Issuu on Google+

VALLS IDÍL·LIQUES DE LES GUILLERIES Sant Miquel de Solterra

Revista & APP goolnatura.cat

N68 GENER 2013 exemplar

GRATUÏT

EN BTT PEL SOLSONÈS Ibers al Cardener

CANALS DE NEU Serra Pedregosa

ESCALADA A MONTSERRAT A recer de Gorros


fisio


www.naturaiaventura.cat

Imatge de portada:

VALLS IDÍL·LIQUES DE LES GUILLERIES

Revista & APP goolnatura.cat

Sant Miquel de Solterra

N68 GENER 2013 exemplar

GRATUÏT

EN BTT PEL SOLSONÈS Ibers al Cardener

CANALS DE NEU Serra Pedregosa

Entrada de la cova Simanya. Situada al vessant oest del Montcau té un recorregut de 400 metres de longitud.

ESCALADA A MONTSERRAT A recer de Gorros

NÚM. 68 gener 2013

TIRADA: 12.000 EXEMPLARS

Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA David Candel Tel./fax: 93 417 76 14 david@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Natura i Aventura

Editorial Els veïns de Riudaura, a 8 km d’Olot s’han unit per fer front a la nova moda d’extracció de gas: el fracking. El fracking consisteix en un nou mètode, més ràpid, més econòmic i més perillós per a l’extracció de gas o petroli del subsòl. Per a extreure el gas, s’introdueixen als pous grans quantitats d’una mescla d’aigua, sorra i productes químics, que causen la fractura de la roca. L’explosió fa pujar el gas cap a la superfície, juntament amb una part de la mescla injectada. Les conseqüències d’aquest mètode tant eficaç són les següents: probable contaminació d’aqüífers, filtració de substàncies químiques al subsòl, possibilitat de moviments sísmics, enorme consum d’aigua (allò del que anem tan sobrats) i deforestació d’un espai equivalent a un camp de futbol per a cada plataforma d’extracció. Gairebé res, oi? A Catalunya, ja hi ha una empresa britànica (Teredo Oil) que ha rebut autorització de la Generalitat per a iniciar prospeccions. La més avançada és la futura plataforma “Ripoll”, que afecta a més de vint municipis de la Garrotxa, el Ripollés i Osona. També es preveuen pous d’extracció “no convencional” a la Segarra, als Ports i a la Franja. Des de GoolNatura, ens afegim a totes les mostres de rebuig per a aquest mètode que serà molt eficaç, però que juga massa amb la salut del nostre territori.

Col·laboradors: Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Edu Abad Carles Rius

NATURA I AVENTURA

Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

Natura i Aventura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no compar-teix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03


Sumari 06

Rutes a peu 06

Sant Miquel de Solterra

Bicicleta de muntanya 14

Descobrint els voltants de Solsona

Escalada en neu i gla莽 20

Serra Pedregosa

Senderisme familiar 30

El Montcau i la cova Simanya

Escalada en roca 36

La Plantaci贸

42

Planifica les teves sortides

Directori

14 36

20


rutes a peu

SANT MIQUEL DE SOLTERRA COMARCA: La Selva

Respirant la flaire efervescent de la lluita remença

Al cor de la Catalunya Vella tenim les idíl·liques valls de les Guilleries. Turons feréstecs damunt valls tancades, pobles amb reminiscències medievals, boscos interminables, torrents i rieres cabaloses i el retall magnífic dels penya-segats de parets impossibles fan d’una excursió per les Guilleries un magnífic regal. Dalt del cim tancarem els ulls per agafar l’aire reconfortant de l’atractiva contrada, el mateix aire fresc que inhalaren els antics remences quan s’alçaren per reclamar la fi de la servitud. Llavors sabrem quin és el preu de la llibertat.

