Page 1

Més enllà de la crisi econòmica, una crisi de la “incivilització capitalista” Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona Tinjacá, cooperació entre Catalunya i Colòmbia La bicicleta, el mitjà de transport més ràpid Es digitalitza el Concurs de Fotografia Naturalista Article d’opinió: Els aiguamolls de Baix Ter: una altra oportunitat perduda? Entrevista a Oriol Balliu, educador ambiental i constructor amb fang

núm. 1 / setembre 2009


EDITORIAL núm. 1 / octubre 2009

Natus!

Ja torna a ser aquí la revista de l’entitat! Amb una nova imatge i un nou format, però recuperant el nom amb què se’ns coneix.

Perquè continuem aquí!

com un missatge que, malgrat tot, voleu mantenir viva la flama de l’entitat.

Per defensar el territori gironí i divulgar una nova cultura, malgrat l’impàs que haureu detectat en la publicació. Un impàs que no és més que un reflex que la crisi dels moviments socials també ha tocat l’ANG i els recursos humans són escassos.

EDICIÓ

Per això des de la Junta volem agrair a tots els socis i sòcies la fidelitat i la confiança. No obstant hàgim hagut de baixar l’activitat, gairebé totes i tots heu continuat contribuint amb les vostres quotes. I això ho hem llegit

Edita: Associació de Naturalistes de Girona, Carrer de les Monges, 20 • 17007 Girona • Tel. 972 22 36 38 • info@naturalistesgirona.org

Som-hi doncs! De nou la revista, l’ensenya d’identitat i vincle entre ciutadanes i ciutadans preocupats pel desaforat model de desenvolupament en què ens trobem, i un grup -reduït però tossut- de persones que aboquem part del nostre temps a fer d’atalaia d’alerta i a promoure noves possibilitats de progrés.

dia dels Natus és un espai obert a totes i tots aquells que pogueu fer un cop de ma i/o tingueu la inquietud de reportar les vostres capacitats cap un millor funcionament de l’entitat, i en definitiva de la societat. Els Natus, som i serem! Almenys mentre res recomani fer el contrari; això en la tardor de la 29a primavera de l’ANG! Salutacions cordials,

No cal dir que ens agradaria ser més (a la Junta, a les Comissions i a l’Associació en general) i que el dia a

Coordina: Anna Grabalosa • premsa@naturalistesgirona. org Dipòsit Legal: Gi- 1.634/91 500 exemplars

La Junta Directiva

Consell de Redacció: Alba Argerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana Palahí Fotografia de portada: Bon Vent de l’Empordà

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pensament ecologista i cada autor és responsable dels textos que signa.


NOTÍCIES

L’ANG i Teixidors de Xarxes, de Catalunya, i la Fundación Caja de Teja, de Colombia, coordinen el projecte “Agroturisme, seguretat alimentària i diversificació de la producció” a Tinjacá, a la serralada dels Andes Orientals. Aquesta iniciativa vol reforçar l’agroturisme a partir de parcel•les demostratives d’agricultura orgànica i cria d’espècies menors i el suport a les dones artesanes amb pràctiques ecològiques

S’ha treballat la cultura de l’aigua, la diversificació de la producció sostenible i rendible, i l’autogestió comunitària de maneig de matèries primes, amb assistència tècnica i tallers. Els beneficiaris directes d’aquest projecte són 3.086 habitants. Durant el mes de setem-

bre ens ha visitat la Doris Gómez, coordinadora del projecte a Colòmbia, i s’han dut a terme diverses presentacions públiques i reunions amb les institucions col•laboradores. Els recursos obtinguts amb el projecte han estat una exposició permanent de les artesanies de Tinjacá, diversos tallers de capacitació a col•lectius d’artesans, i la creació finques demostratives dels sistemes de producció agrícola i pecuària

Casal d’estiu El Blauet i, com a novetat, casal a Celrà

Més de 20 25 nens i nenes han participat en l’edició d’aquest estiu del casal El Blauet, que enguany també s’ha celebrat durant la primera setmana de setembre. A més, per primera vegada s’ha organitzat un casal d’estiu a Celrà, per a nois i noies de 8 a 16 anys. Per a aquesta activitat s’ha comptat amb el suport de Galanthus. Foto: Activitat durant el casal.

Encara no ets soci de l’Associació de Naturalistes de Girona?

