Issuu on Google+


Vet aquí que en un poble ni gran ni petit, ni lleig ni bonic, hi havia dos veïns que es feien la vida impossible. Si un netejava, l’altre embrutava; quan un dormia, l’altre cantava. I és que aquells dos veïns eren les persones més diferents que hi hagi hagut mai sobre la terra.

L’un es deia Carnestoltes i era gras, mal educat, i pocavergonya. A tothora menjava com un llop i el que més li agradava era burlar-se de tot i de tothom. L’altra, la Vella Quaresma, era llarga i seca com el pal d’una escombra. Antipàtica,reganyosa i vestida com un corb, només menjava engrunes de pa i mai no sortia de casa.


Un dia, en Carnestoltes va voler fer una mala passada a aquella vella xiflada. Va agafar quatre retalls de roba i es va disfressar de rei. Amb un tros de cartró es va fer una màscara i, va anar a visitar la Vella Quaresma. -Vella del nas ganxut, sóc el rei de la Disbauxa ! Ha arribat l’hora de la gresca el QUE EL MÓN QUEDI CAPGIRAT ! ball i QUE la festa. LA RATA ATRAPI EL GAT ! QUE NINGÚ FACI BONDAT !

La Vella Quaresma, en sentirho, va cridar: -Qui és aquest babau que gosa trencar el silenci de casa meva ? -Sóc en Carnestoltes el Rei dels Poca-soltes!!! I dit això se’n va anar cantant: “ Que corri vi i botifarra, ous i cansalada, que la gresca és començada ! I mil coques de llardons fins que rebentin els panxons ! I a la vella malcarada ni mitja mossegada ni tots els rosegons !”


Aquella nit, al poble hi va haver festa grossa: taules plenes de menjar: carn, coques i porrons de vi. Tothom s’havia disfressat. Menjaven, bevien i es burlaven entre ells. La vella Quaresma, des de casa, remugava: rieu i mengeu com animals, colla de babaus, que el temps de les vaques grasses no pot durar. I aleshores ja veurem qui riurà !!!

La festa va durar dies i dies. En carnestoltes havia menjat tant que la panxa li tocava a terra, tot i així va anar a fer la punyeta a la Vella Quaresma. -Surt del cau i apunta’t al sarau !! cridava saltant i ballant. La panxa d’en Carnestoltes es va remoure tota i va fer un pet com una gla:


En sentir aquell tro, tothom va córrer fins a casa de la Vella Quaresma, però només van veure un nuvolot de fum i grapats de cendra per terra. -En Carnestoltes ha petat com un porc inflat !! (cridava la vella Quaresma). I què us ha deixat ? Jo us ho diré: el rebost buit i l’esperit tèrbol. Sóc l’única que encara té menjar. Ara és el torn de la vella Quaresma !!!

Es van adonar que no els hi quedava res per menjar i la collita era lluny, i van escoltar-se la vella. -Si voleu menjar, s’ha d’acabar la festa, fora les màscares, prou de jocs, tothom cap a casa i prohibit riure per sempre més, durant tantes setmanes com cames tinc !! La gent van pensar que dues setmanes era poc temps i van acceptar el tracte. Aleshores la vella va sortir al carrer i van veure que tenia set cames.


I així va ser com els habitants d’aquell poble van passar quaranta dies sense piular, ni riure ni ballar. Cada dimecres, la vella els donava un tros d’arengada i mig crostó de pa. I tan de silenci hi havia que fins i tot hauríeu senti les dents de la Vella Quaresma rosegant :

A la setmana que en feia set va arribar al poble una noieta vestida amb mil colors. Duia un cistell ple de fruites i brillava com un raig de sol. Es deia primavera, i al seu pas creixien les flors.

Quan la vella Quaresma la va veure es va enlluerna tant que, com un tros de gel es va fondre. Així s’acaba la història de dos veïns badocs que un per massa i l’altre per poc van deixar un poble sense



Conte dels Carnestoltes i la Vella Quaresma