Page 1


Â


Les llengües i el seu origen clàssic

L’indoeuropeu es tracta d’una llengua utilitzada en un temps anterior a l’escriptura, per tant no tenim testimoni dels seus sons ni  tampoc de les seves formes originàries.    La teoria més acceptada és que es degué parlar en el tercer mil·lenni  abans de Crist en algun territori de l’Europa Central, des d’on es va  expandir gràcies als pobles que emigraven cap a tot el continent europeu.  Aquestes migracions es van fragmentar i van evolucionar de forma  independent fins a constituir diversos idiomes    Activitat 1 1​. Busca un mapa d’Europa on quedin representades les  llengües d’origen indoeuropeu. 

     


El grec   El grec és la llengua indoeuropea que tenim més testimonis ja que el  trobem a les tauletes d’argila micèniques (S.XV al XIII a C). El grec modern  és l’evolució del grec clàssic i gràcies als textos i els autors clàssics podem  conèixer molt bé aquesta evolució 

Activitat 2   1. Escriu el teu nom en Grec. En el cas de que el teu nom tingui una lletra escriu un  nom qualsevol.    

Νικολ   2. Escriu una oració en grec clàssic. 

Κατηγορούμε την κοινωνία. Αλλά είμαστε κοινωνία.  Culpamos a la sociedad,pero nosotros somos la sociedad  


Etims llatins Què vol dir etimologia? Què és un  ètim?  L’etimologia és la ciència de la  lingüística que estudia l’origen i  l’evolució de les paraules. Per tan.t  un ètim és la forma originària d’un  mot, la paraula d’on una altra  procedeix       

Dins dels ètims s’ha de diferenciar tres tipus:  ​1​. ​Patrimonials ​ són aquelles paraules que han evolucionat fonèticament i  semàntica des dels orígens de l'idioma    2.​ ​Manlleus​ ​ són paraules agafades d'altres llengües, que poden  adaptar-se o no a la normativa i poden esdevenir patrimonials amb el pas  del temps. Si una paraula és un manlleu d'una llengua morta o  avantpassada de l'idioma en qüestió, s'anomena cultisme.   3.​ Llatinismes ​ és una paraula o expressió llatina que s'usa en una altra  llengua.        


Mitologia grega  

La mitologia grega és un conjunt de ​mites i llegendes​, pertanyents a la religió de l'antiga Grècia, que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa  del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals. 

Els mites grecs intenten explicar els orígens del món                     1. Relació entre prometeo i  Franquenstein  Tots dos van contradir les lleis de Deu,  dos van rebre el seu càstig.     

tots

                   


L'expansió del imperi Romà  

L’època imperial va durar més de 500 anys (31 aC-476 dC)

L’alt imperi (I aC – II dC)  

Amb Octavi August comença un nou sistema polític i una nova èpoc. El final de la República romana va venir conseqüències com enfrontaments i guerres civils. Durant  aquesta època l’imperi va assolir la seva major extensió i van crear els ​limes​ ​o  fronteres, com per exemple el mur d’Adrià al nord  

El baix imperi (S. III dC)

Davant el caos l’emperador Dioclecià​ divideix l’imperi en dos,  Orient i Occident. Això no va  funcionar i ​Constantí​ el va tornar  a unificar (331-337), però  novament va dividir amb ​Teodosi  i en cada imperi hi haurà un  emperador fill seu. La sort va ser  desigual pels imperis romans:    Occident​ Va ser envaït pels  pobles bàrbars, culminant amb  la presa de Roma i la caiguda de  l’emperador el ​476​.    Orient​ Va continuar amb el seu  esplendor com a Imperi Bizantí,  amb capital Constantinoble. Va  perdurar fins ​1453    ACTIVITATS 2  L'imperi Romà en la seva major expansió va ocupar els actuals països d'Espanya,  França, Itàlia, Portugal, part del Regne Unit, Grècia, Alemanya, Bèlgica, Macedònia,  Albània, Dinamarca, Bulgària, Israel, Romania, Bòsnia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa , i  part de: Tunísia, Egipte, Líbia i Algèria   


Religió grecoromana

Els grecs eren​ politeistes​, és a dir, creien en  l’existència de molts déus i cadascuna de les  polis tenia la seva pròpia divinitat ​protectora​, a  la qual rendia culte. 

