Issuu on Google+

REPORTATGE TEORIA I TÈCNICA DELS GÈNERES Néstor López NIU: 1305151


CÀNNABIS: SÍ O NO? Marihuana, cànem, herba, ganja, maria; porros, petes, mais, grifos, petardos... Mil maneres d’anomenar una de les plantes que ha tingut més presència al llarg de la història de la humanitat, i mil més d’anomenar la forma de consumir-la més estesa actualment: fumada. La legislació actual a Espanya en castiga el cultiu, la venda i el consum a la via pública. Però cada vegada és més evident que la realitat als carrers és una altra: els darrers anys el consum s’ha disparat. Moda? Canvis socials? Noves generacions? Els motius d’aquest augment del consum són prou curiosos, però el que està clar és que cada vegada hi ha un grup social més potent que manifesta la seva posició a favor d’una sèrie de canvis en la legislació del cànnabis. Per alguns cal la legalització, per alguns altres cal prohibir-la del tot, d’altres pensen que el que s’ha de fer és regular-ne la venda i el cultiu... Mil punts de vista sobre què cal fer amb una droga històrica en una societat com la nostra. El debat està obert. Una mica d’història... Diversos estudis daten l’inici del consum i ús del cànem fa més de 7.000, 8.000 i fins i tot 10.000 anys. Es tracta d’una planta originaria de les serralades d’Himàlaia, de la qual l’ésser humà sempre n’ha fet una gran varietat d’usos: teixits, medicines, paper, cordes, combustible... a part dels seus fins psicoactius. Per aquest motiu algunes societats han arribat a considerar-la una planta sagrada. Un exemple molt popular de la presència d’aquesta planta són la bandera i papers amb que es va declarar la independència dels Estats Units, tots dos fets de cànem. A principis del segle XX és quan es comença a criminalitzar el cultiu, venda i consum del cànnabis a Europa i els Estats Units.

Gundhramns Hammer's Blogspot ©

“El cànnabis a Espanya és il·legal”. És tracta d’una afirmació tant certa com falsa, perquè la legislació oficial és força confusa al respecte. L’article 368 del Codi Penal diu que el cultiu, l’elaboració, la venda, la possessió per traficar, o altres accions que promoguin el consum il·legal de drogues tòxiques, seran castigades amb penes de tres a sis anys de presó. I seguidament, deixa en mans del jutge acabar imposant una pena menor o major, que dependrà de la droga, la quantitat, etc. Està clar que tot el que no sigui autoconsum està penat, ja que es considera tràfic o promoció del consum. Però tot i així, el Codi Penal no es refereix explícitament al cànnabis. La solució a aquest buit legal la trobem en les jurisprudències. Són normes que es creen a partir de sentencies del Tribunal Suprem, a partir de diversos casos en que el jutge s’hagi vist obligat a matissar algun aspecte del Codi Penal. Aquestes estableixen un modus operandi, una pauta per la resta de casos posteriors en què es donin les mateixes condicions. Una de les jurisprudències més importants i recents limita el nombre de plantes per l’autoconsum en cinc per cap, però obliga a entregar-les en cas d’una intervenció policial. Actualment les associacions cannàbiques són el que més s’aproparia a la legalització. Consumidors de marihuana poden fumar-la tranquil·lament al


local, on se’ls ofereix una gran varietat diferenciant-ne els efectes, sabor, procedència... Ben bé podríem dir que actuen a mode de rèplica d’un coffee shop holandès adaptat a la legislació del nostre país. El funcionament d’aquests clubs socials és basa en l’al·legalitat. Per començar tothom paga una tarifa anual per pertànyer a l’associació i gaudir del local, i amb aquests diners es subvenciona el cultiu de l’herba. Aquesta pot ser retirada pels socis pel consum exclusivament a l’interior del local ja que no poden sortir a la via pública amb l’herba que hi “compren”. D’aquesta manera és com juguen amb l’autoconsum i la normativa de les associacions públiques per obtenir el més semblant a un coffee. Malauradament, a la pràctica existeix el risc que els socis s’enduguin herba a casa, o que algunes associacions en venguin quantitats extra, el qual sí que es consideraria tràfic perquè aquell soci passaria a ser un client. Per evitar una massificació i per tant una major probabilitat de que la cosa es descontroli, només pot apuntar-s’hi qui aquell que vingui recomanat per un membre. A més, les associacions han d’evitar revelar on cultiven l’herba per als seus socis, ja que en un procés judicial podrien ser requisades i seria molt costós demostrar que tantes plantes eren destinades a l’autoconsum. L’Ismael García Sunyer és president d’El Panchi, una club de consumidors de cànnabis de Terrassa. Sens dubte pot presumir d’associació ja que compta amb gairebé 300 socis i 1200 simpatitzants. És interessant la seva posició respecte a la legislació del cànem, perquè conversant amb ell et pot sorprendre amb afirmacions com aquesta: l’herba no es pot legalitzar mai de la vida i ha de Sobre la planta… què cal continuar essent il·legal. I és que des del seu punt de saber? vista el que cal fer és regular. És a dir, crear una normativa més precisa que aporti més seguretat als Cannabis Sativa és el nom de consumidors on s’especifiqui, per exemple, la l’espècie que s’utilitza tant per quantitat màxima d’herba que es pot dur a sobre al finalitats psicoactives com per carrer sense arriscar-te a que et multin. Així doncs, l’elaboració de cordes, teixits, caldrien retocs pel que fa a la possessió mentre que paper o combustible. En aquests altres actuacions com el consum a la via pública darrers casos es tracta de cànem haurien de seguir penalitzats. Tenim un precedent industrial que és completament que és Amsterdam, parlem-ho i fem-ho bé, però legal ja que no conté grans anem a donar feina senyors, és el que em diu l’Ismael concentracions de THC poc després d’explicar-me que un Amsterdam li (TetraHidroCannabiol). sembla massa perquè tothom va fumat pel carrer, i Pertany al gènere Cannabis, té poc abans de fer-me saber que El Panchi ha creat fins tres subespècies: sativa (efecte al moment sis llocs de treball. més eufòric), índica (efecte més relaxant) i ruderalis i Pertany a la família de les Cannabaceae.

