Page 1

ESPI@DIMONIS

REVISTA DE L’ESCOLA PIA NOSTRA SENYORA - JUNY 2016

núm. 17

1


Consell de Redacció: Ricard Coma, Marta Turon Hi han col·laborat: Ricard Coma, Adrià Sarri, Pablo Mur, Albert Tomàs, Joana Anguera, Emma Polo Sáez, Andrea Campillo, Alba Monferrer, Berta Plans, Maria Robres, Maria Elias, Guillem Cornellà, Sara Soriano Longarón, Blanca Arias, Laia Vellet, Aram Ruíz, Carla Canals, Laia Serra, Rosa Ma. Dos Santos, Rosa Cols, Eulàlia París, Marta Turon. Alumnes del CAI, Equip Motor SUMMEM, professors i professores de l’àrea d’Humanitats i de l’àrea d’Artístic. Disseny, muntatge i maquetació: Marta Turon Supervisió lingüística: Roser Estrada Impressió: Gràfiques Icària Agraïments: Agraïm als Caps d’Estudis i als professors de cada curs i cicle la seva implicació i, molt especialment, a l’AMPA de l’escola pel seu suport econòmic, sense el qual aquesta revista no hauria estat possible. També agraïm molt especialment la col·laboració en aquest número del Juanjo Fernández, Anna Punyet, Carlos Cuevas i l’equip d’unportal.net.

2

SUMARI SUMARI Editorial Monogràfic: Els estudis superiors

p3 p4

Cursar estudis superiors a Catalunya

p4

Els CFGS són estudis superiors i el mercat ho sap

p6

Estudi d’inserció laboral dels ensenyaments professionals

p8

Sistema integrat de la Formació Professional

p10

L’FP a l’Escola Pia Catalunya

p11

En blanc i negre: l’alumnat opina

p12

L’adolescència no és una malatia La xARxa Agenda Cultural Batxillerat d’Arts escèniques Vida d’escola Àrees d’expressió

p14 p16 p17 p18 p19 p28

Visita d’en Sergi Pompermayer

p28

L’Artístic a l’escola

p29

Mediateca Projecte SUMMEM International Programmes Ho voleu saber? Contactem amb exalumnes

p30 p33 p34 p36 p38


EDITORIAL EDITORIAL Qui té ofici, té benefici scola Pia Nostra S

Els estudis superiors engloben la formació professional de grau superior i els estudis de grau universitari. En ambdós casos s’accedeix des del batxillerat. Mentre que els primers no exigeixen la prova de les PAU –tot i que és recomanable- els segons només són accessibles un cop superada la selectivitat. En acabar el batxillerat, qualsevol opció és bona, qualsevol menys no realitzar estudis superiors. Perquè al final, del que es tracta, és que cap estudiant es quedi sense ofici, ni benefici.

enyora

Hi ha una altra dada que referma aquesta idea: segons el Panel de Desigualtats a Catalunya (PaD, Fundació Bofill), en etapes de recessió econòmica, el llindar

l’E ector de oma | Dir

Això és el que diuen les dades dels diferents estudis que correlacionen treball i nivells de qualificació i formació de la població: quan major és la formació i la qualificació de la persona, menys risc d’exposició a l’atur. En les dades publicades a l’Anuari Estadístic de Catalunya (Idescat 2015) el 77% dels desocupats té nivells acadèmics d’ensenyament general, en contraposició al 15% d’aturats amb estudis de formació professional (només un 6% corresponen a l’FP de grau superior) o al 8% dels que han completat estudis universitaris.

de seguretat per afrontar els embats d’una crisi econòmica a nivell laboral rau en els estudis superiors (un 82% va mantenir la feina en els anys més crus de la crisi actual). En un escenari com el nostre, que compta amb una taxa d’atur juvenil del 42,3% (Edats 16-24 anys, Idescat 2015), el missatge que hem de donar des de les institucions educatives ha de ser implacable: la formació és l’únic salconduit per aspirar a un treball qualificat.

Ricard C

Quantes vegades hem escoltat aquesta dita? Què volem dir quan diem “qui té ofici, té benefici”? Una interpretació possible podria ser qui sap fer bé un treball, en podrà treure profit? És evident que avui parlem de professions més que d’oficis, però això no invalida la força del missatge. De fet, en un context socioeconòmic complex com l’actual, la versió contemporània de la dita ben segur seria: “qui tindrà formació i qualificació, disposarà de millor opció”.

Et recordarem, JAume. El mes de febrer passat, a la ciutat de Los Angeles, moria el P. Jaume Pallarolas, que va ser provincial de l’Escola Pia de Catalunya fins l’abril del 2015. Vaig tenir la sort de treballar amb ell i de compartir idees i projectes de molt interès per a l’Escola Pia de Catalunya. Home de preguntes i de respostes, home de visió i de missió, home de fe i de ciència, en Jaume, per a molts, va ser testimoni i exemple escolapi. Per tot això et recordarem, Jaume. 3


MONOGRÀFIC

CURSAR S R IO R E P U S IS D U EST A CATALUNYA Entre els graus universitaris, al top-10 de les preferències de la branca de Ciències de la Salut hi figuren Infermeria i Psicologia, per davant de Fisioteràpia i Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. En l’àmbit de les Ciències Socials, els estudis d’ADE i assimilats, com Empresa Internacional a la Universitat de Barcelona (UB) o International Business Economics a la Pompeu (UPF) lideren el rànquing de preferències dels estudiants catalans. El Dret, Educació Primària, Educació Infantil, Educació Social i Periodisme vénen al darrere. Els graus de Disseny sobresurten a Arts i Humanitats. Les diferents opcions d’estudis de Traducció i Interpretació ocupen el segon lloc i Belles Arts la tercera. El grau d’Humanitats compta amb més seguidors en format virtual que presencial. Les biologies encapçalen la classificació de desitjos de Ciències, per davant dels graus de Química. Els segueixen, per aquest ordre, Biotecnologia, Ciències Biomèdiques i Física. L’Enginyeria Informàtica és la reina a la branca d´Enginyeries i Arquitectura. A força distància se situen les enginyeries en Tecnologies Industrials i Mecànica, que rivalitzen amb els estudis d’Arquitectura que, malgrat les envestides provocades per la crisi de la construcció, conserven una demanda notable.

4

Els estudis superiors

Podeu ampliar aquesta informació i consultar tota l’oferta d’estudis superiors a la web de http://www.unportal.net

Els estudis superiors a Catalunya et permeten escollir d’entre més de 200 graus universitaris i prop de 80 graus superiors de formació professional.

En la formació professional de grau superior, la demanda més alta es concentra en les famílies professionals de Sanitat, Imatge i So, Serveis socioculturals, Hoteleria i turisme, Informàtica, Administració i Comerç. El curs 2014-2015 un total de 30.615 estudiants van realitzar un cicle formatiu de grau superior. El gruix dels estudiants que accedeixen a Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) ha cursat amb anterioritat el Batxillerat. Així ho demostren les dades del Departament d’Ensenyament, que indiquen que dels 30.615 alumnes que van matricularse en un CFGS, un total de 14.471, el 47,3%, procedien d’aquesta via, enfront dels 12.468 que van arribar-hi des de Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM), que van representar el 40,7%. El 12% restant provenen de la Prova d’Accés per a majors de 18 anys, curs acadèmic de 9 mesos de durada que prepara per a superar l’examen d’ingrés a CFGS.


Els estudis superiors

MONOGRÀFIC

Redacció unporta

l.net

TREBALLAR A CATALUN YA AMB ESTUDIS SUPERIO RS La nova macroenquesta de l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), en què han participat més de 17.400 universitaris que van obtenir el títol l’any 2011, mostra que, tres anys després de concloure els estudis, un 84% dels titulats treballen, mentre que un 12% es troben a l’atur. Un altre 4% segueixen estudiant o no busquen feina per raons diverses. D’altra banda, l’estudi assenyala que el percentatge de titulats ocupats que no fa funcions de nivell superior s’ha situat en un 22%, mentre que les professions sanitàries són les que millor s’adeqüen actualment al mercat de treball, com el 2008 ho eren les feines relacionades amb el grau d’arquitectura i el 2011 ho van ser les vinculades als estudis de mestre.

Una dada destacable és que l’àrea d’Enginyeria i Arquitectura, que en l’anterior enquesta apareixia com a molt castigada pels efectes de la crisi del sector de la construcció, gairebé no ha perdut ocupació respecte del que ja va recollir l’informe del 2011, cosa que fa pensar que la crisi d’aquest sector està estabilitzada. El treball aprecia una forta caiguda de l’ocupació pública, de l’ordre del 10% respecte del 2011, cosa que hauria perjudicat greument els titulats de les àrees d’Humanitats (dedicats a l’educació) i de les Ciències Experimentals (recerca).

Els redactors del treball subratllen que, en un món laboral canviant, això demostra que no es poden fer prediccions a llarg termini sobre el futur professional dels titulats, i que el que cal tenir és una bona preparació i una bona capacitat per adaptar-se i gestionar la carrera professional. L’AQU detecta que és a la branca de Salut on hi ha més feina (8% d’atur), mentre que els estudis d’Humanitats són els que més pateixen (16% d’atur). No obstant, s’assenyala també que l’elevada ocupació en l’àrea de Salut no es correspon amb la qualitat d’aquesta inserció, tenint en compte que només el 63% dels que treballen en l’àmbit sanitari ho fan a temps complet, cosa que s’explica per la proliferació de substitucions o guàrdies en determinades ocupacions.

L’informe de l’AQU indica que, si al 2008, quan encara no s’havien deixat sentir els efectes de la crisi econòmica, la diferència entre la població que tenia estudis primaris i els que en tenien d’universitaris era, a l’hora de tenir feina, de 7 punts a favor dels últims, ara aquesta diferència s’ha eixamplat i ja són 18 els punts percentuals que separen els uns dels altres. O sigui, que els temps difícils atorguen un plus de valor afegit als estudis universitaris.

Pel que fa als estudis de grau superior de formació professional, una de les conclusions més significatives de l’estudi d’inserció laboral del Departament d’Ensenyament i el Consell de Cambres de Catalunya és que augmenta el percentatge de titulats ocupats que duen a terme una feina estretament relacionada amb allò que han estudiat (un dels indicadors principals a l’hora d’avaluar la qualitat de la inserció). L’informe, que ha tingut en compte les respostes de més de 22.000 graduats de formació professional inicial del curs 20132014, constata que els graduats superiors incrementen el seu índex d’inserció tenint en compte que per primer cop al 2015 es trenca la tendència descendent iniciada el 2008 i augmenta per primer cop, del 62,15% el 2014 al 65,6% el 2015. Es tracta d’un canvi significatiu, tenint en compte que la crisi econòmica ha comportat els últims anys no sols una davallada de l’ocupació dels graduats sinó també una major acceptació de feines sovint poc relacionades amb l’especialitat cursada.

En qualsevol cas, aquesta major adequació de la feina als estudis cursats ve també acompanyada, d’acord amb la mateixa enquesta, d’un increment de l’ocupació dels titulats del 5,12% respecte de la promoció anterior. Tot plegat, bones notícies.

5


Els estudis superiors

MONOGRÀFIC

ELS CFGS SÓN ESTUDIS SUPERIORS I EL MERCAT HO

SAP

La ciutat de Barcelona, des de fa uns anys, està incrementant l’oferta de places dels cicles formatius de grau superior (en endavant CFGS), amb una aposta clara; les universitats ja integren aquests estudis en els seus plans educatius, i la Unió Europea, l’OCDE, l’UNESCO, l’Eurostat i altres organismes europeus ja fa temps que unifiquen els estudis de CFGS amb els de grau universitari i postuniversitari sota un únic epígraf, el de Tertiary education (levels 5-8)1 que traduït vol dir “estudis terciaris“, o dit d’una altra manera, estudis superiors. Aquests fets no són casuals: els CFGS aporten valor afegit i es valoren. Les persones amb estudis d’FP han afrontat la crisi econòmica de la darrera dècada amb nota i molt especialment aquelles que van cursar un CFGS. S’està observant que una persona amb aquests estudis mostra uns nivells d’inserció i de permanència en el mercat laboral molt semblants als dels graduats universitaris, i fins i tot, en alguns casos, superior; tot depèn de la família professional cursada i de les carreres universitàries amb què comparem.

