Issuu on Google+

Descobreix els efectes del canvi climàtic a l’espai natural Baix Ter- Mongrí Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona Anul·lat el Pla Parcial del sector industrial de Vilajuïga L’ANG presenta gairebé 30 al·legacions en tres anys Iniciem un festival de curtmetratges ambientals Cicle de sortides pel 30è aniversari de l’ANG Entrevista a Lluís Polo, primer president de l’ANG

núm. 5 / febrer 2011


EDITORIAL núm. 5 / febrer 2011

30 anys de vida

Durant tot el 2011 l’Associació de Naturalistes de Girona celebrarà el seu 30è aniversari.

Al llarg d’aquests anys de treball, els natus han viscut infinitat d’experiències, veient passar centenars de socis per la seva organització, impulsant i dinamitzant desenes d’activitats i campanyes de sensibilització i participant activament en lluites històriques de l’ecologisme gironí com l’oposició a la Variant de Sant Daniel o la protecció dels Estanys de Sils.

l’ús d’energia solar a la seu de Sant Daniel i la campanya Paperassa han estat altres aspectes o moments destacats de l’associació, convertida en un planter tant de gent que ha acabat fent el salt en càrrecs importants com d’idees que la societat ha acabat fent-se seves.

EDICIÓ

o:

L’ANG també ha contribuït decisivament a la preservació del Pla de Vidreres o a la recent creació del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. El Concurs de Fotografia Naturalista,

L’entitat començarà aquesta celebració amb la presentació d’un logotip dels 30 anys, i la difusió del calendari commemoratiu. Durant la primavera es reprenen els actes de celebració del nostre aniversari que, entre d’altres comptarà amb sortides naturalistes a diferents espais gironins, l’edició d’un

curs de defensa del territori i la realització d’un festival de curtmetratges ambientals. A finals d’any, i per cloure els actes de celebració, l’entitat realitzarà un seguit de conferències a càrrec de persones rellevants del món ecologista. A més, durant aquest any també es farà un pla de participació. Us convidem a participar-hi, i fer més vostra l’entitat! Enric Cortiñas President de l’Associació de Naturalistes de Girona

L’acta fundacional de l’ANG es va signar el 17 de gener de 1981.

Edita: Associació de Naturalistes de Girona, Carrer de les Monges, 20 · 17007 Girona · Tel. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org.

Coordina: Anna Grabalosa · premsa@naturalistesgirona. org Dipòsit legal: Gi-417/1997, 520 exemplars.

Consell de redacció: Alba Argerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana Palahí.

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pensament ecologista i cada autor és responsable dels textos que signa.


NOTÍCIES

El Tribunal Suprem ha fet pública la sentència que estima, en part, el recurs contenciós-administratiu interposat per l’ANG amb el suport de la IAEDEN i Salvem l’Empordà i anul·la el Pla Parcial del sector industrial de la carretera de Vilajuïga així com la modificació puntual núm. 19 del Pla General de Roses tramitada per classificar com a sòl urbanitzable els terrenys del Pla parcial. La sentència, que es va fer

El Tribunal Suprem dóna parcialment la raó a les entitats ecologistes i tanca el procés judicial iniciat l’any 2002. pública el 15 de febrer, és ferma i tanca un llarg període que va començar el 2002 amb el primer recurs contenciós interposat per l’ANG contra l’Ajuntament

de Roses, l’Institut Català del Sòl i la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons les entitats, aquesta sentència del Tribunal Suprem resulta de gran importància perquè crea un precedent en el reconeixement dels valors naturals dels connectors biològics i en relació a l’obligació de protegir-los per part de l’Administració. També re-

Ens concedeixen la beca Josep Pallach

Visites en caiac pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus Descomptes pels socis de l’ANG M. 627 433 332, www.skkayak.com

coneix el major valor dels béns ambientals respecte dels interessos econòmics. D’altra banda, la sentència accepta la impugnació indirecta del planejament general mitjançant impugnar directament els plans parcials de desenvolupament. Per tant, trenca amb la percepció que no es pot emprendre cap acció contra planejaments aprovats i podria ser una oportunitat per revisar altres projectes encara no executats.

El projecte E-Rutes Sostenibles Girona de l’ANG ha guanyat la beca Josep Pallach. Es tracta d’un recurs educatiu en format d’itinerari per la descoberta didàctica de les iniciatives d’energies renovables i eficiència energètica a Girona i la seva contribució a la mitigació del canvi climàtic a escala local. La beca està convocada per l’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona. Properament tindreu més detalls!

