Diari de la guerra i Barcelona viscuda, Manuel Reventós Bordoy

Page 1

coberta_reventós_Maquetación 1 11/02/2021 9:17 Página 1

Maria Campillo (ed.)

La Brigada del Vidre

«Catalunya ignora encara avui, i continuarà ignorant, que Manuel Reventós fou sense cap mena de dubte el català més brillant de la seva generació.» Eugeni Xammar

Cròniques del front (1936-1939) Maria Campillo (ed.)

Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939

Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil Jaume Muñoz Jofre

Perseguint la llibertat La construcció de l’espai socialista a Catalunya, 1945-1982 Josep M. Castellet, Josep Ferrater Mora, Joan Fuster, Joaquim Molas i Baltasar Porcel

Debat sobre [la] cultura catalana Margarida Casacuberta

Víctor Català, l’escriptora emmascarada Jordi Muñoz

Principi de realitat Una proposta per l’endemà del Procés

Diari de la guerra Barcelona viscuda

Esteve Riambau

Més de vuitanta anys després de la fi de la Guerra Civil, encara apareixen testimonis d’un alt valor històric. És el cas d’aquest dietari, que havia romàs fins ara inèdit, escrit «mig amagat en el meu racó com estic» per Manuel Reventós Bordoy. Nascut el 1888, l’any de l’Exposició Universal de Barcelona, home de cultura i un dels economistes catalans més importants del primer terç del segle XX, Reventós, membre d’Acció Catalana, forma part d’una generació catalanista i liberal, culta i civilitzada, que veu estroncats els seus ideals amb l’esclat de la guerra i de la revolució anarquista. De la tardor del 1936 fins als primers dies del 1939, Reventós, desencantat des de l’inici amb el curs dels esdeveniments, molt crític envers la Generalitat de Companys i Tarradellas, però també amb el govern Negrín, va reflectint-hi els principals esdeveniments, des dels Fets de Maig del 1937 a les dificultats del proveïment i els bombardejos feixistes sobre Barcelona, d’un conflicte per al qual rebutjava la sortida dictatorial tant dels revolucionaris com dels militars revoltats. L’edició s’acompanya d’un text també inèdit, una evocació elegíaca de la Barcelona vella, dels seus carrers i places, que li serveix a l’autor per recordar alguns dels seus companys i amics, i per fer un retrat de personalitats com Francesc Cambó o Enric Prat de la Riba, que ens mostra els seus dots com a escriptor.

Manuel Reventós Bordoy

ALTRES TÍTOLS PUBLICATS

THEMA DNC 3MPBGJ-ES-A 1DSE-ES-JAA ISBN 978-84-18680-02-1

107

Assaig

Manuel Reventós Bordoy

Diari de la guerra i Barcelona viscuda Edició i notes de Josep M. Muñoz Introducció de Borja de Riquer

MANUEL REVENTÓS BORDOY (Barcelona, 1888-1942) és un dels economistes catalans més rellevants del primer terç del segle XX. Fill d’un mestre d’obres i poeta de la Renaixença, amic d’infantesa del poeta J.M. López-Picó, va estudiar al col·legi dels Jesuïtes, on va iniciar la seva amistat amb Agustí Calvet (Gaziel), Lluís Nicolau d’Olwer i Jordi Rubió i Balaguer. Llicenciat en Filosofia i Lletres i en Dret, el 1912 fa un viatge d’ampliació d’estudis a Alemanya i entra a treballar a la Diputació de Barcelona. Malalt de tuberculosi, entre el 1915 i 1918 fa llargues estades al sanatori suís de Davos. En tornar a Barcelona ocupa diversos càrrecs docents, i participa en la fundació d’Acció Catalana. El 1925 publica el primer estudi seriós sobre Els moviments socials a Barcelona durant el segle XIX, i entra a treballar a la Banca Arnús i, ja als anys trenta, a Crèdit & Docks. Casat amb Maria Carner, filla de l’industrial i polític Jaume Carner, té dos fills: el futur dirigent socialista Joan Reventós, i M. Victòria. El 1931 és nomenat director general en el primer govern de la República. El 1933 participa en la Conferència Econòmica i Monetària de Londres, on coneix Keynes. El 1935 obté el premi Patxot per l’assaig inèdit Sobre la classe mitja. L’esclat de la Guerra Civil el porta a dissentir de la política del govern de la Generalitat, que considera massa permissiva amb els anarquistes, però opta per no marxar de Catalunya i des de la seva torre del carrer Anglí va reflectint, en un dietari que ha romàs inèdit fins avui, el curs de la guerra. Va morir el 1942, als 53 anys.



tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página iii

DIARI DE LA GUERRA BARCELONA VISCUDA


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página iv


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 09/02/2021 8:40 Página v

Manuel Reventós Bordoy

DIARI DE LA GUERRA BARCELONA VISCUDA Edició i notes de Josep M. Muñoz Introducció de Borja de Riquer

L’AVENÇ Barcelona OMON


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página vi

Aquesta obra ha rebut una ajuda a l’edició del Ministerio de Cultura y Deporte

Barcelona, març de OMON © del text, hereus de Manuel Reventós Bordoy © del pròleg, Borja de Riquer Permanyer © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., OMON Passeig de Sant Joan, OS, On Na MUMNM Barcelona Telèfon: VP=OQR=TV=ON Fax: VP=OSR=QQ=NS www.lavenc.cat www.elsllibresdelavenc.cat www.llegirencatala.cat Es reserven tots els drets. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Adreci’s a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) si necessita reproduir algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; VP=OTO=MQ=QT). L’Avenç forma part de l’Associació d’Editorials Independents Llegir en Català. Disseny i composició: L’Avenç Imatge de la coberta: Manuel Reventós Bordoy, amb els seus fills Joan i Maria Victòria, al jardí de casa seva, la diada de Sant Esteve de NVPV. THEMA: ak`=Pjm_dgJbpJ^=NapbJbpJg^^ ISBN: VTUJUQJNUSUMJMOJN Dipòsit legal: B-OQVVJOMON Imprès a Gràfiques VO


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página vii

TAULA

Manuel Reventós Bordoy, dos textos inèdits, per Borja de Riquer Nota sobre l’edició, per Josep M. Muñoz Per què ara, per Anna Moretó Reventós i Laia Reventós Rovira

ix xlv xlix

DIARI DE LA GUERRA BARCELONA VISCUDA

N= NQP

Cronologia de Manuel Reventós Bordoy Índex onomàstic Índex toponímic

OQT ORN ORT=


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página viii


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página xlv

NOTA SOBRE L’EDICIÓ

Els dos textos que presentem, un diari de la Guerra Civil i una evocació elegíaca de la Barcelona vella, són inèdits i han romàs en possessió de la família Reventós-Carner des de la mort del seu autor, l’any NVQO. En tots dos casos, els textos van precedits d’un escrit preliminar que en justifica l’escriptura i que dona a entendre amb tota claredat que l’autor pensava en uns futurs lectors —tot i que, en el preàmbul del segon dels textos, i amb una modèstia més o menys sincera, l’autor diu voler-ne fer només una versió mecanografiada que fos llegida per «uns quants amics i contemporanis». Els nets de l’autor, representats per Laia Reventós Rovira i Anna Moretó Reventós, han considerat, amb bon criteri, que ja era hora de fer públic el diari de la Guerra Civil. Amb elles dues vam coincidir en la conveniència de publicar-lo conjuntament amb el segon text, que tot i tenir una naturalesa, un to i una intenció diferents, era clarament redactat a la mateixa època i en les mateixes circumstàncies de l’autor, «mig amagat en el meu racó com estic». El primer text, que la família sempre ha anomenat Diari de la guerra, omple pràcticament tota una llibreta de comptabilitat (d’un format allargat, fa NQ x PN cm, i a l’interior de la coberta hi ha un segell que diu «Crédito y Docks de Barcelona») on l’autor anava passant en net, a intervals regulars, les anotacions que devia fer probablement en fulls solts. El fet que no hi hagi pràcticament paraules ratllades ni esborralls, i sobretot el fet que en un parell d’ocasions hi hagi repetida una mateixa entrada (amb molt petites variacions en el text), ho confirmen. El segon text, que hem batejat Barcelona viscuda, atès que l’autor mateix reconeix haver tingut el Paris vécu de Léon Daudet com a mo-


