Page 1

AGRUPACIÓ CULTURAL FOLKLÒRICA BARCELONA MEMÒRIA HISTÒRICA

FI DE LA GUERRA CIVIL, ETAPA DIFÍCIL I FOSCA I 25È ANIVERSARI ANYS 1939 AL 1947 L’AGRUPACIÓ SARDANISTA CLANDESTINA En quedar l’Agrupació Sardanista de Barcelona sense local, diversos socis s’encarreguen de la custòdia de les coses d’algun valor: Josep Oromí de la senyera, Eduard Llansana d’un armari amb llibres, F. Figueras de l’arxiu de sardanes, Antoni Pey dels mobles de secretaria i A. Llopis dels vetlladors i cadires. Com que el mestre Josep Taxés ha instal·lat una anomenada “Academia de Música, Canto y Declamación” en el pis principal del carrer Aurora, 12 (antic estatge del Chor Catalunya Nova), una bona part dels socis de l’Agrupació fan vida social activa en aquesta acadèmia, que es converteix en llar provisional de l’entitat. Fins i tot es forma un quadre escènic que farà moltes representacions de comèdia i sarsuela, amb tant d’èxit que aviat resulta insuficient aquell local i s’haurà de rellogar la sala d’actes del Gremi de Cansaladers de Barcelona al carrer Tallers, 22 on es desenvoluparà, igualment, una important tasca cultural. Per una equivocada o potser mal intencionada informació, ja que es va considerar que aquelles reunions familiars podien tenir un caire polític, un vespre, de sobte, l’ autoritat clausurà ambdós locals. Resulta anecdòtic que l’obra que en aquell moment s’estava assajant sota la direcció Joan Munné es titula “Soy un sinvergüenza”. Unes 20 o 25 persones, alguns nois i noies molt joves , són sotmeses a interrogatori . Queden arrestats per dos dies i una nit a la Comissaria, els socis J. Munné, V. Seijas, V. Arpa i J. Solé. D’altra banda, en un palau de Montjuïc són retinguts durant 21 dies i sotmesos a procés judicial els socis J. Taxés, R. Barqué, E. Llansana i M. Carbonell, però un cop aclarides degudament les coses, obtenen la completa llibertat. La gent s’ha desanimat i durant un llarg període de temps l’Agrupació torna a restar inactiva. L’únic contacte social són les tertúlies de cafè i les amicals reunions en cases particulars per commemorar festes familiars. A Barcelona, comencen a fer-se algunes audicions de sardanes en festes de carrers on no hi manca mai la gent de l’Agrupació. També Apareix la “Guia del Sardanista”, on hi col·laboren diversos socis.

1


Hi ha colles sardanistes que tornen a refer-se i d’entre elles la “Rosella” dirigida per A. Lloret, en què s’han fusionat alguns components de la colla “Roses i Clavells”, que durant uns anys prendran part en competicions locals i foranes. També en Joaquim Tous torna a reorganitzar la colla “Sang Nova” amb nous components que després seran activistes de l’Agrupació. Val a dir que gràcies a les colles, la sardana es va anar revifant i la gent de l’Agrupació va prendre part activa en aquest moviment. Per altra banda, les comissions de festes dels carrers, associacions de veïns, festes majors de pobles i de barris, centres culturals, morals i parroquials, seccions folklòriques de “Educación y Descanso” i altres, programen ballades, concursos i concerts, activitats que repercuteixen favorablement en la difusió i pràctica de la sardana. Cal esmentar també la publicació d’un article d’Antoni Lloret, en el “Carnet del Sardanista”, sobre un altre mètode de comptar les sardanes revesses i d’un altre de Vicenç Arpa sobre el mal costum de ballar les sardanes de forma mecànica i també la manera de situar els braços d’alguns.

UNA INCIPIENT ENTITAT El 1945, una incipient entitat anomenada Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, amb domicili al carrer Sant Joaquim, 8 i 10 del barri de Gràcia (dos mesos més tard n’incorpora un altre del carrer Maspons, també a Gràcia) inicia l’activitat. En el “Carnet del Sardanista” s’anuncia que un dels seus membres, l’entusiasta folklorista Sr. Viladoms, havia començat una sèrie d’entrevistes a mestres compositors, membres dels jurats de concursos de sardanes, caps de colla, cobles i sardanistes en general, sobre temes que podien interessar als amants del folklore i de la sardana. El 19 de gener del 1946 se celebra una audició d’homenatge a l’ Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona a la Sala Arenas, a càrrec de la Cobla Barcelona. El juliol, la Colla Rosaleda (abans Rosella) de la que n’és capdanser Antoni Lloret, es proclama guanyadora del Campionat de Colles Sardanistes de Barcelona i a partir del 14 d’agost torna a anomenar-se Colla Rosella. El segon lloc l’ocupa la colla Barcelona de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona de la que n’és el cap Carles Rodriguez i el delegat Joan Viladoms. A l’agost l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona canvia de domicili i es trasllada al Torrent de les Flors número 145. A poc a poc les ballades de sardanes es van organitzant amb més regularitat a la “Sala Arenas”, a la Plaça Universitat, al carrer Vallespir i a la “Sala Iris” i la il·lusió dels agrupacionistes és la de reprendre les activitats societàries.

2


ANY 1947 El dia 2 de març de 1947, l’Agrupació ofereix un vermut d’homenatge als socis Antoni Lloret, Salvador Cormand i Angel Casas, per haver obtingut, durant la temporada 1946, els tres primers premis correlativament en un concurs de comptadors de sardanes revesses celebrat a la Sala Arenas, també en el carrer Joaquim Costa 3, (local del Gremi d’Escorxadors). Aquest acte referma el desig de cercar un estatge social.

