Page 1

2011, Any internacional dels boscos

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona Indignats i Llei Omnibus Comissió de defensa del territori (CDT) Boscos i canvi climàtic Entrevista a David Sunyer, soci fundador de l’ANG

núm. 7 / setembre 2011


EDITORIAL núm. 7 / setembre 2011

EDICIÓ

De persones, salut, medi ambient i diners

Podríem pensar que els països amb més benestar i econòmicament més desenvolupats tenen legislacions ambientals menys exigents, podríem pensarho, però la realitat és molt diferent.

Sembla que la crisis s’ha cobrat una victima més, i aquesta victima és el medi ambient. El nou govern de la Generalitat de Catalunya vol reactivar l’economia catalana debilitant els requeriments pels quals un projecte ha de passar l’avaluació d’impacte ambiental en prop d’una cinquantena de supòsits. Podríem pensar que els països amb més benestar i econòmicament més desenvolupats tenen legislacions ambientals menys exigents, podríem pensar-ho, però la realitat és molt diferent. Existeix una àmplia evidència que els països i les empreses que més es preocupen pel medi ambient són al mateix temps els més pròspers i competitius. Així mateix, la contaminació i l’ús indiscriminat de recursos es

relaciona amb ineficiència i falta de productivitat. Només cal comparar les inversions en protecció ambiental a Catalunya per veure que es situen molt per sota de països com Noruega, Suiza o França, amb uns nivells de benestar i desenvolupament per sobre el nostre país. És el moment de potenciar nous sectors, com les energies renovables, l’eficiència energètica, els productes reutilitzables, l’agricultura ecològica, o la mobilitat sostenible. No cal oblidar que tenim una bona colla d’exemples que ens recorden com de necessari és incorporar els costos ambientals i socials en les activitats productives, qui contamini, que pagui, perquè el medi ambient no pot ser una victima de la crisis, ha de ser el camí per sortir-ne.

Edita: Associació de Naturalistes de Girona, Carrer de les Monges, 20. 17007 Girona. Tel. 972 22 36 38·info@naturalistesgirona.org

Coordina: Tània Vicens i Emma Soy, info@naturalistesgirona.org Dipòsit legal:Gi-417/1997, 550 exemplars.

Per totes aquestes raons l’Associació de Naturalistes de Girona s’oposa al projecte de la Llei Òmnibus, per totes aquestes raons volen que es retirin tots aquells articles que afectaràn greument el medi ambient, el territori i la salut de les persones. Enric Cortiñas President de l’Associació de Naturalistes de Girona

Consell de redacció: Alba Argerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana Palahí. Foto portada: Raquel Maideu

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pensament ecologista i cada autor és responsable dels textos que signa.


NOTÍCIES

La presència de l’ANG a la Fira Eco.Si 2011 va ser sonada. Es van organitzar activitats durant els 3 dies de la fira per a grans i petits. Un dels elements més visibles de la fira va ser l’arbre dels desitjos, el qual era un element estàtic en forma d’arbre, fet amb material reciclat, a on els visitants van poder penjar els seus desitjos sobre com volen que sigui el futur sostenible de la ciutat i del seu entorn. Al final de la Fira, diumenge a la tarda abans de la conferència d’Arcadi Oliveres, es van exposar els principals desitjos que els participants van deixar a l’arbre. Les activitats per a nens i nenes van ser continuades i molt participades pels visitants més petits de la fira. Es van fer diferents tallers, com per exemple el taller de planter, taller de joies amb material reciclat, taller de joguines amb material reciclat o contes naturalistes.