Així doncs, el mercat de treball no només reconeix les persones amb estudis de CFGS sinó que també les valora i el jovent ho sap: la demanda d’aquests estudis s’ha incrementat significativament i el nombre de cicles formatius que ofereixen les universitats catalanes continua incrementant-se.

Font: Anuari de la formació professional a Barcelona, 2014. Fundació BCN Formació Professional 1

International Standard Classification of Education: ISCED 2011. Classificació normalitzada d’educació i de referència europea que permet la comparabilitat amb altres països europeus.

6


MONOGRÀFIC

Els estudis superiors

L’Observatori de l’FP de Barcelona2 ja fa temps que està analitzant les trajectòries laborals i formatives de les persones que cursen estudis d’FP i ve confirmant que les persones amb estudis superiors, no només els universitaris, sinó també les persones amb estudis de CFGS, presenten unes taxes més altes d’ocupació que la resta d’estudis i, en contraposició, uns nivells d’atur inferiors. En aquesta línia també s’observa que aquestes persones estan menys temps cercant feina.

Les dades d’inserció que elabora el Departament d’ensenyament conjuntament amb el Consell General de Cambres de Catalunya també evidencia que els estudis d’FP superiors tenen uns nivells d’inserció força positius; el 44% de les persones recentment graduades en CFGS, enquestades al cap de 6 mesos, ja estan treballant o treballant i estudiant. Alhora, ens mostra que les persones que han cursat estudis d’FP de grau mitjà (en endavant CFGM) continuen en bon nombre la seva formació cap a estudis superiors d’FP. Cal esmentar que una persona graduada en estudis CFGS també te l’opció d’accedir a la universitat. Aquestes dues tendències observades confirmen el ja esmentat: que les persones que han cursat un CFGS tenen una major probabilitat d’ocupar-se i que aquests estudis permeten accedir a unes condicions d’ocupabilitat i ocupació dels estudis tradicionalment superiors, els universitaris.

Un altre aspecte que ha fet valorar aquests estudis com a superiors és el nivell de qualificació que presenten els continguts curriculars, centrats en l’aplicabilitat dels continguts teòrics i la seva adaptació a les necessitats de l’empresa. L’impuls de l’FP dual també contribueix que l’alumnat de CFGS adquireixi una qualificació d’alt nivell: són les empreses les que disposen de les innovacions tecnològiques i són l’espai per poder aplicar els coneixements teòrics adquirits a l’aula. La innovació fruit de la interacció aula-empresa també és coneguda pel teixit productiu.

Font: Anuari de la formació professional a Barcelona, 2014. Fundació BCN Formació Professional

Finalment, cal esmentar un altre element que fa que els estudis de CFGS siguin considerats estudis terciaris: la mobilitat internacional. Aquesta aporta valor afegit que millora l’ocupabilitat dels graduats; la Unió europea en el marc Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) promou que els estudiants dels CFGS també puguin realitzar estades d’estudis o pràctiques a través del programa d’educació superior Erasmus+. Tots aquests factors exposats fan de l’FP, i, especialment dels CFGS, una aposta formativa segura i de qualitat. I com dèiem al principi, el mercat ho sap i ho valora.

Anna Punyet. Observatori de l’FP. Fundació BCN Formació Professional Ajuntament de Barcelona 2

De la Fundació BCN Formació Professional de l’Ajuntament de Barcelona

7


MONOGRÀFIC

Els estudis superiors

Estudi d¡Inserció Laboral dels ensenyaments professionals Segurament, els graus superiors de formació professional són estudis menys coneguts que els estudis de grau universitari. Quan cerquem dades, ens costa trobar-les perquè no es fa tant de ressò com de les dades universitàries. De fa temps, el Departament d’Ensenyament juntament amb el Consell de Cambres de Catalunya fa uns estudis d’inserció de tots els estudiants que finalitzen estudis de grau superior de formació professional (http://www. empresaescola.cat/). Quants estudiants troben feina, quina és l’escala salarial, quants continuen estudiant, quins són els canals per trobar feina són algunes de les dades que es troben en aquest estudi del qual us en fem ara una petit resum. Podeu consultar tot l’estudi en aquesta adreça. http://www.empresaescola.cat/media/docs/ EstudiInsercioLaboral-2014-15.pdf La sèrie d’estudis d’inserció laboral dels ensenyaments professionals, que comença l’any 2007, aporta una descripció sobre com el cicle econòmic ha modificat els itineraris d’inserció laboral i de continuïtat formativa de les cohorts de graduats sorgides dels ensenyaments professionals. Entre 2007 i 2013, les pautes de conducta dels graduats han experimentat modificacions per adaptar-se a un context de contracció del mercat de treball, amb escassetat d’ofertes laborals i alentiment dels processos d’inserció. Però en el 2014 s’ha registrat un canvi de signe en la velocitat d’inserció. Després de sis anys consecutius d’incessant reducció de la proporció de graduats que s’han inserit en el mig any posterior a la graduació, 2014 apareix com l’any en què ha canviat la tendència. En el 2015, es constata que aquell tímid canvi de signe era el punt d’inflexió significatiu, ja que en el present estudi es registra un decidit increment de la velocitat d’inserció laboral de 5,12 punts percentuals (del 41,46% al 46,58%). Tot sembla indicar que, després d’un llarg i rigorós període recessiu, s’ha iniciat ja la fase ascendent del cicle. És, doncs, moment per recapitular sobre quins han estat els canvis de comportament que la crisi ha induït en trajectes d’inserció laboral. Com s’ha dit en altres edicions d’aquest estudi, el cicle de dificultats econòmiques i laborals ha provocat un conjunt de conductes adaptatives entre

8

els graduats. S’han pogut veure afectades diverses variables com la taxa d’inserció laboral, la de continuïtat formativa, el grau d’adequació de la feina als estudis cursats, els índexs de la temporalitat del treball i la magnitud de les rendes del treball obtingudes pels graduats. Evolució antagònica de la inserció laboral i la continuïtat formativa. L’impacte més visible ha estat la reducció de la taxa d’inserció i la prolongació del període de formació. L’alternativa a una ocupació més escassa i incerta, ha estat la prossecució d’estudis, amb la consegüent elevació del nivell d’instrucció amb què es pretén entrar efectivament en el mercat laboral. Dit en altres paraules, davant d’un mercat laboral en què les ofertes de treball es van contreure dràsticament, la primera estratègia desplegada ha estat un increment de la continuïtat formativa. El gràfic mostra com els descensos de la inserció laboral han anat acompanyats d’increments simultanis de la continuació formativa. Es tracta d’un intent de guanyar ocupabilitat per la via de millorar el valor de la titulació, o les titulacions, amb què s’acabarà concorrent al mercat laboral. Aquesta conducta no s’hauria produït si no hi hagués hagut una percepció social de la utilitat de la formació per millorar les expectatives d’ocupació.


MONOGRÀFIC

Els estudis superiors

La tendència a la reducció de la inserció laboral i a la simultània prolongació de la formació s’ha allargat fins al 2013. En aquest any, es registren els nivells més alts de graduats en situació de recerca de feina i els nivells més baixos d’inserció laboral. A partir de llavors es produeix la inversió de la tendència, amb increment de la inserció i reducció del nombre de graduats en situació de recerca de feina o de continuació d’estudis, tal com mostra la gràfica següent. L’estudi de 2014 ja anunciava el canvi de signe. L’estudi de 2015 mostra de forma rotunda que s’ha emprès una nova fase, amb un increment de la inserció laboral, acompanyat de la contracció en la prossecució d’estudis. Els impactes del cicle recessiu en la inserció i formació ja han començat, doncs, a revertir-se. Es pot comprovar en el gràfic següent: Evolució de les rendes del treball. Les dades de retribució dels graduats de grau superior ocupats a temps complet, durant el període 2009-2015 estan situades entre 900 i 1.200€ mensuals bruts. En conjunt, no pot dir-se que hi hagi hagut una erosió clara de les rendes del treball al llarg del període. Es pot identificar algun interval (com el que va de 2012 a 2013) com de retrocés dels salaris superiors a 900€ i increment de la proporció de perceptors de rendes baixes. La freqüència dels salaris de nivell superior a 1.200€ ha augmentat. En els tres darrers anys, les rendes del treball de grau superior han millorat clarament, sense que s’observi un empitjorament clar al llarg de tot el període ressenyat. En síntesi, per adaptar-se a les dificultats d’inserció laboral del cicle recessiu, s’ha produït un impuls a la continuació d’estudis, s’ha reduït moderadament la relació entre feina i estudis cursats, ha augmentat moderadament la temporalitat del treball entre els graduats de grau superior. No hi ha evidències clares d’una erosió dels nivells retributius, que fins i tot han tendit a millorar clarament des de 2013. El resultat ha estat una comparativament baixa porció de graduats que, en el moment de l’enquesta, estan en situació de recerca de feina, sense cursar estudis ni disposar d’una ocupació. Aquest és probablement un dels resultats més rellevants de l’estudi. 9


Els estudis superiors

MONOGRÀFIC

Sistema Integrat de la Formació Professional Taxa d’ocupació 73,9% CFGM; 87,5% CFGS

38,5% Inserció

Trajectòria laboral

54% homes

48,4% estudis postobligatori

Taxa d’atur 26,0% CFGM; 12,54% CFGS

Mercat de treball

94 centres 31.951 alumnes 7 centres FP dual 19.894 FP (CFGM-CFCS) preinscrits Sanitat (15,7%) Inserció Hosteleria i Turisme Families 56,1% professionals 351 alumnes

Background FP 12% Barcelonina amb FP

Sistema integrat de la formació professional

Mobilitat internacional

FP Inicial

Hosteleria i Turisme (15,4%) França (26,5%) 16,4% Universitat

Passarel·la UB FOQ/FOAP (87,9%)

Desocupat

Educació social

FP per l’ocupació PQPI

1.804 Matriculats

55 centres Homes (71%)

Ocupat 30.332 participants 18.286 participants 54,6% Intersector

Anuari de la Formació Professional 2014. Fundació BCN FP. Ajuntament de Barcelona 10


Els estudis superiors

MONOGRÀFIC

ÈD D M 3 O BI IÓ S I C A C C M ANI EOJO MACIÓ CLÍNI MERIA V I D O G R A T O R I I N F E R I VA PR BORA R D’ PORT IL L A X I L I A I Ó ES FA N T AU TRIC IÓ IN NU UCAC ED

IC

R A DI

S S E F O R P U SE T ORMACIÓ LONA F ARCE B A > TS R O ES P T A N YA A MUN CALAD UÍ ES ES Q E U E N BOL D F T SUR FU AMENT E V M SAL ORRIS UET SOC BÀSQ

L A OI N

sq r o l

a #v

/ <

r

e np

fa e u

s

e n o s

L CO S E W.

AT C . FP

IA P A

W

/W P:/

T

HT

11


el’nsalu mre nasst aoalpins joaves inte

MONOGRÀFIC

EN BLANC I NEGRE Els Estudis Superiors a Catalunya es composen dels estudis de grau superior de Formació Professional i els estudis de grau universitari. Tot i que els criteris bàsics d’accés no són els mateixos, en ambdós casos cal el batxillerat aprovat. Amb més de 80 títols de grau superior de formació professional i prop de 200 títols de

grau universitari, les possibilitats d’elecció en acabat el batxillerat són enormes. Hem volgut conèixer què pensen els estudiants de primer de batxillerat sobre els estudis superiors. Quin coneixement en tenen i quins aspectes valoren de cada opció.