natura i aventura gener 2013


www.naturaiaventura.cat

06/07


rutes a peu

O

sor respira encaixonat a la seva vall tancada, on el fred de l’hivern desagradós penetra les vestidures, les pells i els òrgans com fletxes de gel. Les serres abruptes de Sant Gregori, Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i el massís de Solterra l’envolten amb el seu accidentat relleu cobert per una massa forestal que contrasta amb la plana conreada. Un genet ha sortit precipitadament d’un alzinar i solca la vall a la recerca de la torre d’Osor, on es troba de visita Francesc de Verntallat, el líder remença que resisteix les embranzides de l’host de la noblesa. Home ja gran i granat en la lluita pels drets dels pagesos davant dels feudals, Verntallat ha optat per aguantar a les muntanyes en comptes de buscar-li les pessigolles als exèrcits amb qui s’ha enemistat: la Generalitat, la noblesa i fins i tot el Rei. Precisament aquesta no ha estat l’estratègia del valent Pere Joan Sala, qui va conquerir Granollers i es va apropar massa a Barcelona amb les seves incursions esbojarrades. A Llerona fou derrotat i decapitat a la ciutat comtal, i des de llavors els nobles no paren de pressionar el rei Ferran perquè elimini de soca-rel el problema dels pagesos revolucionaris que s’amaguen a les intrèpides muntanyes del Collsacabra, on la seva deficiència en armament i la seva inferioritat numèrica enfront les tropes dels feudals no tenen gaire importància. Els pagesos són coneixedors del territori i repel·len cada atac, cada intent de recuperar una pau que no els serveix per viure sinó per morir en la pobresa més absoluta: la de la gana treballant de sol a sol i la de la subjugació que els imposa una depressió moral i un mal psicològic terrible. Quatre segles són massa generacions patint les cadenes de la servitud. Els homes s’aferren a les llances i les perspectives de les promeses del rei Ferran el catòlic, a qui interessa una pau ràpida a les muntanyes de la Garrotxa, el Ripollès i la Selva per poder continuar la conquesta del regne de Granada amb la seva dona castellana, amb

Doble pàgina inici: cim de Sant Miquel de les Formigues o de Solterra.

natura i aventura gener 2013


la qual han fundat un nou regne poderós: Espanya. Des que els nobles van iniciar una sublevació contra el poder reial al segle XI que els pagesos remences no han tingut una oportunitat tan bona per aconseguir la seva llibertat individual i col·lectiva. Aquella revolta de la noblesa comportà l’adveniment del feudalisme i la pèrdua de poder del Rei. Però anem a pams i analitzem la situació. Els nobles es van independitzar entre el 1030 i el 1060 del poder del comte de Barcelona i van crear a cada castell un microestat: el terme. Per tant, el poder absolut del Rei es va disgregar. A cada castell els nobles van dictar la seva llei i van administrar la seva justícia de manera violenta, sotmetent els seus vassalls, els pagesos, als anomenats Mals Usos, i a una servitud cruenta i injusta que es perpetuava de generació en generació fins a arribar al segle XV. Els Mals Usos eren uns drets que facultaven els senyors a maltractar, vexar, empresonar i desposseir dels seus béns els seus vassalls. Els feudals van passar a ser els senyors de les vides i les hisendes dels pagesos que vivien als seus feus, però també es van apoderar de les petites propietats dels pagesos lliures, creant abusives imposicions fiscals sobre els rendiments agraris que, al costat dels Mals Usos, van generar un règim vexatori que atemptava contra la dignitat de les persones.

NATURA

Amb les epidèmies del segle XIV la població pagesa va rebre un altre càstig i, cansada de tantes vexacions feudals, la fam i la desesperació, es va aixecar en armes. El Rei, en principi, els feia costat. Una reforma agrària li seria favorable. No2 en11/4/12 va debilitaria la 04-2012:Layout 19:03 Página

1

Aresta Olot : C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona : Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line : www.aresta.com


rutes a peu

noblesa, l’Església, la Generalitat i el Consell de Cent, i enfortiria la Corona. Durant la primera guerra remença (14621472) el Rei es va imposar gràcies a l’ajut en part dels pagesos revolucionaris, i no va tenir cap altre remei que dictar algunes lleis en favor seu. Les lleis, però, van ser insuficients, i els pagesos, per si un cas, van continuar controlant les muntanyes del Collsacabra i les Guilleries. Aquell aferrissament sobre el territori és el que més emprenyava la noblesa. El repte estava arribant a la seva fi. Malgrat la revolta de Pere Joan Sala (o segona guerra remença, 1484-1485), dissortada i tràgica, Francesc de Verntallat se sent optimista. Durant els següents mesos no ha parat d’enviar correus al Rei demanant el final dels privilegis senyorials a canvi d’abandonar la lluita armada. De negociacions n’hi ha hagut a dojo, i ara està a l’espera de la decisió de Ferran el Catòlic,

