Page 1

Multireferèndum

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona alTERnativa a la Variant de Bescanó Tancament il·legal de camins públics Aturem les prospeccions marines! Relat guanyador del I Concurs de Relats Naturalistes Entrevista a Albert Puy (Som lo que Sembrem)

núm. 15 / primavera 2014


EDITORIAL

Multireferèndum

També sabem que les lleis –la legalitat- les dóna, les aplica i les interpreta qui

EDICIÓ

núm. 15/ primavera 2014

mana

A hores d’ara pot semblar sobrer parlar del multireferèndum que calia fer el dia 25 de maig, i pot semblar-ho perquè arrel de no haver-se pogut fer – son contats els llocs que van fer-ho- ja en ha parlat abastament tots tipus de premsa tant la parlada com l’escrita i la visionada. Cal recordar que el multireferèndum és preguntar a la gent sobre varis punts i que sol fer-se aprofitant altres escomeses democràtiques; en aquest cas era aprofitar les eleccions europees i fent-los-hi varies preguntes als ciutadans que volguessin respondre. Es clar que és en format escrit, papereta i urna; forma d’expressió democràtica.

Edita: Associació de Naturalistes de Girona, Carrer de les Monges, 20 · 17007 Girona · Tel. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org.

Ai las!, això fa mal! Gosar preguntar al ciutadans de manera formal: urnes i paperetes, amb el títol de multireferèndum, cosa que només és reservada a l’Estat de Madrid i encara en contades ocasions i que sap que pot guanyar. Els va fer mal i es van rabejar fent que la policia –això si: amb la legalitat als dits- s’emportés les urnes amb els vots emesos fins al moment a dintre. Vaja: imatge de república bananera i no de un país que vol esser la 29ª repúblicaeuropea. També sabem que les lleis –la legalitat- les dona, les aplica i les interpreta qui mana; i en això de manar no hi ha pas gaire diferencia entre els

Coordina i maqueta: Enric Cortiñas/Tània Vicens Dipòsit legal: Gi-417/1997.

“manaires” (tot i que poden semblar manaies) de Madrid i de Barcelona. A tots els molesta que els ciutadans opinin: a Madrid que Catalunya opini de d’independència, i a Barcelona que a Girona opinem sobre la MAT –per exemple-. És ben be que només pots opinar quan saben d’avant mà el resultat i que s’ajusta als seus interessos i capitals. És una democràcia formal, però podrida: ous nials al cistell. Lluís Ball-llosera President Honorífic de l’Associació de Naturalistes de Girona

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pensament ecologista i cada autor és responsable dels textos que signa.


NOTÍCIES

Les millores necessàries es podrien dur a terme de manera molt més econòmica i menys impactant. Condicionament. Corredor Brugent-Ter. Carretera N-141e, PK 105+730 al 112+500. Tram: BescanóSalt” que la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre va tenir

a exposició pública fins el passat 19 d’abril, és un greu atemptat al riu Ter. Tot plegat són 53 milions d’€ de diner públic per 7 Km de carretera, 7,6 milions d’€ per Km en plena crisi. És evident que avui dia hi ha prioritats molt més importants per l’hisenda pública de Catalunya. Per aquesta doble circumstància diferents entitats ecologistes, partits polítics i institucions estan d’acord amb que cal oposar-se al

Campanya de l’ANG contra el tancament il·legal de camins públics Oryx La Botiga de l’Amant de la Natura Des del seu inici va ser concebuda amb la voluntat de satisfer les necessitats de tots els afeccionats i professionals de la Natura. 10% de descompte pels socis i sòcies de l’ANG en la majoria de les referències d’òptica i d’equipament. Balmes, 71. 08007 - Barcelona http://www.weboryx.com

projecte per traslladar la N141 a la riba Nord del Ter. Consideracions de tipus formal, tècnic, social, econòmic i ambiental, indiquen que la variant de Bescanó es tracta d’un projecte inadequat i no ajustat a dret. alTERnativa141 ha creat una pàgina per tal que les persones interessades puguin estar al corrent i opinar sobre tot allò relatiu a la plataforma: https://www. facebook.com/alternativa141.