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página xlvi

xlvi

DIARI DE LA GUERRA I BARCELONA VISCUDA

del, està escrit, penso que d’una manera bastant seguida, sense interrupció, la tardor del NVPS: en un parell d’ocasions hi diu que fa tres mesos de l’esclat de la revolució. El text està escrit, normalment a una sola cara, en tot de quartilles, de mida variable (entorn a NT x OP cm), numerades posteriorment de l’N al NMT i de l’N al TV, més algunes sense numerar, amb paper aprofitat de procedència diversa (alguns fulls duen l’encapçalament de Crédito y Docks). La meitat d’elles, aproximadament, que són les que corresponen als apartats I i II del text, van ser mecanografiades i corregides (gairebé fins al final del document) de la mà de l’autor mateix, tal com indica l’anotació que hi ha al damunt de la carpeta que conté els fulls mecanografiats (i on hi ha el segell de l’Editorial Ariel, a la qual estava vinculat Joan Reventós). La resta, que integren l’apartat III de la nostra edició, no van ser mecanografiades. He seguit, doncs, per a l’edició de la primera part del text la versió mecanografiada, on l’autor introdueix petites variacions, tot i que ocasionalment he afegit entre claudàtors algun element que era a la primera versió i que ell havia suprimit, però que em semblava que afegia una nota d’interès. Pel que fa a l’edició del text, he corregit l’ortografia d’acord amb la normativa actual i he adequat la puntuació, tot respectant en l’essencial la morfologia, la sintaxi i el lèxic, excepte en casos de castellanismes fàcilment esmenables. En ocasions, però, he deixat castellanismes prou vius, com «acera», i algunes construccions no normatives, en tots dos casos per no forçar una solució que podria resultar estranya a l’estil de l’autor. He inclòs també entre claudàtors alguna paraula que mancava, i he esmenat els errors més evidents. Pel que fa als noms dels personatges esmentats en el diari de la guerra, l’autor els escrivia sovint (però no sempre) de forma incompleta, amb la primera i l’última lletra del nom, per tal de preservar-ne la identitat —tot i que aquesta és, molt sovint, fàcilment identificable («T....s» és clarament Tarradellas, per posar-ne només un exemple). Per afavorir la lectura del llibre, he optat per escriure el nom sencer, sempre que l’hem pogut identificar sense cap mena de dubte. He desenvolupat també les inicials que apareixien en el manuscrit. Quant a l’anotació, he procurat seguir un principi d’economia, tot i que al final ha resultat un text prou anotat, i he seguit un doble criteri: identificar fins allà on fos possible els personatges que hi surten (però em temo que no sabrem mai qui era «el Sr. Cadira Oscil·lant») i donar


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página xlvii

NOTA SOBRE L’EDICIÓ

xlvii

context a fets i personatges que van apareixent en el text —i que demostren, de pas, que Reventós se cenyeix sempre als fets documentables. He estalviat al lector, per raons òbvies, d’anotar qui era Companys, Negrín o Mussolini, per dir només tres noms. En la feina d’edició he pogut comptar amb l’ajut inestimable de Laia Reventós Rovira i d’Anna Moretó Reventós, així com de la col·laboració de Borja de Riquer —a qui aprofito novament per agrair la introducció tan completa que ha redactat per a aquesta edició. M’han resolt consultes puntuals, o almenys ho han intentat amb la millor disposició, Maria Campillo, Joan de Déu Domènech, Joan Esculies, Eduard Riu-Barrera, Rosa Serra Sala i Francesc Vilanova. A tots ells el meu agraïment. Josep M. Muñoz, OS de gener de OMON


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página xlviii


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página xlix

PER QUÈ ARA

El Diari de la guerra i Barcelona viscuda han estat vuitanta anys guardats en un calaix. Manuel Reventós Bordoy mor en plena autarquia, l’N de març de NVQO. Els seus fills Joan i Maria Victòria tenen llavors NQ i NO anys. Quan trobem l’obra manuscrita de l’avi Manuel, poc després de la mort de Maria Victòria ara fa tres anys, les dues tenim temps i decidim posar en ordre el material. Aleshores no tenim ni idea que acabem de trobar almenys deu documents inèdits, d’índole diversa, que Joan vol publicar, fins i tot contracta dos historiadors per recopilar els llibres i articles del pare, però sa germana discrepa i conserva els originals. Ell vol editar les obres completes, incloent-hi el Diari de la guerra, però ella s’hi nega per respecte als morts i en consideració també d’aquells que encara són vius. Enmig dels papers, dues cartes de Josep Fontana. L’historiador en recomana l’edició a finals dels seixanta, incideix en el dietari i si cal des de Mèxic per evitar la censura. Els textos són escrits en ple «daltabaix» per un home que contempla amb horror i desesperança com el somni de la seva generació queda completament esmicolat. Una generació, la barcelonina de NVNT, silenciada per la Guerra Civil i la llarga i funesta dictadura. Barcelona viscuda és una mena de comiat d’un món, redactat durant les hores tedioses de la guerra evocant allò que està perdent, mentre que en el dietari és conscient que està aportant un testimoni necessari i ho deixa escrit en una llibreta de comptabilitat, mig amagant sota inicials els noms de la majoria dels personatges al·ludits. Malgrat que redactarho no serà un exercici «massa divertit», espera que llegir-ho «per ventura no sigui totalment inútil». Alguns noms es dedueixen durant la lec-