Cicles Formatius de Grau Superior de la Formació Professional

Avantatges

12

Inconvenients •

Són estudis més limitats en la projecció acadèmica. Encara avui no tenen el reconeixement que mereixen.

Són estudis més pràctics.

És una formació de caràcter més específic.

Estudies el que t’agrada sense matèries generals.

• En el còmput general, si estudies després un grau universitari, inverteixes 2 anys més d’estudi.

Disposes de moltes opcions per triar estudis.

Inverteixes menys anys d’estudi, en ser de dos anys.

Tens una inserció laboral directa.

Acumules més pràctiques i per tant més experiència.

Obtens una millor preparació en l’àrea d’estudis.

Perds la perspectiva dels coneixements generals.

Estan menys valorats que els estudis universitaris.

• No tenen la mateixa inserció laboral que els graus universitaris. •

En ser més concrets, descarten altres opcions i tanquen portes.

Acabes amb una formació més concreta en la teva àrea.

És massa poc temps d’estudis per adquirir un alt grau d’especialització.

Millor formació laboral

Són estudis amb menys sortides laborals.

No és necessària la selectivitat.

No accedeixes directament a la universitat.

Arribes més ben preparat, si vols fer posteriorment un grau universitari.

No et dóna una formació tan completa, ni diversa.

Has de tenir molt més clara la teva motivació.

Possibilitat d’aprendre una professió.


el’nsalu mre nasst aoalpins joaves inte

MONOGRÀFIC

Les dades

120 alumnes de 1r de batxillerat enquestats 72 alumnes coneixen els CFGS (60%). D’aquests, només 12 no coneixen els graus universitaris (17%). 48% no els coneixen (40%). D’aquests, 24 tampoc coneixen els graus universitaris (50%). En total, un 30% dels enquestats no coneixen els graus universitaris.

Estudis de Grau universitari

Avantatges

Inconvenients •

Estudis molt cars.

Obren portes a un futur professional.

Són estudis més teòrics amb menys hores pràctiques.

Disposar d’estudis universitaris.

Adquirir una titulació universitària.

Moltes hores d’estudi, molta més teoria i molta competència.

Preparació acadèmica més alta en una àrea.

El grau d’especialització és menor

Major sortida laboral.

El professorat és molt poc especialista, risc d’un major grau d’incompetència professional.

Reconeixement social més alt.

Accés per la prova de les PAU.

La generalització de coneixements permet experimentar en camps diversos.

Risc de no poder realitzar els estudis que t’agraden per la nota de tall, per excés de demanda.

Increment de la xarxa de contactes.

La varietat de títols permet escollir i canviar en cas d’equivocació.

Cal completar els estudis amb un màster per obtenir un grau d’especialització.

Si pots estudiar el que vols i el que t’agrada, el teu grau de motivació pot ser major.

Pot resultar més difícil acabar els estudis si no saps treballar sota pressió i tenir un control de l’estrès.

Dóna la possibilitat de realitzar estudis de segon grau i de tercer grau, com màsters i doctorat.

No saps utilitzar el què has après fins que no tens una relació laboral.

Obtenir un tipus de coneixements força transversals.

Els estudis de primer cicle universitari actualment estan infravalorats. 13


Xerrades a l’EPNS El passat mes d’abril vam tenir una magnífica xerrada a càrrec d’en Juanjo Fernández. En Juanjo Fernández és escriptor i conferenciant i la seva xerrada estava basada en el seu darrer llibre “30 manaments per tractar amb adolescents”. Aquí en teniu un breu extracte. Si en voleu saber més, podeu fer una ullada a la seva web www.juanjofernandez.com

L’ADOLESCÈNCIA NO ÉS UNA MALALTIA! per Juanjo Fernández Ni virus, ni bomba: etapa apassionant! De vegades sembla que l’adolescència faci por a pares i mares… i a la societat en general. Es diu de l’adolescència que és com una “bomba de rellotgeria”, i sempre hi ha qui quan es troba amb matrimonis una mica atabalats (o tranquils!) amb els nens petits els profetitza: “això no és res, ja veuràs quan arribi l’adolescència..!” Però l’adolescència no és una amenaça! Es diu de l’adolescència que “cal patir-la”, com si fos un virus que “ha de fer el seu curs”. Però l’adolescència no és una malaltia: l’adolescència és una etapa apassionant! Però això sí, apassionant en els dos sentits de la paraula: passió amorosa, passió exultant… però també passió de patir, perquè els adolescents són d’extrems, i el terme mig el toquen poc. L’adolescència també fa molt respecte als adolescents: no oblideu que viuen una revolució a nivell físic i psicològic, i una renúncia al seu cos d’infant, que coneixien i dominaven tan bé! Però és una etapa més de la vida: totes tenen les seves “pegues”, però totes són importants en la nostra construcció coma persones. Deixem que els adolescents visquin aquesta etapa en plenitud… i no en solitud: acompanyem-los amb estimació i sense por!

No t’explica res? Doncs agafa la canya! En aquest acompanyament, sovint pares i mares pensen “no parla amb nosaltres, no ens explica res! Tan mono que era, de petit, i mira’l ara: esquerp, malhumorat, silenciós… és tan complicat comunicar-se amb ell!” Però per als adolescents, els “complicats” som nosaltres, els adults. Complicats, rancis, injustos, inquisidors, pesats… Però, que no eren així també els nostres pares per a nosaltres? Hem de recordar com ens 14

sentíem nosaltres quan érem adolescents! La comunicació amb els fills adolescents passa, en primer lloc, per no volerla forçar, aplicant el “mètode de les 5P”: pescar amb canya (és a dir, estar disponible), posar l’esquer (saber preguntar), paciència (saber esperar), perseverança (tornar-ho a intentar) i estar segurs que picaran (perquè un dia, per una conjunció astral-hormonal de difícil explicació, ho xerraran tot, i llavors caldrà escoltar-los atentament, sense pensar que ja tenim la comunicació solucionada, perquè l’endemà tornarem a tenir un adolescent silenciós i poc comunicatiu… i llavors caldrà tornar a agafar la canya!


Els gossos són com nens… i els gats com adolescents Sigueu “pescadors”, doncs, i sigueu una mica “animals”: recordeu que els adolescents busquen el vostre contacte (fins i tot quan l’eviten!), que proven la seva força amb vosaltres (aquelles “lluites” de diumenge al matí al llit dels papes), i és que, en definitiva, vosaltres i els adolescents sou mamífers! Jo encara diria més: els nens són com els gossos, i els adolescents com els gats. Una vegada vaig llegir que els gossos busquen complaure el seu amo… i els gats busquen complaure’s a ells mateixos, i aquesta actitud de vegades esquerpa, de vegades enganxosa dels gats em va semblar molt adolescent. Des de fa un any i mig tenim dos gats a la família, la Capo i el Fu, que vam acollir i adoptar (per cert, si voleu un animal de companyia, acolliu i adopteu!). Poden ser extraordinàriament carinyosos… i extraordinàriament independents i altius. Poden dormir hores i hores… i “activar-se” en plena nit. Són inquiets, belluguets, sembla que “passin” de nosaltres… però llavors vénen, se’t tiren a sobre, es freguen, ronquen, miolen carinyosament… com voleu que no cregui que són adolescents? No pots evitarho: es fan estimar!

Viu bé: aplica els manaments! Però pot ser que per molt “estimables” que siguin, no resulti fàcil estimar els vostres adolescents. Per ajudar les famílies i educadors d’adolescents he proposat en xerrades 30 manaments per tractar amb adolescents, que he recollit en un llibre. “Uf, manaments… quina mandra!”, podeu pensar. Però els manaments no són imposicions, són propostes expressades, això sí, de manera molt clara. Els bons manaments (espero que aquests ho siguin!) marquen un camí possible, un projecte que contribueixi a dur una vida millor. La manca d’ambigüitat dels manaments dóna seguretat perquè fa que, en lloc de buscar interpretacions que desvirtuïn l’autèntic sentit,

un es decideixi per complir-los… o no! Per exemple, “comptaràs fins a 10… o fins al número que calgui”, o “no et posaràs nerviós quan sistemàticament opini el contrari que tu”, o “recordaràs que l’adolescent fonamentalment menja, dorm i s’arrossega”. Però si hagués de triar-ne un, només un, dels trenta, seria aquest: “recordaràs com et senties tu quan eres adolescent”. Per què?

Adolescència… Mireu-vos la vostra! Per comunicar-vos bé amb els vostres adolescents, us recomano que mireu enrera, amb honestedat, cap a la vostra pròpia adolescència. Si ho feu així, només podeu emportar-vos sorpreses agradables. Què us feia molta ràbia? Què us feia molt feliços? Què és el que no podíeu suportar? Què és allò que vau pensar “si un dia tinc fills no els diré mai això?” i després, ja grans, potser us heu sorprès dient exactament “allò”? Recordar com us sentíeu (no què fèieu) quan éreu adolescents us ajudarà molt a entendre millor els vostres fills adolescents. I això és fonamental, perquè encara que els amics tinguin una gran influència en els adolescents, la família és el més important per a ells. Tots els estudis que es fan sobre els valors més importants per als joves així ho indiquen: per damunt de l’escola, la política, l’església, els amics… hi ha la família, sempre la família. Els adolescents poden mostrar-se crítics, rabiosos, fins i tot “rebotats”, però saben que formen part del mateix vaixell Família, i volen veure a coberta els seus pares agafant ben fort el timó, mirant cap endavant amb optimisme i esperança, també enmig de qualsevol tempesta! Ànims, doncs, que tot anirà bé: sigueu, com deia William Ernest Henley, “amos del vostre destí, capitans de la vostra ànima” perquè, per molt tempestuosa que sigui, qualsevol adolescència que us toqui viure és, no ho oblideu mai, una etapa apassionant! 15 15


La xARXa

Espai per compartir recursos, eines i altres racons de la xarxa

iNaturalist

Aquesta app, que està disponible per Android i per a iOS, esdevé l’acompanyant ideal de tota persona que no pot comptar amb la companyia d’un biòleg quan s’endinsa pel bosc. Amb l’aplicació iNaturalist podràs consultar les espècies de fauna i flora, així com col·laborar en la confecció d’un mapa més precís del món vegetal i animal d’una zona de muntanya del nostre país. Un recurs interessant si penseu fer unes vacances d’estiu en zones de muntanya. Aquesta app és gratuïta. http://www.inaturalist.org/

CityMapper

Amb CityMapper no et perdràs mai per la ciutat. Amb més de 30 ciutats mapajades CityMapper t´explica com desplaçar-te, per quins carrers has de passar, quins transports públics et porten als llocs, quines combinacions pots fer, el temps que trigaràs, etc. CityMapper és una app gratuïta per a Android i per a iOS, que a través de la teva geolocalització et porta a lloc, tant si hi vas a peu com si utilitzes transport urbà, sigui quin sigui. Si aquest estiu tens pensat visitar alguna de les principals ciutats del món, necessitaràs un guia. https://citymapper.com/

BOLETUS

Boletus és l’app recomanable per aprendre en profunditat sobre el bolet i el seu valor comestible. Una app disponible per a Android i iOS que serveix per a experts i per a novells. Quan trobes un bolet que no coneixes, Boletus et farà un seguit de preguntes com el color del peu, la forma del barret, les estries, etc, i amb aquesta informació et presentarà una llista de bolets que s’ajustarà a la teva descripció, amb fotos i tota la informació. El més important, Boletus funciona sense connexió i es gratuïta. I recorda, cap bolet al plat, si abans no l’has identificat! http://ca.boletus-app.com/

16

DIVERTIUM

Si estàs buscant una app d’oci familiar, ja no cal que busquis més. Amb Divertium podràs escollir quin tipus d’activitat en família et ve de gust realitzar. Només cal que li diguis on vols fer-la i quin dia. Divertium t’oferirà activitats culturals, festes majors i populars, fires, esports, restaurants, cases rurals, biblioteques, tallers, etc. I tot amb un cop de clic! Ja no tens excuses per quedar-te a casa. Disponible per a iOS i Android. És gratuïta. http://www.divertium.net/


Agenda Cultural Música

FESTIVAL CRUÏLLA

FESTIVAL GREC 2016

Teatre

Exposicions FINESTRES AL MÓN

Com cada estiu, la segona setmana de juliol teniu una cita amb el Festival Cruïlla Barcelona, “un festival heterogeni dedicat als amants de la música en general” com el defineixen els seus organitzadors. Aquest any amb Robert Plant, Alabama Shakes, Bunbury, i una llarga llista de grans artistes. No t’ho perdis!