El curs d’horts ecològics per a nens i nenes que des de l’ANG s’ha estat duent a terme tota la primavera va tenir el seu final a la Fira, a on es va exposar una parada amb els productes cultivats a l’hort. L’estrena del Festival SomCurts, de curtmetratges ambientals amateurs, va ser un moment de gran cel·lebració de l’entitat. A la Fira s’hi van presentar els curtmetratges guanyadors, i es va fer l’entrega de premis. Es poden veure els curtmetratges premiats a http:// www.naturalistesgirona. org/fotografia/ca/somcurts Es va organitzar una trobada entre grups de consum i productors ecològics amb l’objectiu de posar en contacte aquests dos grups i intercanviar experiències, inquietuds i punts de vista i facilitar l’entesa tot creant xarxa. Hi van participar una trentena de persones i en van sortir alguns contactes,

així com altres noves trobades per a continuar la dinàmica. Al llarg del matí de dissabte i diumenge es va facilitar un banc de coneixements pels participants de la fira a on es podien intercanviar dubtes i respostes a temes tant interessants com combatre plagues en horts ecològics, com elaborar pasta de dents de manera artesana, etc. També es van organitzar 3 xerrades d’allò més interessants i diverses: una taula rodona sobre l’estat de la pesca i la biodiversitat marina, amb 6 convidats de diferents àmbits, tals com Universitat de Girona, Parc Natural del Cap de Creus, Fundació Mar, MARAM – Confraria de pescadors de l’Escala, Slow Food Empordà, i pescadors artesanals de Port de la Selva. La representant de Greenpeace i membre de la Plataforma Futur o Petroli, Sara Pizzinato va fer una xerrada so-

Visites en caiac pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus Descomptes pels socis de l’ANG M. 627 433 332, www.skkayak.com

bre els conflictes energètics actuals. I, finalment, per a conmemorar l’any internacional del boscos, es va dedicar una xerrada a Boscos i canvi climàtic: descobrint els misteris d’una intensa relació, amb Laura Llorens (UdG). El marc de la fira EcoSi va servir a l’entitat com a punt de trobada de socis, voluntaris i coneguts, així com donar a conèixer a l’entitat i els seus projectes a gent interessada. La tarda de diumenge, les activitats de l’entitat van concloure amb la cel·lebració dels 30 anys i la trobada de socis històrics. Durant la trobada es va projectar un recull de fotografies històriques de l’entitat, i es va facilitar un espai per a intercanviar experiències i punts de vista, i no va faltar temps per a inmortalitzar el moment amb una fotografia de record de tots els participants.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

L’ANG celebra els 30 anys a la Fira Eco-Sí


NOTÍCIES

Des de la seva creació a principis d’aquest any 2011, la Comissió de Defensa del Territori (CDT) ha fet fins a 6 actuacions consistents en presentar al·legacions a diferents projectes urbanístics o d’infraestructures a les nostres comarques.

núm. 7 / setembre 2011

Actuacions de la Comissió de defensa del territori de l’ANG La comissió de defensa del territori, formada per un equip de voluntaris de l’ANG dóna resposta a les diferents consultes d’avaluacions ambientals que arriben cada dia a la seu de l’entitat. 21/02/2011: Informe Ambiental Preliminar de la Modificació Puntual nº22 del POUM de Corçà. Afecta a una zona molt sensible ambientalment, Terreres de Vacamorta. 21/03/2011: Acondicionamiento de las carreteras N-260 (antigua C-26) y N-152. Tramo de enlace con la carretera C-38 RipollCampdevànol. Important actuació que té a veure amb les grans infraestructures previstes del Ripollès, com són les variants de St.Joan de les Abadesses, Ripoll i Campdevànol. 21/03/2011: Estudio de Impacto Ambiental de la Asistencia Técnica para el dragado de la playa de Sa Riera; T.M. de Begur.