Les associacions de fumadors de cànnabis s’han apropat bastant a trobar la solució per als seus socis, i sembla que funcionen tant bé com a negoci com a possible alternativa a la legalització. Però tots aquells consumidors que no en coneixen cap soci ni viuen a prop de cap local, no poden tenir la sort de gaudir-ne les avantatges.


Un d’aquests és Daniel Morente, un jove de 19 anys que es declara obertament consumidor de cànnabis. En Daniel mostra un punt de vista molt més partidari de la legalització total. Ell n’està fart d’haver d’amagar el seu porro cada vegada que veu un policia, i troba que la maria és una droga molt suau. L’alcohol és legal i és molt més perillós, mor molta més gent per culpa seva, argumenta. I és que ell es veu com un consumidor que no fa cap mal a ningú i tan sols busca que allò que fa una majoria tant gran de gent estigui controlat i regulat pel govern. Si ho seguiré fent igualment, de què serveix que em posin multes o me les treguin?, el seu missatge en favor de la legalització és força clar.

Avui en dia moltes iniciatives i moviments reivindicatius sorgeixen gràcies al gran flux d’idees que representa l’internet. Així doncs, el moviment pro-legalització del cànnabis també hi té el seu lloc, i no és precisament petit. Navegant podem trobar una quantitat inimaginable de blogs, webs d’associacions, d’entitats, de revistes... totes especialitzades en el tema i amb un gran nombre de visites. D’entre totes destaquen portals web com lamarihuana.com, fac.cc, cannabiscafe.net o amec.org. Però no tothom rema cap a la mateixa direcció, ja que també hi podem trobar pàgines web en defensa de la prohibició del cànnabis i altres drogues. Destaquen portals del tipus drugfreeworld.com o theantidrugs.com que té la seva versió en espanyol: laantidroga.com

Però aquest món no està format només pels consumidors i les associacions de fumadors. Sempre que hi ha una droga il·legal automàticament apareixen els que es dedicaran a vendre-la: els camells. Parlar amb un d’ells no és gens fàcil, però per sort també n’hi ha de disposats a participar en el debat de la legalització. Es tracta d’un jove estudiant de Terrassa que prefereix quedar en l’anonimat. Porta tres anys traficant amb l’herba que ell mateix cultiva a casa seva, i el negoci li permet un benefici d’uns 150 euros mensuals. Ell està a favor de la legalització i l’establiment de negocis de venda de cànnabis: en el caso de que la marihuana fuera legal me plantearía abrirlo, como recurso anticrisis ya que las cosas están como están. Es tracta d’un camell ambulant, no pas de peu de carrer, que només fa negocis amb persones de confiança per assegurar-se que no el descobreixin. Hi ha moltíssims camells disposats a obrir un negoci en un context de legalitat del cànnabis, per tant això perjudicaria a més d’una organització mafiosa que veuria com


es desfà el seu negoci il·legal d’un dia per l’altre. Ell comparteix aquesta opinió, i assegura que la legalització seria molt positiva tant pels consumidors com pels camells, i no tant pels qui realment s’estan fent d’or arrel d’aquesta situació. Fins ara només ha parlat el poble, aquells qui veuen les accions policials com un inconvenient contra allò que creuen que és seu dret. Però per tenir el quadre complet hem d’anar a l’altra cara de la moneda: què en pensa realment la policia de tot això? En Manuel Moreno és caporal de la Policia Municipal de Terrassa i els seus homes són els qui actuen en major freqüència per aturar els delictes contra la salut pública a nivell local. El seu testimoni va acompanyat d’un alt grau d’experiència en aquest món, i sorprenentment demostra que aquells qui s’encarreguen de fer complir les lleis als ciutadans no sempre hi estan d’acord. Ell està convençut que el fet que la venta de marihuana estigui penalitzada en el nostre país és un greu problema, perquè el consum d’aquesta droga s’ha disparat estrepitosament els darrers anys. Així doncs, si augmenta el consum n’augmenta el cultiu, la venda, i el nombre d’accions policials. Pel que fa als camells assegura que avui en dia n’hi ha de tot tipus: des del xaval estudiant què va venent Marihuana per pagar-se els estudis per exemple, que no sol tenir cap antecedent policial, fins aquells que han estat delinqüents tota la vida. I que per tant creix el nombre de

dispositius policials contra aquests camells, el qual suposa un problema perquè és molt complicat fer un dispositiu per un delicte contra la salut pública. Però estem davant d’un policia que defensa la legalització? Per mi, no la legalització a portes obertes, però si la legalització amb una regulació. És a dir, que estigui legalitzat però que se'n reguli la venta i el consum. No veig malament que es legalitzi el cànnabis. Amb altres drogues et diria rotundament que no.

Així doncs, quatre punts de vista de persones ben diferents amb un debat en comú: la legalització del cànnabis al nostre país. Cadascú ha de triar la seva opinió i defensar-la amb els seus arguments, de manera que algun dia el debat pugui repercutir en una modificació de la legislació actual que defensi els drets de la majoria. Potser el futur d’aquesta droga és molt difícil de predir, però el que està clar és que hi ha moltíssimes persones implicades en la mateixa problemàtica i per tant molts arguments a tenir en compte. Tant defensors com opositors del canvi de l’estatus legal del cànnabis a Espanya, tenen molt, molt camí per recórrer.