Aquest any se celebren els 40 anys del GREC, el festival internacional de teatre, dansa, música i circ que ha esdevingut la principal atracció cultural de l’estiu barceloní.

Aquest espai de CaixaForum acosta el visitant a la realitat de països de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina a través d’un seguit de curtmetratges protagonitzats per persones que viuen en circumstàncies adverses i que, malgrat tot, lluiten per tirar endavant.

Dates: 8, 9 i 10 de juliol de 2016 Recinte: Parc del Fòrum Preus: Abonament 3 dies 100€ Web:www.cruillabarcelona.com/

Rutes culturals PALEORUTES Paleorutes és una iniciativa basada en una aplicació per a dispositius mòbils que dóna l’oportunitat de recórrer el terme municipal de la localitat d’Hostalets de Pierola simulant una passejada pel període del miocè. Es pot baixar l’aplicació Paleorutes al dispositiu mòbil de forma gratuïta i disponible per a Android i iOS, en català, castellà i anglès. Consta de tres itineraris, oberts i d’accés lliure a qualsevol hora que comencen i acaben al Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica. Dates: Visita lliure Web: http://hostaletspaleontologia. cat/ca/paleorutes/

I recordeu que juntament amb el Grec, se celebrarà també el MiniGrec, per a tots els públics! Dates: juliol 2016 Recinte: Diversos Preu: Diversos web: lameva.barcelona.cat/grec/

Esport

MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE Més de 600 piscines a Catalunya participen activament en la campanya Mulla’t per l’esclerosi múltiple que enguany se celebrarà el diumenge 10 de juliol i que des de fa més de 20 anys impulsa la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM). Dates: 10 de juliol de 2016 Web: http://mullat.fem.es/ CONSULTEU LES PISCINES ON S’HI FAN ACTIVITATS

Noves programacions cada mes. Treu el cap per les finestres al món! Dates: del 23 de març al 28 d’agost Recinte: CaixaFòrum Preus: Accés lliure

Cinema

CINEMA A LA FRESCA Torna Sala Montjuïc, un clàssic de les nits d’estiu a Barcelona que enguany arriba a la seva XIVa edició, oferint 16 nits de cinema i música en directe en un marc incomparable: el fossat de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc. Tots els dilluns, dimecres i divendres del mes de juliol i de la primera setmana d’agost. Dates: De l’1 de juliol al 5 d’agost de 2016 Recinte: Fossat del Castell de Montjuïc Preu: des de 6€ Web: http://salamontjuic.org/ca/

17 17


Si t’agrada actuar i portes el teatre a la sang si la música et fa vibrar i balles al ritme de la vida, si cantes perquè t’agrada i no “perquè el teu mal espantes”, com diu la dita... En resum, si sents un rum-rum d’artista i, a més a més, vols estudiar un Batxillerat, el teu lloc és aquest:

BATXILLERAT D’ARTS ESCÈNIQUES amb la col·laboració de l’escola Memory A l’Escola Pia Nostra Senyora sabem com n’és d’important trobar l’equilibri entre la part creativa i la part acadèmica d’aquests estudis. Per això, comptem amb els millors professionals de l’escena i els millors educadors que t’ajudaran a interpretar el món de l’espectacle amb la garantia de poder continuar cursant estudis superiors. Algunes de les matèries que podràs estudiar: • Anàlisi musical: pràctica auditiva • Llenguatge musical: tallers rítmics • Anatomia aplicada; estudi del cos i la veu • Història de la música i la dansa • Iniciació al teatre • Arts escèniques: interpretació, dramatúrgia i direcció • Cultura audiovisual • Història del cinema

18


Vida d’escola | ESO

EL TERRAT DE L’ESCOLA JA TÉ UN HORT Aquest curs hem creat un hort. És una bona iniciativa perquè veurem tots els passos des que es planten els planters fins que comencen a sortir i a donar fruit. L’hort s’ha creat en una jardinera gran, de cultiu, i ocupa una part del terrat. Llavors hem hagut de pensar en algun sistema perquè el nostre hort s’havia de protegir. Hi hem posat una tela negra com si fos una carpa i així segur que els ocells no faran malbé les plantes que volem posar-hi. Els alumnes de 1r d’ESO ens hem encarregat de plantar algunes plantes com són per exemple maduixes, albergínies... Vam plantar els planters abans de Setmana Santa, les hem anat regant entre tots i han anat creixent molt. Anem pujant al terrat per observar com estan i creiem que a finals de curs ja en podrem menjar. Llavors haurem de recollir tots els fruits i fins i tot podrem compartir una bona amanida. Alguns companys grans, de Batxillerat, han pujat a veure’l i han aprofitat les nostres plantes com a model per fer dibuix del natural. A hores d’ara, alguns afortunats ja han pogut tastar algunes maduixes i, de moment, tenim l’honor de veure-hi dues albergínies en versió miniatura que van creixent. Adrià Sarri. 1r B

HAVE FUN IN PINETA! Last May the students of first of ESO went to Pineta, in the Aragonese Pyrenees. We stayed there for four days. We did a lot of activities in English to have fun and learn. The day of our arrival we had a gymkhana in Ainsa, where we also had lunch. This activity was quite good, but there was a problem: it started to rain. Later we arrived at the house in Pineta and the teachers distributed us in different bedrooms. Then we did some activities inside and outside the house. They were fun. After having dinner there was a night game on the top floor of the house because outside it was raining. The game was called “the necktie game”, but it wasn’t the ordinary one. In this game we were in the dark and the monitor had to whistle. When he whistled once we had to run; when he whistled twice we had to stop and hid our faces; and when he whistled three times another monitor would show us the combination. I liked it but sometimes it was a bit slow. On Tuesday we went on a beautiful excursion around the lake. We were in groups and I really enjoyed it because we had a nice time

together. During the afternoon we had many other activities. One of them was an animal gymkhana, we needed to get past some games that were really good. I liked this activity very much because it was funny. In the evening we played some games like “the black hole”. On Wednesday there were many activities. As it was raining we stayed inside the house. One of them was called “the parachute or the chair’s game”. I really enjoyed it with my friends. In the afternoon the monitors told us the things that we could do at the farewell party. We decided to do an ex-factor contest, so we were divided into many groups. Each group performed a dance, a theatre play or proposed other activities. My group decided to dance and it was funny trying to do it. Then we acted in front of the others. After that there was a disco party, everybody danced a lot. On Thursday we packed our bags and prepared the things for the departure trip. We did the last activities and we returned to Barcelona. It was a little bit sad because our camp had finished and we already missed it. 19


Vida d’escola | ESO COLÒNIES 2N ESO A CALONGE Les colònies de 2n d’ESO d’aquest any van ser molt divertides. Vam anar al Càmping Internacional Calonge els dies 4, 5 i 6 de maig i ens vam allotjar en bungalows de quatre persones. Vam fer diverses activitats. En arribar vam anar de seguida als allotjaments i a la tarda la tarda vam fer padle surf, kayak i snoorkel. A la nit d’aquell mateix dia vam fer jocs a la platja. Al dia següent vam fer esports de platja al matí, i a la tarda vam anar a fer una excursió pel camí de ronda. Vam visitar moltes cales fins que vam arribar a una platja més gran on vam berenar i ens vam banyar. A la nit tocava SuperDiscoFashion, i li vam fer una sorpresa a la Gemma pel seu aniversari. Alguns es van intentar lligar unes noies irlandeses... El divendres, l’últim dia, vam fer esports i làser tag, i ens vam banyar a la piscina. Van ser unes colònies molt bones, almenys jo m’ho vaig passar d’allò més bé. Pablo Mur. 2n ESO B

OPINIÓ PERSONAL DEL PROJECTE DE 3R ESO Avui, voldria donar-vos la meva opinió sobre el projecte que hem realitzat els de 3r d´ESO Per què moren alguns exploradors de tombes i coves? Bé, tot va començar el dijous 10 de març, vam fer una visita al Museu Egipci de Barcelona, on ens van explicar els ritus funeraris que feien a l’Antic Egipte. Va ser una visita entretinguda i també va ser útil per començar a presentarnos de què tractaria el projecte. El dilluns 14 de març va començar el projecte a classe, és a dir, la professora ens va separar per grups de quatre persones i ens va assignar a cadascú de nosaltres un tema a treballar, això sí, tots els temes concordaven amb la pregunta principal. Vam estar buscant informació individualment, i després la vam posar en comú amb els companys de grup. També

vam fer una maqueta dels pulmons humans ja que les morts dels exploradors tenien a veure amb l’aparell respiratori. Finalment els grups van preparar la ponència ja que el divendres 8 d’abril, l´havíem de presentar davant de la classe. Jo crec que està molt bé treballar amb aquest mètode ja que fomentes el treball en grup, la socialització, i aprens a entendre les persones en els moments de desacord. A banda d’això, també és una forma d’aprenentatge que a mi personalment m’agrada molt ja que és divertida, entretinguda i sobretot, efectiva. En conclusió, ha estat un projecte divertit i la veritat és que m’ho he passat molt bé amb els meus companys. Crec que per a tots ha estat així. Albert Tomàs , 3r d’ESO A

20


Vida d’escola | ESO SORTIDA AL COSMOCAIXA Fa uns dies vam anar al CosmoCaixa a fer un taller sobre “Reaccions químiques” i a visitar l’exposició “Parlem de drogues”. Taller de reaccions químiques. La monitora demanava un parell de voluntaris per a cada experiment. Podíem observar els canvis físics i el procediment dels experiments. Un dels experiments que més ens va sorprendre va ser “La pasta de dents per a elefants”, es tracta de barrejar sabó, diòxid de carboni i detergent líquid en un vas de precipitats graduat. Has de procurar tenir el vas de precipitats en un recipient ample perquè no embrutis i anar protegit amb guants i ulleres. Seguidament aboques el iodur de potassi, amb compte i rapidesa. Gràcies al iodur i l’oxigen podràs observar un canvi físic, el líquid es tornarà escuma i sortirà disparat. Amb un termòmetre veuràs que l’escuma tindrà uns 90º?, n’ haurà canviat el color i el volum. En acabar, vam anar a esmorzar per després anar a veure l’exposició “Parlem de drogues”. Hi havia 8 sales i cada una ens explicava millor com afecten les drogues al nostre cos.

