Issuu on Google+

Nèstor Costa Cristina Vargas Esther Alberola Timea Iokh Andrea Cordero Lara Català


Comentari històric “Romanç de cec”

ÍNDEX -

CANÇÓ “ROMANÇ DE CEC”

-

ANÀLISI DE LA FONT.

-

ARGUMENTS PRINCIPALS I SECUNDARIS.

-

CONTEXT HISTÒRIC.

-

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LA BATALLA D’ALMANSA.

-

PERSONATGES IMPORTANTS.

-

DECRET DE NOVA PLANTA.

-

FRASE: “QUAN EL MAL VE D’ALMANSA A TOTS/ES ALCANÇA”.

-

VALORACIÓ DE LA CANÇÓ I DIFERENCIES ENTRE ANTIC RÈGIM I SISTEMA LIBERAL.

Pàgina 2


Comentari històric “Romanç de cec”

CANÇÒ “ROMANÇ DE CEC”

Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l’exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i donant raons, convencent a tots els llauradors que l'Arxiduc Carles ha promès suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al Borbó Felip V.

el país va tornar a obrir les arques per traure al carrer les senyeres contra el botifler i l'Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d'obedir i defendre les lleis. Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit borbó al de l'Àustria va vèncer d'un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres. Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.

Els reis i governants de tota Europa es posen a l'aguait i al plet s'aboquen, que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya i els dos aspirants una guerra van a provocar, buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals són els seus noms.

Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací. Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte; si voleu seguir, en els llibres està tot escrit.

Als pobles van renàixer les esperances d'arrancar el poder als nobles senyors i en poques setmanes el camí de València aplanaren; maulets i aliats dominaren pobles i ciutats; d'una punta a l'altra

Lletra: Vicent Torrent Miquel Gil: Triangle Manolo Miralles: Bandúrria, gra Enric Esteve: Llaudí

Vicent Torrent: veu, flauta dolça Ximet S. Caffarena: Flauta travessera Eliseu Parra: Gra Pep Gómez: Llaüt

Pàgina 3


Comentari històric “Romanç de cec”

Romanç de Cec es tracta d'una cançó amb una font secundaria, ja que el document esta escrit per un autor que és posterior als fets que exposa la cançó. Va ser escrita al principi del s. XVIII . Pel que fa al tipus de text, es tracta d'un tipus de text historiogràfic perquè el document està escrit per un historiador posterior als fets que s'exposen en la cançó amb una finalitat investigadora o científica. El seu àmbit és literari ja que es tracta d'una composició poètica. Ens troben davant d'un autor de text individual, escrit per Vicent torrent. Va nàixer a València el 1945, un músic intèrpret a la banda de música tradicional “All Tall” ; a part d'açò, a editat un parell d'obres personalment. L'objectiu o finalitat de la cançó es informar i transmetre informació dels fets que van succeir en la guerra de Successió, una lluita entre Felip de Borbó i l'Arxiduc Carles d’Àustria que finalitzà a la Batalla d'Almansa amb la derrota de l'exèrcit Maulet. El destinatari és públic, dirigit sobretot a la població valenciana o a qualsevol persona interessada en el tema tractat. L'argument principal d'aquesta cançó que estem treballant tracta sobre el que va passar des de l'any 1705 fins al 1707, és a dir, la Gerra de Successió. Els arguments secundaris son tots els fets que van succeir durant la disputa per Felip V i Carles II, així com la descripció o conseqüències negatives de la batalla d'Almansa (enfrontant maulets i botiflers) afectant internacionalment a les potències europees, el decret de nova Planta, els beneficis per als llauradors, lleis, costums, etc. Podem contextualitzar aquesta cançó en l’Antic Règim i concretament en la guerra de successió que va finalitzar amb el Tractat d'Utrecht (1701-1713). La causa principal d’aquest conflicte va ser la successió al tron d’Espanya quan va morir Carles II (sense descendència), varen nomenar a Felip V d’Anjou de la família dels Borbons i d’aquesta manera finalitzaria la dinastia dels Habsburg però Carles d’Habsburg va exigir el seu dret al tron (el poble preferia aquest últim con a nou rei i no a Felip V perquè, entre d’altres motius, tenien por d’unir Espanya i França davall un mateix monarca) i en aquest moment va començar el conflicte. Felip V d’Anjou defensat per la Corona de Castella i Carles d’Habsburg era recolzat per la Corona d’Aragó. Felip V va a guanyar aquesta guerra i Carles d’Habsburg es va desinteressar per regnar Espanya perquè en l’any 1711 va heretar l’Imperi Alemany (aquest fet va influir en la victòria de Felip V); tot seguit es va firmar el Tractat d'Utrecht (1713) on deia que Felip V era el rei d’Espanya sense drets sobre la corona francesa. Aquest rei borbònic va crear canvis en l’estructura de l’estat amb mesures centralitzadores amb la intenció de crear un estat molt més eficaç i un exemple d’aquestes mesures centralitzadores és el Decret de Nova Planta a través del qual aboliren els furs dels països que anaven en contra de la Corona de Castella.

