Page 1

juny 2017 #4

Creació Escènica nau ivanow La revista de la

La revista de la Nau

Ivanow - 17


sumari Editorial

3

companyies residents

4

5

Lali álvarez projecte ingenu

nit dels museus territori

escola de l'espectador

6

xarxes de creació

XARXAPROD

8

Trans ibérica

10

Jornades exit

12

Viver de creadors we act assoc.

fes-te amic de la nau

gestió

Suport

Col·laboració

Xarxes

2 - La revista de la Nau Ivanow

14 15


editorial Ja acaba la temporada 2016-2017 i com sempre tocaria fer repàs del que ha estat el curs i de com ha acabat. En aquesta ocasió, però, farem repàs de la situació de l'edifici de la Nau Ivanow, aprofitant que al mateix temps que la temporada també acaba la que esperem que sigui la primera tongada d'obres de millora de la instal·lació. L'edifici de la Nau ja fa gairebé 50 anys que es va aixecar, tot i que el 2006 se'n va dur a terme una reforma que va ser només una neteja de cara, ja que calia molta inversió econòmica per poder deixar en bon estat tot l'equipament. Un dels compromisos que va adquirir l'Ajuntament en comprar la finca va ser el d'invertir-hi, però just aleshores van venir les èpoques de la crisi i la Fundació i l'ICUB vam veure que no era el moment adequat per realitzar-ho. Ara ja farà gairebé 7 anys d'aquella compra i tant el projecte de la Nau com l'activitat que s’hi du a terme han canviat molt. És per això que pensem que, ara ja sí, ha arribat el moment de complir aquella promesa que se’ns va fer. L'edifici ja no aguanta més: sales que no són òptimes per a les residències d'assajos, climatització molt deficient i costosa, tancaments en mal estat, goteres, un espai per acollir les companyies internacionals durant la seva estada a la Nau que deixa molt que desitjar, i moltes altres coses que podríem afegir. Sabem que l'ICUB n’està al corrent i estem en converses per poder posar fil a l'agulla, però també sabem que la Nau no sembla una qüestió prioritària i potser és perquè mai no ens hem queixat. O potser és perquè no veuen realment la importància d'un espai que cada any acull més de 25 companyies joves en residència, que obre la porta al circuit a un munt de joves que tot just comencen, que mira d'articular un pont entre sales de petit format i les joves companyies, que té convenis per a la mobilitat de companyies catalanes en territori internacional i que també és porta d'entrada d'internacionals a casa nostra als quals és possible que condicioni la imatge que donem, que no és la que volem. En resum, que ara ja tenim en ordre la instal·lació elèctrica a la Nau, s’hi pot assajar amb llum regulable i amb endolls que no exploten. Ara esperem que ben aviat puguem tancar una fase més de la reforma i que a poc a poc la Nau Ivanow sigui el centre de creació per a companyies de teatre que nosaltres imaginem, i que el puguem inaugurar abans que l'estació de La Sagrera o que la Sagrada Família.

La revista

de la

NAU IVANOW

www.nauivanow.com · info@nauivanow.com · @nauivanow c. Hondures, 30 · 08027 Barcelona

Exemplar gratuït Prohibida la seva venda

La Nau Ivanow no es fa responsable de les opinions expressades pels signants dels articles d’aquest exemplar.

Edició: Nau Ivanow Foto portada i contraportada: Nit dels Museus, El Born Centre de Cultura i Memòria Fotografies: Jordi Buxó, Nau Ivanow, articulistes Col·laboració: Lali Álvarez, Marc Chornet, Genie Günzberg, Jordi Sanz, Clara Garí, Dorien Jongsma, We Act Assoc., Dorien, Equip de la Nau Ivanow

