Page 1

Dossier del trimestre Sistemes operatius

Alumne: ​O’Donnell Del Caño Laín Professor: ​Roberto Pérez García Assignatura: ​Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T C. E. San Francisco


Tasca - Dossier del 1r Trimestre

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

ÍNDEX DE TASQUES TASCA

IND / COL

1. Guió de recerca individual Llistat de punts o aspectes importants sobre el tema de S.O que volíem treballar perquè ens cridaven l’atenció. 2. Guió de recerca col·lectiu Posada en comú de tots els punts que vam incloure al nostre guió inicial per crear-ne un comú pel grup de ciències. 3. Recerca d’informació de S.O Investigació poc profunda dels punts decidits al guió col·lectiu.

IND〿

COL

El treball va estar realitzat només per la meitat del grup. Els altres no van participar activament.

COL

En el meu cas, només la vaig fer servir com a suport gràfic per la resta de la classe, ja que coneixia el tema que explicava.

COL

Els apunts estaven molt bé, tot i que vam profunditzar massa sobre algunes que es van treure.

L’examen va ser molt didàctic, ja que la majoria d’exercicis no eren gaire complicats i estaven disfressats de jocs per l’alumnat.

COL

5.5. Prova avaluativa (solucionari) llicències i drets d’ús C. E. San Francisco

En el cas del meu grup no vam fer una posada en comú amb el grup de lletres, ja que el nostre equip està format només per alumnes del grup de ciències.

Alguns membres del grup van afegir punts innecessaris a la presentació que no es van poder explicar correctament a la resta de la classe.

5. Fem de profes Activitat didàctica que profunditzava sobre una part concreta del temari.

5.4. Prova avaluativa - llicències i drets d’ús Prova pràctica sobre els conceptes de llicències i drets d’ús.

Tots els apartats es van pensar sense haver fet cap mena de recerca prèvia sobre el tema de S.O.

COL

COL

5.3. Apunts de llicències i drets d’ús Resum-esquema sobre les llicències més importants conegudes.

OBSERVACIONS

Cal dir que en el nostre cas el treball ens va sortir molt bé i tota la informació era correcte.

4. Presentació del treball de recerca d’informació dels S.O Exposició col·lectiva amb l’objectiu de determinar els punts forts i dèbils del nostre grup durant la recerca de S.O.

5.2. Presentació de llicències i drets d’ús Presentació per punts sobre el contingut que es volia explicar.

Inclòs en dossier

COL

COL

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Aquest estava fet a mà, de tal manera que el vam tenir a

Professor: Roberto Pérez García


Tasca - Dossier del 1r Trimestre

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

Solucionari de la prova avaluativa.

disposició durant tota l’estona.

6. Valoracions i conclusions de l’activitat fem de profes Resolucions i opinió sobre totes les exposicions de l’activitat fem de mestres.

Vam profunditzar molt sobre cada grup en una valoració sobre treball i contingut en l’àmbit cooperatiu i després vam avaluar individualment a cada persona.

Vaig ampliar l’apartat de maquetació afegint alguns consells per fer-ho correctament.

7. Recerca d’informació del projecte Cerca de conceptes per crear el format de la nostra revista digital. 8. Resums-esquemes de S.O Treball previ a l’examen per tenir clar els conceptes que entraven.

COL

IND〿

IND〿

Inicialment em faltaven algunes parts, ja que alguns grups no van compartir la seva informació,

LLEGENDA ✔ Sí ❌ No IND〿 ​Individual COL

​col·lectiu

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


S.O _ Recerca d’informació 1. Introducció Som el grup 4D format per Sara Alonso Peirón, O'Donnell Del Caño Laín i Eric Herranz Bernal. Durant aquest treball ens centrarem a explicar els punts més importants sobre els sistemes operatius, des dels seus orígens i creadors fins als nostres dies. La primera tasca que vam realitzar abans de començar amb la recerca d'informació, va ser la creació del guió inicial en petits grups. Aquesta feina és la més important de tot el procés, ja que és aquella en la que hem d'expressar tots els nostres dubtes i quins punts volem investigar dins del tema per posteriorment, dur a terme una bona recerca. Una de les diferències principals aquest any en el tema del guió inicial és que l'hem creat nosaltres mateixos i no ha estat proporcionat pel professor. A continuació vam exposar totes les idees dels diferents grups i vam escollir aquelles més interessants o que tenien interès de currículum. Un cop les anteriors fases han estat completades, vam començar amb la recerca. Tenint en compte que hi havia una gran varietat de punts, el nostre grup va decidir agrupar-los per temes i distribuir-los entre els diferents membres del grup. Cal dir que, tot i que la recerca inicial es va dur a terme de forma individual, un cop aquesta ha finalitzat, tots els membres del grup es van encarregar de revisar la informació dels altres companys i corregir-la en cas que aquesta no fos correcte. Tot i que el guió inicial de recerca no ho feia, nosaltres vam decidir incloure alguns altres punts que ens van semblar rellevants per la recerca. Un altre aspecte molt important a tractar són les fonts d'informació. Vam parar especial atenció a aquest punt i ens vam encarregar que tots aquells enllaços dels quals extraguéssim informació, fossin fiables i de fonts oficials. Aquest treball és pel professor Roberto Pérez García amb data d'entrega màxima pel dia 4 d'octubre de 2019.


Recerca d’informació - sistemes operatius

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

2. Els sistemes operatius Un sistema operatiu és un conjunt de programes que tenen com a objectiu permetre la utilització de totes les parts físiques d’un ordinador, és a dir, el hardware. Un sistema operatiu sincronitza tots els programes del software amb el hardware pel seu correcte funcionament. La informàtica va sorgir a la II Guerra Mundial, en la dècada dels 40. En aquella època no existia ni tan sols el concepte de "Sistema Operatiu" i els programadors interactuaven directament amb el maquinari dels ordinadors treballant en llenguatge màquina.

3. Orígens i primers avenços 3.1. Dècada dels 40 Es pot considerar com l’aparició de la primera generació d’ordinadors, en els que s'accedeix directament a la consola de l’ordinador des de la qual s'actua a través d’uns interruptors que permeten donar al programa directament les instruccions i introduir-ne de nous. En aquella època no existien els sistemes operatius, i els programadors havien de programar sense ajuda dels sistemes, fent-ho una tasca molt llarga. Abans els ordinadors eren màquines molt costoses el que feia que estiguessin molt sol·licitades i que només poguessin utilitzar-se en períodes breus de temps.

C. E. San Francisco

Informàtica 4rt ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Recerca d’informació - sistemes operatius

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

3.2. La dècada de 1950 El concepte de Sistema Operatiu sorgeix a aquesta dècada. El primer Sistema Operatiu de la història va ser creat el 1956, i li van anomenar “ordinador IBM 704”, i bàsicament l'únic que feia era executar un programa quan l'anterior acabava. Es van desenvolupar noves parts per aquests nous sistemes: ❏ monitor resident: ​Es limitava a carregar els programes a memòria, llegint-los d'una cinta o de targetes perforades, i executar-los. ❏ Processament per lots: ​Com a solució per optimitzar el temps de treball, en una mateixa cinta o conjunt de targetes, es carregaven diversos programes, de manera que s'executessin un a continuació d'un altre sense perdre temps. ❏ Emmagatzematge temporal: ​El seu objectiu era disminuir el temps de càrrega dels programes, fent simultània la càrrega del programa o la sortida de dades amb l'execució de la següent tasca.

3.3. La dècada de 1960 Es produeix una revolució en el camp dels Sistemes Operatius. Sorgeixen nous conceptes com el sistema multiusuari, sistema multiprocessadors i sistema en temps real. ❏ Multiprogramació: ​Permet emmagatzemar un conjunt adequat de tasques en cada moment i utilitzar de manera òptima els recursos disponibles. ❏ Temps real: ​Aquests sistemes es fan servir en entorns on s'han de processar en temps molt breus un gran nombre de dades, majoritàriament externs a l'ordinador. Si el sistema no respecta les restriccions de temps en què les operacions han de lliurar el seu resultat es diu que ha fallat. És en aquesta dècada quan apareix UNIX, la base de la gran majoria dels Sistemes Operatius que existeixen avui dia.

C. E. San Francisco

Informàtica 4rt ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Recerca d’informació - sistemes operatius

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

3.4. Dècada de 1970 i 1980 Es produeix un boom en qüestió d'ordinadors personals, acostant aquests al públic en general de manera impensable fins llavors. Això fa que es multipliqui el desenvolupament, creant-se el llenguatge de programació (dissenyat específicament per substituir el codi UNIX). A conseqüència d'aquest creixement d'usuaris, la gran majoria d'ells sense cap coneixement sobre llenguatges de baix o alt nivell, va fer que en els anys 80, la prioritat a l'hora de dissenyar un sistema operatiu fos la facilitat d'ús. En els 80 van néixer sistemes com MacOS, MS-DOS, Windows.

C. E. San Francisco

Informàtica 4rt ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Recerca d’informació - sistemes operatius

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

4. Principals empreses que operen amb S.O. Els tres sistemes operatius més habituals o més coneguts són: Windows que funciona en els ordinadors amb processadors d'Intel i AMD (els més comuns), Mac OS ho fa únicament en els ordinadors d'Apple i Linux que funciona en les dues plataformes, encara que està més preparat per la primera.

4.1. Windows És el S. O més usat al món i la majoria dels programes solen desenvolupar-se per a aquest sistema.

➔ Interfície gràfica Aquest es coneix com a Escriptori. Totes les aplicacions i funcions de Windows se succeeixen dins de l'entorn d'una finestra, que té les següents propietats: ❏ Es pot moure a qualsevol part de l'Escriptori. ❏ Es pot modificar la seva grandària lliurement. ❏ Es pot maximitzar, fer que ocupi la totalitat de l'Escriptori. ❏ Es pot minimitzar, reduint la seva grandària a una icona. ❏ Es pot tancar, tancant al seu torn el programa que s'executa en ella. En la part inferior de l'Escriptori es troba la barra de tasques que compleix una doble funció, albergar el menú d'inici i mostrar les icones principals als diferents programes per seleccionar d'una forma ràpida i directa.

Administració i els usuaris Un mateix ordinador pot ser utilitzat per diferents persones, Windows permet mantenir perfils diferents dels usuaris perquè les accions i preferències d’un, no interfereixin a un altre usuari. S’anomena ​“multiusuari”​. Cada usuari registrat disposa d’un nom d’usuari i una contrasenya a l’inici de sessió.

El sistema d’arxius Per accedir als arxius emmagatzemats, Windows utilitza una eina anomenada ​“Explorador de Windows”.

Organització d’arxius i carpetes Dins d’una unitat s'emmagatzemen arxius o fitxers ordenats en forma de carpetes, també anomenades “directoris”. ​L’estructura es denomina ​“arbre de carpetes”. L’extensió li diu a Windows de quin tipus és l’arxiu anomenat i com operar amb ell. L’Explorador mostra una icona per a cada extensió, de manera que és possible identificar els diferents arxius d’una manera visual i senzill.