A Espanya i Catalunya hi ha milers de quilòmetres de camins públics, però molts d’ells s’estan privatitzant. Els darrers mesos l’ANG ha rebut denúncies en aquest sentit, i creu necessari engegar una campanya per impedir que aquests camins públics es privatitzin irregularment i desapareguin. Per aquesta raó, obrim el servei “WhatsNat” a les denúncies ciutadanes davant del tancament irregular de camins públics. ANUNCI

Una agrupació d’entitats naturalistes, ecologistes i seccions locals de partits polítics, han constituït la Plataforma alTERnativa141. Aquesta plataforma defensa que es pot aconseguir una carretera N141e digna i conservar els hàbitats naturals del riu Ter. Les entitats que formen la Plataforma són conscients de la necessitat urgent de millores a la N141 entre Vilanna i Salt. Tot i així, el projecte “Millora general.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

alTERnativa a la variant de Bescanó N-141 pel nord del Ter


NOTÍCIES núm. 15/ primavera 2014

LIMNOS i l’ANG diuen NO a més nitrogen a Cornellà de Terri

LIMNOS i l’ANG s’oposen a l’ampliació d’una granja de porcs a Cornellà del Terri

Les dues entitats han presentat al•legacions a l’autorització ambiental d’una activitat d’explotació ramadera al municipi de Cornellà del Terri. Les dues entitats ecologistes s’oposen a l’ampliació de les granges existents fins que no hi hagi una disminució de la quantitat de nitrogen

d’explotació destinada a la cria intensiva de porcs d’engreix, al terme municipal de Cornellà del Terri. El projecte presentat preveu una ampliació de fins a 6.374 caps de bestiar porcí.

dels aqüífers subterranis, especialment en aquelles zones designades com a vulnerables per als nitrats. En data 10 de març de 2014, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya anunciava la sol•licitud d’autorització ambiental de l’activitat

En aquest sentit, les dues organitzacions s’oposen a l’ampliació de les granges de

porcs, i reclamen una moratòria en l’ampliació de les granges existents fins que no hi hagi una disminució de la quantitat de nitrogen dels aqüífers subterranis, especialment en aquelles zones designades com a vulnerables pel que fa als nitrats com és el municipi de Cornellà del Terri.

ralització immediata de tots els projectes d’hidrocarburs que amenacen els importants ecosistemes naturals del Mediterrani, així com l’economia vinculada a aquests espais (turisme, pesca, etc.). Els activistes han arribat des de diversos punts de la costa per desplegar el lema “NO PROSPECCIONS” davant del Parlament de Catalunya.

La plataforma demana a tots els parlamentaris que es posicionin a favor dels ecosistemes marins, com ja han fet els governs d’altres comunitats afectades. tots els parlamentaris que es posicionin a favor dels ecosistemes marins, com ja han fet els governs d’altres comunitats afectades com el de les Illes Balears, les Illes Canàries i València.

Prospeccions marines a la costa catalana Reclamem al Parlament que es posicioni contra les prospeccions marines

El passat 10 d’abril, Aturem les Prospeccions a la Costa Catalana ha dut a terme una acció per demanar al Parlament català que es posicioni públicament contra els projectes d’explotació d’hidrocarburs a pocs quilòmetres de la costa catalana, tal i com estan fent la ciutadania i els governs d’altres comunitats. La plataforma demana la pa-


FOTOGRAFIA Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Voluntàries de l’ANG a la parada de Sant Jordi

I Concurs de microrelats ecologistes i naturalistes

La 1a edició del concurs de microrelats ecologistes i naturalistes de Sant Jordi, organitzat per l’ANG, ja té guanyadors. Aquesta primera edició ha volgut generar reflexions al voltant del territori i la natura, i ha aconseguit que els autors apropin l’ecologisme a la literatura. El Jurat del concurs, format per Lluís Ball-llosera, President honorífic de l’Associació de Naturalistes de Girona, Carles Sala, escriptor de litera-

tura infantil i juvenil, i Toni Llobet, il•lustrador i naturalista, va valorar i puntuar tots els treballs presentats segons els criteris de qualitat narrativa, creativitat i originalitat i impacte del missatge. El 1er Premi categoria naturalista ha estat per la Teresa Massoni i el 1er Premi categoria ecologista ha estat per la Càrol Coll.