La revista de la Nau

Ivanow - 3


companyies

residents

E

nguany, el Festival d'Art de Carrer Imaginarius de Santa Maria da Feira (Portugal) acollia la segona edició de Fresh Street, una trobada internacional amb professionals de més de 30 països: artistes, programadors, periodistes, investigadors i representants de les institucions. Fresh Street són tres dies intensos de conferències, taules rodones, trobada... Els temes a tractar: les bones pràctiques en les polítiques públiques per les arts de carrer, les arts de carrer com a influència per a la transformació, els drets d'autor en les arts de carrer, la innovació, els nous models de suport a la creació per a l'espai públic, la participació, el desenvolupament de públics i la situació internacional de les arts de carrer. L'Agrupació Hui Basa, resident a la Nau Ivanow, hi vam ser representats per la directora escènica Lali Álvarez. En un moment en què, com a agrupació, estem plantejant el nostre pròxim projecte In two days, un espectacle de carrer i site specific que contempla la participació com a eix, ens semblava imprescindible ser en aquesta trobada. Al llarg de tres dies hem escoltat molts projectes diferents, de gent de tot el món que entenen el carrer i l'espai públic com l'escenari idoni per explicar les seves històries, per compartir experiències amb la ciutadania, i hem endevinat els dubtes als què ens enfrontem: Què vol dir participació? No és tot el públic un participant encara que sigui com a espectador? Com treballar la ficció de manera que puguem fer referència a la realitat? Ens serà possible com a agrupació trobar el suport necessari per tirar endavant un projecte de gran envergadura com aquest? Qui poden ser els nostres còmplices? Existeix un teixit al nostre entorn per programar i donar sortida a espectacles com el que preparem? Haurem de marxar a l'estranger a compartir la nostra feina? Poden projectes com el que ara imaginem contribuir a la transformació social? Cal una transformació social mitjançant processos culturals? No totes les respostes seran immediates, però assistir a espais on es generen preguntes és fonamental perquè els artistes sortim de la nostra bombolla. És real aquesta bombolla? Viatjar, trobar-se, compartir i regenerar. Això si que és real. I necessari.

4 - La revista de la Nau Ivanow

Ara farà ben bé un any i mig que la Nau Ivanow ens va presentar en Sandy Fitzgerald, una persona amb molta experiència en l’assessorament sobre gestió en organitzacions culturals d’àmbit europeu. En Sandy cercava una organització que pogués representar Espanya en el programa Creative Lenses, un programa amb fons de la Unió Europea que planteja la necessitat de recercar nous models de gestió cultural arran de la crisi econòmica. El programa necessita organitzacions culturals amb què treballar per fer un test de l’eficàcia de certs canvis, millores, innovacions en la gestió interna. Projecte Ingenu, com a companyia de teatre, vam ser seleccionats per entrar en el programa. El treball ha compaginat visites del nostre “mentor”, el mateix Sandy Fitzgerald, amb reunions en diverses ciutats europees amb la resta d’agents implicats. Durant la tardor es va realitzar la fase de diagnòstic. Això vol dir que a través de diverses sessions conjuntes, el mentor analitzava i detectava el moment, les mancances i les oportunitats de la nostra organització. Vam parlar d’afinar objectius, de plans a tres anys vista, de fons d’ingressos i recursos. En Sandy ens va fer plantejar moltes coses que desateníem sense haver-hi reflexionat d’una forma conscient, i gràcies a això la nostra organització interna ha millorat i s’ha fet més eficaç. L’abril passat va tenir lloc una reunió a Amstelveen (al costat d’Amsterdam) on es va donar per tancada la fase de diagnòstic i s’iniciava la d’execució. Això significa que tots els mentors han acabat el treball conjunt de diagnòstic amb cada organització. Durant la fase d’execució, s’han d’aplicar les innovacions pactades amb els mentors i explicades a tots els components del programa en la reunió a Amstelveen. Aquesta nova fase s’allargarà fins al 31 de març de 2018. Projecte Ingenu aplicarem les innovacions del model durant el procés de producció d’una nova peça teatral que s’estrenarà la propera primavera. En aquest nou viatge ens concentrarem en aspectes de gestió amb el convenciment que això ens donarà major eficàcia artística, major rendibilitat econòmica i major repercussió.


Nit El programa Creative Lenses ha suposat fins al moment un assessorament d’alta qualitat que, d’altra manera, no haguéssim pogut “pagar” i l’oportunitat de conèixer altres realitats culturals estrangeres que, en molts moments, poden servir de mirall per al nostre context.

dels

Museus

VEURE. MIRAR. SENTIR. a la Nit dels Museus La Nit dels Museus és una iniciativa europea que ja ha arribat a la tretzena edició i en la qual participen més de quatre mil museus de tot Europa. A Barcelona, des de fa dos anys, algunes de les Fàbriques de Creació ens “aparellem” amb un Museu de la ciutat per mirar d´aportar una dosi de creació contemporània i enriquir l'experiència del visitant d’aquella nit. En l'edició d'enguany, la parella de la Nau Ivanow ha estat El Born Centre de Cultura i Memòria. Igual que l'any passat, vam demanar a la nostra companyia resident Projecte Ingenu que treballés la part artística. La seva proposta va voler fer una reflexió col·lectiva i vivencial sobre la idea de museu i el ritme amb què la societat moderna mira. A través d’una mena de flash mob, es va intentar manipular la velocitat de la vivència de mirar per part dels assistents de l’espai visitat. Per dur a terme l'acció, vam convidar a participar-hi les companyies mexicanes Teatro Nómada i Teatro Estudio, guanyadores del premi internacional de la beca DespertaLab, que ja preparaven la seva presentació a la Sala Atrium, així com els membres de l’Escola de l’Espectador de la Sagrera i una seixantena de voluntaris de les diferents escoles de teatre de la ciutat, en total, més de vuitanta persones.