Difícil actuació per l’especificitat tècnica com el dragatge de sorra d’una platja a una altra per via marítima. 31/03/2011:Consulta Avaluació Ambiental: Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament a l’ETAP de Torrent (Baix Empordà). No es planificava cap actuació concreta sinó una reserva de sòl pera una futura ampliació de les instal·lacions de la depuradora de Torrent. 14/04/2011: Consulta avaluació ambiental sobre l’Avanç del Pla Centre de gestió de residus de la Garrotxa (Garrotxa). Les al·legacions presentades s’encaminen en la necessitat de racionalitzar al màxim les plantes de residuus, deixant clara que la postura de l’ANG en aquest camp és la de tendir cap al residu 0. 29/04/2011: Informe de sostenibilitat ambiental de la modificació puntual del

pla d’ordenació urbanística municipal de Riudarenes (la Selva). L’objectiu és ampliar l’àrea en que es permet l’extracció d’àrids per part de 3 empreses locals. 20/06/2011: Avantprojecte de Llei Omnibus: Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica: Les al·legacions fan consideracions en matèria d’aigua, medi natural, residuus, pesca, i prevenció i control ambiental de les activitats. 07/09/2011: Reunió de les entitats ecologistes amb el grup parlamentari de CiU Assistents CiU: Josep Rull i Ramon Espadaler (parlamentaris) i Emili Alberich (assessor). 12/09/2011: Reclassificació de sòl no urbanitzable per la ubicació de la depuradora d’aigües residuals urbanes de Bordils. Es fan comentaris sobre la localització a on pretén ubi-

car la nova EDAR, la qual es troba dins del que les NNSS classifiquen com a sòl no urbanitzable amb qualificació de “zona de protecció al Ban”. Es proposa una altra ubicació que s’anomena en la memòria, més respectuosa ambientalment i exclosade la zona protegida. Tota la informació a: http:// cdt-ang.blogspot.com Emma Soy Massoni


comissió de FOTOGRAFIA

Ja tenim els guanyadors de la primera edició del Somcurts

La primera edició del SOMCURTS ha tingut una bona acceptació entre el públic en general, fet que es va poder constatar en la bona afluència de públic que va haver-hi en l’entrega de premis, i en el nombre de còpies rebudes per participar-hi. Somcurts és un festival impulsat per l’Associació de Naturalistes de Girona i l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona. Compta amb la col•laboració de l’Escola de Realització, Audiovisual i Multimèdia (ERAM), el Museu del Cinema de Girona, el Cinema Truffaut, l’Estació Jove de Girona i l’Ajuntament de Girona. El festival es duu a terme amb la col•laboració especial del Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient (FICMA). Té el suport de la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa”. Guanyadors i finalistes de l’edició 2011 del Somcurts. En total s’han presentat 20 curts a concurs, aquests han estat de molta qualitat i les temàtiques, amb el medi ambient com a eix, han estat sobre espècies en perill d’extinció, recuperació d’espais

naturals, els efectes que el medi té sobre l’home, la vitalitat de la terra i la relació entre humans i l’entorn. Els formats utilitzats han estat variats, s’han rebut curts d’animació, documental i reportatge. D’entre tots ells es varen seleccionar dos primers premis i dos finalistes. Podeu veure els curtmetratges guanyadors a la nostra pàgina web, www. naturalistesgirona.org/fotografia/ca/ somcurts

1er premi: El conte més antic del món, de Jaume Rofes. 2on premi: Gavians: crit d’alerta, d’Antoni Martí i Marina Yxart. Els dies 17 i 18 desembre de 2011 es farà la projecció Somcurts + FICMA al Cinema Truffaut i Museu del Cinema. Girona. En aquest moments s’està treballant en la confecció d’un calendari que permetrà dur el Somcurts per diferents poblacions de Catalunya.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Acte del lliurament de premis del Somcurts Oriol Piferrer


TEMA CENTRAL

2011 Any Internacional dels boscos

núm. 7 / setembre 2011

Autora: Laura Llorens (Doctora en Biología - Professora de la UdG) La protecció dels boscos primaris així com la restauració dels ecosistemes forestals gestionats o degradats contribuirà de forma cabdal a mitigar els efectes del canvi climàtic

La història de l’existència humana està entrellaçada amb la dels boscos, els quals ens proporcionen nombrosos bens i serveis. Per tal d’ajudar a la conservació d’aquests valuosos ecosistemes, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat el 2011 l’Any Internacional dels boscos. Actualment, els ecosistemes forestals cobreixen al voltant del 30% de la superfície terrestre del planeta, amb un 42% localitzats als tròpics, un 25% a les regions temperades i un 33% a les regions boreals. Entre els serveis que proporcionen aquests ecosistemes, cal destacar el seu important paper en el cicle global del carboni, ja que emmagatzemen al voltant del 50% dels estocs de carboni de la biomassa terrestre.

