Sense menystenir els pregons dictats de la fe i en el respecte de l’ortodòxia religiosa, podem afirmar, des del punt de vista de la disciplina etnopoètica, que assistim a un fenomen de literatura de creació. Si acceptem la moderna convenció segons la qual cal cercar aquesta creació no només en l’acte de l’escriptura sinó també en el de la lectura,7 n’hem de concloure que el treball d’un notari és susceptible de fruïció estètica. Naturalment amb moderació: però si aturar i redreçar un matxo amb la pregària és cosa de mèrit, escriure-ho, narrar-ho i llegar-ho a la posteritat és un acte de fe. De fe literària. Joan Armangué i Herrero TEXT* INFORMACIÓN RECIBIDA HORTA,1600.
EN
BARCELONA
SOBRE LA VIDA Y MILAGROS DE BEATO
SALVADOR
DE
Die sabbati tertia mensis junii anno Domini millesimo sexantesimo, in capitulo Sancta Eclesia Barchinone deposuit testis sequens: [1, 3v] Onorabilis Gabriel Bas [...] dixit que sobre el contengut en dita supplicatió sab el testimoni lo següent: y és que ha conegut molt bé lo pare fra Salvador de Horta de l’orde del gloriós sanct Francesch, axí en la present ciutat de Barcelona com en lo convent de la vila de Horta del bisbat de Tortosa, a hont anà en companya de una germana del dit pare fra Salvador de Horta; y ab aquesta occasió stigué tres dies y tractà y conversà ab lo dit pare fra Salvador y menjà en sa companya. Y en lo dit temps vehé ell testimoni que un home que per ser tullit y no podent caminar anava ab crosses y o muletes y li venia sovint de devant al dit pare fra Salvador, y li dix últimament dit pare: «Què· m sercas y me véns tantas vegadas a l’enquantra? Pus Déu te ha curat ya, llansa les crosses». Y encontinent dit testimoni véu que dit home que no pensava ser curat llansà las crossas per manar-le-y dit pare, y se trobà sa y bo; se n’anà per sos peus sens ajuda ninguna a l’isglésia de dit monestir a fer gràties a Nostra Senyora y a presentar-li las crossas. E més se recorda ell testimoni que en dit temps anant de Barcelona a Horta y tornant de allí véu per lo camí molts braguers penjats dels arbres y entengué que eren de persones que anant a Horta per demanar salut al pare fra Salvador, ab la confiansa que en ell tenien restaven curats en aquex lloch a hont dexaven dites sintes o braguers. [2, 4r] Angela Tarragona vidua relicta Jacob Tarrago [...] dixit que ella testimoni ha conegut al pare fra Salvador de l’orde de sant Francesch, que era frare llech de mediana statura, ple de cara y entrecano, y tenia una germana anomenada Blàsia que era casada ab mestre Anton Trauer, negociant ab cosas de coura, que era veÿna de la casa d’ella testimoni a la plassa del Blat de la present ciutat de Barcelona. Y ella testimoni, stant ab treball y pena que anava ab crossas, desitjava molt anar a Horta a hont stava dit pare fra Salvador, ab confiansa que curaria ab las oracions y pregàrias de aquell bon pare. Y succehí que vingué a la present ciutat, que ya aurà açò trenta-y-set anys poch més o
7
*
Jaume CABRÉ I FABRÉ, «Llegia però no movia els llavis (notes sobre la lectura literària)», dins Institut d’Estudis Catalans. Memòria curs 2001-2002, Barcelona 2003, pàgs. 17-37. Transcripció a cura d’Anna Garcia. Per a l’edició del text, han estat seguits els criteris habituals de la col·lecció «Els Nostres Clàssics». 41