Per saber-ne més... Des del passat dia 9 de maig, la ciutat de Barcelona pot presumir de tenir el museu del cànnabis més gran del món. Es troba a l’antic Palau

Monrau, en ple barri gòtic, i l’ha fet possible Ben Drokers, un empresari holandès. Té el mateix nom que el seu germà bessó d’Amsterdam: The Hash Marihuana & Hemp

Museum. S’hi pot aprendre molt sobre la història del cànnabis i els seus usos.


FONTS DEL REPORTATGE Fonts personals (format entrevista): - President de l'associació de fumadors de cànnabis El Panchi: Ismael Sunyer i Gómez - Fumador habitual de cànnabis: Daniel Morente - Caporal de la Policia Municipal de Terrassa: Manuel Moreno - Venedor ambulant de marihuana (desitja mantenir-se en l’anonimat) - Estudiant de tercer curs de Dret: Joan Pere López (en aquest cas no es tracta d'una entrevista sinó d'una persona que m'ha anat resolent molts dubtes pel que fa al marc legislatiu actual del cànnabis al llarg de l'elaboració del meu reportatge, la seva funció ha estat tant útil que trobo necessari mencionar-lo com a font) *Entrevistes adjuntades a l'apartat Annexos Entitats/institucions: - Servei de Joventut de Terrassa m'han donat molta informació sobre el tema: des dels efectes que produeix la marihuana al nostre organisme i l'adicció que crea, fins a un llibret on explica el marc legal del cànnabis a Espanya. La majoria són fulletons, tríptics i llibrets d'informació que reparteix l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat, amb la col·laboració d'Energy Control. - A Creu Roja van aconsellar-me sobre llocs on podria trobar informació útil de toxicologia, a partir d'aquí vaig arribar al Servei de Joventut de Terrassa. - La visita al Museu del Cànnabis de Barcelona va servir per nodrir-me d'informació importantíssima de cara a conèixer millor la història d'una planta utilitzada per tantes civilitzacions, tots els usos que se’n poden fer, en què consisteix el model holandès, etc. Bibliografia: - Números 73 i 83 de la revista CannabisMagazine (La revista del cáñamo y las tecnologías alternativas) - Números 108 i 114 de la revista Yerba (La información de la contracultura) - Números 150, 161 i 162 de la revista Cañamo (La revista de la cultura del cannabis) Webgrafia: - Associació de fumadors de cànnabis: el Panchi, - Federación de Asociaciones Cannabicas (www.fac.cc) - lamarihuana.com: notícies puntuals (http://www.lamarihuana.com/noticias/espanala-ley-sentencias-judiciales-y-realidad/) i (http://www.lamarihuana.com/noticias/segun-sentencia-del-tribunal-supremo-losciudadanos-pueden-poseer-hasta-cinco-plantas-de-cannabis/) - Codi Penal: Delictes Contra la Salut Pública (http://www.quieroabogado.es/codigopenal-2011/delitos-contra-la-seguridad-colectiva/delitos-contra-la-salud-publica) - Xerrada/debat sobre el cànnabis a 8aldia de (tv amb Josep Cuní (http://www.8tv.cat/8aldia/videos/catalunya-com-euskadi-tambe-hauria-de-regularla-marihuana/) - cannabiscafe.net notícia sobre la detenció del president de La Maca (http://www.cannabiscafe.net/foros/showthread.php/283268-Comunicado-deprensa-de-La-Maca-sobre-la-detenci%C3%B3n-de-Jos%C3%A9-Afuera)


Les Entrevistes


ENTREVISTA A ISMAEL SUNYER: PRESIDENT D’UNA ASSOCIACIÓ CANNÀBICA L'Ismael Sunyer i Gómez és el president de l'associació cannàbica El Panchi de Terrassa. Activa des del 23 d'agost del 2009, l’associació ja compta amb uns 1200 simpatitzants dels quals gairebé 300 són socis actius. Mentre l’Ismael és prepara tranquil·lament un porro amb cànnabis de l’associació per fumar-se’l durant l’entrevista, jo començo a fer-li preguntes sobre el local i sobre el funcionament d’El Panchi. Ismael, estem al teu local per... Al meu local no. Al de la teva associació. Tampoc, l'associació no és meva. D'acord... Com vau aconseguir-lo aquest local? És llogat? Sí. I com el pagueu? Amb les aportacions dels socis. Com funcionen aquestes aportacions? Nosaltres el que fem és cultivar herba per als socis i el que fan els socis és pagar les despeses per cultivar aquesta herba, ja està. Ja està? És a dir, això costa de mantenir: el lloguer, la llum, etc. Doncs tot això s'ha de pagar, i com? Doncs amb la pròpia herba que el soci retira i que ha estat pagant per mantenir tot aquest muntatge. El soci paga una tarifa anual? Correcte. I és clar, no és el mateix algú que s'emporta més herba que algú que s'emporta menys. Però no és una venta, sinó que el soci està pagant el cultiu i el fet de mantenir tot el garito, tot el local social. I així és com l'associació juga amb la legalitat, perquè realment no és tracta de cap venta sinó que el soci està pagant només el cultiu. La legalitat ens permet fer-ho sempre que sigui un circuit tancat, és a dir, nosaltres no podem sortir a buscar clients perquè de fet no és la nostra intenció, l'únic que volem és primer que ens deixin fumar tranquils. Tothom sap el que és la herba, tothom en té la seva opinió, nosaltres respectem les opinions de tothom i l'únic que volem és fumar tranquils sempre i quan no molestem a ningú, i segon que ens diguin com fer-ho bé. És a dir, si la pròpia legislació actual em reconeix el dret a consumir (perquè jo en un lloc privat puc consumir fins i tot heroïna, segons la llei actual... no hi ha cap problema, em puc punxar... bé, no t'ho recomano!, però el fet és que pots fer-ho i ningú et podria dir res...). Doncs si la llei et dona aquest dret, és lògic que et permeti aconseguir allò que et permet consumir d'una manera legal. La nostra resposta han estat les associacions, que no són una idea nostra, que consti. Hi ha molta feina abans que aparegués El Panchi: està Pannagh, està ARSEC... és a dir que no tenim cap mèrit excepte el de fer