TEMA CENTRAL

Multireferèndum: una eina per fer créixer la democràcia

núm. 15/ primavera 2014

Els ciutadans comencem a reclamar i establir mecanismes de democràcia directa que ens permetin garantir l’accés a l’energia com a un dret Autora: Lourdes Berdié “Xarxa per la Sobirania Energètica”

Voleu que la ciutadania de Catalunya estableixi un control democràtic directe sobre el sector energètic? Més del 99% dels ciutadans i ciutadanes que van participar a la primera edició de multireferèndum contesten sí a la pregunta proposada des de la Xarxa per la sobirania energètica. La guspira de multireferèndum va saltar el juny de 2013 a Tornabous arran de la manca de democràcia i secretisme flagrants amb que es van concedir els permisos d’investigació per l’extracció de gas pisarra del subsòl mitjançant la técnica de fractura hidráulica. En l’origen de la pregunta també trobem el neixement de la Xarxa per la sobirania energética: una xarxa de col•lectius que treballen l’energia des de fa temps i que es van proposar establir sinèrgies per impulsar la urgent transició energética que hem d’afrontar al segle XXI. Vivim en un sistema energètic fortament depenent de l’exterior i addicte als fòssils i l’urani, un sistema depredador que aboca als més vulnerables a l’exclussió, la pobresa i la violencia, un sistema opac en connivencia amb

el poder polític i financer. En aquestes circumstàncies, és difícil pensar que des de la democràcia representativa que tenim es tindrà una actitud proactiva per abordar aquest canvi. Els ciutadans comencem a reclamar i establir mecanismes de democràcia directa que ens permetin garantir l’accés a l’energia com a un dret, l’energia com un bé comú; mecanismes a través dels quals siguem capaços de decidir entre tots quanta energía realment necessitem, de quines fonts la volem obtenir i per a què prioritzem utilizar-la. Multireferèndum, un exercici de recuperació de la sobirania de les persones, té voluntat de continuar. Avançar cap a una democràcia directa, també en l’energia, està a les nostres mans.


TEMA CENTRAL

manent”

Promotors del Multireferèndum El dia 25 de maig 1.500 persones han fet possible el primer referèndum múltiple a Catalunya. Persones voluntàries i fedatàries han participat d’una jornada en la qual s’ha reivindicat amb la pràctica una democràcia creixent i sense intermediaris. És un èxit compartit per tots i totes aquelles que tot i la prohibició de la Junta Electoral Central, hem sortit al carrer i hem parat la taula. Estem convençuts que el recurs presentat al Suprem ens donarà la raó i que en cap cas el Multireferèndum ha infringit la llei electoral. L’ordre i l’execució de la mateixa per part del Govern de la Generalitat ha significat un atac als drets fonamentals de manifestació, reunió i participació política injustificable. Del total de vots comptabilitzats, un 91% es mostren partidaris d’una agricultura sense transgènics, un 93% de que la Generalitat deixi de pagar els interessos il•legítims del deute públic,

un 98% a favor de que la ciutadania estableixi un control democràtic directe sobre el sector energètic, un 96% a favor de que el grup promotor d’una Iniciativa Legislativa Popular pugui sotmetre la seva proposta a referèndum vinculant i, finalment, un 86% en contra de la línia de la MAT. Els organitzadors del Multireferèndum – que són entitats directament relacionades amb aquests assumptes públics – esperen ara que els resultats serveixin d’esperó en les seves respectives reivindicacions. La jornada del dia 25 ha significat un pas endavant en el dret a decidir permanent que molts ciutadans i ciutadanes desitgem. Gràcies a la feina feta, qüestions com les dels cultius transgènics, el deute il•legítim, el control de l’energia, la llei de ILPs, Barcelona World, la línia de Molta Alta Tensió o la gestió de l’aigua a Lleida han començat a decidir-se. Aquesta experiència és vital per a continuar i millorar una tasca compartida que entenem imparable. El poble de Catalunya està en marxa i el dret a decidir serà permanent.

Amb el 48% de les taules escrutades s’han comptabilitzat 29.453 vots arreu del Principat. A les comarques gironines s’han comptabilitzat els vots de 2.563 persones. La resta de vots fins a arribar al total de participació a la demarcació (2.843) no han pogut ser escrutats perquè les urnes foren requisades per la policia (a Castelló d’Empúries i a Olot).

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

“El dret a decidir serà per-


TAMBÉ ESTEM FENT...

núm. 15/ primavera 2014

ARTICLES D’OPINIÓ

Lluís Sales, llicenciat en Història per la Universitat de Girona i promotor del Multireferèndum a Girona

“Les esquerres hem de guanyar dia a dia el combat per les idees” A mitjans de maig els suïssos i les suïsses descartaven en referèndum de fixar un sou mínim interprofessional al seu país. S’imposaven els arguments neoliberals que advertien de la contracció d’ofertes laborals

Que la ciutadania participi de forma directa en les decisions no implica comptar amb una societat progressista, tampoc que faci seu el respecte i la tolerància. De fet, poques setmanes abans, Suïssa decidia – també en referèndum i per iniciativa de l’extrema dreta – de limitar l’entrada d’immigrants. Per efecte de les tres crisis que afecten el nostre país (l’econòmica, la democràtica i la nacional), avui tenim un reguitzell d’iniciatives i propostes des de l’esquerra.

