Page 1

1


2


LeyTEXTO de Principios del Movimiento Nacional (17 de Mayo de 1.958) 1 Yo, Francisco Franco Bahamonde, caudillo de España, consciente de mi responsabilidad ante Dios y ante la Historia, en presencia de las Cortes del Reino, promulgo como Principios del Movimiento Nacional, entendido como comunión de los españoles en los ideales que dieron vida a la Cruzada, los siguientes: 1.- España es una unidad de destino en lo universal. El servicio a la unidad, grandeza y libertad de la Patria es deber sagrado. . . de todos los españoles. - . . 4.- La unidad entre los hombres y las tierras de España es intangible. La integridad e in dependencia de la Patria son exigencias supremas de la comunidad nacional. ... 6.- Las entidades naturales de la vida social son la familia, el municipio y el sindicato. . 7.- El pueblo español constituye el Estado Nacional siendo sus postulados el de autoridad, libertad y servicio. Su forma política es, dentro de los Principios del Movimiento Nacional. . . , la Monarquía tradicional, católica, social y representativa. 8.- Las instituciones públicas tendrán carácter representativo. La participación del pueblo será a través de la familia, el municipio, el sindicato y otras entidades de carácter orgánico reconocidas por las Leyes. Toda organización política al margen de este sistema representativo se considera ilegal. 9.- Se reconoce a los españoles el derecho a una justicia independiente. . . a una educación general. . . a la asistencia y seguridad sociales, ya la equitativa distribución de la renta nacional. . . 10.- Reconocimiento del trabajo como fuente de jerarquía y honor de los españoles, y reconocimiento, a su vez, de la propiedad e iniciativa privadas. 11.- La empresa es una comunidad de intereses y una unidad de propósitos. . Por tanto: Art. 1.- Los Principios del Movimiento, son, por naturaleza, permanentes e inalterables. Art. 2.- Todos los órganos y autoridades están obligados a su más estricto cumplimiento. Todo cargo público, para ser investido como tal, habrá de jurar el cumplimiento y respeto a estos Principios. Art. 3.- Las Leyes que vulneren estos Principios serán nulas.

3


TEXTO 2 Proclamación del príncipe Juan Carlos como sucesor en la jefatura del Estado “EL VII de los Principios del Movimiento Nacional establece que la forma política del Estado español es (...) la Monarquía tradicional, católica, social y representativa. La Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de veintiséis de julio de mil novecientos cuarenta y siete (...) modificada en algunos de sus aspectos por la Ley Orgánica del Estado, de diez de enero de mil novecientos sesenta y siete (...) establece en su artículo sexto un procedimiento directo e inmediato de proveer a la sucesión en la Jefatura del Estado, confiriendo al Caudillo de España y Generalísimo de los Ejércitos la prerrogativa de proponer a las Cortes a persona que estime deba ser llamada en su día a sucederle, a título de Rey o de Regente (...). Por todo ello, estimo llegado el momento de proponer a las Cortes Españolas como persona llamada en su día a sucederme, a título de Rey, al Príncipe Don Juan Carlos de Borbón y Borbón, quien, tras haber recibido la adecuada formación para su alta misión y formar parte de los tres Ejércitos, ha dado pruebas fehacientes de su acendrado patriotismo y de su total identificación con los Principios del Movimiento y Leyes Fundamentales del Reino, y en el que concurren las demás condiciones establecidas en el artículo noveno de la Ley de Sucesión. En su virtud, y de conformidad con la Ley aprobada por las Cortes Españolas, vengo en sancionar: Artículo primero. Al producirse la vacante en la Jefatura del Estado, se instaurará la Corona en la persona del Príncipe Don Juan Carlos de Borbón y Borbón, que la transmitirá según el orden regular de sucesión establecido en el artículo once de la Ley Fundamental de veintiséis de julio de mil novecientos cuarenta y siete, modificada par la Ley Orgánica del Estado de diez de enero de mil novecientos sesenta y siete”. Francisco Franco. BOE, 23 de julio de 1969

