Issuu on Google+

CURS DE FORMACIÓ PER A L’APLICACIÓ DEL PROGRAMA D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE A L’EDUCACIÓ INFANTIL

1


SESSIÓ 3  Lectoescriptura en L1 i L2  Presentació Unitats de Valencià L2  Tasca : Tractament específic del valencià a l’escola.

2


LECTOESCRIPTURA EN L1 i L2     

ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE EN 2 LLENGÜES VARIABLES EN L’APRENENTATGE DE LA L2 HIPÒTESI D'INTERDEPENDÈNCIA EN LA LECTOESCRIPTURA ESPECIFICACIONS DE L’ESCRIPTURA EN L2 BIBLIOGRAFIA

3


Cronograma Itinerari PIP Etapa i Cicle Educació Infantil

Nivell

3 anys

4 anys

5 anys

Valencià

ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA

Castellà

Iniciació En valencià, un mínim del 33% del temps en què En castellà, la resta del temps a la s’imparteixen diferents àmbits d’experiència. (1) Lectura i l’escript En valencià, un mínim del 33% del temps en què ura En castellà, la resta del temps s’imparteixen diferents àmbits d’experiència. (1) En valencià, un mínim del 33% del temps en què s’imparteixen diferents àmbits d’experiència. (1)

En castellà, la resta del temps

Llengua estrangera

En LE: entre 1h i 1h i 30 min (2) En LE: entre 1h i 1h i 30 min (2)

4


ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE EN DUES LLENGÜES processos d'adquisició similars en L1 i L2.

Abans dels 6 anys Adquisició simultània.

Majors de 6 anys

processos d'adquisició de la L2 basats en la L1.

Adquisició consecutiva 5


PROCÉS D’APRENENTATGE DE LA LLENGUA 1.-CODI LEXICAL ÚNIC. No existeixen els equivalents. El xiquet pensa que les dues llengües són la mateixa cosa. Aquesta etapa arriba fins que el x/x coneix unes 80 paraules.

Al començament cada codi (llengua) representa una realitat diferent. Mesa en casa/Taula en l’escola

6


PROCÉS D’APRENENTATGE DE LA LLENGUA 2.- DISTINCIÓ A NIVELL LEXICAL. Coneixement d´alguns d´equivalents. Únic conjunt de regles morfosintàctiques. Estableix una distinció entre les dues llengües en el pla lexical però no en el morfosintàctic. És normal que en aquesta etapa el x/x produïsca frases en les quals apareixen préstecs lingüístics, es a dir parla valencià amb paraules castellanes.

El xiquet comença a utilitzar la llengua i mescla els codis. Fa hipòtesis. Està aprenent. “Papi en la clase tenemos un peix” 7


PROCÉS D’APRENENTATGE DE LA LLENGUA 3.- DISTINCIÓ A NIVELL LÈXIC I MORFOSINTÀCTIC. Coneixement de les regles pròpies de cada codi. Exigència als adults de manteniment de llengua. Per últim, en la tercera etapa el bilingüe exigeix dràsticament el principi d'una persona una llengua.

El xiquet té consciència bilingüe. La realitat es pot expressar en més d’una llengua i les persones utilitzen les que coneixen. Consolidació:” Ahora lo diremos en valenciano” 8


COM S’APRENEN LES LLENGÜES ? Usant-les en situacions comunicatives. VARIABLES: -Temps d’exposició a la llengua -Interactuació amb un o més parlants models - Voler i poder usar-la Influeix molt la presència de la llengua en la societat i l’actitud dels parlants i no parlants cap a ella 9


QUÈ FEM A L’ESCOLA?

A L’ESCOLA FEM UN TRACTAMENT PEDAGÒGIC ESPECÍFIC MITJANÇANT: •El foment de la comunicació • L’ús de suports gestuals,visuals,... • El treball de llengua associat a rutines, activitats, i la vida social de l’aula...

per a facilitar la comprensió i la producció en la llengua

10


PRINCIPI D’INTERDEPENDÈNCIA En la mesura que la instrucció en la Lx és efectiva a promoure competència en la Lx, la transferència d’aquesta competència a la Ly s’esdevindrà si hi ha una adequada exposició (bé a l’escola, bé a l’entorn social) i una adequada motivació per aprendre-la.