C. E. San Francisco

Informàtica 4rt ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Recerca d’informació - sistemes operatius

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

Els programes i eines Disposa d’una sèrie d’eines i petites aplicacions de base que permeten realitzar operacions de configuració i gestió de l’ordinador.

4.2. Linux A diferència dels altres S. O. Linux destaca per dues característiques: ❏ Programari lliure: ​És un programari que ofereix als seus usuaris la possibilitat d’usar-ho, estudiar-ho, modificar-ho i distribuir còpies lliurement. Sol ser gratuït o només costa el preu de suport el qual es distribueix. ❏ Codi obert: ​EL programes són creats mitjançant una sèrie d’ordres, en aquest tipus de S. O, l’usuari té accés a elles i les pot modificar. La interfície gràfica i l’intèrpret de comandos En Linux (anomenat terminal o consola) té gran potència i versatilitat. En els últims anys les interfícies gràfiques d’aquest han sofert un desenvolupament de gran potència i control del sistema i un aspecte agradable. Existeixen dues famílies principals: ❏ Gnome. ❏ KDE. L’administració i els usuaris És multiusuari que permet l’existència de perfils d’escriptori independents per a cada usuari, i el sistema de seguretat facilita la privadesa de les dades emmagatzemades. Per iniciar sessió s’identifiquen amb un nom i contrasenya. Cada usuari té una carpeta personal. L’administrador té accés a tot el sistema. El sistema d’arxius La major part dels programes són programari lliure. Poden ser descarregats d’internet i instal·lats en ordinador sense cost monetari. Disposen de programes que faciliten triar els programes instal·lats en el sistema com seleccionar-los d’una llista i esperar que es realitzin tasques automàtiques de descàrrega i instal·lació.

C. E. San Francisco

Informàtica 4rt ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Recerca d’informació - sistemes operatius

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

4.3. Mac OS És el nom del primer sistema operatiu d’Apple per a ordinadors Macintosh. El Mac OS sorgeix en 1984 com un intent de sistema operatiu més accessible a l’usuari, en contrast amb els sistemes basats en intèrprets de comandos, com el MS-DOS. Es va crear com S. O completament gràfic, una iniciativa que acabaria sent seguida per uns altres, principalment per MS Windows.

5. Inconvenients dels Sistemes operatius Es tractava de sistemes grans, complexos i costosos, ja que abans no s'havia construït res similar i molts dels projectes desenvolupats van acabar amb grans costos molt per sobre del pressupost inicial i molt després del que es marcava com a data de termini.

A més, tot i que formaven una capa entre el sistema i l'usuari, aquest havia de conèixer un complex llenguatge de control per realitzar els seus treballs. Un altre dels inconvenients és el gran consum de recursos que ocasionaven, a causa dels grans espais de memòria ocupats, així com el temps de processador consumit. És per això que es va intentar posar empeny en millorar les tècniques ja existents de multiprogramació i temps compartit.

C. E. San Francisco

Informàtica 4rt ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Recerca d’informació - sistemes operatius

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

6. Parts del hardware

La CPU o torre

Font d'alimentació

Placa base

Microprocessador

El xip set

La memòria RAM

BIOS

Ranures d'expansió

Els ports

Targeta gràfica

Unitat òptica

Unitats externes

C. E. San Francisco

Informàtica 4rt ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Recerca d’informació - sistemes operatius

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

7. Parts del software El sistema operatiu està compost per un software que s'utilitza per gestionar el sistema. Aquest software està compost per: ■

El ​nucli o kernel​: representa les funcions bàsiques del sistema operatiu, com per exemple, la gestió de la memòria, dels processos, dels arxius, de les entrades/sortides principals i de les funcions de comunicació.

L'intèrpret de comandos​: possibilita la comunicació amb el sistema operatiu a través d’un llenguatge de control, permetent a l'usuari controlar els perifèrics sense conèixer les característiques del maquinari utilitzat, la gestió de les adreces físiques, etcètera.

El sistema d'arxius​: permet que els arxius es desin en carpetes en una estructura d'arbre.

C. E. San Francisco

Informàtica 4rt ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Recerca d’informació - sistemes operatius

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

8. Diferències entre software lliure i comercial Software lliure Són aquells que estan sota una llicència lliure i que el seu ús, modificació i distribució són permesos als usuaris. Les principals llicències de programari lliure són GPL i LGPL. La primera, destinada a usuaris que puguin incorporar-li modificacions o que puguin afegir el programari lliure a un treball propi i la segona, és més lliure i destinada fins i tot a programari comercial. Programari Lliure no implica necessàriament que és gratuït, molts programaris lliures poden ser venuts o incorporat a ells la venda de consultoria o altres serveis.

➔ ➔ ➔ ➔

Exemples de Softwares Lliures Sistema Operatiu Linux Llenguatges Java i PHP Base de dades MySQL Programa d'oficina Open Office

Software Comercial És aquell que té un propietari i el seu ús es permet mitjançant una llicència comercial i que s'ha de pagar. El Programari Comercial no és diferent de qualsevol altre producte comercialment, tot i que paguem per un software d'aquest tipus només estarem rebent la llicència o dret d'ús.

➔ ➔ ➔ ➔ ➔

Empreses més importants en el mercat de programari comercial Microsoft Adobe Corel Autodesk Apple

Exemples de Software Comercial ➔ Sistema operatiu Windows ➔ Paquet d'oficina Office (Word, Excel, PowerPoint) ➔ Aplicació per al tractament d'imatges PhotoShop

C. E. San Francisco

Informàtica 4rt ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Recerca d’informació - sistemes operatius

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

9. Instal·lació i Drets d'ús. ➔ Llicència​: Perquè aquelles actualitzacions que l'empresa doni accés als usuaris estiguin disponibles, cal que aquestes últimes no tractin de piratejar o accedir a contingut propietat de l'empresa. També cal que l'usuari no tracti d'instal·lar el software propietat de l'empresa en cap altre hardware que no siguin aquells que l'empresa permeti. ➔ Dispositiu​: Aquesta norma indica que un sistema hardware creat expressament per la marca específica, només podrà funcionar si el software és d'aquesta mateixa marca. ➔ Restriccions​: Les empreses distribuïdores de sistemes operatius es reserven tots els drets sobre la marca no concedits expressament en aquest contracte. Per exemple, aquesta llicència no permet fer modificacions sobre el sistema operatiu.

10. Manteniment El maquinari dels servidors requereix un manteniment similar al dels ordinadors d'ús comú, tot i que amb algunes excepcions. Com estan més temps encesos, és més fàcil que pateixin sobreescalfaments, que la brutícia penetri en el seu interior i siguin més sensibles a la manca de neteja. Per això, els servidors solen moltes vegades aïllar-se en armaris rack, que són uns prestatges metàl·lics en forma vertical, especialment preparats per connectar diversos tipus de servidors i dispositius. Malgrat aquesta precaució, és important que es netegin els servidors per dins, a través de bufadors elèctrics, especialment pel que fa als ventiladors, component crucial per mantenir una adequada ventilació i evitar possibles sobre escalfaments.

C. E. San Francisco

Informàtica 4rt ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Recerca d’informació - sistemes operatius

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

11. Fonts d’informació sites.google / ​Funcions d’un sistema operatiu <​https://sites.google.com/site/mariatehja/funcions-d-un-sistema-operatiu​> (19 de Juny 2012) [consulta: 1 d’Octubre 2019] (O’Donnell Del Caño) Ubaldo Jarquín / ​El primer sistema operativo de la historia <​https://prezi.com/g5bk_fdvd-np/el-primer-sistema-operativo-de-la-historia-fue-creado​> (19 d’agost 2014) [consulta: 1 d’Octubre 2019] (O’Donnell Del Caño) Preceden / ​Història i evolució dels sistemes operatius <​https://www.preceden.com/timelines/168339-historia-y-evoluci-n-de-sistemas-operativos​> (2019) [consulta: 1 d’Octubre 2019] (O’Donnell Del Caño) Retro informàtica / ​Història dels sistemes operatius <​https://www.fib.upc.edu/retro-informatica/historia/so.html​> (16 de Febrer 2019) [consulta: 1 d’Octubre 2019]

(O’Donnell Del Caño)

XTECBlogs / ​Espais. Els mitjans de comunicació a l’aules <​https://www.fib.upc.edu/retro-informatica/historia/so.html​> (2 de Setembre 2008) [consulta: 1 d’Octubre 2019]

(O’Donnell Del Caño)

Blogger / ​Història de la computació <​http://tomasipucha.blogspot.com/2012/05/los-primeros-sistemas-operativos.html​> (2 de Setembre 2008) [consulta: 1 d’Octubre 2019] (O’Donnell Del Caño) Apple INC. / ​Propietat jurídica <​https://www.apple.com/es/legal/intellectual-property/​> (2019) [consulta: 1 d’Octubre 2019]

(O’Donnell Del Caño)

Des de Linux / ​Diferències entre un software lliure i gratuït <​https://blog.desdelinux.net/cual-es-la-diferencia-entre-el-software-libre-y-el-software-gratuit o/​> (6 de Novembre 2017) [consulta: 1 d’Octubre 2019] (O’Donnell Del Caño) Microtech / ​Diferències entre llicències de software <​https://www.microtech.es/blog/diferencias-entre-licencias-de-software-freeware-software-lib re-adware-y-shareware​> (23 d’agost 2018) [consulta: 1 d’Octubre 2019] (O’Donnell Del Caño)

C. E. San Francisco

Informàtica 4rt ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


sistemes operatius S. O.

Sara Alonso Peirón

O’Donnell Del Caño Laín

Unai Castejón Barreda

Eric Herranz Bernad


Tasques realitzades

Guió inicial

Recerca d’informació

Redacció del treball

2


Guió inicial ❏

Què són els S.O?

Orígens i primers avenços

Principals empreses que operen amb S.O.

Parts del software / hardware

Tipus de software

Drets d’ús

Manteniment

3


Recerca d’informació S.O. PARTS A DESTACAR

DIFICULTATS

❏ Parts del software

❏ Llicències i drets

❏ Tipus de software

❏ Instal·lació

❏ Orígens i desenvolupament

❏ Distribució

❏ Windows

❏ Mac OS

4


Treball grupal PARTS A DESTACAR ❏ Distribució equitativa

DIFICULTATS

❏ Bona presentació

❏ Comunicació amb alguns membres.

❏ S’ha llegit i corregit tot el treball

❏ Retard amb la recerca individual ❏ Contrastar

5


Tasques a fer Fem de professors

Exercicis autoavaluació

Examen final

6


GrĂ cies per la vostra atenciĂł Alguna pregunta? 7


Llicències de software i drets d‘autor Recerca d’informació

Grup​: 4D ➢ Sara Alonso Peirón ➢ O’Donnell Del Caño Laín Professor​: Roberto Pérez García Assignatura​: Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T C. E. San Francisco


Tasca: Fem de mestres _ Llicències i drets d’autor

4D: Alonso / Del Caño

Índex 1. 2. 3.

4. 5.