un pas endavant. I perquè? Perquè no és normal, és a dir: jo puc comprar tones de tabac i això mata, en canvi l'herba no mata. Podem estar d'acord o no amb l'herba, però el que és segur és que no mata. Si tu només fumes herba tindràs altres problemes, no dic que no, però no et matarà. En canvi hi ha coses pitjors que són legals. Correcte, en el moment en que algú em diu que això que no mata és il·legal i en canvi allò altre que sí que mata és legal, com a govern a mi no cal que m'expliquis res més. No s'aguanta. Jo suposo que aquí hi ha generat tot un diner negre, que està molt bé per que no l'has de declarar... però és clar això m'ho invento. És la teva posició. Sí, és la teoria que jo tinc. Saben que no són tant dolentes com les que tenen com a legals però les continuen mantenint il·legals... és perquè això genera una sèrie de beneficis. Quins? D'això no en tinc ni idea... quins beneficis i a qui beneficia que la marihuana sigui il·legal? Tu penses que hi ha una sèrie de raons econòmiques que fan que als governs no els convingui legalitzar. Sí, i ja no només parlo de la marihuana sinó que hi ha drogues (tot i que no sóc partidari de que es liberalitzin), com per exemple la metamfetamina que va ser legal els primers períodes des que es va descobrir, a nivell terapèutic en psicologia va demostrar que tractaments de dos anys els reduïa a un mes, el qual està demostrat. Però com que la van fer il·legal a cagar... no fotem. Aquesta droga en tot cas no la legalitzis al carrer, però deixa als professionals terapeutes que la facin servir i que investiguin. Les drogues estan aquí per alguna cosa, hem d'aprofitar-les... A part, si tenim la llei seca de referència: qualsevol prohibició que tu facis d'una droga augmentarà el consum d'aquella droga, farà que surti tot un mercat negre, violència màfies... en canvi si fas una botiga doncs hi haurà un botiguer, i ja està, no te més, un simple botiguer. Aleshores, penses que amb aquest tipus d'associacions el tema de la legalitat queda resolt, o caldria donar un pas més? Calen dos passos molt importants. Primer: que no es legalitzi mai. L'herba no es pot legalitzar mai de la vida i ha de continuar essent il·legal. El que sí que hem de fer és regular. És a dir, jo com a consumidor d'herba: quanta herba puc portar pel carrer sense que ningú em pugui dir ni mu? Perquè és clar si jo fumo herba i vaig a casa teva a fer un cafè, doncs potser a casa teva em vull fumar un porro, llavors és lògic que de casa meva a casa teva porti una quantitat. Llavors, estaria bé que algú amb l'autoritat suficient digués: vostè por portar com a molt 15 grams. Així jo tinc una franja de seguretat i si vull anar tranquil porto com a molt 15 grams i no tinc cap problema, i sé que si en porto més me la jugo. I ara mateix? Ara mateix te la jugues sempre. T'agafin amb el que t'agafin?


T'agafin amb el que t'agafin: amb mig porro ja són 300 euros. Com més en portis et poden arribar a posar a la presó i tot. Ara, punt número dos: que algú amb autoritat em digui quantes plantes puc tenir a casa meva sense que ningú m'emprenyi. Per exemple: vostè pot tenir cinc plantes. Molt bé, si tinc sis ja sé que me la jugo però si en tinc cinc puc estar tranquil i ningú pot dir ni mu. Llavors hem d'aconseguir això per una banda, i a part de regular el consumidor individual hem de regular les associacions. Quanta herba podem cultivar les associacions? Tota la que vulguem? Si, no? Perquè?... D'entrada, el més normal és calcular, per exemple: si una persona de mitjana al mes consumeix 30 grams, i hi ha cent persones, doncs 300 grams al mes. Però és clar l'herba es fa servir per moltes coses: haixix, infusions, mantegues, olis... tot això s'ha de regular. Un altre debat molt profund dintre del món de les associacions cannàbiques és si s'hauria de regular un nombre límit d'aquestes, ja que ara mateix cadascú va una mica al seu aire. I ara mateix hauríem d'arribar a tenir clar cap a on volem arribar, com a col·lectiu. Cal que dintre de les diferències entre associacions, encara que sigui ideològiques, s'estableixin punts en comú. Aquesta regulació que proposes podria ajudar a evitar fets com les recents intervencions dels mossos a l'Associació Barcelonesa Cannàbica d’Autoconsum el passat 22 de març, per posseir quantitats massa elevades de Marihuana, que en penses? Això és la resposta clàssica del govern a la jugada de Rasquera. Aquesta associació els ha fet un jaque, i l'únic que se li acut al govern és detenir a aquella noia. Tot i així l’associació continua igual... què han aconseguit amb aquesta detenció? És més, quants diners s'han malgastat en aquesta intervenció policial? Tres i quatre agents, el furgó... al final tot haurà costat un ull de la cara... perquè no se'n van a detenir criminals? M'entens?... Sí, sí. O sigui, si tu has de portar quelcom il·legal a la butxaca millor que sigui herba abans que una pipa o alguna altre arma... Quan un soci consumeix marihuana de l'associació, sap on s'ha cultivat aquesta herba? On la cultiveu? Als cultius. I on són aquests cultius? Cadascun al seu lloc. Teniu pisos? teniu... Tenim cultius. No es pot dir? No, amb aquesta informació n'hi ha prou. Molt bé. Aleshores aquests cultius són legals o il·legals?