11


La lectura i l’escriptura  El coneixement alfabètic forma i estructura del codi  Els coneixement lletrat els textos i el llenguatge “que s’escriu”

12


LA LECTOESCRIPTURA AL PIL I AL PEV - L’ensenyament inicial del codi a l’escola es fa només en valencià. -El procés inicial de descobriment del codi escrit es fa igual com es faria en castellà. -Els xiquets i xiquetes aprenen simultàniament a llegir i escriure en castellà i en valencià -Al llarg del procés es treballen les diferències ( que són poques) entre els dos codis 13


LA LECTOESCRIPTURA AL PIP - L’ensenyament inicial del codi a l’escola es fa en castellà i s’aprofiten el coneixements adquirits per al valencià. -El procés inicial de descobriment del codi escrit es fa simultàniament en les dues llengües segons els contextos d’ús. -Els xiquets i xiquetes aprenen simultàniament a llegir i escriure en castellà i en valencià. -Al llarg del procés es treballen les diferències ( que són poques) entre els dos codis. 14


PRINCIPI D’INTERDEPENDÈNCIA Les competències d’una llengua són transferibles a altres si hi ha… Exposició suficient Motivació adequada

bé a l’escola, bé a l’entorn social 15


L’APRENENTATGE DE LA LECTURA I L’ESCRI PTURA

Unit als altres aprenentatges

Des de la complexitat

Activitats amb sentit:  Ús pràctic  Ús científic  Ús literari 16


Una experiència: els noms CLASSE DELS ÀNECS 1

VICENT

2

DIVINE

3

JAUME

4

ROSA

5

FRANCISCO

6

PRINCE

7

YANG-YANG

8

JOSE

9

MATHEW

10

BEGOÑA

17


Una experiència: els noms CLASSE DELS ÀNECS 1

VICENT

2

DIVINE

3

JAUME

4

ROSA

5

FRANCISCO

6

PRINCE

7

YANG-YANG

8

JOSE

9

MATHEW

10

BEGOÑA

18


Una experiència: els noms CLASSE DELS ÀNECS 1

VICENT

2

DIVINE

3

JAUME

4

ROSA

5

FRANCISCO

6

PRINCE

7

YANG-YANG

8

JOSE

9

MATHEW

10

BEGOÑA

19


PEIX

CASA

PEZ

FOC JONC SET

RELOJ

20


Als xiquets se’ls hauria d'ensenyar el llenguatge escrit, no l’escriptura de les lletres.

21


LLEGIM Segons un etsudi d’una univeristat angelsa, a qualesvol escirt, no impotra l’odre en el qual estsan escirtes les lleters, l’úncia cosa improtant és que la pimrera i l’útlima lltera etsiguen escirtes en la pocisió corretca.

22


Consciència fonològica: Habilitat explícita per identificar, analitzar i manipular l’estructura sonora de les paraules. UN REQUISIT PREVI ?

UNA HABILITAT CONCOMITANT ?

23


Esquema corporal Orientació espacial Orientació temporalCORRELACIÓ Lateralitat Ritme Etc. CONCIÈNCIA FONOLÒGICA

CAUSALITAT

24


LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

Habilitat per a segmentar les unitats del llenguatge. 

Habilitats per a segmentar la parla en paraules i, aquestes en fonemes i la seua representació en lletres   

Segmentació en paraules Segmentació en síl·labes Segmentació en sons

25


             

1. Duració acústica 2. Identificació de paraules 3. Reconeixement d’unitats 4. Rimes 5. Classificació de paraules 6. Combinació unitats 7. Aïllar unitats 8. Comptar unitats 9. Descomposar unitats 10. Afegir unitats 11. Substituir unitats 12. Suprimir unitats 13. Especificar la unitat suprimida 14. Invertir unitats

            

1. Quina paraula és més llarga? 2. quantes paraules hi ha a…. 3. s’escolta una /f/ en café? 4. Rimen col i gol ? 5. Comença foca igual que forro? 6. quina paraula és /s/, /o/, /l/? 7. Quin és el primer so de la paraula banc? 8. quants sons escoltes en sol? 9. Quins sons escoltes en la paraula bany? 10. Quina paraula resultarà si li afegim davant una /s/ a alt? 11. quina paraula resulta si li canviem la /k/ de col por /g/? 12. Quina paraula resulta si li llevem la /r/ a rosa? 13. Que escoltes en caixò que no está en això? 14. Que resultarà si dic cos al revés? 26


LES LLENGÜES S’APRENEN...