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Anul·lat el Pla Parcial del sector industrial de Vilajuïga


NOTÍCIES núm. 5 / febrer 2011

L’ANG presenta gairebé 30 al·legacions en tres anys

Segons la revisió feta per l’entitat, el gruix de les al·legacions es concentren a la Selva, el Gironès i el Baix Empordà.

El 2008 vam presentar onze al·legacions a projectes tant diversos com el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012; l’avantprojecte de Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter; i vam subscriure les al•legacions presentades per la Plataforma Salvem el Pla de Vidre-

l’Alt Empordà; a la variant de la Bisbal d’Empordà; i al desdoblament de l’A-26, entre d’altres. El 2010 el nombre d’al·legacions va disminuir a set, a projectes com l’ ampliació de pista, plataforma i urbanització de parcel·la a l’aeroport de Girona-Costa Brava; a l’estudi informatiu i a

l’estudi d’impacte ambiental de la variant de Ripoll; al Pla Territorial de les comarques gironines; i vam redactar consideracions sobre la necessitat de dur a terme una avaluació d’impacte ambiental del projecte de corredor Brugent-Ter a Bescanó, Sant Gregori, Vilablareix i Salt.

ambiental de les comarques gironines. El grup el formen voluntaris –ja en som una dotzena!- i està obert a la participació de tothom. El grup es proposa donar resposta a tots aquells projectes que afecten el territori, fent-hi les aportacions i al•legacions pertinents

ja des de la fase preliminar i seguint i pressionant les administracions que no tinguin en consideració les aportacions que fem des del Natus. Podeu posar-vos en contacte amb la comissió a cdt@naturalistesgirona.org.

res de l’aprovació inicial del pla parcial urbanístic del SUS 10 “Parc d’activitats”; entre d’altres. Ja al 2009 vam al·legar a onze projectes també, com al Pla Territorial de les comarques gironines; al Pla Director Urbanístic de l’Àrea urbana de Girona; al Pla de l’Eòlica i als parcs eòlics miniatura a

Nova Comissió de Defensa del Territori a l’ANG Vol donar resposta i seguiment a les actuacions que afecten la qualitat ambiental de les comarques gironines.

S’ha posat a caminar la nova Comissió amb l’objectiu de treballar per donar resposta i seguiment a totes aquelles actuacions que des de l’administració es proposen, tals com modificacions de POUMs o construcció de noves infraestructures, i que afecten a la qualitat

Fotografia: Obres del TAV afectant la riera de Cassinyola.


CONCURS FOTOGRAFIA Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Aufranys, duna i ombres a l’Orient Mitjà, d’Oriol Alamany Primer Premi Categoria General 2010

Iniciem un festival de curtmetratges ambientals

Conscients de les capacitats creadores dels participants del Concurs de Fotografia Naturalista, engeguem una nova etapa. Us convidem a una nova aventura, una aventura que ha de mostrar-nos els problemes, les victòries, els perills i les esperances del nostre medi ambient en format audiovisual curt. Amb la intenció de mostrar tot aquest ventall de problemàtiques i meravelles, neix

el Festival de Curtmetratges Ambientals de Girona Somcurts. El període de recepció de curtmetratges és fins el 15 de maig. El lliurament de premis serà el juny en el marc del Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient, col·laborador especial. També hi haurà actes a Girona al juny i al desembre. Us animem a conèixer-ne més detalls a www.naturalistesgirona.org/somcurts.


TEMA CENTRAL

Descobreix els efectes del canvi climàtic a l’espai natural Baix Ter- Mongrí

núm. 5 / febrer 2011

Des de l’ANG hem volgut cel·lebrar l’Any Internacional de la Biodiversitat dissenyant un itinerari, per a fer a peu o bicicleta, a on es mostra com els imminents efectes del canvi climàtic, segons les prediccions actuals, tindran sobre la biodiversitat d’aquesta zona.

El 2010 va ser declarat com l’Any Internacional de la Biodiversitat. El Conveni sobre la Diversitat Biològica de les Nacions Unides manifesta que la biodiversitat és vida, la biodiversitat és la nostra vida. L’objectiu d’aquesta iniciativa és reconèixer la importància de la biodiversitat per, d’una banda, donar a conèixer què s’ha aconseguit en benefici de la salvaguarda i, de l’altra, situar els nombrosos focus d’alerta allà on sigui necessari.