Truca’ns, envia’ns un correu o troba’ns al Facebook tel. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org

característics de la regió andina d’alta muntanya i clima fred permanent. El projecte ha comptat amb el suport de la Universitat de Girona i el seu Institut de Medi ambient, l’Ajuntament de Tinjacá, Colòmbia, la Universitat Pedagògica i Tecnològica de Colòmbia, UPTC, i ha estat subvencionat per l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i Obra Social Caixa Sabadell, que el 2008 va atorgar un premi.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Tinjacá, cooperació entre Catalunya i Colòmbia


NOTÍCIES núm. 1 / octubre 2009

La bicicleta, el mitjà de transport més ràpid

Mou-te en Bici i l’ANG reclamen que es promocioni el transport sostenible per millorar la salut individual i lluitar contra el canvi climàtic

Un any més, la bicicleta ha estat la clara vencedora en una comparativa amb altres mitjans de transport. Ha estat la més ràpida, seguida de la moto. Mou-te en Bici i l’ANG van organitzar la cursa de mitjans de transport, en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. El trajecte va sortir a

min 44 seg anant a peu. Les dues entitats han denunciat que, tot i que el lema de la SMSS d’enguany sigui “Canvia el clima de la teva ciutat”, Girona té diversos punts que superen els límits màxims permesos de contaminació, segons dades del mateix ajuntament. En general, consideren que la

Setmana va en una línia i les accions de la Generalitat de Catalunya i la majoria d’Ajuntament en una altra oposada. Un exemple n’és el Pla d’Infrastructures, que prioritza el transport privat. La nostra salut i la nostra economia exigeixen un canvi real i immediat cap a una mobilitat sostenible!

sió comptava amb una part de descoberta i una altra part de neteja i recuperació forestal amb la supervisió dels Voluntaris de l’ADF. Les sessions eren gratuïtes i obertes al públic en general.

na, alzinar prop de la Masia Muret, sureda i pineda.

2/4 de 9 del matí (hora punta) del Centre Cívic Ter i va arribar a la Plaça de Catalunya, dos llocs amb parades de la Girocleta. Els resultats van ser: 7 min 30 seg per la bicicleta; 8 min 12 seg per la moto; 14 min 10 seg i 1 € de pàrquing pel cotxe privat; 17 min 13 seg (4 han estat d’espera) per l’autobus; i 23

4 Dissabtes per descobrir els ecosistemes de les Gavarres Entre abril i juliol s’ha celebrat un cicle de sortides organitzat pels Voluntaris de l’ADF Girona i l’ANG

Restaurar espai forestals característics amb risc d’incendi i donar valor als ecosistemes de la Vall de Sant Daniel i les Gavarres eren els objectius del cicle 4 Dissabtes, Jornades de coneixença i recuperació. Va tenir lloc un dissabte al mes entre abril i juliol i cada ses-

Es van conèixer els ecosistemes següents: font Marti-

El cicle va comptar amb la col·laboració de la Federació Gavarres, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Medi Natural Ajuntament de Girona.


CONCURS FOTOGRAFIA Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Timidez campestre, de Roberto González Luis Primer premi Categoria General 2008

Es digitalitza el Concurs de Fotografia Naturalista

El termini per participar-hi finalitza el 31 d’octubre! La 22a edició del Concurs de Fotografia Naturalista, organitzat per l’Associació de Naturalistes de Girona i l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, té com a novetat destacada la seva transformació en digital. Fins al moment els participants havien d’enviar per correu postal origi-

nals impresos de les seves fotografies, en canvi a partir d’ara s’inscriuran en línia a través de la pàgina web www. naturalistesgirona.org/fotografia. La deliberació del jurat serà al novembre i el lliurament de premis tindrà lloc el 12 de desembre de 2009 en el marc de la Fira Eco.sí del Palau Firal de Girona.


TEMA CENTRAL

Més enllà de la crisi econòmica, una crisi de la “incivilització capitalista”

núm. 1 / octubre 2009

Autor. Biel Jover La incivilització capitalista industrial no només genera desigualtats en la distribució de la riquesa sinó que en demés condueix l’espècie per la senda de l’ecocidi.