Depèn del jutge. Et posaré un exemple: si jo et mato, jurídicament estic molt més cobert que si fumo porros. La llei és molt més clara al respecte. Correcte, quan hi ha un cas d’assassinat l'acusat té una sèrie de drets. En canvi, quan t'agafen amb un porro no tens dret a res, que guay!... és així de trist. No hi ha regulació, no hi ha una llei... l'únic que es diu és que cultivar herba és il·legal però que te la pots fumar a casa perquè és permès l’auto cultiu... Però ningú diu què vol dir auto cultiu: ningú diu si són una planta, dos, tres... I què passa amb els jutges? Cada cop que t'agafen amb herba és un expedient que li arriba al jutge... I els jutges ara mateix no estan tocant-se el que no sona ni molt menys, tenen piles de casos enormes. Jo m'imagino que quan veuen una merda de quan t'han enganxat amb un putu porro de merda, es deuen cagar en tot. Deuen pensar: collons que tinc delictes de debò; tinc violacions, robatoris... i quan veuen que a tu t'han agafat amb cinc grams d'herba deuen pensar que és una feina inútil perquè saben que si t'han enganxat avui amb 5 grams demà en tindràs 5 més. I a part, i què, que tinguis 5 grams d'herba? Els jutges saben el què és l'herba, si fossin cinc pistoles doncs la cosa canviaria... Tornant al que és el funcionament de l’associació, et genera beneficis econòmics? Depenent del mes si que en genera, però no s'entenen com a beneficis perquè és una associació i per tant tots els diners que es generen són diners que tornen. Tot el que es guanya es reinverteix? Correcte, tenim una tele de plasma, una Playstation... tot és fruit d'aquesta reinversió. Per tant beneficis si que en dona alguns mesos, i com que som una associació i no pas una empresa i per llei hem de reinvertir-ho. El que si que es fa a El Panchi és contractar gent. Aquí la gent que hi està treballant té contracte i està cobrant un sou, no va a beneficis. El sou està cobert per les associacions dels socis? Correcte. Aquí no hi ha cap paga de beneficis ni repartiments... suposant que al final d'any en tinguéssim el que es fa és decidir com s'inverteixen en assemblea. En aquesta associació heu tingut mai cap problema amb els veïns o la policia? Ui, amb els veïns chapeau. Sempre que hi ha hagut algun problema han vingut a explicar-ho i nosaltres ho hem arreglat volant. No puc queixar-me de res. Sí que al principi se'ls feia estrany perquè veníem drogues, però que va. A més per sort el socis són persones i mai passa res al carrer. Per part dels veïns un aplaudiment. I més enllà dels veïns, com a associació teniu col·lectius en contra i col·lectius a favor? Imagino que sí... bé, hi ha una associació la presidenta de la qual està clarament en contra nostra. L'Ajuntament de Terrassa va fer l'any passat una reunió per fer el nou pla de drogues de Terrassa 2012, i allà ens van convocar a nosaltres. És clar, allà nosaltres érem "els yonkis", i tots ells eren "els antis". Llavors nosaltres expliquem que sí, és cert que ens droguem, però estem oferint una manera que anul·la totes les injustícies que suposa la il·legalitat. Per evitar pistoles, màfies, etc. sortim nosaltres,


que no volem que un camell tingui una tele plasma de quatre-centes polsades. Oferim una via perquè aquests diners tornin a nosaltres i ens serveixin per donar-nos feina a nosaltres... no volem transformar a cap col·lectiu, ells que visquin la seva vida. Si estan en contra de l'herba, és una decisió personal i s'ha de respectar. Com va actuar aquesta associació? Doncs en aquesta trobada que va muntar l'Ajuntament de Terrassa cadascú va exposar el seu punt de vista. El punt de vista majoritari era que l'usuari de droga era un yonki, i jo els vaig explicar que jo prenc cafè i no sóc cap yonki, també prenc cervesa... és molt diferent consumir una droga que ser addicte a les drogues. I aquesta dona en concret recordo que un moment donat de pausa va venir directe cap a mi i em va dir - Jo no sé com pots estar aquí dient que fumes porros, perquè jo estic en contra de les drogues...- i llavors jo li vaig dir – Però això és mentida, vostè no està en contra de les drogues. Vostè no està en contra ni del tabac, ni l’alcohol, ni el cafè, ni l’aspirina, ni del valium, ni del tranquimazin... -. És clar, és que dir que estàs en contra de les drogues és molt happy de la vida, ens carreguem tota la farmacopea actual... relaxem-nos. En canvi, hi havia altres associacions que creien que som la millor opció: aquí no t’estafarà ningú, tens assessorament, pots venir aquí a demanar ajuda per deixar de fumar... Podríem dir que estem enmig de tot el merder perquè tenim en contra als mossos per una banda i als narcos per l’altra, és a dir: als bons i als dolents. Alguna associació que estigués a favor? Algun partit polític? El poble, la gent. El partit polític és un partit polític... el programa electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya està a favor de la legalització de l’herba, i Izquierda Unida també. Els has vist fer alguna cosa, han mogut algun dit? Són polítics, poltrona, a chupar del bote i no m’emprenyis... Fins que arribi el dia en que algun sondeig digui que la majoria d’espanyols estan a favor de la legalització, ho veuran en forma de vots i aleshores potser es mouran. Ara que has parlat d’ERC , comenta’m una mica la teva opinió sobre Rasquera: tu penses que legalitzar el cultiu massiu de marihuana és una bona idea? La solució contra l’atur del Rajoy: que et fotin. La solució nostra: plantem herba. Que prefereixes estar a l’atur menjant-te els mocs o tenir una feina cultivant herba? Tria. Fem-ho bé, no anem a lo loco, perquè a mi em sembla que és el que a passat a Rasquera, no és pot anar tan a saco. Però, parlem-ho. És veritat que tampoc seria bo un Amsterdam on tothom va fumat pel carrer. Jo no tinc fills però si en tingués no voldria fumats pel carrer, m’entens? Tenim un precedent que és Amsterdam, parlem-ho i fem-ho bé, però anem a donar feina senyors... Aquí per exemple hi ha sis llocs de treball. De fet és feina que abans es feia en negre. És clar, i si ens demanen impostos ho trobo correcte però almenys ens deixaran funcionar. Sanitàriament no podrien dir-nos res, i sempre es faria amb majors d’edat. Qui és el govern per dir-te el que et pots prendre o no? Oi que no hi ha cap llei que digui que no pots prendre lleixiu? És legal prendre lleixiu si vols. Però la gent no s’ho pren perquè la gent no és tonta collons... Tot això de les drogues no s’aguanta, és com als Estats Units on la sodomia és il·legal... perquè fer il·legal una cosa que no podràs controlar si la gent a casa seva farà el que vulgui? Doncs això de les drogues és el mateix.