COMENTARI: SEGONA ETAPA DEL FRANQUISME (1959-1975) Per a començar aquest treball d’anàlisi i explicació de les dues fonts situades dintre del període del franquisme entre els anys 1959-1975, podem dir que ambdues fonts són primàries ja que foren escrites al període que correspon la informació aportada. Les dues fonts pertanyen al tipus de text jurídic-polític. El primer text perquè es tracta d’unes lleis adoptades per Franco al 1958. I el segon text perquè es tracta d’un document oficial de l’Estat on es du a terme la successió del cap de l’Estat. Ambdós textos pertanyen a un autor individual, Francisco Franco Bahamonde, cabdill d’Espanya i dictador nacionalista. La primera font perquè es parla en primera persona i són unes lleis promulgades per Franco a les Corts del Regne; i la segona fou signada per ell encara que també fou publicada pel BOE. Pel que fa a la finalitat, el primer text té com a objectiu donar a conèixer les reformes dutes a terme per Franco. I el segon text, la finalitat és comunicar el successor a la corona d’Espanya.

4


El destinatari del primer text és privat ja que està format pels diputats de les Corts del Regnat i sols ells poden escoltar aquestes lleis. El destinatari del segon text és públic, ja que és una proclamació publicada al BOE (Bolletí Oficial Estatal).

La idea principal de la primera font és la promulgació de les noves lleis de Principis del Moviment Nacional fetes per Franco en presència de les Corts del Regne; i les idees secundàries són la necessitat de que els espanyols s’integren i s’independitzen de la Pàtria, i l’obligació dels òrgans i autoritats a complir estrictament aquestes lleis. La idea principal de la segona font és la proclamació del príncep Juan Carlos com a successor en la direcció de l’Estat; i les idees secundàries són la modificació de la Llei Orgànica de l’Estat el 10 de Gener de 1967, i la adequada formació que ha rebut el successor Don Juan Carlos Borbó i Borbó per a obtenir el títol de Rei. Pel que fa a la contextualització, cal situar aquestes dues fonts en el període de la dictadura de Franco, i més concretament en la segona etapa del franquisme caracteritzada pel desarrollisme econòmic entre els anys 1959-1975. La primera font està situada al període del final de la primera etapa del franquisme i inici de la segona, caracteritzada pel immobilisme polític i l’inici del Pla d’Estabilització de 1959. La segona font es situa cap al final del franquisme, etapa caracteritzada pel desenvolupament econòmic i el creixement industrial en l’intent de donar-li continuïtat al règim a través de la monarquia.

Segonament, definirem els termes "Tecnòcrates" i "Marxa Verda": Tecnòcrates treballadors de l’Estat amb un càrrec públic, sense estudis polítics, que exerceixen eixa professió en funció dels seus estudis. A Espanya sorgeix amb l’entrada de l’Opus Dei per les necessitats de reformes econòmiques al Govern de Franco en 1957 i crea el Pla d’Estabilització de 1959. L’objectiu era liberalitzar l’economia i posar fi a l’autarquia i la intervenció de l’Estat. Aquest canvi va augmentar l’emigració cap a l’exterior. Marxa Verda Marxa amb l’objectiu de recuperar el Sàhara Espanyol del Marroc que realitzaren a través del desert 300.000 colons i 25.000 soldats marroquins al 1975. Açò sorgeix amb la ratificació dels plans de l’ONU i la confirmació del dret del poble sahrauí a l’autodeterminació pel Govern Espanyol dut a terme al dictamen del 16 d’Octubre de 1975 del Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides. Aquest fet es dugué a terme el 6 de Novembre de 1975 a causa del reconeixement dels vincles del Sàhara amb el Marroc, i on es va posar nombrosos obstacles al referèndum d’autodeterminació de l’ONU.

