Issuu on Google+

portada federico vazquez.qxd

13/01/2009

Andreu Mayayo Josep Solé Barberà, advocat

La veu del PSUC Xavier Benguerel Memòries (1905-1940) Aram Monfort

Barcelona 1939 El camp de concentració d’Horta

El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial

l’organització de la justícia, que culmina amb la creació del Tribunal de Cassació de Catalunya. Aquest llibre és una narració historicopolítica que explica l’intent de la Generalitat i de la classe política catalana d’aconseguir una nova administració de justícia, independent i permeable als valors democràtics. Aquest projecte de modernitzar i catalanitzar la justícia va topar amb molts obstacles, tant des de l’interior mateix de la judicatura com des de les forces polítiques espanyolistes que s’oposaven enèrgicament a la descentralització del poder judicial. Els Fets d’Octubre de 1934 van significar el col·lapse d’aquest projecte, el qual no es reprendrà fins a la victòria del Front d’Esquerres el 1936. L’inici de la Guerra Civil significa la irrupció de la justícia revolucionària, de l’arbitrarietat i la barbàrie, que va tenir un dels seus episodis més destacats en la creació de l’anomenada Oficina Jurídica. El llibre descriu els comportaments corruptes d’un personal tèrbol que suposadament servia els ideals revolucionaris, i que es va apropiar de diners i joies, el rastre dels quals sovint es perd a França. El protagonisme de la francmaçoneria en l’administració de justícia durant la guerra és un altre aspecte destacat d’aquesta recerca. La derrota de la República a la guerra portà a l’exili i a l’acció de la repressió franquista, però no va poder esborrar del tot l’obra del Tribunal de Cassació.

21 E

www.rballibres.com

Història

La justícia durant la Guerra Civil

Les muntanyes de la llibertat

L’Estatut d’Autonomia de 1932 va atorgar a la Generalitat de Catalunya

El Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-1939)

Josep Calvet

PÆgina 1

Federico Vázquez Osuna

Últims títols publicats

9:11

Federico Vázquez Osuna

Federico Vázquez Osuna (Alcaudete, Andalusia, 1964) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barce-

La justícia durant la Guerra Civil El Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-1939)

lona i Màster en Criminologia i Execució Penal per la Universitat Autònoma de Barcelona. És investigador adscrit al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI). Les seves investigacions se centren en la República, la Guerra Civil i el franquisme, molt especialment pel que fa a l’administració de justícia i la repressió. És coautor del llibre La repressió franquista a l’àmbit local. Manlleu (1939-1945) (2003) i autor de La Rebel·lió dels Tribunals. L’administració de justícia a Catalunya (1931-1953). La judicatura i el ministeri fiscal (2005). També ha col·laborat en obres col·lectives sobre la guerra civil i el franquisme. Ha publicat articles en diferents àmbits de les ciències socials i jurídiques.


tripa Vazquez.qxd

13/01/2009

9:24

PÆgina 9

PRÒLEG

L’autor del llibre, Federico Vázquez, és un investigador reconegut sobre el tema de la justícia a Catalunya durant els anys de la guerra i la postguerra. El seu llibre La rebel·lió dels tribunals. L’Administració de justícia a Catalunya (1931-1953). La judicatura i el ministeri fiscal, va tenir crítiques elogioses. Ara, en aquest llibre que teniu al davant, La justícia durant la Guerra Civil. El tribunal de Cassació de Catalunya (1934-1939), Vázquez ha continuat la recerca sobre la justícia en el nostre país. L’autor, compromès amb el tema, també ens explicita el seu compromís amb la història i com entén ell l’ofici d’historiador. Es pot estar d’acord o no amb algunes de les seves opinions però el que no es pot discutir és el seu compromís amb la història. S’espera dels historiadors i de la història una ètica i moral que ell moltes vegades troba a faltar. En el llibre trobarem no solament la història de les institucions sinó la història de les persones que en formaren part. És un llibre que mostra, ja des del primer moment, que els jutges i l’autonomia (i el que aquesta representava) no lligaven gaire. Malgrat l’oposició dels jutges al traspàs de les competències de justícia a la Generalitat, aquest s’efectuà (fet insòlit avui en dia) perquè s’imposà la voluntat i els pactes entre els polítics catalans i espanyols. A partir d’aquest començament, les relacions foren complicades i els incidents entre els jutges, una part de la ciutadania de Catalunya i la Generalitat foren constants. Només cal llegir les pàgines que ens parlen dels incidents per l’ús del català als tribunals. Ara bé, el llibre s’endinsa ben aviat en el que és el seu tema central: el Tribunal de Cassació de Catalunya. Vázquez n’analitza l’origen, les 9