S’aprenen quan s’usen S’aprenen millor si s’usen per aprendre 27


L’escrit en L1 ... i L2 els factors socials externs que conformen els primers passos en l’alfabetització dels escolars i els processos interns (cognitius) de desenvolupament de les habilitats relacionades amb el processament de la llengua escrita i els factors culturals, funcionen en els seus aspectes essencials, de la mateixa manera per a la L1 i per a la L2 *Hudelson (1989 i 1994) 28


L’escrit en L1 ... i L2 La base per a la construcció dels coneixements de l’escriptura •No està tant en correspondència entre oralitat i escriptura •Com, en l’ínput escrit

*Hudelson (1989 i 1994) 29


ESPECIFICITAT ESPECIFICITAT DE DE LES LES ESTRATÈGIES ESTRATÈGIES D’ESCRIPTURA D’ESCRIPTURA EN EN L2 L2 condicionades condicionades per... per... • el domini menor que tenen els productors de la L2 respecte del que tenen de la L1 • els coneixements sobre el món, sobre el llenguatge i, també, sobre l’escriptura, desenvolupats en la L1 i a través de la L1 •l’actitud respecte de la tasca de composició escrita 30


CONSIDERACIONS CONSIDERACIONS DEL DEL PROFESSORAT PROFESSORAT ESCRIPTURA ESCRIPTURA EN EN L2 L2 Activitats * prèvies a * l’escriptura :

--Dedicació Dedicació de de temps temps en en L2 L2 per per proveir proveir de de més més “llenguatge”. “llenguatge”. --Una Una impregnació impregnació en en la la L2, L2, prèvia prèvia aa qualsevol qualsevol activitat activitat d’escriptura: d’escriptura: ••Importància Importància d’escriure d’escriure sobre sobre temes temes viscuts viscuts en en L2. L2. ••Necessitat Necessitat de de presentar presentar models models escrits escrits en en L2. L2. ••Proposta Proposta de de producció producció de de textos textos que que tracten tracten temes temes sobre sobre els els quals quals s’ha s’ha conversat. conversat. *K. Hall (1990)

31


CONSIDERACIONS CONSIDERACIONS DEL DEL PROFESSORAT PROFESSORAT ESCRIPTURA ESCRIPTURA EN EN L2 L2 Activitats d’escriptura :

El El domini domini menor menor de de la la llengua llengua provoca provoca que que calga calga més més temps, temps, més més atenció atenció ii més més ajuda ajuda per per dur dur aa terme terme la la producció producció dels dels textos. textos. ••Recolzament Recolzamentamb ambelements elementsvisuals visuals(dibuixos, (dibuixos, cartells,models...) cartells,models...) ••Suport Suportcontinu continude delalamestra mestra ••Motivació Motivacióiiactivació activaciódels delsseus seusconeixements coneixementsen enL1 L1per per facilitar facilitarlalatransferència transferènciaaalalaL2 L2 32


CONSIDERACIONS CONSIDERACIONS DEL DEL PROFESSORAT PROFESSORAT ESCRIPTURA ESCRIPTURA EN EN L2 L2 RESUM RESUM TEXTOS REALS ACTIVITATS SIGNIFICATIVES TREBALL PREVI DE L’ORAL L’ÍNPUT ESCRIT EN L2 MOLT CONTEXTUALITZAT 33


CONTEXTUALITZACIÓ CONTEXTUALITZACIÓ DE DE L’ESCRIPTURA L’ESCRIPTURA EN EN L2 L2 EL GEGANT DEL CLARIÓ

PASSEJANT TROBEN UNA CASETA

IX UN GEGANT I S’ESPANTEN

EN LA FUGIDA TROBEN UNA VELLETA QUE ELS DONA LA FÓRMULA MÀGICA “ZIM ZAM, EL NAS T’ESBORRARÉ!” 34


CONTEXTUALITZACIÓ CONTEXTUALITZACIÓ DE DE L’ESCRIPTURA L’ESCRIPTURA EN EN L2 L2 “ZIM ZAM, LA BOCA T’ESBORRARÉ!”