5


A continuació, explicarem l'evolució política, econòmica i social des de 1959 fins 1975, així com l'oposició al règim. La situació política a Espanya en eixe període estava basada en la dictadura que dugué a terme el generalíssim Francisco Franco, cabdill d'Espanya que tenia els poders legislatiu i executiu, a més del comandament suprem de l'exèrcit i del partit únic, el Partit Nacionalista. Va exercir el seu poder de manera directa i personal, sense retre comptes a ningú, només , com diu la primera font, davant Déu i davant la història. La forma de govern era, com bé diu la primera font, " Su forma política es, dentro de los Principios del Movimiento Nacional..., la Monarquía tradicional, catòlica, social y representativa". La característica més important de la política del franquisme fou l'immobilisme polític del seixanta i l'absència de canvis importants i necessaris per a la població. Alguns canvis foren: l'allunyament de l’Església i el règim franquista; la creació del grup terrorista ETA al 1959 per joves del PNB, i el ressorgiment de les tensions nacionalistes i augment dels conflictes laborals. A més, el règim va dur a terme uns xicotets canvis legislatius com la Llei de Premsa de 1966 aprovada per Fraga que suavitzava la pressió de censura; i la Llei Orgànica de l'Estat de 1967, citada a la segona font, on es va modificar la Llei de Successió en el Cap de l'Estat. L'últim canvi legislatiu que es va portat fou com a conseqüència de l'avançada edat del dictador Franco que va tindre que designar un successor. El nét d'Alfons XIII va ser designat a successor al 1969 com bé diu la segona font "... como persona llamada en su día a sucederme, a título de Rey, al Príncipe Don Juan Carlos de Borbón y Borbón...". La situació econòmica que es va viure estava caracteritzada pel desarrollisme econòmic, el creixement industrial, la forta terciarització i l’obertura econòmica a l’exterior. A més, es va dur a terme un Pla d’Estabilització al 1959 dissenyat pels tecnòcrates de l’Opus Dei amb l’objectiu de liberalitzar l’economia per acabar amb el període autàrquic i intervencionista. Es va retallar la despesa pública i es va disminuir l’intervencionisme de l’Estat al mateix temps que es donava lloc a l’economia exterior, fet que va provocar un vertader al·luvió d’inversions estrangeres, l’arribada massiva de turistes, les remeses que enviaven els emigrants a Europa i l’eliminació de l'atur per gràcies a l’emigració. Tot açò va fer que Espanya aconseguira un superàvit en la balança de pagaments, i el govern va dur a terme diversos Plans de Desenvolupament, aprovats al 1963, amb l'objectiu de canalitzar el fort creixement econòmic. Però aquests plans no varen funcionar i l'únic que varen fer fou augmentar el desequilibri entre les diferents regions del país. La societat d'aquest període, després d'uns durs anys de postguerra, va sofrir diferents canvis socials com la massiva emigració rural a les ciutats i a Europa en busca de treball, fet que va reduir la desocupació. Però també tingué conseqüències negatives com el desarrelament humà i l'agudització de les diferències entre les regions més riques i les més pobres. A més, com que es va millorar les condicions de vida, va disminuir la taxa de

6


mortalitat i va augmentar la taxa de natalitat. Aquest creixement de la població va provocar un enorme dèficit en la vivenda, i van nàixer nous barris sense equipaments socials ni urbans bàsics. A pesar de tot açò, va aparèixer una nova societat denominada la societat de consum propiciada pel desenvolupament econòmic. Va augmentar el consum dels cotxes i l'ús dels electrodomèstics com les televisions. Aquesta nova societat va ser caracteritzada pel canvi de mentalitat més moderna i oberta sobretot en els joves, mentalitat que xocava amb el tradicionalisme del règim que hi havia. Els joves van deixar de donarl-li tanta importància a l’Església i varen crear nous hàbits i noves modes. Però malgrat tots aquests canvis, l'oposició al règim franquista va aumentar i aquestos es varen dividir en dos grups. Els "aperturistes" que no qüestionaven la figura de Franco però volien reformes més democràtiques, i l'altre grup denominat "el búnker" era el sector més violent i extremista i estaven en contra a qualsevol canvi. Aquesta divisió junt a l'avançada edat del dictador va fer que aquest nomenara a Carlos Carrero Blanco president de govern per tal d'alleugerir la seua tasca. L'única esperança que tenia l'oposició era esperar a que Hitler fora derrotat per a que les tropes aliades intervingueren en el país i es finalitzés la dictadura de Franco. Però aquesta esperança desaparegué amb l'entrada d'Espanya a l'ONU, fet que va portar a que en 1948 el PCE renunciés a la lluita armada i cridés a les guerrilleres franquistes a abandonar el país. Les primeres vagues van ser durament reprimides i l’oposició va continuar silenciada. Començaren les primeres protestes socials com el boicot als tramvies de Barcelona per la pujada de tarifes i la crisi universitària amb l’incident de Universitat Complutense de Madrid en 1956 per la demanda de més llibertat en les càtedres i en les aules. Cal destacar el naixement en 1962 de Comissions Obreres (CC.OO.). Diversos moviments de protesta van confluir en el període final del franquisme; moviment obrer entorn a CC.OO. i encoratjat pel PCE, els moviments nacionalistes com al País Basc l’ETA, el moviment estudiantil i els moviments catòlics. Finalment, després de tres mesos i mig de malaltia, Franco va morir el 20 de novembre de 1975 i donà pas a un procés de transició amb la democràcia. Per concloure el tema del franquisme que hem estat analitzant podem observar que durant la dècada del 60 i meitat del 70, a Espanya es va viure una enorme i favorable transformació econòmica, que vingué acompanyada dels canvis socials, culturals i polítics. Es va passar d’una societat rural a una societat urbanitzada i es va liberalitzar l'economia. La mort del dictador Franco en 1975, ens donarà pas al procés de Transició a la democràcia on es va