Sargantaner ibèric i lliri de mar. Dibuixos: Tània Vicens. Punt 1 de la ruta: Estany de Boada, estanys temporanis d’interior.

És el cas de les zones humides, i en concret del Baix Ter, un ambient particularment valuós, perquè hostatja un gran nombre d’espècies i perquè, degut a la reducció d’alguns dels seus hàbitats concrets, conté espècies que han esdevingut singulars. L’espai va ser declarat Parc Natural el maig de 2010. Es tracta d’una regió mediterrània, ubicada al litoral i formada per ambients aquàtics, per la gran plana agrícola, per rius d’important cabal i pel massís del Montgrí. El bon funcionament de tots aquests ecosistemes ve determinat, en bona part, per la quantitat i qualitat de l’aigua que hi és present. Les zones humides de l’espai natural són molt

vulnerables als riscos produïts per l’activitat humana, sobretot les zones humides de mida petita i les temporànies. En particular, les zones humides situades al litoral mediterrani han sofert una pressió molt acusada degut a l’expansió urbanística desmesurada, com és el cas de la Costa Brava. Des de l’ANG hem volgut cel·lebrar l’Any Internacional de la Biodiversitat dissenyant un itinerari per a fer a peu o bicicleta, on es mostra com els imminents efectes del canvi climàtic, segons les prediccions actuals, afectaran la biodiversitat que alberga l’Espai Natural Baix Ter – Montgrí. La totalitat de l’itinerari té 10 punts i un recorregut total de 44 km; dividit amb ruta nord (18 km) i ruta sud (26 km), essent el riu Ter la divisió física entre ambdós rutes. A cada punt s’ofereix una descripció de l’espai en qüestió, així com detall d’espècies de flora i fauna mitjançant dibuixos naturalistes. També a cada punt es pot llegir quin serà l’efecte del canvi climàtic a l’espai que es vi-


TEMA CENTRAL Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

sita, i un esbós naturalista de com s’interpreta que serà l’espai segons els efectes del canvi climàtic.

maritimum) són exemple de biodiversitat que es pot trobar als ecosistemas formats per sistema dunar.

Punt 5 de la ruta: La Gola, dunes litorals.

L’itinerari ofereix la visita a l’estany de Boada, com a mostra d’estany permanent d’interior; als arrossars (antic estany de Pals), a les basses d’en Coll i el Ter Vell com exemples de llacunes costaneres d’aigua dolça; a la Platera i bassa de Fra Ramon, com a llacuna costanera salobra; al sistema dunar de la platja de la Gola; a una mostra de dunes continentals, “Les Dunes”; a l’estuari del Ter; a vistes al Montgrí; i a les closes de la Fonollera. El visitant pot aprendre, per exemple, que el sistema dunar de la Gola és de molt bona qualitat però esdevé un sistema vulnerable i fràgil davant el canvi climàtic degut a les previsions d’increment del nivell del mar, que podrien provocar-ne la desaparició si els usos del sòl que es desenvolupen a continuació de les dunes no permeten que aquestes s’enretirin en direcció a l’interior.

Per altra banda, a la visita al punt de l’estany de Boada es pot descobrir un estany temporani d’alt valor ecològic per a les espècies que alberga, entre d’altres amfibis com el gripau corredor (Bufo calamita) i que l’efecte del canvi climàtic preveu que es posi en risc la dimensió que actualment tenen aquests estanys i la quantitat i qualitat d’aigua que alberguen. També la llargada del període que es troben inundats, el qual es pot veure molt reduït. Aquests efectes poden tenir una clara incidència a les comunitats florístiques d’ambients aquàtics; i a les espècies de fauna que habiten aquests espais en certes èpoques de l’any degut a la disponibilitat d’aigua i a la zona de refugi, alimentació i aparellament que els proporciona. Les espècies amb més capacitat de dispersió tenen més probabilitat de ser menys afectades per aquests factors futurs, com el cas dels amfibis. No obstant, la dispersió es pot veure en perill degut a barreres que les accions antròpiques posen sobre el terreny.

Es pot accedir a la ruta i els continguts de l’itinerari a través del següent enllaç: www.naturalistesgirona.org/ itineraribaixter. Hi trobareu disponible la descàrrega de la cartografia base de referència, els tracks i POIS que composen la ruta per a la seva visualització en dispositius mòbils.

El sargantaner ibèric (Psammodromus hispanicus), i el lliri de mar (Pancratium

Us animem a que gaudiu de l’itinerari i l’entorn tant magnífic en el que es troba!