“ZIM ZAM, ELS CABELLS T’ESBORRARÉ

“ZIM ZAM, ELS ULLS T’ESBORRARÉ I COM UN GLOBUS QUEDÀ I AL CEL SE’N ANÀ! I CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT!

35


CONTEXTUALITZACIÓ CONTEXTUALITZACIÓ DE DE L’ESCRIPTURA L’ESCRIPTURA EN EN L2 L2 TITOL_____________________________

“_IM _AM, LA BOCA T’ESBORRARÉ!”

I______________, JA S’HA ACABAT!

36


CONTEXTUALITZACIÓ CONTEXTUALITZACIÓ DE DE L’ESCRIPTURA L’ESCRIPTURA EN EN L2 L2 ULLS

C_B_LLS

ORE_ _ _

____

_A_ 37


CURRÍCULUM CURRÍCULUM D’INFANTIL D’INFANTIL (DECRET (DECRET 38/2008) 38/2008)

En l’Educació Infantil de la Comunitat Valenciana, l’actuació educativa garantirà, per mitjà de les mesures necessàries, el procés de desenrotllament del llenguatge escrit en les dos llengües cooficials. S’atorgarà, en esta etapa, especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. 38


PER PERSABER-NE SABER-NEMÉS... MÉS...

39

39


PER PERSABER-NE SABER-NEMÉS... MÉS...

40

40


PER PERSABER-NE SABER-NEMÉS... MÉS... 1. 2. 3. 4.

5.

6.

GUASCH, O. (2001) L’escriptura en segones llengües. Barcelona: Graó. HALL, K. (1993) Process writing in french immersion. The Canadian Modern Language Review, 49 (2): 255-274. HUDELSON, S. (1989) Write on: children writing in ESL. New Jersey: Center for Applied Linguistics/ Prentice Hall Regents. — (1994) Literacy development of second language children. A F.Genesee (ed). Educating second language children. Cambridge: CUP, 129-158. MILIAN, M.; CARCELLER, P.; GUASCH, O. (1998) “Com s’aprèn d’escriure i de llegir en un programa d’immersió lingüística”. A J. ARNAU; J. M. ARTIGAL (eds) Els programes d’immersió: una perspectiva europea. Barcelona: Universitat de Barcelona, 223237. RUIZ BIKANDI, U. (2000) Didàctica de la segunda lengua en educación infantil y primaria. Madrid: Síntesis 41


Models d’Unitats Didàctiques. Valencià L2

ME’L DEIXES? 3 anys

TE'N VÉNS? 4 anys

ON VAS XAP? 5 anys 42


Fonamentació de les unitats

 Presa en consideració dels principis sociolingüístics, psicolingüístics i metodològics més avançats.  Plantejament de tasques comunicatives en què els aprenents han d’utilitzar la llengua al mateix temps que l’aprenent, quan encara no la coneixen.

43


Fonamentació de les unitats

 Transferència d’habilitats i coneixements (lèxic comú, funcionament de l’oral...) assegurada per la proximitat entre les llengües ambientals:castellà i valencià  Les unitats tenen elements i estructures diferenciades en funció de l’edat i del diferent grau de coneixement del valencià que se’ls hi suposa en tenir un treball de llengua anterior. 44


LA UNITAT DIDÀCTICA

organitza

CONTINGUTS

RECURSOS METODOLÒGICS

En un tot coherent

facilita

Al PROFESSORAT

Un model per a l’ensenyament del valencià com a L2

A L’ALUMNAT

Adquisició L2 de manera completa, eficaç, lúdica i gratificant 45


CADA UNITAT

desenrotlla

Una exeperiència vital per als alumnes

treballa

Continguts dels quatre contextos:

utilitza

Eines metodològiques

•Literatura. •Vida quotidiana a l’aula •Espais d’autoaprenentatge •Àrees de coneixements i experiència

comprén

Un nombre determinat de sessions

•Input comprensiu, •Metodologia lúdica, •Comunicació eficaç •Sentit pràctic de l’activitat