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página l

l

DIARI DE LA GUERRA I BARCELONA VISCUDA

tura, d’altres els han escrit els seus fills en els respectius mecanografiats o han estat deduïts durant el procés d’edició. Mai no sabrem si l’avi Manuel els hauria publicat. Per desgràcia el pare i la mare tampoc no hi són, però els seus hereus creiem que aquests documents poden tenir interès més enllà de la intimitat de la família i per aquest motiu es publiquen avui, vuitanta anys després de la seva redacció. Anna Moretó i Reventós Laia Reventós Rovira


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página 1

DIARI DE LA GUERRA,

NVPS-NVPV


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página 2


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página 3

LIMINAR

Amb els anys he anat adquirint una certa tendència de grafòman, que m’ha portat a iniciar nombrosos treballs —massa sovint inacabats— d’investigació, traducció o crítica, i àdhuc simple narració de fets que trobés interessants. La present commoció de Barcelona tempta extraordinàriament l’home de lletres, i encara que, mig amagat en el meu racó com estic, no puc reunir gran còpia de dades segures, penso que posant en el paper les que posseeixo ara, mentre estem en ple daltabaix, es reflectirà en l’escriptura no sols l’ambient barceloní, sinó la seva incidència i reacció psicològica que provoca en l’ànim d’un home que s’acosta a la cinquantena, que es troba per tant en plena maduresa de les seves (grans o xiques) facultats. Un home, a més, que es pensa ser el tipus corrent o promig de la nostra burgesia. En el concurs Patxot de l’any passat em premiaren una monografia sobre la classe mitjana.N Vaig tractar de reunir documentació per a confirmar un convenciment en mi arrelat i en certa manera instintiu, ço és: que la classe mitjana és la important, la portadora dels valors morals i NK L’obra va romandre inèdita. M. Reventós i Bordoy, Sobre la classe mitja, premi Patxot, NVPS. Reventós havia pres part en el concurs Patxot i Ferrer, convocat el NVPR sota la temàtica «Apologia i necessitat de l’estament mitjà com a element social», i va obtenir un premi de cinc mil pessetes per un treball que duia com a llegenda «Dove la lettera è chiara non fare oscura glossa». Cf. Alexandre Galí, Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, Barcelona: NVUS, vol. XVIII, p. QP-QS. N’hi ha dipositada una còpia mecanografiada a l’IEC i una altra a la Biblioteca de Montserrat, amb el títol d’Estudi econòmic i social de la classe mitja [NVPS], OOT p.


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página 4

Q

DIARI DE LA GUERRA I BARCELONA VISCUDA

intel·lectuals, l’única que ha realitzat la llibertat. Per desgràcia, els fets econòmics acusen en la classe mitjana una tendència a la proletarització que no pot ésser vençuda per la seva sola i única voluntat de resistència. En el curs de redacció de la meva monografia, vaig arribar a sentir un sincer horror per un concepte dogmàtic del socialisme marxista, ço és la identificació de la lluita de classes amb el progrés. Mai no hauria pensat que aquell horror se m’oferís al cap de pocs mesos en una demostració vital tan enormement tràgica com la que ens té a tots estupefactes, incapaços de reacció de la voluntat, incapaços d’esforç de la intel·ligència. I així inicio aquest document, on es conti en to baix i discret, sense declamació ni truculència, el que realment és la lluita de classes, demolidora de les virtuts civils de justícia, ordre, prudència, generositat, de tot el que és humà i espiritual, esclat i multiplicació de les formes més vils de l’enveja, de la crueltat i de la niciesa. Redactar-ho no serà massa divertit, però llegir-ho per ventura no sigui totalment inútil. *** Com tota cosa viva, la societat nostra ha canviat, àdhuc d’actituds i de criteris respecte a la revolució. Els primers dies, en les converses amb uns i altres, i en especial amb el dilecte i pulcre polític que és Lluís NicolauO ens consolàvem dient que això fora la fi, definitivament, del militarisme a Espanya. Ni per alt podíem suposar que cap home de la nostra extracció social, de la nostra formació ideològica, vingués mai a desitjar el triomf dels generals revoltats, i, nogensmenys, això és el que s’ha produït i són a dotzenes els catalanistes vells, per als qui tot el que fos militar era abominable (sobretot si era militar espanyol) que avui inclinen cada vespre la testa sobre el mapa, i un cop escoltada la ràdio de París o de Nàpols, tracten de mesurar els avenços i de computar les probabilitats d’èxit dels exèrcits de Franco. I tots veiem clar que, guanyi qui guanyi, a la destrucció de vides i riquesa, caldrà sumar-hi nova i gairebé no inferior calamitat, la militarització del país; per anys i panys, ens haurem de llevar el capell al pas de generals vencedors, ara anarquistes, ara monàrquics, sempre debel·ladors de l’esperit de lliberOK Lluís Nicolau d’Olwer. Al llarg del diari, s’hi refereix sovint amb l’apel·latiu familiar de Nick.