ARTICLES D’OPINIÓ

Martí Boada

Per molts anys

núm. 5 / febrer 2011

L’ANG ha estat, entre d’altres coses, un viver de naturalistes.

L’ANG, vista des de fora de les comarques gironines, com és el meu cas, m’ha representat tanmateix una connexió, un estar en xarxa amb el medi ambient gironí, des d’un la manera no barcelonina de veure les qüestions mediambientalss, tant de la perspectiva del seu coneixement, de la seva divulgació, com de les problemàtiques, des d’una perspectiva crítica i si ha convingut mobilitzadora, tant com ha calgut. La necessària perspectiva global de l’ANG no

l’ha fet desentendre de les situacions més particulars, record el suport que vaig rebre de l’ANG, amb un acte en què em vareu nomenar soci d’honor en un moment francament difícil. Per a mi aquesta capacitat de baixar d’escala sense desenfocar la realitat global, revela unes bases de pensament humanístic, que diferencia l’ambientalisme progressista i crític d’altres formes d’ambientalisme reaccionari de visió socialment a la curta, al que respecto però

que no m’interessa gens. Diria que aquest component de viver ha estat un clar element distintiu de l’ANG, l’estima pel territori passa per la seva comprensió i coneixement, que són elements indispensables per a la seva defensa crítica i fonamentada. Amb molt de respecte i afecte. Per molts anys, que podeu continuar estan orelladrets i a l’aguait a les maltempestades insostenibles que puguin amenaçar el maltractat medi natural gironí. Endavant!

Lluís Ball-llosera

25 anys de l’Associació de Naturalistes de Girona

Els molts xàfecs que hem suportat i l’aigua que baixa!... però als “Natus” s’hi troba caliu, es pot fer intercanvi d’idees, per això l’ANG és la nostra Associació, i la de tots els gironines que vulguin ésserne.

Tal vegada al haver nascut i viscut a pagès en una bona part de la meva vida, en això que se’n diu “àmbit rural”; fa que els ritmes de la naturalesa assequibles a la vida humana –sobretot en la infantesa dels anys 50- hagin provocat que, sense adonarme’n tingués un sentiment naturalista. Cap als anys 70, en veure que malmetien el Volcà de la Crosa, que sempre havia estat allà, i que l’activitat humana havia emmotllat a les seves necessitats i con-

veniències de manera molt lenta; va fer que junt amb altres companys tinguéssim una lluita aferrissada per frenar una activitat que semblava no tenir aturador. Ens en varem sortir haventhi esmerçat molt de temps i molt d’esforç. Això em va portar a reflexionar sobre la conveniència de que calia ésser quants més millor. Com veieu, d’aquí a passar a ésser soci d’una entitat naturalista només hi ha un pas: vaig decidir que havia d’ésser un més, dels molts

que ja n’eren de l’ANG. És una associació viva, que canvia i s’adapta als temps que estan canviant, a vegades molt de pressa. Però l’Associació sempre és allà vetllant pel país; les persones entren, surten i es canvien. L’esperit, però, sempre és el mateix: avançar, mirar que les coses siguin com cal, que les malvestats no ens ofeguin en tant que nosaltres som part de la naturalesa que ens envolta. Per això hi ha els “Natus” i cal ésser-ne.


El model immobiliari espanyol no va ser fruit de la llibertat dels mercats, sinó que les seves arrels provenen del franquisme. Allà es va concretar la política d’habitatge que s’ha mantingut fins als nostres dies. Aquest llibre, de l’economista José Manuel Naredo i l’advocat Antonio Montiel Márquez, és una imatge realista del model, però el que realment indueix al pessimisme és la manca d’interès i voluntat de canviar-lo per part dels polítics i la majoria de la població. Aquest llibre, de l’editorial Icaria, vol ajudar-nos obrint el camí per superar antigues concepcions.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Montañana

RECOMENACIONS

El modelo inmobiliario español

Extracte de la fotografia que va obtenir el Primer premi de la categoria foto-denúncia de la 23a edició del Concurs de Fotografia Naturalista.

