Page 1

Agenda Estiu 22 Juny 22 Setembre

2014


primavera / 3


Índex


la tenora i el jazz

abril

05

abril

18

Cobla Contemporània Autors

rumba catalana amb peret

presentació del projecte tocanet

maig

borinots tres quartrance

taller de inxes amb jaume aguza

24

curs intensiu d’improvització amb pau puig

juny

inxa impro quartet

15

març

29

abril

12

maig

03

juny

abril

juny

01

Taller de percussió corporal

14

març

22

rumba catalana amb xavier ciurans

abril

06

introducció a la baritona

27

quartet de gralles baixes


quartet de gralles baixes


22 març

Teatre del orfeo reusenc hora 21:00 preu 2â‚Ź

Gralla Baixa

Cae. Ut mos sunt, cus adi cus est, ullectotatem quibus magnis acil enditasit eatquat eum aut alitatur, ideliquo to delendi doluptibus, nos pa quibusciatio quas susanis voluptas pedipsam autempelest, solut unt reribusantio te ne nullit quam sint il eum que remod quament iunt.

Bearum volut lab ipidior re latem et liatur as eumqui sunt, que et volesedist et min cusdaeptam, sim nostis que nam ipsus aut re et utati illitia pa corrovit ut volori doluptu restrum et ad magnienihil eat. Et volor simus sunt, aboreiu sdaepel loritatus volo excestio modisciam im quam id quasitae consequam volorpo rrorum a qui cus as esequo odio etur, odiam endia quia sim nus. Equas ex eatus, unt, quam aliquam res aliquam sitas auda num explacerum soluptaquam etur? Vidus, cusdae niet ad qui ut fugiant iaecto id maximpos etur molorro primavera / 7

eaquia suntem quam, velluptat. Sitatem con placestibus autem inciiscia se que nihilit, ommodigene atius autem. Uptatum, sitia voloren turecte sequis rectur aut quis ium remporuptae necae nihit re, ut as doluptatur, ipsam re rehent dolore prem hicitat ionsequ issunt veria consequatur? ut et aut voluptam aspienderum ut mod molupta escieni hiligendunt. Seditem lam nit voluptis dus arumenempe laut re volorum sit veliqui tet et aspidipsam rem consed essit, seque dolupta ssinvelitat rem exceperae nonsend itametur, sequid qui sit, aruptatur as ab ideriae peroriatur adis con ratet late pernates andit laccatus et prerumet volessum eum sectem. Nam auda cone prectecus apelluptium que quia et latectatur, quatur a consequae nonsed que coremped que liquam, ipsuntorerro tem nullanis di to cum et et exeris ma nimus arit archill igenduc idelignatem aut qui quam doloria ped ute nit, sus eaquisq uatur, quae. Nam as que officte sae pliquod ipiendit precero vidistr uptaquistrum


inxa impro quartet


29 maig

Teatre bartrina

Inxa impro quartet

hora 20:00 22:00 preu 8-10 €

“Ja fa un cert temps que, des de diversos fronts, hi ha músics joves que estan renovant la gralla...” i fent anar a terra tòpics i estereotips. Un de prometedor, que du l’instrument al camp de la improvisació, és el grup Inxa Impro Quartet, que aquest 14 d’abril presenta el seu primer disc, All That Trad (autoeditat, 2013), a la sala BeCool de Barcelona (21 h), compartint cartell amb RIU en la nit Va de canyes! En parlem amb el graller que encapçala el quartet, Manu Sabaté. A més de Sabaté, formen Inxa Impro Quartet tres músics a qui podem escoltar en altres projectes renovadors del folk català: Marc Figuerola (guitarra), Joan Tomàs (contrabaix) i Arnau Obiols (bateria)

primavera / 9

L’origen d’Inxa Impro Quartet està en el teu projecte final a l’Esmuc, al voltant de la música tradicional i l’improvisació. Com vas decidir-te per aquest tema? Va ser com una manera de reconciliar les meves dues parts: la de músic tradicional i funcional, el que fa per exemple acompanyament de gegants, i la part diguem-ne més artística o creativa. Com que la composició sempre m’ha provocat un cert pànic -per sort, cada cop menys-, m’expresso a través de la improvisació. La gralla sembla que visqui un moment especial en quant a l’ocupació de nous àmbits. Com ho veus? Crec que sempre s’ha anat fent una feina latent i picant molta pedra. El fet que la gralla entrés als estudis superiors de música va ser important. I fa deu anys ja es va recuperar la gralla baixa. Que ara han coïncidit diversos factors que han fet que se’n parli més? No ho sé, en el meu cas he acabat els estudis i he fet aquesta gravació com un procés molt natural. De totes maneres, quan la gralla va estar a punt de desaparèixer va ser als anys cinquanta, després sempre ha estat present. Sí que és cert que ara hi ha una sèrie de factors que han coincideixen: una millora del nivell tècnic, l’entrada de la gralla en nous camps musicals, el fenòmen d’Els Laietans... però a mi m’agradaria destacar que si estem aquí és perquè s’ha fet una feina prèvia.