Durant el matí al Born vam finalitzar els assajos amb tots els voluntaris i al vespre vam poder gaudir d’una activitat singular com a mostra del resultat final del procés de creació viscut. Com sempre, per a nosaltres aquest resultat, tot i que ha de ser excel·lent, no és el més prioritari. Ens quedem amb les ganes de treballar, amb els bons moments, amb l’esforç de tothom i amb el fet de compartir tot el procés creatiu. I amb la imatge de veure tot un centre com el Born ballant a ritme de la Piccolissima Serenata. Des de aquí, volem donar les gràcies a tots els que vau fer possible una acció com Veure. Mirar. Sentir i a les més de 5.000 persones que van passar pel Born i que van voler “jugar” amb nosaltres.

L'equip de la Nau Ivanow

La revista de la Nau

Ivanow - 5


territori Una bombeta suspesa d’un cable llarg i prim enmig de la foscor de l’escenari; una mà agosarada que l’empeny amb voluntat i certa rebel·lia. Així és una idea que només amb l’acció de l’empenta pot enllumenar els “actors” involucrats en aquell espai obscur. La Nau Ivanow va incitar el moviment de la bombeta i un grup de persones del barri ens acollírem a la seva llum, potser en principi tènue però alhora estable i cada dia va anar adquirint intensitat o el que diem il·lusió. L’Escola de l’Espectador de la Sagrera és una proposta que parteix de la Nau -aquell edifici del carrer Hondures que els anys seixanta era una fàbrica de pintures i ara, des de fa 19 anys, fabrica i genera produccions artístiques en l’àmbit de les arts escèniques: una pintura cultural a la Sagrera- per introduir qualsevol persona del carrer (poc, molt o gens aficionada al teatre) en el recorregut d’una companyia que s’enfronta en un projecte teatral que neix, es desenvolupa i s’estrena. L’inici de l’aventura ha estat Yerma, adaptació de l’obra de Federico García Lorca de la companyia Projecte Ingenu, joves actrius i actors capbussats en els personatges que es lliuren a la paraula del poeta granadí. Peça teatral coneguda i representada al llarg dels anys, que aquí traspua una mirada contemporània; Lorca sempre serà atemporal. I nosaltres, els expectants espectadors de l’Escola, hem estat testimoni del naixement d’una nova Yerma sota la direcció de Marc Chornet i adaptació, amb ell, d'Anna Maria Ricart. El segon muntatge de l’Escola penetra en la visió personal i crítica de Bertolt Brecht sobre la vida de Galileu Galilei. Les obres de Brecht plantegen el conflicte entre el coneixement i la barbàrie: l’individu contra el poder. Allò al que l’home del Renaixement aspira i que l’Església expira amb el seu mètode persuasiu, la

Inquisició. La Factoria Escènica Internacional (FEI), amb Carme Portaceli, ens va procurar un tast del seu treball Galileu. Acudírem a un parell d’assajos amb possibilitat després de comentar i demanar dubtes a tot l’equip. Parlàrem del text i del context, dels canvis proposats per la directora, del vestuari, de la música i ens mostraren la petita maqueta construïda per a l’escenografia. Cada dia que passa en contacte (tan a prop de nosaltres) amb el món de les arts escèniques, la bombeta pren més potència; al principi érem pocs, ara som un bon grapat del barri que s’ha animat a viure l’experiència d’un nou aprenentatge. Perquè d’això es tracta, no?

∆ Assajos Yerma de Projecte Ingenu

A efectes pràctics, l'equip de la Nau concerta unes dates amb la companyia resident perquè els integrants de l’Escola de l’Espectador puguin assistir-hi; un cop confirmades, ens envia el text i un calendari dels dies i hores en què s’han previst diverses tasques que formen part del muntatge: assajos, escenografia, proves de llum, so, espai i fins i tot una roda de premsa. Un acte de generositat per part de les companyies d’acceptar la nostra presència, intrusos en el seu univers creatiu, i fer-nos partícips de l’íntima recerca del personatge i el seu entorn. Genie Günzberg Moll Escola de l'Espectador

6 - La revista de la Nau Ivanow


escola de l'espectador de la sagrera

E

l 2 de març passat, dins el marc de l'atraient i suggestiva nova activitat de l'Escola de l'Espectador de la Sagrera que organitza la Nau Ivanow, vam tenir l'oportunitat d'assistir al teatre Akadèmia de Barcelona a la representació de l'obra Yerma, de Federico García Lorca, que la companyia Projecte Ingenu va posar en escena sota la direcció de Marc Chornet.