- La primera era què són les drogues. Entre elles hi havia, l’alcohol i el tabac (que són legals per a majors de 18 anys), cànnabis, cocaïna, heroïna, drogues de síntesi i altres substàncies. En totes s’explicava una mica el seu origen. - La segona estava composta per un mapa del món connectat a una pantalla. A través de la pantalla podies observar el percentatge dels països de producció de cada droga (cànnabis, cocaïna i heroïna), el percentatge de consumidors i a quina edat comencen a entrar en aquest món, les rutes mundials per terra, mar i aire i les rutes cap a Espanya. - En la següent sala t’explicaven com les drogues afectaven el cervell. El primer consum de qualsevol droga produeix plaer. Progressivament, quan la persona es torna addicta, disminueix el plaer de la droga i el consum es torna addicció. - A la quarta hi havia dues teranyines, una normal feta per una aranya i l’altra feta per una altra aranya sota els efectes del LSD, podem veure que la segona teranyina està molt mal feta, l’aranya no caçarà res i morirà. O sigui, que el consum de drogues ens pot afectar a qualsevol comportament com, conduir, treballar, parlar…

- A l’espai següent podíem veure un projector connectat a una pantalla tàctil on podíem observar com l’alcohol o el cànnabis ens afecten quan conduïm un cotxe o una moto. El que ens mostra és que els reflexos, els tenim més ralentits, ho veiem tot borrós i reaccionem tard. - A la sisena habitació vèiem el reflex del cos humà, i, gràcies a una càmera i una pantalla tàctil, podíem veure com ens afectarien les drogues a nosaltres. - Després, ens trobàvem en un vagó de metro, on havíem de comprendre que les aparences enganyen, que tothom pot ser consumidor. Quan pensem en algú que es droga ens imaginem un prototip en concret, però hem d’entendre que qualsevol pot consumir. - Finalment ens mostraven uns quants vídeos on podíem observar adolescents que consumeixen drogues. Les drogues poden provocar, baralles, accidents de trànsit, mal aprenentatge… Amb tota la informació, hem treballat a l’aula i hem adquirit coneixements per mantenir una actitud responsable davant de les drogues. Tant de bo en siguem sempre conscients.

Joana Anguera 3r ESO A

21


Vida d’escola | ESO VIATGE FI D’ETAPA A EUSKADI. 4RT D’ESO

22

Acaben globals i les ganes de marxar de viatge són enormes, després de quasi dos trimestres esperant, va arribar aquell esperat 13 de març. Tots desitjàvem amb ànsia aquella setmana i, tot i que semblava que els dies passaven molt lents, al final va arribar el moment de pujar a l’autocar i fixar rumb cap a San Sebastián. Després d’unes quantes hores de música, riure i intents de dormir vam arribar a l`esperat destí.

Cabarceno, va ser espectacular poder veure tants animals en un perímetre de llibertat tan gran.

Dilluns, primer dia, estem bastant cansats, esgotats pel trajecte, però amb esforç continuem amb la visita per la ciutat, un passeig agradable que ens porta fins al Colegio Mayor Olarain on després de sopar i d´estar una estona voltant per les habitacions vam anar al llit amb moltes ganes.

Últim dia, visitem les “Cuevas de Puente Viesgo” una visita guiada plena de sorpreses: arribar a pensar que un dia hi van habitar avantpassats nostres i com n´eren, d´intel.ligents!... Vam passar per llocs realment dificultosos i tot i les advertències, algun company va acabar amb un bon cop d’estalactita al cap.

Un dels dies més moguts va ser dimecres, que vam aixecar-nos molt aviat per poder anar a Bilbao; allà vam visitar el Museu Guggenheim i després vam tenir una hora lliure. Recordo que volíem anar al camp del San Mamés i vam haver de córrer molt perquè si no l’autocar ens deixava; un cop a l’autocar vam anar cap a

Tornem a Barcelona amb gran enyorança però amb molts bons records que sempre tindrem presents a la nostra memòria, sens dubte aquest viatge va ser fantàstic per a tots, professors i alumnes.

Dijous, anem a Picos d’Europa, una experiència extraordinària, no teníem previst fer ninots de neu, però vam acabar mullats de cap a peus, semblàvem nens petits jugant a guerres i tirantnos rodolant fins acabar xops!

Emma Polo Sàez 4t ESO B


Vida d’escola | Batxillerat

RAL U LT U C A N A M T E S Durant els dies previs a Setmana Santa, l’escola va organitzar la Setmana Cultural. És per això, que el dilluns, tot 1r de Batxillerat, vam anar al Museu del Cinema de Girona. Allà ens van dividir en grups segons l’itinerari i cada un d’aquests va fer una visita i una activitat diferent.

Dimecres 16 de Març, els alumnes del Batxillerat artístic plàstic i audiovisual de primer de Batxillerat, vam anar al Macba per realitzar una activitat del tot original i diferent anomenada “performance”.

Alguns alumnes van fer un taller sobre fotografia digital i fotografia analògica, d’altres van fer un recorregut fotogràfic per la ciutat de Girona. En el meu cas, els de l´ Escènic, vam fer el taller Fem de Charlot. Primer vam fer una visita pel museu on ens van explicar els inicis del cinema; començant per les ombres xineses, seguit dels germans Lumière i l’il·lusionista Georges Méliès. Vam conèixer els diferents aparells que s’utilitzaven en aquell moment, fins i tot vam tenir la sort de provar-ne alguns!

El Toni, el nostre guia, era l’encarregat de fernos entendre què teníem al davant. La visita consistia a interactuar de manera indirecta amb cadascuna de les obres que ell escollia.

Després va arribar la part més divertida. Vam mirar alguns curts de Charles Chaplin per poder captar l’essència d’aquelles històries i, així, en grups, vam poder crear els nostres propis relats basant-nos en el personatge de Charlot.

Al final del recorregut a través de l’art contemporani, vam tancar l’activitat treballant en grups per improvisar una obra d’art efímera que ens va fer acabar de millorar la nostra nova visió de l’art contemporani.

Les nostres representacions van ser filmades i en els propers dies podrem veure el resultat.

Alba Monferrer i Berta Plans 1.4

Tot plegat va resultar ser molt interessant i divertit, ja que vam poder endinsar-nos en el cinema d’una manera molt original. Andrea Campillo 1.3

SEMINARIS PROFESSIONALS Amb l’objectiu de donar a conèixer de més a prop la seva experiència personal i laboral, el passat mes de març van venir a l’escola un seguit de professionals (majoritàriament pares d’alumnes) de diversos àmbits professionals per tal d’explicar-nos el seu recorregut laboral i vital des dels inicis de la seva carrera fins on són ara, així com en què consisteix el seu dia a dia.

Maria Robres i Maria Elias 1.4 Fent referència a les diverses modalitats de batxillerat, cada pare estava orientat a un grup concret. Així, ens van visitar metges, fotògrafs, directius, dissenyadors gràfics, actors, etc. Aquesta ha estat una experiència de gran interès que ens ha ajudat a apropar-nos al nostre futur més immediat i conèixer el funcionament de les professions que ens interessen. Gràcies a tots els participants. 23


Vida d’escola | Batxillerat

ELS “TEMUTS” TREBALLS DE RECERCA! Segon de Batxillerat és un curs de tot menys fàcil i no només per la presència d’exàmens constants sinó també pel temut “treball de recerca” (el terme ja inquieta només sentir-lo). Això és el que tothom sap, però, amb perspectiva, puc assegurar-vos que amb un bona administració del temps i amb molta calma (no descarteu unes classes de ioga) tot és considerablement més planer.

dues del migdia. Una vegada deixat de banda el talent natural que posseïm els humans per dilatar tot allò que ens fa mandra, vaig posar-m’hi de cap -i us ben asseguro que no vaig deixar de fer res durant l’estiu per fer el projecte. És més, crec que em va ajudar a créixer molt com a alumna i va fer que el meu bagatge cultural augmentés considerablement d’una forma relativament amena.

Semblarà típic, però el que és realment més important a l’hora de plantejar el projecte és tenir clara la seva estructura i plasmar-ho en un índex. Aquest sempre es podrà modificar, evidentment, però serà la nostra guia al llarg de tot el seu desenvolupament. Un cop elaborat, seleccionar la informació adient i cercar noves fonts es convertirà en un procés àgil al qual només caldrà afegir un toc personal amb el redactat.

Blanca Arias 2.5

En el meu cas, vaig triar un tema que es trobava a mig camí entre la teoria i la pràctica: la creació d’un llibre il·lustrat sobre poesia feminista. El fet d’escollir quelcom que realment m’interessava com era la il·lustració i tenir l’oportunitat de compaginar-ho amb la poesia i el feminisme, àmbits vitals per a mi, va ser fantàstic. Era conscient que el treball em portaria molta feina i, per això, després de molt de temps de pensarm’ho (potser va ser la fase més complicada), vaig decidir que l’única forma d’implicar-m’hi i passar-me hores davant la pantalla de l’ordinador era triar un tema que pogués fer meu. A banda d’aquests dos aspectes claus en el treball de recerca, cal tenir present el tòpic literari tempus fugit (sense intenció d’espantar ningú). A l’inici, em va semblar etern, el temps que quedava per lliurar-lo: novembre? desembre? Però si encara no havia acabat primer! Vaig pensar: “encara queda gairebé un any”. Per sort, vaig adonar-me d’hora que el “gairebé un any” es convertia en “menys de dos mesos” i en “menys d’una setmana”... Vaig agrair durant tot el procés el fet d’haver avançat tant durant les vacances, ja que això em va permetre anar molt més relaxada quan s’apropava el termini. El resultat que vaig tenir es fonamentava, doncs, en una bona programació, una encertada i personal tria del tema i la capacitat de treballar quan ve més de gust dormir fins les 24

“Com serà això d’enfrontar-se al Treball de Recerca?”. Aquest és el primer pensament de força gent quan recorden que hauran de passar-se – suposadament - un estiu sencer elaborant un treball la nota del qual és rellevant en el resultat final del batxillerat. En el meu cas, va ser així. Després de donar-hi forces voltes, vaig decidir fer-lo sobre la història del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya vinculada a la participació que hi tingué la meva família en els seus orígens. Això em va suposar hores i hores de recerca, discriminació entre la informació necessària i la que no, visites a arxius històrics, etc. I sí, efectivament, vaig fer part important de la feina durant l’estiu. Reconec que em suposava molt tediós, ja que potser dies que aprofitaria per anar a la platja amb els amics o a prendre alguna cosa els invertia en l’enfrontament d’una full en blanc que va acabar donant com a fruit un treball de més de 100 pàgines. Sí, sóc de les poques persones que va aprofitar l’estiu per avançar-lo, és cert, però sobretot en veure l’angoixa dels altres fent-lo a corre-cuita durant l’últim mes va ser quan vaig sentirme agraïda a mi mateixa per haver-ho fet abans. També haig de reconèixer que alguns d’aquests treballs d’última hora se’n van sortir prou bé. Sigui com sigui, el que està clar en tots els casos és que s’ha de fer sobre un tema que realment interessi a cadascú, ja que les llargues hores que hauràs d’invertir seguiran estant sí o sí. Laia Vellet 2.5


SSAR A P I V N A C N U A REPRESENT RAT? E L IL X T A B E D N A SEGO Segon transcorre més ràpid, amb més pressió, la feina s’acumula més i els continguts són més extensos i difícils d’entendre en el cas del tecnològic-científic, però s’ha d’afrontar amb una certa il·lusió perquè és l’últim any i perquè en breus estaràs estudiant el que més t’interessi a la Universitat. Jo personalment he notat una pèrdua de ganes d’estudiar ja que hi ha bastanta matèria que considero innecessària, tot i que també n’hi ha de molt interessant, i a més, es nota el cansament després de tants anys estudiant. Primer es passa fàcil i sense gaires preocupacions, però a segon, si necessites nota per entrar a la carrera, has d’estudiar com un boig, i la pressió es fa notar. Tot i que aquest no és el meu cas i no necessito gaire nota, sóc conscient que s’ha de treballar per obtenir la màxima nota per poder optar a beques d’ajut econòmic, ja que els graus no són gaire barats. El meu consell final, és que no patiu, que entreu a segon amb calma i amb ganes d’afrontar un any que passa ràpid, tot i que s’ha de treballar; ja sigui per nota, per una beca o pel propi orgull i sobretot per formar-se. Guillem Cornellà