Veïnat de Serrat, Queralbs (Ripollés) Raquel Maideu.

A més a més, el segrest de diòxid de carboni (CO2) dut a terme pels boscos està ajudant a mitigar el canvi climàtic. Altres serveis claus dels ecosistemes forestals són la provisió d’hàbitat per a una important fracció de la biodiversitat (alberguen el 80% de la biodiversitat terrestre), la protecció del sòl i del subministrament d’aigua i l’aportació de nombrosos productes,

entre ells, menjar, energia, materials per a la construcció i compostos medicinals (més d’un quart de les medicines modernes s’elaboren a partir de plantes dels boscos tropicals). Els boscos també aporten importants beneficis recreatius, culturals i espirituals. Tots aquests serveis beneficien, directa o indirectament, totes les comunitats humanes. Els ecosistemes forestals es troben, però, sotmesos a grans amenaces, entre elles la pèrdua d’àrea forestal, la fragmentació, la degradació del sòl, la reducció de biomassa i, per tant, dels seus estocs de carboni, la pèrdua d’espècies, la introducció d’espècies invasores i l’augment en el risc d’incendis. Durant el període 2000-2010, s’han perdut anualment al voltant de 13 milions d’hectàrees (ha) de boscos. Si tenim en compte la plantació d’arbres allà on no n’hi havia, la restauració i l’expansió natural dels boscos, l’estima de pèrdua forestal neta és de 7,3 milions d’ha/ any. Només la desforestació i degradació dels boscos a les regions tropicals i subtropicals suposen entre un 18 i un 20% de les emissions antropogèniques


TEMA CENTRAL Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

de CO2. Per tant, la protecció dels boscos primaris així com la restauració dels ecosistemes forestals gestionats o degradats contribuirà de forma cabdal a mitigar els efectes del canvi climàtic. Cal considerar també que, només com a conseqüència de l’elevada sensibilitat dels boscos al canvi climàtic i a l’alteració dels règims de pertorbacions (sequeres, incendis, plagues), es preveuen desaparicions significatives de zones forestals (sobretot a les regions tropicals, boreals i muntanyoses) cap a finals d’aquest segle, amb la concomitant pèrdua de serveis claus. Actualment, hi ha una gran preocupació sobre la capacitat dels boscos de mantenir la seva biodiversitat i la seva provisió de bens i serveis enfront d’aquestes grans amenaces. Es considera que l’estabilitat ecològica, resistència, resiliència, i capacitat adaptativa dels boscos depenen fortament de la seva biodiversitat. Una reducció en la biodiversitat dels sistemes forestals fa que aquests siguin més vulnerables a les pertorbacions i, alhora, té clares implicacions per al seu funcionament i per a la quantitat de bens i serveis que poden generar.

Bosc del Montsec, Laura Llorens

És essencial, per tant, lluitar per la protecció dels boscos i per un ús sostenible de la seva biodiversitat. Esperem que la declaració d’aquest 2011 com a Any Internacional dels boscos contribueixi a preservar aquests insubstituïbles ecosistemes.


