoritat (d’actor>‘qui té el protagonisme’ i es prota amb afecte i amb límits) i el negligent (no hi ha afecte ni normes). El bo és el segon, que no s’imposa per la força sinó pel respecte a la paraula de qui té l’autoritat. No es tracta de cap estil DEMOCRÀTIC, perquè en l’educació, la relació és desigual. Hem negociar sovint amb l’adolescent, però les decisions no es fan per majoria. No som col·legues, i actuem des de la coherència personal. I la parella ha d’anar a l’una. 2. Els pares serveixen per ajudar els fills a conviure i a saber fins on poden arribar. La norma ha de ser consensuada, justa, flexible d’acord a l’edat, i ha de tenir prevista una conseqüència negativa en cas d’incompliment. S’ha de saber dir no sense por i, després, comptar amb el diàleg. Cal establir rutines que fomentin la constància i l’esforç, que seran els motors perquè aconsegueixin el que volen a la vida. I donar-los responsabilitats (fer el llit, recollir la taula, treure el gos o les escombraries 3. Negociar és arribar a un acord, en el qual les dues parts surten guanyant, i comporta mantenir el compromís en relació al que s’hagi establert. Els quatre principis de la negociació són aquests: a) Separar les persones del problema (exemple: Si el tema és l’horari, la cosa és l’hora d’arribada; fer valoracions com ara “Ets un fresc!” és sobrer ); b) Buscar el que uneix, els interessos comuns; c) Veure les opcions possibles per aconseguir l’acord tot donant autoria a l’altre; i d) Establir criteris i triar el que ens sembli objectivament més just i correcte tot basant-se en experiències anteriors i en el sentit comú. Junta de l’AMPA


AQUÍ L’ESO CONCERT DE NADAL El dia 21 de Desembre del 2009, a l’Escola Pia Nostra Senyora vam celebrar el concert de Nadal. Dies abans l’Anna Martínez (Professora de Música de l’escola) ens va comentar si volíem participar en el concert. Nosaltres vam acceptar tot i no estar molt convençuts de si tindríem temps per assajar i preparar-nosho tot. Finalment, amb la constant ajuda de l’Anna vam poder assajar i prepararnos el concert prou bé. Durant les hores d’assaig els músics vam baixar a la sala d’actes, a practicar i assajar les peces que havíem de tocar, mentre un grup assajaven a l’oratori (la sala de la bateria) una cançó final. El dia del concert tots estàvem una mica nerviosos, incloses les presentadores. El concert va començar. Es van tocar peces de tot tipus: - Clàssiques (Cançó del toreador, de Bizet) - Cançons Nadalenques (Adeste Fideles, popular nadalenca) - Bandes sonores (Juràsic Park, La Pantera Rosa) - Rock (Let it Be, The Beatles. Every breath you take, The Police) - I altres Agraïm la participació de l’Escola Taiga. Van ser un excel·lent públic i ens van felicitar el Nadal amb unes postals molt boniques que ells mateixos havien fet. Moltes Gràcies.

Els participants al concert van ser: Les presentadores van ser: - Carla Arias - Iratxe Fernández La directora va ser: - Anna Martínez

Jan Berzal (Guitarra Elèctrica) Nil Berzal (Trompeta) Maria Brey (Piano) Andreu Cabero (Piano) Pere Camps (Bateria) Anna Casanoves (Piano) Héctor De Celis (Viola) Paula García (Piano) Miquel Gimenez (Clarinet) Marta Gomis (Piano) Nico Illaregui (Guitarra clàssica) Xavi Olivar (Saxo) Maria Parés (Piano) Pere Camps Paula Garcia Nico Illarregui Xavi Olivar


DENIP A PRIMER CICLE Avui a l’escola celebrem el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau i, prèviament, hem fet un seguit d’activitats preparant-nos per a aquest dia. Ens han servit per plantejar-nos si la nostra conducta amb els companys afavoreix la pau i l’harmonia a l’escola. Són coses petites però importants que ens ajuden a fer un pas més en el nostre camí amb el fi d’arribar a ser persones. Amb aquest gest l’escola contribueix a l’objectiu comú de la pau. Si a totes les escoles es fes, seria més fàcil d’aconseguir-ho. Les activitats que hem fet a Primer Cicle i que ens han ajudat a millorar com a persones han estat: − Uns coloms amb una branca de llorer al bec, símbol de Pau, en el qual els alumnes hem hagut de reflexionar sobre les coses que podríem canviar per millorar nosaltres mateixos i així fer que les persones que ens envolten també se sentin millor. Hem triat el canvi més important a fer en el nostre comportament i l'hem escrit als coloms que, posteriorment, decoren l'escala de l'escola. − L'altra activitat que hem fet són les paraules prohibides. Primer, per grups hem buscat en una sopa de lletres les paraules que impedeixen que puguem treballar en un ambient agradable. Hem distribuït les paraules i a cada classe n'han tocat 5. Cada grup s'ha encarregat d'escriure les seves paraules en un signe de Prohibit. Amb tots, hem completat el mural del vestíbul. Ens orienten sobre com hem d'actuar si no volem crear “mal rotllo”. − A més a més, a Primer d'ESO, hem fet l'activitat dels medicaments. Es tractava d'inventar-se una cura per a les conductes negatives com ara l'egoisme, la gelosia, l'odi... Hem inventat els noms, els components, les instruccions per a la correcta presa del medicament i els efectes secundaris. Ara cal que tots recordem que aquestes activitats tenen veritable sentit si en el nostre dia a dia actuem en pau amb els altres i creem pau al nostre entorn. Us hi apunteu? Marta Gomis i Maria Lorente 28 gener 2010

SORTIDA A L’OBSERVATORI DE LES RELIGIONS. El dia 19 de gener, els nois i noies de 1r d’ESO vam anar a l’Observatori de les Religions. Primer vam asseure’ns a una sala no gaire gran on ens van fer veure uns pots amb els 4 elements: aigua, foc, terra i aire. Després vam anar a un espai on hi havia un mapa de les religions i unes fotografies d’uns nens dels quals havíem d’intentar endevinar el nom, el lloc d’on eren i la creença religiosa. No tinguérem èxit en els nostres supòsits ja que tots eren de diferents llocs de Catalunya, encara que tenien religions diferents. Vam aprendre que no ens podem refiar de les aparences i que Catalunya és un lloc de trobada de diferents tradicions. Després ens van passar un powerpoint força interessant. A continuació, ens vam dividir en grups i cadascun va fer dues de les tres activitats següents: − Fer de guies d'un “minimuseu” on hi ha exposats els objectes de cada religió: judaisme, budisme, hinduisme i budisme. − Endreçar i ordenar el material d'una exposició en què havíem d'aparellar la imatge amb l'explicació. Veiérem les diferents maneres d'actuar davant de fets importants com ara un naixement, el fer-se gran, la mort,... − Creuar un riu (de broma) ajudant-nos els uns als altres per a poder aconseguir l'objectiu. Per acabar, ens vam explicar les diferents activitats i vam aparellar cada religió amb la seva llei d'or. La conclusió va ser que les religions juntes fan un món millor i, en canvi, enfrontades, creen conflictes i el fan pitjor. Joana Cardoner (1r ESO)


DUES NOTES

El pot i el cafè

APUNT DE COMIAT Aquesta escola m’ha ensenyat moltes coses, però entre aquestes, vull remarcar la més important, i la que m’agradaria que tots tinguessin present: si tu vols una cosa, te la has de treballar i lluitar per ella. També animo tots els alumnes de l’escola i els qui arribaran, que aprofitin l’oportunitat que els suposa poder estudiar en aquesta escola.

L’altre dia vam fer una classe sobre el pot i el cafè. La tutora va apuntar quatre grups a la pissarra: eren les pilotes de golf, les caniques, la sorra i el cafè. Ens va dir que havíem de classificar les coses més importants a la nostra vida en aquests quatre grups. Llavors vam anar aixecant la mà i dient què anava a cada lloc segons el que nosaltres crèiem. Les pilotes de golf, representaven les coses més importants com la família, els amics, les teves aficions, la salut, l’amor… Les caniques representaven altres coses que també ens importaven com la casa, els estudis… I la sorra era la resta, les petites coses. I el cafè, en realitat no era res... Sempre t’ha de quedar temps per fer un cafè amb un amic! Després va sortir un voluntari a la tarima i vam calcular més o menys el que es gastava en roba i veure que moltes vegades ens gastem diners per coses que realment no necessitem o que podríem comprar més barat i fer servir els diners per coses que siguin més útils o més necessàries. Al final vam concloure que hem de parar atenció a les coses que són crucials, dedicar-hi temps, com per exemple estar amb la família o jugar amb els amics; després ja tindrem temps per jugar amb l’ordinador... i altres coses.

Gràcies!

Si omples el pot amb sorra no et quedarà lloc per les coses que de veritat importen.

Nil Santiago, en acomiadar-se de 3r d’ESO

Clàudia Pérez 2n ESO C

Convivències 3r ESO Les convivències semblaven haver començat abans de marxar amb l’autobús, quan tothom entrava a classe amb les seves maletes. A les 9, amb una mica de retard, sortírem amb l’autocar. Vam fer molt de xivarri, cantant, parlant, fent fotos, escoltant música; alguns, malgrat tot, dormien. Cap a les 11 vam parar a una àrea de servei per esmorzar una mica i tots vam compartir els dolços, patates, donuts... Una mica més tard, i amb un ambient genial a l’autocar, vàrem arribar a Banyoles. Vam anar tots junts a la casa de 3rB i allà vam agafar les bicicletes per donar un passeig a la vora del llac; després d’algunes caigudes i de riure molt, vam parar a un prat, que era molt ample i bonic, on vam dinar tots junts. Després de dinar, vam agafar les bicis per tornar a la casa del 3rB a deixar-les. Quan vam haver deixat les bicis, tots estàvem una mica tristos, perquè eren les nostres primeres convivències sense la nostra classe dels dos anys anteriors, però ens vam haver d’acostumar a la idea. Ens acomiadàrem i cada classe a la seva casa! La casa del 3rC estava al Gironès i era una típica casa rústica, molt maca. Tenia camp de bàsquet, futbol i volèibol. En arribar a la casa, els alumnes de 3rC van instal·lar-s’hi i, després, van fer una jornada esportiva. Més tard van fer pastissos: van quedar molt bons! A la nit tots van fer jocs de nit molt divertits i es van menjar els pastissos. Al dia següent van fer una gimcana i s’ho van passar molt bé! La casa B estava al costat del llac. Hi havia moltes pistes de bàsquet, tennis, de futbol, voleibol... En arribar-hi, els alumnes de 3rB també s’hi van instal·lar i, com els de 3rC, també van fer la jornada esportiva i també van fer pastissos, que després es van menjar en la “discoteca”. Al dia següent també van fer les gimcanes. La casa de 3rA estava també a prop del poble de Banyoles; tenia molts prats de gespa, un camp de gira-sols i una petita muntanya que tenia vistes molt boniques. Van fer el mateix que les altres classes, però, de nit, a més, van fer un joc basc anomenat gudaris. La tornada va ser molt trista, però gratificant: havíem fet nous amics i ens ho havíem passat molt bé. Estem esperant les següents!


h a i k u s i t a n k a s

Calma Sorolls harmònics, fades amagadetes: al bosc, silenci.

Literatura Les mans escriuen històries fantàstiques que els nens coneixen. Hivern Fredor d’insomni o gel d’estalactites: roses gelades. Negrors La nit és fosca; les llums són apagades. (De por tremolo.) Perdre’s T’estimo massa: sense tu estic perduda. (Sóc tota teva.) Tardor La tramuntana els xiprers balanceja i escampa flaires! Amor Ve la tristesa perquè acabes d’anar-te’n. (El cor se’m trenca.) Sort La nit retorna i, amb ella, els teus braços. (Quina fortuna!)

Tard Obre les ales i vola marxa enrere. (Massa a deshora!) Capvespre Fosca. S’escola la tarda. On són les pedres, els rostres, l’aigua? El Gran Pintor El coll que brilla —tornassolat plomatge— dels coloms és l’albada o l’arc de Sant Martí. (Quina paleta els pinta?) Amor animal Mascota nova. Tot el passat s’oblida: el cor es trenca. Repòs L’ocell descansa damunt del llac tan plàcid. (I no s’enfonsa!) Anar i tornar Aigües i ones vora la mar tranquil·la. Jo m’estic a l’arena: Tot semblaria idèntic! (Quina va i quina es queda?) Reflex La lluna enorme l’estel il·luminava d’encantats somnis

Desentesa La mà li agafo. Em mira amb mala cara: L’escrit voldria (la mà li abandono i, tot seguit, em deixa.) Saba Gener: nevades. (Entre blancors de roures fremeix la vida!)

Laura Félez, Mireia Sánchez, Helena Torrescasana, Núria Miquel, Claudia Ardid, Patrícia Pujol, Maria Micó, Berta Nicolau


Algunes dades rellevants de les nostres activitats

MISCEL·LÀNIA D’UN TRIMESTRE

GENER

ESO

BATXILLERAT

dc. 13 dm. 19

Inici programa d’orientació acadèmica i professional a tutoria. 1ESO: Sortida-taller l’Observatori de les religions.

(vespre)

4ESO: Reunió informativa per a pares sobre resultats proves psicopedagògiques.

dc. 20 dj. 21.

2ESO: Taller: Religió, llengua i cultura de Catalunya.

dv. 22

2BAT: Lliurament de la memòria del Treball de Recerca.

(Vespre) dl. 25 a dm. 27

FEBRER

Vespre Científic, “Molt baixes temperatures”. 4ESO: Sortida a Porta 22,.

ESO

BATXILLERAT

dm. 2 dc. 3

1BAT: Visita a l’exposició “Les matemàtiques i la vida”. 2BAT 05/02 2ESOA: Exposició “Cambodja, terra d’esperança” al Caixafòrum. (2ESOB 4/02 i 2ESOC 10/02) 1BAT: Presentació Treballs de Recerca. 2BAT: Taller d’experiències de Física a la UB.

dj. 4

1ESO: Activitat i concurs sobre cultura britànica (col·laboració de Burlington Books).

dll. 8

4ESOB: Sessió d’orientació a Porta 22 . 4ESOC (12/02) i 4ESOA (16/02).

dc. 10

2BAT: Exposicions orals treballs de recerca. Conferència (Educaweb) a les 19.30.

dj. 11

2ESO: Vacunacions (IMSO. Salut comunitària).

dv. 12

3ESO: Sortida al Pi d’en Xandri. 4ESOC: Ruta literària de la novel·la Marina d’en Carlos Ruiz Zafón. 4ESOB (18/02) i 4ESOA (19/02).

dc. 17

1ESO: Activitat de sensibilització envers la discapacitació.

dj. 18

2BAT: Exàmens Globals fins el 23/02. Conferència per a pares “ Els límits, les normes i la negociació amb un adolescent” a càrrec de la psicològa Juani Mesa (20.00). Vespre científic “Bacteris i fons en unió perfecta”.

dv. 19 dm. 24

2ESO: Taller de teatre: “Ho volia dir, però...” al Caixafòrum. 2BAT: Seminari sobre Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) A càrrec d’Educaweb

dc.25 dc. 25 i dj. 26

MARÇ

2BAT: Comença la prematrícula de les PAU. 34ESO/1BAT: Exàmens globals.

ESO

BATXILLERAT

dll. 1

1BAT: Exàmens globals (fins el 2).

dc. 3

1BAT: Conferència a càrrec d’Arcadi Oliveres.

dv. 5

1ESO:Sortida al Caixafòrum. “Distància curta”,

dc. 10

2ESO: Taller “Salut i tabac”.

Dj. 11

2ESO: Visita a la Biblioteca Sofia Barat.

dll.15

2ESO: Taller “Alimentació i salut”.

dll.22(fins dv.26)

4ESO: Setmana d’orientació.

2BAT: Aula mòbil d’Orientació a càrrec d’Educaweb.

1BAT: Setmana cultural.

2BAT: Viatge cultural a Roma. dm. 23

1ESO: L’autora Pilar Garriga ens visita


el dossier

180

VALORS VALORS, AVUI, ENFRONT DE DILEMES I ATZUCACS

P

resentem en aquest exemplar primaveral de “L’espi@dimonis” un dossier sobre valors. La idea de valor té un origen metafísic universal o depèn d’una determinada interpretació del món? Vist que la interpretació del món no és uniforme, un discurs que vulgui ser honest sobre els valors ha de ser per força polèmic. Tanmateix, l’home, com deia Nietzsche, no neix autònom. L’hominització —el camí d’esdevenir cada vegada més humans, fins i tot enllà de l’etapa actual— demana fidelitat a unes fixacions que són vàlides o valuoses en tant que funcionen com a categories per ordenar el món de la vida en cada moment determinat: els valors (valor prové de ‘valer’). Per a Aristòtil, fer-se cada vegada més humans esdevé una conquesta (ens revesteix d’una “segona natura”, diu ell). Els valors, encara que siguin canviants en tant que realitats susceptibles d’elecció preferencial, defineixen criteris de la conducta personal i comunitària. Malgrat tradicionals institucions transmissores de valors —família, escola, comunitats de fe, món del treball remunerat— entrin en crisi, en sorgiran d’altres i en tenim exemples que caldria sedassejar: mitjans de comunicació, publicitat, indústries culturals i de lleure... també transmeten els seus valors. Hem demanat als Presidents de la Generalitat —d’abans i d’avui— que ens parlin de valors. Tots ho han fet. Els en volem donar les gràcies. Sortosament a Catalunya disposem de l’Observatori dels Valors -promogut per la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE i per la Fundació Lluís Carullael qual ens parla el seu director, Carles Duarte. Cada any publiquen quatre informes, en una col·lecció de llibres que dirigeixen Àngel Castiñeira i Ferran Sáez, que també hem entrevistat. Al nostre país, sortosament existeixen l’Institut d’Innovació Social (n’hem entrevistat Josep M. Lozano), Justícia i Pau (hem entrevistat el seu president, Arcadi Oliveres), càtedres d’ètica (hem entrevistat Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull) i premis de civisme (hem entrevistat Ricard Lobo, guanyador del darrer “Serra Moret”). Aquest darrer ens parlà del Projecte d’Ètica Mundial del qual també trobareu informació així com articles sobre el problema dels valors relacionats amb la família, els mitjans de comunicació i la ciència.