Xerrar com una mallerenga Quan una persona parla molt, sense pensar i que de una cosa salta a l’altra, es diu que parla sense solta ni volta, que parla a la babalà o que xerra com una mallerenga. Un exemple clar n’és en Mourinho (llegiu diaris esportius). Aquest ocell és molt cantador, al refilar sembla com si fes frases d’un diàleg, i com que sempre són les mateixes i no para en tot el dia, per això se’l considera un ocell xerraire. La mallerenga és un ocellet petit, de mig pam, viu a tot arreu, especialment entre els arbres, on fa niu entre el brancam o als forats de les soques. És insectívor, també menja granes i llavors. Una espècie de mallerenga -la carbonera- s’està pro-

vant que sigui el depredador de la processionària del pi. Ornitològicament direm que la mallerenga es un ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels pàrids. A casa nostra hi ha diverses espècies de mallerengues com la blava, l’emplomallada, la d’aigua, i la petita que, junt amb la carbonera, són les més abundants i comuns a gairebé tot el territori. La mallerenga cuallarga, tot i que el nom popular ens indica amb quins ocells la relaciona la gent, és de la família dels egitàlids; encara hi ha una altra família de mallerengues, els timàlids, o de bigotis, i que és molt localitzada als canyers i balquers dels aiguamolls. Foto: Mallerenga carbonera, Desdibuix- Miquel, flickr.

EXPRESSIONS POPULARS

Foto: Mario Pereda


DE L’HORT A LA TAULA CONCURS

núm. 5 / febrer 2011

“Aigua de març, herba als sembrats” S’acosta la primavera i s’intenfiquen les tasques a l’hort. És època, en general, de sembrar i plantar moltes espècies, com les tomates primerenques i el fesol d’enramar a les zones càlides, mentre en d’altres se sembren raves i pastanagues i es trasplanten maduixons. La lluna plena de març és el 19 i precisament aquest dia cal evitar treballar l’hort a la tarda. El 24 és molt bon dia per treballar les plantes associades les fulles (enciams, porros, etc.) i el 28 i 29 a les plantes relacionades

Sortegem el llibre 202 receptes històriques i tradicionals catalanes sense carn ni peix. O com ser vegetarià i no deixar de ser català en l’intent

amb les arrels (com pastanagues, patates, etc.). COMENCEN A INTENSIFICAR-SE LA FEINA A L’HORT I, A MERCAT, HI TROBAREM LES DARRERES VERDURES D’HIVERN.

El 9 d’abril es recomana no treballar l’hort a partir de les 3 de la tarda, així com tot el diumenge 17. La lluna plena d’abril és el dia 18. El 14 i el 15 són bons dies per cuidar les plantes que donen fruit, mentre que el 20 i 21 és

un bon moment per dedicar-se a les plantes de fulles. A l’abril es planten en quantitat tomates, pebrots i albergínies i se sembren mongetes, melons, síndries, carbassons, pastanagues, raves i els últims espinacs. Al mercat, de verdures de temporada, hi trobarem faves, pèsols, espinacs, xirivies, espàrrecs i els darrers porros, apis, bledes i cols. Fonts: Calendari dels Pagesos, Llunari 2011 i Calendari de fruites i verdures de temporada d’Opcions (opcions.org).

Aquesta vegada l’amic i soci de Mou-te en Bici, en Germà Coenders, veient que en el butlletí de tardor parlem d’horts i alimentació, fa obsequi de dos llibres. No es pas un llibre qualsevol, el títol no ens ha d’espantar, ja ho diu tot. Els que tingueu la sort de tenir-lo veureu que se’n pot fer molt d’ús, de fet i sense adonar-nos-en ja cuinem o mengem moltes de les coses que en Germà ens explica. Amb això de ser català vol dir que la base de la cuina, tant si es local com no, sempre són els ingredients propers, els que es coneixen i que ens fan ser d’on som. Sortejarem els dos exemplars entre els lectors i lectores que ens envieu un correu-e amb el vostre nom i cognom a premsa@naturalistesgirona.org.


RUTA Fotografies. Excursió als Aiguamolls de l’Empordà, febrer de 2011. Autora: Àngels Prat i Valverde.

Apunta-t’hi i celebra-ho amb nosaltres d’una manera activa, estàs convidat/da!