ARTICLES D’OPINIÓ

Josep Rost

núm. 7 / setembre 2011

Els incendis forestals, una catàstrofe? Cap foc al bosc, foc zero, tots contra el foc... Aquests lemes ens són familiars de les campanyes institucionals de prevenció d’incendis de cada estiu, i ens diuen que el foc és un desastre que destrueix el bosc i que cal combatre. Realment és així? Som en un país mediterrani, i això vol dir estiu sec i calorós, cosa que va lligada amb el foc, des de sempre. I els incendis forestals han existit des de fa mil·lennis. Tan és així que moltes plantes tenen estratègies per resistir el seu pas -l’escorça de suro de l’alzina surera és un fantàstic aïllant tèrmic, sense anar més lluny- i per recuperar-se’n ràpidament, rebrotant o germinant. D’aquesta manera, quatre o cinc anys després d’un incendi el resultat no és cap desert, sinó que la vegetació torna a ser abundant. Per tornar a ser bosc haurem d’esperar alguna dècada, però el matollar que queda en aquests primers anys és un ambient interessantíssim, -i escàs!- en el qual viuen espècies de plantes i ani-

mals que en són gairebé exclusives i que cal conservar. Per tant, un incendi no és cap catàstrofe ecològica, i fins i tot pot fer augmentar la diversitat del paisatge. Per tant, des d’aquest punt de vista no hauria de caldre posar en risc les vides dels bombers per “salvar” una natura que es regenera ella mateixa en poc temps. La valoració és diferent, però, si la fem des d’un punt de vista purament humà: en el moment que al bosc hi han cases i hi viu gent, la cosa canvia, i entenem perfectament el sentit de “salvar”. Per tant, al nostre país, quan es declara un incendi és imprescindible de controlar-lo. Tenim un nivell molt alt en extinció d’incendis forestals. Però paradoxalment, evitar que es cremi bosc fa que cada cop tinguem boscos més extensos. És a dir, que anem acumulant combustible, la qual cosa fa que augmentin les probabilitats de tenir un gran incendi, que en condicions

adequades pugui cremar grans extensions en qüestió d’hores, essent molt difícil de controlar i d’elevada perillositat. Per per posar-ne un cas, ara es compleixen 25 anys de l’incendi de Montserrat, que va cremar 5.000 hectàrees… en un sol dia! Per tant, es fa necessari incidir més en la prevenció d’aquests grans incendis. Cal intentar evitar tenir grans masses boscoses contínues, cosa que vol dir gestionar el paisatge. Això es pot fer utilitzant el mateix foc, amb petits incendis controlats, o cremes prescrites, recuperant zones de conreu abandonades, o gestionant directament el bosc per aprofitar-ne la seva fusta (biomassa, etc.). Si ens hi posem, hi sortirem guanyant. Foto: Max y Miliano, flickr


XIVa edició del concurs de Fotografia Naturalista

RECOMENACIONS i activitats

també d’un mapa total amb cadascuna de les etapes especificada clarament. Sempre que s’ha pogut s’ha seguit la línia de la costa. La major part dels recorreguts no presenten especial dificultat i son per tant adequats per tots el públics. Estem al davant d’una eina molt útil per conèixer la Costa Brava en la seva gran diversitat d’escenaris concentrats en un espai relativament petit. Existeix també una versió en castellà de títol “La travesía de la Costa Brava. Caminos de Ronda” i altres versions en anglès, francès i alemany.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Un any més l’Associació de Naturalistde Girona i l’Ateneu Juvenil,Cultural i Naturalistade Girona engeguen el Concurs de Fotografia Naturalista. Les inscripcions tindran lloc entre l’1 de Setembre i el 31 d’Octubre a través del portal www.naturalistesgirona. org/fotografia, on també hi hauràn les últimes notícies sobre el concurs, es podran consultar les bases i veure les fotografies ganyadores d’altres edicions. La digitalització del concurs, en l’edició del 2009, va permetre donar un salt

Es tracta d’una guia editada amb motiu del centenari de la Costa Brava. Seguint el GR-92 i senders litorals la recorre tota mitjançant 10 etapes. Afegeix 2 etapes addicionals, la primera entre Portbou i Banyuls de la Marenda i la segona des de aquest punt fins a Cotlliure que ens permeten conèixer part de la Costa Vermella. La distànciatotal es de 255 Km. Els itineraris estan explicats de sud a nord i cadascun d’ells esta il·lustrat amb un mapa i diverses fotografies que faciliten el seu seguiment. Entre la solapa de portada i la de contraportada disposem

quantitatiu en el nombre de participants i de fotografies rebudes, passant de 188 el 2008 a 1.374 al 2009. La comissió de fotografia també organitza un curs de fotografia que tindrà lloc els dies 7, 8 i 14 d’Ocutbre. Per a més informació consulteu el web: www.naturalistesgirona.org/fotografia