ENTREVISTA A MANUEL MORENO: CAPORAL DE LA POLICIA MUNICIPAL DE TERRASSA Manuel Moreno és caporal del cos de la Policia Municipal de Terrassa, i els seus homes són els que tenen la tasca més important per prevenir i aturar els delictes contra la salut pública a nivell local. El seu punt de vista sobre el tema de la legalització és molt important ja que representa l’altra cara de la moneda. Sorprenentment, no sempre qui s’encarrega del compliment ciutadà d’una llei està totalment d’acord amb aquesta. Dins de l'estructura de la Policia Municipal de Terrassa hi ha algun cos especialitzat en la prevenció i persecució de delictes contra la salut pública? Concretament no. Dins de totes les funcions i competències que tenim nosaltres tothom ho treballa. I en comparació als altres delictes, aquests en concret (contra la salut pública) comporten més volum de treball? Doncs sí. És molt complicat fer un dispositiu per un delicte contra la salut pública. Pel que fa als delictes relacionats amb el cànnabis, són els més freqüents? Sí, hi ha hagut un increment del consum i per tant de venta completament de la marihuana (no pas del haixix) molt important els darrers anys. També és impactant el tema de la cocaïna: a Espanya s'ha disparat el consum respecte la resta d'Europa. Però tot i així, si ho comparem, s'ha disparat encara més el de marihuana. I pel que fa a aquests delictes, contra quins soleu actuar més? Venta, consum... A gran escala qui té més competències són els Mossos d'Esquadra, nosaltres concretament actuem contra el trapicheo als carrers, portes d'escoles, parcs, places, bars... és a dir actuem contra el camell. Cal tenir en compte que hem d'actuar sempre respectant una sèrie de drets de la ciutadania que acaben complicant la nostra feina. M'agradaria recordar al respecte una llei que es va aprovar l'any 92, coneguda com la llei de "la patada en la puerta" que habilitava al policia d'entrar a casa de qui fos si es coneixia que s'hi feia algun delicte contra la salut pública. I és clar, aquesta és una actitud que va en contra dels drets fonamentals que garanteix la Constitució, i actualment has d'aconseguir una ordre judicial per fer-ho, prèvia demostració que aquella persona és traficant, el qual és una feina molt lenta i difícil. Explica'm millor les competències de cada cos policial. Moltes vegades Mossos d'Esquadra i nosaltres, Policia Municipal, acabem actuant conjuntament contra aquest tipus de casos. Es segueix col·laborant amb Guàrdia Civil i Policia Nacional però molt mínimament. Pel que fa a la llei de la patada en la puerta, vosaltres entraveu (i ara després d'ordre judicial) si es descobria que una persona duia a terme el delicte tràfic de drogues, en aquest cas marihuana. Entre la gent està estesa l'afirmació que la llei permet la plantació de fins a cert límit ja que el jutge ho consideraria autoconsum. Explica'm fins a quin punt això és legal.


Si ens atenem al Codi Penal, article 363, apartat de delictes contra la salut pública, cita: los que ejecuten actos de cultivo, i no n'especifica el nombre. No diu res més, per tant per a mi si tú plantes una planta de maria amb el Codi Penal a la mà estàs fen un delicte. Però després hi ha una contrapartida: la jurisprudència comença a parlar de que l'autoconsum no és cap delicte o de que a la vía pública és una falta administrativa tant consum com la pertinença. Pel que fa als usos terapèutics hi ha una certa tolerància al consum amb aquesta finalitat. També existeixen les associacions cannàbiques que tenen el seu funcionament.