tripa Vazquez.qxd

13/01/2009

9:24

PÆgina 10

seves competències, els magistrats que el formaven i com s’escollien. Com passa sempre en aquestes decisions hi va haver nomenaments polèmics. Vázquez analitza a bastament la figura del que fou el primer president del Tribunal de Cassació Santiago Gubern Fàbregas. El judici que fa l’autor del llibre és positiu, malgrat que hagués posat el seu amor paternal per sobre de l’estricta interpretació de la llei que prohibia l’exercici de l’advocacia als propis fills. Que Santiago Gubern, republicà i autonomista, era un home partidari de trobar solucions pactades i d’evitar conflictes innecessaris, queda clar en el recent llibre d’Amadeu Hurtado, Abans del sis d’octubre (un dietari). Gubern demanà a Hurtado, propietari de La publicitat, que no extremés la campanya que feien els diaris catalanistes contra la magistratura i l’administració de justícia amb motiu dels processos contra alguns escriptors separatistes en el transcurs dels quals es produïren incidents violents. Un altre moment transcendental de la història de la justícia i del Tribunal de Cassació foren els tres anys de guerra civil. El que fou l’Oficina Jurídica, l’ocupació dels tribunals del Palau de Justícia, la constitució de la Justícia Revolucionaria i dels Tribunals Populars són temes àmpliament tractats en el llibre de Vázquez. Moltes de les informacions que hi aporta són una novetat, sobretot l’anàlisi que fa de la persona del president que substituí a Gubern al front del Tribunal de Cassació, Josep Andreu i Abelló. Per primer cop tenim informació de quina fou l’actuació d’aquest advocat reusenc i d’altres magistrats del Tribunal. També ens aporta informació sobre un dels homes de confiança d’Andreu, Agustí Juandó Royo. Deixo al lector que ell mateix tregui les seves conclusions sobre aquest personatge després de llegir les pàgines d’aquest llibre sobre ell. En aquest cas sí que puc afirmar que les opinions i les afirmacions que Vázquez fa sobre aquests personatges estan molt marcades pel que ell entén que ha de ser el compromís ètic i moral de personatges públics que ocupaven llocs de responsabilitat tan elevats dins de la Catalunya dels anys de la guerra. És indubtable que alguns d’aquests personatges que lluitaven per posar ordre a la rereguarda, que la justícia funcionés i que, fins i tot, per assolir aquests objectius, foren amenaçats de mort o patiren atemptats, també tenen les seves parts fosques. Precisament, una de les parts menys fosques del llibre i penso que molt interessant, és el paper que jugà la maçoneria en 10


tripa Vazquez.qxd

13/01/2009

9:24

PÆgina 11

la trajectòria de molts dels advocats i magistrats durant la guerra i l’exili. Una de les parts més interessants del llibre és la persecució i repressió que patiren alguns dels magistrats del Tribunal de Cassació, dissolt pel règim franquista. Hi ha una part del personal del Tribunal que no va patir directament la repressió perquè va agafar el camí de l’exili i, en aquest sentit, també hi ha moltes aportacions inèdites sobre el que fou la vida d’aquests advocats i magistrats durant l’exili. Per últim, cal destacar d’aquest llibre el magnífic i treballat apèndix biogràfic on després de llargues i reeixides investigacions, l’autor ens ofereix la trajectòria de tot el personal que va estar vinculat a la justícia durant els anys de la República i la Guerra Civil. Com en l’anterior llibre de Federico Vázquez sobre la justícia, aquest és un llibre que no et deixa indiferent. Llegir-lo permet conèixer millor la història del que fou la justícia a Catalunya en aquests anys i, sobretot, la trajectòria amb aportacions inèdites del personal que en formava part. És un llibre rigorós, seriós i també un llibre en el qual es percep una certa decepció de l’autor sobre l’actuació d’alguns d’aquests advocats, magistrats i juristes. Pot ser perquè, a part de la seva manera rigorosa d’investigar la història, Vázquez no entén aquesta sense l’ètica i la moral, potser d’una manera massa exigent. Al cap i a la fi, com ell sap, els homes són de carn i ossos i el final tots el coneixem. Per últim, vull donar-li les gràcies a Federico Vázquez per haverme deixat prologar un llibre que penso que és un gran llibre d’història. Joan Villarroya i Font

11


tripa Vazquez.qxd

13/01/2009

9:24

PÆgina 5

TAULA

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12

La justícia en els primers anys de la República . . . . . . . . . . . . L’elecció del president del Tribunal de Cassació . . . . . . . . Una administració de justícia desautoritzada públicament . .

17 22 29

Els Fets d’Octubre de 1934 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Llei del 2 de gener de 1935 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les conseqüències dels Fets d’Octubre. . . . . . . . . . . . . . . . La victòria del Front d’Esquerres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

39 46 51 59

La Guerra Civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’administració de justícia els primers mesos de guerra . . L’Oficina Jurídica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La violència contra el Tribunal de Cassació . . . . . . . . . . . El nou president del tribunal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

65 69 77 98 104

El Tribunal de Cassació després dels Fets de Maig de 1937. . Nomenament de nous magistrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’atemptat contra Josep Andreu Abelló. . . . . . . . . . . . . . . Barcelona, capital de la República. . . . . . . . . . . . . . . . . . . La normalització lingüística a l’administració de justícia . . Els darrers dies del Tribunal de Cassació . . . . . . . . . . . . .

108 113 116 118 121 123


tripa Vazquez.qxd

13/01/2009

9:24

PÆgina 6

L’acció repressora de la dictadura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La repressió franquista contra els membres del tribunal . . La depuració administrativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La jurisdicció militar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas . . . . El Tribunal para la Represión de la Masonería y del Comunismo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

127 128 130 135 138

L’exili i més enllà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’exili del personal del Tribunal de Cassació . . . . . . . . . . Els presidents del Tribunal de Cassació més enllà de l’exili . .

170 170 187

Annex. Biografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

193

Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

213

Sigles d’arxius i fonts oficials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

220

Bibliografia i fonts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

221

Índex onomàstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

226

158


La justícia durant la Guerra Civil