natura i aventura gener 2013

que està descansant de les campanyes granadines a la ciutat de Guadalupe, a Extremadura. Verntallat, malgrat l’optimisme, és reticent. Reis, comtes, ducs, cavallers, barons... tots són una caterva de vividors que seran capaços de vendre la pell de son germà per tal de mantenir-se en el poder, pensa després de seixanta anys de conèixer el perfil i el teixit dels estaments socials de la seva època. Què no farien de la meva i dels meus correligionaris si ens poguessin capturar? El genet entra al poble pel pont nou (que ara coneixem com el Pont Vell), bastit no fa gaires anys. Demana pel cabdill i els índexs dels vilatans l’endrecen cap a la torre, aixecada fa només unes dècades. Es tracta d’un edifici robust i amenaçador, alçat per a la guerra i contra el setge. Quan descavalca i mira amunt, el genet reconeix Verntallat i li alça un pergamí. El vell cabdill es mesa les barbes blanques i es retira de la finestra per

baixar lentament per les escales i rebre el missatger sense formulismes. –Has llegit la carta? –No en sé, de llegir –contesta el genet. Verntallat l’escruta intensament com si volgués recordar aquella cara plena de cicatrius, però no aconsegueix encasellar-la. L’home és uns trenta anys més jove que ell, molt més fort, i malgrat l’aparença militar se li veu d’una hora lluny que és un llaurador, o potser un manyà o un llenyataire de mans aspres i dits grossos. Quan acaba la lectura somriu. Ja té el que vol, però com que quatre segles d’espera ben bé valen alguns mesos més, Verntallat espera l’adveniment de la primavera per viatjar a Guadalupe i rubricar el pacte amb el Rei i la noblesa. Jugar amb l’ànsia del rei Ferran li resulta favorable i aquell 1486 aconsegueix un dels èxits socials més importants de la humanitat. La Sentència de Guadalupe no és pas un


rutes a peu

LA RUTA PAS A PAS

FITXA

pacte insignificant. És el primer acord i la primera victòria d’un col·lectiu de pagesos enfront el poder feudal a Europa, i el primer document institucional sobre l’alliberament dels serfs. A partit de llavors i per llei, els pagesos catalans deixaran de patir les vexacions dels Mals Usos, que quedarien anul·lats, com també les servituds. Tanmateix hauran de continuar treballant de valent la terra per subsistir i pagar els seus corresponents impostos. La llibertat tampoc no els resultarà de franc. Com si ells fossin els culpables del conflicte, cada masia o foc (família) haurà d’abonar una quantitat de 60 sous al seu senyor i pagar una multa col·lectiva pels danys causats durant les dues insurreccions. A canvi se’ls respectarà la propietat de les seves hisendes, béns immobles i terres, i els Mals Usos passaran a formar part de la història sinistra del país.

ÈPOCA: TOT L’ANY. TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 4-5 H

ASCENS ACUMULAT: 909 M RECORREGUT: 14,7 KM DIFICULTAT: MITJANA

Sortirem des de l’església per dirigir-nos a les escales empedrades caminant cap al sud fins a trobar la font Picant o de Borrell, encara urbana. Allà comença una pista marcada del GR83. L’agafem per anar fent via cap al sud pujant suaument, ignorant dos trencalls situats a la nostra dreta. Passat el Mas Ripoll, amb cavalls, ens cenyim a les marques de GR (esquerra), que ens porten a creuar una riera per un pont i tot seguit una torrentera amb poc cabal. La pista ens duria a la Riva d’Avall, però a l’alçada del Sot dels Llims girem a mà dreta i continuem la pujada tot fent unes llaçades en direcció Solterra, primer, i la Riba de Munt, després. La Riba de Munt són unes quantes cases disperses que creuarem pel mig. Seguim en sentit ascendent sense deixar la pista ni les marques de GR, amb una zona de plantació d’arbres de Nadal. Les marques ens ajudaran en totes les bifurcacions que menen a la cruïlla de la Creu de Llevanyes, on ens decantarem cap a la dreta per atacar el cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues. Abans, però, haurem de desestimar el trencall dretà de Solterra, on hi ha la font de Saguarda. Aquí haurem de triar el corriol i internar-nos al bosc per anar caminant cap a l’aresta del cim més alt de les Guilleries. Un cop assolit continuarem cap al nord fent una carena que tot d’una ens fa voltar pel vessant de ponent de la Roca de Cercenedes. Quan la tinguem a l’esquena ens caldrà girar a mà dreta a la bifurcació per anar baixant fins al camí de Cercenedes, on triarem l’esquerra per arribar a la carretera de Sant Hilari Sacalm, i per la dreta assolirem les cases del poble d’Osor i el punt de partida.