ESCRIUEN ELS TRES PR VALORS, IDEES I ACTITUDS L’any 2005, poc després de deixar la presidència de la Generalitat, vaig constituir el Centre d’Estudis Jordi Pujol (CEJP), que és una fundació privada sense ànim de lucre amb la missió d’impulsar un pensament polític contemporani tot promovent un pensament que s’aliniï amb els valors catalans i europeus. El CEJP, per tant, vol elaborar un pensament amb criteri renovador per afrontar els reptes globals del futur amb l’objectiu de contribuir a reforçar els valors bàsics de Catalunya i d’Europa i donar un nou impuls d’exigència, d’ambició, de qualitat i densitat humanes a la nostra societat, abordant aquests des de tres perspectives comunes: catalana, basada en l’individu i europea. Aquesta era una idea que venia de lluny i la vaig posar en pràctica tan aviat com vaig poder. Però la fundació treballa també en el camp de les idees i les actituds, característiques que, conjuntament amb els valors, influeixen en el comportament humà; d’aquí el nom de la nostra revista VIA, que vol dir valors, idees i actituds. Primerament, però, us voldria dir que els valors, segons diversos autors, són qualitats de l’estat de les coses o de les persones i que necessitem els valors perquè des d’ells prenem decisions. També us vull dir que els valors es transmeten generacionalment i també des de la societat en la qual vivim. És a dir, els valors no tenen un contingut unívoc, evolucionen en el temps i en les situacions i, tal com afirma Ferran Requejo amb referència al pluralisme de valors d’Isaiah Berlin, es basen també en interessos col·lectius concrets i en identitats particulars. No espera el mateix de la llibertat aquella persona que viu en una democràcia consolidada que aquella que viu en un regim no democràtic. I encara més: hi ha valors que contribueixen al desenvolupament personal i altres que contribueixen a l’arrelament al país com són el patriotisme i la fidelitat i la lleialtat a les institucions. Feta aquesta petita introducció, a partir d’aquí em referiré, per raons òbvies, als valors morals dels quals Begoña Roman diu: “Estem parlant de valors morals i d’una vida digna, doncs no venim com humans a sobreviure ni a viure sense més, sinó a viure justa i joiosament” i no entraré en els valors funcionals com són, entre d’altres, l’eficiència i l’estabilitat. Tot i això, vull destacar que cal posar per sobre d’aquests valors el de l’ètica, el comportament ètic que suposa un imperatiu d’acció, és a dir, obliga a actuar d’una manera determinada segons es tinguin uns valors o uns altres i determina quins criteris fan que una persona tingui uns valors o uns altres, quina jerarquia de valors existeix en cada comunitat i com influencia en l’acció. El valor és, doncs, el nucli de tota moral i cada persona té uns valors determinats, a l’igual que cada societat i cultura. Així doncs, alguns dels valors admesos tradicionalment per la literatura “ad hoc” són: l’amor, l’honestedat, la justícia, la llibertat, la responsabilitat, el coneixement, el deure, la solidaritat i també s’ha citat la tolerància, paraula que no m’acaba d’agradar perquè, bé que la paraula significa la disposició a admetre que els altres pensin o actuïn diferentment d’altres, entenc que no cal tolerar ningú sinó que cal respectar tothom. Per tant, diguem-ne directament respecte, que en definitiva significa, com diuen diferents autors, l’essència de la civilitat. Afegiria encara el que A. Castiñeira anomena com a resiliència, que consisteix en l’actitud de superació de l’adversitat. Penseu, tot i això, tal com deia abans, que els valors han d’anar acompanyats sempre d’idees i d’actituds positives davant de tot allò que us succeeixi en cada moment de la vostra vida per tal que aquesta sigui ben plena i viscuda amb dignitat, cosa que us desitjo cordialment. Jordi Pujol Barcelona, 19 de gener de 2010

Els 10 Valors Saber què vols Simpatia Autenticitat? Rigor Amistat Paciència Generositat Atreviment Astúcia Fidelitat? 1. Saber què vols significa proposarse un objectiu. Els americans ho tenen clar. 2. Ve del grec Syn Pathos: compartir sentiments. 3. Ull amb l’autenticitat! Normalment hi ha truc. Val més explicar-la que pretendre que no hi és. 4. Rigor implica no perdonar en excés, ni a un mateix ni als altres. 5. Sense amistats no hi ha persona, només eremites i autistes. 6. Paciència, la mare de la ciència, curiosament. 7. Generositat: sense passar-se, per no fer el babau i penedir-se’n tard. 8. Atrevir-se vol dir: “salto!” quan hi ha un bassal d’aigua davant. 9. L’astut que es passa d’astut fa riure. Ull! 10. Fidelitat, també sense passar-se. Un punt de misteri convé a tots dos.

Pasqual Maragall i Mira Barcelona, Febrer 2010


RESIDENTS

180

VALORS

Els valors que necessiten els estudiants Un article del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla Els diccionaris defineixen els valors com la qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada, que valgui. Per la seva banda, la filosofia ens parla dels valors com una manera d’actuar, relacionada amb la nostra moral. En el cas vostre, els joves estudiants, els valors que heu de tenir més en compte són tots aquells que us han de servir, per una banda, per formar-vos com a persones lliures i responsables, i per altra, els que fan referència a la vostra tasca diària d’estudi. I permeteu-me dir, encara, una altra cosa, d’entrada: dels valors predicats en farem poca cosa si no són valors practicats, és a dir si no convertim la nostra actuació en una mostra de virtuts; que són els valors positius posats en pràctica. Estic convençut que tot el treball que feu a classe, i els deures que us endueu a casa, us requereixen algun tipus d’esforç: haver de llegir un o més d’un cop els llibres, preparar els treballs que heu de fer, cercar a Internet informació de tot tipus, etc. Hi ha diverses maneres de fer tota aquesta feina: unes de senzilles, fent el mínim possible, per sortir del pas; d’altres amb més dedicació, realitzant activitats de qualitat, amb presentacions que busquin l’excel.lència; per obtenir la satisfacció de la feina ben feta i el reconeixement. Aquí trobem, ja, una colla de valors que crec que heu de tenir en compte: I’esforç, el treball constant i l’excel·lència. També considero que són ben necessaris, en la vostra vida d’estudiants, altres valors com el rigor, la tenacitat i la disciplina — ben entesa. El curs escolar dura de setembre a juny, amb proves, treballs, avaluacions i exàmens repartits al llarg dels tres trimestres. No ha estat mai una bona opció esperar el dia abans de les dates clau del curs per córrer a fer els treballs o estudiar de manera compulsiva per preparar-se els exàmens. Imagineu-vos quin seria el resultat si els jugadors del Barça, per posar un exemple que tots coneixeu i admireu, només entrenessin el dissabte a la tarda! En canvi, si planifiqueu el curs des d’un bon començament, i treballeu cada dia, no caldrà fer grans esforços (sovint insuficients) a darrera hora, i tot el treball que heu anat fent us serà de més utilitat o profit. Ara bé, tot

això requereix una constància i una dedicació al llarg del curs, estudiar i treballar quan toca, i no deixar les coses per a l’últim moment. Un altre tipus de valors són els que fan referència a les vostres relacions amb la família, els amics i companys, els professors i la societat en general, i que d’alguna manera són els que podem definir com a valors cívics. Són valors com ara el civisme, l’honradesa, el respecte, la tolerància, el sentit de la justícia, i d’altres que hi tenen alguna relació. Tots aquests valors tenen molt a veure amb el sistema polític de la societat catalana actual, el sistema democràtic. La democràcia permet que tothom pugui expressar les seves idees i els seus pensaments. I permet, quan no estem d’acord, exercir el nostre dret a discrepar. Respectant i tolerant, això sí, les opinions contràries. De ben segur que això passa sovint a la vostra escola o a la família! Aquest espai de llibertat que és la democràcia l’hem de cuidar entre tots, com hem de cuidar també els espais de convivència física on ens trobem i fem vida dia a dia; l’escola, les instal·lacions esportives, les biblioteques, el carrer, els parcs, els centres culturals i cívics, etc. Si quan passegem, fem esport o utilitzem aquests equipaments, ho fem curosament, respectant les instal·lacions i el mobiliari, estem actuant amb civisme, fent ús d’uns equipaments que són de tothom. Per acabar vull referir-me a I’honradesa, que suposa actuar amb justícia, amb la veritat, fent les coses sense enganyar i sense mala idea, sense mala fe. Aquest és un valor que sembla que estigui en crisi, arran d’alguns fets que han succeït darrerament, però entenc que és un dels que s’han de tenir més en compte. Crec que aquest conjunt de valors de què he parlat, i que probablement coincideixen amb molts dels valors de què parlen els presidents Pujol i Maragall, us poden servir en l’etapa que ara esteu vivint com a estudiants, però us han de servir també el dia de demà, en els estudis superiors, en la vostra feina, en definitiva, en la vostra vida com a membres actius d’una societat madura i lliure com pretenem que sigui la societat catalana. José Montilla Barcelona, gener de 2010


180

VALORS

Valors, enquestes, mitjans de comunicació i topades

Aquest és un treball del Grup de Redacció i Periodisme de 1r de Batxillerat. Consistí a triar els valors que consideréssim més importants per al segle XXI. Ens en van sortir 180. Tot seguit, inspirant-nos en el llibre de TORRALBA, Francesc: Cent valors per viure. La persona i la seva acció en el món (Lleida: Pagès editors, 2015), els vam provar de definir i/o explicar. Resultat? Que no ens caben totes les explicacions en aquestes pàgines. Per això, alguns, només els podem mencionar. Els números entre parèntesis darrera d’alguns valors corresponen a la numeració que porten en el magnífic llibre esmentat. [Dues recomanacions: a) temptejar de definir cada concepte només de llegir el títol i verificar si la nostra definició ens aporta res de nou; b) no llegir-los tots a la vegada, sinó assumir-ne uns quants i meditar-los.]

n ubicar els valors dels joves que apareixen en enquestes recents? Autors com Ronald Inglehart, que va fer una ambiciosa enquesta comparativa internacional (World Values Survey, Enquesta mundial de valors) i Juan Díez Nicolás, que va publicar La escala de Postmaterialismo como medida del cambio de valores en las sociedades contemporáneas (2003) plantegen una dicotomia entre valors materials i valors postmaterials. Altres, com Francisco Javier Elzo Imaz, investigador de l’European Values Study i autor del llibre Jóvenes españoles 2005 (2006), estableixen la distinció entre valors de la modernitat i valors de la postmodernitat; el conegut filòsof José Antonio Marina fa referència als valors moderns, els postmoderns i els ultramoderns; altres autors oposen valors premoderns i valors antimoderns. Ferran Sáez, a Mitjans de comunicació i valors (2008), sense cap pretensió d’exhaustivitat, fa aquest quadre:

1. ACCEPTACIÓ (11): És l’assumpció de les forces que tinc i de les pròpies debilitats, això és, interioritzar els propis límits i les pròpies possibilitats. 2. ACCIÓ: Allò que, després de la reflexió prèvia, ens fa transformar i millorar la realitat a través de la voluntat i de l’empremta humana. Cf. Inacció, que també és un valor, perquè en la vida hi ha un temps per actuar —som en la manera que actuem—i un altre per no fer-ho 3. ADMIRACIÓ: Segons Descartes, “sorpresa sobtada de l’ànima que fa que sigui conduïda a considerar amb atenció els objectes que li semblen rars o extraordinaris”; per al filòsof és una de les sis passions bàsiques juntament amb l’amor, l’odi, el desig, l’alegria i la tristesa. (Relacionada amb la contemplació i amb el seu primer grau, l’esglai, capaç d’aturar-nos la fluïdesa del viure i focalitzar-nos l’atenció.) 4. AGRAÏMENT: Correspondència amb gratitud

O

VALORS PREMODERNS

VALORS MODERNS

VALORS POSTMODERNS

L’absolut L’homogeneïtat El mite Eloqüència Dogma Rígid L’oralitat La consigna El símbol La duresa El sofriment El destí El passat L’ordre coercitiu La llei natural L’aristocràcia El realisme El clan familiar El pater familias El súbdit La fabulació La conservació El pacte El tractat Identitat religiosa La saviesa

La totalitat La uniformitat La teoria Demostració Veritat Sòlid L’escriptura El tema El signe La fermesa L’esforç L’esforç El futur L’ordre consensuat La llei positiva La meritocràcia L’Estat-nació La família nuclear L’adult responsable El ciutadà La representació La construcció L’acord L’assaig Identitat nacional La intel•ligència

La relativitat La diversitat El relat fragmentari Argumentació Versemblança Líquid La imatge L’eslògan La marca La flexibilitat El plaer El plaer El present El desordre creatiu La norma deliberada L’igualitarisme La comunitat cultural La parella L’adolescent L’opinió pública La performance La deconstrucció La confluència El manual d’autoajuda Identitat difusa L’emoció

La llista, ja ho hem dit, podria ser més àmplia i tocar altres camps: els del treball, de la creença, el sexe... L’interessant seria demanar-se quins són els valors que predominen en determinats entorns: en les nostres famílies, en els mass-mèdia catalans, en les nostres escoles, en els programes polítics... Ens podríem trobar que hi ha famílies que voldrien els valors premoderns o escoles que voldrien els moderns (i en cap dels dos cassos no vol dir pas el mateix que antimoderns) mentre en els mass-mèdia dominen els postmoderns. Aleshores, la topada, és ineluctable... Si parlem d’expectatives, apuntem tots que es dóna una gran puixança dels valors emocionals. Davant de recents reality shows espanyols d’èxit (Operación Triunfo o Gran Hermano, posem per cas), els joves no prefereixen pas qui és més responsable o qui canta o actua millor, sinó qui els sap emocionar millor. Ells , que prenen a repèl qualsevol intent de valoració justa, resulta que valoren (judiquen) des de la part endotímica o límbica i no pas des de la part racional... Per tenir-ho molt en compte i prendre-ho en consideració. L’Espi@dimonis. Amb informacions de Berta nicolau i Aida Garcia


180

VALORS CIÈNCIA I VALORS AL SEGLE XXI

D

escartes, davant del desenvolupament científic, va creure en la utopia tecnològica de la modernitat, pensant que ciència i tecnologia ens ajudarien a viure millor. Bacon deia que ciència era poder. Qui coneix les lleis de la naturalesa també pot dominar-la. I, això no obstant, en les primeres dècades del segle XX, la ciència se solia considerar una simple activitat descriptiva, explicativa, predictiva i neutra; les teories havien de ser comprovables, verificables i/o falsables, però de cap manera s’havia de preguntar pel valor de la tasca científica. A mitjans del segle XX, amb les conseqüències de la bomba atòmica i els inicis de l’enginyeria genètica es va començar aprendre consciència que la ciència no era suficient per ella mateixa, com creien els il·lustrats del segle XVIII, per instaurar una societat harmònica; si oferia beneficis per a la humanitat, també incloïa riscos i perills. La ciència, en definitiva, no era sols una activitat teorètica, sinó pràctica, capaç de transformar el món però també de destruir-lo. El “saber és poder” de Bacon, August Comte el transformà en “saber és preveure”; ara bé, pronosticar els esdeveniments no només pressuposa valors pràctics i utilitaris sinó també valors ideals com ara la unificació dels coneixements. Per a Eisntein, la ciència no val només per les seves aplicacions, sinó “per les idees que aporta per a la comprensió i explicació del món”. Res d’estrany que Karl Popper, Thomas Kuhn i Larry Laudan hagin desenvolupat el tema dels valors en les seves filosofies de la ciència. En la filosofia de la ciència popperiana i en

a un do, favor o servei. (Ens costa tant de ser agraïts amb aquells que tenim més propers!) 5. AGUDESA: Perspicàcia per tal d’assolir una bona penetració intel·lectual i pràctica de les coses i dels problemes. Prové del llatí acutus, ‘punxegut’.

la seva metodologia d’”assaig i error” hi ha un imperatiu moral subjacent. El seu principi de fal·libilitat del coneixement humà (tota teoria en principi pot ser falsa) s’uneix al missatge socràtic del “només sé que no sé res” i a l’apel·lació a la racionalitat com “apertura a la crítica intersubjectiva”. Kuhn, per la seva banda, distingeix entre regles i valors i assegura que els criteris d’elecció de teories (precisió, coherència, amplitud, simplicitat i fecunditat) funcionen només com a valors incomplets i no com a regles de decisió,ja que a l’hora de valorar teories, científics adscrits als mateixos programes d’investigació poden expressar valoracions diferents. Per a ell, la racionalitat científica dependrà d’una pluralitat de valors compartits, la fluctuant combinació dels quals suscita l’elecció d’unes teories enfront de les altres. Laudan, finalment, considera que la ciència ha de renunciar a l’anàlisi de la praxi científica en tota la seva complexitat, perquè pertany a dimensions no racionals de l’avaluació dels problemes, però, curiosament, reivindica la dialèctica i la pluralitat de concepcions rivals com a signe de racionalitat i de progrés. Encara podríem parlar de Monod — que excloïa l’ètica de la ciència perquè no volia confondre valors amb veritats— , d’E. O. Wilson, que voldria fonamentar l’ètica en la biologia —tot seria reduït als gens— , però avui en tenim prou d’esmentar el llibre Razón y valores en la era científico-tecnológica, de Nicholas Rescher, per a qui les comeses de la investigació científica sempre tenen alguna cosa a veure amb valoracions. L’Espi@monis, a partir d’informacions d’Helena Torrescasana

6. AJUDA: L’antiga contribució al subsidi del rei o del senyor jurisdiccional s’ha convertit en la prestació de socors, materials o morals, a d’altri fins a socórrerlo gratuïtament (i sense que se n’adoni) en allò que necessita. 7.

ALEGRIA (19)

8. ALTERITAT (1): Acceptar l’altre en totes les seves conseqüències, sigui un veí molest o un immigrant; i això vol dir reconèixer en l’altre un valor, donar per fet que els altres són importants en la pròpia vida, que la nostra vida fora diferent sense ells. 9.

AMISTAT (2)

10. AMOR: Lliurament fraternal i universal al bé còsmic i a l’ideal transcendent, diferent del lliurament humà a una altre/a persona, que és una decisió de la voluntat, on es barregen tanmateix sentiments, emocions i passions fenomèniques. 11. ANÀLISI: Separació d’un conjunt de les seves parts per arribar, tot diferenciant les parts constitutives d’un tot, al coneixement progressiu i abstracte aquest tot concret. 12. ÀNIM: Bon ànim (eupsiquia), vinculat amb la seguretat, l’autoestima i la fortalesa. 13. ART: Segons Aristòtil, “producció no natural d’objectes bells (art-ifici)”. De fet, és l’habilitat, derivada de l’observació i la vivència, de tractar de forma singular la realitat i d’expressar-la en formes estètiques. 14. ASTÚCIA (65): És la


180

VALORS Familia i valors murrieria de la finor que ens preserva de perills absurds “Sigueu astuts com serpents” (Mt 10, 16) 15.