∆ Col·loqui postfunció al teatre akadèmia. Yerma

El director va voler situar l'obra dins un context contemporani, intentant així traslladar als temps actuals la visió de l'esperit rural i tots els convencionalismes d'una època, que el gran escriptor andalús tan bé va saber plasmar, per tal de permetre un acostament de tot el públic jove a la manera de pensar i sentir dels protagonistes d'aquesta gran tragèdia.

L'obra no es va traduir al català, tot respectant la llengua en què es va concebre, fet que també vaig trobar molt adequat. El muntatge em va semblar força encertat, tant pel que fa a l'ambientació (una habitació enrajolada amb un llit i un vàter, que contrastava amb un terra sec plantat de ceps de raïm), com a la tènue i difuminada il·luminació escollida, la qual cosa et convidava a sentir-te no només un simple espectador sinó un habitant més del poble imaginat per Lorca que, emparat en les ombres, contempla, opina i jutja els comportaments de la parella protagonista. Una dona obsessionada en ser mare igual que ho són la resta d'amigues i un marit estèril que, tot acceptant el seu problema, no està disposat a permetre que la gent que els envolta critiqui la seva muller per no poder aconseguir la tan desitjada maternitat. També vaig trobar molt idònies les cançons que els actors van interpretar. En resum; un molt bon treball de tota la companyia, una acurada direcció i un text molt vigent que em va captivar. L'objectiu final d'una obra de teatre és, sens dubte, la seva posada en escena, però és important no oblidar les moltes hores d'assaig que hi ha al darrere, les converses, les correccions i tots els esforços que cal realitzar.

Jordi Sanz PIculla Escola de l'Espectador

L'Escola de l'Espectador de la Sagrera neix amb la intenció de mostrar, explicar i viure els processos de creació que acull la Nau Ivanow. És una proposta oberta a tot el veïnat de la Sagrera. Si voleu rebre'n més informació, podeu escriure a info@nauivanow.com.

∆ Assajos Yerma de Projecte Ingenu

La revista de la Nau

Ivanow - 7


xarxes de creació

Mapa d'Espais de Creació i Producció de Catalunya

Q

uè és un espai de creació i producció? En intentar respondre aquesta pregunta em ve a la ment la metàfora de la cuina. Si la galeria, el teatre o l’auditori són els salons de l’art, els espais de creació són les cuines. El lloc on es busca la forma entre tantes i tantes opcions fins a trobar la perla perfecta; on els cossos i la veu es treballen sovint amuntegats, o arraulits, o amarats de suor, per expressar la idea més etèria amb el cos més material; on el so es modela com si fos una escultura, encara lliure d’aquella dimensió seqüencial que el fa viable en forma de concert o de recital, on l’escriptura 8 - La revista de la Nau Ivanow

encara no flueix, ni és clara, i s’empatolla i brolla com fan les aigües als torrents quan neixen. L’espai de creació és aquell on l’home s’equivoca, on la dona erra, on l’artista no sap o no sap que sap, o no sap com dir, i fa front al vertigen de no saber i ho porta amb dignitat, com el mariner porta la vela en dia de mestral. Costa posar etiquetes a aquests espais nascuts de manera molt salvatge. Apareguts com a resultat d’una necessitat inexcusable dels artistes; altres vegades com a segell d’unió dels membres d’un


Xarxaprod,espais

de creació i producció

(II)

Aquesta vegada, però, l’experiència es va mostrar més duradora: Xarxaprod va incorporar de seguida espais molt diversos: grans i petits, independents i institucionals, de totes les disciplines i repartits per tot el territori català. En aquell inici ja era evident que no hi eren tots el que són, que hi faltaven espais i que calien eines per fer visibles tots els qui treballen per la creació i producció artística a Catalunya, com també que mancaven instruments per explicar millor aquests centres. Per això hem construït un mapa que dona resposta a aquestes inquietuds. En total 104 espais de tots els formats i disciplines que són testimoni de la bona salut de la creació, malgrat tantes dificultats i tantes persianes que es tanquen i es reobren un i altre cop a Catalunya. El treball de recerca que hem realitzat amb la col·laboració professional de les empreses Spora Sinergies i Arts Moved ens ha permès primer definir millor la nostra identitat per després detectar aquests espais i situar-los al mapa, tot i que un cop presentat apareixeran de manera natural uns quants espais més. Ara tenim una eina important perquè hem fet una feina inicial que era indispensable, hem consensuat els trets característics d’aquests espais de creació i producció: recerca, continuïtat, voluntat de servei públic, prioritat de la creació i recursos per als artistes. Aquest mapa és un punt de partida i una eina molt valuosa per avaluar la força i l’abast dels espais de creació del nostre país i per ajudar a crear lligams que ens permetin seguir treballant plegats. Estem segurs que tindrà conseqüències i que ens portarà a fer efectives i reals moltes propostes que fins ara es veien desdibuixades. Podeu consultar el mapa a col·lectiu; també algun cop com a resultat d’una bona política cultural. Els principis són fràgils; els processos, flexibles. Uns quants centres de producció i creació es van ajuntar ja fa gairebé deu anys per crear Xarxaprod, la xarxa d’espais de creació i producció de Catalunya. Volien compartir recursos i coneixement, estratègies i projectes. No venien del no-res; l’intent de crear una xarxa d’aquestes característiques s’havia fet i repetit ja algunes vegades, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. Les estructures d’aquestes primeres xarxes van ser molt efímeres, entre altres coses perquè segurament els col·lectius no estaven encara preparats per a la cooperació.