natura i aventura gener 2013

12/13


rutes en BTT

DESCOBRINT ELS VOLTANTS DE SOLSONA

COMARCA: Solsonès

Ibers al Cardener COMARCA: ALT URGELL

L’ibera era una cultura que s’estenia entre el Llenguadoc i Andalusia. Poble mediterrani per excel·lència, ocupava tot el territori on actualment es parla català i la totalitat de la façana mediterrània de la Península. Organitzat en tribus governades per una aristocràcia guerrera, habitaven llocs enturonats on edificaren poblats d’estructura urbana, no massa grans, com el de Castellvell de Solsona. El tret més aglutinador que unia aquesta cultura fou la llengua, encara molt desconeguda per nosaltres. Fruit de la fusió de les cultures megalítiques de l’edat del bronze i de les penetracions indoeuropees, van contactar amb fenicis i grecs abans de ser conquerits i assimilats pels romans.

natura i aventura gener 2013


www.naturaiaventura.cat

14/15


rutes en BTT

N

o hi ha rastre de lluna i els estels titil·len en un món fosc on la brisa s’escola entre les branques de la rovira i la roba de la turma, la unitat de cavalleria auxiliar que serveix Publi Escipió. “Perfecte”, murmura Indíbil, el cabdill dels ilergets. Són temps convulsos on es decideix en el solar de la península Ibèrica un dels episodis més importants de la història de l’antiguitat: la victòria dels romans sobre els cartaginesos, i la consegüent expansió per la mediterrània i el món d’una de les cultures més importants de la humanitat. Però, en tot moment històric, hi ha una anècdota de caire ínfim i egoista, que denota que els homes no deixen de ser homes ni en els moments més decisius de la seva pròpia història. L’heroisme i la transcendència potser ens arriba més per atzar que per feina, i prova d’això és la situació que estan vivint les tropes romanes. Estan a punt de canviar el rumb

natura i aventura gener 2013

de la història. Les legions, recolzades per molts reclutes de tota la península Ibèrica, sigui quina sigui la seva tribu, sigui quin sigui el seu sou i els acords amb Roma, estan derrotant els cartaginesos. D’aquí a poc els foragitaran al nord de l’Àfrica, asfixiant-los econòmicament per poder així eliminar-los més endavant. El resultat de tot plegat ja se sap. Però una inoportuna malaltia de Publi Escipió ha estat aprofitada per una unitat del seu exèrcit, que s’ha amotinat en demanda del pagament de sous endarrerits. “Que miserables són!”, deu pensar el general en el seu llit. Amb una gesta a tocar i només pensen en els diners en compte de fer-ho en la glòria. Aquests pensaments irriten Escipió, però no als ibers. La revolta no els ha agafat per sorpresa. Liderats per Mandoni, el cabdill dels ausetans, i Indíbil, el cacic dels ilergets, també s’han sumat a la revolta buscant millores salarials i altres

favors dels generals romans. Però Publi Escipió encara està més emprenyat amb els procònsols Luci Corneli i Luci Manli, contra els quals està dirigit aquest amotinament. Ells dos són qui tenen encomanada la direcció de la campanya militar, i ell, en canvi, és l’estrateg que l’està guanyant. I són els dos procònsols els que han malbaratat els diners de Roma en altres assumptes que no són les pagues dels soldats. El motí és un baló d’oxigen per als cartaginesos, i els romans ràpidament reaccionen com només saben fer ells: de manera sanguinària i repressiva. Aparquen la campanya militar per, en pocs dies, reduir i aniquilar la unitat díscola. En acabat, el perill recau en les tropes indígenes, indòmites i grans coneixedores del terreny. Corneli i Manli s’han mostrat implacables i durant les escaramusses han capturat i executat Mandoni, i Indíbil està encerclat amb la seva cavalleria: la turma.


www.naturaiaventura.cat

Doble pàgina anterior: Antic castell de Riner i parròquia de Sant Martí de Riner. En l’actualitat del castell s’en conserva la gran torre de guaita rectangula de 16 metres d’alçada. Aquesta plana: El cementiri d’Olius construït l’any 1915 té una marcada influéncia gaudiniana. Integrat plenament en la naturalesa i en el seu entorn és un model únic de l’art modernista funerari català.