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página 5

DIARI DE LA GUERRA (NVPSJNVPV)

R

tat. Això sense comptar el regal dels herois de barriada i dels mutilats de la família. La torpesa dels elements polítics, associant-se com a companys d’armes, una classe social sencera, organitzada en sindicats, ha desplaçat de la seva posició primària les forces en pugna, i avui en lloc del combat entre lliberals i autocràtics tenim, almenys a Barcelona, la lluita, altrament greu, entre la societat burgesa i simplement policéeP d’Occident, i la violència infantadora d’un comunisme a l’oriental. Aquesta descripció dels esdeveniments és començada a NU d’octubre de NVPS, quan han passat tres mesos de l’esclat de la revolta, i ja tenim perspectiva del passat, però no n’estem encara —ni de bon tros— deslligats. Potser explicaré algun fet que després resulti fals, però procuraré ésser tan impersonal, tan objectiu com pugui, en la meva tasca. *** NU d’octubre de NVPSK Avui fa els tres mesos de l’esclat de la revolta. El NU de juliol era dissabte, i a la tarda sortírem amb la mullerQ per a comprar alguna cosa que feia falta per les imminents vacacions. El chauffeurR ens advertí que no sortíssim en auto perquè eren requisats per la policia. En retornar a casa,S hi havia molts guàrdies d’assalt amb arma llarga patrullant pels carrers, mes això era tan freqüent a Barcelona! A l’endemà diumenge ens telefonaren el chauffeur i l’antiga criada del meu sogre,T avisant que no sortíssim. Vàrem anar encara a missa a Sarrià, sense obstacles, en sortir a la confiteria Foix vaig trobar en Carles PK «Educada, civilitzada», en francès. QK Maria Carner Galofre (Barcelona, NUVS-NVSS), filla de l’advocat i polític Jaume Carner i Romeu, que fou ministre de Finances de la República (NVPN-NVPP). RK Es deia Josep Ballbé i l’havien contractat per recomanació del Dr. Trueta, segons que explica Joan Reventós a Dos infants i la guerra, p. UM. SK Una torre al carrer Anglí, PR, al barri de Sarrià. La casa havia estat propietat de l’editor i antic director de la revista L’Avenç Jaume Massó i Torrents, que el NVPO l’havia donada com a pagament al comitè liquidador de l’entitat financera Banc de Catalunya, que havia fet fallida el NVPN. El NVPQ el matrimoni Reventós-Carner la va adquirir en subhasta pública a l’esmentat comitè liquidador. TK Raimunda Torrents, coneguda com a Mundeta. Tal com explica Joan Reventós a Dos infants…, era originària de Santa Maria de Corcó i va entrar a servir als NR anys a casa de Jaume Carner, on s’hi va estar fins a la mort d’aquest el NVPQ. Llavors es va retirar en un pis del carrer Lepant, però va mantenir la relació amb la família ReventósCarner, que li passava una pensió.


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página 6

S

DIARI DE LA GUERRA I BARCELONA VISCUDA

RibaU i el propietari de l’establiment, amb els que comentàrem en agre sentit antimilitarista la revolta. La tarda passà en silenci i a la vesprada vaig sortir sol. A la plaça de la Bonanova ja cremava l’església, i uns quants homes, sense armes vistes, impedien que ningú no s’acostés a l’incendi. En tornar vaig sentir, al pas de la porta d’un bar, el discurs que per la ràdio adreçava Companys als catalans. Segons el president de la Generalitat, el primer xoc a Barcelona era decidit contra els militars revoltats per l’esforç del poble en armes i les forces de guàrdia civil i de policia. Goded s’havia rendit. Els dies següents, sense gaires possibilitats de comunicació, anava a la Banca Arnús, on el meu patró,V mort de por, preparava la seva marxa a França. Cada dia teníem noves d’atemptats horribles i sense solta, principalment contra la clerecia. Desaparegueren paulatinament de la ciutat tots els burgesos notoris (jo en veia aclarir-se els rengles en les reunions dels banquers al sindicat. Pepe GaríNM fou dels que més i més valent aguantà). Desaparegué de la indumentària el superflu de l’home europeu: capell, corbata, guants. Tothom anava a la moscovita, homes sense gec, dones sense mitges, res de barrets. Els cotxes requisats per inexperts eren destruïts a dotzenes, tot era desordre en el consum, requises d’articles fetes violentament, diner desvalorat i parades de saldos a les places, empastifada de cartells i proclames als murs més nobles i decoratius, i exhibició de pornografia escrita o dibuixada per tones, per quilòmetres, en quioscos i taulells de posa-i-treu. Als pocs dies, la ràdio, en un discurs admirable de Prieto, plantejà la situació general a Espanya. Les dades del discurs eren trucades en sentit optimista-governamental, com és ara, es dava per adherida al poder l’esquadra, cosa que no ha resultat exacta ni de bon tros, però la tendència, el fet que l’or, la UK El poeta i la seva esposa Clementina Arderiu van viure, des de finals dels anys vint i fins que es van exiliar el NVPV, en una torre al carrer Major de Sarrià, NSP. El propietari de la pastisseria Foix era el també poeta J.V. Foix. VK El banquer alsacià Henri Bauer (NUSR-NVRM), co-gerent de la Banque BauerMarchal, de la qual depenia la Banca Arnús. NMK Josep Garí i Gimeno (Barcelona, NUUS-NVSR), primer executiu de la Banca Arnús-Garí i conseller de diverses empreses. Proper a Francesc Cambó i Joan Ventosa, en esclatar la guerra va marxar de Barcelona, el NS d’agost de NVPS, i el seu domicili de la Diagonal, QMN, va ser assaltat i els seus béns confiscats. Al cap de dues setmanes ja era a Burgos. Cf. Santiago Gorostiza, «Josep Garí Gimeno (NUUS-NVSR). Un banquer victoriós», Recerques, núm. ST (OMNP), p. NQN-NRV.