Allò que tothom es pregunta és si segon de batxillerat és més difícil, si es nota molt el canvi de curs o si no tens temps per tu mateix. Però és molt més que això. En primer lloc, cal dir que a vegades la gent exagera. És obvi pensar que segon és més complicat que primer (simplement pel fet d’augmentar un número), no obstant és el que representa la vida d’un estudiant: pujar de nivell/dificultat fins assumir el ‘‘clímax’’. Per tant, la resposta és afirmativa, perquè si no, quina gràcia tindria passar de curs? Per començar diria que els canvis són significatius respecte el temari, els professors, el temps i l’estat anímic. A segon has d’estar ben segur d’allò que has triat a primer ja que les assignatures aprofundeixen més, s’intensifiquen i s’amplien els temes, i els professors no són tan simpàtics. Això és degut a la reducció del temps per fer més quantitat, és a dir, van per feina. A més a més, ells no són els únics, els alumnes treballen més. Abans, a primer, sorties a fer un cafè a l’hora del pati, o anaves a fer esport a la tarda (apreciada llibertat), ara, a menys que perdis hores de son, de dinar o de vida, les anteriors passen a ser hores d’estudi o d’organització personal. Els deures (realment no són obligatoris, però si no els fas... no aproves) són essencials així que aprofites qualsevol moment per fer-los. El mateix passa amb el treball de recerca, no el pots deixar pel cap de setmana d’abans. No pots, ha de ser una feina constant. Com és clar, ocupar aquest temps en l’escola quan preferiries estar estirat al sofà o amb els amics de festa, no és de bon grat. Sovint costa, tot i que si tens un objectiu, per exemple una nota de tall alta o superar-te a tu mateix, no és tant feixuc. De debò. Convé d’estacar que la majoria d’alumnes de segon, si poguessin, tornarien enrere a primer. No únicament per la llibertat perduda, sinó per compensar allò que no van fer en primera instància. El típic consell de tutor: ‘‘No us relaxeu que segon és pitjor. Hi ha gent que per notes baixes a primer ha de pencar molt més a segon” és completament cert i el recordareu Recollint tot es podria considerar la metamorfosi de l’estudiant. No tornes a ser el mateix que a primer, et coneixes millor: saps els teus límits, quines són les teves faltes i què pots aportar. Sens dubte és un curs que no s’oblida. Sara Soriano Longarón. 2.1

25


Vida d’escola | Batxillerat GE DE FI DE T IA V EL D A IC N Ó R C . A ROMA, CIUTAT ETERN DIA 1: Ubicació. Després de l’interminable vol, arribada a la ciutat en autocar fins el centre, on teníem la nostra residència. Malgrat tenir dues guies excepcionals, és difícil orientar-se dins d´una ciutat de les dimensions de Roma, on evidentment, el nostre grup d’estudiants i professors, no era l’únic tour turístic que rondava per aquells carrers plens d’història. Tot i això, res que un barceloní no hagi vist en ple mes d’agost pel Passeig de Gràcia. No cal dir que Roma, a part de gent, és plena de patrimoni cultural: a qualsevol racó trobes un monument enorme d’un període històric antic, una pedra monumental i, fins i tot, te’n pots perdre algun que no és visible als teus ulls, però és allà. Aquesta característica de la ciutat fa que la visita pels seus carrers, darrere un pal de selfies amb un mocador enrotllat a la punta, sigui complicada. Durant aquell dia vam visitar els típics llocs que tota persona que visita la ciutat ha de conèixer: la Piazza Spagna, la Fontana di Trevi, Piazza Navona, el Panteó (que no era obert), etc. Resumint, un dia esgotador, ja que vam visitar gran part del centre i s’ha de dir que les llambordes que cobreixen els carrers no són una comoditat per als visitants.

26

DIA 2: Malgrat ser un element molest a l’hora de fer fotografies, el pal que ens guià per la ciutat com si guiés al poble jueu desorientat pel desert, va ser vital durant la visita a la Ciutat del Vaticà. Darrere d´aquells alts murs s’hi trobava el centre neuràlgic del culte a una religió actualment considerada arcaica i dubtosa en la seva base ideològica. Les parets d’aquell enorme temple, la mansió de Déu a la Terra, emanaven bellesa i luxe i amagaven una veritable obra d’art. Els museus eren absolutament al·lucinants, així com la Capella Sixitina i el temple per l’interior, cúpula i baldaquí inclosos. Tot i això, va ser congoixant ja que constantment havies de vigilar de no anar a desembocar a una altra sala arrossegat per una marea japonesa amb càmeres enlluernadores, mantenint la actitud d’un salmó, nedant a contracorrent, buscant un mocador per l’espai aeri de les sales. Realment val la pena veure aquell petit país, probablement pel seu gran paper a nivell artístic en el moment en el qual va ser construït i, sobretot, perquè el seu estat de conservació és ideal gràcies a les contribucions dels fidels amoïnats i d’empreses diverses, sobretot orientals, que paguen un dineral perquè aquestes obres no es deteriorin amb el temps (com si aquell petit estat no recol·lectés suficient quantitat de diners com per mantenir les seves pròpies parets en peu). Després tots ens dirigírem a un lloc que molts vam definir com el barri de Gràcia a la italiana:

CURS Aram Ruíz.

t

2n Batxillera

el Trastevere. Carrers acolorits plens de vida, de gent a les terrasses, tarotistes esperant clients... Era un aire diferent a la resta de la ciutat, més proper i casolà, i això ens agradà. Quan acabà el dia, havíem visitat també l’illa Tiberina, el Castell de Sant Angello, el call de Roma, Campo di Fiori, Via Pellegrino,... L’endemà ens esperava el dia més llarg, el viatge cap al sud de la península italiana. DIA 3: Després d’infinites hores en autocar, primera parada prop de Nàpols, a veure el culpable de l’hecatombe que patí la ciutat romana de Pompeia, que més tard visitaríem: el volcà Vesubi. Un cop a dalt i observant l’imponent i fumejant cràter d’aquella enorme bèstia que en qualsevol moment podia entrar en erupció, ens aferràrem a la fe que no ho fes mentre durés la nostra ràpida visita. Després, baixàrem a Pompeia. La ciutat romana, parcialment en bon estat, amb parets i carrers sencers, feia molta impressió. Semblava que fóssim en ple segle I a.C. I de sobte, com si la catàstrofe de l’any 79 a.C. es repetís, un immens núvol negre va cobrir la ciutat. Sortosament només va ser una gran tempesta (un petit diluvi universal), afortunadament no de material volcànic, i no vam acabar com les figures de guix dels ciutadans pompeians, arraulits sota l’explosió del Vesubi, que encara romanen a la ciutat. L’únic desastre d’aquell dia va ser el viatge interminable de tornada: tots humits i baldats.


DIA 4: Irònicament, el següent dia va ser un dia calorós i assolellat. Sota un cel clar i governat per avions militars preparant-se per a la desfilada de l’endemà, dia de la unificació italiana, vam visitar dos dels monuments icònics de Roma: el Colisseu i el fòrum romà. Final de dia a la monumental Piazza di Poppolo i, després de sopar, tots plegats al Trastevere, acabant aquell viatge de manera inoblidable en un barri tan ple de vida nocturna. DIA 5: Però, com tot, arribà el final. L’últim dia, mentre avions de l’exèrcit emmarcaven el cel amb els colors de la bandera italiana, els supervivents d´un brot de grip que havia sorgit a la nostra residència ens vam dirigir al Panteó per observar-lo per dins. La resta de dia

UNITAT BÀSICA D’ATENCIÓ I SALUT

vam poder gaudir-lo cadascú pel seu compte, a contrarellotge comprant els regals per a la família. Afortunadament Roma és plena de botigues especialitzades en pasta, una bona opció. CONCLUSIONS: A Roma qualsevol element és història o art; la pasta i la pizza són l’aliment de subsistència davant del perill que suposen els preus de la ciutat; que els carrers de Roma no estan fets per dur cadira de rodes i, finalment, que cap virus ni grip ocasional va impedir-nos tornar a casa, per poder relatar a les nostres famílies aquell viatge que per a mi va ser d’aquells que repetiria.

Vida d’escola | FP

Ja hem posat en marxa la Unitat bàsica d’atenció i salut per facilitar la informació sobre la pressió arterial, els nivells de glucosa o senzillament recomanar-nos alguns hàbits alimentaris que ens ajudaran a portar una vida més saludable, organitzada pels alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Cures Auxiliars d’infermeria de la nostra escola. Cada divendres al matí de 10h a 13h, els alumnes de l’escola i tot el personal, docents i professionals del PAS poden dirigir-se a l’entrada de l’escola, on està situada la carpa d’assistència i allà dos estudiants supervisats per un facultatiu docent porten a terme la tasca . El tracte es professional i afable, mantenen una curosa política de privacitat de les dades, i el més important de tot, aquest servei és absolutament gratuït. En les sessions que ja hem obert,el servei ha atès més de 20 persones!! Estem molts contents i satisfets de la feina realitzada!! Felicitats nois i noies del CAI!!!!!

Projecte finançat per la Fundació BCN FP, en el marc del Pla de mesures per a la innovació en FP.

27


àrea d’Humanitats

ESPAI D’EXPRESSIÓ

Professors i pr of

essores de l’À

Ens visita l´actor i dramaturg Sergi Pompermayer Ens agrada complementar les nostres classes de literatura, entre d´ altres activitats, amb sortides al teatre. Vam assistir a la representació del Don Joan de Molière al TNC. Havíem treballat ja Molière amb els alumnes humanísitcs de Literatura Universal de 1r de batxillerat, concretament amb El Misantrop. I amb els alumnes humanístics, socials i escènics de literatura castellana de 2n de batxillerat, amb el Don Juan de Zorrilla. Al TNC vam viure una adaptació que conservava bona part dels monòlegs originals però que en els diàlegs s’hi introduïen expressions col.loquials i referents actuals. Ambientada en un hotel i amb part dels espectadors a l’escenari com a clients començava aquesta versió moderna i trepidant del mite de don Joan protagonitzat per Julio Manrique. Uns dies més tard, a l’escola vam gaudir de la presència de Sergi Pompermayer, actor, dramaturg i guionista de sèries televisives com Plats Bruts i Jet lag, entre d’altres. Sergi Pompermayer va treballar amb el David Selvas, director de l’obra, la Cristina Genebet i la Sandra Monclús en l’adaptació de l’obra de Molière. El nostre convidat ens va fer aterrar al segle XVII, època en què Molière va viure i escriure la seva obra. Ens va explicar per què aquest mite, don Joan, i no un altre com Faust per exemple. Va argumentar que els clàssics són un mirall en què ens podem reflectir d’alguna manera perquè han marcat un seguit de 28

cànons. A partir d’aquí es va centrar en el personatge de Don Joan i ens va concretar quins aspectes del mite de don Joan van recrear i per què. El don Joan és el llibertí, que desafia Déu i totes les regles socials, que pensa que pot fer el que li plau en nom d’una llibertat individual que amaga un cinisme hiperbòlic. Es va generar un debat en què, cadascú de nosaltres vam aportar el nostre punt de vista sobre els diversos aspectes que ens havien cridat l’atenció, que relacionàvem amb el que havíem llegit a l’obra i amb el que havíem vist representat. Vam analitzar els elements de la dramatúrgia de l’obra. Vam valorar la pervivència del mite a l’època actual. Sergi Pompermayer és autor de l’obra Refugiats, obra de la qual se´n selecciona un fragment per a la prova d’interpretació de l’Institut del teatre. Una alumna escénica, l’Eli, va contrastar amb l’autor la seva visió sobre el fragment que interpretarà en breu a la prova de l’Institut. Els alumnes escènics van preguntar al Sergi com es poden arribar a representar les pròpies obres, com es podien obrir camí en aquest món. Ens va parlar de la seva trajectòria profesional: veterinari que es va dedicar 7 anys a la investigació, tasca que va abandonar pel teatre, per la literatura. Tot plegat va ser una experiència enriquidora i viva de l’obra treballada a classe, vista al teatre i comentada amb un dels dramaturgs que han participat en l’adaptació de l’obra.

rea d’Humanita

ts


àrea d’Artístic

ESPAI D’EXPRESSIÓ

Professors i profes sores de l’Àrea d’A rts. Fotos i dibuixos: alu mnes batxillerat Art s plàstiques

L’ ARTÍSTIC A L’ ESCOLA Per a nosaltres l’ART és comunicació. Comunicació, l’eina del present i del futur, per contagiar les idees, els sentiments i les emocions que vius. Berta Plans

Per a nosaltres l´ARTÍSTIC és la veu. I en la veu, la recerca de tu mateix. Dels teus recursos i els teus desitjos. Una veu pròpia per créixer i definir-te, una veu pròpia que expressa qui ets i què tens a dins.