AUSTERITAT (25)

16. AUTOESTIMA: Amor propi que porta a defensar amb bon ànim la dignitat d’un mateix quan d’altres te la posen en dubte o arrabassen barroerament. 17. AUTONOMIA: Facultat de governar-se per les seves pròpies forces i facultats; l’autonomia política és el valor que constitueix en majors d’edat determinades comunitats humanes de manera que es poden atorgar les lleis amb què es regeixen sense cap dependència. S’entén per autonomia de les realitats terrenes el fet de no barrejar en les coses del món l’àmbit de la divinitat i llegir els signes dels temps manifestos en la història humana del nostre planeta, cosa que no està renyida amb una concepció cosmoteàndrica de l’univers. 18. AUTORITAT (MORAL): Coherència i testimoniatge entre el que es diu i el que es fa (a no confondre amb l’actitud despòtica de l’autoritarisme) 19. BELLESA (42): Esplendor harmònica i lluminosa de la realitat, en proporció i mesura, de la veritat i de la forma. Més senzill: harmonia i unitat del Tot. Des de la nostra esquifidesa, quan ens volem posar “bells”, ens vestim amb colors harmònics i tempte-gem d’amagar les nostres lletjors; tanmateix, som capaços de generar bellesa en obres d’art susceptibles de portar a la delectació i a l’experiència del sublim. El doctor Torralba escriu: “La bellesa de l’ésser assoleix el seu grau més profund de misteri quan la contemplem com a glòria de Déu”. 20. BENVOLENÇA (21): Desig universal de bé per a tots els éssers, humans i no humans. En

L

a família és una institució social, dinàmica i evolutiva. Tenint en compte que malgrat aquesta evolució dos elements sempre hi han estat presents —l’aliança fundacional i la filiació (almenys potencialment)—, podem construir una definició de mínims per delimitar el fenomen: la família és tota forma de convivència entre persones basada en una aliança afectivosexual, una relació de filiació o una relació de parentiu per consanguinitat o afinitat, la qual incorpora sentiments forts de pertinença al grup per raó de l’intercanvi d’afectes, reciprocitats i solidaritats, sempre en el marc d’un projecte de vida compartit. Aquesta definició engloba la pluralitat de formes i dinàmiques a l’hora d’entendre-la. En poc temps hem viscut una doble transició familiar: el primer gran canvi va ser el pas d’una societat tradicional a una societat moderna. La família de caràcter extens, autosuficient, patriarcal i col·lectivista es va convertir en una

família de dues generacions (igualment patriarcal) caracteritzada per una divisió sexual del treball, el desplaçament de l’activitat econòmica fora de la llar, un major individualisme dels membres i l’amor romàntic com a principal causa legítima de les unions. En el pas de la societat moderna a la postmoderna té lloc la segona transformació: desapareix la divisió de rols i el projecte de vida compartit pretén, a més, afavorir la realització personal dels seus membres. Ha canviat el rol de la família? El rol central i imprescindible de la institució familiar continua essent el de fer de transmissora dels valors. En temps passats, els valors i les normes que s’havien de transmetre eren clars. En l’actualitat, en canvi, convergeixen i coexisteixen en un mosaic plural. Aquest fet augmenta el grau de tolerància social, però també promou un cert relativisme que comporta la inconsistència dels valors adoptats. Vivim enmig de valors canviants —líquids, els anomenen els

TIPOLOGIES DE FAMÍLIA segons el sociòleg Javier Elzo: -família endogàmica: altament cohesionada, abocada a si mateixa, amb valors i normes ben delimitats; -família conflictiva: disciplinària, amb intergeneracionals;

normes

rígides,

però

amb

constants

conflictes

-família nominal: amb pares molt individualistes, poca comunicació i poca atenció envers els fills, normativitat feble i un elevat grau de llibertat per a tots els integrants; -família adaptativa: comunicativa i dialogant, mostra una creixent autonomia normativa dels fills i un procés de democratització dels rols familiars cercant l’encaix dels valors interns per mitjà de la negociació i la gestió del conflicte.

Per al professor Elzo, el darrer tipus correspon a l’era postmoderna i permet un equilibri entre l’autoritat parental i la creixent autonomia dels fills en diferents edats, però només correspon a un 18% del total de famílies a l’Estat!


180 experts—, ja que la nostra societat no ha fet cap esforç per redefinir els valors bàsics i ha deixat que es difuminessin fins a perdre els seus contorns. Les relacions entre pares, mares i els fills han perdut verticalitat. La figura del fill s’ha desposseït del valor instrumental per realçar-ne el valor emocional. Per això, ara, l’autoritat parental s’ha de merèixer; ha de ser raonada i no imposada. Cal establir normes i límits clars que orientin el creixement dels infants, una actitud dialogant, receptiva, sòlida, empàtica. La millor manera de guanyar-se el respecte d’un fill és ser capaç d’esdevenir un referent per a ell. Si bé és cert que la pluralització de les formes familiars permet més graus d’expressió de la llibertat individual, la contrapartida és una major fragilitat de les famílies derivada de la inestabilitat de les parelles, que cada vegada es dissolen més aviat i en major nombre. Nombroses teories sobre la suposada fi de la família troben les causes

en l’individualisme dels membres aparellats; ara bé, la realitat és que la formació de parelles no minva. La cultura postmoderna potencia les emocions i la intensitat en tota mena de relacions. El problema rau precisament en aquesta tendència a prioritzar les emocions per damunt de tot. L’emotivitat, en els nostres dies, relega la racionalitat. Les emocions i l’encís de l’instant, del que és immediat, es proposen com a nous guies de les joves generacions, i l’afectivitat reflexiva o l’amor serè en queden apartats. La qüestió no és només la por del compromís, ja que aquest es pot trencar; l’aparellament d’avui en dia és sovint impulsiu. Es demanen constantment noves emocions, nous estímuls i el manteniment d’una intensitat que l’evolució de la parella difícilment sol satisfer, de manera que la durada efímera de les parelles repercuteix per força en tercers perjudicats: els fills. Ens trobem amb moltes llars unipersonals (sovint de vídues), de parelles sense fills o monoparentals. Hi ha dificultats per conciliar vida laboral i familiar, a banda de gent gran molt abandonada. Un valor que s’està perdent és l’acompanyament dels fills i dels néts en la vellesa, perquè l’estat del benestar incrementa la desvinculació entre ells. L’autonomia individual i la projecció i l’autorealització de la pròpia persona han esdevingut valors centrals, de la mateixa manera que el valor de la llibertat individual. Aleshores, vist que la parella és percebuda com un vehicle de projecció i realització individuals, quan els sentiments es degraden o desapareixen se cerca en un altre lloc allò que ja no es troba en la parella actual. I tot això en un moment en què, segons els experts, l’encaix entre el projecte compartit i les respectives projeccions individuals que reté cada membre de la parella mai no havien estat tan possible de fer arribar a bon port en la institució familiar. Júlia Colom, 2n batxillerat.

VALORS les tradicions orientals és del tot palesa. 21.

BONA FE (91)

22. BONA VIDA: És el valor de saber viure en un primer món conscients dels propis privilegis —menys d’1/3 de persones gastem 2/3 de l’energia—, fent el mínim mal possible als nostres consemblants de latituds menys privilegiades, no malbaratant menjar, aigua o energia, reciclant, superant actituds consumistes i essent capaços de renunciar al superflu. 23. CIBERNÈTICA: Valor que ens permet el control i autocorrecció del que fem a fi de fer els possibles per encertar millor en les futures oportunitats que hem assolit en les passades. 24. CIÈNCIA: Coneixement de l‘ordre de les coses a partir de l’estudi rigorós i mesurat de qualsevol realitat, basat en l’observació d’un conjunt de singularitats i accidents per tal de cercar-ne l’abstracció d’una llei lògica que n’expliqui esdeveniments o prevegi resultats 25.

CIVILTAT (3)

26. CIVISME: El diccionari el defineix com el zel pels interessos i les institucions de la pàtria; no s’oposa a l’incivisme, que seria la barbàrie, sinó al “passotisme”. 27. CIUTADANIA: L’antiga situació jurídica dels membres d’una comunitat —la ciutat—, que atorgava drets polítics, avui s’ha eixamplat en diversos cercles (comunitat municipal, nacional o autonòmica, o estatal) que, a més de drets, imposa el deure d’avenirse als valors sancionats pels nostres representants; exemples: respectar veïns, no malmetre els que és de tots, pagar impostos justos, etc. 28. COHERÈNCIA (12): És el seguiment fidel del propi sistema


180

VALORS de valors que ens fa persones d’una sola peça; èticament, suposa relació, no contradicció i progressió (igual que en lingüística) entre el que penses fer i dius que fas (patró de valors ) i el que fas en realitat. 29.

COMPASSIÓ (57)

30. COMPETÈNCIA (74): Capacitació i voluntat per desenvolupar la pròpia professió (fins i tot la d’estudiant) d’una manera òptima; suposa disciplina i relació per superar-se anant sempre una mica més enllà del que s’ha rebut. 31.

COMPRENSIÓ (49).

32.

COMPROMÍS (13).

33. COMUNITAT: És un subjecte col·lectiu, amb una psíquica general determinada i una ànima col·lectiva, creat mitjançant un lligam de convivència. 34. CONCENTRACIÓ (43): Procés esforçat d’antidispersió que exigeix l’atenció d’un sentit vers un objecte i sol·licita els altres que no perdin l’enfoc d’aquell. El graó següent a la concentració dels sentits és la concentració mental (això és, flexionant la intel·ligència en allò en què el pensament s’ha fixat) 35.

L’entrevista... CARLES DUARTE i L’OBSERVATORI DELS VALORS El senyor Carles Duarte (Barcelona, 1959) és poeta —entre els seus poemaris destaquen Tríptic hebreu, El silenci, El centre del temps i Els immortals— i lingüista, i com a tal ha treballat amb els professors Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit, i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatges d’especialitat. Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en l’últim govern presidit per Jordi Pujol (1999-2003) i actualment presideix la Comissió de Cultura de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, és secretari del Cercle del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i patró de la fundació Amics del MNAC. Però el motiu de la nostra entrevista és que actualment dirigeix la Fundació Lluís Carulla que, juntament amb la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE (URL), promou l’Observatori dels Valors, que anualment presenta quatre informes en què relaciona els valors amb determinats àmbits socials. Des del 2007 ja n’ha publicat deu d’imprescindibles per a qualsevol empresa educadora, exactament aquests: 1) Joves i valors, 2) Identitat i diversitat, 3) Participació ciutadana, 4) Qualitat humana, 5) Valors i mitjans de comunicació, 6)Treball i valors, 7) Família i valors, 8) Exclusió social, 9) Empresa i valors, 10) Política i valors. I té en té dos més en preparació: Consum i valors i TIC i valors. —La Fundació Lluís Carulla es preocupa pel món de l’ensenyament perquè anualment valora i premia el treball d’alguns professors i d’alumnes d’arreu de Catalunya; de quin pressupost parlem, a quines activitats n‘hi dediquen la part més grossa i per què? — La Fundació Lluís Carulla organitza des de fa trenta-dos anys els Premis Baldiri Reixac amb la voluntat de contribuir a impulsar la qualitat i la catalanitat de la nostra escola. La Fundació disposa d’un pressupost anual d’aproximadament 2 milions

CONFIANÇA (5)

36. CONSELL (20): Consisteix a interioritzar amb docilitat, humilitat i discerniment la veu d’un altre com si fos la teva. El bon conseller té el valor de l’eubúlia i no posa les coses fàcils (ni arrossega cap on ell desitjaria sense comptar amb les possibilitats reals de l’aconsellat ni les orienta cap on aquest vol anar). 37. CONSIDERACIÓ: Valor que ens fa preuar o apreciar, després d’un examen curós, mèrits, qualitats i virtuts dels

d’euros i les seves principals línies d’actuació són el Museu de la Vida Rural, de caràcter etnològic, que la Fundació té a l’Espluga de Francolí, i l’Editorial Barcino, creada l’any 1924 i especialitzada en l’edició de textos

medievals, tot i que també hi publiquem algunes edicions singulars, com a hores d’ara fem amb els dos volums de l’Epistolari de Joan Miró. —Què es pretén des de l’Observatori dels valors? —Elaborar i donar a conèixer estudis sobre l’evolució del sistema de valors dels catalans en àmbits diversos, amb la finalitat d’oferir una mirada integradora que ens ajudi no tan sols a comprendre la nostra realitat sinó també a millorarla. —Vostè, a més de ser director de la Fundació Lluís Carulla, és poeta i lingüista. Com compagina les tres tasques? —Escriure poesia no ho faig en horari laboral, és clar. És més aviat la meva manera de sentir i de viure aquest món. El poeta sempre té el llenguatge a la punta dels dits o del cervell; com a tal, viu estimant, sentint, emocionant-se... i ens ho trasllada al paper. Tancar-se en un mateix no és bo: cal obrir-se a totes les possibilitats. Quant a la lingüística col·laboro amb l’edició dels llibres, i tinc una gran sort: la meva feina i la meva vocació coincideixen. —Sabem que també va ser secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Com és possible que arribés a aquesta


crisis econòmiques, polítiques i socials profundes. En els valors dels joves pot influir una concepció de la comunicació amb els altres condicionada pel progrés de la tecnologia, les noves xarxes socials. D’una banda estem en contacte amb més gent i de l’altra potser som més individualistes. responsabilitat pública i ara estigui en una altra de privada? —Nosaltres no escrivim el guió de la nostra vida quan tenim vint anys, sinó que es va desenvolupant ella sola. I està plena de cruïlles on has de triar el camí. La vida és un aprenentatge. I sempre és bo eixamplar la nostra perspectiva del món amb noves experiències. —Segons vostè, d’on prové la paraula valor i com la definiria? —Valor prové de ‘valer’. És el valor d’una cosa. En les persones és el valor moral, un principi i un fonament ètic. —Els humans no sabem viure sense valorar, no tenim una actitud indiferent i passiva davant la realitat, sinó que la sentim com a bella o lletja, com a bona o dolenta, com a agradable o penosa... A què creu que és deguda aquesta actitud? —En relació amb la vida els humans no ens podem resignar a ser-ne observadors passius. Ens hi hem de comprometre. També pel que fa a la manera d’incorporar-la a la nostra existència quotidiana. Construïm la nostra relació amb el món a partir de records, experiències i projectes. Cadascú parteix de la nostra pròpia realitat per valorar el que no coneixem. Ens cal comparar per apreciar, per saber. —Podem dir que cada persona té els seus valors. Però entre els joves són més semblants, i entre els adults s’assemblen menys. De quina manera creu que els joves enfoquem aquestes idees/valors? —Cada generació té el seus valors. I van evolucionant a partir dels anteriors. Però en cada moment conviuen generacions i, doncs, models de valors no coincidents. Hi ha, a més, unes circumstàncies que influeixen en la transformació, com les

—Un dels darrers llibres de la col·lecció “Observatori dels valors” ha estat Política i valors, subtitulat Com restaurar la grandesa de la política? Què volen intentar transmetre als ciutadans amb aquest llibre? —Els ciutadans han de ser conscients que la política és necessària. Cal que li tinguem respecte i donar-li el nostre suport. Hem de tenir una responsabilitat ciutadana i ens hi hem d’implicar. En comptes de criticar tant, de vegades hauríem de posar-nos en el lloc dels polítics que volen arranjar les coses que no funcionen prou bé i ells també haurien de sortir del seu cercle potser excessivament tancat, sempre pendents dels seus adversaris, per acostar-se més autènticament a la gent. —Quins serien els valors que per vostè ha de tenir una persona? —Abans de res: honestedat, franquesa, sinceritat. L’engany torna inconsistents les relacions humanes. Es pot aplicar tant en política com en el respecte a l’altre en la vida quotidiana. És fonamental, a més, l’esforç per entendre l’altre, per comprendre’n les raons, una actitud que té a veure amb l’empatia. Per això mateix, sóc partidari de considerar sempre el que podem aprendre dels altres i el que els podem aportar; això ens enriqueix. I no vull oblidar-me de la dimensió espiritual, que ens fa sensibles i conscients que els aspectes materials només constitueixen una part limitada de la nostra existència. La transcendència o la bellesa, com ara quan ens commovem davant de l’infinit o en aquella hora màgica que es diu l’alba del vespre, quan el sol s’ha post i les estrelles encara no es veuen. Omplir la vida de sentit. Per a mi també és important el valor del diàleg, que ens allunya de la violència i que aprofundeix en el nostre humanisme. Maria Micó i Patrícia Pujol

180

VALORS altres, amagant-nos els defectes a nosaltres mateixos. 38. CONSTÀNCIA: Fermesa i perseverança en un parer, actuació, opinió o objectiu, sense sotmetre’ns a canvis epidèrmics. És una mena de terme mig entre la inflexibilitat fèrria i l’obstinació contumaç. 39. CONTEMPLACIÓ (41): Moviment de la intel·ligència que condueix a la delectació de la inacció (ens delectem amb un quadre, amb un menjar, amb un paisatge o meditant sobre la pròpia vida). Sense contemplació no hi hauria pensament ni art! 40. CONTINUÏTAT: Una de les Formes de la vida catalana, segons Josep Ferrater Mora, que és una manera de perllongar fidelment la pròpia identitat 41. CONVERSA RAONABLE (70): És la píndola contra l’estupidesa i el plaer de la paraula, sancionada al nostre país per tertúlies famoses d’intel·lectuals (per exemple a l’Ateneu Barcelonès) i no pas per les actuals tertúlies mediàtique,s en què uns encavallen la seva la paraula damunt la d’altres sense escoltar-se. La conversa raonable brolla amb naturalitat, sense l’afectació del discurs espectacle, i qui sap més d’una cosa l’explica amb espontaneïtat, sabent que els altres callen per després interrogar-lo ,a fi que tota ella s’esdevingui en profit de tots. 42.

CORATGE (93).

43.

CORDIALITAT (36)

44. CORPOREÏTAT (15): És la nostra carta de presentació en societat i instrument de comunicació dels nostres sentiments i emocions. Abans el cos estava reduït a la categoria de presó o receptacle de l’esperit (sarkofòbia); avui s’ha sobredimensionat, s’idolatra i obsessiona (sarkofília). No podem


180

Entrevista.

VALORS abandonar el cos al llarg de la nostra existència, però la veritable exterioritat corporal és fruit de la interioritat. 45.

CORTESIA (31)

46. CREATIVITAT (92): És l’antídot de la repetició i la reiteració del mateix, que ens empeny a introduir novetats en el nostre viure, a canviar de costums, hàbits, aprenentatges i lleure, i ens fa ser coratjosos davant del futur. 47. CRÍTICA (94): Consisteix a no empassar-s’ho tot, a saber garbellar els continguts de la tradició des de la raó, tot sospesant el valor de les coses i de les decisions per poder-les afrontar amb plena llibertat. Una bona manera de ser crític (que no criticaire) és començar per l’autocrítica. 48. CURIOSITAT (66): Desig de saber i conèixer per poder explicar les coses que ens envolten racionalment; el “morbo” de descobrir els secrets dels altres no és curiositat sinó tafaneria. 49. DECÈNCIA: És la qualitat de respectar els bons costums i de no ofendre el pudor, la vista o el llenguatge. 50. DECREIXEMENT:Valor ja intuït per Nicholas GeorgescuRoegen en els passats anys 70 i incorporat al moviment ecologista per la pèrdua de significació del mot sostenibilitat, sobretot a partir del Petit tractat del decreixement serè (València: 3 i 4, 2009) de Serge Latouche, professor d’economia a la Universitat de París. No pretén pas cap mena de “creixement negatiu” (on porta ineluctablement l’actual economia) ni de tornar a les cavernes o bloquejar la societat, sinó a fer l’opció de no fomentar la vida humana sobre el desenvolupament de les formes productives de forma il·limitada. 51.

DESINTERÈS (18): És

el viure més enllà del càlcul. (Qui calcula i sospesa el profit que pot treure dels seus actes —sense que això suposi la condemna de l’exercici del càlcul— és un interessat!) 52.