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página 7

DIARI DE LA GUERRA (NVPSJNVPV)

T

indústria i els ressorts de govern eren d’un costat i que l’altre no havia vençut a favor de la sorpresa, són veritats indiscutibles. Han passat tres mesos i la guerra civil és al punt de dalt. Per la ràdio de Tenerife, que he sentit clarament, els militars han entrat a Illescas, Valmojado i Casarrubios, és a dir: que són a menys de QM km de Madrid. A Barcelona la preocupació del menjar guanya cada dia en importància. Hem passat la tarda amb els cosins Serra i els meus cunyats que, com tots els burgesos de Barcelona, no saben gaire on dar-la… Dia NV d’octubre NVPS. Aquest matí s’ha presentat a Crèdit i Docks l’advocat PintóNN i ha narrat les penalitats que li du el seu càrrec de conseller-delegat de la fàbrica de cervesa Damm. Com que la societat és rica, té comptes d’importància, el Comitè obrer vol vessar-los al negoci i, per a obtenir les firmes necessàries de l’antiga gerència, la fa objecte de coaccions. Recordem amb Pintó el que ens ha costat, a ell i a mi, la conselleria de l’Agrícola Regional,NO i a ell encara la de l’Hotel Colón. Hem parlat del Sr. GambúsNP que ens portà a tots aquests càrrecs, i de la seva present situació li he escrit llargament per conducte del Comitè de Gestió. Dia OM d’octubre. El dia ha passat sense novetat. En sortir del despatx a les U, he trobat, a la plaça d’Urquinaona, Màrius Anglada, advocat de Vic que m’ha contat detalls terrorífics de la revolució rural a la Plana. Estàvem encara parlant, quan ha passat a velocitat considerable una caravana de NO o NQ autos, fars encesos, bandera al vent i molt soroll de botzines, i motocicletes de la policia que obrien la marxa. A la nit, la ràdio ens ha innovat que era el president Manuel Azaña, inopinadament arribat a Barcelona. Pobre Azaña! Que pocs el coneixen! Qui serà, dels que s’acostin avui per saludar-lo a la Generalitat, que hagi llegit la seva NNK L’advocat Josep Pintó i Badals, amb un bufet creat al NVMP i domiciliat al passeig de Gràcia, SV, era conseller de La Agrícola Regional, S.A., de la Banca Arnús, de la cervecera Damm i de l’Hotel Colón, entre altres empreses importants. NOK Constituïda el NVNP, gestiona encara avui les propietats del monestir de Montserrat. NPK Francesc de P. Gambús (Barcelona, NUUQ-NVSS), financer vinculat a Joan March, va ser director general de FECSA i de la Banca Arnús, i president del consell d’administració de Crèdit i Docks.