Esser més tossut que una mula! I mireu que en hi ha de gent tossuda, que s’entesten un i altre cop a fer una cosa que no poden assolir; com si res tornen a provar-ho, no se’n surten, però son tossuts: son tossuts com una mula (també es pot esser tossut com una banya de marrà) Que fa la mula que li posem l’etiqueta de “tossuda”?, el bestiar mular (matxos i mules) tenen com a característica que se els pot fer fer sempre el mateix treball monòton, repetitiu i incòmode: fer voltes estirant el trill a l’era per batre, o en una sínia (noria) per pouar aigua;son lents, forçuts i segurs: estiren amb empenta i cops de coll fins a tenir la feia feta; i son austers en el menjar

i fidels a l’amo (qualitats apreciades pels militars de molts exercits). Des de l’antiguitat surten a faules, contes, batalles, rondalles i tota mena de facècies. Si surten del creuament de una euga i un ruc és una mula (tamany petit); i si és de entre una burra i un cavall es matxo (gros gairebé com un cavall), en tots dos casos no poden criar Les mules son animals mamífers, de l’ordre dels perissodàctils (un sol dit que l’ungla és el casc), de la família equidae, gènere equus, espècie ferus caballus (serà matxo), o africanus asinus (mula). Foto: Luiz Piovesana, flickr

expressions populars

Camins de Ronda. La Travessa de la Costa Brava.


recepta activitats

núm. 7 / setembre 2011

Pastís de pastanaga Com a ingredients necessitarem: 250 gr de farina, 50gr de maizena, 400 gr de pastanaga ratllada petita, 200 gr de sucre de canya, 15 gr llevat tipus Royal 100 gr mantega fosa o bé oli de girasol, 4 ous, una punta de cullereta de canyella, un pessic de sal i un grapat de nous Per al glassejat: 200 gr de formatge cremós, 75 gr de sucre en pols, 1 cullerada de sucre de vainilla.  Abans de començar engegarem el forn i l’escalfarem a 200ºC. Primer de tot passarem la farina per un colador, la barrejarem amb el llevat. En un bol a part, posarem els ous amb el sucre i batrem enèrgicament fins que surti una mica d’espuma. Quan ho tinguem llest posarem la mantega fosa però no gaire calenta, o oli, a la barreja d’ous i sucre.

L’ ANG celebra els 30 anys a Can Caballé Programa: 10h-11h. Recepció i benvinguda 11h-13h.Sortida guiada a la Mina de la Crosa (es podrà entrar) 13h-14h. Intercanvi de records 14h-16h. Dinar i postres (pastís d’aniversari i discurs del President) 16h-17h. Propostes per 30 anys més... 17h-18h. Cloenda: Fotografía de família i cant dels adéus! Preu adult: 20€ Preu infantil: 10€ Cal reservar, info@naturalistesgirona.org

Afegirem la pastanaga als ous am la mantega i el sucre. Ara només caldrà afegir a aquesta barreja la farina i el llevat. Per últim hi afehirem un pessic de sal, una punta de canyella i un grapat de nous picades no gaire fines. Abans de posar-ho al forn, caldrà posar en un motlle una fina capa de mantega perquè ni s’hi enganxi el nostre pastís. Si es vol donar un punt més de dolçor, sobre la mantega del motlle posarem un polssim de sucre i després una mica de farina, farem que tot s’enganxi a les parets, i la farina i el sucre que sobrin ho llençarem. En aquest motlle que hem preparat, posarem la massa del nostre pastís i ho deixarem uns 40 minuts al forn a 180ºC.