Per a nosaltres l’ARTÍSTIC és el mitjà. Carla Canals

Un mitjà en què trobes resultats, però sobretot, on defineixes una ruta. Un procés a través del qual descobreixes el món i et descobreixes a tu mateix.

Per a nosaltres l’ART és experimentació. L’experiència que vol dir viure i créixer i combinar totes les opcions que tinguis a mà. Allà on no arribi la teva, hi trobaràs la nostra i en aquesta conjunció, el lloc on batega la veritable funció de l’escola.

Per a nosaltres l’ARTÍSTIC és transmèdia. Maria Elías

Perquè les formes i les arts, com tot en el nostre temps, es fonen i dilueixen. I quan un arriba al seu límit comença el del següent. No hi ha més via que aquella que es creua.

Per a nosaltres l’ARTÍSTIC és projecte. Només es pot entendre el teu recorregut a través de les passes i les petites fites que assoleixes. L’art no és només vida sinó allò que ens la dóna.

Per a nosaltres l’ARTÍSTIC és talent. I des del talent, les teves passions i il·lusions. Les que et desvetllen des de la certesa que estàs fent allò que t’importa. Maria Robres Foto: Laia Serra

29


La mediateca 1-2 ESO TREMBLAY, Larry. Dos hermanos. Nube de Tinta 2016 GRILL, William. El viaje de Shackleton. Impedimenta, 2016 En los últimos días de la Edad Heroica de las exploraciones, Ernest Shackleton soñó con atravesar a pie el helado corazón de la Antártida, un lugar de mares feroces, montañas inexploradas y un frío helador. Pero cuando su barco, el Endurance, quedó atrapado por el abrazo mortal del hielo, Shackleton vio cómo sus sueños empezaban a resquebrajarse. Detenidos en un mundo blanco y gélido, a miles de kilómetros de su hogar, los miembros de la expedición emprendieron una larga travesía desesperada a través del hielo, a la espera de un posible rescate.

Rosa Ma

iateca

de la Med

3-4 ESO PUIGPELAT, Francesc.

L’artilleria de Mr.Smith. Bambú, 2015

COMPANY, Flàvia. Dona-hi la volta. Cruïlla, 2016. Has parlat mai amb un lloro estranger? Coneixes alguna empresa que es dediqui als segrests? Què creus que passaria si es construís un altre Titànic? Es pot neutralitzar un lladre només amb la imaginació? Darrere de cada notícia hi pot haver una història sorprenent. Després de l’èxit de No em ratllis i Al teu rotllo, arriba el llibre de relats breus que et descobrirà que els titulars de premsa no sempre ho expliquen tot.

ADULTS

BATXILLERAT SAVIT, Gavriel. L’Anna i l’home ocell. Fanbooks, 2016 ROCA, Paco. La casa. Astiberri. 2016 (àlbum il·lustrat) A lo largo de los años el dueño llena de recuerdos su casa, testigo mudo de su vida. Y aquél es también la fiel imagen de ella. Como las parejas que han convivido siempre juntas. Así, cuando su ocupante desaparece para siempre, el contenido de la casa se paraliza por el polvo esperando que alguna vez su dueño regrese.

30

sponsable

ntos | Re ria Dos Sa

MARKARIS. Petros. La muerte de Ulises. Tusquets, 2016. JUBANY, Jordi. La família en digital. Eumo Editorial, 2016. En Josep Garcia acaba d’actualitzar el seu perfil professional a la xarxa mentre l’Ester, la seva dona, interromp un moment la lectura amb la tauleta per enviar un missatge de mòbil a l’àvia i recordar-li que aquell vespre l’esperen a sopar. Els seus fills, la petita Lluna i l’adolescent Oriol, coincideixen, cosa estranya!, a deixar les videoconsoles per veure la sèrie que han descarregat a l’ordinador. Els Garcia podrien ser la nostra pròpia família.


RECERCA: VIATJEM PEL MÓN Els alumnes de 2n d’ESO han dissenyat per parelles una guia de viatge. Han escollit destí però tots partien d’un mateix pressupost i unes dades determinades per realitzar el seu viatge. Alguns viatjaven com a amics, d’altres com a parella o per motius de feina però tots han hagut de fer una reserva d’avió, d’allotjament, i han dissenyat un itinerari amb llocs per visitar. Hem visitat: Dubai, Noruega, Sri Lanka, Escòcia, les Illes Açores, Beijing, Grècia, Jamaica i Honolulu. Podeu consultar els resultats al Blog de la mediateca: http://mediatecaescolapianostrasenyora.blogspot.com.es/ Aquí en teniu una mostra:

Illes Açores (del Pablo i el Bartomeu): https://padlet.com/pablo_mur/ii6qj3y9zmpp

Sri Lanka (de la Mar i la Marta): https://padlet.com/mar_aguilar/4sf31jud8f2y 31


L’AMPA Què és? Associació de mares i pares legalment constituïda, amb estatuts propis, que ens representa davant les institucions en general i davant l’escola en particular.

A través de reunions periòdiques a les instal·lacions de l’escola, en les quals es proposen, es debaten, es decideixen i es planifiquen els temes que es recullen al programa anual. Un cop a l’any, es convoca una assemblea general de socis, on es presenta el tancament de l’exercici anterior, el pressupost de l’actual i el programa d’actuacions del curs. Participació en els dos Consells Escolars anuals.

Qui la constitueix?

Relació amb les altres AMPA de l’Escola Pia de Catalunya, en dues trobades anuals.

Tots els pares i mares que fan efectiu l’import de la quota anual.

Relació amb la Confederació d’AMPA de totes les escoles cristianes de Catalunya.

Què puja la quota?

Qui representa actualment la Junta de l’AMPA?

30 euros al curs per família

Formen part de la Junta de l’AMPA (*)

Quin és el pressupost de l’AMPA?

President. Joan Conesa Secretari. José Luís Regojo Tresorera. Isabel Nadal

El pressupost aproximat és de 14.000€, segons cada curs. A què destina aquest pressupost? A col·laboracions puntuals amb l’Escola per a inversions o millores que beneficien el projecte educatiu del centre. A l’activitat de la Festa de “el Caliu” que es celebra cada any; aquesta festa és la festa de la família i son convidats famílies, professors i alumnes. A l’activitat de la Pujada a peu a Montserrat, que aquest any ha celebrat la seva XXXI edició. A l’activitat de xerrades i conferències que siguin d’interès general de pares i mares de l’escola, enguany, amb el Juanjo Fernàndez per parlar sobre l’adolescència. A l’edició de la revista espi@dimonis de l’escola amb la participació d’alumnes, professors, exalumnes i professionals col·laboradors. A l’ajut parcial per a les convivències de famílies amb dificultats econòmiques. A les despeses de les competicions esportives de les extraescolars.

32

Com s’organitza?

Vocal. Anna Durán Vocal. Montse Malet Vocal. Yolanda Escobar Vocal. Gemma Falguera Vocal. Anna Salvador Vocal. Joan M. Gavaldà.

* Pendent de ratificació per l’Assemblea.


L’ESCOLA DEL FUTUR

L’Equip Motor SUMMEM Escola Pia Nostra Senyora

Projecte SUMMEM Una oportunitat i un repte L’Escola Pia de Catalunya, col·lectiu format per vint centres educatius distribuïts en diferents localitats del territori, ha apostat per un projecte de renovació pedagògica, anomenat SUMMEM Aprèn i Conviu. Aquest projecte, que es va presentar en societat el passat 2 de febrer al CCCB de Barcelona, consisteix a construir l’aprenentatge a partir de bones preguntes que, en un primer moment, generin als estudiants reptes per aprendre. Els nois i noies es trobaran immersos en contextos d’aprenentatge que els menaran, de manera constant, a la participació activa i a una implicació més intensa en el procés d’aprendre. Els estudiants, a través de processos individuals i cooperatius hauran de descobrir, experimentar, entrenar i desenvolupar estratègies que els ajudin a aprofundir en l’aprenentatge i a mostrar les diferents competències per anar construint i aproximant respostes a la complexitat i als reptes cognitius que se’ls presenten. Els camí d‘aprenentatge el faran a través d’itineraris (IA), prèviament dissenyats per l’equip educatiu, on es trobaran amb situacions complexes que hauran d’afrontar des de les diferents àrees de coneixement. Cooperació i interdisciplinarietat són els eixos sobre els quals s’articularan els continguts clau de les diferents disciplines, a fi que cada estudiant vagi aprofundint i construint el seu coneixement. Aquesta proposta educativa afavoreix en l’educand, l’aprenentatge comprensiu, l’autonomia i la responsabilitat, la reflexió, el sentit crític i el pensament abstracte, la discussió i l’elaboració del consens, l’aprenentatge entre iguals i l’ajuda mútua i, a més, la formulació constant de noves preguntes.

La nostra escola iniciarà aquesta singladura el proper curs 2016-2017, en els dos grups de primer d’ESO. L’alumnat, per treballar l’IA, disposarà de vuit hores setmanals, organitzades en franges de dues hores, durant tot el curs. La resta d’hores es farà des de cada matèria per atendre els continguts disciplinaris i reforçar els aprenentatges de les competències bàsiques que s’exigeixen a l’etapa. De forma progressiva i fins l’any 2021, anirem desplegant aquest projecte, curs rere curs, a l’ESO, al Batxillerat i a la Formació Professional, fins arribar a la implantació total del projecte pedagògic, que s’anirà revisant i avaluant de manera permanent. Tenim per endavant un repte engrescador i molt motivador per a la nostra comunitat educativa que, sens dubte, serà de gran servei per a l’aprenentatge dels diferents continguts curriculars i per a l’assoliment dels objectius educatius de cada etapa educativa. A banda d’il·lusionats, estem convençuts que la societat del segle XXI exigeix un nou propòsit educatiu. La nostra institució, atenta a les noves necessitats que la realitat planteja, entén aquest repte com una oportunitat i n’assumeix el compromís davant la comunitat educativa, amb el coratge i el convenciment que el projecte SUMMEM és un bon camí que garanteix una educació per als nostres joves que els permeti i faciliti ser ciutadans del món, ben preparats acadèmicament i humana. Podeu consultar el projecte a l’adreça: http://www.summem.cat

33


INTERNATIONAL PROGRAMMES DEPARTMENT acionals

Rosa Cols | Responsable de Programes Intern

Visites Internacionals Aquest mes de maig ha estat veritablement internacional a l’escola, ja que ens han visitat des de diferents parts del món. El dia 9 de maig vam rebre el Sr. John Dohrmann, professor de Batxillerat Internacional a Nova York, que va impartir una masterclass sobre Branding a 2n de Batxillerat Social i Humanístic. Va ser una sessió sobre màrqueting en anglès, que va complementar els continguts que havien treballat a les classes d’Economia d’Empresa. L’endemà, el dia 10, vam rebre la visita d’un grup de 30 alumnes del Spelman College d’Atlanta, Estats Units. El Spelman College és una facultat per a dones afroamericanes i és el bressol, juntament amb dos altres centres de la mateixa institució educativa que hi ha a la ciutat, de la lluita per als drets civils de la població afroamericana als Estats Units. A la facultat per a homes d’aquesta institució hi va estudiar Martin Luther King, i la seva família continua encara ara estretament vinculada a aquests centres educatius. En aquesta ocasió, els alumnes de 1r de CFGS de Laboratori, juntament amb companys d’Animació 3D i alguns alumnes de 1r de Batxillerat van ser els encarregats d’acollir aquest grup d’Estats Units i, entre d’altres activitats,van discutir sobre els drets de les dones i les nenes al món, a partir del documental Girls Rising. Al cap de dues setmanes, els dies 23, 24 i 25 de maig, tots els alumnes de 1r d’Eso van participar en l’estada d’un nombrós grup de 38 alumnes i 7 professors de l’escola xinesa Shanghai Jianping Experimental Middle School, amb qui van fer un programa d’activitats convivencials, culturals i lingüístiques, en anglès. Va ser la primera vegada que rebíem una escola xinesa i la convivència va ser realment interessant. Vam comptar també amb l’ajuda dels nostres alumnes d’Eso i Batxillerat d’origen xinès, que van ajudar a dinamitzar i interpretar les activitats. L’endemà, el dia 26 de maig, vàrem rebre 15 alumnes de la Tunboskolan, una petita escola rural del poble de Kolbäck, al sud de Suècia. Aquesta escola és la segona vegada que ens visita, i els encarregats d’acollir-los van ser els 10 alumnes de 1r de Batxillerat que s’estan preparant per anar a MUNOG a l’octubre. Per tant, un cop acabat el trimestre podem dir que hem compartit l’escola i el nostre dia a dia amb alumnes i professors amb costums, tradicions, interessos i llengües molt diferents, que ens han permès practicar l’anglès, així com conèixer com és el dia a dia a moltes parts del món, establir-hi contactes i fer-hi nous amics.