Introducció Llicències de software Tipus de llicències 3.1. Llicència de software lliure 3.2. Llicència de domini públic 3.3. Software Semi-lliure 3.4. Llicència de Software propietari 3.5. Llicència de Software Comercial 3.6. Llicència Freeware 3.7. Llicència Shareware 3.8. Copyright 3.9. Copyleft 3.10. Creative Commons 3.11. Llicències GPL (llicència Pública General Reduïda de GNU) 3.12. Debian (Debian Free Software Guidelines) 3.13. BSD (Distribució del Software Berkeley) 3.14. Llicència tipus MPL 3.15. X. Org 3.16. Llicència CRIPPLEWARE 3.17. Llicència Abandonware 3.18. Llicència Careware 3.19. Llicència de Software OEM 3.20. Llicència de Software Retail 3.21. Open Source 3.22. Llicències de software estranyes o molt poc utilitzades Cloenda Fonts d’informació

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres _ Llicències i drets d’autor

4D: Alonso / Del Caño

1. INTRODUCCIÓ Som el grup 4D format per Sara Alonso Peirón, Unai Castejón Barreda, O'Donnell Del Caño Laín i Eric Herranz Bernal i durant aquest treball mostrarem tota la recerca d'informació necessària sobre un tema molt concret dels sistemes operatius per dur a terme l'activitat "fem de mestres". La tasca fem de mestres, consisteix a realitzar una classe d'una hora com a professors en la qual, en el nostre cas, haurem de tractar sobre les diferents llicències de software que podem trobar i quines són les seves restriccions, explicant-les a tota la classe i, posteriorment, comprovar que hagin entès els principals conceptes. Primerament cal fer la recerca d'informació. Tot i que a l'anterior treball ja vam dur a terme la recerca dels continguts que inclou aquest treball, va ser de forma molt superficial, és a dir, que no vam profunditzar gaire sobre el tema, que és precisament el principal objectiu d'aquesta tasca. En el nostre cas, hem parlat sobre les principals llicències de software, els seus subtipus, i ara sí, breument, sobre les menys conegudes. A continuació, cal fer els principals preparatius per dur a terme la classe. Els requisits mínims són uns apunts amb el contingut resumit pels nostres companys i companyes, de tal manera que puguin seguir la classe amb ells. Una presentació que faci de suport visual per explicar tot el temari i que ens ajudi a marcar la classe i una petita prova d'avaluació per comprovar si la gent ha entès el contingut explicat per nosaltres. D'altra banda, també es poden fer altres tasques opcionals, no només per pujar la nota que se'ns donarà un cop acaba la nostra exposició, sinó també perquè la classe pugui adquirir els coneixements d'una manera més entenedora. Nosaltres hem decidit fer un glossari semblant a una mena d'esquema a més dels apunts, que contindrà de forma molt esquematitzada tota la informació de la presentació i els apunts per poder estudiar a partir dels conceptes bàsics del contingut. També una mena d'exercici pregunta-resposta, però amb la diferència que aquest serà amb activitats més didàctiques i divertides i no seguirà les pautes establides per dur a terme l'examen. Finalment crearem alguns exercicis perquè la classe pugui practicar a casa tot el que hem fet, naturalment aquest aniran amb el solucionari inclòs perquè puguin posteriorment autocorregir-se. Aquest treball és pel dia 19 d'octubre del 2019 pel professor Roberto Pérez García, tot i que les exposicions o classes es duran a terme a partir del dia 23 d'Octubre en l'ordre que es consideri més adequat.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres _ Llicències i drets d’autor

4D: Alonso / Del Caño

2. LLICÈNCIES DE SOFTWARE Contracte existent entre l'empresa a la qual pertany els drets d'autor del software i l'entitat o l'usuari que adquireix aquest per donar-li un ús. Un programari té protecció al seu codi font. L'única excepció és el programari en domini públic. A la llicència s'especifiquen les obligacions que han de complir tant l'empresa propietària del software com l'usuari que el faci servir. Inclou punts com ara: ❏ Termini de temps en el que l'usuari tindrà la llicència. ❏ Tenir en compte les regulacions de cada país. ❏ Es pot realitzar una còpia de seguretat del software per qualsevol problema amb el mateix. ❏ Penalitzacions i clàusules segons el grau d'incompliment del contracte.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres _ Llicències i drets d’autor

4D: Alonso / Del Caño

3. TIPUS DE LLICÈNCIES 3.1 Llicències de software Lliure Molts usuaris pensen que aquest programari és gratuït, però el fet de ser un lliure no implica que ho sigui; a més, tampoc vol dir que aquest no tingui cap mena de regulació legal, és tot aquell que ofereix al seu consumidor el codi font original; i a més, li dóna permís per utilitzar-lo, modificar-lo i distribuir-lo amb, o sense modificacions. Si un programa és lliure, pot ser inclòs en un sistema operatiu també lliure. Un exemple d'aquest tipus de programari és Linux; el qual ha estat utilitzat per la comunitat pel disseny de sistemes operatius que es fan servir sota la llicència de programari lliure. Aquesta llicència pot dividir en altres tipus que contenen clàusules més específiques i es regulen principalment per una llicència anomenada Copyleft.

3.2 Llicència de domini públic És tot aquell programari distribuït sense cap mena de restricció cap a l'usuari final per part del propietari. Per tant, el seu codi pot ser modificat, utilitzat i distribuït per qualsevol; i a més, els mateixos usuaris tenen la capacitat de llicenciar les seves pròpies versions lliurement.

3.3 Software Semi-Lliure Aquesta llicència ofereix el contingut a l'usuari de manera gratuïta per al seu ús, distribució, còpia i, en alguns casos, se li permet fer algunes modificacions. No obstant això, no se'ls considera programari lliure i no permet que es pugui distribuir, sigui una còpia o sigui una modificació, és a dir, que la llicència que es dóna a l'usuari no és lliure, només permet fer modificacions sense cap mena d'objectiu econòmic.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres _ Llicències i drets d’autor

4D: Alonso / Del Caño

3.4 Llicència de Software Propietari L'autor del projecte limita els drets de còpia, modificació i re-distribució del seu projecte. I en cas que l'usuari final vulgui portar a realitzar qualsevol de les accions, requereix pagar una certa quantitat de diners a l'autor per tindre dret a fer-ho.

3.5 Llicència de Software Comercial S'anomena aquest tipus de llicència a tot software desenvolupat amb intencions de ser comercialitzat. Per aquest, pot ser fàcilment confús amb el software propietari. També, existeix el software que pot ser lliure o propietari. Aquestes llicències restringeixen llibertats dels usuaris a utilitzar, modificar, copiar i distribuir el software.

3.6 Llicència Freeware Aquesta llicència dóna lliure dret a l'ús i còpia d'un programari de software sota els termes que imposi el mateix autor d'aquest, però alhora, no permeten la seva modificació o venda per part dels usuaris del producte. Un exemple d'aquest tipus de llicència, són aplicacions com CCleaner, Adobe Flash o Adobe Reader. Aquests tipus de llicència poden tenir variants específiques com: donationware i Postcardware És un programa gratuït, però, no és lliure. En aquest tipus de llicència l'autor pot restringir el seu programa a l'ús empresarial, redistribució no autoritzada, modificació per usuaris i un altre tipus de restriccions. Aquesta també té una variant que ofereix a tots els usuaris la possibilitat de fer un donatiu no obligatori, que no condiciona l'ús del producte, s'anomena llicència donationware.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres _ Llicències i drets d’autor

4D: Alonso / Del Caño

3.7 Llicència Shareware Aquesta llicència es pot dividir en altres a causa de les condicions que imposa, ja que permet a l'usuari poder fer ús del contingut només per un temps limitat; o, en alguns casos pot usar-se permanentment, però amb funcions limitades. No permet cap mena de modificació com que no inclogui el seu codi font i, a causa d'aquestes condicions, els tipus de llicència que abasta són els següents:

❏ Trial És el nom que se li dóna a la llicència d'un programa de pagament que té totes les seves funcions actives; però, només per un període de temps limitat. És com un programa software gratuït, que després de determinat temps deixa de funcionar. Per continuar amb la utilització del programa, s'ha de comprar la clau de registre i inserir-la en el programa, perquè torni a executar-se. ❏ Demo Aquest tipus de llicència es presenta sovint en els videojocs; ja que permet a l'usuari fer ús del producte per temps indefinit, però amb la majoria de les seves funcions restringides. És distribuida gratuïtament. ❏ Adware Classificació que se li dóna a aquells programes comercials que pots utilitzar de forma gratuïta; però que a canvi, descarreguen publicitat o que compten amb versions més avançades del mateix producte que han de ser comprades amb diners. Ens podem trobar aquest model de negoci més sovint en les aplicacions per a mòbils; on hi ha les versions de pagament, lliures de publicitat i les gratuïtes que estan plenes de banners promocionals, o demanen descarregar altres aplicacions que es publiciten per continuar utilitzant-la.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres _ Llicències i drets d’autor

4D: Alonso / Del Caño

3.8 COPYRIGHT Aquesta llicència és la més utilitzada i coneguda avui dia, a més de ser la més restrictiva. Només l'autor de l'obra, té dret a utilitzar-la. Si alguna altra persona o entitat vol fer ús d'aquest treball, s'ha de pagar a l'autor i demanar-li permís. Qualsevol obra sense cap classe de llicència té per defecte copyright. Segons la legislació espanyola, després de 70 anys de la mort de la persona autora de l'obra, segons l'article 26 del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril sobre propietat intel·lectual, aquesta, passa a ser de domini públic i llavors, pot ser utilitzada per qualsevol. És important saber dues coses: * El registre d'una obra no és obligator, ja que amb la simple creació de la mateixa els drets queden lligats. * Si en una obra no hi ha cap avís legal (o ni tan sols el símbol ©) es considera que l'obra té Copyright.

3.9 Copyleft És una altra versió del copyright i la seva funció és regular les llicències de software. Normalment, la funció dels drets d'autor és evitar que algun material sigui modificat i distribuït per sense l'autorització del propietari; però, això es contraposa amb la funció del programari lliure i és per això que va néixer el copyleft. Va ser creat a principis de la dècada dels anys, gràcies al desenvolupament del sistema operatiu GNU per fer front al sistema de caràcter privatiu UNIX. Poc temps després va fundar l'organització sense ànim de lucre Free Software Foundation per coordinar l'esforç.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres _ Llicències i drets d’autor

4D: Alonso / Del Caño

Va establir el concepte de Copyleft, que va ser utilitzat en la Llicència Pública General de GNU (coneguda com la «GPL») el 1989. D'aquesta manera es van consolidar les bases que s'utilitzen avui dia en el Programari Lliure. Garanteixen el dret de qualsevol usuari a utilitzar, modificar i redistribuir una llicència i els seus derivats sempre que es mantinguin les mateixes condicions d'utilització i difusió. Les obres poden ser tant un programa informàtic com una obra d'art, cultura, ciència, etc. I encara que no sempre se sàpiga, una obra derivada que hagi estat millorada i desenvolupada pot arribar a ser comercial (no és certa la creença Copyleft = gratuït).