Mentre està al forn podem anar preparant el glassejat. Barrejarem el formatge amb el sucre en pols i el de vainilla i ho deixarem reposar a la nevera fins que el pastís surti del forn i es refreda una mica.   Un cop tenim el pastís tebi o fred, després d’haver-lod eixat reposar fora del forn, tallem el pestís per la meitat com si es tractés d’un entrepà i posem una capa amb la meitat de la massa del glassejat. Torenm a tapar el pastís i el cobrim amb una capa de la rsta de glassejat que hem preparat.   Ho deixem refredar. I ja està llest per portar-lo a taula! El podem decorar amb unes nous més.

Al Gener de 1981, l’ANG va començar a caminar com a entitat naturalista, amb intenció de ser centre d’estudis de la natura. L’evolució al llarg del temps, i gràcies a totes les persones que han anat formant part d’ella durant tots aquests anys, s’ha convertit en una entitat amb clars principis ecologistes. I avui dia, entre d’altres activitats entorn a la sensibilització i l’educació ambiental, la màxima prioritat de l’entitat és la defensa i custòdia del territori de les comarques gironines. Amb motiu de la celebració d’aquest llarg recorregut, el proper diumenge 16 d’Octubre, l’ANG organitza un dinar a Can Caballé d’Estanyol. Per tal de celebrar-ho amb tots els socis i simpatitzants. Us esperem! Més informació: www.naturalistesgirona.org


RUTA

Horticultura ecològica per a nens i nenes a la Vall de Sant Daniel

Curs d’Hort Ecològics per nens 2011

Dues setmanes de muntanya visitant tantes formatgeries del Pirineu com em trobava pel camí, formatges de cabra, d’ovella i de vaca, iogurts, matons, serrats, garrotxes, de pasta cuita, de pell rentada, de pastor o d’exfuncionaris reconvertits en elaboradors artesans. Podríem dir que és una ruta exigent físicament i per a paladars exigents, ja que porta a visitar algunes de les millors formatgeries artesanes del país, a través de paisatges primaverencs preciosos, rurals i salvatges, 625 quilòmetres de pedalades costa amunt i costa avall, des de casa fins al Pallars i tornar-hi.   Podeu trobar tota la ruta en l’arxiu de juny 2010 d’aquest blog fentformatges.blogspot.com.

L’ANG organitza un nou curs d’horticultura ecològica per a nens i nenes d’entre 5 i 16 anys a la Vall de Sant Daniel. Donat l’èxit de les dues edicions anteriors del curs d’horticultura realitzats a la primavera, ens proposem tornar a fer el curs aquesta vegada a la tardor, s’incorporaran nous tallers on els més petits podran aprendre tècniques de compostatge, fer pesticides i plaguicides ecològics, tallers de cuina ecològica, aprendre a cultivar segons el calendari llunar i moltes altres coses. El curs comença el dia 1 d’Octubre, tindrà lloc cada dissabte fins al 17 de Desembre de 10h del matí a 13h del migdia. El preu de la inscripció és de 25 euros (preu no socis) i 20 euros (preu socis), inclou tot el material. Per a més informació: info@naturalistesgirona.org

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Per casualitats de la vida aquesta primavera he bescanviat un bitllet d’avió que ens havia de portar al Camerún amb solsolidari.org per unes vacances sense CO2, actives, guapes i ben gustoses. Tenia dues setmanes, volia fer bicicleta, natura i visitar algunes formatgeries artesanals del Pirineu. L’únic que calia per ajuntar aquestes tres coses eren cames i alforges, dit i fet. Amb l’ajuda d’uns mapes i un gps, prenent com a referència un llistat de formatgers artesans de la web d’agricultura, cadascú es pot muntar una ruta en qualsevol part de Catalunya. La meva premissa era sortir i tornar a casa pedalant, deixar el cotxe quiet d’una vegada i no emetre més gasos de combustió que alguna que altra llufa en les esforçades rampes del camí. Aquesta ruta del mapa ha estat la meva, d’anada pel sud del Cadí i de tornada pel nord d’aquesta serra.

