Page 1

http://www.youtube.com/wa tch?v=SkQa7itfIRo

http://www.youtube.com/watch ?v=oXVSc2WBVFg&feature=relate d http://www.youtube.com /watch?v=qj-8k6l9VWE qj http://www.youtube.com /watch?v=77O1b_bdf-0

http://www.youtube.com/wat ch?v=37mFCJ6WUgA

http://www.youtube.com/watc h?v=bVhvSOcFv5g&feature=relat ed

http://www.youtube.com/wat ch?v=jYuOkeuNEHY


1979: Primer cas diagnosticat g a Nova York. Encara no es parlava p de SIDA. Símptomes p comuns dels afectats: sarcoma de Kaposi (càncer de pell) i Neumocistosis Pulmonar (Neumònia). 1981:

- Comença a anomenar-se “el càncer gay” o “càncer rosa” - Amb el temps apareixen casos en altres sectors de la població: consumidors h. via parenteral, heterosexuals, nens,... - Es diagnostica el primer cas a Barcelona

1982:

S'encunyà el terme SIDA

1983:

Es descobreix el retrovirus que origina la SIDA

1984:

Bategen al virus com VIH

1987:

Es descobreix el primer cas de transmissió mare – fill a España. 1er fàrmac antirretroviral

2000: Als 20 anys d'epidèmia, ONUSIDA estimava que son més de 36 milions de persones en el mon conviuen amb VIH/SIDA L’origen de la malaltia, es avui dia, desconegut. Hi ha hipòtesis molt diverses: -

Que es va originar al continent africà / Modificació del VHS dels micos -

Que es tracta d’una potent arma bacteriològica fora de control -

Fins i tot, que el virus de la SIDA, no existeix en realitat

Ú È L’ÚNIC CERT ES QUE LA FALTA DE CONEIXEMENT SOBRE L’EPIDÈMIA HA CONTRIBUIT A INCREMENTAR EL SENTIMENT DE POR EN LA POBLACIÓ


SIDA: “Síndrome d'immunodeficiència adquirida”. - Síndrome: conjunt de símptomes/ Carac. d’una malaltia. - Immunodeficiència: I d fi iè i d bilit debilitament t d l del sistema i t immunològic. - Adquirida: que no es tracta d’una malaltia hereditària, sinó i ó que una persona la l contrau t en un momentt de d la l seva vida. VIH: “Virus de immunodeficiència humana”. Existeixen dife. tipus dos dels quals son el VIH-1 i el VIH-2. Es important recordar que la prevenció de les ITS prevé la transmissió sexual per VIH. El tractament efectiu de les ITS disminueix el nivell del VIH en les secrecions genitals,, disminuint així les p probabilitats de transmissió del VIH. g


1. INFECCIÓ Ó INICIAL. El cos humà reacciona davant el virus mitjançant una resposta inmunitària i comença a generar anticossos específics contra l’VIH. 2. PERIODE FINESTRA / PERIODE D’ESPERA Te una durada de 2 – 3 mesos (12 setmanes), desprès de la pràctica de risc. Abans d’aquesta no es fàcil Encara que no siguin Ab d’ t fase f fà il detectar d t t els l anticossos. ti E i i visibles la persona portadora els pots transmetre. 3 FASE ASIMPTOMÀTICA/PERIODE DE LATÈNCIA 3. La persona portadora no te cap símptoma ni malaltia. Pot tenir una durada d’uns mesos o de molts anys. 4. FASE SIMPTOMÀTICA o SIDA. Apareixen malalties oportunistes: infeccions bacterianes greus, candidiasis esofàgica o pulmonar, pulmonar sarcoma de Kaposi, Kaposi pneumònies, pneumònies etc.. etc


La més coneguda: ELISA (1985). Ara no es necessari esperar setmanes després de la prova, es poden “detectar” abans mitjançant les proves ràpides del VIH: p petita mostra de sang g p punxada al dit,, orina i també saliva. (resultat en menys de 30 minuts). L prova es pott sol·licitar l li it all metge t de d capçalera l d manera La o de confidencial i gratuïta en centres d'informació i prevenció sobre la Sida i en centres sanitaris que depenen de la sanitat pública. i úbli

Din. ninos


Fluids transmissors

Entrada parts del cos

Pràctiques + a - risc

• Sang

• Recte

• P. P anal

• Semen (pre-

• Vagina

• P. vaginal

seminal)

• Gland

• Fel·lació

• Flux vaginal

• Interior de la

• Cunnilingus

• Llet materna

boca

• Anilingus (× receptiv@ que q q qui insereix)


TRANSMISSIÓ SEXUAL: SEXUAL relacions en les que es dona algun contacte amb sang o fluids genitals infectats. TRANSMISSIÓ Ó SANGUÍNIA: SANGUÍNIA Í Us compartit de xeringues, o altre material d’injecció i material d’higiene d higiene. TRANSMISSIÓ DE MARE – FILL intraúter, intrapart, lactància.