L’ANG organitza el tercer camp de treball per a joves Amb el suport de la Direcció General de Joventut, l’ANG torna a organitzar el camp de treball per a joves de tota Catalunya. Les activitats seran, entre altres, senyalització de camins de la Vall de Sant Daniel i un inventari de flora i fauna. Es farà una jornada de convivència amb el camp de treball que s’organitza a Vidreres, per tal de compartir experiències.

Es comptarà amb un total de 24 joves. La durada del camp serà de 15 dies, des del 5 de juliol fins al dia 19 de juliol. Volem que els joves es sentin implicats en la cura del nostre entorn, ells són el relleu de la nostra societat.

Avui penso que tenim un país més progressista. Podem dur a terme canvis efectius; tanmateix patim d’un marc institucional desfasat, que tem la participació pública més que no l’esperona. Una de les limitacions és la de votar. Tan sols votem cada quatre anys, en un sistema poc atractiu. Els índexs d’abstenció en les convocatòries electorals en són un indicatiu. De fet, en les eleccions no passem de cedir les decisions -en el millor dels casos- als electes, i en aquelles qüestions més determinants, als mercats.

Per demostrar que votar de forma freqüent és senzill i efectiu hem organitzat el Multireferèndum 2014. Instàncies ciutadanes hem tret les urnes al carrer per adreçar preguntes a la ciutadania sobre la mateixa democràcia, la política energètica o el deute de l’Administració. Crec que les esquerres hem de guanyar dia a dia, en un combat per les idees que mai s’acaba. A Suïssa o aquí. Tot i així, sense possibilitats de participació directa, la política sempre ens la faran els altres.


Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Ara és el temps de recol·lectar La gran diversitat floral de la primavera i l’estiu fa que aquesta època es recullin moltes plantes remeieres que farciran la nostra farmaciola natural durant l’any. Cal recordar que hem de recol•lectar només el què coneixem, tallar amb tisores, sempre de diferents mates i només la quantitat que preveiem que necessitarem. És temps de collir hipèric (Hypericum perforatum) per preparar oli de cop, lavandes (Lavandula sp.) per ajudar a relaxar-nos en èpoques intranquil•les, nous verdes (Juglans regia) – bàsiques per elaborar ratafia – o fer esperit d’àrnica (Arnica montana), entre moltes altres. Una de les plantes que tradicionalment es recol•lecten en aquesta època per alleugerir digestions pesades El camp de treball l’organitza la Generalitat de Catalunya i l’Associació de Naturalistes de Girona

Col·labora: Ajuntament de Girona i Associació de Veïns de la Vall de Sant Daniel

RECOMANACIONS

La Plataforma Aturem les prospeccions a la Costa Catalana va organitzar el passi de la pel•lícula Blackfish a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona. Es tracta d’una pel•lícula-documental que mostra a l’espectador, a partir de casos reals, la problemàtica dels espectacles amb cetacis (dofins, orques...). Comença donant a conèixer la gran capacitat de sentir emocions d’aquests animals, i com de traumàtic pot resultar per a ells separar-los de la seva família per tancar-los a les piscines dels zoos; per acabar fa una interpretació del motiu que els porta a mostrar-se agressius amb els ensinistradors.

és el te de roca (Jasonia saxatilis). Fa a uns 20 cm d’alçada, té les fulles lanceolades d’uns 1-3 cm i flors grogues, està recoberta de pèl, és molt viscosa i aromàtica, i creix en escletxes de roca. Es prepara una infusió amb un parell de branquetes de caps florals abans de florir per tassa. Cal anar en compte perquè és força amarga!