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página 8

U

DIARI DE LA GUERRA I BARCELONA VISCUDA

biografia de Valera, o la seva traducció de Borrow!NQ Mai no s’havia vist una trajectòria tan malbaratada d’home de lletres amb capacitat d’humor i originalitat d’expressió, convertit en un fracàs polític, després d’una tan bella iniciació política amb les reformes militars. Dia ON d’octubre NVPS. La presència d’Azaña és el tema de totes les converses. Coincidint amb l’agut pessimisme dels diaris de Madrid, i la notícia dels èxits dels insurgents, ha sigut una mena de revelació per a la massa. Venen amb ell tres ministres, i ja era a Barcelona [Josep] Tomàs i Piera, ministre del Treball. La versió oficial és que ve a visitar el front d’Aragó, però abans es parlà d’una visita a la regió autònoma i en total ningú jutja discret que hagi deixat Madrid, i s’alça sense dissimulació una acusació de fugida. La Generalitat publica disposicions de dipòsit forçós de divises i valors internacionals que constitueixen una nova agressió contra el capitalisme, de la pitjor espècie, vull dir que serà clamorosa i incomplida. Les meves escasses notícies fan creure que la recollida de l’or ha produït menys de tres milions de pessetes: una misèria! La de valors estrangers, no anant a la violenta requisa en els Bancs, produirà així mateix tant com res. Mai no se sap fins on pot arribar el terror i la inquisició fiscal, però sí que serà pràcticament nul, el resultat que produeixi per sostenir el canvi, poso per exemple. OP d’octubre. Surto de visitar el president Azaña, al qual he fet una inútil recomanació per a la possible sortida dels meus amics de Montserrat. Això era el de menys, m’interessava prou més parlar amb l’home, amb Don Manuel. L’he trobat envellit, la seva avantsala solitària al ParcNR feia un efecte depriment. M’ha parlat amb certa abundància i llamentosament, crec que a propòsit, per si repetint-les jo, les seves NQK L’any NVON, Azaña havia traduït i prologat el llibre La Biblia en España (NUQP), de l’escriptor anglès George Borrow, on narra de forma novel·lesca el seu periple per Espanya durant la primera Guerra Carlina. El NVOS va publicar Vida de Don Juan Valera, una biografia de l’escriptor, polític i ambaixador espanyol, que li va valer el premi Nacional de Literatura. NRK El president Azaña havia instal·lat la seva residència oficial a l’edifici del Parlament de Catalunya, al Parc de la Ciutadella. Poc temps després, però, es va traslladar al monestir de Montserrat.


tripa_reventos_maqueta base mida butxaca 08/02/2021 14:34 Página 9

DIARI DE LA GUERRA (NVPSJNVPV)

V

paraules arribessin a nombre de persones. S’ha planyut de la seva sort que, ultra no permetre-li ésser el president de la República —vull dir de tots els espanyols, sinó d’una fracció—, el condemna que el món i el futur el desconeguin, perquè no podrà, per més que escrigui memòries, vindicar-se i netejar la taca de terror que pesa damunt del seu temps de magistratura. De sobte, sentint-lo, m’ha pres una mena de tristesa, de depressió d’ànim tal, que he acabat la visita i he sortit al carrer abatut. PM d’octubre. Avui cops de telèfon, recados i avisos per diversos conductes de la detenció de Manuel Rius.NS Els meus cunyats, els companys de despatx Durand i Vilardaga,NT s’han mogut i agitat. Han vist els homes de més al cim, inclusiu s’ha tocat l’UccellinoNU i tenim la impressió que seguidament el veurem en llibertat. Mentrestant, de casa d’ell a casa nostra tot són visites i comentaris. La seva germana Frasquita està desfeta i malalta: és un cas que inspira sincera compassió, aquesta persona que després d’una vida en què tota alegria fou truncada massa d’hora, quan havia guanyat amb els anys la serenitat, passa a sofrir en el més íntim sentiment per aquesta cosa externa, confusa i per a ella sense sentit que en diem: la revolució. P de novembre. Després de tres dies de detenció amb amenaces i perills seguits, l’han deixat en llibertat. Al veure’ns ha plorat sense vergonya. Després la seva natural facúndia l’ha fet oblidar de tot. NSK L’advocat Manuel Rius i Rius (Barcelona, NUUP–NVTN), fill de l’alcalde Rius i Taulet, i segon marquès d’Olèrdola, va ser alliberat al cap de pocs dies de la seva detenció, sembla que per una gestió directa de Lluís Companys. Malgrat això, no va voler marxar de Barcelona, i va passar tota la guerra a la seva torre del carrer Anglí, on vivia amb la seva germana Frasquita, també soltera com ell. Eren, per tant, veïns de Manuel Reventós. Rius, influït inicialment per Jaume Carner, aviat derivà a posicions dretanes i va ser alcalde de Barcelona (NVNS-NT) i als anys NVOM diputat a Corts per la Unión Monárquica Nacional. NTK Isidre Durand Balada i Josep Vilardaga. El sogre de Reventós, Jaume Carner, va iniciar la carrera com a advocat treballant de passant en el despatx de l’alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, bufet que posteriorment va continuar ell i en què van treballar, entre altres, Josep Vilardaga i Isidre Durand, així com el mateix Manuel Reventós Bordoy. El bufet era situat al carrer de Trafalgar, NM. NUK Lluís Companys, president de la Generalitat, era conegut amb el sobrenom de Pajarito. Reventós s’hi refereix d’aquesta manera, al llarg de tot el dietari, en els idiomes més diversos (italià, francès, alemany, portuguès).


coberta_reventós_Maquetación 1 11/02/2021 9:17 Página 1

Maria Campillo (ed.)