3.10 Creative commons Les Llicències de drets d'autor Creative Commons i les seves eines, formen un equilibri dins de la premissa tradicional de "tots els drets reservats" que les lleis de propietat intel·lectual estableix. Les seves eines proporcionen a tot el món, des del creador individual a grans companyies així com a les institucions, una forma simple i estandarditzada de donar permisos legals a les seves obres creatives. El conjunt de contingut que pot ser copiat, distribuït, editat, remesclat i desenvolupat, tot això dins dels límits de la llei de propietat intel·lectual. Les llicències no afecten les llibertats que la llei proporciona als usuaris d'obres creatives que d'una altra manera resulten protegits per drets de copyright.

3.11 Llicències GPL (Llicència Pública General Reduïda de GNU) És un exemple de programari lliure amb protecció copyleft; però, els seus termes li permeten poder-se comercialitzar. Ja que està llicència permet que qualsevol obra amb llicència GPL es pugui vendre a qualsevol preu o distribuïda gratuïtament; donant així llibertat a les empreses per beneficiar-se amb l'ús o bé, seguir aportant més programari gratuït a la comunitat. Inclou el nucli del sistema operatiu Linux. És la llicència més utilitzada al món del programari i garanteix als usuaris finals la llibertat d'utilitzar, estudiar, compartir i modificar el programari. El seu propòsit és declarar que el programari cobert per aquesta llicència és programari lliure i protegir-lo d'intents d'apropiació que restringeixin aquestes llibertats als usuaris. La llicència GPL la pot fer servir qualsevol, ja que la seva finalitat és protegir els drets dels usuaris finals.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres _ Llicències i drets d’autor

4D: Alonso / Del Caño

3.12 Debian (Debian Free Software Guidelines) És una de les llicències més clares i definides; ja que aplica unes regles bastants estrictes a la distribució del codi. Exigeix que qualsevol distribució feta sota llicència Debian, hagi d'estar acompanyada amb el seu codi de font (ha de ser també lliure). També la llicència no pot discriminar a cap persona o grup de persones; com tampoc no té permès un contaminar altre software. La llicència és part del contracte que es diu Debian Free Software Guidelines. Aquesta conté criteris per la distribució, a part de l'exigència de publicació del codi de font.

3.13 BSD (Distribució del Software Berkeley) Aquesta es pot considerar com de la més flexible en el software lliure; ja que encara que hi hagi prohibicions, no es compara gens amb els casos anteriors. Els principals objectius són la llibertat per poder comercialitzar el software lliurement, sense obligació de compartir el teu codi font, i garantit el crèdit pels desenvolupadors de l'elaboració.

3.14 Llicència tipus MPL Se sembla a la llicència anterior, però aquesta és menys flexible amb les distribucions i es considera un terme medi entre les llicències BSD i GNU. Els seus objectius t'obliguen a entregar al creador original del codi les teves modificacions; i et permet tan sols llicenciar els arxius binaris.

3.15 X.Org Es tracta d'una llicència híbrida, és a dir, pot ser aplicada a software lliure i comercial. El seu principal exponent és X Windows System. Actualment l'empresa té a disposició del públic diferents distribucions de codi que classifiquen dintre del software lliure.

3.16 Llicència CRIPPLEWARE Serveix per classificar tots aquells programes on les funcions es troben limitades davant de la versió completa o avançada. És molt comú en els casos dels antivirus amb les seves versions lite o altres softwares que busquen ser d'utilitat en equips antics, amb un hardware molt més limitat.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres _ Llicències i drets d’autor

4D: Alonso / Del Caño

3.17 Llicència Abandonware El cas d'aquesta és molt particular, ja que implica que un projecte ha sigut abandonat pel seu autor, i aquest ha decidit alliberar-lo de tots els drets de copyright. En conseqüència al fet, els productes solen ser retirats del mercat i adaptats per desenvolupadors independents, que s'encarreguen de realitzar modificacions i compartir-les amb la comunitat. Un programa que es trobi amb falta de suport tècnic amb el pas dels anys, no es converteix en abandonware. Per això, l'autor ha d'anunciar públicament el canvi de llicència en el seu projecte, en cas contrari, seguirà protegit per drets d'autor i serà il·legal qualsevol modificació feta al mateix.

3.18 Llicència Careware Podria semblar-se a Donationware, però aquesta se sol·liciten donatius no per finançar el projecte, sinó per donar suport a causes humanitàries, caritat i altres campanyes relacionades. Al software baix aquests tipus de llicències permet a l'usuari poder copiar-lo i modificar-lo sense restriccions.

3.19 Llicència de Software OEM És de les llicències més particulars, ja que estableix com a principal condició de distribució que s'instal·li en un equip nou. Per tant, prohibeix la seva venda en circumstàncies que no siguin sota aquesta condició. Pel que fa a la seva reutilització, pot variar en condicions, existeixen alguns que limiten el número de vegades que pot ser instal·lat. Qualsevol software que operi sota aquestes condicions ha de ser idèntic a aquells que utilitzen la llicència tipus Retail.

3.20 Llicència de Software Retail Aquest tipus es ven normalment, i consta del dret a l'usuari final per poder instal·lar-lo de forma il·limitada, cedir-lo a un tercer o inclòs vendre-ho. Podem englobar la major part del software que veiem en les botigues especialitzades i que tenen facultat de redistribuir-lo, gràcies al fet que compten amb la llibertat del Retail.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres _ Llicències i drets d’autor

4D: Alonso / Del Caño

3.21 Open Source La llicència d'Open Source Initiative deriva de Debian. El programari de codi obert és el programari el codi font i altres drets que normalment són exclusius per als que posseeixen els drets d'autor, són publicats sota una llicència de programari compatible amb l'Open Source Definition o formen part del domini públic. Això permet als usuaris utilitzar, canviar, millorar el programari i redistribuir-, sigui en la seva forma modificada o en la seva forma original. Freqüentment es desenvolupa de manera col·laborativa i els resultats es publiquen a internet.

3.22 Llicències de software estranyes o molt poc utilitzades ❏ Careware​: Llicència de programa que sol·licita l'ajuda de donacions per a fons de caritat i organitzacions d'ajuda humanitària. ❏ Postcardware (o cardaware)​: Tipus de llicència en la qual l'autor sol·licita que una targeta o postal se li sigui enviada. L'usuari és només convidat a fer això. Molt similar a l'Emailware, en què els usuaris envien e-mails a l'autor del programa.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres _ Llicències i drets d’autor

4D: Alonso / Del Caño

4. CLOENDA Podem concloure dient que aquest treball ha tingut una organització desastrosa. Tot i que ja es va esmentar a treballs anteriors, la distribució de tasca ha tornat a ser ignorada i, en conseqüència, hi ha hagut una clara descompensació en els percentatges finals del treball, fent que alguns membres de l'equip hagin dut a terme més feina que d'altres. Concretament, cal dir que aquest treball, juntament amb tots els altres documents necessaris per dur a terme l'activitat "fem de mestres" ha estat realitzat únicament per la Sara Alonso i l'O'Donnell Del Caño. Després de les clares advertències i la insistència per part dels anteriors membres de l'equip, finalment l'Eric Herranz i l'Unai Castejón, no van realitzar cap part del treball. En conseqüència, aquest no ha pogut disposar de tot el material que al grup li hauria agradat i els temps han estat molt limitats. D'altra banda la recerca de contingut del treball va ser força fàcil, ja que anteriorment ja vam buscar algunes llicències i finalment només ens ha calgut ampliar-ne la recerca per finalment dur a terme la tasca.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres _ Llicències i drets d’autor

4D: Alonso / Del Caño

5. FONTS D’INFORMACIÓ Alegsa / ​Diccionari d'informàtica i tecnologia <​http://www.alegsa.com.ar/Dic/licencia_de_software.php​> (23 de Junio 2013) [consulta: 15 d’Octubre 2019]

(O’Donnell Del Caño)

Informàtica / ​Tipus de sistemes operatius segons la llicència <​https://informatica1gdv.wordpress.com/2015/09/02/tipos-de-sistemas-operativos-segun-su-l icencia/​> (2 de Setembre 2015) [consulta: 15 d’Octubre 2019] (O’Donnell Del Caño) Universitat de València / ​Llicències de software <​https://www.uv.es/uvweb/servicio-informatica/es/servicios/generales/area-software/licencia s/licencias-software-1285901669643.html​> (2019) [consulta: 15 d’Octubre 2019] (O’Donnell Del Caño) OK Hosting / ​Coneixes els diferents tipus de llicències de software <​https://okhosting.com/blog/tipos-de-licencia-de-software/​> (2019) [consulta: 15 d’Octubre 2019] (O’Donnell Del Caño) Qloudea / ​tipus de llicències de windows i les seves diferències <​https://qloudea.com/blog/tipos-licencias-windows-diferencias/​> (4 de Novembre 2016) [consulta: 15 d’Octubre 2019]

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

(O’Donnell Del Caño)

Professor: Roberto Pérez García


GRUP 4D

Llicències de software S. O.

Sara Alonso

O’Donnell Del Caño Unai Castejón

Eric Herranz


Llicències de software ❏

Contracte (empresa-usuari)

Drets d’autor

Codi font protegit

Obligacions entre empresa-usuari

2


LLICÈNCIES DE SOFTWARE MÉS IMPORTANTS

Copyright

Creative commons

Copyleft

3


ORIGEN I DESENVOLUPAMENT Copyright ❏ ❏ ❏ ❏

Creative commons

Més utilitzada i estricte S’han de pagar els drets Totes les obres tenen Domini públic

❏ ❏ ❏

Reutilitza llicències sota unes Condicions. Drets específics. + importants

Copyleft ❏ ❏ ❏ ❏

Regula llicències Mateixes condicions que la inicial GNU (1r ús) Copyleft ≠ gratuït

4


Llicències LLIURE

SEMILLIURE

No és gratuïta

Gratuïta

Codi font

Modificacions ≠ objectiu econòmic

Programes s’inclouen al S.O. ❏

Distribució prohibida

5


Llicències COMERCIAL

PROPIETARI

No es pot distribuir

No és gratuïta

No es poden comprar els drets

L’autor té tots els drets

L’autor té tots els drets

Cal pagar a l’autor pels drets

Objectiu econòmic

Distribució prohibida

6


Llicències FREEWARE

SHAREWARE

Gratuït, però no és lliure.

Temps limitat

Autor delimita les restriccions.

Funcions limitades.

Ús i copia permesos.

Pagament a llarg plaç

No es pot modificar ni vendre.

3 tipus

7


Llicències GPL ❏

Protegida per copyleft

Es pot comercialitzar

Es poden fer modificacions

DEBIAN ❏

Permet modificar i crear altres versions.