★ Els déus tenien  aspecte humà​, eren immortals, menjaven,  s’estimaven, lluitaven entre ells, tenien virtuts,  passions i vicis com els mateixos humans.   ★ També creien en els ​herois​, que eren fills d’un  déu i un mortal, com ara Aquil·les o Hèracles  (Hèrcules), eren molt poderosos, però mortals  ★ creien en l’existència de ​criatures fantàstiques​,  com els ciclops, monstres d’un sol ull, o els centaures, cavalls amb  cap, bust i braços humans.         Els grecs feien diversos ​ritus​ per expressar  l’agraïment als déus i demanarlos ajuda o  consell. Es duien a terme a casa, als temples i als  santuaris. Oferien als déus representacions  teatrals i competicions  esportives, com és el  cas dels ​jocs olímpics​,  que se celebraven cada quatre anys a la ciutat  d’Olímpia en els mesos d’estiu des del 776 a.C.     Era important conèixer l’opinió dels  déusper que podien ​ajudar​ o ​perjucar​ . Els  oracles​ eren missatges dels déus que podien ser  interpretats pels ​endevins​.   


Semblances entre la religió grega i la romana 

1. Són politeistes​ ​Tenen un gran nombre de déus i deesses. Els homes depenen de la voluntat dels déus.  2. No tenen llibres sagrats  La  transmissió de la religió  és  de forma oral. Més  endavant es deixarà  redactada  3. Gran nombre de ritus ​ Per  aconseguir el favor dels  déus han de pregar i fer  ofrenes.   4. La religió oficial és  comuna  5. Gran nombre de mites i llegendes 

​Diferencies  

1. En origen els romans no fan  escultures​ dels seus déus ja  que pensen que li resten  poders.   2. Els romans no tenen ​semidéus  ni herois​.   3. Els mites romans no expliquen  res de la ​natura​ ni tenen grans  aventures​.   4. Els romans són més ​supersticiosos ​que els grecs. Creuen en éssers  dolents als boscos i amb poder ​sobrenaturals​ que poden influir en  les persones.   


L’inframóm

Desprès de la vida els difunts podien anar al cel o a un món subterrani. Aquest món subterrani  estava contralat per Hades    Durant la guerra contra els titans, Hades va  lluitar al costat dels seus germans i els cíclops  el van armar amb un casc fet per Hefest que el  feia invisible quan se’l posava (aquest casc  seria usat també per Perseu). 

El món d'ultratomba és el seu  reialme, on governa com un amo  despietat que no deixa mai  escapar les ànimes dels difunts al  món dels vius. Per a vigilar-les,  disposa d'un gran nombre de  criatures i genis que treballen per  a ell. Resideix en un luxós palau,  amb la seva esposa i neboda  Persèfone    El món d'ultratomba és el seu reialme, on governa com  un amo despietat que no deixa mai escapar les ànimes dels  difunts al món dels vius. Per a vigilar-les, disposa d'un gran  nombre de criatures i genis que treballen per a ell. Resideix  en un luxós palau, amb la seva esposa i neboda Persèfone  activitat   Actualment tenim un planeta de nom plutó que és com  anomenaven els romans al déu Hades . A més ,en el món  actual tenim alguna cosa semblant l’infern i el diable.    https://view.genial.ly/5b12c3c84e16ee4dfcfe02c2/inframon