L’actual crisi té moltes cares. Algunes de caràcter conjuntural, com la crisi financera, altres de més profundes com els canvis que s’estan produint en l’anomenada economia real i tenen una escala global: increment de l’atur, caiguda de la demanda, caresties alimentàries, deslocalitzacions industrials, etc. I totes elles interconnectades entre si, i amb el món de les finances. Així mateix, les relacions entre ecologia i economia no són ni directes ni senzilles, com mostren les relacions entre la contaminació atmosfèrica (emissions de CO2), i les variacions en el consum i preus de l’energia (petroli) en el darrer any. Les respostes dels governs han estat sovint contradictòries. Tenen una agenda per sortir d’aquesta crisi? Quines són les seves prioritats?: El canvi del model productiu? Una distribució de la renda més justa? Fer front al canvi climàtic? Quins són els seus instruments en política fiscal, laboral, ambiental, etc. ? Captadors solars per a fer electricitat. Bicicletada Mou-te en Bici. Oriol Piferrer

Algunes d’aquestes contradiccions tenen a veure amb les dimensions i complexitat de la crisi, i amb les receptes que els governs volen aplicar a

una crisi que no afecta només al model productiu, sinó també a les pautes de consum de la població i a l’explotació dels recursos naturals. Podem seguir aplicant polítiques de demanda que es basen en un ús intensiu dels recursos naturals (aigua, combustibles fòssils, pesca) i que provoquen greus problemes ambientals a escala planetària (escalfament global, exhauriment de recursos naturals)? ¿Quins conflictes socials provocaran l’augment dels preus dels combustibles fòssils? I els estralls ambientals que generen les pertorbacions derivades del canvi climàtic? Podem expandir les pautes de consum alimentari occidentals al conjunt del planeta? Hem d’estendre un model agroalimentari que multiplica les malalties als habitants dels països més rics, mentre provoca escassetat alimentària a altres societats? Per això, si la crisi té totes aquestes dimensions, les respostes que hem de donar no poden reduir-se al tradicional receptari neo-liberal (desregulació dels mercats) o fins hi tot al receptari keynesià (estímuls fiscals a la demanda). Des de l’ecologisme polític o les esquerres verdes o alternatives, noves i velles


TEMA CENTRAL Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

veus exigeixen un canvi en l’agenda de les polítiques socioeconòmiqes i ambientals. Aquesta nova agenda té com a fonament una crítica radical al paper que tradicionalment s’ha conferit a les forces productives-destructives i el creixement econòmic com a motors de l’emancipació social del gènere humà. Les noves propostes parteixen de la redefinició de la igualtat social com l’accés universal a les necessitats bàsiques que no comprometi els recursos naturals i la capacitat de desenvolupament humà de les generacions futures, i sigui compatible amb la sustentabilitat ecològica. Reprenen el debat radical sobre la democràcia, sobre els mecanismes de participació de la ciutadania en la definició de les prioritats en les institucions públiques. Ampliant aquesta democràcia a totes aquelles institucions socials i econòmiques (estatals i internacionals, públiques i provades) que decideixen sobre el benestar de les persones. Aquestes veus també reclamen un nou marc de relacions econòmiques, socials i ambientals a escala global. Regular la cooperació financera i els termes dels intercanvis per tal prioritzar l’equitat, el benestar i la sos-

tenibilitat ambiental del planeta. Aquests canvis en l’agenda política no es podran dur a termini sense una major exigència dels ciutadans. D’una banda amb els poders públics: demanant augmentar la progressivitat fiscal, incrementar la despesa pública en benestar, i afavorir la inversió en transports col•lectius, especialment ferroviaris, i energies renovables. I, exigint també, un major control públic sobre els mercats i el sistema financer. Aquesta intervenció pública permetria redirigir –a través d’impostos, participació pública en el sistema financer-una part dels guanys cap a una vertadera “obra social” centrada en projectes caràcter social i ambiental. Però, també des d’un major compromís social i institucional amb la densificació i consolidació de totes aquelles xarxes de producció, consum i solidaritat que representen una alternativa a les forces destructives del mercat i de la propietat privada en els sectors productius estratègics: alimentació, energia, construcció, etc.. I, sens dubte, també ens hem d’exigir un major compromís personal.

Vista general de la Cooperativa El Rebost de Girona

Tenim un ampli recorregut individual en la transformació de la vida quotidiana en el reciclatge, l’estalvi energètic, la compra dels productes ecològics o de comerç just, etc. Per viure millor no cal incrementar de forma continuada el consum de “capital natural” i contaminar els fluxos biofísics que fan possible la vida del gènere humà sobre el planeta. Podem créixer -1 al nord i créixer +1 al sud, situant uns llindars globals de benestar on aquells que avui tenen més aprenguin a viure amb menys, i perquè aquells que tenen manco o res, puguin viure amb més.


núm. 1 / octubre 2009

ARTICLES D’OPINIÓ

Dani Boix, membre de la junta de l’ANG

Els aiguamolls de Baix Ter: una altra oportunitat perduda? Durant el “Debat Costa Brava” del març de 2004 el conseller de Medi Ambient i Habitatge d’aleshoresva sorprendre a molta gent amb el comunicat de la creació del Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter.