Cal dir que s’ha utilitzat Debian per fer la versió

8


Llicències BSD

MPL

+ flexible de les lliures

Només es poden finançar arxius binaris

Garanteix els drets dels creadors

S’ha de compartir amb el creador el codi font de la teva versió

No cal compartir el codi font

9


Llicències X.ORG ❏

Aplicada a lliure i comercial

La distribueix windows

CRIPPLEWARE ❏

Accés a programes amb funcions limitades

Versió completa

Antivirus

X Windows system

10


Llicències ABANDONWARE ❏

L’autor l’ha abandonat

Abandona copyright

Abandonat públicament

OEM ❏

Instal·lar a hardware nou

Nº limitat d’instal·lació

11


Llicències RETAIL ❏

L’usuari instal·la de forma il·limitada Es pot redistribuir

OPEN SOURCE ❏

Derivació de Debian

Accés al codi font

12


Altres Llicències CAREWARE ❏

Sol·licita donacions per a la caritat.

POSTCARDWARE ❏

Sol·licitud per part de l’autor d’una targeta o postal.

13


GrĂ cies per la vostra atenciĂł Alguna pregunta? 14


Tasca: Fem de mestres - Apunts

Grup 4D: Alonso / Del Caño

RESUM - LLICÈNCIES I DRETS D’AUTOR Llicències de software Contracte entre ​l'empresa​ a la qual pertany els drets d'autor del software i ​l'usuari​. CODI FONT​ ➡ està protegit per la llicència, excepte la llicència de domini públic. També s'especifiquen les obligacions que han de complir l'empresa propietària i l'usuari: ❏ Temps de duració de la llicència ❏ còpia de seguretat del software per qualsevol problema.

PRINCIPALS LLICÈNCIES COPYLEFT ​

COPYRIGHT © Més utilitzada i estricta. ÚS DE L’OBRA​ ➡ autor ❏ Altres usuaris han de pagar per accedir. Totes les obres tenen per defecte copyright. AUTOR MOR ​➡ domini públic després de 70 anys.

CREATIVE COMMONS

Regula algunes llicències ÚS ➡ ​ dret a utilitzar, modificar i distribuir una llicència amb les mateixes condicions que la inicial. PRIMER​ ​ÚS​ ➡ GNU Inclou totes les obres. Copyleft ≠ ​ ​ gratuït

Permet als autors decidir com circularà la seva obra OFEREIX​ ​➡ uns drets en concret decidits per l’autor ❏ L’obra no perd els drets un cop s’ha donat a l’usuari. ❏ És de les ​+​ importants

ALTRES LLICÈNCIES IMPORTANTS LLICÈNCIA LLIURE

LLICÈNCIA SEMI-LLIURE

Permet utilitzar, modificar, copiar i distribuir el software lliurement. No implica que siguin gratuïts, però la majoria ho són. CODI FONT​ ➡ Es pot fer servir. PROGRAMES ➡ es poden incloure a S.O. El nou producte inclou la mateixa llicència. Exemple =​ Linux

Contingut gratuït. Permet utilitzar, distribuir i copiar el software. MODIFICACIONS Es poden fer si no tenen cap mena d’objectiu econòmic. DISTRIBUCIÓ​ ➡ Prohibida Llicència semi-lliure ​≠​ lliure Exemple = ​PGP (Pretty good Privacy).

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres - Apunts

Grup 4D: Alonso / Del Caño

LLICÈNCIA COMERCIAL No es pot modificar, copiar i distribuir el software. No es poden comprar els drets. Autor​ ➡ té TOTS​ els drets. OBJECTIU​ ​=​ vendre el producte Exemple = ​Microsoft Office

LLICÈNCIA DE PROPIETARI No és gratuït. Autor​ ➡ té TOTS​ els drets. DRETS​ ​➡ per obtenir-los cal pagar una quantitat de diners a l’autor. Exemple = ​Antivirus_Panda

LLICÈNCIA FREEWARE Gratuït, però no lliure Autor​ ➡ és ell qui delimita les restriccions. PERMISOS ❏ Ús i còpia del software ❏ No es pot modificar ni vendre Exemple = ​Internet explorer

LLICÈNCIA SHAREWARE Només es pot fer servir durant temps limitat. Ús permanent​ ➡ funcions limitades. ❏ TRIAL​: totes les funcions (limitat). ❏ DEMO​: Ús indefinit / funcions ❏ ADWARE​: Gratuït / molta publicitat. Exemple = ​Adobe Photoshop versió Beta

ALTRES LLICÈNCIES LLICÈNCIA GPL Protegit per copyleft, es pot comercialitzar. ÚS​ ➡ l’obra es pot vendre gratis o pagant. ❏ De les més utilitzades. ❏ Es poden fer modificacions. ❏ Protegeix els usuaris.

C. E. San Francisco

LLICÈNCIA BSD És la més flexible de les llicències lliures. OBJECTIUS ❏ Comercialitzar el software lliurement. ❏ Garantir els drets dels creadors. ❏ No cal compartir el codi font.

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres - Avaluació

Grup 4D: Alonso / Del Caño

TEST AVALUATIU ​_​ LLICÈNCIES I DRETS D’ÚS 1. Identifica les 9 llicències de software amagades en aquesta sopa de lletres.

2.​ ​Què són les llicències de software? Digues el màxim que sàpigues d’obligacions que han de complir tant l’empresa com l’usuari.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres - Avaluació

Grup 4D: Alonso / Del Caño

3. Relaciona els següents conceptes amb les seves llicències.

Copyright

S’utilitza per vendre el producte sense que ningú més tingui els drets d’autor.

Copyleft

Permet a l'usuari poder fer ús del contingut només per un temps limitat; o, en alguns casos pot usar-se permanentment, però amb funcions limitades.

Lliure

És tot aquell que ofereix al seu consumidor el codi font original; i a més, li dóna permís per utilitzar-lo, modificar-lo i distribuir-lo amb, o sense modificacions.

Semi-lliure

Qualsevol té dret a utilitzar, modificar i distribuir una llicència amb les mateixes condicions que la inicial.

Comercial

Només permet fer modificacions sense cap mena d'objectiu econòmic.

Freeware

No permeten la seva modificació o venda per part dels usuaris del producte.

Shareware

Només l'autor, té dret a utilitzar-la. Si altra persona vol fer ús, s'ha de pagar a l'autor i demanar-li permís.

4. Llegeix i digues si les següents afirmacions són correctes o falses, en el darrer cas, corregeix-les. a) La llicència del copyright és de les més utilitzades i la més estricta.

b) El copyleft és una llicència gratuïta, del qual no s’ha de pagar.

c) Creative Commons només dóna uns drets en concret.

d) La llicència careware sol·licita l'ajuda de donacions per a fons de caritat.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres - Avaluació

Grup 4D: Alonso / Del Caño

5- Tria la resposta correcta a les diferents preguntes que hi ha a continuació. a) En una llicència de copyright, si l’autor mor... ❏ El software no perd la protecció amb el pas del temps. ❏ Al cap d’un període de temps es converteix en un software lliure. ❏ Un dels desenvolupadors hereta la propietat i els drets d’ús. b) Segons les condicions del Shareware hi ha tres tipus... ❏ Trial, Demo i adware. ❏ Demo, Adware i GNO. ❏ GNO, Adware i Trial. c) Debian és una de les més clares i definides, ja que... ❏ Aplica unes regles bastant estrictes a la instal·lació del software al hardware. ❏ Aplica unes regles bastant estrictes a la distribució de les versions. ❏ Aplica unes regles bastant estrictes a la distribució del codi. d) Quines són les dues llicències menys utilitzades i estranyes? ❏ Careware i Postcardware. ❏ Shareware i Freeware. ❏ Debian i Open Source.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres - Avaluació

Grup 4D: Alonso / Del Caño

Alumne………………………………………………………

Data…………………….

TEST AVALUATIU ​_​ LLICÈNCIES I DRETS D’ÚS 1. Identifica 9 llicències de software amagades en aquesta sopa de lletres.

VERTICALS

HORITZONTALS

SHAREWARE RETAIL XORG FREEWARE OEM

SOURCE COPYLEFT GPL COPYRIGHT OEM

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres - Avaluació

Grup 4D: Alonso / Del Caño

2.​ ​Què són les llicències de software? Digues el màxim que sàpigues d’obligacions que han de complir tant l’empresa com l’usuari. Contracte entre l’empresa a la qual pertanyen els drets d’autor d’una obra i l’usuari que vol accedir a aquests.

❏ Es permet fer una còpia de software en cas que es perdin les dades. ❏ Cal estipular el temps que l’usuari podrà fer servir el software.

3. Relaciona els següents conceptes amb les seves llicències.

Copyright

S’utilitza per vendre el producte sense que ningú més tingui els drets d’autor.

Copyleft

Permet a l'usuari poder fer ús del contingut només per un temps limitat; o, en alguns casos pot usar-se permanentment, però amb funcions limitades.

Lliure

És tot aquell que ofereix al seu consumidor el codi font original; i a més, li dóna permís per utilitzar-lo, modificar-lo i distribuir-lo amb, o sense modificacions.

Semi-lliure

Qualsevol té dret a utilitzar, modificar i distribuir una llicència amb les mateixes condicions que la inicial.

Comercial

Només permet fer modificacions sense cap mena d'objectiu econòmic.

Freeware

No permeten la seva modificació o venda per part dels usuaris del producte.

Shareware

Només l'autor, té dret a utilitzar-la. Si altra persona vol fer ús, s'ha de pagar a l'autor i demanar-li permís.

COPYRIGHT - ​7 COPYLEFT - ​4 LLIURE - ​3 SEMI-LLIURE - ​5 COMERCIAL- ​1 FREEWARE - ​6 SHAREWARE - ​2

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Fem de mestres - Avaluació

Grup 4D: Alonso / Del Caño

4. Llegeix i digues si les següents afirmacions són correctes o falses, en el darrer cas, corregeix-les. a) La llicència del copyright és de les més utilitzades i la més estricta. Certa b) El copyleft és una llicència gratuïta, que no s’ha de pagar. Falsa, garanteix que les versions tinguin les mateixes condicions que l’original, per tant no implica que sigui necessàriament gratuïta. c) Creative Commons només otorga uns drets en concret. Certa d) La llicència careware sol·licita l'ajuda de donacions per a fons de caritat. Certa

5- Tria la resposta correcta a les diferents preguntes que hi ha a continuació. a) En una llicència de copyright, si l’autor mor... ❏ El software no perd la protecció amb el pas del temps. ❏ Al cap d’un període de temps es converteix en un software lliure. ❏ Un dels desenvolupadors hereta la propietat i els drets d’ús. b) Segons les condicions del Shareware hi ha tres tipus... ❏ Trial, Demo i adware. ❏ Demo, Adware i GNO. ❏ GNO, Adware i Trial. c) Debian és una de les llicències més clares i definides, ja que... ❏ Aplica unes regles bastant estrictes a la instal·lació del software al hardware. ❏ Aplica unes regles bastant estrictes a la distribució de les versions. ❏ Aplica unes regles bastant estrictes a la distribució del codi. d) Quines són les dues llicències menys utilitzades i estranyes? ❏ Careware i Postcardware. ❏ Shareware i Freeware. ❏ Debian i Open Source.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Valoracions i conclusions de l’activitat “fem de mestres”