espaisdecreacio.cat. Espais, entitats, agrupacions, artistes: assalteu el mapa! Benvinguts a aquest viatge que ara tot just comença.

Clara Garí Directora Nau Côclea Presidenta de Xarxaprod

La revista de la Nau

Ivanow - 9


xarxes de creació

∆ VI Encuentro de la red. oviedo

Enredarse: ¿para qué y con quién?

R

ecientemente celebramos el VI Encuentro de la Red Trans Ibérica de Espacios Culturales Independientes, una red que, hace ya seis años, nació con grandes expectativas en Espacio Tangente en Burgos y va creciendo paulatinamente. No con los grandes pasos que aspiramos al principio, pero sí de manera cuidadosa y contundente, va tomando cuerpo y contenido, gracias a un equipo gestor que se organiza a través de Skype y que va explorando métodos para cumplir los objetivos establecidos. Resumiendo, la Red Trans Ibérica quiere crear una plataforma de cooperación con la misión de favorecer el desarrollo y fortalecimiento de los espacios e iniciativas culturales independientes. La Red quiere ofrecer un lugar dónde encontrarse, conocer y compartir, desde la parte más creativa a recursos e información.

10 - La revista de la Nau Ivanow

Los encuentros estatales que ha realizado en los últimos años (Burgos, La Aldea de Portillo de Busto, Bilbao, A Coruña, León y ahora Oviedo) han demostrado ser una manera eficaz para facilitar el diálogo y una fuente de inspiración para todas aquellas y aquellos que trabajan y luchan por una cultura libre, independiente y abierta. Cambiamos de ubicación cada encuentro y evitamos la centralización en grandes capitales. Organizado así, la experiencia ha enseñado que los encuentros tienen un fuerte impacto local y que la presencia de la Red agita el tejido cultural independiente, antes, durante y también después del encuentro. Los encuentros son totalmente autogestionados. Cada participante paga sus gastos y los aliados en los diferentes lugares nos ayudan a encontrar espacios


Red Trans Ibérica de reunión, para comer, dormir, etc. En Oviedo, la coordinación del encuentro estaba en manos de María González, de Paraisurural. La reflexión sobre diferentes temas relacionados con nuestros centros (espacios amenazados, creación de redes locales, nuestro rol en la educación) durante estas reuniones ayuda a posicionarnos mejor en nuestra labor e impulsa a seguir adelante, por muy difíciles que a veces sean las circunstancias.

de la ciudad con todos los participantes para darse a conocer y también para subrayar el interés de los espacios en la Red y viceversa. También los espacios e iniciativas que se acerquen a los encuentros, pero que no son de la misma ciudad, tienen lugar para presentarse. En esta ocasión contamos con la presencia de una asociación de Portugal, Raiz Vanguarda, de un pueblo cerca de Coimbra y que explicaron cómo han convertido una antigua escuela en un centro de arte contemporáneo internacional con mucho éxito, no sólo a nivel artístico, sino también a nivel local, con los (pocos y mayores) habitantes que aún tiene el pueblo. También se presentaron los nuevos integrantes de La Presa, un lugar de encuentro alternativo, y el proyecto Creative Garden, de la Fundación Iberoamericana de las Industrias Culturales y Creativas.