Pàgina 4


Comentari històric “Romanç de cec”

Podem definir la Guerra de successió com una disputa que es creà després de la mort de Carles II de Castella i Aragó (1701), qui va morir sense successió. Es creà un conflicte internacional que va tindre lloc a Espanya. Els candidats a Rei eren Felip d’Anjou i l’Arxiduc Carles d’Àustria. Els que preferien l’Arxiduc feren un pacte militar amb Anglaterra i el van fer Rei. Així va començar una guerra civil. Més tard es veieren obligats a firmar el tractat d’Utrecht que posà fi a la guerra i feia a Felip d’Anjou Rei d’Espanya. La batalla de Almansa (25 d’Abril de 1707) va ser un enfrontament durant el conflicte de la Guerra de Successió, en el que Felip d’Anjou derrotà l’Arxiduc Carles d’Àustria. Aquesta batalla no va ser decisiva però va fer que el Regne de València fóra ocupat per les tropes borbòniques, quedant abolits els Furs, que Jaume I va promulgar, amb la publicació els Decrets de Nova Planta.

Dins dels personatges principals d’aquest conflicte podem nombrar a Baptiste Basset. Basset, nascut a Alboraia al 1654, fou el principal militar austriacista que encapçalà la revolta valenciana al capdavant dels maulets contra l’exercit de Felip V. Al capitanejar les revoltes que es van alçar als pobles de València enfront a les del rei Borbó, es va convertir en el cap dels maulets, els quals estaven formats per camperols valencians i catalans partidaris de l’Arxiduc Carles d’Àustria, amb la missió de lluitar contra els botiflers. Basset va prometre als llauradors valencians la llibertat del no pagament dels tributs, fet que va fer que fora jutjat i empresonat per ordre de Carles d’Àustria. La desastrosa derrota en Almansa al 1707 de les tropes de Carles d’Àustria va provocar que se li alçarà la condemna a Baptiste Basset i se li ordenà la reorganització de les tropes austriacistes. Aquest fet va ser impossible i només va poder organitzar la defensa de la ciutat de Barcelona fins a l’11 de setembre de 1714. Empresonat per les tropes castellà-franceses, va ser traslladat a Alacant i a diverses presons de Hondarribia i Segovia. Es va perdre el rastre de Basset en Segovia al 1719 després de les invasions de tropes franceses a la ciutat.

L’arxiduc Carles d’Àustria va nàixer a Viena el 1 d’octubre de 1685 i va morir el 20 d’octubre de 1740. Va ser emperador del Sacre Imperi Romà-Germànic, rei d’Hongria i rei de Bohèmia.

Pàgina 5


Comentari històric “Romanç de cec”

Va participar al bàndol austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola en contra de Felip V de França i vas ser pretendent al tron d’Espanya al morir Carles II que volia ficar com a hereu universal al Príncep Josep Ferran de Baviera, però aquest pla va eixir malament ja que aquest va morir de varicel·la i segons un Segon Tractat de Partició que feren Lluís XIV de França i Guillermo III d’Anglaterra amb el qual nombrarien successor de Carles i hereu del Regne d'Espanya, els Països Baixos espanyols , Sardenya i les Índies americanes a l’Arxiduc Carles d’Àustria.