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

Valoracions i conclusions de l’activitat “fem de mestres” SISTEMA OPERATIU MAC OS Aquest va ser el primer sistema operatiu exposat del grup de ciències. Aquest constava d'uns apunts (resums per a cadascun dels alumnes), una presentació, un kahoot i per finalitzar un examen d'avaluació. El contingut exposat era correcte, no obstant això van sorgir alguns dubtes que van ser aclarits al moment, per tant els conceptes va quedar bastant assolit. A mesura que explicaven a través d'una presentació de Google, la resta de l'alumnat teníem uns apunts que vam utilitzar per guiar-nos durant tota l'exposició i entendre els conceptes que estaven explicant, un punt que nosaltres agraïm, ja que d'aquesta manera teníem menys probabilitats de perdre'ns. Un aspecte a destacar és que van profunditzar molt sobre les versions de Mac. Després d'aquesta explicació, tenien un kahoot preparat. Aquest va estar força bé, ja que sortien preguntes sobre temes dels quals havien parlat, per tant no hi havia preguntes estranyes o sobre dades que no haguessin explicat. Aquest ens va servir com un repàs per l'examen que vam fer posteriorment. Per finalitzar vam dur a terme l'examen avaluatiu. Aquest va ser una mica pesat, ja que les preguntes eren llargues i difícils, sobretot van preguntar sobre les versions de MAC. La majoria de preguntes eren obertes i van crear una sensació molt pesada com hem esmentat anteriorment. També vam tenir poc temps, ja que aquest no es va repartir gaire bé. Des del nostre punt de vista, va ser una presentació executada correctament, tot i que el temps se'ls va ficar a sobre. Per ser el primer grup a exposar, ho van fer força bé i van marcar un inici d'exposicions correcte i amb contingut bastant bo.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Valoracions i conclusions de l’activitat “fem de mestres”

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

PARTICIPACIÓ DE CADA MEMBRE AL TREBALL MEMBRE DEL GRUP

IMPLICACIÓ A LA FEINA

Laia Corominas Serrano

El seu treball ha estat excel·lent, el contingut exposat va ser molt precís i clar, així com el coneixement del seu sistema operatiu. Mostrava molta atenció a cadascuna de les parts exposades, perquè tot quedés clar i ningú tingués dubtes. Molt bon treball per part seva.

Iker Martínez Fernández

Com la Laia, el seu treball va ser molt bo. La seva informació va estar clara i va resoldre dubtes. Estava clarament molt informat i tenia suficient coneixement a l'hora de fer arribar la informació a la resta de l'alumnat.

Robert Vaduva

A diferència dels altres, va exposar molt poca informació, i d’aquesta manera es va notar la falta de coneixement que tenia. No deixava les coses ben clares.

Alba Valenzuela Trancoso

Hi Ha hagut molt bona implicació per part seva, ja que s'ha notat l'esforç adquirit a aquest treball. Coneixia la informació i aquesta la va exposar de forma correcta.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Valoracions i conclusions de l’activitat “fem de mestres”

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

LLICÈNCIES DE SOFTWARE En el nostre cas, vam exposar el tema de les llicències. Vam començar preguntant als estudiants si sabien en què tracta una llicència de software, ja que és la base per poder entendre posteriorment totes les altres. Tot i que vam portar moltes llicències diferents, ens vam centrar sobretot en les 9 més rellevants i, perquè l'alumnat entengués perfectament tota la informació que els exposéssim vam portar un full amb els conceptes més complicats, com ara "el codi font" o "els arxius binaris" per poder explicar-se'ls i que poguessin comprendre el text. D'altra banda, vam profunditzar molt sobre les diferents llicències i per això vam decidir eliminar algunes d'elles i centrar-nos només en les més importants o utilitzades actualment tant a software com a altres obres. Crec que com a punt positiu podem destacar que vam explicar als alumnes que aquestes llicències no les trobem només al software, sinó que també es poden trobar a altres obres, tot i que sí que podríem haver dit més exemples sobre aquestes. Malauradament per problemes de temps no vam poder dur a terme el kahoot que havíem preparat per als alumnes, però tot i això a primera vista semblava que els estudiants van assimilar correctament els conceptes. No obstant això, les 9 llicències més importants, és a dir, aquelles que volíem que quedessin més clares a l'alumnat, van ser explicades correctament amb alguns exemples (la majoria de llicències) i, vam veure que van quedar força clares a tothom. Gràcies a les dades recollides, podem concloure dient que tots els alumnes han assolit majoritàriament els conceptes, ja que tot i que podem observar errades als exàmens, l'exercici que relacionava les llicències més importants amb les seves definicions l'han fet bé gran part de l'alumnat, excepte dues persones que no van entendre gaire bé el temari jutjant els resultats de la prova que vam realitzar.

RESULTATS DELS EXÀMENS Alumne

Nota

Alumne

Nota

Alumne

Nota

Sandra

9,42

Rubén

8,26

Andrea

6,53

Iker

7,3

Lucia B

6,34

Sergi

5,57

Laia

6,53

Álvaro

7,5

Robert

6,15

Joel P

7,5

Arnau

8,75

Antoni

5,76

Alba

2,3

Aurelio

3,46

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Valoracions i conclusions de l’activitat “fem de mestres”

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

PARTICIPACIÓ DE CADA MEMBRE AL TREBALL MEMBRE DEL GRUP

IMPLICACIÓ A LA FEINA

Sara Alonso Peirón

La implicació ha estat màxima, així com l’estudi de la matèria. Es va preocupar pel treball i va realitzar un 50% del total. Es va notar un estudi sobre les llicències per a la presentació i també portava un paper amb conceptes complicats per explicar-los i que quedessin clars als companys i companyes.

O’Donnell Del Caño Laín

La implicació ha estat màxima igual que la Sara. Junt amb aquesta última va realitzar tot el treball, és a dir que va dur a terme un 50% de la feina. Va portar un paper amb els conceptes més difícils perquè quedessin clars igual que la Sara i també uns exemples sobre cada llicència. Pensem que el seu estudi va ser profund perquè coneixia força bé el temari.

Unai Castejón Barreda

No ha realitzat cap part del treball i durant l’exposició va aportar dades incorrectes que van confondre als alumnes.

Eric Herranz Bernal

No va dur a terme cap part del treball total i durant l’exposició no va mostrar cap mena d’interès, cal dir que els conceptes que van explicar eren erronis.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Valoracions i conclusions de l’activitat “fem de mestres”

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

SISTEMA OPERATIU WINDOWS És el tercer sistema operatiu en ser exposat. El treball consta d'uns resums per a cada alumne, un kahoot i un examen avaluatiu, per veure si han entès la informació explicada i els conceptes. La presentació on hi havia el contingut d'una forma més visual, estava ben estructurada. Hi havia alguns que altres punts no estan del tot aclarits, però a mesura que la presentació avançava intentaven que tots assolessin tot el contingut sense cap mena de dubtes. Per tant, prestaven atenció a les preguntes que els alumnes els hi preguntaven. Una vegada ja donada per finalitzat la presentació de Google, van elaborar un Kahoot on surten preguntes sobre els continguts anteriors. Tot i que, algunes de les preguntes d'aquest no estaven ben plantejades i van provocar confusió entre alumnes. Posant aquest defecte a un costat, aquesta activitat ens va ser útil per fer un repàs de tot abans de començar a fer l'examen d'avaluació. Finalment quan el Kahoot es va finalitzar, van recollir tots els apunts que tenim a sobre de la taula i ens van donar l'examen per avaluar-nos. En l'examen tractava d'un repàs de tot el que havien explicat fins al moment en la classe. Estava ben fet, amb preguntes de tota mena, tan difícils com fàcils. Però la majoria eren complicades per tant l'examen es va fer llarg, ja que només vam tenir una hora per aprendre tota la informació. Un error a destacar és que hi havia algunes preguntes que no s'havien esmentat anteriorment a la presentació.

PARTICIPACIÓ DE CADA MEMBRE AL TREBALL MEMBRE DEL GRUP

IMPLICACIÓ A LA FEINA

Antoni Ji Dong

No tenia coneixement de la informació que havia d'exposar, ja que la seva part de l'exposició no estava ben estructurada. Per tant, no va poder resoldre cap dels dubtes que van sorgir per part de l'alumnat. Cal dir que com no coneixia gaire bé el tema, la seva explicació no va ser molt clara.

Joel Planas Peiret

Sergi Belzunce González

C. E. San Francisco

Coneix la seva part de l'exposició. L'explicació va ser clara i poder solucionar els dubtes que van sorgir a l'alumnat en el moment. Cal dir que durant l'examen va estar molt pendent dels alumnes per evitar que copiessin. Sabia la informació que havia d’exposar. La seva part era clara i va resoldre alguns dubtes que van sorgir. Va ser clar a l’hora de parlar. Bastant bé per part seva.

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Valoracions i conclusions de l’activitat “fem de mestres”

Lucia Blanco Vidal

Andrea Piriz Blasco

C. E. San Francisco

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

Sabia tota la informació que anava exposant consultant la seva part. La seva part era bastant clara i va anar resolent les preguntes que anaven sorgint. Va ser clara a l'hora de parlar Bastant bé per part seva. Sabia la informació que havia d’exposar. La part que va fer a era bastant clara i ben explicada. Resolia les preguntes que anaven sorgint. Era clara a l’hora de parlar.

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Valoracions i conclusions de l’activitat “fem de mestres”

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

SISTEMA OPERATIU LINUX L'exposició de Linux va ser molt bona. Primerament cal dir que tot el material del qual disposaven estava format per uns apunts, una línia del temps sobre el desenvolupament del sistema operatiu, un kahoot sobre els conceptes explicats i finalment un exercici pregunta-resposta per avaluar si havíem après o no. A la presentació van fer una introducció sobre Linux, van explicar les seves característiques els components de Linux, també van explicar la quota de mercat, les seves versions i els avantatges i inconvenients. Un punt a destacar positivament d'aquest grup són els apunts. Francament aquests eren excel·lents i explicaven tota la informació correctament de manera que tothom pogués entendre tot. La línia del temps també era molt completa i exposava les dates més importants breument per tal que no fos massa pesat el tema. També estem molt contents amb com van exposar, ja que van resoldre tots els dubtes que van sorgir als alumnes ràpidament, per tant es notava que coneixien el temari, tot i que alguns més que d'altres. El kahoot també va estar força correcte, va servir com repàs per dur a terme posteriorment l'examen. Cal dir que les preguntes del kahoot parlaven només sobre el que van explicar i, gràcies al fet que van aclarir tots els dubtes el vam poder fer correctament. Per finalitzar, vam realitzar un test avaluatiu. Aquest ens va semblar molt correcte, però malauradament pensem que no estava adaptat al temps que ens van proporcionar per completar-lo, ja que algunes preguntes eren llargues i calia pensar sobre la resposta, però ens va semblar molt útil de tota manera.