Fotografies. Formatgeria i paratge de la zona del cadí. Autor: Pablo García.

cursos

Fromage à vélo, ciclovacances gastronòmiques de baix contingut en CO2.


ENTREVISTA

David Sunyer Tècnic de la Federació Catalana d’Entitats Corals i soci fundador de l’ANG.

núm. 7 / setembre 2011

“Quan nosaltres començàvem hi havia la sensació que es podien fer coses pel territori, les administracions ens recolzaven, i la situació política després del franquisme era molt esperançadora”

Què us va motivar a crear l’ANG? Nosaltres érem un grup d’amics i coneguts, tots professors i alumnes de la Universitat de Girona que estàvem interessats en l’estudi de la natura. En aquell moment hi havia coses que no podíem fer a la Universitat, i amb l’ANG volíem aprofundir en l’estudi de la fauna i la botànica. Teníem ganes de treballar en equip, amb vocació pel territori. Quina acollida va tenir l’ANG en aquells primers passos? En aquell moment hi havia moltes ganes d’ajudar i fer feina, nosaltres érem unes 15 persones, i l’Ajuntament de Girona, amb el suport del regidor de Cultura, Toni Domènech, ens va cedir les antigues escoles de Sant Daniel. Com us imaginàveu el futur de l’entitat en aquell moment? No ens ho plantejàvem, buscàvem un espai on tirar endavant els nostres interessos. La

divulgació i el mètode científic era la base del que es feia, per exemple organitzàvem xerrades on es convidava a professors i científics reconeguts. També es va participar activament en donar a conèixer la Vall de Sant Daniel, i aconseguir la seva protecció a nivell municipal. En realitat aquells eren els primers passos d’altres accions més conservacionistes, com les ocupacions per aturar les urbanitzacions Port Llevant i Fluvià Marina, la protecció dels estanys de Sils o la variant de Sant Daniel. Com valores l’evolució de l’entitat? Ha canviat l’origen naturalista per un caràcter més social i ecologista. Penso que avui l’entitat té molta importància com agent social, vol aportar coses a la societat, aconseguir canvis, i això és positiu. Quins canvis perceps en la sensibilitat ambiental de la ciutadania? Quan nosaltres començàvem hi

havia la sensació que es podien fer coses pel territori, les administracions ens recolzaven, i la situació política després del franquisme era molt esperançadora. Hi havia un contacte molt directe amb els diferents organismes estatals, com l’Instituto para la Conservación de la Naturaleza (ICONA) o el Servicio de Protección de la Naturaleza (SEPRONA), i això ens va ajudar al principi. Amb el temps han aparegut moltes figures de protecció, i això demostra l’evolució ambiental de la societat i de les administracions públiques. Tinc la sensació que els estaments públics haurien de donar més suport i més recursos per aconseguir més coses. La teva vida professional està lligada a la música. Quina vinculació hi veus amb la natura? La música i la natura són les meves grans aficions. Penso que en els dos camps hi ha una sensibilitat per les coses, per treballar, protegir, divulgar

i difondre, tenen factors en comú i problemes semblants, ja que tant la natura com la música sinó es protegeixen poden arribar a desaparèixer. Com cultives aquestes aficions? La música amb la meva feina, formo part de l’equip tècnic de la Federació Catalana d’Entitats Corals, i col·laboro amb diferents institucions com ara la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Girona en l’organització i coordinació de diferents activitats de formació musical i difusió cultural. La meva afició per la natura amb passejos pels Aiguamolls de l’Empordà, les Guilleries i altres indrets, també he col·laborat amb l’organització d’un parell de museus a Llançà i les Guilleries.

Fes-te soci/ sòcia de l’ANG! T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona

Profile for Associació de Naturalistes de Girona ANG

Butlletí número 7 de l'Associació de Naturalistes de Girona  

Butlletí número 7 de l'Associació de Naturalistes de Girona

Butlletí número 7 de l'Associació de Naturalistes de Girona  

Butlletí número 7 de l'Associació de Naturalistes de Girona