Durante el último encuentro celebrado en la ciudad de Oviedo, hablamos sobre la educación en espacios culturales independientes. Valoramos la necesidad de un mayor vínculo entre las entidades de enseñanza formales, universidades, escuelas de formación artística, y los centros independientes. Noemí Álvarez, profesora de la Universidad Complutense, nos indicó cómo, desde Quizás impulsado por la temática lanzada, contamos también con dos su punto de vista, los centros investigadoras de los independientes pueden «los encuentros tienen un fuerte impacto local y la presencia de la Red agita el tejido centros independientes, una sacar más rendimiento de cultural independiente, antes, durante y francesa y otra española. las posibilidades que ofrecen también después del encuentro. » Estos contactos también las universidades a través de pueden ayudar a forjar otro convenios y colaboraciones de los objetivos de nuestra en determinadas asignaturas. Es coordinadora de un máster de educación artística en Red: visibilizar nuestros espacios y darnos a conocer a centros sociales e institucionales y sus estudiantes hacen un público más amplio, para que sean conscientes que prácticas en muy diversas organizaciones, con proyectos individualmente no somos grandes y poderosos, pero a veces sorprendentes. Marta García, la otra invitada, juntos sí somos un sector a tomar en cuenta en nuestra asistió al encuentro en representación de Pedagogías sociedad, que mueve y promueve muchas inquietudes Invisibles, organización que aboga por cambios radicales de muy diversa índole, de una parte innegable de nuestro en los actuales sistemas de enseñanza. Nos explicó cómo territorio. De allí también el gran interés de todos los son los procesos internos y externos de la organización, en asistentes por conocer el mapa de centros culturales un colectivo que se afronta con un sistema establecido y que ha realizado la Red de Cataluña, Xarxaprod, y que aceptado por la mayoría, además de darnos algunas pistas tuvimos la suerte de conocer un día antes de su estreno en Internet. sobre los contenidos de ese nuevo sistema pedagógico. De allí surgieron debates sobre las estrategias a seguir por los centros independientes: ¿Cómo podemos llegar a un público “no-tradicional” (inmigrantes, minusválidos,…)? ¿Somos capaces de romper las barreras que impone la sociedad? ¿Podemos llegar a ser este puente que provoca un cambio en la geografía? ¿Hasta qué punto nuestros centros independientes sirven de ejemplo para otro tipo de organización de nuestra sociedad, más democrática, más horizontal y menos jerárquica? Todo comienza con la educación, pero ¿dónde empieza ésta? Estos debates temáticos tan amplios no terminan, pero sí ayudan a entender mejor quién es quién y cuál es el contexto local de cada uno. Para tener un mapa más completo de los espacios, visitamos además los locales

Está claro, cuanto más enredamos, más ganamos.

Dorien Jongsma Coordinadora Red Trans Ibérica www.transiberica.org

La revista de la Nau

Ivanow - 11


i jornades exit L’any passat la Nau Ivanow va posar en marxa un Pla d’Internacionalització per poder desenvolupar el projecte més enllà de l’Estat. Durant el procés, vam descobrir que les diverses companyies que havien passat per la Nau tenien la mateixa inquietud de fer aquest pas, però no trobaven les eines o l’acompanyament per poder-lo iniciar. Per aquest motiu, hem iniciat EXIT (Experiències InTernacionals): un espai de sensibilització, formació i treball, al voltant de la internacionalització, que vol ajudar les companyies a créixer i a establir el salt internacional com un dels seus objectius de futur. Aquest 2017 és el punt de sortida d’un projecte a llarg termini sobre la necessitat de ser internacional.

Dilluns 26 de juny | 10 a 14 h | Càpsula formativa

Dimecres 28 de juny | 10 a 14 h | Sessió – debat

El projecte i l’obra escènica internacionalitzable Amb Toni González

Les residències de creació, són com haurien de ser? Amb presència de diversos espais de creació, companyies nacionals i internacionals

Ofereix eines metodològiques per descobrir en el propi treball artístic o projecte les oportunitats que es poden obrir a les companyies en ampliar els seus circuits i la sortida a l’exterior. Pretén respondre a la pregunta: el meu projecte és internacionalitzable? Dimarts 27 de juny | 10 a 14 h | Xerrada

Es duran a terme unes jornades de debat, reflexió i treball sobre els models de residències, en les quals tindran veu tant els creadors com els espais. Es mirarà d’establir un mínim comú per poder tenir un model consensuat de residència. Es convidaran espais i representants de les companyies nacionals i internacionals per estudiar quins models i estructures utilitzen.