PARTICIPACIÓ DE CADA MEMBRE AL TREBALL MEMBRE DEL GRUP Sandra Valverde Alonso

Arnau González Arcas

C. E. San Francisco

IMPLICACIÓ A LA FEINA Coneixia perfectament tota la informació exposada. Va resoldre tots els dubtes que van sorgir i es va notar una preparació i treball anterior a la presentació. Portava un full amb els conceptes més importants i durant l’examen va estar molt pendent dels alumnes. Se sabia expressar de manera correcta i no havia de mirar la presentació en cap moment. Es nota que va haver-hi molta implicació per part seva al treball i va explicar la història amb molt detall. També va estar atents als exàmens i es notava que coneixia el treball i el tema.

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Valoracions i conclusions de l’activitat “fem de mestres”

Grup 4D: Alonso / Castejón / Del Caño / Herranz

Álvaro Molina Sierra

Tot i que coneixia força bé els apunts, es va posar força nerviós durant la seva explicació. Afortunadament es va calmar i va poder explicar la seva part correctament per tal que tothom ho pogués entendre. D’altra banda va estar atent als exàmens i va resoldre els dubtes que van sorgir.

Rubén Frías Rodríguez

La seva explicació va ser bastant correcta i clara, coneixia el tema i no va haver de consultar els companys per resoldre dubtes o conceptes que no sabia.

Denis Aurelio Ramírez Tarrillo

C. E. San Francisco

Va consultar els apunts perquè es va posar nerviós i inicialment la informació que va aportar no coincidia amb aquella que sortia als apunts sobre la quota de mercat. No obstant després va rectificar i va aconseguir explicar més o menys el tema.

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


PROJECTE: revista digital Recerca d’informació

Alumne: ​O’Donnell Del Caño Laín Professor: ​Roberto Pérez García Assignatura: ​Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T C. E. San Francisco


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

Índex 1. 2.

La revista

1

Parts d’una revista 2.1. Portada 2.2. Contraportada 2.3. Editorial 2.4. Índex 2.5. Directori 2.6. Articles 2.7. Textos 2.8. Sumari 2.9. Il·lustracions 2.10. Glossari tècnic 2.11. Anuncis publicitaris

1-4 1 2 2 2 3 3 3 4 4 4 4

3.

Punts destacables d’una revista 3.1. El format 3.2. El logotip 3.3. Informació fixa 3.4. Il·lustració 3.5. Titulars

5 5 5 5 5 6

4.

Tipus de revistes

7-8

5.

Estil de fonts

9

6.

Elements de disseny i maquetació

10

7.

Programes per dissenyar revistes digitals

11-14

8.

Psicologia de colors 8.1. Colors primaris 8.2. Colors secundaris

15-16 15 16

9.

Fonts d’informació

17

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

1. La revista Una revista és una publicació que tracta d'alguna temàtica, la qual és s'enfoca des d'un punt de vista en particular. Això vol dir que les revistes són un mitjà de comunicació gràfic que es publica cada cert temps, és a dir, que pot ser diàriament, cada setmana, cada quinzena o cada mes i que té una forma particular de presentar la informació. Com ara les revistes que aborden certes temàtiques de manera formal i tècnica, altres de manera senzilla i informal i algunes altres de manera divulgativa. Les revistes poden per tant parlar de pràcticament qualsevol cosa. A més, la majoria de les vegades combinen la informació escrita amb imatges o fotografies, o qualsevol altre tipus de recurs visual, que cridi l'atenció del lector. Cal aclarir que, tot i que les revistes es publicaven generalment en paper, és a dir físicament, actualment la seva popularització ha provocat que elles també s'editen digitalment.

2. Parts de la revista 2.1. Portada Les portades són una peça clau que serveixen per exhibir la revista. L'objectiu de la portada és vendre al lector el contingut resumit de les notícies que conté, despertar l'interès del client per comprar-la i per comprar el contingut. Com la revista s'ocupa d'analitzar el més destacat d'un lapse de temps més llarg que el de diari, segons el tipus d'informació que contingui, serà diferent el disseny de la portada i les característiques dels titulars.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

2.2. Contraportada És una petita ressenya del contingut de la revista, enunciat breu i amb alguns dels continguts més rellevants que es trobaran a l'interior de l'edició.

2.3. Editorial És un article que expressa l'opinió dels creadors, en aquest cas l'opinió de la revista. Es tracta d'una pàgina on es publica un text que pertany al gènere periodístic (que rep el nom d'editorial) que destaca per ser subjectivitat, és a dir, que es dóna l'opinió del tema. El text editorial presenta una posició o postura sobre determinades situacions de la societat. Es diferencia de la notícia, ja que aquesta només pot contenir informació específicament objectiva.

2.4. Índex L'índex és un llistat que permeten trobar amb facilitat un contingut a l'interior de la revista. Els índexs tradicionals poden contenir noms de llocs, esdeveniments, persones, conceptes rellevants i d'interès per als lectors. Poden ser també números de pàgines.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

2.5. Directori El directori amplia i repeteix les dades dels continguts a la portada. Sol situar-se en l'estructura interna de la revista, en una pàgina que pot o no estar compartida amb la pàgina editorial.

2.6. Articles Planteja un títol, que ha d'anunciar de manera sintètica i atractiu el tema que es desenvoluparà, causant impacte en el lector. El subtítol amplia algun detall rellevant que augmenti la curiositat i impulsi al lector a llegir el contingut de l'article. Poden anar acompanyats d'imatges, gràfiques o fotografies, que solen estar comentades per propi escriptor.

Entre les classes d'articles possibles es destaquen la columna, l'editorial, el reportatge, la crítica, la crònica, l'enquesta, l'entrevista i l'assaig.

2.7. Textos Desenvolupen diferents temàtiques segons el destinatari, podent estar orientades tant a audiències infantils com adultes. Els textos que s'escriuen estan relacionats amb el tema de la revista. El disseny és tant o més atractiu que el contingut del que es diu, ja que a la revista és molt important la manera com es transmet la informació. Els textos es compaginen a través de la maquetació que realitza el dissenyador gràfic. La maquetació és la composició d'una pàgina o espai pla, compaginant els diferents elements que compondran la revista. El disseny ha de contemplar un equilibri estètic entre els diferents elements, de forma que sigui visualment maco.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

2.8. Sumari És un resum que anticipa les notes que es van imprimir en l'edició i la pàgina en la qual podrà ubicar cadascuna. Es presenta com un llistat ordenat de les seccions, seguint el mateix ordre que el de la revista. En el llistat del sumari, s'ha de col·locar el número de pàgina d'inici de cada secció, amb el propòsit de facilitar la ubicació de la informació brindada en cada àrea.

2.9. Il·lustracions Cada temàtica de la revista sol ser acompanyada amb una fotografia generalment cridanera, corresponent al contingut de l'article perquè resulti entretingut al lector. Solen utilitzar dibuixos, esquemes, mapes, gràfiques, croquis, quadres sinòptics i qualsevol altre tipus d'il·lustració.

2.10. Glossari Tècnic És l'enunciació alfabetitzada dels termes o expressions periodístiques de caràcter tècnic, poc comprensibles per als lectors per la seva especialització. El glossari enumera els termes difícils de comprendre al costat un comentari sobre ells, o directament al costat del seu significat.

2.11. Anuncis Publicitaris Amb el nom de pauta publicitària, els anunciants són els comerços, professionals, empreses, organitzacions i institucions en general que sostenen econòmicament les edicions de cada publicació de la revista.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

3. Punts destacables d’una revista 3.1. Format Involucra l'estil visual d'una publicació, la qual necessita distingir-se de la resta de l'oferta editorial que existeix. Hi ha d’haver un cert sentit o connexió entre la imatge o elements que col·loquem a la nostra revista i el mateix títol i informació, és a dir, que tot ha d’anar cohesionat de forma que cridi l’atenció del lector.

3.2. El logotip La capçalera es manté en general en la part superior de la revista i necessita molt cridaner perquè és l'element més identificable de la publicació. També és molt important, ja que és allò que ens permet identificar l’empresa que ha creat aquell contingut en concret.

3.3. Informació fixa Funciona per col·locar elements tècnics com el codi de barres, el número, l’editorial, el preu, és a dir, parts que no canvien i són necessàries per donar una certa informació sobre la revista. Són tots aquells elements que tota revista ha de contenir, ja que ens donen unes dades molt concretes que ens interessen.

3.4. Il·lustració En general, una revista necessita contenir elements protagonistes com imatges, és el contingut visual que segurament crida al tema principal de la publicació.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

3.5. Titulars La imatge d'una revista s'ha d'acompanyar d'un titular que expliqui la temàtica principal, però a més d'aquest hi haurà d’altres sobre altres seccions que han de convidar a la lectura.

4. Tipus de revistes Revistes d'oci Com ho diu el seu nom, aquest tipus de revistes parlen principalment sobre temàtiques d'interès general i que, sobretot, tenen la funció de captar l’interès del lector. Per tant, la seva temàtica pot ser molt àmplia, però cal que sempre agradi. Revistes especialitzades Aquest tipus de revistes aborden una temàtica en concret de manera formal. Això vol dir que els seus continguts estan dirigits cap a un públic que tingui un coneixement previ mínim sobre el tema que es tracti a la publicació. Per tant, no estan orientades cap a persones que no sàpiguen del que es parla. Revistes informatives Parlen sobre alguna temàtica en particular a manera de notícies. És a dir, la seva funció principal és la d'informar sobre fets que van succeir o estan per succeir. Per tant, són molt semblants a un diari, tot i que la majoria de les vegades les seves seccions són menors i s'especialitzen en algun aspecte en específic com a política o economia.

Revistes acadèmiques o de divulgació científica Aquest tipus de revistes estan dirigides a un públic especialitzat, el qual generalment es dedica professionalment al tema del qual es parla. D'aquesta manera, les revistes d'aquest tipus serveixen per difondre informació d’una àrea de coneixement en particular, moltes vegades utilitzant un llenguatge tècnic només comprensible pels experts.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

Revistes gràfiques Aquest tipus de revistes s'enfoquen principalment en imatges, dibuixos o fotografies, deixant en segon lloc la informació escrita o redactat. Per tant, el seu principal objectiu és el de presentar documents d'aquests tipus, com ara els còmics.

5. Estil de font de lletra A l'hora de triar un tipus de lletra, s’ha de tenir en compte: ❏ Que sigui llegible, tria el tipus de lletra en funció de la mida i extensió del text. ❏ Tenir en compte quin és el tema del qual estem tractant per donar-li un toc més formal o no.