34


Viatge i estada a Romania per participar en el MUNOB 2016 Una delegació de 12 alumnes de 1r de Batxillerat va marxar cap a Bucarest el passat mes d’abril per assistir durant una setmana a la Va edició del MUNOB, que organitzava un cop més l’escola Mihai Viteazul. En aquesta ocasió els nostres diplomàtics van representar Grècia, Suècia i Egipte en els diferents comitès de les Nacions Unides. Sens dubte, tres grans reptes!

canviants que els van plantejant els moderadors cada dia. Només apte per a valents!

Com a novetat en aquesta edició, dos delegats d’Egipte van participar en el Comitè de Crisi del Consell de Seguretat, que obliga a prendre decisions in situ davant les notícies simulades i

Una bona cloenda a tota la feina de preparació que havien fet els nostres delegats abans d’arribar a Bucarest.

En general, va ser una setmana de debats intensos i molta feina per negociar les resolucions, que es va combinar amb la descoberta de la ciutat i les festes pròpies dels MUNs.

35


Ho voleu saber? PUJADA A MONTSERRAT El 15 d’abril hem fet la XXXIa pujada a Montserrat! En total han pujat 89 persones (20 alumnes d’ESO, 39 de Batxillerat, 13 exalumnes i 17 pares, mares i amics.

INNOVACIÓ A LA FP Hem rebut un Diploma de reconeixement com a centre que ha participat en el pla de mesures per a la promoció de la innovació en la FP promogut per la Fundació BCN FP de l’Ajuntament de Barcelona.

Tota una nit compartint esforços, anècdotes, riures i sobretot moltes ganes d’arribar al cim.

JOCS FLORALS DE L’EIXAMPLE La Mar Olivé, alumna de 2n Batx escènic ha guanyat el 2n premi de poesia als Jocs Florals de l’Eixample.

ROTARY CLUB El nostre alumne Guillem Cornella Barba ha estat triat guanyador del premi “Protagonistas del mañana” que organitza el Rotary Club de l’Eixample de Barcelona. El lliurament de premis va ser el 28 d’Abril a la seu del districte de l’Eixample.

L’enhorabona Mar!

MOSTRA AUDIOVISUAL D’ESCOLA PIA CATALUNYA El curt “ Somni” de la Laia Gil ha estat guardonat a la categoria de VídeoArt com a premi del públic a la mostra Audiovisual d’ Escola Pia Catalunya. Moltes Felicitats Laia! i a la resta de premiats i finalistes l’enhorabona! https://vimeo.com/158564300

36

TALLER DE CARVING Els alumnes de Batxillerat han fet un taller de carving al restaurant Thai Barcelona Royal Cuisine. Mireu quins resultats!


EXPOSICIÓ DONES AL CENTRE CÍVIC URGELL Alumnes de Batxillerat artístic han presentat al centre cívic Urgell l’exposició Dones. La idea va sorgir per commemorar el dia internacional de la dona, el 8 de març. L’exposició està formada per un manifest feminista escrit per la Cesca Gasull (Batx social) i dibuixos de cossos i cares femenines creats per alumnes de batxillerat artístic. S’ha pogut veure fins el 31 de maig, dins la III Mostra d´Art Jove de l´Eixample.

YOUNG GROOVE Els alumnes de 2n d’ESO que fan l’extraescolar de música moderna han fet un “bolo”al centre cívic Golferichs dins de les activitats programades a l’Eix Jove de l’Eixample. Una gran experiencia per a tots!

37


CONTACTEM AMB ELS EXALUMNES Merlí. © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA

En Carlos Cuevas té vint anys, li agrada el teatre i va estudiar batxillerat artístic a l’Escola Pia Nostra Senyora. Té clar que de gran vol ser actor i com que els anys passen de pressa, ja fa temps que s’hi va posar perquè quan arribi el moment estigui preparat. Va créixer a Montcada i Reixac, tot i que fa anys que dorm allà on té la feina. Aquest és el tretzè any consecutiu que compagina estudis amb món laboral, i a base de molta dedicació -i de renunciar a les migdiades- estudia el tercer curs d’Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona i assaja al mateix temps un Shakespeare. Es defineix inquiet, tossut i molt exigent amb si mateix. Diu que en un futur li agradaria no haver-se de preocupar pel futur.

Carlos Cuevas, actor Aquesta combinació de treball i estudis, en una persona jove, obligarà a fer renúncies, veritat? És evident que no es pot fer tot, (o almenys no es pot fer tot bé) i per tant, hi ha coses a les quals has de renunciar. Tot i això són renúncies que no fan mal; quan estimes el que fas no et sap greu perdre’t coses que al cap i a la fi es podran fer tard o d’hora. Com sorgeix aquest interès pel món de la interpretació?

38

El meu primer contacte amb el teatre va ser de la mà del meu avi. Ell no té res a

veure amb aquest món i jo era molt petit, però cada cap de setmana em portava al teatre a veure espectacles infantils. Jo entenc, que sense saber-ho, va ser llavors quan em va començar a fascinar tot el que podia tenir lloc dalt d’un escenari. I què és el que més t’agrada del teu treball? El que més m’agrada de ser actor és l’absència de rutina, la recerca constant. Et dóna també l’oportunitat de fer coses que mai faries des de tu mateix, i a mi que un dia m’ensenyin a muntar a cavall o que

l’altre hagi d’estudiar música per poder tocar el piano en escena em manté molt actiu. Un actor que fa Estudis Literaris... La veritat és que no vaig estudiar tots els batxillerats al mateix temps perquè no es pot. Hi ha moltes matèries que m’interessen, i la literatura sempre n’ha estat una d’elles. A l’hora de triar el grau que volia fer, i pensant en la meva feina, vaig trobar que seria més interessant llegir tot el que pogués que no pas especialitzarme en art. Tot i això, a Estudis Literaris

Foto


Foto promoció obra Romeu i Julieta. © La Seca Espai Brossa

no deixem de banda la història de l’art o la filosofia, per exemple... així que tot en ordre. Vist des de fora, el món de la televisió sembla un món ideal. La televisió no és gens idíl·lica. Des de fora es pot arribar a destil·lar una imatge d’star system que ni de bon tros és així, estem massa contaminats pel que rebem de l’estranger, però nosaltres som treballadors. Són moltes hores de feina, l’equip sempre va ofegat de temps i la disciplina és imprescindible. Teatre, publicitat, cinema, televisió... fa molt anys que et mous entre plató i escenari, però quina importància té Ventdelplà en la teva carrera professional? És l’etapa de la meva vida on vaig passar de prendre’m allò que feia com un joc, a adonar-me que allò era l’ofici al qual em volia dedicar tota la vida. Van ser sis anys de feina! A mi ja em queda lluny perquè he fet moltes altres coses després, però va ser per mi una gran escola. Saps que Merlí s’ha convertit en un fenomen intergeneracional? Pares i fills adolescents han tornat a seure junts davant la petita pantalla. Us esperàveu aquest èxit?

Merlí. © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA

Sabíem que el públic jove l’acolliria amb els braços oberts, sobretot per la veracitat de les trames i els personatges, que fan que t’hi puguis sentir clarament identificat. Ara bé, sincerament no esperàvem que arribés a un públic tan transversal. Hi ha pares que ens expliquen que els ha servit per poder tractar temes a casa amb més llibertat, com el sexe, per exemple. Sempre fa il·lusió que la teva feina arribi a la major quantitat de gent possible. Seguirem treballant perquè la segona temporada estigui a l’alçada. I què ha aportat “Merlí” a Carlos Cuevas? Merlí m’ha donat l’oportunitat de tornar a treballar a TV3, ara ja sense ser un nen. De seguida em vaig il·lusionar molt amb el meu personatge perquè és algú molt allunyat de mi -deu ser que tinc cara de bon nen, perquè sempre em toca fer papers així- però aquest cop em va venir molt de gust fer d’algú conflictiu, amb un caràcter fort, amb problemes familiars... Ha estat per a mi un repte que encara abordo amb moltes ganes. Quins records guardes de la nostra escola? A més d’aprendre que Van Gogh va pintar la seva nit estelada des del sanatori on

va passar els seus últims dies o que la Comarquinal de Miquel Llor té una retirada a Vic, hi ha moltes coses que m’he endut de l’escola i que encara conservo. Com per exemple, amics que són com família i més d’un professor que abraçaria fort si em trobés pel carrer. Que no és poca cosa! Caram... molt bé! I als nostres “artistes” escènics, què els aconsellaries? Que escoltin amb ganes, que llegeixin, que vagin al teatre, que s’abonin a la Filmoteca, que viatgin i que no esperin que els manin les coses per haver-les de fer. Estudiar no està renyit amb començar a moure’s. L’itinerari acadèmic és el que és, però els nostres interessos no poden adormir-se. No pareu quiets! Ja per acabar, quins són els teus projectes? Què tens a la vista? Aquest mes de maig estreno una adaptació de Romeu i Julieta a La Seca Espai Brossa. És el meu primer clàssic, el meu primer Shakespeare i l’estic gaudint com si fos l’últim text que faré a la meva vida. Mentrestant, rodo la segona temporada de Merlí, i quan arribi l’agost penso torrarme al sol, sense deixar de banda els textos que m’he de saber pel setembre.

39


NOMÉS HI FALTES TU!

ESO Educació des de l’experimentació científica Educació des de la sensibilitat artística Educació emocional i competència social

BATXILLERAT Totes les modalitats: 11 itineraris diferents Arts Plàstiques, disseny i audiovisual Arts escèniques, música i dansa (MEMORY) Ciències i tecnologia Humanitats i ciències socials

FORMACIÓ PROFESSIONAL GM Cures Auxiliars d'infermeria. GS Laboratori Clínic i Biomèdic. GS Animació 3D, jocs i entorns interactius amb efectes especials per al cinema (ESCAC). Curs d'Accés a grau superior Curs de Preparació Prova d'Accés (19 anys). 40

Carrer Diputació 277 08007 Barcelona Telf. 93 4881166 Fax 93 4876038 www

http://nostrasenyora.escolapia.cat

@

nostrasenyora@escolapia.cat www.facebook.com/epianostrasenyora @epnsdiputacio @epnsdiputacio https://goo.gl/dKzFVF

Profile for Escola Pia Nostra Senyora

L' Espi@dimonis número 17  

Ja tenim aquí el número 17 de l'Espi@dimonis!!

L' Espi@dimonis número 17  

Ja tenim aquí el número 17 de l'Espi@dimonis!!

Advertisement