Diferents voluntaris i treballadors de l’ANG estem treballant un calendari de sortides per redescobrir diversos indrets importants de les comarques gironines. El programa proposa visitar indrets tant especials com l’Albera per parlar de l’energia eòlica; el Montseny per conèixer el parc des del punt de vista biològic; el Ripollès per saber més sobre el perill d’extinció de la perdiu blanca pel canvi climàtic; Bescanó i la comarca de la Selva per continuar reivindicant el NO a la MAT; el Cap de Creus per descobrir la flora i geologia afectades per la tramuntana; les Illes Formigues, Palamós, per conèixer la fauna; la Cerdanya per apropar-nos al picot negre; les Gavarres, Cadiretes

i l’Ardenya per parlar de la flora i la fauna i la línia de les Gavarres, entre d’altres; Banyoles per parlar de les espècies invasores de l’Estany; i la Zona Volcànica de la Garrotxa per descobrir la gestió forestal sostenible. Es preveu fer una sortida al mes i us recomanem visitar la pàgina web www.naturalitesgirona.org per conèixer el calendari. També ens podeu trobar al Facebook (grup Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona) i contactar amb nosaltres al tel. 972 22 36 38 i info@naturalistesgirona.org.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Cicle de sortides pel 30è aniversari de l’ANG


ENTREVISTA

Lluís Polo Prrofessor de Botànica a la Universitat de Girona i primer president de l’ANG

núm. 5 / febrer 2011

“Continua essent important conèixer el territori, trepitjar-lo i defensar-lo, cada vegada tenim més fronts oberts” En Lluís té l’honor de ser el soci número 1 de l’Associació de Naturalistes de Girona i en va ser el primer president, el 1981. Parlem amb ell sobre aquells primers anys de l’Associació, que incialment porta el subtítol de “Centre d’estudis naturalistes”.

ANG. Què us va fer decidir a crear l’Associació? LLP. Érem diversos professors universitaris de branques naturalistes que volíem fer activitats per la gent, els ciutadans, no només en el món acadèmic. Era un contacte més informal, de conèixer paratges, etc. ANG. El context hi va ajudar? LLP. Van ser uns anys d’efervescència naturalista: s’havia fet el Debat Costa Brava, s’havia publicat el Llibre Blanc coordinat per en Ramon Folch (1976), els mestres participaven en escoles d’estiu actives, etc. I a Sant Daniel compartíem

proximitat amb l’Aula de Natura de l’Ajuntament. ANG. Com vas viure ser el president de l’ANG? LLP. D’una manera molt planera, ja que no hi havien gaires socis i es presentava un futur incert amb alts i baixos. ANG. Quina valoració fas de l’evolució de l’entitat? LLP. L’associació és dinàmica i considero que la gent que trepitja el territori i el coneix és qui el pot defensar, denunciar les alteracions del medi. Per exemple, la variant de Sant Daniel va ser un cop molt fort que poc a poc va cicatritzant. ANG. Quines van ser les primeres activitats que vau dur a terme? LLP. Vam fer un inventari de flora, fauna i uns esquemes geològics de la Vall de Sant Daniel, on està ubicada la seu de l’entitat. Es tractava de recollir els valors naturalistes per tenir una base

per a fer activitats. ANG. Pel que fa a la conscienciació ciutadana vers el medi ambient, com era llavors? LLP. Quan vam començar amb l’Associació, els que estaven conscienciats ho estaven molt, però eren una minoria. Actualment podríem dir que tothom està una mica més conscienciat però, paradoxalment, és quan s’estan fent les obres més agresives, com les amplicacions i modficacions de l’A2 o l’AP7. ANG. Aprofitem l’entrevista per conèixer-te una mica més, quants anys fa que estàs en la docència? LLP. Vaig estudiar a la Universitat de Barcelona i fa prop de 38 anys que sóc professor de Botànica. Al principi la Secció de Ciències del CUG estava a la Casa de Cultura de Girona i teníem poc més de 20 alumnes per curs. El nombre d’estudiants ha augmentat

molt, però l’esperit és manté, cal conèixer el mon vegetal, conèixer el territori i defensar-lo, cada cop tenim més fronts oberts. ANG. Quin tipus de sortides feu amb els alumnes? LLP. Des del 1976 que fem excursions de camp amb estudiants i al llarg dels anys ha anat canviat pel volum d’alumnes. Anem a Sant Miquel, a Sant Daniel, al Montgrí, al Puigsacalm, al Cap de Creus, entre d’altres espais. ANG. Parlan’s de les teves aficions... LLP. Feina i oci coincideixen força. M’agrada fer excursions a peu, practicar el submarisme a pulmó lliure -tot i que cada vegada baixo menys- i la fotografia en general. Sóc aficionat a la novel•la negra, fa poc he llegit La dona de verd de Arnaldur Indridason.

Fes-te soci/ sòcia de l’ANG! T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona


Butlletí núm. 5 de l'Associació de Naturalistes de Girona