Va ser el primer compromís “estrella” del conseller fet en un moment de relacions tenses amb els col•lectius ecologistes, ja que el govern estava decidit a finalitzar l’eix Vic-Olot amb la construcció del túnel de Bracons. Malauradament, la creació del Parc Natural en la passada legislatura no va reeixir. I era la segona vegada que aquesta zona es quedava sense la protecció necessària. Cal fer memòria i no oblidar que els aiguamolls del Baix Ter eren inclosos en la proposta de creació del Parc Natural dels Aiguamolls l’Empordà (octubre 1983), però durant la tramitació en el Parlament de Catalunya els espais aquàtics del Baix Empordà van desaparèixer de la versió que es va aprovar. Els motius d’aquest canvi de límits del parc no han estat mai explicats clarament a la ciutadania. Amb el segon govern del tripartit es van tornar a reprendre els treballs per a la creació del Parc Natural i, val a dir, que han arribat a un punt on semblava que

finalment es posaria remei a la manca de protecció d’aquests espais. La proposta de projecte de Parc Natural està redactada. Altre cop, però, han tornat els mals presagis amb les paraules del conseller Nadal posant en dubte la votació afirmativa del Partit Socialista a la creació del parc. I sembla difícil veure quins són ara els arguments per oposar-s’hi. El projecte no implica, com han dit públicament alguns dels opositors al parc, cap perjudici per l’actual activitat dels pagesos. Tot el contrari, el projecte del Parc Natural considera com a valor del futur parc l’existència i persistència de l’actual activitat del cultiu de l’arròs. En canvi, cada dia que passa la connectivitat entre la plana del Baix Ter i el massís del Montgrí es veu més amenaçada amb l’imparable creixement d’urbanitzacions, zones industrials i equipaments turístics. L’encant natural de molts racons de la Costa Brava s’ha anat perdent a marxes

forçades durant les darreres dècades, tot i així encara resten paisatges d’una gran bellesa que amaguen dins seu un patrimoni natural d’un alt valor. Ara bé, el to de declaracions d’alguns polítics com les del conseller Nadal dient que encara no s’ha arribat a la saturació de l’ocupació del litoral català (com a resposta a les conclusions d’un estudi universitari que apuntaven tot el contrari), incentiva la urbanització (que no l’urbanisme) dels pocs espais naturals que resten en el litoral català i, alhora, avala la gestió depredadora del patrimoni natural a la costa mediterrània. Advocar per la saturació de l’ocupació del litoral és com pretendre enderrocar la catedral de Girona per permetre que la construcció de pisos no s’aturi. Sabem que encara hi ha polítics molt poc sensibles al patrimoni natural, però ja comença a ser hora que es posin les piles.


En els 200.000 anys que porta la humanitat sobre la Terra hem trencat l’equilibri que s’havia establert al planeta. El preu que hem de pagar és alt, però disposem de poc més de deu anys per invertir la tendència, donar-nos compte del grau d’expoli de la riquesa de la Terra i canviar el nostre model de consum. Home és un llargmetratge dirigit per Yann Arthus-Bertrand que amb imatges aèries mostra els temes ambientals més importants. L’objectiu és arribar al màxim d’audiència i convèncer-nos sobre la nostra responsabilitat amb el planeta. Més informació a www.home-2009.com.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Cap variant a La Bisbal!

RECOMaNACIONS

La Terra des de l’aire, pel·lícula Home

L’ANG ha participat activament a la campanya contra la variant de La Bisbal d’Empordà en qualsevol dels seus traçats i contra l’anella de les Gavarres. El febrer de 2009 les entitats contràies van instal·lar una tanca publicitària imitant les que s’utilitzen per anunciar obres públiques. D’altra banda, s’ha elaborat un Estudi de Mobilitat Obligada on se sol·licita més transport col·lectiu i menys carreteres.

4 oct.

11 oct.

18 oct.

26 oct.

Octubre Lluna plena el diumenge 4 d’octubre. Els dies 16 i 17 són molt bons per totes les plantes d’arrel. El divendres 23 i el dissabte 24 són bons dies per a fer tasques relacionades amb els fruits de les plantes. El dimecres 28 per a les flors i plantes amb flor. Eviteu treballar la terra entre les 21h del diumenge 11 i les 10h del dilluns 12. Extensible al dimarts 13 i al diumenge 25.