El context dels festivals i mercats llatinoamericans i europeus Amb Antonio Altamirano i Iva Horvat

Dijous 29 de juny | 10 a 14 h | Càpsula formativa

Establir un panorama general dels més de 30 festivals i mercats d’arts escèniques presents actualment a Llatinoamèrica (Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Equador, Mèxic, Uruguai, Veneçuela i Xile) i els més importants d’àmbit europeu, diferenciant-los per les seves línies artístiques i les dates de programació, amb l’objectiu de permetre a les companyies generar una circulació pel context llatinoamericà i europeu. 12 - La revista de la Nau Ivanow

Pràctiques de visibilització i distribució dels projectes escènics Amb Toni González Ofereix eines metodològiques i recursos d’informació per donar a conèixer els treballs artístics de les arts en viu, fer-los visibles als professionals i distribuir-los més enllà dels circuits habituals de treball.


experiències internacionals Divendres 30 de juny | 10 a 13 h | Xerrada Ajudes i programes de mobilitat per la internacionalització de les companyies Amb tècnics de l’ICEC i de l’Institut Ramon Llull Sessió informativa de les convocatòries i els programes d’ajudes per a les companyies amb la intenció de fer el pas a la internacionalització. Dissabte 1 de juliol | 20.30 h | Clausura teatral

Entre els ponents de les jornades 2017 comptem amb: Antonio Altamirano, creador del Festival de Artes Cielos del Infinito (Xile), el festival d’arts més austral del món, i director de Casco Azul, l’obra que la companyia Teatro Amplio representarà el cap de setmana de les jornades EXIT. Sacha Witkowski, responsable del Fondo de Arte y Cultura del Estado de Goiàs (Brasil). Toni González, consultor per a la mobilitat artística internacional (Escena Internacional) i membre de la Junta Directiva de l’IETM. Iva Horvat, professora universitària, ballarina, coreògrafa i directora d’espectacles de dansa i teatre; fundadora d’Agente129 i d'Art Republic, una nova agència de distribució i desenvolupament d’estratègies en arts escèniques. Les companyies teatrals mexicanes Teatro Nómada i Teatro Estudio, guanyadores del primer premi internacional de la beca DespertaLab, impulsada per la Nau Ivanow i la Sala Atrium, i en col·laboració amb la Secretaria de Cultura del Estado de Jalisco.

Casco Azul De la companyia xilena Teatro Amplio Quatre cascos blaus de l’ONU estan assetjats en una base militar a Port-au-Prince, Haití. La revolució acaba d’esclatar a l’illa. El caos guanya els carrers. Ells tractaran d’entendre les raons del poble haitià llegint Hegel. Però no ho aconsegueixen. Hegel és difícil.

A més, hi haurà la participació de tècnics de l'Àrea de Mercats de l'ICEC, un responsable de l'Àrea de Creació de l'Institut Ramon Llull i diverses companyies catalanes que han passat per la Nau Ivanow o en són residents. facebook.com/EXITivanow www.exit.nauivanow.com

twitter.com/EXITivanow exit@nauivanow.com

#EXITivanow La revista de la Nau

Ivanow - 13


viver

we act assoc. Després de la bona rebuda de la iniciativa per part del públic i dels creadors, hem decidit que Simbiòtic Festival ha de perdurar en el temps per seguir reivindicant els formats artístics accessibles, així que amb molta il·lusió anunciem que aquest any tindrem una nova edició de Simbiòtic Festival a Barcelona.

W

e Act som una associació sense ànim de lucre constituïda per quatre professionals de l'àmbit de l'art, la cultura, la comunicació i l'accessibilitat, amb el propòsit comú de promoure unes arts escèniques inclusives i lliures de barreres comunicatives que fomentin la participació del col·lectiu de persones amb diversitat sensorial a la vida artística i cultural de Barcelona. Des de l'associació explorem el paper de l'art en la visibilització i la inclusió de la diversitat en la nostra societat per tal d’anar cap a una societat més tolerant i justa amb les diferències. We Act defensa les arts escèniques com un mitjà directe per desafiar i qüestionar la discriminació envers aquests col·lectius, així com per interpretar i viure en aquest món d'una forma més solidària. Per aquest motiu, defensem i volem potenciar la participació del col·lectiu de persones amb discapacitat en les activitats culturals i artístiques de les nostres ciutats. Simbiòtic Festival 2016 ha estat la nostra presentació i primera acció per democratitzar l’accés a la cultura; un festival d'arts escèniques accessibles per a persones amb diversitat sensorial que va tenir lloc a la Sala Beckett, Obrador Internacional de Dramatúrgia, i que durant tres dies va obrir les portes del teatre a la diversitat. Amb la primera edició vam voler deixar d'excusar-nos com a espectadors, creadors i gestors culturals de no tenir mitjans, experiència ni suport per incloure la diversitat i l'accessibilitat als espais d'exhibició escènica de Barcelona.