DIÀLEG (6)

53. DIRECTIVITAT: Estrictament seria “la mesura del grau direccional que té una antena”; ara bé, justament és un valor perquè aquest grau pot esdevenir una guia d’orientació o mestratge per a d’altri, sempre i quan el fet d’assenyalar vers una direcció no esdevingui un control dirigista que no permeti cap col·laboració o crítica d’aquell que admet inicialment ser guiat. 54. DISCERNIMENT: De cerndre, ‘garbellar’, ‘passar pel sedàs’. Distinció amb els sentits —i especialment amb la ment humana— entre el bé o allò que al capdavall ens beneficia i el mal o allò que en definitiva ens perjudica. El concerniment no suposa ‘tria’ sinó ‘concreció’. 55. DISCIPLINA: És l’observança d’unes regles per mantenir l’ordre entre els membres d’un cos social o d’unes normes o regles per arribar a adquirir uns determinats aprenentatges o d’unes instruccions físiques, morals o mentals. Pressuposa el valor de l’ordre. 56. DISCRECIÓ (37): Capacitat d’autodomini que ens allunya del soroll i dels llocs centrals (no per passivitat, comoditat o pusil·lanimitat sinó per voluntat pròpia) i ens fa prendre el valor que tenen tant la paraula com el silenci allunyats de xerrameques i xafarderies. 57.

DISPONIBILITAT (80)

58. ECODÚLIA (22): És l’ecoresponsabilitat que ens fa frenar els impulsos agressius i violents en la nostra relació amb la natura. (No tot allò que es possible

FERRAN SÁEZ I EL VALOR DE LA VA

N

ascut a La Granja d’Escarp (1964), doctor en Filosofia i Llicenciat en Ciències de l’Educació, assagista, col·laborador de l’”Avui” i de “La Vanguardia”, entre d’altres mitjans, professor de la Universitat Ramon Llull, n’és director de l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna (IEPB). Actualment participa en l’Enquesta Europea de Valors, que coordina el sociòleg basc Javier Elzo. És autor de molts llibres, entre els darrers, Què (ens) passa? Subjecte, identitat i cultura en l’era de la simulació (Barcelona: Proa, 2003) o Cataluña-España. Relaciones políticas y culturales (Barcelona: Icaria, 2003). Ha publicat també Concert d’idees per al segle XXI, dins “Idees” (Volum monogràfic de la Revista de Temes Contemporanis: Barcelona, CETC-Generalitat de Catalunya, 2000) i Mitjans de comunicació i valors dins Els valors del catalans, un volum dels publicats a la col·lecció Observatori dels Valors (Barcelona: Barcino, 2008), col·lecció que dirigeix juntament amb Àngel Castiñeira. Entre d’altres coses hi diu que “és normal i inevitable que hi hagi col·lisions entre els continguts de determinats programes de TV i el sistema de valors de determinades famílies”. —Per a vostè què és un valor? —Com Max Scheller deia cal distingir entre béns i valors; els béns ho són en termes absoluts, com l’aigua per algú que es mor de set al desert, mentre que els valors depenen de les circumstàncies i el seu grau d’apreciació varia amb el temps. Passa com amb els “valors borsaris”, per exemple. —Quins valors aconsellaria als estudiants? —Com Aristòtil va dir, sempre hi ha la virtut (areté), que és el punt mitjà entre la covardia i l’altre extrem, la temeritat. També, l’autodisciplina i el respecte.


180

VALORS

ALENTIA

—científicament, econòmicament, etc.— es pot dur a terme ni cal que s’industrialitzi ni es mercantilitzi.) 59.

—Quins creu que són els valors que necessitaria Catalunya? —La valentia, també com a valor mig, com he explicat abans. La consciència de si mateixa, la fermesa, l’amor al treball i, finalment, el sentiment patriòtic.

Si Catalunya fos independent seria un valor? —Doncs, depèn de les circumstàncies, depèn dels mètodes que s’utilitzessin per aconseguir-ho. Si s’aconseguís a través de la violència no ho trobaria un valor; però, en canvi, si s’aconseguís pacíficament trobaria que seria un gran valor.

EFICIÈNCIA (79).

60. ELEGÀNCIA (16): Consisteix a donar prioritat als altres (l’antítesi és el narcisisme), de forma que constitueix una manera d’ésser amb un mateix. Per això, encara que sembli un valor exterior, relacionat amb la forma de moure’ns i parlar, és un valor interior 61.

—Que opina de la Catalunya independent? —Jo n’estic a favor, d’una Catalunya independent, però també crec que és difícil aconseguir-ho. En la meva opinió diria que es faria necessària una certa gradualitat, és a dir, una sèrie de passos per poder aconseguir-ho. També trobo que hi ha molta tensió entre les aspiracions i la realitat.

ENTUSIASME (44)

62. EPIQUEIA (87): És respectar el matís, guardar l’esperit de la llei en aquelles coses en què no s’estén l’esperit de la llei i hom es conforma només amb la lletra de llei. 63.

ESCOLTAR (55)

64. ESFORÇ: És l’acció mitjançant la qual despleguem una força física o moral per vèncer una resistència o aconseguir allò que ofereix dificultats. 65. ESPERANÇA (100): És la confiança d’un bé futur que anhelem i pel qual no ens podem creuar de braços sinó que ens cal esforçar-nos per assolir-lo 66.

ESPONTANEÏTAT (61)

Aida García i Berta Nicolau 67. ESTÈTICA: Exercici lliure i vivencial de les formes abstractes o la fantasia capaç de substituir expressions racionals per altres de metafòriques i de convertir el que és amorf, monòton i rutinari en seductor, policrom i sorprenent. 68.

71. EUBÚLIA: Allò que ens capacita, per experiència i mesura, per aconsellar bé els altres.

ESTUDI (24)

69. ÈTICA: Conjunt de lleis que arranquen de l’harmonia universal i s’imposen a l’home, tot mostrant-li el que és bo o dolent d’una forma directa i espontània. 70. EUBIÒTICA: Valor i ciència de la vida sana.

72. EXIGÈNCIA: D’exigere (‘cobrar’, ‘reclamar’), és l’habitud, primerament, d’exigir-se un mateix a fi que ens surti allò de millor que hi ha en nosaltres, per tal de poder exigir els altres que també arribin a l’excel·lència en el seu fer i actuar. 73. EXCEL·LÈNCIA: És la qualitat de sobresortir amb grau eminent en una virtut o en una globalitat de qualitats; subjectivament és una tendència que rau en els altres de valorar objectivament. 74. EXPERIÈNCIA: Del grec empeireia (‘assaig’, ‘prova’...) és la recepció acumulativa de fets externs de manera singular i pròpia, observats de manera concreta i progressiva fins al punt d’arribar a una certa adquisició de saviesa a l’hora d’afrontar-ne de semblants. 75. FAMA: Confosa amb l’epidèrmica notorietat, la fama, que perdura i no s’exhaureix, s’adquireix per l’esforç personal d’haver aconseguit alguna cosa que afavoreix la humanitat sencera (és famós Fleming com a inventor de la penicil·lina i no el cantant o el futbolista de moda!). 76. FE (96): Enllà de la virtut teologal que comporta defensar la creença en el Transcendent, com a valor laic és essencial a la vida humana, perquè ens cal creure en nosaltres mateixos, en els nostres projectes i en els altres. Per això, la fe és la cruïlla del do, la llibertat, la raonabilitat i la voluntat, i suposa esperar de tu mateix i dels altres i estimar-te i estimar. 77. FELICITAT: Estat d’ànim de satisfacció plena per algun tipus d’acompliment o plenitud interior. 78. FESTA (62): És la


180

VALORS celebració del goig de viure trencant i transgredint la rutina quotidina que ens lliga a moltes obligacions i a l’obsessió per la producció i el consum. El veritable esperit festiu convoca i construeix comunitats. 79.

FIDELITAT (10)

80. FLEXIBILITAT (17): És l’adaptació de la pròpia personalitat als diferents entorns; suposa l’habilitat d’ubicar-se en cada lloc i en cada temps de la millor manera possible 81.

FORTALESA (51)

82. FRATERNITAT (7): És tractar l’altre-estrany com un germà tot respectant esforçadament la seva llibertat, el seu projecte existencial i la seva autonomia. 83.

GENEROSITAT (38

84. GENI: Ment generadora d’actes destacadíssims, impulsats per una gran espiritualitat, capaç de modelar una personalitat carismàtica de gran talent i enginy creatiu 85. GLOBALITAT: De globus, ‘forma esfèrica’, indica una ment no reduïda sinó oberta a partir d’un dels principis atribuïts al Kybalion: “Tot l’univers és mental” (l’univers quàntic, atòmic, molecular, cel·lular, vegetal, animal, mental...) Relacionat amb la cosmovisió. 86.

GRATITUD (27)

87. HOLISME: Consideració que certes realitats formen un tot que no es pot reduir a la simple suma de parts. En els hologrames (del grec hólos, ‘totalitat’), cada part de l’espai on hi ha una informació de la imatge hi és tota sencera. 88. HONESTEDAT: És captenir-se d’acord al que exigeix la decència, el pudor i

“Catalunya pot tenir un horitzó comú que entusiasmi”

FRANCESC TORRALBA, L’EXPERT EN VALORS

C

asat i pare de cinc fills, Francesc Torralba (Barcelona, 15/05/l967 és filòsof (Premi extraordinari de llicenciatura) i teòleg. Amplià estudis a la Universitat de Copenhaguen, on va estudiar llengua danesa per fer la seva tesi sobre S. Kierkegaard. Va defensar la tesi doctoral de teologia sobre l pensador catòlic Hans Urs Von Balthasar (1997). Professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona —n’és director de la Càtedra Ethos d’ètica aplicada —, imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitats d’Espanya i de SudAmèrica. Alterna la seva activitat docent amb l’ofici d’escriure i planteja en la seva obra una anàlisi de les qüestions centrals de l’existència humana (el sofriment, el silenci, la mort, Déu, el sentit, la llibertat). La muntanya l’apassiona i, com a corredor de fons, ha participat en diferents maratons i alterna la mountain bike amb la bicicleta de carretera. Ha publicat llibres sobre Nietzsche, Kierkegaard i d’altres autors —per exemple, Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud (2007)— i, entre els més de la seva seixantena de llibres, destaquen Cent valors per viure (2001) i els de la col•lecció sobre valors que publica Editorial Pagès de Lleida “Biblioteca Francesc Torralba”, entre els quals La Tendresa, La Paciència o L’Amistat, L’alegria, El Perdó, LA Compassió, La Serenitat, La seducció, La Saviesa, La Intimitat, La Paciència, La Confiança, L’Esforç... El darrer llibre seu que coneixem és Intel•ligència espiritual —Creu que els valors d’un poble el poden identificar com a tal, com fa la llengua, la religió o la cultura? —Un poble és, per definició, una comunitat que comparteixen alguns elements. Hi pot haver-hi diferents elements que cohesionin un poble. Pot ser la llengua, la història, la cultura comuna, però també uns horitzons de referència, és a dir, un conjunt de valors. Jo crec que és possible dibuixar un horitzó comú que entusiasmi i il·lusioni tota la comunitat de persones que viuen a Catalunya, més enllà dels seus orígens, de la seva llengua i de la seva raça. —Vostè afirma que els valors propis dels catalans són la ironia, la mesura, la continuïtat i el seny. —Aquests valors propis de la nació catalana són descrits com a tals per un filòsof gironí, Josep Ferrater Mora.

—Dues qüestions, doncs: creu que nosaltres, els joves, hauríem d’identificar-nos-hi i que els nouvinguts poden fer trontollar valors tan arrelats com els esmentats? —Penso que, en part, alguns d’aquests valors estan fora del nostre horitzó de referència i que, precisament per això, cal elaborar-ne de nous, que sigui més incloents i que puguin sumar sensibilitats distintes. Els valors no són possessions, sinó ideals, horitzons que tensen la corda i que ens han de portar a una societat millor, de més qualitat. —Sovint es parla de l’educació en valors. Opina que el gran nombre de joves desmotivats, tant laboral com escolarment, és degut a la manca d’aquests en la societat actual? —L’educació en valors és la gran assignatura pendent. Això no es resol amb una matèria curricular. Per educar en valors cal la implicació de tota la societat,


180 dels pares, dels mestres, dels avis, dels mitjans de comunicació de masses, dels agents polítics i socials, de tots i cadascun dels ciutadans. No crec que els joves no siguin portadors de valors nobles. La desmotivació que pateixen, l’apatia i la desafecció que sofreixen alguns col·lectius de joves obeeix a moltes distintes raons, entre elles, la manca de possibilitats reals de fer de la pròpia vocació un ofici.

apareix la religió. Vostè és teòleg. Considera important el paper que juga la religió, sigui la que sigui, en les societats actuals? I encara: pensa que la religió cristiana, que s’ha encarregat d’educar els nens al nostre país durant tants anys, ha contribuït a la transmissió d’uns bons valors? —Els valors no són patrimoni de les religions. Hi ha valors lligats a tradicions religioses, però hi ha valors transversals que totes les persones desitgen i anhelen. Qui no desitja un món més just, persones més cíviques i prudents? En aquest punt hi ha un lloc de clara intersecció. La religió cristiana és dipositària d’uns valors propis que han marcat la tradició occidental i la manera de ser de la nostra ciutadania. La creixent pèrdua d’influència de la religió en la societat obliga a pensar qui agafarà el relleu de la transmissió i quins valors es posaran en joc.

—No fa gaire, en una entrevista publicada al diari “Avui” , comentava que se sobreestimula els joves. Creu que aquesta sobreestimulació ens afecta negativament? —Vivim en una societat permanentment connectada i hiperestimulada per notícies i eslògans de tota mena. Aquesta saturació informativa comporta també una saturació mental i emocional. No crec que sigui positiu estimular tan intensa i extensament les persones, perquè aleshores s’anul·la la seva creativitat personal i el seu talent. —És molt senzill parlar de compassió, Només quan una persona solidaritat, està en silenci i soledat, generositat... des de descobreix els seus propis la visió de la societat recursos, els elements del benestar intangibles que hi ha en el mentre tots seguim seu ésser i, només aleshores, vivint amb grans els pot abocar a la societat comoditats sense i sentir que aporta quelcom perdre la son. A nou, únic. què hauríem de renunciar per viure —Vostè té una manera de realment d’acord veure la soledat molt atípica amb aquests tenint en compte la societat valors? actual. Com ha arribat a —Vivim instal·lats tenir aquesta concepció? en la cultura del Creu que la societat seria tenir. Seguim més assenyada si la gent creient que la s’adonés que és millor estar felicitat depèn sol que mal acompanyat? de posseir i acumular. Els grans mestres —Jo no defenso la soledat com un estat espirituals d’Occident i d’Orient ens permanent, perquè, si fos així, no hagués recorden que la felicitat rau en la pràctica escollit el meu estil de vida. Crec que de la donació, en la sobrietat, en la l’ésser humà és comunicatiu i social per senzillesa, en la pràctica del perdó i en naturalesa i que creixem en la mesura la compassió envers tota forma de vida. en què interaccionem amb els altres, els Encara ens manca un llarg camí per escoltem i aprenem del que diuen. Amb adonar-nos de les falsedats del nostre tot, però, crec que la soledat com estadi model de vida, de les contradiccions i alternatiu és fonamental per valorar el injustícies que genera. propi passat, anticipar el futur, ésser vertaderament lliure, analitzar la qualitat —Finalment, quins creu que haurien de de les relacions que tenim, experimentar ser els cinc valors a seguir pels joves en la la bellesa del món, admirar-se de l’art societat actual? i descobrir la pròpia personalitat. La — És molt difícil identificar-ne cinc, però permanent fugida de la soledat és un si hagués de prioritzar diria: l’esforç, la símptoma d’immaduresa. prudència, la compassió, el compromís i —Quan parlem de valors, contínuament l’audàcia. Claudia Ardid, Núria Miquel, Carlos Escòlies

VALORS els bons costums del lloc on et trobes; sovint es confon amb la honradesa, però es pot ser honrat i deshonest. 89. HONOR (8): Sentiment o estimació de la pròpia dignitat individual, de l’home o de la dona, a causa del seu origen transcendent (recordem aquell vers de Calderón de la Barca: Al rey la hacienda y la vida/ se ha de dar, pero el honor/ es patrimonio del alma/ y el alma sólo es de Dios”). 90. HONRA: Reconeixement, respecte, consideració i estima que es deu a les persones per part dels altres en el si d’una comunitat. 91. HONRADESA(72): Valor que es té de la pròpia dignitat i capteniment i que és reconegut pels altres. 92.

HOSPITALITAT (4)

93. HUMILITAT(52): Etimològicament, ‘coneixement de la nostra baixesa’ (prové d’ humus, ‘mantell de la terra’). Com a valor, Torralba el defineix com ‘la justa mesura d’un mateix’ i de sempre s’ha considerat com la mare de les virtuts, perquè és un valor que radica en la veritat, no en el fet d’atribuir-nos febleses o mèrits que no tenim. (Humilitat no és autoanihilació ni sobreconsideració sinó mesura entre necessitat i possibilitat.) 94. HUMOR (63): És el viure joiosament l’existència com a símptoma de bona salut; va més enllà de la comicitat i demana distància, distinció entre allò que és essencial i allò que és relatiu. L’humor veritable es distancia de la burla, de la jocositat i de la facècia gratuïta. 95. IDENTITTAT: Enllà dels principis lògics, ontològics o matemàtics, es tracta de la propietat de mantenir la pròpia personalitat fins i tot en


180

VALORS situacions contràries a ella; qui és idèntic se li reconeix la formalitat amb què actuarà fins i tot abans de fer-ho; el contrari és ser un taral·lirot, un baliga-balaga. 96. IDEICA: Principi abstracte de la totalitat que ens fa present el conjunt com a suma de parts més les seves relacions; és el lloc i lloc on neixen les cosmovisions (sistemes filosòfics, teològics, econòmics, polítics, socials...) i els possibles models interpretatius de la realitat. 97.

IGUALTAT (84

98. IMAGINACIÓ (73): Consisteix a transcendir la memòria (que ens permet reproduir el que hem viscut o conegut amb una certa fidelitat) tot permetent-nos construir éssers fantàstics, constructes reals o irreals, capaços de ser produïts per la potència de la ment humana. Com a valor utòpic, ens permet dissenyar virtualment un món més just i fraternal, però no l’hem de prendre com una escapada de la realitat (“la loca de la casa”, l’anomenava Teresa d’Àvila), perquè pot portar al fracàs i a la decepció. 99. IMPERIÈNCIA: Experiència interior, intuïda directament abans de qualsevol racionalització, fruit del conjunt de processos, que estableixen el principi vital de la persona, tots ells susceptibles de crear un desori interior que cal mirar d’harmonitzar. Alguns autors l’anomenen psíquica. 100. INACCIÓ (26): És el valor de deixar-se embadalir contemplant la realitat, meditantla, interioritzant-la sense fer res; quan deixem d’actuar com reclama el taoisme ens retrobem amb la natura i amb nosaltres mateixos perquè anul·lem la nostra voluntat i elevem el sentit de pertinença a la natura i al tot. 101.