Com a a motor d’engegada

Un text narratiu: EL CONTE

46


El treball de la UNITAT

Avança mitjançant seqüències

En les quals es treballa: •Comprensió. •Expressió •Conceptes •procediments

Desenrotlla

Inicia a

Habilitats orals: •Escoltar •Parlar

Procés: •Percepció global •Anàlisi •síntesi

Acaba

Planteja

Amb un PRODUCTE FINAL

la LECTOESCRIPTURA En activitats contextualitzades

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

47


NARRACIÓ DIALOGADA DEL CONTE(1)*J.M.Artigal PRIMERES NARRACIONS

RECURSOS

La mancança de suport visual sembla complicar la comprensió, però facilita la producció des dels primers moments

Utilitzar com a únic suport: Expressiu-corporal: gestos, mirada, mans... Marcar llocs o espais: narrador, protagonista, antagonista. Utilitzar tons de veu diferents: emfasitzar personatges, minimitzar narrador. Construir un mapa mental (espai mental) reconeixible per als alumnes. 48


NARRACIÓ DIALOGADA DEL CONTE(2)*J.M.Artigal NARRACIONS POSTERIORS

Nova narració pel mestre/a amb suport visual: làmines Contar el conte el mestre amb gestos i els alumnes reseguint les imatges

PROCEDIMENTS I RECURSOS

Explicar la història entre tots Reseguint les imatges. Repartir els personatges i reproduir els diàlegs Dramatització o representació del conte Elaboració del text: pràctiques d’escriptura; simulacions de lectura49


Estructura seqüencial de la unitat

PERCEPCIÓ

GLOBAL

CONTE

CONSTRUCCIÓ DE LES ADQUISICIONS

Act.1

Act.2

Act.N

PRODUCCIÓ

PRODUCTE FINAL

Exemple de planificació 5 anys

50


Recursos 

Cançons, poemes, endevinalles, rodolins El poder del llenguatge poètic com a factor d’aprenentatge d’una llengua està sobradament reconegut en el món de la metodologia de llengües. Una cançó, una endevinalla... ben assolida és per a tota la vida. Jocs. (Exemple)

Els jocs són molt importants ja que formen part de la seua vida i els permeten interactuar amb el seus companys de forma lúdica.

Cada unitat pot fer ús d’un o altre tipus de jocs: jocs populars, jocs de taula, jocs cooperatius, jocs psicomotors, etc.

L’expressió plàstica, dramàtica i corporal Cada unitat, atenent el tema, fa servir diferents tipus d’expressió. Una llengua s’aprén quan es fan coses amb ella, i els diferents recursos expressius acompanyen i complementen les diferents situacions comunicatives.

Exemples recursos 5 anys

51


Les fitxes d’activitats

Les diferents activitats i tasques realitzades sobre paper són un element indispensable per a reforçar el procés d’aprenentatge de la llengua. Tot allò que hem aprés queda reflectit mitjançant la representació (imatges i escriptura). El dossier del conte arreplega la llengua treballada i el dossier del tema deixa constància dels aprenentatges realitzats i dels treballs enllestits.

Les fitxes d’activitats també deixen constància de les situacions comunicatives i les aproximacions que els xiquets i xiquetes hi fan per apropiar-se del codi escrit.

Finalment, una última finalitat i de les més importants: serviran perquè les persones que estimen, especialment la pròpia família, siguen conscients de la tasca que fan i dels esforços que hi esmercen.

Exemples de Fitxes 5 anys

52


El producte final 

Totes les activitats sorgides del conte són analitzades al llarg de la unitat per tal de facilitar la seua adquisició, per arribar a una síntesi que es materialitza en un producte final (una dramatització, un esquema conceptual, la construcció d’un objecte, un joguet, una festa, etc.)

El producte final té un doble sentit. D’una banda és el punt de mira de les diferents tasques de les activitats centrals, i d’altra, dota de sentit les tasques realitzades. EL PRODUCTE FINAL

EL CONTE ACTIVITATS ENCAMINADES A...