14 - La revista de la Nau Ivanow

Però les nostres accions no es concentren en el festival. Amb la intenció d’avançar en la integració de les persones amb diversitat sensorial a la vida cultural de la nostra ciutat, estem començant a desenvolupar una línia de tallers impartits per professionals en l'àmbit de l’accessibilitat, de la cultura i de les arts escèniques, amb l’objectiu de plantar aquesta llavor del canvi al cap de la gent. Creiem fermament que l’educació sempre és la base del canvi i en aquest àmbit encara ens queda un llarg camí per recórrer. A més, aquest any We Act Assoc. s’estrena com a productora d'esdeveniments culturals i artístics accessibles amb l’organització de L'art també és Cec, una gala solidària que reivindica l'accés a la cultura de les persones cegues a través de l'escriptura en Braille i les arts en viu. La gala va tenir lloc el 16 de juny a l’Auditori del CaixaForum de Barcelona sota el paraigua de l'Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3. Tots els beneficis obtinguts van anar destinats a la Fundació Ramon Martí i Bonet contra la ceguera, una entitat que crea projectes propis locals i internacionals, per poder oferir servei oftalmològic a les persones amb discapacitat visual sense recursos. En definitiva, des de We Act defensem que hi ha moltes maneres d'entendre i interpretar la realitat i creiem que unes arts escèniques que puguin ser gaudides per tothom són possibles i necessàries per seguir avançant cap a la democratització real de l'escena cultural i artística de la nostra ciutat. Per tant, si formes part d’algun projecte artístic, cultural, educatiu o social que dóna suport a aquest canvi i que creus que pot ser útil per seguir avançant per aquesta via, estarem encantades de coneixe’t i anar traçant la xarxa per seguir avançant. We Act Assoc. Productora d'arts escèniques accessibles


Fes-te amic de la Nau Ivanow! Col·labora-hi! ∆

Assajos 'no hi ha bosc a sarajevo', de Cia. Paradiso 99, guanyadora beca desperta 2016z.

Què significa ser Amic de la Nau Ivanow? Significa que ets una part del projecte de suport a la creació teatral catalana. Vol dir que amb la teva aportació econòmica i la teva assistència a les activitats que fem participes de forma activa en el desenvolupament del projecte de la Nau. En què consisteix el projecte de la Nau? Consisteix a donar residències artístiques a projectes per a gent jove que vol dedicar-se al teatre de forma professional i que necessita un suport econòmic, d’acompanyament i tècnic per poder fer possible el desenvolupament del seu projecte. La Nau ofereix formació, assessorament, acompanyament, contacte amb altres professionals, crea vincles amb altres espais de creació i amb altres països, per tal que els projectes que acollim tinguin una sortida professional a la resta del país, de l’estat i del món. Com sé en què estic col·laborant? I on van els meus diners? La Nau Ivanow està ubicada a la Sagrera. És un espai públic gestionat per una entitat sense afany de lucre, la Fundació Sagrera. Rep uns diners de l’administració que no són suficients per cobrir totes les necessitats que el projecte té. Per tant, busquem col·laboradors que tinguin ganes de sumar. Amb la teva quota ajudes a dur a terme una part del projecte, ja que aquests diners els destinem a cobrir, per exemple, l’ajut que donem de 3.000 € a la Beca DespertaLab, de suport a les joves companyies.

També col·labores amb la teva assistència a les activitats que us proposem. I sempre, no cal dir-ho, estem oberts a rebre noves propostes per part teva. I un cop tinc el carnet, què passa? T’informarem personalment de les activitats que farem i promocions que acordem amb teatres de Barcelona, i de les activitats que anem engegant, com la que hem organitzat a partir d'aquest 2017: l'Escola de l’Espectador al barri. Consisteix en un grup d'entre 10 i 15 persones que acompanyen una de les companyies que tenim a la Nau en residència en tot el seu procés de creació d’una obra teatral. Podràs participar de forma activa -debatent, interpel·lant, qüestionant- en l’obra que la companyia està assajant. Veuràs les primeres lectures i assajos, visitaràs l'espai on fan l’escenografia i el vestuari, t'ensenyaran com funciona una taula de llums o com s’il·luminarà l’escenari i, finalment, assistiràs a l’estrena de l’obra allà on es representi. Si vols saber com fer-te Amic, pots informar-te a través de la nostra pàgina web (nauivanow.com), ens pots enviar un correu a info@nauivanow.com, o telefonar al 93 340 74 68. Sent Amic de la Nau col·labores i participes en el nostre projecte, que és també el teu projecte. Confiem poderte veure ben aviat i compartir amb tu una bona estona de teatre. L'equip de la Nau Ivanow

La revista de la Nau

Ivanow - 15


16 - La revista de la Nau Ivanow

Creació escènica Núm. 4. Juny 2017  

La revista de la Nau Ivanow

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you