Inxa impro quartet

Fa falta ara més presència als mitjans i més prestigi? Crec que és una espiral. Quan fas coses de qualitat crides l’atenció dels mitjans, al menys vull creure que és així. Malauradament, si sortim de la bombolla dels músics i la gent que ens hi dediquem, encara està estesa la imatge que la gralla és una arma de destrucció massiva. Això s’ha de revertir fent coses de qualitat i noves. Com és que us presentareu amb RIU a la sala BeCool, on no s’hi acostuma a tocar folk o música tradicional? Precisament per això, perquè no s’hi acostuma a fer. La idea d’aquest projecte i aquest disc es treure la gralla del context, de manera que en la presentació en directe també ho hem volgut fer així. D’alguna manera,

“reivindiquem que també som normals.”

Dins del normal que pugui ser un músic... A més, compartir cartell amb RIU serà interessant perquè presentem dues maneres d’enfrontar-nos a la música tradicional: RIU agafa música d’aquí i instruments i estètica ‘atlàntica’, i nosaltres agafem un instrument d’aquí i el duem a músiques d’arreu. Com que el seu disc es diu Amb canya! (autoeditat/Harmonia Mundi,, 2012), i el nostre projecte està molt centrat en la gralla, la nit es dirà Va de canyes! Estàs estudiant a Finlàndia, viure allà et deu donar una perspectiva diferent del tema. A Finlàndia, tot passa a menys decibels. De manera que la gralla, un instrument que sona molt fort, l’he de tocar molt fluixet.

“Però em trobo que no hi ha el rebuig que hi pugui haver aquí, sinó una reacció molt més espectant.” Em va passar una cosa curiosa: vam fer una jam mig privada, i hi havia un saxofonista català, que també estudia allà. Li vaig dir de tocar junts, jo amb la gralla, i no ho

veia clar. Però al final va quedar gratament sorprès. Hi ha voluntat de millora i la visió de la gralla s’està començant a revertir. Abans no hi havia cap referent, fins i tot es pot dir que hem començat la casa per la teulada duent la gralla al grau superior... però s’ha anat fent feina: ara hi ha Canya d’Or que acaben de fer el disc Viratges (Tritó, 2013), Jordi Mestres, el projecte d’Heura Gaya... previament en Dani Carbonell (Ganxets), els Vernets, la Roser Olivé i d’altres han anat fent una feina molt important que ha permès que ens trobéssim un món més llaurat sobre el que treballar.. Al disc hi has inclòs un parell de temes finesos. Fa dos anys vaig fer un Erasmus a Finlàndia i ara estic estudiant un master en músiques del món. Al disc hi he inclòs una suite de dos melodies que m’agraden molt, i hi poso on s’han recollit. Ara ja tinc una part finesa, i la pell més blanca! També hi ha dues peces de Marcel Casellas: “La rumba promesa” i el “Ball pla i rebatut de la platja del far”. En Marcel Casellas va ser el director del meu projecte a l’Esmuc i crec que ha sigut de les primeres persones que s’ha cregut que es pot improvisar fent música tradicional catalana. I la seva música m’agrada molt. Un dels temes que sonen més especials és “So Low”. D’on surt? És un tema francès. Mentre estudiava vaig un cap de setmana a treballar amb Laureant Audemar, del grup Une anche passe. La seva discografia és molt interessant, i a més ell també ha estat dels primers en improvisar en el món de la canya doble, en el seu cas amb els oboès occitans. Aquest tema no és seu però el toquen, els vaig demanar de fer-lo i cap problema.