INGENUÏTAT: És la

ARCADI OLIVERES, UN EXALUMNE PROFÈTIC I REBEL

A

rcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 1945), pare de quatre fills, va estudiar al nostre centre, on fou membre del moviment escolta. És catedràtic d’Economia a la UAB. En l’època d’estudiant fou processat pel TOP el 1968, participà a la constitució clandestina del Sindicat Democràtic d’Estudiants (“Caputxinada”, 1966) i a l’Assemblea de Catalunya. Des del 1974 participa a Pax Christi. El 1977 va promoure la creació de l’ Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR); el 1981 comença a militar a l’Associació Justícia i Pau de Barcelona, dedicada a la promoció dels Drets Humans i de la pau , que presideix des del 2001. Si els profetes antics eren aquells personatges amb capacitat de tocar el nas als poders, el Dr. Oliveres n’és un. El seu missatge és clar i transparent. Ha denunciat el deute extern dels països més pobres, les desigualtats i les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, ha divulgat les xifres de la fam, de la guerra i de les vendes d’armament, ha pugnat a favor de l’objecció de consciència contra les despeses militars tot promovent el consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària. Per si fos poc, ha endegat la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat, la Xarxa Europea contra el Comerç d’Armes, ha fet campanyes en pro de la cancel•lació del deute extern i ha estat elegit president honorari de la Plataforma Finançament Ètic i Solidari (FETS). Ha impartit cursos arreu del món i a diferents edicions del Fòrum Social Mundial. Tertulià i convidat en diferents programes de ràdio, és president del Consell Català de Foment de la Pau, organisme assessor de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut diferents guardons per la seva tasca. Darrerament ha escrit El ciclo armamentista en España (2000), ¿Quién debe a quién? Deuda ecológica y deuda externa (2003), Aldea global, justicia parcial (2003), Contra la fam i la guerra (2005), Un altre món (2006), El meu camí cap a la utopia (2008), ¡En qué mundo vivimos! (2009). El que respon un home així és... per reflexionar-ho.

—Quins professors i companys de l’Escola Pia de Dipuació recorda? —Alguns escolapis que em van marcar fortament, com Lluís Maria Xirinacs i Francesc Botey. Professors com Eusebi Altisench (història), Jesús García Tolsà (llatí) i Soler (no recordo el nom, ciències naturals). També el pare Miquel Altisent (cant gregorià). Pel que fa als companys, amb alguns he mantingut contacte durant molts anys i amb un petit grup encara ens trobem cada any el 31 de desembre, per la castanyada i per la revetlla de Sant Joan. —Al Butlletí ECOS del “Centro de Investigación para la Paz” va declarar: “La globalizació actual és l’antítesi del que caldria que fos l’economia: la satisfacció de les necessitats humanes. —La globalizació és la forma amb què avui es vesteix l’economia, però en

un sentit completament contrari al que l’economia ben entesa caldria que fos. La primera vegada que vaig posar els peus en una Facultat d’Economia, em van dir que l’Economia és aquella ciència que intenta d’administrar els escassos recursos que ens ofereix la naturalesa per transformar-los i obtenir béns i serveis que puguin satisfer les necessitats humanes. Com a definició era prou adequada; el que succeeix és que si esguardem l’economia des d’aquest punt de vista, les necessitats d’una part important de la població mundial no estan cobertes —ni tan sols les més bàsiques—, de manera que s’arriba a la conclusió que l’Economia no compleix amb el seu deure. La globalització és la forma actual de domini econòmic, però d’una forma completament contrària al que caldria que fos un sistema econòmic adequat. Per tant, som en una economia que es pot definir com a globalitzada, però que és l’antítesi del que de veritat caldria que


fos l’economia: la satisfacció de les necessitats humanes. —Davant l’actual crisi econòmica hi ha qui diu que cal posar límits o pegots perquè no torni a passar, mentre que vostè ha dit que cal un canvi de paradigma econòmic. Quins elements abraçaria aquest nou paradigma? —Caldria que abracés molts elements de caire econòmic, polític i social. Expressats molt sintèticament, i de forma no exhaustiva, els de caire econòmic podrien ser aquests: decreixement, agricultura ecològica, relacions comercials justes, energies renovables, control de les companyies transnacionals, alliberament de les patents farmacèutiques en els medicaments de primera necessitat, augment de la recerca científica i del desenvolupament tecnològic, borsa no especulativa, major sentit social per part de les caixes, eradicació del frau fiscal, solidaritat pressupostària, foment del cooperativisme, reducció de la jornada laboral i repartiment del treball. —Anem als de caire polític. Reducció al màxim dels exèrcits amb tendència a la desaparició, dissolució de les aliances militars i destrucció dels arsenals d’armaments, majors competències i recursos pels ajuntaments, democratització de l’ONU i de la Unió Europea, llistes obertes, consultes primàries per triar candidats a les eleccions, disminució de càrrecs oficials i de les prerrogatives que els acompanyen, arrelament territorial dels candidats. —I els de caire social? —Habitatge per a tothom, expropiació dels pisos infrautilitzats, televisió pública accessible als moviments socials, discriminació positiva de les cultures i llengües minoritàries, tancament de moltes presons i aplicació de penes alternatives de caire rehabilitador, ensenyament i sanitat públiques i gratuïtes, pensions i assegurances d’atur suficients, generós acolliment migratori. —Podria explicar quins valors són els que no pot oblidar una economia sostenible? —En primer lloc, capacitat de cobrir les necessitats bàsiques de la gent. També:

dignitat en el treball, reducció de les diferències Nord-Sud, no acceptar com a objectius el lucre i l’especulació. Renúncia a un major creixement econòmic per part dels països desenvolupats. —Els experts, cansats que les multinacionals emprin el mot “sostenibilitat”, parlen de decreixement; pot explicar breument en què consisteix? —El decreixement consisteix senzillament en tenir en compte els recursos limitats del planeta i ésser conscients que n’hem abusat i que, d’altra banda, s’han de distribuir equitativament. Per veure que n’hem abusat, caldrà tenir en compte el concepte de “petjada ecològica” que ens demostra que fins l’any 1986 el que la humanitat consumia o destruïa de la Terra, el planeta ho reposava a l’any següent. A partir d’aquell any cada cop hem trigat menys en malbaratar allò que el planeta reposa. El que la Terra refaria l’any 2009, ho consumirem tan sols fins el 23 de setembre de 2008. —Se’ns obre un futur amb pocs recursos, doncs... —I mal distribuïts. Arran d’aquest tema, l’ONU, en la Conferència Mundial sobre medi ambient que tingué lloc a Johannesburg l’any 2002, ens va indicar que si els 6.300 milions de persones que configuraven en aquell moment la població mundial (ara ja som 6.700 milions) volguessin consumir, cada una d’elles, els mateixos recursos (aigua, energia, fusta, minerals, etc.) dels recursos de què disposem els 1.200 milions de privilegiats del Nord, seria imprescindible disposar almenys de tres planetes com el nostre. —Per acabar li volíem demanar què és per a vostè un valor i quins hauríem de tenir presents els estudiants d’avui. —El valor seria el rerefons de les nostres accions que marca el comportament que hem de tenir en cada una d’elles. Alguns tenen un caràcter estrictament individual i d’altres assenyalen el nostre comportament en relació als altres. Assenyalem-ne alguns: coherència, cooperació, creativitat i iniciativa, consciència crítica, convivència comunitària, noviolència, respecte per l’entorn, la Terra és per a tothom, austeritat, voluntat de servei, recerca permanent d’informació verídica. —Moltes gràcies Mireia Sànchez i Sandra Lara

180

VALORS qualitat del qui viu i obra sense dissimular; la franquesa innocent —que no s’ha de confondre amb qui és albat o candorós— no comporta cap mena de malícia i en Dret romà equivalia al fet d’haver nascut lliure. (Bonhoeffer té pàgines precioses sobre la ingenuïtat.) 102.

INNOCÈNCIA (85)

103. INQUIETUD (50): Lluny de l’obsessió malaltissa, és l’estímul subjectiu que ens posa en tensió contínua i ens obliga a millorar-nos contínuament, superant la passivitat i mostrant la nostra manera de singularitzarnos en el món. Per això és un valor lligat a la responsabilitat i a l’interès. 104. INTERÈS: Si el desinterès suposava viure enllà del càlcul, semblaria una contradicció oferir com a valor l’interès. Però cal considerar ambdós com aquells binomis complementaris, perquè l’interès, més ençà del profit o utilitat egoistes que pot comportar, suposa allò que afecta algú en un cert grau d’importància, allò que el suscita o mou a prestar-li una atenció especial. La vida sense interès seria un absolut avorriment: heu vist algú més avorrit que el qui assisteix a una classe sense interès? No es pot viure desinteressadament: fer vacances de la vida és la mort. 105. INTRANSIGÈNCIA: Fermesa i coratge sans envers un objectiu que no està renyit amb la flexibilitat. 106. IRONIA: Forma intel·ligent i subtil d’humor, de vegades proper a la burla (Sòcrates l’emprava per manifestar als altres la precarietat dels seus coneixements), que requereix maduresa, distància i capacitat autocrítica, per allunyarse del sarcasme i del cinisme, que cerquen ferir amb la burla. (Els adolescents són refractaris a la


180

VALORS

ENTREVISTA

ironia i els psicòlegs aconsellen als educadors que no l’emprin.)

JOSEP M. LOZANO: “SI NO FRENEM, ENS PODEN FRENAR LES CIRCUMSTÀNCIES”

107. JOC (64): És establir una relació particular amb l’altre, que descarrega la vida del seu pes habitual, suposa un consens en les normes, una canalització de la competitivitat i una confiança en el passar-s’ho bé mutual.

P

108.

JOVIALITAT (45)

109. JUSTÍCIA (99): Definida tradicionalment com “la voluntat constant i perpètua de donar a cadascú el que li pertany”, és el valor que regula les relacions interpersonals de drets (ja siguin jurídicament establerts o moralment exigibles). 110. LAÏCITAT: Valor, que no doctrina (no es pot ser laïcista!) com a opció d’organització política. La societat no ha de ser laica; ha de ser pluralista. És l’Estat que ha de ser laic en una societat pluralista que té en el seu si grups amb opcions diferents. En definitiva, la laïcitat esdevé una necessitat convivencial de les societats plurals i va lligada a d’altres valors com els de la secularització i autonomia de les realitats terrestres i al de l’alteritat. 111.

LABORIOSITAT (71)

112. LLEIALTAT: Conformitat amb la llei (“lleial”<legalis) i capacitat d’assumir la paraula com a deure per complir allò a què ens ha compromès. 113.

LLIBERTAT (86):

114. LÒGICA: Raonament validat per un conjunt de regles mentals, susceptibles de ser tractades matemàticament i informàtica, tendents a eliminar tot sentit subjectiu. Tradicionalment es basa en tres principis: el d’identitat (A=A), el de no contradicció (A≠NO-A) i el del terç exclòs (o A o NO-A). 115. LONGANIMITAT (90):

rofessor del Departament de Ciències Socials d’ESADE, investigador a l’Institut d’Innovació Social, membre de ll’equip acadèmic de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica i autor de nombroses publicacions, com per exemple ¿Pueden las empresas contribuir a los Objetivos de Desarrollo del Milenio? [amb Maria Prandi] (2009), El valor dels lideratges [amb Àngel Castiñeira] (2008), Persona, empresa y Sociedad (2007). Entre d’altres responsabilitats, ha estat fundador i director de l’Institut Persona, Empresa y Sociedad (IPES), membre del Fòrum d’experts en RSE (Responsabilitat Social Empresarial) del Ministeri de Treballi Afers Socials i membre de la Taskforce for the Principles for Responsible Business Education (UN Global Compact). —Davant de la crisi econòmica actual, els líders mundials (G-20) van dir que caldria “posar pegats” al sistema perquè no pugui tornar a passar. És així o això es posar esparadrap a un ferit de mort i el que cal és canviar el paradigma econòmic? I quina mena de disseny tindria aquest nou paradigma? —No estic segur ni que s’hagin posat gaires “pegats”. Primer hi va haver un pànic fonamentat i semblava que es volien fer moltes coses, però després no és segur que s’hagin volgut afrontar els canvis seriosament. Sembla clar que cal fer canvis en profunditat i correccions substantives. Si això desembocarà o no en un canvi de paradigma no ho podem saber perquè els nous paradigmes no es dissenyen, atès que no se sap prèviament en què consisteixen; per això són canvis de paradigma. —Es parla molt de valor afegit, I+D, però, quin ha de ser el disseny del futur empresarial del nostre país? —Hi ha una sèrie de paràmetres que em semblen imprescindibles: qualitat, innovació, internacionalització, atenció a les persones i responsabilitat social i ambiental. —Una gran empresa catalana és l’administració. Fa uns mesos vostè signava amb el Dr. Castiñeira un article a l’”Avui” on demanava “dotar de visibilitat i substància els servidors públics” si volem dotar de visibilitat i substància ètica el servei públic; proposava que institucionalitzessin la seva pròpia identitat i la distingissin dels valors de l’ètica política. Per què ho creu necessari? —Perquè un país no pot anar endavant sense una bona administració pública.


180

VALORS El servei públic no és una solució laboral per als moments de crisi, sinó una opció professional de servei al país. Avui encara confonem i barregem molt política i administració pública (entre altres raons perquè hom ha propiciat amb fets aquesta confusió), però un servidor públic és un professional al qual no cal valorar en clau política. Critiquem molt a l’administració pública amb raó. Però això ens fa oblidar que hi treballen molts professionals d’alt nivell que sovint no veuen reconeguda la seva feina i, fins i tot, queda difuminada com a resultat de les males pràctiques d’altres. Per això considero que cal reivindicar, valorar, reconèixer i reforçar els servidors i els gestors públics, i els valors del servei públic. I no identificar-los amb el que fan els responsables polítics.

És la paciència perllongada en el temps, ja que el longànime és qui suporta amb bon ànim les adversitats. Es tracta d’un valor imprescindible per a l’exercici de l’educació i de la paternitat/ maternitat.

—Per fer possible un altre món avui es parla ja de necessitat de renúncia i de decreixement. Pot explicar de manera senzilla i breu aquest concepte que no deu pas voler dir tornar a les cavernes? —No l’he estudiat a fons. Em sembla important explorar alternatives, perquè la lògica de deixar-nos portar per una dinàmica del “sempre més” quantitatiu ens pot portar a situacions límit. Ara, això comporta que estiguem disposats a canviar els nostres estils de vida i les nostres preferències, perquè la gent que surt de la misèria arreu del món el que vol, raonablement, és créixer. El problema no és el creixement o el decreixement; el problema és com volem viure, personalment i col·lectivament, quins són els nostres objectius, el nostre projecte de vida. Perquè podria ser que si no frenem nosaltres ens frenin les circumstàncies.

117. MAGNANIMITAT (97): Grandesa d’ànim per executar grans coses sense buscar-s’ho. Lligat originàriament a les virtuts militars, des de Gandhi, que va rebre el nom de Mahatma (‘Gran ànima’), s’ha traslladat al camp de la noviolència. El magnànim ni és un temerari ni és un pusil·lànime.

— Finalment, quins considera que són els cinc valors més importants que ha de tenir en compte un estudiant com nosaltres? —Com a estudiant, desenvolupar al màxim les pròpies capacitats, no defallir davant les dificultats, no limitar-se a sortir del pas, anar tan a fons com sigui possible en aquelles activitats i matèries en les quals hi trobem gust, tenir consciència que ser estudiant no és un estat natural inqüestionable ni una obligació sinó un compromís... i estudiar altres llengües (des del supòsit que l’anglès s’ha de poder usar amb fluïdesa i que ja es dóna per descomptat que se sap amb naturalitat: ja no compta sota la categoria “estudiar altres llengües”). D’un estudiant del vostre nivell s’hauria dir en acabar els estudis que sap parlar, escoltar, llegir, escriure, entendre i comprendre.Però, per damunt de tot, un estudiant és una persona, i els valors més importants afecten al seu creixement com a persona. Cal que no perdi mai de vista que la qüestió central és en quina mena de persona m’estic convertint fent el faig i vivint com visc? I per això cal aprofitar el temps d’estudiant per desenvolupar personalment valors vinculats a l’estudi i la formació com el rigor, la sensibilitat, el compromís, l’obertura als altres, la constància, l’autoexigència i l’aprofundiment en la vida interior.

Núria Miquel i Claudia Ardid

116. MADURESA: És aquell valor que capacita les persones per donar els resultats o fruits esperats i convenients. La maduració és un procés cel·lular de transformacions i modificacions aplicat als fruits i, de la mateixa manera que hi ha fruits que fan pudor per massa madurs, hi ha persones que la maduresa els ha dut a una inflexibilitat que els fa passar de rosca.

118.

MANSUETUD (32):

119. MEDITACIÓ (14): Meditar és rumiar una vegada i una altra la qüestió que ens ocupa, pre/ocupa i post/ocupa. (Si arribes a una consideració global, de totes de cop, ets a prop de la contemplació.) 120. MEMÒRIA (81): Per Agustí d’Hipona era una virtut de la interioritat humana, juntament amb d’intel·lecte i la voluntat. Entesa com ell, seria una guia de futur, perquè esdevé el gresol que ens permet recordar les experiències del passat i millorarles. Recordar és valuós perquè ens allunya de perills futurs i ens fa ser més justos amb les generacions que ens han precedit. 121. MESURA: Proporció i precisió que ofereix distància dels extrems. 122. METAFÍSICA: Essència


180

VALORS particular de cada fenomen o objecte; ésser pregon dels ens o dels organismes estructurals. Andrònic de Rodes, en ordenar els escrits d’Aristòtil, després d’aplegar els seus treballs sobre la Natura com a Física, aquells tractats de transcendència, no va saber com aplegar-los i el situà sota l’epígraf ta metà ta physicà (‘mes enllà de la física’); es prengué el seu valor metafòric com a escrits sobre la realitat invisible de l’espiritualitat i la transcendència. 123. METAPSÍQUICA: Encara que Ch. Renot designi amb aquest mot l’estudi dels fenòmens relacionats amb l’espiritisme i es defineixi la metapsicosi com un estat anímic en què es manifesten forces extranormals, és la transcendència subjectiva i vivencial, causa transcendent que relaciona l’Esperit universal amb tots els esperits dels éssers, que com a força interna pot produir fenòmens de clarividència, endevinació, telepatia i d’altres. 124. MÈTODE: En grec ve d’odós (‘camí’) i meta (‘vers’) , de manera que és el “camí vers alguna cosa”, això és, la manera ordenada i sistemàtica de procedir per arribar a un objectiu, conèixer una realitat o interpretar dades. 125. MÍTICA: Enllà del conjunt de tradicions fabuloses entorn dels déus i dels herois antics (Jesús ascendint als cels o Sant Jordi matant el drac, per exemple), cal veure-hi una revelació espiritual de gran pes (Jesús fou enaltit per Déu o Catalunya venç les dificultats). 126. MISTERI (53): És el valor que ens fa reconèixer que la realitat no s’esgota completament amb el llenguatge racional i que la nostra intel·ligència és limitada perquè la realitat ultrapassa els paràmetres de la racionalitat humana. 127.