53


Les sessions Cada sessió de cada unitat té l’estructura següent: Salutacions/ Rutines Escalfament

Revisió

(Activitat de preparació) Activitat central (Activitat de pràctica) Revisió Activitats de tancament

Comiat

Exemple Sessions 5 anys 54


Materials per a l’alumnat •Fitxes d’activitats Una vegada enllestit el treball l’alumne o alumna haurà de guardar al caseller o a una carpeta les fitxes, les quals en acabar la unitat o quan el mestre o la mestra estipule, podrà endur-se a casa. CANÇÓ

“XIP, XAP” XIP, XAP. XIP, XAP TOTS A L’AIGUA, TOTS A XIP, XAP. XIP, XAP TOTS VOLEM VINDRE A XIP, XAP. XIP, XAP AI QUE EM MULLE, AI QUE EM XIP, XAP. XIP, XAP AI QUE EM MULLE TOT EL XIP, XAP. XIP, XAP NO M’ESGUITES, NO XIP, XAP. XIP, XAP PERQUÈ ESTIC MOLT .

.

.

55


Materials per a l’alumnat (2)

 Dossier del conte  A mesura que es va explicant i treballant el conte en les diverses fases, es va enllestint el dossier amb les diverses propostes artístiques, de lectoescriptura, etc.  Jocs  Les unitats poden incorporar diverses propostes de joc tant individuals com grupals.

56


Materials per al professorat

Orientacions per al tractament del valencià L2

Fonamentació i presentació de les unitats (DVD)

Planificació de tres unitats model

57


1a SETMANA Com és l’aigua?

Planificació setmanal PLANIFICACIÓ DE LA UNITAT Unitat :

On vas Xap?

SALUTACIONS I RUTINES

Ed.Infantil 5 anys

1a sessi ó

2a sessió

3a sessió

4a sessió

5a sessió

Saludar . Salude m i ens present em. Present ació de la mascot a “Xap”

Saludar. Bona vesprada Xap L’Oratge: Calendari i anotacions en les graelles.

Saludar. Bona vesprada Xap L’Oratge: Calendari i anotacions en les graelles.

Saludar. Bona vesprada Xap L’Oratge: Calendari i anotacions en les graelles.

Saludar. Bona vesprada Xap L’Oratge: Calendari i anotacions en les graelles.

Assemblea : “Que li passa a la goteta Xap”

Revisem el Mapa Conceptual. Que sabem del “Què és” l’aigua.

Joc de vocabulari.

Revisar el material que porten i joc de vocabulari.

REVISIÓ

ACTIVITATS CENTRALS

1.Conte m el Conte: “El viatge de Xap” 2. Plantej ament de la unitat. L’oratge: explique m l’ activitat.

1.Evaporació: Qualitats de l’aigua 2.Fem experiments Hipòtesi: “podem agafar l’aigua”. Característiques: líquid - sòlid, 3.Emplenem fitxa model. “Experimentem”

1.Escrivim una nota per als pares: “volem saber coses de l’aigua ens podeu ajudar?” 2.Joc: Arruixem el ciment al pati. Evaporació

1. Tornem a contar el conte: repetint-lo amb suport visual (Vinyetes il·lustrades). Reforcem estructures. 2.Pintar la portada del Conte. Xap:Recorda que hem de portar els materials sobre l’aigua per dilluns.

1. Fem experiments Hipòtesi: “Com mesurar els líquids”. Conservació de la quantitat. “Evaporació” 2. Dibuixem representant conceptes i recollint per escrit amb alguna frase significativa Fitxa” Experimentem”

ACTIVITATS TANCAMENT

RECOR-DATORI

Cançó Cantem la cançó amb Xap

Cançó Cantem la Cançó amb Xap

Cançó Cantem la Cançó amb Xap

Cançó Cantem la Cançó amb Xap

Cançó Emplenem buits: paraules del vocabulari bàsic. Full amb les estrofes de la cançó.

COMIAT

Adéu! Fins demà Xap

Adéu! Fins demà Xap

Adéu! Fins demà Xap

Adéu! Fins demà Xap

Adéu! Bon cap de setmana! Xap.