(VERTICAL): (VERTICAL):


-

Per picades d’insectes Per fer i rebre petons Per la saliva Per donar-li la mà a algú En utilitzar telèfons públics Al cinema Bevent en fonts públiques Als WC públics Per la convivència amb una persona portadora Per treballar,, estudiar,... , amb persones seropositives Per compartir gots i coberts A través d’animals domèstics Per mantenir pràctiques sexuals segures Per visitar un malalt En les piscines públiques En el gimnàs Per tocar poms i pestells de les portes.


€ Durant

les relacions sexuals: - Impedir p q que es p produeixi intercanvi de fluids corporals. Per a això les alternatives son: - Evitar relacions on intervinguin els genitals, penetració anal i/o contacte directe bucogenital directe. les, fer-ho fer ho amb mantenir-les - En cas de mantenir algun tipus de barrera: preservatiu masculí i/o femení i/o “quadrats” de làtex, ...


Durant el consum de drogues per via endovenosa intentar evitar que la sang de l’altre persona pugui entrar en el torrent sanguini. Algunes de les alternatives serien: - Evitar el consum de drogues. - Canviar la via d'administració de la substància; en lloc de consumir-la injectada, fer-ho fumada o inhalada. - No compartir la xeringa ni altre material d d’injecció, injecció, i a ser possible, utilitzar-ho nou cada vegada. - Desinfectar de manera adient l’equip d’injecció abans de que un altre usuari el faci servir. servir Din Deborah Din.


Les dones seropositives: - En cas de decidir tenir un fill, fer-ho en condicions òptimes i sempre sota control mèdic. èdi -

El part, sota prescripció mèdica, en alguns casos serà per cesària.

- Alimentació del neonat amb llet artificial.


Existeixen tres formes de lluitar contra qualsevol epidèmia: € € €

Eliminar la font de l' infecció Immunitzar a la població I t Interrompre la l cadena d d de ttransmissió i ió vírica íi

La forma més eficaç d’interrompre la cadena de transmissió es canviar els comportaments de risc per altres de preventius. €

El terme “prevenció” es utilitzat en diverses disciplines científiques des de fa molt temps. Es un concepte que sorgeix de la salut pública, en la qual s’utilitza per evitar y reduir la incidència de las malalties.


DIFERENTS TIPUS DE PREVENCIÓ I ELS SEUS OBJECTIUS (SEGONS LA OMS) PREVENCIÓ PRIMÀRIA EVITAR LA MALALTIA

PREVENCIÓ SECUNDÀRIA INTERVENIR EN L’EVOLUCIÓ NATURAL DE LA MALALTIA PREVENCIÓ TERCIÀRIA MILLORAR LA QUALITAT I L’ESPERÀNÇA DE VIDA


L’objectiu L objectiu de la PREVENCIÓ PRIMARIA en VIH es pot assolir de tres maneres: 1. Incrementant el grau d’informació i sensibilització de la població sobre la infecció per VIH i les conductes que afavoreixen la seva transmissió.

2. Promovent conductes sexuals saludables, especialment preservatiu mitjançant l'ús del preservatiu.

3 Afavorint ll’adaptació 3. adaptació ciutadana cap els programes i mesures de prevenció del virus. (Normalització de la informació a = graus)


d’intervenció Els àmbits d intervenció en prevenció de ll’VIH VIH estan catalogats en funció dels mecanismes de transmissió:

€ €

Prevenció de la transmissió sexual

P ió d l transmissió i ió sanguínia í i Prevenció de la

€

Prevenció de la transmissió vertical


Encara que des de 1995 s’ha enregistrat un descens del 24% dels casos de persones que han desenvolupat la malaltia; Espanya continua sent un d l països dels ï d’Europa d’E Occidental O id t l amb b més é iincidència idè i d de casos.


Més d’un d un 30% de les persones han tingut un “Diagnòstic Diagnòstic tardà tardà”;; el que suposa un grau sever d’inmunodepressió.


Aproximadament un 50% de les casos persones diagnosticades al 2009, 2009 no eren conscients de ser portadores del virus en el moment del diagnòstic.