La Brigada del Vidre

«Catalunya ignora encara avui, i continuarà ignorant, que Manuel Reventós fou sense cap mena de dubte el català més brillant de la seva generació.» Eugeni Xammar

Cròniques del front (1936-1939) Maria Campillo (ed.)

Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939

Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil Jaume Muñoz Jofre

Perseguint la llibertat La construcció de l’espai socialista a Catalunya, 1945-1982 Josep M. Castellet, Josep Ferrater Mora, Joan Fuster, Joaquim Molas i Baltasar Porcel

Debat sobre [la] cultura catalana Margarida Casacuberta

Víctor Català, l’escriptora emmascarada Jordi Muñoz

Principi de realitat Una proposta per l’endemà del Procés

Diari de la guerra Barcelona viscuda

Esteve Riambau

Més de vuitanta anys després de la fi de la Guerra Civil, encara apareixen testimonis d’un alt valor històric. És el cas d’aquest dietari, que havia romàs fins ara inèdit, escrit «mig amagat en el meu racó com estic» per Manuel Reventós Bordoy. Nascut el 1888, l’any de l’Exposició Universal de Barcelona, home de cultura i un dels economistes catalans més importants del primer terç del segle XX, Reventós, membre d’Acció Catalana, forma part d’una generació catalanista i liberal, culta i civilitzada, que veu estroncats els seus ideals amb l’esclat de la guerra i de la revolució anarquista. De la tardor del 1936 fins als primers dies del 1939, Reventós, desencantat des de l’inici amb el curs dels esdeveniments, molt crític envers la Generalitat de Companys i Tarradellas, però també amb el govern Negrín, va reflectint-hi els principals esdeveniments, des dels Fets de Maig del 1937 a les dificultats del proveïment i els bombardejos feixistes sobre Barcelona, d’un conflicte per al qual rebutjava la sortida dictatorial tant dels revolucionaris com dels militars revoltats. L’edició s’acompanya d’un text també inèdit, una evocació elegíaca de la Barcelona vella, dels seus carrers i places, que li serveix a l’autor per recordar alguns dels seus companys i amics, i per fer un retrat de personalitats com Francesc Cambó o Enric Prat de la Riba, que ens mostra els seus dots com a escriptor.

Manuel Reventós Bordoy

ALTRES TÍTOLS PUBLICATS

THEMA DNC 3MPBGJ-ES-A 1DSE-ES-JAA ISBN 978-84-18680-02-1

107

Assaig

Manuel Reventós Bordoy

Diari de la guerra i Barcelona viscuda Edició i notes de Josep M. Muñoz Introducció de Borja de Riquer

MANUEL REVENTÓS BORDOY (Barcelona, 1888-1942) és un dels economistes catalans més rellevants del primer terç del segle XX. Fill d’un mestre d’obres i poeta de la Renaixença, amic d’infantesa del poeta J.M. López-Picó, va estudiar al col·legi dels Jesuïtes, on va iniciar la seva amistat amb Agustí Calvet (Gaziel), Lluís Nicolau d’Olwer i Jordi Rubió i Balaguer. Llicenciat en Filosofia i Lletres i en Dret, el 1912 fa un viatge d’ampliació d’estudis a Alemanya i entra a treballar a la Diputació de Barcelona. Malalt de tuberculosi, entre el 1915 i 1918 fa llargues estades al sanatori suís de Davos. En tornar a Barcelona ocupa diversos càrrecs docents, i participa en la fundació d’Acció Catalana. El 1925 publica el primer estudi seriós sobre Els moviments socials a Barcelona durant el segle XIX, i entra a treballar a la Banca Arnús i, ja als anys trenta, a Crèdit & Docks. Casat amb Maria Carner, filla de l’industrial i polític Jaume Carner, té dos fills: el futur dirigent socialista Joan Reventós, i M. Victòria. El 1931 és nomenat director general en el primer govern de la República. El 1933 participa en la Conferència Econòmica i Monetària de Londres, on coneix Keynes. El 1935 obté el premi Patxot per l’assaig inèdit Sobre la classe mitja. L’esclat de la Guerra Civil el porta a dissentir de la política del govern de la Generalitat, que considera massa permissiva amb els anarquistes, però opta per no marxar de Catalunya i des de la seva torre del carrer Anglí va reflectint, en un dietari que ha romàs inèdit fins avui, el curs de la guerra. Va morir el 1942, als 53 anys.