DE

58


Planificació sessió per sessió UNITAT: On vas Xap? EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYS Objectiu final de la sessió: Comprendre el concepte d’evaporació ACTIVITAT

SESSIÓ: 1a

PROCEDIMENT DETREBALL

PROPOSTES DE LLENGUATGE

MATERIAL I RECURSOS

Saludar: Bon dia/Bona vesprada: Presentació. Ens presentem i ens saludem. La/el mestra/e presentarà a Xap la mascota i els xiquets i les xiquetes aniran presentant-se i saludant-la

Saludar: Salutacions Xap-xiquets Hola, bona vesprada, jo soc Xap la goteta d’aigua i tu? Presentació Jo soc/Em dic/ El meu nom és ..., Bona vesprada, Bon dia.

Mascota. La mestra/e mostrarà retallada i plastificada a Xap la mascota que es posarà en un lloc destacat de l’aula per a que se la puga saludar i acomiadar-se cada dia. Assemblea. Treball de l’oral en gran grup a l’estora o al racó de conversa

ACTIVITAT CENTRA L

Voleu escoltar la meua història? doncs... Conte. La mestra contarà el conte “el Viatge de Xap” L’oratge. Fent incidència en l’observació del oratge i que passa en el conte quan la goteta s’unfla(sol), quan puja lleugera fins al núvol, quan cau en forma de pluja o gel... la mestra proposarà l’activitat de recollir en una taula l’observació del temps cada dia i explicarà el treball a realitzar per anotar les dades. Establint un ordre per tal que cada dia hi haja un encarregat o encarregada.

Conte. Text del conte, incidint en la expressió acurada i repetició de les frases significatives. L’oratge. Quin temps fa: fa sol, està núvol, fa vent, plou. hui és dilluns... dia...mes i any, estació...

Text del conte. Racó de conversa en gran grup

AC

Cançó. Amb la mascota Xap: recordarem i cantarem la cançó de Xap que apareix al conte

Cançó. Repetirem varies vegades amb ritme i pronuncia acurada.

Text de la cançó

Adéu. Tots i totes s’acomiadaran de Xap: Adéu, fins demà Xap

Adéu. Cada xiquet/a dirà: Adéu Xap, fins demà!

RUTINES

RECORDA T T I O V R I I T A COMIAT T S

Calendari de fusta o plàstic amb fitxes de nombres i il·lustracions del dies de la setmana, mesos de l’any i elements meteorològics. Anotacions a la graella de control. Full del dossier.

D E T A N C A M E N T

59


Text del conte amb suport gestual

CONTE:

El viatge de Xap

EXPLOTACIÓ DIDÀCTICA DEL CONTE Esce na

Mestra-e

1

Això diu que era una goteta d’aigua. És difícil reconéixer una gota d’aigua entre els milers de milions de gotetes que vivien en la mar. Però el cas és que Xap era una gota ben especial. Un dia Xap jugava amb les ones botant i saltant, mentre cantava la seua cançó: Xip, Xap. Xip, Xap tots a l’aigua, tots a l’aigua, Xip, Xap. Xip, Xap tots volem vindre a nadar. Xip, Xap. Xip, Xap Ai que em mulle, ai que em mulle, Xip, Xap. Xip, Xap Ai que em mulle tot el cap De sobte Xap es va sentir estranya. Començà a sentir-se calenta i lleugera. Es posà a unflar-se, i en un tres i no res, estava volant. Començà a pujar cap al cel. Moltes gotes pujaven com ella: ràpides i lleugeres. Era tan divertit...

Gestos

Amb els braços fem el moviment de les ones

Xiquets-es

Els xiquets i xiquetes imiten els gestos Xip, Xap. Xip, Xap tots a l’aigua, tots a l’aigua, Xip, Xap. Xip, Xap tots volem vindre a nadar. Xip, Xap. Xip, Xap Ai que em mulle, ai que em mulle, Xip, Xap. Xip, Xap Ai que em mulle tot el cap Els xiquets i xiquetes imiten els gestos.

Amb els braços al costat del cos, els anem separant progressivament del cos per anar unflant-nos.

60


Lletra de les cançons, poesies, etc. dibuix:

UNITAT: l’aigua

EDUCACIÓ INFANTIL 5 ANYS

POEMA:

GOTES RIALLERES DE DINTRE ELS BASSALS QUAN EL SOL US CRIDA HI ANEU AMB UN SALT. AIGUA MATINERA ROSADA DEL PRAT DIUS BON DIA A L’HERBA DIUS BONA HORA ALS CAMPS.

61


Tractament de L2 a Infantil