LA MILLOR (I ÚNICA) VACUNA ES EL CANVI DE CONDUCTES

LA INFORMACIÓ I EL CONEIXEMENT NO SON SUFICIENTS PER A PRODUIR CANVIS DE CONDUCTES

LA PREVENCIÓ A D’ANAR DIRIGIDA A MODIFICAR LA PERCEPCIÓ INDIVIDUAL DE RISC I A L’ENTRENAMENT D’HABILITATS PRÀCTIQUES


Entre que faciliten (García E t els l factors f t f ilit ell canvii de d conducta d t destaquen d t (G í – Huete, H t 1993): 1993) ƒ

Informació: un nivell d'informació es imprescindible, però no suficient per generar canvis de comportament.

ƒ

Actituds: Son tendències de comportament o la manera en la que cada persona pensa actuar davant d’una determinada situació. El fet que una persona estigui a favor d’utilitzar el preservatiu en les seves relacions sexuals, no implica que ho faci quan arribi el moment. Aquestes actituds poden veure’s influenciades per diferents factors, ha decidit el que farem (p.e. factors en el moment en que ss’ha (p e No tenim cap preservatiu), la pressió del grup (utilitzar preservatius resta sensibilitat), factors culturals (p.ex. Que les noies son les que s’han de preocupar dels mètodes anticonceptius), etc.

ƒ

M t i t de d les l actituds: tit d per aconseguir i canvis i estables bl en ell comportament, Manteniment les actituds han de ser estables. Per a això es poden dissenyar diferents estratègies, com l’entrenament d’agents de salut a la comunitat, la creació de materials educatius específics per les poblacions diana, etc.

ƒ

Accessibilitat: S’ha de facilitar l'accés als recursos necessaris per la prevenció, per exemple, els preservatius i també centres d'anàlisis, d’atenció, formació, etc.

ƒ

Discriminació: la por a ser marginat per ser portador del VIH provoca que moltes persones evitin anar a demanar informació o atenció, o fins i tot a realitzar-se la prova de detecció dels anticossos.


Qü ti Qüestions claus: l : Per què els individus s’exposen a situacions que impliquen risc i per lla salut? l ? Es un problema d’informació? De conscienciació? Es desconeix el risc de les relacions sense protecció? Per ventura no sabem els joves posar en pràctica les mesures que ens protegeixen de la malaltia?


Anàlisis A àli i funcional f i l del d l comportament t t de d Risc Ri (Ramon (R B é Bayés, 1989): CONSEQÜÈNCIES A CURT TERMINI

CONSEQÜÈNCIES A LLARG TERMINI

CONDUCTA SEXUAL DE RISC

PLAER (SEGUR...)

INFECCIÓ (POSSIBILITATS)

CONDUCTA SEXUAL DE PROTECCIÓ

DEMORA EN L’OBTENCIÓ DE PLAER (SEGUR ...)

EVITAR UNA “POSSIBLE” INFECCIÓ


Com fomentar comportaments preventius? ti ?


Model P.R.E.C.E.D.E** P.R.E.C.E.D.E** (“Predisposing, Reinforcing and Enabling Causes for Educational Diagnosis Evaluation” )

ƒ

Variables predisponents: Inclouen la informació, les actituds, els valors i les creences.

ƒ

Variables bl facilitadores: l d es refereixen a les habilitats per desenvolupar els comportaments preventius, els recursos (materials) i accessibilitat als mateixos (per disponibilitat per factors personals).

ƒ

Variables reforçants: actitud, conducta i resposta del medi (conseqüències obtingudes en la família, la parella, ll’escola, escola, per desenvolupar conductes saludables) .

** Green, Kreuter, Deeds y Patridge (1980)


1. Variables de caràcter cognitiu. a) b) c) d) e) f) g)

Biaixos en la informació i creences errònies. Percepció normativa. normativa Percepció de trobar-se en risc. Percepció de la gravetat de la malaltia. Percepció de la capacitat per adoptar conductes protectores. Nivell de preocupació. P ió de d que els l canvis i conductuals d l reduiran d i l riscos. i Percepció els

2. Variables actitudinals. actitudinals. 3. Variables conductuals. conductuals. a) b) c) d) e) f)

Consum d’alcohol i altres drogues. Varietat de parelles. Utilització correcta del preservatiu. sol·licitar parella Habilitat per sol licitar sexe segur en la parella. Assertivitat davant les situacions de sexe segur. Accés a mètodes de prevenció.

4. Altres variables. a) b) c) d) e)

Diferencies de gènere. Orientació sexual. Inici primerenc en les relacions. Creences religioses. Proximitat a les persones afectades pel virus.

Prevenció VIH  

Informació bàsica VIH