MÍSTICA: És

ENTREVISTA EL SENYOR RICARD LOBO ENS VOL CIUTADANS EN L’ÀMBIT GLOBAL

A

l senyor Ricard Lobo (Barcelona el 2009/1936), filòsof, teòleg, expert en Dret, professor d’Ètica i Moral als EUA els anys 60, no li agrada figurar, tot i que, en temps predemocràtics, va ser membre fundador de l’Assemblea de Catalunya (1971) i, després, va formar part del Consell Consultiu del President de la Generalitat, Josep Terradellas. També ha estat Membre Fundador del Club d’Opinió Arnau de Vilanova (1981), de la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana (1981), encara és membre de la Junta del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories ètniques i les Nacions) i ha estat, fins a la seva jubilació, Director General del “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” (1977-2006). No fa gaires mesos ha presentat Ciutadans del món: Per un civisme de la globalitat (Barcelona: Ed. Proteus, 2009), un llibre que va merèixer el premi Serra Moret de civisme. Es tracta d’un assaig —en parlem en l’entrevista— que no defuig temes espinosos com el de les migracions (des del 2007, a Catalunya, de 7.300.000 d’habitants, més d’un milió són estrangers) i sol·licita una educació “en i per al món global” que ens faci tenir cura del planeta.

Ens rep molt amablement i ens convida a fer un refresc. —Com definiria la paraula “valor” i quins creu que són els seus objectius? —Definiria “valor” com un concepte que orienta una persona cap a un objectiu de caràcter positiu, ja sigui en relació a un mateix o en relació a la societat. Els objectius dels valors són saber qui som, què volem ser i què podem fer per ser feliços. —Quins considera que cinc valors més —Per a mi són la generositat, de comprensió, el coneixement vivim, la sinceritat i el diàleg.

són els importants? la capacitat del món on

—El seu llibre comença preguntant-se pel sentit de la vida humana i no defuig la dimensió espiritual i religiosa de la persona. La creença religiosa influeix en l’ordre en què una persona estructura els seus valors? —I tant que influeix! Per exemple, en la religió cristiana. El cristianisme no es pot entendre sense situar-lo en un context cultural i històric, ja que hi ha moments i actituds cristianes

difícils d’entendre. Els cristians creien que el món acabaria aviat, ja que Jesucrist ja havia estat a la terra. Per això el seu comportament era molt rigorós. En veure que el món no acabava, anaven fixant dates de pocs anys per viure en penitència i preparar-se per morir bé. El que vull fer entendre amb això és que la religió pot ajudar una persona a com veure el món, però també pot despistar-la molt. —Pensa que les preguntes de sempre com ara “on anem?” i “d’on venim? han canviat al llarg del temps? —Han canviat molt les respostes. Sobretot des que s’ha demostrat que tot té una evolució, ja que això modifica molt la visió del món i les respostes a aquestes preguntes. —Què el va impulsar a escriure “Ciutadans del Món”? —Doncs mireu, va ser un moment en què vaig veure que hi havia moltes qüestions sobre el civisme i quan vaig anar reflexionant sobre el tema vaig adonar-me que generalment per civisme s’entenen


coses molt diferents. El món globalitzat, un món en què estem molt connectats, fa que una persona hagi de tenir clara la consciència de quina hauria de ser la seva conducta i en quin món viu i quina coneixença té del que hi passa, ja que el que s’esdevé aquí, a Catalunya, com a Espanya, com a la resta del món, ens afecta. Per exemple, el tràfic de drogues o armes, la Sida, són aspectes a tenir en compte per ser solidaris, perquè, i no en som conscients, com podrem arribar a serho? Tenim consciència del món, però la nostra mirada sobre el món, sobre les persones, sobre la natura, potser s’ha anat devaluant a favor d’un materialisme eixorc. —Vostè parla d’identitats concèntriques, de ser ciutadans del món a partir d’arrelar-se al propi espai. El setembre del 2007 va escriure a “El Punt” que Catalunya viu sotmesa a “una aberració intel·lectual i filosòfica que caldrà desemmascarar”. Deia que la Constitució no pot fundarse “en la indissoluble unitat d’Espanya, com fa, perquè “les constitucions són lleis fonamentals de dret positiu i no es poden fundar en quelcom considerat falsament superior a elles mateixes com dogmes o principis filosòfics que no són de dret natural universal”. -Sí, les dues coses. Ens calen identitats concèntriques i deia i mantinc això de la Constitució. La unitat política d’un país plurinacional com és Espanya no pot ser cap fonament constitucional. En aquest sentit, vaig escriure que “seria una prova de grandesa democràtica que Espanya acceptés que el poble català es pronunciï sobre si mateix: uns i altres coneixeríem on som i quina és la voluntat popular.” —Al seu llibre parla de les dificultats d’assolir la globalització política. Creu que en algun moment hi haurà una política global? —Vull creure que sí, que en algun moment sí. Fins que el món no tingui un govern mundial, els problemes de la humanitat no se solucionaran, perquè cada país té els seus problemes i necessitats i ningú no vol renunciar a les seves pròpies. —Com seria la seva visió del món actual? —Les tragèdies que estan succeint a Àfrica i l’abundància que hi ha en alguns altres països és un contrast molt gran i hi ha problemes que no es tenen prou en consideració per part d’alguns governs. La fam, per exemple, no és redueix, més aviat s’incrementa. Les perspectives de pau no són molt bones.

Calen acords internacionals que puguin detenir les guerres, acords que ens comprometin a tots. Aquí és on faig una crítica a la religió perquè, per exemple, el qui presideix d’alguna manera l’església catòlica com seria el Papa, si en lloc de passar-se gran part de l’any vivint en un palau anés a les Nacions Unides (i no solament a fer visites preparades pels mitjans de comunicació ) i digués “jo no em moc d’aquí com a cap d’Estat sense que no pari aquesta guerra o mentre hi hagi unes criatures que s’estan morint de fam”, moltes coses canviarien. És el que hauria de fer perquè aquet senyor no té una altra funció a la terra que procurar que es compleixi l’Evangeli de Jesús. —Vostè parla de persones posseïdores de “qualitat humana”... —Aquelles que tenen una manera d’ésser i d’estar en el món que les vincula amb les altres i amb l’entorn físic, cultural i espiritual a través del respecte, la integralitat i la coherència. —Que ens manca per adquirir la felicitat? —Primer, coneixement del que passa al món començant per allò que tenim més a la vora; cal ser conscients del que passa en cada lloc per saber què hem de fer. En segon lloc, ajudar com es pugui al nostre entorn per- què tothom tingui la possibilitat de viure dignament. Hi ha una anècdota prou interessant sobre això al meu llibre. És una enquesta que es va fer a la joventut d’Espanya sobre els criteris de la felicitat. Els que van sortir em resulten esgarrifosos: passar-s’ho bé, tenir diners, tenir tots els plaers possibles per distreure’s, i totes aquestes coses que formen part de la vida, però no ho són tot. Vosaltres creieu tenir-ho tot dona la felicitat? Si no hi ha una certa maduresa i una estabilitat psicològica adquirida mitjançant l’ajuda tant de mestres com de pares, és molt complicat saber cap on has de dirigir-te; cal saber que la felicitat absoluta no existeix, què és relativa i que queda determinada en uns certs moments de la vida. L’egoisme no pot donar felicitat de cap manera!.

Text i fotos: Clàudia Ardid i Gemma Resina

180

VALORS l’abandonament o buidatge del Jo, mitjançant molts procediments, per entrar a l’experimentació de la realitat transcendent. Vivència d’unió personal i pregona amb la substància de l’univers. 128. MODÈSTIA: És el valor que modera les nostres passions, ens fa conèixer els nostres límits i no ens fa vanagloriar del que creiem, pensem o fem. Per a Tomàs d’Aquino, es detecta en la manera de caminar, vestir, mirar... 129. NEGATIVITAT: Denominada com a condició de negatiu a manca d’un nom millor, és el valor de saber dir “no” en situacions extremes en què ens hi juguem part de la pròpia vida o la vida sencera. Fins i tot l’amor té límits i, de vegades, s’ha de saber dir que “no”. Ignasi de Loiola diu: “Tots els sacrificis, tot lliurament propi, tot amor és bo, excepte el que destrueix el subjecte que el porta a terme”. 130. ORDRE: Enllà d’un compendi de regles aglutinants d’una societat, l’ordre com a valor es refereix a la disposició o arranjament d’unes coses —materials o mentals— en relació amb d’altres, de manera que sigui fàcil localitzar-les i, a partir d’aquesta primera topada, servirse’n i desenvolupar allò amb què cal relacionar-les. (“Sense ordre en els apunts no hi pot haver ordre mental possible!”) 131. ORIGINALITAT: Allò que fa que un treball, obra artística o documental no sigui còpia ni imitació de cap altra de manera que constitueix un valor per la seva pròpia novetat o innovació. 132.

PACIÈNCIA (54).

133. PAU (98): Esforç i treball d’homes i dones, cap endins de nosaltres mateixos i cap enfora, per aconseguir l’ordre consegüent a la justícia i un món més just. 134.

PERDÓ (9): És la


180

VALORS reconstrucció de vincles guarint ferides passades per retrobarnos amb l’altre que ens pot haver vulnerat sobreposant-se al dolor del greuge rebut. 135.

PERSEVERANÇA (95):

136.

PIETAT FILIAL (88)

137. PLURALISME: Acceptació de l’autonomia de l’alteritat simètrica, que va més enlà de la tolerància, entesa com a simple condescendència d’uns davant d’altres des d’una superioritat indemostrada, la qual cosa no suposa caure en el relativisme del tot s’hi val, ni de tots els valors són iguals (totalitarisme de la indiferència); tampoc no s’ha de confondre amb el multiculturalisme, tant de moda avui, que no és altra cosa que l’interessat respecte per opcions fragmentades; el multiculturalisme no tracta d’acceptar la pluralitat sinó d’imposar, per raons d’origen, tradició, religió, història, cultura, etc., que determinats grups puguin regir-se amb uns drets diferents dels drets dels altres. 138. POBRESA: Mancança, escassetat del necessari per viure, feta des de la renúncia voluntària i lliure. Així, entesa com a virtut, relacionada amb l’austeritat, resulta una ordenació del capteniment humà en relació als béns materials o morals d’aquest món i arriba al lliure despreniment per aconseguir una llibertat superior 139. POLIDESA: Habilitat, bona mà o aptitud per obtenir resultats, pulcres, delicats i de bon gust enfront dels altres. 140. PRECISIÓ: Del llatí praecidere (‘tallar’, ‘separar’) és el discerniment acurat dels detalls de la realitat present i que, entre diferents opcions, sap usar la ment per adonar-se de la més encertada. 141.

PRESENCIALITAT: És

LES 20 Negacions de l’hinduisme per esdevenir una persona completa 1. Sàtia, no mentir; recerca de la veritat a cada instant i circumstància. 2. Ahimsa, noviolència. Pau, salut, amistat, pietat, compassió, paciència. 3. Asteia, no robar, retornar els deutes, pagar el salari just, no explotar, no oprimir, no esclavitzar. 4. Aparigraha, no acaparar, no al consumisme, austeritat, saber desprendre’s (equivalent al vot de pobresa.) 5. Sanka, no deixadesa, no brutícia, cura, polidesa, deixar les coses ben acabades. 6. Suadeixi, fer-se les pròpies coses i tenir cura de no viure a costa d’altres. 7. Suarai, autosuficiència, autodeterminació, disposar d’una economia pròpia. 8. Àsana, qualsevol postura en ioga que disposa a meditar. 9. Hartal, equilibri en el menjar i el beure. 10. Pratiahara, recolliment de tots els sentits: deixar de parlar, mirar, escoltar, assaborir... Saber fer silenci i meditar. 11. Santoixa, control, no avidesa, no luxe. Equilibri en el sexe. Acontentament. No desig. 12. Brahmacary, dedicació a la transcendència. 13. Tapa, disciplina, ordre, endreç, clarividència. No atabalament. Prudència. 14. Pranaiama, control de la respiració, darrerar de la qual hi ha prana (l’energia vital o força de les coses vives de l’univers). 15. Suadhiaia, no egolatria, no jo alienat, inflat o fictici. 16. Corresponsabilitat del que surt bé i del que surt malament. 17. Ixvarapranidhana, no seguretat, ni en un mateix ni en les coses. Abandó en el Senyor. 18. Dharana, concentració: conèixer-se i posseir-se per donar-se. 19. Dhyana oració de meditació. “Salí sin ser notada”, deia Joan de la Creu. El que passa en la mística no és res d’aquest món, perquè s’ha deixat tot i “entrem en” o “sortim a” un altre món. 20. Samadhi, el lliurament total.

FÒRUM SOCIAL CATALÀ: “Un altre món és p possible!” Durant el darrer cap de setmana de

Segons ho sintetitzava l’eslògan de gener es va celebrar a l’edifici de la vella la manifestació “Contra l’Europa del capital, la crisi i la guerra”, cal fer Universitat de Barcelona el II Fòrum més atenció als obrers i menys als Social Català (una setmana abans, i banquers! dins del seu marc, s’havia celebrat el S’organitzaren una setzena d’activitats I Fòrum de Teologia i Alliberament) simultànies en franges horàries de que finalitzà el diumenge dia 31 dues hores durant dos dies i el matí amb una assemblea de més de 150 entitats i organitzacions catalanes, des del dissabte ja havien passat per les aules més de 2.000 persones! de Justícia i Pau a Intermon Oxfam El Fòrum Social Mundial, on s’emmarca passant per Ecologistes en Acció, Centre Unesco de Catalunya, Xarxa de el Fòrum Social Català, va néixer periodistes, Ajuda en Acció... Es tractava a Porto Alegre (Brasil) l’any 2001. de buscar paradigmes econòmics nous, Aquesta ciutat n’acollí tres edicions més enllà de les polítiques neoliberals fins que, per assolir un abast més planetari, el 2004 se celebrà a Bombai que només cerquen beneficis sense (Índia). Després viatjà a Caraques, Mali, importar-los les conseqüències que Pakistan i Nairobi, fins que el 2009 va poden tenir, a fi que no hagin de tornar a Brasil, a la ciutat de Belén. pagar la crisi sempre els mateixos.


EL PROJECTE D’ÈTICA MUNDIAL El Projecte d’Ètica Mundial promogut per Hans Küng, teòleg catòlic, nascut el 1928, perit col·laborador del Concili Vaticà II des de 1962 al costat de Joseph Ratzinger, el Papa actual i, tanmateix, amb la llicència per ensenyar teologia catòlica retirada des de 1979, és un dels fets més interessants de les darreres dècades. El proper 4 de setembre es compliran 17 anys de la Declaració per una Ètica Mundial subscrita al Gran Park de Chicago pel Parlament de les Religions del Món el 1993 davant de l’atzucac on es troba el nostre planeta. Des del 1995 la Fundació per a l’Ètica Mundial (Stiftung Weltethos) s’ha dedicat a prosseguir i ampliar, arreu del món, aquest procés de comunicació intercultural i interreligiós, a partir dels valors que les religions puguin tenir en comú i entorn de tres grans afirmacions: 1) No hi pot haver supervivència del nostre planeta sense una ètica mundial; 2) No hi haurà pau mundial sense una pau religiosa; 3) No hi ha possibilitat de pau religiosa sense diàleg entre les religions. Des d’aleshores Hans Küng ha publicat

Hacia una ética mundial. Declaración del Parlamento de Religiones del Mundo (Madrid: Trotta, 1994), Proyecto de una ética mundial (Ibidem, 1995), Una Etica Mundial para la Economia y la Politica (Ibidem. 1999), ¿Por qué una ética mundial? Religión y ética en tiempos de globalización. Conversaciones con Jürgen Hören (Barcelona: Herder, 2002), Reivindicación de una ética mundial (Madrid: Trotta, 2002), Proyecto de una Etica Mundial. La dimensión espiritual de las religiones del mundo (Barcelona: Random House-Mondadori, 2004), Para un proyecto de ética mundial [amb KarlJosef Kuschel , eds.], i Ciencia y Ética Mundial (Madrid: Trotta, 2006). Leonardo Boff, un altre sacerdot i teòleg catòlic que ha sofert represàlies de la jerarquia, ha escrit a Ética planetaria desde el Gran Sur: “L’actual crisi econòmica està portant la humanitat a un terrible dilema: o segueix el G-20, en el seu desig de revitalitzar un moribund —el model vigent del capitalisme globalitzat— que ha provocat l’actual crisi mundial i que, si continua, podrà portar-nos a una absoluta tragèdia ecològica i humanitària, o tempteja un nou paradigma que col·loqui la Terra, la vida i la Humanitat en el centre i l’economia al seu servei; només així podrà néixer un nou estadi de civilització que garantirà més equitat i humanitat en totes les relacions, començant per les productives”.

Per a celebrar els deu anys, el comitè organitzador decidí retornar a Porto Alegre (el Fòrum començà el dilluns 25 de gener) i que enguany tindria caràcter permanent tot desenvolupant activitats a més de dotze països durant tot l’any. Catalunya ha estat un dels primers països a adherir-s’hi pocs dies després de la inauguració al Brasil. Com ha dit el sociòleg brasiler Candido Grzybowski, “El FSM ha fet la funció de convertir en rellevant la necessitat de canviar la cultura política i econòmica preponderant; ara cal anar definint quin és aquest altre món que reclamem”. I, davant d’aquet panorama, els joves hi devem tenir coses a dir, oi? Berta Subirats, Irene Larramona, Carla Sitjà i Èlia Casas.

180

VALORS fer-se trobadís o present davant de qui et necessita per mostrarli la pròpia disponibilitat. La presència d’esperit és la qualitat de qui no es desconcerta davant d’un perill, un succés advers o algun fenomen imprevist. 142. PRIVACIÓ: Mancança o absència d’allò que desitjaríem per tenir una vida més planera i de la qual ens sabem estar encara que no sigui supèrflua per fer un món més just i bastir-se una personalitat més dreturera. 143.

PRUDÈNCIA (75)

144.

PUDOR (67)

145.

PUNTUALITAT (76)

146. RACIONALITAT (89): Encara que resulti insuficient definir l’ésser humà com a simple animal racional, l’home disposa del do de la paraula i de la facultat de pensar, la qual, encara que sigui fal·lible, ens impel·leix a analitzar el contingut dels nostres volers. 147. REPROVACIÓ: Capacitat de condemnar un acte, un treball, una actitud, un capteniment com a dolents. És un valor que té mala premsa, perquè és costerut i espinós, i pares i educadors prefereixen bandejarlo; tanmateix, no hi pot haver educació sense reprovació. 148. RESILIÈNCIA (56): Segons Bice, és el realisme de l’esperança, que permet reeixir socialment de manera acceptable després d’haver afrontat condicions tenses o l’adversitat amb riscos negatius. (En enginyeria és la capacitat d’un material per recobrar la seva forma original després d’haver estat deformat per una pressió.) Jordi Pujol ho defineix, aquí, com l’actitud de superació de la dificultat. 149. RESPECTE (33): Prové del mot respicere (‘mirar enrere’ per seguir contemplant el que


180

VALORS és digne d’admiració) i ens mou a tractar amb cura el que ens envolta i a tractar-nos-hi nosaltres mateixos. 150.

RESPONSABILITAT (83)..

151. RIGOR (78): Sense caure en el rigorisme, el rigor és el desig de l’obra ben feta, de ser curosos en el treballi en l’acció, cosa que suposa autoexigència i tenacitat en l’esforç. 152. SECULARITZACIÓ: És el retorn a la vida seglar de tot allò que s’havia portat a l’àmbit religiós. 153. SENSIBILITAT (39): Ser sensible és ser receptiu, posar-se a disposició de l’altre, de la seva paraula i dels seus sentiments. 154.