La infància en el món clàssic

Jocs​ ​Els més petits, els

nadons jugaven amb unes campanetes amb forma  d’animals que li col·locaven a  sobre del llit, i amb els sistrum  una mena de sonajero i amulet.  Els nens més grans jugaven  amb anelles, baldufa, cometes,  yo-yo, bales, lluita. Més jocs:  Daus,  Tres en ratlla, Amagar-se ,Carreres de sacs Pilota,  Mascotes, Parells o senars, Portar a caval, Cara o  creu, Dames Jocs amb nous, etc.     Les noies a més tenien uns jocs més específics  con eren les nines de  fusta articulades i les  tabes    El ephedrismo:​ que  consisteix a colpejar amb un  accessori un objecte clavat a terra havent, el  perdedor, portar sobre les seves espatlles amb els ulls  tapats al guanyador fins que arribessin a una meta.  Tabas (talus):​ os de les potes de xai, ovella o cabra,  generalment l'astràgal o taló, amb sis cares, de les quals només s'expliquen 4, les que  són iguals. En el joc es fan servir de tres a quatre tabes. Els nens de famílies  benestants feien servir en el seu lloc peces d'ivori o vidre, semblants als ossets. Les  regles del joc eren similars a les dels daus sent la millor tirada la venus i, la pitjor (cada  cara diferent), canis. En ocasions utilitzaven cubilets per evitar les trampes.  Jocs amb nous​ ​Es col·loquen piles de 4 nous i des d'una distància convinguda es  tira una pedra i pel tir es separen unes nous es recullen.     


Tant a Grècia com a Roma l’objectiu del matrimoni era tenir fills.     


★ La majoria volia la parelleta(nen-nena) A Roma tenien tres noms:  ★ Praenomen​ Ordre de naixement (Ex: Decimus,  Sextus.....).   ​Nomen ​Noom de la família  Cognomen ​Un sbrenom que es transmetia de  pares a fills.    ★ A Grècia el més comú era posar el nom de ​l’avi  patern i li afegien el nom del pare i del poble  on ha nascut.    ❖ A Grècia els ​fills no desitjats  eren abandonats dins d’un atuell  de fang, mentre que a Roma eren  abandonats sota una de ​les  columnes Lactària ​del temple Pietas.  Aquests nens abandonats podien  ser recollits per d’altres parelles o  famílies, com a futurs​ esclaus o  prostitutes​ (nenes). Els que tenien  defectes físics eren abandonats  en els boscos o a les escombraries. També els  mataven amb aigua gelada.    


El sistema educatiu ATENAS 

Fins els 7 anys els nens d’Atenes rebien una educació molt bàsica a  càrrec de la seva mare a casa. És a  partir dels 8 anys quan els nens rep  al pedagog “paidagogos”.En aquesta  etapa els nois aprenen a llegir,  escriure, religió, mitologia i els  aspectes bàsics del càlcul.   A mida que els nens creixen  s’incorpora la gramàtica, la música,  el dibuix i la geometria. A partir dels  18 anys els nois fan el servei militar a  més d’astronomia, filosofia i oratòria  Les noies reben un altre tipus  d’educació, més pràctica. En edats  menors a 7 anys depenen dels  coneixements de la seva mare, la qual li pot ensenyar a llegir i a escriure.  A partir dels 7 anys les nenes rebran una formació més en càlcul, teixir o  cuinar. Fora del nucli familiar les noies no rebien educació         


ESPARTA Fins els 7 anys els nens i  les nenes són iguals que a  Atenes, reben educació a  casa. A partir dels 8 anys  els nens i les nenes eren  apartats del nucli familiar  marxant a una mena  d’internat on només  estudiaven, menjaven i  dormien. Les nenes  abandonen aquest  internat amb la primera  menstruació.       Els nens fins els 12  anys aprenien a  llegir i escriure, a  més de  matemàtiques i una  educació militar  molt forta, molts  podien morir en la  instrucció militar.  Dels 12 fins els 16  anys els nens  continuen la seva  instrucció militar  

Cultura clàssica4411  
Cultura clàssica4411  
Advertisement