2 nov.

9 nov.

16 nov.

24 nov.

Novembre Lluna plena el dilluns 2 de novembre Al matí és un bon dia per les tasques relacionades amb fruits de les plantes, així com el divendres 20 i el diumenge 29. La tarda del 8 i el matí del 9 de novembre és un molt bon moment per treballar les parts fulles de les plantes. Eviteu treballar la terra tot el dissabte 7 i el diumenge 8 fins al migdia, així com el dissabte 21.

2 des.

9 des.

16 des.

24 des.

Desembre Dues llunes noves en un mes: el dimecres 2 i el dijous 31. A cavall entre el 2 i el 3 és un bon moment per treballar les plantes d’arrel. El diumenge 6 fixem-nos en les de fulla i el diumenge 27 amb les de fruits. Informació per a ús orientatiu extreta del Llunari 2009, Michel Gros, editat per Artús Porta Manresa, www.lunario.es.

CALENDARI LLUNAR

Foto: sortida de La Bisbal, febrer 2009.


DE L’HORT A LA TAULA núm. 1 / octubre 2009

Arriba la tardor a l’hort

Durant el mes d’octubre és l’època adequada per plantar bledes, cols de paperina i de cabdell, enciam romà, escarola, cebes, calçots i porros. Es sembren faves, espinacs, raves i julivert, naps, rúcula i pèsols. El més adient és netejar l’hort i treure les plantes d’estiu, ja que difícilment produiran més collita.

PREMIS

Durant aquests dies acaba la collita de peres i pomes tardanes i en alguns llocs comença la recollida de taronja i mandarina.

La Fundació Valvi atorga el Premi Joaquim Codinya i Vinyes a l’ANG

Al novembre es continuen les sembres i plantades de bledes, xicoria, cols de Pasqua, de paperina i de cabdell, espinacs, escaroles, xirivia, pèsols de tota mena, cebes, faves primerenques, nap fi i pastanaga fina. ACABEN L’ESTIU I L’ÈPOCA DE MÀXIMA ACTIVITAT A L’HORT. DURANT LA TARDOR PLANTAREM ALGUNES VERDURES D’HIVERN I PREPARAREM LA TERRA.

un mes de poca feina a l’hort. Es cullen cols, bròquils, espinacs, bledes, enciams i escaroles. Es fan planters de tomates en caixons. És l’època de les podes (en lluna decreixent) i els empelts dels fruiters, si en fem, i segueix a bon ritme la collita de taronges, llimones i mandarines. És un bon moment per plantar cítrics. Font: Calendari dels Pagesos.

L’hivern ja treu el nas. El desembre és

Foto: Ferran Castañer, Can Català.

Aquest guardó s’atorga a persones o entitats destacades en el camp de la preservació del medi ambient i el paisatge a les comarques gironines. Enguany, la Fundació Valvi ha reconegut l’ANG i els seus 28 anys de trajectòria. La defensa activa dels Estanys de Sils i l’oposició a la construcció de la variant de Sant Daniel van marcar els primers anys. S’ha treballat moltes temes: educació ambiental, millora de la gestió del territori, reducció de residus, oposició a la incineració, promoció de la mobilitat sostenible i al·legacions i contenciosos, entre d’altres. Va recollir el guardó Lluís Ball-llosera, membre de la junta. El Premi es va lliurar el 2006, per primera vegada, a Lluís Motjé i Costa; el 2007 a la Fundació Territori i Paisatge; i el 2008 a Joan Nogué i Font.


RUTA Esquerra: Font del Bisbe, a l’entrada de Sant Daniel. Dreta: Esquema del recorregut de l’itinerari de les fonts.