SENZILLESA (29)

155. SENY: Capacitat mental per a una justa i ponderada percepció o apreciació de les coses, captinença en la vida i actuació davant dels conflictes. 156.

SERENITAT (48)

157. SERIOSITAT (82): És la qualitat que, davant el caràcter irreversible de la vida, ens fa adoptar una actitud radicalment oposada a la banalitat, a la frivolitat i a l’estupidesa. Ull viu: estar seriós pot ser un simple posat; no vol dir ser seriós! 158. SILENCI (23): Porta d’accés al propi univers i atmosfera oportuna per conèixer-nos els endins a fons. 159.

SIMPATIA (34)

160. SINCERITAT (69): Obertura del cor que ens mostra tal com som, amor a la veritat, repugnància a la disfressa, reconeixement dels propis defectes amb ganes de disminuir-los a partir d’admetre’ls i confessarlos. La veritable sinceritat, no és cap exhibicionisme, sinó un exercici dolorós. 161. SÍNTESI: Capacitat per exposar una visió de conjunt demostrant la comprensió profunda

de la unitat de les parts.

tecnologia.

162. SOLIDARITAT CÒSMICA (28): Del mot llatí solidus (referit a moneda sòlida, consolidada, no variable), suposa acoblament sòlid, potent, valuós. Aquesta estructura de solidesa en la vida social suposa una vinculació de cada persona amb les altres i amb el conjunt. Com a valor utòpic, la solidaritat es durà a terme quan tots els éssers humans participem per igual i del conjunt de tots els béns disponibles.

171.

TEMPRANÇA (58)

172.

TENACITAT (60)

163. SOBRIETAT (40): Més enllà de la mesura en el menjar i el beure, és la moderació de l’instint de possessió que ens fa no posseir més d’allò que necessitem.

174. TOLERÀNCIA (68): És el valor de deixar fer i deixar estar en matèria política, moral, religiosa o ideològica, respectant opcions i formes de conducta que puguin resultar estranyes a les nostres conviccions en les mateixes matèries. No es basa en cap mena d’indiferència, sinó en la necessitat de respecte en la convivència d’una societat plural. Al límit, deixaria les mans lliures als qui la volguessin suprimir; per això sols és vàlida dins dels límits de la seva salvaguarda i preservació.

164. SOLEDAT (47): És la qualitat de voler estar sol amb un mateix per arribar al repte difícil d’autointerpel·lar-te interiorment. 165. SOSTENIBILITAT (30): És la consciència de la fragilitat de la natura que ens atorga la pauta de no posar en pràctica res que en comporti una possible pèrdua per a les generacions futures o un perill irreversible per a l’actualitat. 166. SUBSIDIARIETAT: És aquell valor que ens fa actuar responsablement sense ser-hi obligats, atès que el rol que s’esperava de nosaltres era de simple ajuda, auxili o reforç. 167. SUFICIÈNCIA: És el prevalor que ens fa pugnar per esdevenir dignament persones humanes en tots els aspectes (neteja personal, vestit, habitacle, economia...) fugint de tot tipus de misèria.

173. TENDRESA: És la qualitat de no ser dur ni inflexible, la qual cosa no vol pas dir ser flonjo o bla. Una fruita tendra és aquella que es deixa encetar i mastegar amb facilitat; una persona tendra té bondat, suavitat i compassió en el tracte amb els altres.

175. UNICITAT (46): És aquell valor que ens fa únics, singulars i irrepetibles en el món ( i això no vol pas dir buscar ser extravagants) i que s’oposa radicalment a la uniformitat i al gregarisme. 176.

177. VALORACIÓ: Capacitat d’atribuir-se i atribuir als altres el valor o vàlua que mereixem o mereixen en els seus aspectes positius passant-ne per alt d’altres que ho són menys. 178.

168. SUPORTAR: Capacitat de portar les coses, bones o adverses, sense exhibicionisme, una mica per sota, amb mà esquerra, amb l’objectiu no pas de conformar-se sinó de redreçar situacions i arribar a objectius. 169. TACTE (35): És un tracte personal de proximitat que inclou el respecte i la confiança i que permet callar o parlar en el moment oportú. 170. TÈCNICA: Capacitació pràctica i concreta per manipular la Natura d’una manera intuïtiva, amb coneixement pràctic o habilitats assolides, a causa de les repeticions. Si assoleix el coneixement global de procediments per operar sobre una realitat esdevé

URBANITAT (77)

VERACITAT (59).

179. VERGONYA D’ALTRI: La vergonya més que un valor és un estat anímic o somàtic que produeix torbament d’ànim per una falta comesa o una humiliació deshonorant rebuda; però avui és tan escassa que de vegades cal patir-la per aquell que no s’adona que s’hauria de torbar a fi que la commoció el dugués a la reflexió. En el fons, és la generositat de passar vergonya per l’altre a fi que se n’adoni. 180. VOLUNTAT: Facultat i/o capacitat per fer alguna cosa que comporta esforç o que constitueix una obligació o una privació contra la pròpia inclinació natural.


MANIFEST DEL FÒRUM DE TEOLOGIA I ALLIBERAMENT L’actual situació del món —i, també, la de molts grups i petites comunitats de creients— impulsà un grup de persones, plural en molts aspectes, que tenen en comú el sentit de la Transcendència i el rebuig a aquest model de societat que segrega i margina les majories, a considerar el moment oportú per convocar, en el marc del II Fòrum Social Català de 2010, un Fòrum Català de Teologia i Alliberament, com l’expressió catalana dels Fòrums Mundials de Teologia i Alliberament.

Un espai de trobada És un moment oportú per la necessitat, tantes vegades repetida, de trobar-nos i posar en comú qui som, així com les nostres esperances i dificultats. L’anomenem Fòrum de Teologia, no en el sentit de teologia formal, sinó per la voluntat de compartir l’experiència que tenim del sentit del transcendent. Ens uneixen valors, compromís i treball en àmbits semblants. Volem que sigui un espai que faciliti explicar-se als grups i persones que no tenen altres mitjans per fer-ho. Som molta gent però, sovint, no ens coneixem. Sabem que les raons, que han fet que cadascú de nosaltres visqui la fe en el seu grup, ens poden impulsar a compartir això mateix amb altres grups per enriquir-nos amb l’experiència dels altres i per compartir el sentit de Transcendència. És un moment oportú per a les persones, grups, comunitats, moviments de base... atès que totes les institucions pateixen, de fa temps, un procés d’erosió en la seva credibilitat. Davant la soledat o sensació de viure en el desert o en la frontera que pot sentir la gent enfront els reptes del món d’ara, considerem imprescindible acompanyar-nos i crear espais on se senti la força de la comunitat.

Món laic Considerem positiu viure en un món definitivament laic i que no permet ingerències ni privilegis a les confessions religioses. Les expressions públiques de l’experiència religiosa personal aniran quedant, progressivament, difuminades. L’anonimat de la laïcitat és una oportunitat de crear nous espais per reconèixer-nos i per reconèixer i establir diàleg amb aquelles noves “espiritualitats laiques” que sorgeixen des de la ciutat secular.

Immigració És un moment oportú, també, pel fenomen creixent de la immigració que veiem més com una oportunitat que com un problema. És una riquesa extraordinària que, de manera generalitzada, diferents sensibilitats davant laTranscendència o en les diferents maneres d’entendre i relacionar-se amb Déu puguin conviure en un mateix territori. El diàleg interreligiós no es farà ja des de les jerarquies religioses o en congressos d’entesos, sinó des del carrer, al col·legi, a l’escala, al supermercat. Cal fomentar-lo, amb naturalitat, des de les mateixes bases.

La crisi Òbviament, davant la difícil situació actual de crisi econòmica, d’atur, de tancament d’empreses, és un moment oportú per trobarnos. L’alliberament, que està en el nucli de totes les religions, és també alliberament viscut a través de la història com alliberament material. Compartim el criteri, que s’ha expressat clarament en el darrer Fòrum Social Mundial, que aquesta crisi no l’han de pagar els pobres. Estem al final d’una llarga il·lusió fonamentada sobre la possibilitat d’un creixement indefinit i necessàriament injust. Vivim en un món greument malalt i ferit. Cal, doncs, trobar-se perquè, des de les diferents sensibilitats, puguem establir ponts entre nosaltres i amb els altres actors socials amb qui compartim compromisos i criteris (solidaritat internacional, lluita contra el deute, conservació de la naturalesa, repartiment de recursos, decreixement, etc.).

Regeneració moral No hi haurà sortides econòmiques a la crisi sense una prèvia i necessària regeneració moral: contra la idea que no hi ha alternativa, cal desenvolupar l’imaginari social i impulsar les alternatives des de la base. I cal una nova fonamentació ètica de la societat, que vol dir una enorme exigència i esforç per combatre l’obscenitat de la situació actual de violència i injustícia al món. Sense aquests dos components és impossible superar la crisi a favor de l’alliberament de les majories i, fins i tot, de nosaltres mateixos. I aquells que creiem en el sentit transcendent de la persona, tenim molt a aportar perquè els valors de les religions, històricament, s’expressen a través de les propostes i comportaments de l’ètica.

Educació Des d’aquí voldríem que un dels eixos conductors o denominador comú, en aquesta edició del Fòrum “Teologia i Alliberament”, fos una ampla reflexió sobre l’educació. El trasbals que pateixen, en aquests moments, tots els espais educatius, des dels continguts fins a l’educació en valors, és el reflex de la importància que les diferents forces socials donen a l’educació i de la qual, si desitgem el canvi de les consciències, no en podem quedar al marge. [El Fòrum Teologia i Alliberament, on participaren quatre centenars i escaig de persones, se celebrà en la nostra Escola els dies 16 i17 de gener]


a h t k n vc u 0 ñ k n v xc t 8 kj n g f c v d f r y h k o p p ñ , nb f e e . . . ................

UN CONTE PER ACABAR...

EDUCACIÓ I NOVIOLÈNCIA: UNA HISTÒRIA DEL FILL I DEL NÉT DE GANDHI El Dr. Arun Gandhi, nét del Mahatma Gandhi i fundador d’una institució a favor d’una vida sense violència, explica aquesta anècdota com un exemple de vida sense violència per part del seu pare: Jo tenia 16 anys i vivia amb els meus pares als afores de la ciutat de Durban, a Sud-àfrica, enmig de camps de canya de sucre. Vivíem a uns quants quilòmetres del centre i no teníem veïns. Per això, a les meves germanes i a mi ens agradava molt anar a la ciutat, per poder anar al cinema. Un dia, el meu pare em demanà que el portés amb cotxe al centre, per una feina que duraria tot el dia. Vaig pintar-me-les felices, pensant que podria aprofitar aquella oportunitat per anar a veure una pel·lícula. Quan ja sortíem, la mare em passà una llista de coses per comprar al supermercat. Per postres, el pare em demanà que portés el cotxe a revisar al taller. Vaig començar a témer de no tenir temps per a tot. Un cop al centre, vaig deixar el pare on m’indicà. Abans de baixar em digué: —Ens trobarem aquí mateix a les 5 de la tarda, i tornem a casa junts. Vaig fer de pressa tots els encàrrecs, i me’n vaig anar a un cinema on feien una pel·lícula de l’Oest… I, un cop dins, em vaig oblidar del temps. Ja eren quarts de 6 quan vaig recordar que el pare em devia estar atenent. Vaig córrer cap al taller, vaig recollir el cotxe i em vaig apressar cap on el pare m’esperava. Hi vaig arribar cap a les 6. Ell, preocupat, em preguntà amb ànsia: —Què t’ha passat? Per què arribes tan tard? Em sento tan avergonyit que no sóc capaç de dir que he anat al cinema i que m’he distret. Li dic que el cotxe no estava a punt i que m’he hagut d’esperar... sense saber que el pare ja havia trucat al taller. Vist que jo he mentit, el pare em diu: —Alguna cosa no ha funcionat prou bé en la manera com t’he educat, perquè no t’he donat confiança per dirme la veritat. He de pensar en què m’he equivocat. Tornaré caminant fins a casa, mentre hi penso. Així que, vestit amb camisa i corbata i amb sabates de ciutat, començà a caminar cap a casa, tota aquella colla de quilòmetres, per camins de terra mal il·luminats. No el podia deixar sol... L’anava seguint amb el cotxe, a poc a poc per aquells camins, més de quatre hores, insistint-li que pugés... M’indignava veure el meu pare patint, calçat amb aquelles sabates tan poc adients, per haverlo mentit. Què hauria passat si li hagués dit que era al cinema? Res. M’hauria dit que, per responsabilitat, havia d’haver sabut calcular el temps. O haver-li-ho dit abans d’anar-hi... Sí, segurament hauria estat el més correcte. Anava prenent la lliçó tot sol. Com si no en tinguéssim prou amb la negror de la nit, arribà la pluja. Anava xop com un ànec, però no va voler entrar al cotxe. I jo què havia de fer? Avançar-me i anar a avisar la mare perquè no patís? Deixar-lo a ell més sol, sense la llum dels fars, a mercè d’alguna salvatgina? Em vaig prometre que no mentiria mai més! Moltes vegades recordo aquell episodi i penso... “Si m’hagués castigat com fan molts pares, hauria après la lliçó?” Em penso que no. Hauria sofert el càstig i hauria continuat mentint. Vet aquí la grandesa de la noviolència! Des d’aquell dia....

Ja sabeu que cal acabar aquest conte amb poques —quatre o cinc— ratlles. De l’anterior CONTE PER ACABAR (Conflictes generacionals) ens ha agradat aquest final: “En acabar la conferència ningú no va dir res. En els rostres del públic hi havia expressions de sorpresa. El conferenciant va deixar passar uns segons que es feien eterns... Els va trencar una senyora que s’alçà i començà d’aplaudir. D’altres van fer el mateix. Els assistents van marxar a casa amb una decisió presa: mirar els seus fills amb uns altres ulls.” Claudia Ardid


MEDIATECA Mentre preparava bibliografia sobre “els valors” per aquest número de la revista, m’he trobat un món de catàlegs de literatura infantil i juvenil que tenen un apartat especial dedicat a les relacions humanes, als sentiments, als conflictes, als maltractaments..., és a dir, temes pensats per educar en valors. I em pregunto? Necessitem llegir llibres específics sobre aquesta temàtica per poder créixer amb valors? Remenant encara més, he trobat un llibre al racó d’educadors amb un fragment que ens suggereix que educar en valors és un bon hàbit que hem d’anar seguint dia a dia i que requereix més temps que aquell que podem dedicar a llegir un o molts llibres específics sobre aquest tema...

“Els bons hàbits, els hàbits virtuosos, han de formar part del nostre creixement i quan parlem de bons hàbits virtuosos fem referència a pràctiques com ara: 1.Fer una vida saludable a través de la dieta diària. Aquests hàbits són virtuosos perquè encarnen el valor de la salut i el valor del benestar personal. 2.L’esport com a pràctica que proporciona benestar físic i ensenya a viure els valors en relació, el valor de la responsabilitat i l’autodisciplina. 3.Pràctiques quotidianes més ecològiques com ara els hàbits en consum d’aigua, llum , reciclar, etc. 4.La lectura, que permet descobrir un món de valors i, a més, estimula la imaginació i la curiositat cap al món i el coneixement”. CARRILLO, Isabel. És possible educar en valors en família?.Barcelona: Graó, 2007

Personalment, crec que la lectura en general, ens ensenya a mirar i a sensibilitzar-nos, a pensar i analitzar, a dialogar i a raonar sobre el que passa al nostre voltant, sobre les seves causes i les seves conseqüències. Hem de trobar moments per llegir, ja sigui una lectura acompanyada quan ens referim als més petits, ja sigui una lectura autònoma quan esdevingui possible.

Si en voleu saber més...

BIBLIOGRAFIA: Literatura juvenil:

Per a educadors:

BERLIE, Doherty. Estimat ningú. Barcelona: Cruïlla, 1996. BRENOT, P. Per què “El diari de l’Artur i la Cloe”?.Barcelona: Gedisa, 2005 GROBÉTY, Ann-Lise. Els temps de les paraules en veu baixa. Barcelona: Barcanova, 2005. IBARLUCEA, C. Diez cuentos del mundo que ayudan a educar (nos).Madrid: Asociación C. Tremn, 2003 IHELM, Doug Wi. Rebel.lió a la xarxa. Barcelona: l’Odissea, 2009 TORTAJADA, Anna. Cruïlla de mons.2ª Ed. Barcelona: Barcanova, 2007. TRICKER, Andy. Voy a vivir. Madrid: SM, 1997. VEJJAJIVA, Jane. La Kati i la felicitat. Barcelona: Cruïlla, 2007. WALUSZEK, Christian. El lladre de la classe. Barcelona: Barcanova, 2008.

CAMPS, V; GINER, S. Manual de civisme. Barcelona: Ariel, 1998. CARRERAS, I; OSÉS, M. Vivir solidariamente. Es posible día a día. Barcelona: Planeta/Intermón, 2002. CARRILLO, I. És possible educar en valors en família?. Barcelona: Graó, 2007. GUITART, R. Jugar i divertir-se tothom. Recull de jocs no competitius. Barcelona: Graó, 1998 SANCHÍS, R. Tot per amor? Barcelona: Octaedro, 2005. SAVATER, F. El valor d’educar. Barcelona: Columna, 2004. TONUCCI, F. La ciudad de los niños. Buenos Aires: Losada, 1996. TUGENDHAT, E.; LÓPEZ, C.; VICUÑA, A.M. El llibre del Manel i la Camil.la: diàlegs sobre ètica. Barcelona: Gedisa, 2001


MICROCONTES A cura de Mireia Sánchez, Núria Miquel, Claudia Ardid, Patrícia Pujol, Maria Micó, Sandra Lara i Helena Torrascasana.

EVO Un noi esperava a l’estació de trens l’arribada de la seva estimada. Mirava el rellotge i no passava el temps. Se li havia espatllat. El rellotge de l’estació marcava la mateixa hora que el seu. També s’havia esbordellat? Va voler albirar el rellotge de la torre del campanar del poble i també s’havia fet malbé. Havia començat l’eternitat al món o què?

AUTODESTRUCCIÓ El noi la menyspreava, la ridiculitzava i la maltractava fent-la sentir inferior. Cada dia era la mateixa història. D’ell podia sortir un “T’estimo” i als pocs minuts, fer-li mal. Tot i així, la noia l’estimava i, per no perdre’l, estava disposada a suportar el seu caràcter.