Algun exemple d'una intervenció vostra. Fa poc, una intervenció amb els meus homes a un xaval que tenia unes divuit o vint plantes. Hi havia una queixa veïnal i nosaltres vam intervenir i avisar-lo del què hi havia, ens vam emportar les plantes, etc. I quan va arribar el judici no puc dir-te què va a aportar ell però sí que va aportar alguna cosa que va justificar que eren pel seu autoconsum i la causa finalment va quedar arxivada. És clar, jo ho veig perfecte que si és pel teu autoconsum no suposi un delicte ja que això ja és una decisió pròpia de cada persona, però quan la policia veu una quantitat tant important de plantes preventivament ha d'intervenir. En aquest cas no es va fer detenció, ens va autoritzar ell mateix entrar a casa seva, va col·laborar... tot això va fer que les sospites que era un traficant anessin disminuint progressivament fins arribar a demostrar que no ho era. Fa poc m'explicaves que la Policia Municipal actua contra els anomenats camells, a peu de carrer. Quin sol ser el perfil d'aquestes persones? És curiós perquè n'hi ha un ampli ventall: des del xaval estudiant què va venent Marihuana per pagar-se els estudis per exemple, que no sol tenir cap antecedent policial, fins aquells que han estat delinqüents tota la vida i com l'increment de la Marihuana és tant brutal han vist l'oportunitat de negoci i s'han dedicat a la venda. Espanyols o immigrants? Pel que fa a la Marihuana, espanyols. Acostumen a reincidir? Sí, sempre. Un altre tema, quan la policia requisa certes quantitats de cànnabis per exemple a algú que ha comès una falta administrativa, què en feu? Es traspassa o bé a servei judicial o bé al laboratori de drogues de la Generalitat que hi ha a Barcelona. Aquí no es queda res? No. Pels carrers corre el bulo de que ens quedem les drogues que requisem. Però sempre fem una acta i la persona afectada se'n queda una còpia, de manera que pot venir a reclamar-ho i si la droga no hi és, qui se la carrega és qui ha fet la intervenció. Estem en un país democràtic, en aquest tema hi ha transparència total.


Què passaria amb un policia que es dediqués a quedar-se la droga? En aquest aspecte el Codi Penal és més dur per a mi que per a tu. L'article 369 explica que s'aplicaria una pena superior en grau a l'autoritat, funcionaris públics, educadors, etc. En funció de la pena podria comportar fins i tot la inhabilitació o la presó. En funció de què s'aplica una multa superior o inferior en el cas d'una falta administrativa d'un ciutadà relacionada amb el consum de cànnabis? Això ho regula la llei de la protecció i la seguretat ciutadana 1/92: la multa mínima val 300 euros i el màxim són 3.000. I ara mateix hi ha un projecte llei que si fos aprovat suposaria que el màxim actual passés a ser el mínim. És a dir, si t’enxampessin consumint cànnabis a la via pública et suposaria una multa de 3.000 euros. Actualment un dels motius de queixa dels consumidors és que la xifra és una mica arbitrària ja que tant com si vas amb mig porro com si vas amb una bossa de 5 grams de maria et poden multar igual. Com calculeu l'import de la multa en proporció a la quantitat de droga? El policia redacta una acta on explica el context de l'actuació i per tant es tindran en compte diverses veremes com per exemple el lloc on has consumit, ja que no és el mateix que estiguis tu sol que a un parc on hi ha nens. També es poden tenir en compte els antecedents policials, no tenir-ne ajuda a que l'import de la multa sigui molt més suau. I en cas que l'infractor sigui un menor d'edat? Es porta el menor a les nostres dependències, es truca als pares i se'ls informa perquè el vinguin a buscar. Normalment amb això n'hi ha prou. Aleshores no es fa cap multa? En menors de setze anys no. En majors de setze la multa la podrien pagar els pares. Per acabar: legalització total, una major regulació de la venta, modificar la llei per eliminar-ne aspectes confusos o que tot es quedi com està? Si parlem tan sols del cànnabis, una modificació de la legislació actual. I per mi, no la legalització a portes obertes, però si la legalització amb una regulació. És a dir, que estigui legalitzat però que se'n reguli la venta i el consum. No veig malament que es legalitzi el cànnabis. Amb un altre tipus de drogues et diria rotundament que no.


ENTREVISTA A DANIEL MORENTE, CONSUMIDOR DE CÀNNABIS En Daniel Morente és un jove de 19 anys que viu a Girona. Actualment dedica la seva vida als estudis i a la pràctica de danses urbanes, concretament al breakdance. Ell es declara obertament consumidor de cànnabis i el seu punt de vista és molt important en aquest debat obert sobre la modificació de la legislació actual. Ens hem trobat en un cafè per parlar sobre el tema.

Per què consumeixes cànnabis i com el consumeixes? Consumeixo cànnabis perquè quan ho faig elimino l’energia negativa dins meu, només tinc ganes d’estar a gust i bé, se m’obre la ment i sóc més tolerant. A més si estic cansat em relaxa els músculs, m’agrada el seu sabor... i em ric molt, el qual fa que m’ho passi molt bé. Normalment fumo però també l’he provada cuinada en pastissos o mantega, però és clar, requereix més preparació que liar-se un porro.

Quants porros acostumes a fumar al dia? Doncs és difícil contestar exactament perquè no només fumo de la meva herba sinó també de la dels meus col·legues, a més que jo també els passo els meus porros. Això vol dir que un no es fuma gairebé mai un porro sencer, simplement es comparteix. No sabria dir-te un numero exacte de porros, però posa-m’hi un gram d’herba diari.

No notes efectes negatius? Bé, els efectes negatius diríem que venen si abuses. Per exemple si consumeixes molta marihuana se t’oblidaran les coses, o hauràs de consumir-ne molta per anar col·locat. A part d’aquests també n’hi ha d’altres per la gent que no en consumeix mai, ja que al no estar acostumats als seus efectes s’emparanoien i els pot venir una baixada de tensió. Però és clar tu t’has de conèixer, i si estàs bé amb tu mateix no et passarà res. Molta gent diu que la marihuana és dolenta, però jo em pregunto: què és el dolent, la marihuana o fumar-la? Per exemple si et fas un plat de cuina amb marihuana tu simplement n’estàs aprofitant els nutrients. En canvi et fumis un cogollo o una poma, serà dolent perquè el dolent és fumar.

Coneixes bé la normativa actual al respecte?