7


assentar les bases d’una nova Espanya més democràtica i respectuosa amb totes les ideologies. Podem comparar la dictadura de Franco amb la dictadura que va establir el general Miguel Primo de Rivera en el període anterior a la Segona República, ja que tenien aspectes similars; i també amb el sistema de l'Antic Règim per l'acumulació de tots els poders en una persona. En el cas del franquisme en Franco, i en l'Antic Règim en el rei. Durant l’Antic Règim, es va instaurar una monarquia absoluta on el rei concentrava tots els poders de l’Estat: executiu, legislatiu i judicial. En aquest període, la societat era teocèntrica on Déu era el centre del mon, i també estava caracteritzada per la nul·la participació dels súbdits. A més, es van crear unes Corts Consultives que servien per a orientar al rei a prendre millor les decisions. Desprès d'aquest període, el procés de les revolucions burgeses portà al Sistema Liberal, un període caracteritzat per l'intent de democratitzar Espanya. En l'àmbit polític es va establir una Constitució basada en la divisió de poders: el poder legislatiu en mans del Parlament o les Corts, el poder executiu concentrat en el Govern i el poder judicial corresponent als Tribunals de Justícia. Respecte de la societat, gràcies a aquesta Constitució, es varen fixar drets individuals i col·lectius, com la igualtat davant la llei i el sufragi universal masculí. Aquest període liberal té característiques comunes amb la Segona República, però en aquesta, les reformes varen ser més demòcrates. Durant la Segona República es va establir el sufragi universal masculí i femení, tret que caracteritza el Sistema Democràtic, i va permetre que les decisions preses per la ciutadania no foren unes farses, com es va veure en la política de la Restauració en èpoques anteriors. A més, es varen produir millores legislatives amb la ideologia de les organitzacions sindicals i dels partits d'esquerres i republicans. Aquesta etapa democràtica va finalitzar amb la Guerra Civil, guerra que va ser iniciada pels que estaven en contra de la República, el bàndol nacional. Aquests varen guanyar i al 1939 es va començar l'etapa de la postguerra i l'inici del règim franquista. Aquest període es va caracteritzar per a fam i la misèria de la majoria de la població, mentre que una minoria es beneficia de la política econòmica intervencionista del règim. A més, es tornà a un protagonisme militar com el que es va viure en el procés de la instauració del Sistema Liberal, però amb influències similars a l'absolutisme de l'Antic Règim. Al franquisme, Franco va instaurar una dictadura que fou suportada per l'Esglèsia Catòlica, i es va tornar a una forma de govern on el dictador acumulava tots els poders de l'Estat. Durant el règim franquista es va crear l'únic partit polític, el Moviment Nacional. A més, aquest període fou caracteritzat per la negació del dret polític, cultural i lingüístic a les regions, prohibint així la llibertat d'opinió i associació dels ciutadans i l'aplicació del catolicisme com a única religió, ja que la ideologia franquista era tradicionalista i

8


antimodernista. Aquestes bases ideològiques foren fundades pels principis de la Falange, fundada per el fill del general Miguel Primo de Rivera al 1933. Aquesta dictadura franquista finalitza al 1975 amb l'oposició al franquisme i l'aprovació de la Constitució de 1978, on es torna a instaurar un règim democràtic a Espanya donant pas a la Transició.

9


Comentari franquisme II  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you