Moltes vegades no ens caldrà recollir res. Tan sols olorant, tocant i observant l’esclat de la vegetació amb els sentits ben desperts, les plantes ja ens regalen la serenor i l’harmonia que a vegades necessitem. Text i fotografia: Cristina Bota. ANUNCI

Blackfish


RECEPTA ECO DISSENY

núm. 15/ primavera 2014

Flors de saüc arrebossades

En aquest butlletí de primavera, us portem una nova recepta, genial per estalviar i provar coses noves a la cuina. Us proposem un plat poc comú però sorprenent de la cuina mediterrània, i és que pels nostres boscos hi ha moltes plantes i algunes fan unes flors o fruits meravellosos i comestibles. És el cas de l’esbarzer, el cirerer d’arboç, la castanya, la borratja, la dent de lleó, la calèndula i una llarga llista on també hi trobem el protagonista d’aquesta recepta, el saüc (Sambucus

nigra). Aquest arbust estès per tota Europa i part d’Àfrica, és una de les plantes medicinals usades des de l’Edat de Pedra, té propietats antiinflamatòries i calmants de la tos i actua contra infeccions víriques i bacterianes. Per fer-les, només necessitem agafar els ramells de flors de l’arbre, tants com vulguem cuinar, amb la part verda, abans d’arribar a les fulles. Un cop arribem a la cuina necessitem farina del cereal que vulguem (blat, espelta,

soja...), un polsim de sal i aigua. Afegirem primer la sal i la farina i hi posarem aigua fins que quedi una crema. Deixarem reposar la barreja 20 minuts. Passats els 20 minuts, sucarem els ramells de flors a la pasta de farina i ho posarem a fregir amb la part verda cap amunt. Fregim només d’un costat fins que veiem que la part central es posa rossa, llavors ho traiem del foc i deixem escórrer l’oli. Ja ho tenim llest per menjar! Text i fotografia: Selena Gismeros Prat.

Converteix un pot de vidre en un cosidoret! Seguim amb la línia de tallers “Converteix”, sempre reutilitzant i reciclant materials.

Aquest cop l’objectiu d’aquest taller és aprendre a fer un cosidoret a partir d’un pot de vidre! Cal tenir present la importància en la minimització de residus ja que recau en la decisió del consumidor. A l’hora de comprar productes s’ha de tenir en compte si són

reciclats i/o reciclables. La decisió de la compra s’ha de fer pensant en els residus associats al producte que es compra guiant-se amb el principi de les 4R! REPENSAR: Reflexioneu sobre els vostres hàbits i penseu com millorar la gestió de residus. REDUIR: Consumiu allò

que realment necessiteu. REUTILITZAR: Aprofiteu tot allò que pot tenir un segon ús RECICLAR: Feu la separació selectiva perquè es puguin fer nous materials. Podeu veure fotografies pas a pas a http://www. ecologistes.net Text: Carlota Molons.


RUTA

La Vall de Sant Daniel és un dels racons de la ciutat de Girona que val la pena visitar. Us recomanem fer una passejada que comença davant del monestir de Sant Pere de Galligants –al tram baix de la Valli que comença enfilant el riu en el seu marge dret, per un camí que s’ha restaurat recentment. Aviat trobarem la Font del Bisbe, amb el pont medieval del mateix nom que permet creuar el Galligants, i que antigament era l’accés habitual a Sant Daniel. Continuem per un tram de via asfaltada, resseguint el Monestir de Sant Daniel fins que trobem un pont a mà dreta. El travessem i pugem vàries escales fins arribar a la Font d’en Pericot. Acabem d’enfilar el camí, i quan trobem una via asfaltada girem a l’esquerra. Baixem, i deixem a la nostra dreta el Restaurant del Cul del Món. Seguim pel camí principal: aviat veurem la Plaça de les Sardanes a la nostra esquerra que és el punt on neix el Galligants, fruit de la confluència de diferents rieres que baixen pels vessants de la Vall. Després pugem pel camí envoltat de plàtans

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Text i fotografies: Joana Palahí Oliveras.

que porta a Can Llinàs, i seguidament agafem el camí de l’esquerra. Al final d’una pujada trobem un collet amb una cruïlla de camins. Si tombem a l’esquerra arribem al cim del Turó de Can Garcia, des d’on podem observar una bella panoràmica de Sant Daniel. Si retornem a la cruïlla i descendim pel camí més ample arribarem a la Font del Ferro, font picant molt popular a Girona. Sortirem per la portalada de l’espai i descendirem fins a trobar el camí que porta a Sant Miquel. Prendrem la via asfaltada que hi ha a l’esquerra: tot seguint-la retornarem al punt d’inici. Dificultat: Baixa Distància aproximada: 3,5 km Informació complementària: Vicens, Jordi. La Vall de Sant Daniel. Girona, Itineraris. Edita: Ajuntament de Girona, 2000.