Publicitat

Publicitat primavera / 11


taller d’inxes amb jaume aguza

Jaume aguza


05 maig

Centre noufolk espai aula hora 18:30 preu 12 €

Jaume Agua Sañé instrumentista i professor de gralla i tarota a diferents escoles de música tradicional (Aula de Sons de Reus, EMTP a l’Arboç, Vilafranca). També toca l’acordió diatònic, saxos i diferents flautes. Membre dels grups Canya d’Or -Grallers de Reus-, La Suterranya, Bufalodre cobla de ministrers i Xarop de Canya amb els quals ha tocat arreu dels Països Catalans i Europa.Titulat amb el grau superior de gralla a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Col.labora habitualment amb Metralla, Ganxets - grallers del Baix Camp - , Els Vinardells, Marcel Caselles, la Big Band jove de l’escola “Musics” de Tarragona, 21 botons, Bandaèria, Espremulls cobla antiga, Passaband, les Enfants...

primavera / 13


La tenora i el jazz


14 juny

JORDI PAULÍ I SAFONT

Centre noufolk escenari hora 19:00 preu 25 €

Jordi Paulí i Safont (Badalona, Barcelonès, 6 de setembre de 1969) és instrumentista de tenora, saxòfon, piano i clarinet, i compositor de sardanes. Començà els estudis musicals al Conservatori Municipal de Música de Badalona i els de tenora a l’escola de cobla Marinada amb el professor Josep Colomer. Després els prosseguí al Conservatori Municipal de Barcelona amb Jaume Vilà. Com a saxofonista va ser deixeble de Ricard Roda, Salvador López i assistí a cursos amb Pedro Iturralde i Perico Sambeat. Posseeix els títols de professor superior de tenora, tible i saxòfon. El 20 de juny de 1996 obté el premi d’honor de grau superior de saxòfon al Palau de la Música Catalana. Als 11 anys ingressà a l’escola de cobla Marinada, de Badalona. Als 16 entra a la cobla Rambles i un any després a la Sant Jordi fins al 1999 en què passà a formar part de l’Orquestra Maravella. Com a instrumentista ha format part de les formacions: Roda de saxos, Saxocromia, Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Cobla Bohèmia, Blue Big Band de l’Aula de Jazz de Barcelona, Big band de l’EMB de Badalona, Orquestra Maravella, la Banda Municipal de Barcelona, La Girona Jazz Project, Gironsax, Jazz de Copes, Jordi Paulí Quartet, Duet amb Santi Escura, Orquestra Filharmònica de Catalunya, Cobla de Cambra de Catalunya i La Salseta del Poble Sec. Ha col·laborat amb Els Joglars, Lluís Llach, Santi Arisa, Joan Albert Amargós, Tactequeté, Coetus, Orchestre 2e2m du Paris, etc. Amb la seva formació “Jordi Paulí Quartet”

ha realitzat un treball molt interessant en el camp jazzístic tocant la tenora en el grup i desenvolupant primavera / 15

les possibilitats improvisatòries de l’instrument. En el camp pedagògic ha estat professor de l’Orfeó de Sants de Barcelona i de les escoles de musica de Sabadell, Badalona i actualment és professor de saxòfon i tenora a l’Escola - Conservatori Municipal de Música de Vilanova i la Geltrú.

Als dotze anys escriu a seva primera sardana, A l’avi Peret, però no va ser fins al 1990 que va compondre sardanes amb una certa regularitat fins a arribar a la seixantena. Com a compositor de música per a cobla ha rebut diversos premis, entre els quals destaca el Premi de la crítica del concurs Sardana de l’Any 2004 amb la sardana Fòrum a Banyoles, i el primer accèssit per Mariona a la Sardana de l’Any 2006. També ha compost peces de jazz per al seu grup i peces de música tradicional com el “Ball de Sant Anastasi” que s’interpreta cada any a Badalona per les festes de Maig.


La Cobla Catalana dels Sons Essencials Entrevista a Marcel Casellas


primavera / 17


Per què el nom de la Cobla Dels Sons Essencials ? Perquè és una formació de 10 músics que reuneixen l’essencial de la tímbrica instrumental que sona als carrers i places catalanes en festa . Estan representats els cinc instruments de vent de la cobla catalana , la veu solista i coral i abundants instruments de percussió característics.