OBSESSIÓ Corria i corria, però no podia fugir. SI... Allà on mirava hi havia ulls observantSi les coses sortissin bé, ell esdevindria la. El seu cor no deixava de bategar. l’home més afortunat del món. Si les Potser sí era veritat que tenia mania coses sortissin bé, ella seria en aquests persecutòria. moments la seva dona. Si les coses sortissin bé... SORPRESA Com cada dia en desvetllar-me, vaig DESTÍ girar-me per fer-li un petó. Estava Un vaixell navegava sense rumb fins fred i pàl·lid. Vaig cridar histèrica. que va arribar. Ningú no sap si es trobà LA MÚSICA AMANSEIX LES FERES? amb el seu destí o el destí el va trobar La música sonava en l’antic gramòfon a ell. de l’avi. Suau i dolça, entrava per les meves oïdes i omplia cada porus de EL MOMENT ÀLGID la meva pell. De cop, un soroll de la Va enterrar els dits en els seus cabells. porta, en tancar-se barroerament, Les seves boques eren una de sola. omplí l’atmosfera. Caminava de Panteixaven. Arribaven al moment àlgid pressa. Cridava enfadat, tirant a terra de la nit i llavors... es va despertar. tot el que trobava al seu davant. La música seguia sonant, tanmateix... TRUC Tot sembla fantàstic, irreal, meravellós. NAIXEMENT Un dia t’ensenyen el truc i tot el prodigi Tothom l’esperava, però ella sembla es torna decepció. ser que no tenia cap pressa de venir a aquest món. Es va fe esperar

uns quants dies abans de voler-nos conèixer. OBVIETAT Diuen que els contes de fades no existeixen perquè el príncep blau mai no apareix. Com voleu que ho faci si està ocupat amb mi, que el vaig trobar? MÀXIMS I MÍNIMS Aquesta és la història d’un home que lluita per aconseguir la felicitat que sempre ha desitjat per a ell i per al seu fill. Aquesta depèn de la nota d’un examen que pot fer que aconsegueixi un treball en unes oficines d’un banc americà. Quan assoleix la nota, el banc s’enfonsa. AMOR PLATÒNIC Havia arribat el dia de la nostra trobada. Vaig agafar les claus de casa i vaig sortir al carrer una mica nerviós. En veure-la de lluny el cor em bategà furiós. Vaig arribar a vora seu. La seva fotografia, tan guapa com sempre, era dins l’aparador. INDECISIÓ Finalment es decidí a marxar de casa. Agafà algunes de les seves coses (i d’altres que no ho eren) i les posà a la motxilla. Quan sortia de casa, digué en veu alta: “Fins demà, mare”.


FEM ELS CENT!

100

UNA MICA D’HISTÒRIA D’UN MICO Enric Sàrries

E

ncetem amb aquest article una secció en la qual, d’una manera una mica informal, anirem espigolant alguns fets dels cent anys de l’Escola Pia de Nostra Senyora. Com a inici he agafat aquest tema i aquest article per dos motius: d’una banda, té un cert aire divertit i, de l’altra, ens situa en els orígens del Col·legi de Nostra Senyora, que és com una branca esqueixada del Col·legi de Sant Antoni per les flamarades que el van cremar durant la Setmana Tràgica de 1909. A la revista “En Patufet” l’escriptor Manuel Folch i Torres, antic alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni, publicà un article sobre un mico, que es deia Rayo. Diu que “tal com corresponia a un mico acollit a un centre educatiu i d’ensenyança, era un animal correcte, intel·ligent i sociable” (Hi afegeixo per part meva: un alumne perfecte, vaja) Diu que “feia monades i era destre en una pila d’habilitats; obeïa i estimava els seus amos i era lleial fins a poder servir d’exemple a molts homes”. Era una mena de mascota d’alumnes iprofessors. Tothom li tenia un gran afecte i, a l’hora del pati, es mostrava feliç amb les corredisses dels nois, a les quals s’associaven “els seus característics esgarips”. Afegeix l’autor: “Al mateix temps, el simi era un mico de pau i ordre i no podia sofrir de cap manera veure trencada la germanor dels escolars per inoportunes disputes, ni enterbolida la joia de llurs esplais amb renyines i dissidències vituperables. Això que qualque vegada havia succeït el treia de fogó, i amb tota llei de demostracions reprovava semblant conducta. ¡Allà l’hauríeu vist enfurismar-se, gesticular, xisclar i botre fins i tant que la bona harmonia tornava a regnar entre els alumnes!” Quan van incendiar el Col·legi de Sant Antoni es va salvar de miracle i es va refugiar a una casa del Poble Sec. Allà el van recuperar els escolapis. Una part de les classes del col·legi cremat es van traslladar, primer, al Passeig de Gràcia i, d’aquí, al 277 del Carrer Diputació, l’any 1912. El Rayo va seguir el mateix camí. Malalt, va morir l’any 1913 i el van portar a l’obrador d’en Lluís Soler, promotor del Museu Municipal de Ciències Naturals de Barcelona, el qual el va dissecar. Després el van posar al Gabinet d’Història Natural del Col·legi.. Un alumne, que signà amb el pseudònim de Bükquer, li va escriure el poema que reproduïm. Segur que als qui heu estudiat literatura castellana us recorda alguna cosa...

EL “RAYO” NO EXISTE Volverán vocecitas infantiles nuestro jardín y patios a alegrar, y otra vez recreando mis oídos el curso anunciarán. Pero aquellas que el viento se llevaba, de un macaco que en tierra yace ya, aquellas que los tímpanos herían, esas…¡ no volverán! Que los reumas, calores e inclemencias con el Rayo supieron acabar, y exhalando postrero su alarido, su último adiós al dar, dejóme taciturno, entristecido, hincháronse mis ojos de llorar, las gestas recordando y sus historias, que ya no volverán. Volverán transatlánticos vapores mil macacos, tal vez a transportar, y otros Rayos alegres como el nuestro a bordo llevarán; Pero mono, tan mono en sus monadas, cuya fama se hiciera universal, como el Rayo que lloran nuestros ojos, ese… ¡no volverá! Volverá sus despojos disecados nuestra vista en vitrina a contemplar, afectando muy trágica figura en trágico ademán. Pero aquellos graciosos movimientos y expresión de sus ojos, al mirar, aquellas sus monadas de embeleso, esas...¡no volverán!

Bükquer


LA PICARDIA D’ÚRSULA CORBERÓ, L’ACTRIU QUE VA DE SEDUCTORA L’Úrsula (11-08-1989) va passar un temps a les nostres aules de veritat i ara en passa més a les de la sèrie televisiva “Física o Química”. Va una mica de seductoreta. Si no ho creieu, mireu revistes com “FHM” del passat desembre, on fins i tot diuen que va sobrada de físic i que té molta química amb la càmera del fotògraf. La veritat és que no va ser fàcil contactar amb ella. Quan no tenia una excusa per una cosa, ens deixava plantades per una altra. —Com recordes els anys que vas passar a l’Escola Pia? —Doncs la veritat és que va ser curt però intens. Recordo bones amistats i amb els professors vaig tenir molt bona relació, i també amb tota la part administrativa, ja que sempre estava sortint abans o arribant més tard per anar a càstings i altres proves i sempre em van ajudar. —Encara mantens el contacte amb algun company que va estudiar amb tu? —Sí, però contacte de veritat només amb tres amics. Un d’ells, l’ Álvaro Cervantes, també és actor i va ser nominat al premi Goya l’any passat. Els altres dos són dues noies que anàvem a la mateixa classe, la Maria i l’Alba. És difícil poder conservar el contacte amb gent que ja no veus mai, i més si t’instal·les a viure a una altra ciutat. Tanmateix, són persones que signifiquen molt per a mi, perquè em van ajudar molt en el seu moment. —Te’n recordes d’algun professor en especial? Per què? —La Marina em va ajudar molt com a tutora. Jo estava tot el dia intentant compaginar els càstings i la feina amb els estudis. Era complicat. Em vaig sentir molt recolzada per ella, m’animava a lluitar pel que volia i això s’agraeix molt. També recordo especialment en Lluís Zabala. M’encantava escoltar com explicava les coses i va aconseguir motivar-me amb la filosofia; encara recordo com gaudia amb les “taules de la veritat”. —T’agradaria fer el salt al cinema o al teatre? —M’encantaria! Crec que una actriu, com més registres tingui millor, més possibilitats d’èxit pots tenir amb les proves. Encara que són àmbits molt diferents dins el món de la interpretació, crec que es poden explorar i gaudir al màxim. El cinema és un dels meus objectius i espero poder experimentar-lo. —Des d’un principi vas tenir clar que volies ser actriu? —Era molt petita quan em vaig dir a mi mateixa que moriria per poder interpretar davant la gent. Sempre he estat molt extrovertida, m’encanta conèixer gent i sóc bastant riallera: tothom m’ho diu. De fet podeu preguntar-ho a en Lluís que va haver d’’aguantar” algunes “gracietes” meves. També m’agrada molt el disseny, especialment el de joies. Ambdues coses em van ajudar a triar el batxillerat artístic.


—Recordes alguna anècdota que t’hagi passat quan estaves a l’Escola Pia? —Recordaré sempre que ens vam trobar un ratpenat al vestuari de les noies i el vam tenir allà durant un temps en una capsa. Era molt lleig, però feia gràcia. Estava malalt i no podia volar i nosaltres en vam tenir cura, però no recordo exactament què va passar amb ell al final. —Com vas començar en el món de la televisió? —Vaig començar amb 6 anys fent publicitat, catàlegs de moda i passarel·la. Em vaig apuntar a una agència de Barcelona i la veritat és que fins els 10 anys vaig fer molts anuncis. Aleshores vaig fer el càsting per a Mirall Trencat, després vaig actuar a Ventdelplà durant tota una temporada (compaginant-la amb els estudis). Van començar a sortir-me càstings fora de casa. Primer em van agafar per Cuenta atrás, després vaig fer una temporada de El internado... Finalment vaig fer la prova de Física o química i ben aviat ja serem a la cinquena temporada...Per aquest motiu vaig haver d’ instal·lar-me a Madrid. Sort que allà també hi tinc família i ha estat més fàcil poder adaptar-me. —Amb què t’identifiques del teu personatge de Física o Química?—Les dues “som” persones molt sensibles i ambdues intentem dissimular les coses que ens fan mal. De tota manera, la Ruth i jo som molt diferents. Jo afortunadament m’estimo una mica més que ella, hi ha situacions que ha viscut la Ruth en les quals jo hagués actuat d’una altra forma. —Et molesta la notorietat? —És difícil, però no em molesta. Crec que les coses es poden dur amb tranquil·litat quan et poses a la pell dels altres. M’ha calgut temps per assumir la meva popularitat, però ara ja ho tinc assimilat i de vegades ja no recordo que la gent em mira perquè em coneix. Estic molt agraïda a les persones que reconeixen i admiren la meva feina; és molt bonic. —Amb quins actors de la sèrie tens més amistat? —Amb en Javier Calvo (Fer), en Maxi Iglesias (Cabano), l’Andrea Duro (la Yoli) i l’Adán Jeziersky (Gorka). Amb la resta d’actors de la sèrie també tinc bona relació, però és diferent. —Per acabar, quins són els teus plans de futur quan acabis Física o Química? —Em conformo amb poder treballar com a actriu. Actualment en el sector televisiu també hi ha crisi i cauen molts projectes. Hi ha actors consolidats que són a l’atur. Així que continuaré formant-me i preparant-me perquè així, quan arribin les oportunitats, donaré el màxim de mi. Jo l’únic que desitjo en aquest moment és tenir sempre feina. Perquè aquest ofici ha estat i és la il·lusió i el motor de la meva vida, i tot el que he aconseguit fins ara, ho agraeixo a la meva família, que no m’han deixat mai sola i que en tot moment ha estat amb mi. Sobretot perquè m’han ajudat a aconseguir el meu somni que era ser actriu. Gemma Resina i Claudia Ardid


FICCIONARI (J-Z) K

Kamikaze: Alumne que assisteix a un examen sense haver fet brot. Karaoquè: En jocs d’atzar, col·loquialisme per escollir cara o creu, quan s’empra una moneda com a sistema d’aposta. Knut: Objecte amb el qual el/la profe/a voldria castigar el kamikaze anterior (busqueu al Diccio!)

alumnes. Titella: Aparell reproductor masculí (per a ella). Treball: f.Δx Treball grupal: Arcaisme per denominar el cafè o te (amb galetes) que porta la mama de la persona que ens ha convidat a casa seva a fer un ídem. Trencanous: Sense n, mena de torrapipes. Trombòcit: cèl·lula sanguínia en forma de trombó. Segona accepció: Trombó que portava l’exèrcit del Cid.

L M

U

N P

V

Laconisme: Qualitat d’alguns exàmens. Ligue: Castellanisme (de “lligar sense arribar enlloc”): Esguards profunds i seguits en una nit que l’endemà no recordes. Mamon: Castellanisme. Dit de millets, bitllets i altres personatges amb malnoms. Cf. infra ‘Untar’. Mè: Gal·licisme: Apòcope de “merder”. (Ex: “Mon juge Garçon: Qu’est que c’est, ce merder?”) Messiasta: Persona que està boja pel Messi. Amb h intercalada, estar del Messi fins als... Nacionalista: Segons els nacionalistes espanyols, el que som els catalans. Patillada:Alguna cosa treta de la patilla; exemple: Aquest Ficcionari. Pelacanyes: Friki. Peo:Vulgarisme. Gas intestinal. Periodístic: Període turístic Pilotaire: Jugador de pilota. 2a accepció: cuiner de carn d’olla. 3a ac.: Persona que li agrada molt tocar les ídem. Pixong: Adjectiu que et diuen o volies dir tendrament, tallat de cop quan t’adones del castellanisme que estaves a punt de pronunciar (Pichón; a vegades amb diminutiu: –it-o/-a). Predicatiu: Funció gramatical desapareguda en combat. Predicot: Discurs tutorial. Predominar Dominar abans no et dominin.

Q R S

Quecajar: Fer de Puyol amb la Queca. Retardat: Que té poc sentit del temps o poc pesquis.

T

Semat: Que crida molt l’atenció. Sejeure: Activitat molt difosa a les aules consistent en seure i jeure a la vegada. Subtrahend: Substret al ball dels minuends. 2a accepció: Anglicisme: Trah subterrani i final.

Tancar: Conjunt de tancs. Tiranitzar: El que fem alguns alumnes amb els nostres pares i el que fan alguns profes amb els seus

Ulleres: Visió de futur. Unicorne: Banyut amb molta mala sort, perquè, a més de ser-ho, se li ha trencat una banya. Unilateral: Quan un equip de futbol juga només amb un lateral, és clar. Untar: Edulcorar econòmicament el proïsme per cobrir-se les esquenes. Sinonímia nova de l’IEC: amilletar. Vegetar: El que fan alguns alumnes quan imiten aquells micos que es posen les mans als ulls i a les orelles a classe. Ventilado: Ventilat pel costat (lado) de les Castelles, amb conseqüències inefables. Vexar: Mortificar o humiliar puntuant una pregunta d’examen amb un zero en la correcció i, encara, restar-li dues dècimes per errors ortogràfics. Vigilar: Posar atenció perquè no t’enxampi el vigilant d’un examen. Vinclament: Corbar o flexionar la ment (els qui en tenen).

X

Xafarranxo: Guerra de guixos i esborradors entre classe i classe. Xampurrejar: Fer rajar el xampú. Xap: Germà bessó del Xip, que mai no va sol. Xerraire: “O calla o se’n va a fora”. Xurri: Parella de fet.

Y Z

Y: I inexistent en català fora del dígraf NY i de mots pertanyents a l’estratigrafia com ara yeadonià i ypresià, i això ja aniria per nota. Zoodia: Jornada del zoològic. Amb j, castellanisme: “Jo! Molt fotuda!” Zooquet: Castellanisme. Animal petit; exemple: borriquet.

Han treballat aquest ficcionari(i el de l’A-J): Claudia Ardid, Laura Pérez, Ariadna Piera, Aida García, Helena Torrescasana, Carles Escòlies i Berta Nicolau.


R E F R A N Y S D ’A H I R I D ’A V U I Es tractava de fer refranys bilingües d’ahir i d’avui. Per llegir cal saber enllaçar la primera columna amb la segona i, tot seguit, el que deia aquesta primera amb la tercera… I una fila amb la següent. D’això se’n diu transversalitat global ocular, vulgo dicto, “garbuix”. (De res....). Ah! Aquesta pàgina ha sortit de la classe de Periodisme de 1r de Batxillerat.

SINONÍMIA BILINGÜE •Qui es lleva de matí… A quien madruga… • En temps de belluga, A río revuelto Quan fou mort. A buena hora, • Més tard o més d’hora A cada puerco • A cosa donada A caballo regalado, • L’almoina, quan la faràs, Haz el bien • Tal faràs, Quien mal anda • Qui té mossos i no els veu, El ojo del amo • Quan els gossos borden Cuando el río suena • Darrere de tot home que triomfa Tras un triunfador • Els plats De casta le viene al galgo • Qui es fica el llit amb nens petits Quien con niños se acuesta • Qui vulgui peix No se cogen truchas

AHIR [seu allà on vol.] [Dios le ayuda.] [campi qui puga.] [ganancia de pescadores.] [el combregaren.] [mangas verdes.] [a tothom li arriba l’hora.] [le llega su san Martín.] [no hi cerquis taps.] [no le mires el dentado.] [no miris a qui la fas.] [y no mires a quien.] [tal trobaràs.] [mal acaba.] [es fa pobre i no s’ho creu.] [engorda el caballo.] [alguna cosa senten.] [agua lleva.] [sempre hi ha una gran dona] [hay siempre una gran mujer] [s’assemblen a les olles.] [el ser rabilargo.] [es lleva amb el cul mullat.] [meado se levanta.] [que es mulli el cul.] [a bragas enjutas.]

AVUI ho troba tot tancat. antes le acomete el sueño. no et maregis. que no se te lleve el agua. finalment heredaren. es demasiado pronto. és molt diferent. … le llega su juez Garzón. …treu-li tot valor. ¿seguro que no es robado? …mira quin rèdit tindràs. Hazlo bien, sin mirar con quien. si no pots escapar-te’n. …es que cojea. …s’estalvia enrabiades. no es el de Gran Hermano ves a saber per què. debe haber cascada. hi ha una dona que no s’ho creu. hay una mujer sorprendida han de tenir disseny. y al podenco. li diuen pedòfil. está en un campamento. que el compri a la Sirena. porque el río está contaminado.

20 PREGUNTES SENSE RESPOSTA, 20 -A quina distància hi ha l’horitzó? -Adam i Eva tenien melic? -Quina és la capital de l’Estat Civil? -Per què el producte intern sempre és brut? -Els nedadors suen? -Si hi ha Més enllà, hi ha Menys aquí? -Un esquizofrènic paranoic té por de perseguir-se ell mateix? -Per què separat s’escriu tot junt i tot junt s’escriu separat? -Per què quan ens pengen el telèfon ens quedem mirant-lo, com si en tingués la culpa?

-Quin és el sinònim de sinònim? -Si Superman és tan llest, per què porta els calçotets per fora? -Per què quan plou correm endavant, si endavant també hi plou? -Per què els pilots kamikaze porten casc? -Per què s’utilitzen agulles esterilitzades per posar una injecció letal? -Si res no s’enganxa al teflon, com s’enganxa el teflon a la paella? -Quan ens treuen de polleguera, on anem? -Els qui ho tenen tot a la vida, on ho posen? -Si l’univers és infinit, per què costa tant trobar aparcament?

-Per què hi ha gasoses amb suc artificial de llimona i -És manca de fe posar un parallamps a la teulada d’una detergents amb suc natural? església?


Revista 4  

FÒRUM SOCIAL CATALÀ DOSSIER 180 VALORS Revista interna de l’Escola Pia de Nostra Senyora Carrer Diputació 277, Barcelona Número 4. Març 2010...

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you