Les 7 tipologies de fonts més utilitzades tant per a publicacions a més de les clàssiques ja conegudes com Arial, Times, Calibri i Courier, són: 1. Helvètica​: una de les més famoses i utilitzades. És molt similar a l'Arial. Es caracteritza per ser moderna, elegant, senzilla i de fàcil lectura. 2. Garamond​: és una altra de les més populars, especialment en revistes i llibres de text. Aquesta font permet una lectura fluida gràcies a la seva fàcil lectura. A més, és elegant i senzilla. 3. Verdana​: aquesta font, de tipus "sans serif", és una altra de les més populars. Va ser creada especialment per al seu ús en pantalla d'ordinador. Es caracteritza per ser petita per llegible alhora. És una de les més recomanables per a publicacions web. 4. Geòrgia​: És de fàcil lectura en mida petita. Es caracteritza per l'aparença informal que li donen els seus traços i la seva forma, més ampla i rodona. 5. Bodoni​: molt utilitzada en premsa, per a titulars i logotips. Es caracteritza per les seves línies gruixudes. És molt estètica gràcies al seu disseny. 6. Frutiger​: Es fa servir per a logotips per la seva fàcil lectura a grans distàncies. És simple i clara, permetent una bona lectura en grans blocs de text. 7. Trebuchet​: aquesta font va ser creada també per al seu ús en pantalla. És més aviar clàssica

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

6. Elements de disseny i maquetació ❏ El control dels marges és indispensable perquè la informació no es perdi. Així, si la revista és molt gruixuda, no oblidarem deixar uns amplis marges interiors perquè no causi problemes la lectura al seu interior. ❏ En els marges exteriors, hem de trobar sempre la secció perquè el lector pugui trobar el que busca en tot moment fàcilment. ❏ Les il·lustracions fan que la revista guanyi qualitat, així com les vinyetes proporcionen interès a la notícia, ja que destaquen el més interessant. ❏ Les fotografies són extremadament importants: afegeixen o resten qualitat i credibilitat al contingut. Mai hem de permetre una imatge pixelada a la nostra revista. ❏ El text és normalment estructurat en columnes: proporcionen aire i fan que el lector se senti més relaxat a l'hora de llegir. La seva estructura (títols, subtítols, entradetes, ...) és important, així com podem jugar amb la seva forma, mida i, de manera moderada, amb el color.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

7. Programes per dissenyar revistes digitals PDF El PDF va néixer com a suport per a l'intercanvi d'arxius dificultant la manipulació dels continguts pels receptors. Amb el pas el temps el PDF va anar guanyant en qualitat fins a ser un format final substitutiu de les publicacions en paper. Una vegada que l'usuari el rep l'habitual era que l'imprimeixi per llegir-lo.

Passapagines El sistema de passa pàgines permet visualitzar els continguts imitant el pas de pàgines per tant la seva lectura resulta molt atractiva i amena. Per pujar la publicació de passa pàgines al seu web el client disposa de diverses opcions, però nosaltres utilitzarem la més senzilla, que és que estigui allotjat al nostre servidor o ordinador.

Enllaç Permet veure la publicació digital en qualsevol mòbil amb independència del fabricant: Android o Apple i de la versió de navegador. La publicació de passa pàgines s'adapta a la mida de la pantalla del mòbil o tauleta de l'usuari. Aquest format té una enorme importància, ja que facilita la visió de la publicació, sigui on sigui l'usuari, i sigui quina sigui la terminal que utilitzi per connectar-se a internet.

Correu electrònic Amb aquesta l'usuari rep un correu electrònic amb la publicació perquè el pugui reenviar a la llista dels seus clients o usuaris si has creat una publicació d'un esdeveniment, d'un catàleg o d'una revista. Doncs bé, amb el correu només has de copiar la llista dels destinataris i enviar. Així de fàcil.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

QuarkXpress És una aplicació que es va crear enfocant-se al disseny editorial, així com en la publicació de llibres, revistes i diaris, tot i que actualment també podem utilitzar-lo per al disseny de documents electrònics.

Adobe InDesign És un dels programes de disseny editorial i gràfic més interessants d'Adobe i de fàcil ús per a l’usuari, convertint-se així en una eina indispensable a l'hora de dissenyar la una revista pròpia, un llibre o un diari. La seva facilitat d'ús és un dels seus punts forts, així com els diferents efectes professionals que ens permet utilitzar de manera senzilla.

Adobe Illustrator És una altra de les aplicacions d'Adobe a l’hora de dissenyar la nostra pròpia publicació digital, però ens ajuda a crear les il·lustracions i imatges que vulguem afegir. En aquest cas, l’aplicació és un complement per poder editar fotos fetes per nosaltres mateixos o crear de noves, ja que igual que l’anterior programari, és de fàcil ús.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

Corel Draw Permet el fàcil maneig i la creació de vectors, i encara que s'assembla a Adobe Illustrator és moltíssim més senzill, fàcil d'utilitzar i sobretot manejable. És interessant precisament per al nostre projecte de disseny de revistes, ja que crec que la part visual és de les més importants per aconseguir cridar l’atenció del lector, per tant no dubto de la seva utilitat.

Microsoft Word Entre els seus models estan incloses gairebé totes les publicacions més habituals, com calendaris, fullets, pòsters que es poden personalitzar a gust de cadascú. Es pot ajustar el format de pàgina, triar entre els centenars de fonts disponibles, seleccionar colors, importar i modificar imatges, numerar pàgines, justificar text, col·locar al voltant de les fotos, usar columnes i inserir gràfics i taules. Inclou un potent corrector ortogràfic.

Scribus Potent programa de maquetació gràfica. És accessible als principiants de la maquetació gràfica, sense limitar les funcions més professionals. Entre aquestes eines està, per exemple, la gestió dels colors per a la impressió. L'eina permet treballar a partir de models o de documents nous, suporta capes, imatges vectorials.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

Lucidpress Programa de maquetació en línia per crear continguts publicitaris i editorials d'una manera extremadament senzilla i sense haver d'instal·lar res. Et registres i tens accés a més de 250 models de publicacions des dels quals partir i a una àmplia sèrie de funcions. A través d'una interfície gràfica completa i intuïtiva, es pot començar a treballar de forma immediata. Permet importar imatges directament des d'altres programes.

Canva És per maquetar ràpidament fullets, imatges i anuncis per a Facebook i altres xarxes socials, el teu currículum o una carta. Aquest senzill programari en línia de maquetació i disseny gràfic es pot utilitzar sense haver d'instal·lar res al PC. Un cop realitzat l'accés de manera gratuïta, es disposa de models ja preparats i amb les dimensions per crear tota mena de productes gràfics: imatges per a Facebook, pòsters, fullets, dissenys per bloc, targetes de visita, bàners publicitaris, currículums i certificats. Es pot triar entre centenars de dissenys, elements gràfics, fonts i fons, molts dels quals són gratuïts i altres per uns pocs euros.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

8. Psicologia dels colors La realitat és que els colors provoquen emocions diferents depenent d'aquest. Durant molt de temps, les grans empreses han aprofitat aquests sentiments per atreure el públic, com ara la cadena McDonald's, que utilitzen el color vermell en els seus logotips i il·lustracions, ja que aquest estimula la nostra gana.

Segons el color que hi hagi al producte, el comprador decidirà o no adquirir el producte, de fet, les estadístiques indiquen que l'opinió d'una persona està influïda en un 85% pel color del producte. També té molt a veure el branding, és a dir, la mateixa marca o empresa.

8.1. Psicologia dels colors primaris Groc Considerat un color que transmet alegria i calidesa. Tanmateix provoca plors als nadons i cansa la vista si es mira durant un període de temps llarg. Vermell Crida l'atenció pràcticament a l'instant, transmet força i incrementa la gana de la persona. També pot relacionar-se amb la passió, la intensitat i l'amor, però d'altra banda afecta el nostre rendiment si hem d'estar concentrats per dur a terme una tasca, com un examen o una tasca, ja que és un color que transmet perill. Blau Calma, productivitat i serenitat són les principals emocions que ens evoca, així com confiança i seguretat, de manera que les oficines, les empreses, les asseguradores i les institucions financeres són els principals llocs on el podem trobar.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

8.2. Psicologia dels colors secundaris Verd S'associa a la salut, la tranquil·litat, els diners i la naturalesa, tot i que aquells més foscos evoquen abundància i els més clarets una sensació de calma. Està comprovat que aquelles persones que treballen en un ambient de treball amb aquestes característiques, tenen menys dolors d'estómac. Lila Significa èxit, benestar, saviesa i lleialtat. Molts reis utilitzaven aquest color en les seves robes per transmetre aquesta sensació. Rosa Tranquil·litza i es relaciona amb l'amor. Rosa fosc​: diversió, emoció, energia i joventut. Rosa clar​: amor. Blanc Es relaciona amb la puresa i la innocència. És ideal per espais petits perquè dóna una gran sensació d'amplitud. Cafè Terra, confiança i practicitat entre les principals emocions que provoca, no obstant transmet avorriment al cap d'un temps i moltes persones el poden associar amb la brutícia. Taronja Sinònim d'entusiasme, emoció, calidesa i precaució. Atreu l'atenció i provoca alegria.

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Tasca: Recerca d'informació del projecte "Revista Digital"

Alumne: O’Donnell Del Caño Laín

9. Fonts d’informació Sara Escudero / ​Revistes i disseny gràfic <​https://www.saraescuderogarcia.org/2019/04/04/dise%C3%B1o-editorial-revistas-y-dise%C 3%B1o-gr%C3%A1fico/​> (4 d’Abril 2019) [consulta: 11 de Novembre 2019] Vivelibro / ​El disseny d’editorial: què és?, elements <​https://www.vivelibro.com/blog/2018/11/27/el-diseno-editorial-que-es-elementos-y-etapas/​> (27 de Novembre 2018) [consulta: 11 de Novembre 2019] Alejandro Rodríguez Durán / ​5 elements d’una revista <​https://www.paredro.com/5-elementos-diseno-una-portada-revista/​> (28 de Març 2017) [consulta: 9 d’Octubre 2019] Revista Summa / ​Infografia: La psicologia dels colors als negocis <​https://revistasumma.com/infografia-la-psicologia-los-colores-los-negocios/​> (5 d’Octubre 2017) [consulta: 11 de Novembre 2019] Florencia Rojas / ​Parts de la revista <​http://catedracosgaya.com.ar/tipoblog/2017/partes-de-la-revista/​> (20 d’Octubre 2017) [consulta: 11 de Novembre 2019] Desconeguda / ​Parts d’una revista <​http://partesde.com/la-revista/​> (Desconeguda) [consulta: 11 de Novembre 2019] 10 exemples / ​Tipus de revistes <​https://10ejemplos.com/tipos-de-revistas/​> (2019) [consulta: 11 de Novembre 2019] Blogger / ​Elements d’una revista <​https://elementosdeunarevista103.blogspot.com/​> (5 de Novembre 2019) [consulta: 11 de Novembre 2019] Editablog / ​5 formats per compartir una llicència digital <​http://blog.editafacil.es/5-formatos-para-compartir-revista-digital-de-pasapaginas/​> (2019) [consulta: 11 de Novembre 2019] Editablog / ​les 7 tipologies de fonts més utilitzades <​http://blog.editafacil.es/las-7-tipologias-de-fuentes-mas-utilizadas/​> (2019) [consulta: 11 de Novembre 2019]

C. E. San Francisco

Informàtica 4t ESO 2019 / 2020 - 1T

Professor: Roberto Pérez García


Profile for O'Donnell Del Caño

Dossier del trimestre - O'Donnell Del Caño  

Recopilació de tasques.

Dossier del trimestre - O'Donnell Del Caño  

Recopilació de tasques.

Profile for nell_226
Advertisement