La veritat és que no. Sé que posen multes si t’enganxen fumant al carrer o si et registren i en portes. També que si t’enganxen amb bossetes de dos grams o bastant quantitat poden acusar-te de traficant. Però no crec que s’hagin de posar així per una planta. L’alcohol és legal i és molt més perillós, mor molta gent per culpa seva. El cànnabis no et fa veure al·lucinacions ni posar-te agressiu amb la gent, ni res per l’estil com per què hagi d’estar penalitzada, encara menys havent substancies molt pitjors a nivell de la salut pública.

Així doncs defenses una legalització total de la marihuana? Jo estic a favor de que cadascú pugui fer el que li apeteixi amb ell mateix mentre no afecti els demés. A mi m’agradaria poder fumar-me un porro tranquil·lament en un banc i que si passa un policia no l’hagi d’amagar, ja que si ho seguiré fent igualment, de què serveix que em posin multes o me les treguin?


ENTREVISTA A UN ANÒNIM: VENEDOR AMBULANT DE MARIHUANA Aquest personatge anònim és jove i estudiant. M’interessa molt conèixer com funciona el mercat negre de cànnabis, i també conèixer l’opinió d’una persona com ell. Per comoditat de la persona entrevistada les preguntes són en castellà.

¿Cuanto tiempo hace que empezaste a vender marihuana? Hace 3 años que empecé a vender, el primer año lo vendí todo de una misma entrega (a un intermediario) ya que no tenia agenda de clientes y eso hacia muy difícil mi inicio, pues no tenía a quien vender. El siguiente año ya pude meterme un poco más el en mundo y organizármelo por mi cuenta.

¿Cómo lo haces? ¿Plantas en tu casa para vender o compras grandes cantidades y las vendes a un precio superior? Siempre que he vendido ha sido de mi propia cosecha, nunca he vendido nada que no fuera de mi cultivo, de este modo vendo algo que sé lo que es. Es decir, lo he cultivado yo y puedo informar al cliente sobre cualquier apunte del tipo de variedad, tiempos de floración, tiempo de secado… Y por lo tanto puedo aclararle cualquier duda al cliente sobre el producto.

¿Cuánto suele costar el gramo? Aquí ya entra un pequeño debate que es el precio del gramo. Basándonos en que el comercio es ilegal no podemos tener una referencia sobre un mercado que marque el valor del gramo a X valor, pero sí que podemos seguir unas pequeñas pautas basándonos en el precio en que se vende en la calle. Las variedades de cultivo en exterior oscilan en un precio de 3 - 4,5€ aproximadamente, y las variedades de interior entre los 5€ - 7,5€. A partir de esas pequeñas pautas el precio puede variar dependiendo la época del año (en verano suele demandarse más y al haber poca cantidad este precio es superior) o dependiendo la potencia, sabor y variedad. Personalmente suelo vender mis variedades de exterior a 3,5€. Son muy buenas cosechas a un precio muy bueno con lo que la relación calidad-precio es bastante buena y de esta manera es mucho más fácil deshacerte de ella sin necesidad de meterse en problemas.


¿La venta de marihuana te permite ganar mucho dinero? ¿Cuanto al mes? más o menos. Sí, la venta de marihuana mueve mucho dinero. Este valor de ganancias es tan alto porque no hay que pagar impuestos ni nada que pueda degradar la ganancia. Depende de los meses: hay meses en que la demanda es muy alta y otros que es más baja. Haciendo una media entre los meses la ganancia mensual ronda los 150€.

Háblame de tus clientes. El tema de los clientes es algo que tengo muy en cuenta, mis clientes suelen ser conocidos y amigos porque no me gusta vender a gente ‘desconocida’. Intento evitar mover material entre gente que no conozco o que me da respeto. Si vendiera a todo tipo de clientes las ganancias mensuales serian mucho mayores por supuesto, pero es algo que prefiero evitar a cambio de tener un poco más de control sobre los clientes ya que no me interesa que se difunda mucho mi nombre. Prefiero que las ganancias sean un poco menores a cambio de una mayor seguridad. Por otra parte también me gusta ver y escuchar las opiniones de todos mis clientes, es algo que tengo muy en cuenta para poder mejorar en siguientes cosechas.

¿Qué edad acostumbran a tener los clientes? El tema de la edad es algo complicado, la mayor demanda esta entre los 15 y 20 años pero podemos encontrar consumidores con edades superiores a los 20 y a los 30. Nadie se da cuenta pero muchísima gente en España consume cannabis. No me gusta vender a clientes menores de 18 años, ya que como he dicho antes no me gusta meterme en problemas. Aun así hay que decir que alguna vez he vendido a menores que conocía y con los que tenia la certeza de que no iba a haber ningún tipo de problema.

Entonces conoces bien la ley. Sí, lógicamente sé como va el tema de la ley en este país respecto al tráfico y posesión de cannabis.

¿Trucos para que no te pillen? Como ya he dicho antes mi primera medida se basa en el conocimiento de los clientes y con esto quiero decir que los lugares de quedada y de más, sean como más discretos


mejor, y si es posible en un domicilio. En el caso de la venta en la calle siempre procuro andar natural, por que la expresión corporal es un punto muy importante a tener en cuenta cuando sabes que estas infringiendo las leyes, y siempre evito hacerlo en lugares donde pueda haber niños o simplemente peatones.

Si la marihuana fuera legal, ¿estarías dispuesto a abrir un negocio? En el caso de que la marihuana fuera legal me plantearía abrirlo, como recurso anticrisis ya que las cosas están como están. Pero si pudiera elegir entre el oficio de mis estudios o un buen negocio de marihuana, escogería sin pensarlo los estudios. Esto son pequeñas ganancias que me ayudan en épocas a superar los gastos semanales.

Legalización, ¿Solución para los consumidores o para los camellos? Para los consumidores, sin duda.


Cànnabis: Si o no?