SECCIÓ SARDANISTA DE CLUB DINÀMIC El Club Dinàmic del carrer del Banys Nous, 9, amb lloable gentilesa acull tota la massa agrupacionista i es constitueix la Secció Sardanista del Club Dinàmic. Cal fer constar el coratge que van tenir les Juntes Directives del Club Dinàmic, presidides pels Srs. Muntaner i Estiarte, en deixar-nos actuar com una secció independent , fins i tot posant en perill la seva pròpia entitat en uns temps de pors insospitades. Com sigui que l’Agrupació Sardanista no ha celebrat cap més assemblea des d’abans del 1939, es considera vigent la darrera Junta Directiva. Part dels seus components, A. Pey, E. Llansana, J. Gibert, A. Lloret, A. Casas, R. Briet, J. Argemí, J. Vidal, V. Seijas i V. Arpa presidits per Ramon Barqué, es fan càrrec d’organitzar la flamant “Secció Sardanista” i les primeres ballades tenen lloc els diumenges a la tarda a la Plaça Nova. S’incorporen també a les tasques directives altres socis antics com M. Colet, J. Sellarés, M. Fusté, J. Tous, J. M. Figueres, A. Gil, J. Llagostera, A. Brotons, F. Balaguer, F. Manau, J. Guasch, entre d’altres. El 2 de maig del 1947 se celebra una conferència a càrrec del prestigiós folklorista Sr. Leandre Peracaula, mestre director de l’Institut de Dansa ”Pep Ventura” que tractarà el tema “Lliçó pràctica de com ballar la sardana a la usança empordanesa”, amb il·lustracions musicals que han fet personal de l’Institut de la Dansa i colles assistents. S’informa, a través de les publicacions sardanistes, que es donaran classes gratuïtes de sardanes els dimecres de 7 a 9 del vespre. El dia 1 de juny se celebra un Aplec a Santa Maria de Montcada, amb la participació de les cobles Barcelona, Emporium, Principal del Llobregat, Maresme de St. Pol, Principal de Barcelona i Popular i patrocinat per diversos propietaris de la localitat. Es participa en la Comissió Abat Oliva, amb motiu de l’ofrena popular de la Llàntia del Sardanista a la Mare de Déu de Montserrat, que es lliurarà 8 de juny de 1947. En aquest Aplec hi participen les cobles Barcelona, Principal de La Bisbal, Principal de Bages i Girona. El juliol s’estableix un acord amb els organitzadors de les audicions de la Pista d’Esports Gran Via. D’aquesta manera els socis de l’entitat es beneficien d’una rebaixa del 30% en l’import de l’entrada al recinte.

3


En el “Carnet del Sardanista” del 23 d’agost es felicita a la Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona per la brillant actuació del seu Esbart en el II Concurs de la Plaça del Sol. També es va extensiva la felicitació als senyors Viladoms i Trullàs . El 18 d’octubre s’organitza el I Gran Festival de la Temporada a la Sala Arenas, amb un concert de sardanes i música per a cobla i l’actuació del seu grup de danses i de les cobles Popular i Emporium. També s’anuncia una Gran Audició de Sardanes per al dia 22 d’octubre a càrrec de la cobla La Principal de La Bisbal. El 19 d’ octubre, l’ Esbart de la Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona participa en el “Festival Folklórico Catalán pro Damnificados de Cádiz” organitzat pel Circulo Regional de Levante La Secció Sardanista del Club Dinàmic i la Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona formen part de la Comissió organitzadora del III Campionat de Sardanistes de Barcelona que tindrà al Saló Iris del carrer València, 179. El 23 de novembre 1947, a la tarda i amb motiu del 25è Aniversari de l’Agrupació, que coincideix amb el de la Cobla Barcelona, s’organitza un magnífic festival al Palau de la Música Catalana en homenatge a l’esmentada cobla. Hi participen la cobla La Principal De Banyoles i hi col·laboren els esbarts de la Institució Folklòrica Montserrat i de la Secció de Danses de la Agrupació Excursionista d’Etnografia i Folklore, a més de l’Orfeó de Sants. A la nit es fa una ballada a la Sala Iris a càrrec de les cobles Barcelona i la principal de Banyoles, en la que els socis del Club Dinàmic tenen un descompte del 50 %. Per commemorar l’efemèride del 25è aniversari i en la intimitat social s’imposa una llaçada commemorativa a la Senyera de l’Agrupació, en la qual les germanes Carulla havien brodat l’ escut de l’Agrupació el 1926. El compositor Bartomeu Vallmajó escriu expressament la sardana “Noces d’Argent” amb lletra de Vicens Arpa. El desembre del 1947 el domicili social de l’ Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona és a la Travessia de San Antoni, 12, del Barri de Gràcia. Durant aquests 5 anys, de 1947 a 1951, l’ingrés de nous socis activistes anirà rellevant molts dels directius, a la vegada s’alternaran també en la direcció de l’Entitat diversos socis, com són M. Campillo, P. Puig, P. Poblador, R. Castellví, A. Duran, J. Carabí, M. Saula, A. Reverter, E. Batalla, A. Corominas, J. Pinós, S. Cots, P. Pàmies, J. Oller, J. Viadé, F. Blanes, J. Gamisans, J. Abat, E. Solé i altres. En aquest temps, a més de moltes activitats de caire societari, s’organitzaran diversos actes d’importància.

4


5

Història ACFB 39-47  

Història de l'entitat anys 39-47

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you