Situat al cor del Barri Vell de Girona, el restaurant La Poma, ofereix un indret acollidor i modern on gaudir d’una cuina elaborada i plats exquisits, acompanyats d’una àmplia i variada carta de vins. Els socis de l’ANG podeu gaudir d’un 40% de descompte en el menú degustació. Contacteu amb l’ANG per demanar la vostra butlleta de descompte! Cort Reial, 16 de Girona http://www.restaurantlapoma.com

ANUNCI

Caminem per la Vall de Sant Daniel


ENTREVISTA

Albert Puy Membre de Som lo que Sembrem i portaveu del Multireferèndum

núm. 15/ primavera 2014

Amb el Multireferèndum no pretenem fer una enquesta, estem parlant de que el 25 de maig milers de persones han pogut votar les diferents opcions.

Fa uns quants anys el Parlament de Catalunya va refusar la ILP contra els transgènics, malgrat el suport que havia rebut. Això és l’embrió del multireferèndum? Sens dubte la ILP de Som Lo Que Sembrem per declarar Catalunya lliure de cultius transgènics va ser una experiència que, per a molts, evidenciava que tenim un problema en la presa de decisions. Ens va sorprendre que no fos acceptada ni a tràmit, després de la feina feta per un miler de persones i la recollida de 106.000 signatures que l’avalaven. Anys més tard wikileaks filtrava a la premsa les pressions de l’ambaixada americana i s’evidenciaven a quins interessos van respondre els parlamentaris que van impedir el seu debat. Però Multireferèndum s’explica per molts altres motius, ja que no només la nostra ILP no es va voler

discutir sinó que la majoria de ILP’s presentades al Parlament de Catalunya o al Congrés dels Diputats han fet la mateixa sort. L’últim cas és el de la ILP per la dació en pagament dels habitatges presentada per la PAH, que va quedar en no res després del seu tràmit parlamentari. El problema es manifesta també amb el deute il•legítim. Com per exemple quan govern i oposició tanquen files nacionalitzant les pèrdues de bancs i caixes i reformant la constitució per garantir el seu pagament en front de despeses corrents de sanitat i educació. En resum són molts els temes bloquejats, impossible anomenar-los tots, sobre els quals no se’ns deixa decidir i que han motivat i han fet realitat aquesta iniciativa ciutadana per tal d’avançar cap a una democràcia d’arrel.

Quin és l’objectiu del MRF? Consideres que en un sistema polític millor s’ha de consultar més sovint la gent? El Multireferèndum té com a objectiu resoldre la necessitat que tenen diferents col•lectius i entitats que la ciutadania pugui decidir clarament un tema o decidir sobre una problemàtica concreta bloquejada políticament. Més que consultar-nos el que hauríem de fer és decidir. No vull dir que la política representativa no hagi d’existir, el que vull dir és que no hi ha cap motiu per pensar que la ciutadania necessita sempre una intermediació a l’hora de prendre decisions sobre temes concrets. En altres països això ja és una realitat; aquí ens ho hem de guanyar mitjançant la pràctica. Aquestes consultes no són vinculants. La intenció és forçar la realitat fins que

deixin de ser ‘simbòliques’? Què passarà a partir d’ara? Amb el Multireferèndum no pretenem fer una enquesta, estem parlant de que el 25 de maig milers de persones han pogut votar les diferents opcions. A partir d’ara cada col•lectiu haurà de decidir com utilitzar-los, la resta d’accions les haurà de decidir l’assemblea general del Multireferèndum. Com valores els resultats i la prohibició de la Junta Electoral Central? El 25 va ser una jornada fantàstica, una 1500 voluntaris de taula i unes 40000 persones van participar i practicar la democràcia d’arrel. Vàrem desobeir la junta electoral central de Madrid sense cap mena de por. I sens dubte aquest és el camí per consolidar i fer permanent el dret a decidir-ho tot, un dret que molts i moltes entenem que hauria de ser permanent.

Coneixes els avantatges de ser soci/ sòcia de l’ANG? T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Associació de Naturalistes de Girona / Twitter: @natusterritori

Butlletí número 15 de l'Associació de Naturalistes de Girona  

Butlletí número 15 de l'Associació de Naturalistes de Girona amb article central sobre el Multireferèndum

Butlletí número 15 de l'Associació de Naturalistes de Girona  

Butlletí número 15 de l'Associació de Naturalistes de Girona amb article central sobre el Multireferèndum

Advertisement