Felip V de Borbó, nascut a Versalles el 19 de desembre de 1683, va ser el successor de l'últim monarca de la Casa d'Àustria, el seu tio-iaio Carles II, per la qual cosa es va convertir en el primer rei de la Casa de Borbó a Espanya. Quan Carles II estava a punt de morir hi havia dos pretendents a heretar-li: Felip d'Anjou (o Felip de Borbó) i l'arxiduc Carles d'Habsburg (o Carles d'Àustria). Encara que l'arribada d'aquest nou rei va ser ben rebuda en tots els territoris de la Monarquia Hispànica, no va ocórrer el mateix en la resta d'Europa. Anglaterra, Holanda i Àustria temien el que podia ser excessiu el poder dels Borbó amb Lluís XIV a França i Felip V a Espanya. I van formar una aliança enfront d'ells. Resultat de la qual va ser la guerra de Successió espanyola. La guerra no va tardar a començar després de la coronació. La casa d'Àustria comptava amb el suport dels territoris de Catalunya i Aragó, i Felip V comptava amb el suport del regne de Navarra i les tropes franceses. La guerra va tindre tres moments claus. El primer va ser la Batalla d'Almansa en la que Felip V es va annexar per a Castella els territoris de la corona d'Aragó. Felip V, juntament amb els botiflers, va derrotar les tropes de Carles d’Àustria i els seus maulets, on va obtindré el poder dels territoris de València i Aragó. Amb l’ascens del poder de l’Arxiduc Carles d’Àustria com a emperador d’Alemanya, les potencies europees retiraren les seues tropes i firmaren el tractat d’Utrecht, en els que Espanya perdia les seues possessions a Europa i conservava els territoris metropolitans, excepte Gibraltar i Menorca que van passar a Gran Bretanya, i els territoris d'ultramar.

Pàgina 6


Comentari històric “Romanç de cec”

Botifler prové del francès “beauté fleur” amb el significat de bella flor en referència a la flor del lliri. Aquest nom es va utilitzar a Catalunya per a referir-se als fidels de Felip V durant la Guerra de Successió espanyola i s’oposava als partidaris de Carles III. Alguns exemples de Botifler serien Manlleu Cervera o Centelles.

El Decret de Nova Planta és el conjunt de les lleis que va promulgar Felip V el 16 de gener de 1716 acabada la Guerra de Successió Espanyola , a l’inici del seu regnat i que implantaren l’absolutisme a la Monarquia d’Espanya i pel qual es van crear les noves institucions d'inspiració castellana que anaven a substituir les pròpies del Principat. Amb aquestes lleis el rei es va proclamar sobirà absolut dels regnes invocant un dret diví. D'aquesta manera s'imposava el càstig decretat per Felip V per haver-se decantat Catalunya en 1705 , com la resta d'estats que formaven la Corona d'Aragó dins de la Monarquia Hispànica. El sistema de govern de la monarquia espanyola es va extingir i s’imposà un règim de secretaries d’Estat executiu i jeràrquic .

La frase “Quan el mal ve d’Almansa a tots/es alcança” te lloc en la guerra de successió espanyola. Les tropes d’Alemanya, dirigides per Felip V, es varen enfrontar contra les de l’arxiduc Carles a la batalla d’Almansa. Almansa va ser derrotat, va perdre el dret territorial de valència. Felip V va imposar el Decret de Nova Planta, varen ser el conjunt de lleis que el Borbó va promulgar al principi del seu regnat, finalment va implantar l’absolutisme a Espanya. Aquesta frase encara es recordada i pronunciada al País Valencià, tant per els habitant d’Almansa com la resta de valencians.

Pensem que la cançó tracta un tema molt important per a la societat valenciana ja que el fet de que Felip V guanyés la Batalla d’Almansa provocà l’aboliment dels Furs que Jaume I va introduir, per això ens pareix molt rellevant aquesta cançó perquè resumeix el que va a ocórrer a aquesta disputa de caràcter internacional. Açò provocà un canvi de l’Antic Règim al Sistema Liberal. Les diferències que es van provocar van ser molt pronunciades. A l’Antic Règim hi havia una sobirania reial amb poder absolut, una societat estamental segons el naixement, on el Tercer Estament era l’únic que pagava impostos, a més a més l’agricultura era de subsistència i existien els gremis. Quan es va canviar al Liberalisme, hi havia una sobirania nacional amb un Estat de dret amb els poder executiu, legislatiu i judicial separats. La societat es dividia segons el nivell de riquesa. Econòmicament les lleis canviaren i hi va començar a haver llibertat per a crear empreses i per a contractar, es creà la garantia de la competència i la propietat privada.

Pàgina 7


Treball "Romanç de Cec"