“La Cobla dels Sons Essencials fa música d’inspiració tradicional mediterrània , com els gèneres més tradicionals de Catalunya: el contrapàs , la sardana , la jota , el ball pla i el rebatut , amb un toc de Jazz , i altres sons més ètnics” Quines són les vostres influències més directes per tocar aquest tipus de música ? Tots els músics que formen la CCSE , tenen un historial professional quantitativament i qualitativament important en referència a la música tradicional . Els més veterans , hem explorat en experiències anteriors , la “ arrel - fusió “ ( etiqueta desafortunada però que en aquesta ocasió pot explicar la idea ) , posant un èmfasi especial en la improvisació sobre els compassos i material modal mediterrani . Què podem trobar en el vostre primer àlbum Cobla Catalana dels sons essencials, editat el 2012 ? El repertori consisteix en temes propis i arranjaments de temes tradicionals . Les composicions i els arranjaments són de Marcel Casellas (el que subscriu ) però en els assajos i actuacions de deixa via lliure i llibertat a la personalitat de cada músic i acaba recreant la peça en cada ocasió . La Cobla Dels Sons Essencials és una banda formada no fa molt de temps, per gent que porteu molt de temps en això de la música , però ja heu fet uns quants concerts , què és el que oferiu en viu que animi el públic a acudir als vostres concerts ? La formació com a tal va néixer a finals del 2011 . En realitat , la meitat dels components portem més de vint anys tocant junts en diverses formacions ( siguin de l’entorn de la música tradicional o del jazz - música

lleugera ) . En aquesta ocasió , s’ajunta tota l’experiència adquirida amb noves generacions de músics de gran preparació tècnica . El tradicional so de la “ cobla “ ( formació de 10 músics de vent i un contrabaix , que és molt popular en la interpretació de les sardanes ) es veu aquí ampliat amb abundants instruments rítmics , guitarra espanyola , cors i amb nombrosos espais d’improvisació . Així doncs, a partir d’un vell so que ens enamora , intentem crear sensacions noves . Rumba i sardana acaben sent dos gèneres realment propers ... , Deia un poeta català de principis del XX : “ M’enamora el vell i m’exalta el nou “ - m’enamora el vell i m’exalta el nou - . Així ho sentim nosaltres i així ho intentem transmetre. Quins projectes té La Cobla Dels Sons Essencials per al que queda de 2013 i primers del 2104 ? Suposem que seguir donant concerts i actuar en festivals , però hi ha alguna cosa més que ens pugueu explicar? ¿ Gravar un disc potser? Doncs estem preparant el segon CD . De fet a Segòvia anem

a estrenar alguns dels temes nous . D’altra banda , donar ho tot en les actuacions de l’estiu . -Totes igual d’importants per a nosaltres , però alguna d’elles potser podria destacar-se com a l’agost a les populars festes de Gràcia i al setembre en les festes de la Mercè ( Barcelona ) - . El món digital acabarà amb el món tal i com el coneixem avui ? Quin és el futur del músic ? El futur està en els concerts i balls en directe ... , en l’espectacle ..., en la interpretació sense gat amagat ! El CD ha passat (almenys per a nosaltres ) de ser una inversió comercial directa ( a recuperar amb la venda


) a ser un targeta de visita per actuar ... , també una mena d’arxiu sonor del treball d’una temporada . Considereu , veient la gran oferta de concerts en qualsevol agenda de cap de setmana que hi ha per tota la geografia espanyola , que hi ha una nova era daurada dels directes ? La veritat és que, encara en condicions inevitablement fluixes pel tema de la crisi , hi ha molta activitat i això reconforta . Per sobreviure sense subvencions (el nostre cas) amb una formació més o menys gran ( 10 músics i l’equip tècnic ) cal fer equilibris i cada músic ha de fer els seus treballs a part ( classes o grups més petits ) però ho vivim bé. Aquí estem ! Quin ha estat el vostre millor moment / record en la música ? Cada actuació té els seus moments màgics , però ara mateix m’atreviria a dir que a la Cafeteria Slavia de les comarques lleidatanes . En aquest petit local , per un tema d’espai ínfim i la bonica acollida que vam rebre , va desaparèixer la barrera física escenari- públic i es va crear un espai mixt inoblidable . Què destacaríeu dins del panorama nacional i internacional ? Que els grups , els locals i el públic estan salvant la cultura musical en tèrbols moments de nuvolositat variable . Teniu alguna opinió de la situació actual d’Espanya i del món en general que vulgueu compartir amb nosaltres ? És cert que al final sempre guanyen els mateixos , però crec que canviaran coses . La indignació progressiva en les capes populars acabar per emergir i provocar millores . La crisi , de moment, ha servit per fer una regressió en els drets dels ciutadans de a peu de més de doscents anys , però al mateix temps se sent a tot el món ( occidental , almenys) un ambient hostil als excessos del poder i si aquest malestar s’auto- canalitza haurem de veure canvis . Pel que fa als pobles i cultures que decideixin ells mateixos amb qui es casen o divorcien !

Marcel casellas primavera / 19


Agendaablanc  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you