Impulsat per l’ANG, aquest itinerari permet descobrir quinze fonts a la vall de Sant Daniel, un exemple de la rica cultura de l’aigua. La majoria d’aquests brolladors s’han degradat per l’abandó del bosc com a mitjà de vida. L’ANG, a partir del voluntariat ambiental, va crear el 2005 un itinerari amb la voluntat de donar a conèixer el patrimoni de la vall i també posar en evidència la problemàtica ecològica al voltant de l’aigua. Hi ha una gran diversitat de fonts en quant a l’estil, cabal i ús. Algunes fonts s’utilitzaven per a abastir les necessitats del mas, d’altres eren punts de recollida col·lectiva (com la Font del Bisbe, que encara funciona), i unes darreres abastien un hort o donaven de veure al bestiar. Hi ha fonts d’aigua dolça i també d’aigua picant, com la de la Font del Ferro. També podrem veure i aprendre dels diversos ele-

ments d’aprofitament d’aigua, com petites represes i recs o molins per pouar. L’itinerari proposat surt de la Font del Bisbe, a l’entrada de Sant Daniel, i es divideix en dues branques. Una arriba fins a la Font del Cossi, seguint riu amunt el Galligans. L’altra culmina a la Font del Boix, més al nord. Ambdós formen part de la conca hidrogràfica del Galligans i cal seguir les marques verdes i blanques. Per a més informació sobre l’itinerari podeu trucar a l’ANG al 972 22 36 38 (horari de matins) o consultar el fulletó divulgatiu a www.naturalistesgirona.org, apartat campanyes.

www.naturalistesgirona.org/fotografia

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Itinerari per les fonts de Sant Daniel


ENTREVISTA

Oriol Balliu Educador ambiental i constructor amb fang

núm. 1 / octubre 2009

“Animo a tothom a descobrir el fang com a material de construcció” Tot i ser un dels dies més calorosos de l’any, anem a pic del migdia al Baix Empordà per reunir-nos amb l’Oriol Balliu. I el trobem enfilat sobre una biga de fusta amb màniga llarg i una gorra ben gran. Després d’uns glops d’aigua i uns talls de síndria, ens asseiem a l’oficina de Rocamare, empresa d’educació ambiental que dirigeix, edificada amb terra i primera part d’un projecte més gran, la seva pròpia casa de fang.

ANG. Aquest va ser el teu primer projecte amb fang? OB. Sí, vam construir l’oficina de Rocamare en quatre mesos el 2007. És un espai d’una sola habitació que ens ha servit per aprendre la tècnica de construcció.

OB. Una casa de fang és molt confortable, ja que transpira i manté el confort tèrmic. A més, l’acústica és molt bona i té una gran qualitat estètica per les seves tonalitats. I tot just n’estic aprenent! A altres zones d’Europa, com la Bretanya francesa o Gran Bretanya, aquesta tècnica és molt utilitzada. ANG. Quines són les principals diferències amb una casa convencional? OB. La nostra opció d’una casa de fang és per motius de sostenibilitat. La proximitat dels materials també és important. El fang procedeix d’un forat fet a prop de la casa, on hi posarem el dipòsit de recollida d’aigües pluvials. Utilitzem palla i aigua i l’aïllant de la teulat és pellofa d’arròs de Pals barrejada amb calç. Podem dir

que és “natural”, ja que conté el mínim de materials de ferro, plàstics o sintètics. ANG. i també destacar que la construeixes tu mateix... OB. Oi tant! L’experiència de l’autoconstrucció és molt gratificant. Portàvem alguns anys pensant en el projecte, els materials, la distribució de la casa i tenir l’oportunitat de construirla és fantàstic. M’agradaria animar a tothom a experimentar el fang com a material de construcció, no només d’habitatges sinó també per fer acabats de qualitat, mobles o aplics. A França i Alemanya el fang és un material homologat is troba en moltes botigues de bricolatge. ANG. Fer una casa amb fang és un pas molt gran per aplicar la sostenibilitat, quines altres accions fas?

OB.Quan vaig a la ciutat aparco a les afores i arribo al centre amb la bicicleta plegable, faig sabó a casa i tinc un hort. M’agrada cuinar i tinc cuina solar. I treballo amb educació ambiental. ANG. Quines són les teves aficions? OB. M’agrada viatjar, m’interessen les novel•les de viatges, sobretot de l’Àsia, i també els assajos sobre temàtica ambiental, com Tao de la ecología d’Edward Goldsmith, llibres de pedagogia, els d’en Ramon Folch, etc. Un dels darrers que he llegit i m’ha impactat és El món sense nosaltres d’Alan Weisman. Per saber-ne més: eartharchitecture.org earth-auroville.com casediterra.it terre.grenoble.archi.fr inti.be/ecotopie/pise.html

AGENDA

ANG. Podríem pensar que una construcció amb terra pot ser humida o poc aï-

llant, és cert?

Agenda Notícies Opinió Enquestes Concursos Propostes

Butlletí Natus octubre 2009  

Butlletí de l'Associació de Naturalistes de Girona, número 1, octubre- desembre 2009

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you