Indíbil vol escapar cap a Ilerda amb els seus i ha assenyalat quatre experts genets per trencar el setge. L’operació és arriscada i un d’ells s’ha de sacrificar perquè la resta de companys se salvin. El cabdill és un home fort i valent. Entén que està sol. Amb l’execució de Mandoni està perdut i voltat d’uns enemics que coneix molt bé. No en va la seva tribu fa anys que té contacte amb els pobladors romans del litoral català, com també amb els seus rivals del sud: els cartaginesos. I sap perfectament quin final li espera si l’enxampen. Li ha agafat de sorpresa l’eliminació de la unitat romana amotinada i també la violenta maniobra per capturar Mandoni. Per això ha fugit a les muntanyes, però l’han trobat i ara cal allunyar-se cap al nord. Com més lluny estigui de la regió on es fa la guerra, menys tropes enviaran al seu encalç.

16/17


rutes en BTT

Ara mateix, de nit i encerclat, ha dissenyat una maniobra de distracció que consisteix a enviar un genet al galop cap a les tendes del campament romà. Només cal triar el valent. Hi ha quatre voluntaris, tots joves, tots quatre lacetans. I en aquell precís instant s’estan jugant a cinquetes qui podrà perdre la vida. –Va, afanyeu-vos –els murmura Indíbil. Ha girat el cap en direcció a la resta de la turma, i tothom té les alforges i els cavalls preparats perquè cavalqui el que convingui. Els quatre genets llancen a l’aire les cinc tabes. Abans que no caiguin a terra, les intenten recollir amb el dors de la mà. En Katu-Lati, un pastor de llarga cabellera negra recollida en una cueta i barba de tons vermellosos, fracassa estrepitosament. Ha bufat, disgustat. Amb aquell acte les seves galtes no s’han inflat. Fa mesos

natura i aventura gener 2013

que passa gana. Uldi-Tigi n’ha capturat una de miracle i ha tancat els ulls, com si el sol els hagués cremat. Bin-Turges somriu. Al dors de la seva mà hi ha quatre tabes i veu, a més, com Erdi-Baz només en té tres. Per tant, Bin-Turges comença tirant les tabes a terra. Es concentra i inicia el joc. Aleshores s’aclota i n’agafa una i la llança a l’aire. En el temps que triga a caure, n’agafa una altra i recull la primera abans que caigui. I repeteix l’operació fins que ha recollit d’una en una tota les tabes. En acabat torna a llançar les cinc tabes, torna a inspirar per concentrar-se i repeteix l’operació. Però aquesta vegada n’ha d’agafar dues abans que la primera caigui si no vol perdre la tanda. Té èxit i torna a llançar les cinc tabes a terra. Ara cal ser més destre i recollir-ne tres, però no li dóna temps i perd.

Disgustat és substituït per Erdi-Baz que fàcilment aconsegueix passar la primera tanda i la segona. La tercera és la més difícil i tothom ho sap. Si se’n surt ell serà el genet que partirà cap al campament romà i desafiarà la mort per salvar els seus companys de milícia. Rega els pulmons amb tres bones dosis d’oxigen abans de llançar per última vegada les tabes. Amb una acció precisa en recull una i mentre fa un viatge per la nit s’han d’espavilar per endrapar les quatre del terra. Centenars d’ulls, malgrat la foscor, busquen en el vol de pocs segons l’operació d’Erdi-Baz. Una ja és a la mà, la segona la recull immediatament: és a només un parell de centímetres. Ha d’allargar la cama per fer-se amb la tercera i, quan la taba de l’aire és a punt d’estavellar-se contra el terra, Erdi-Baz es rebolca i, sense perdre les que té a les

18/19


www.naturaiaventura.cat

mans, aconsegueix agafar-ne la darrera de totes. Ningú, però, fa cap celebració sorollosa. Els sentinelles romans els poden sentir. Es limiten a abraçar-lo, a lliurar-li algunes divinitats, a desitjar-li sort... sempre en silenci. –Va, no cal perdre temps. El sol és a punt de sortir. Indíbil és l’últim en voltar-lo amb els seus braços poderosos. Quan es desfà l’abraçada el genet puja al seu cavall i surt esperitat cap al campament seguit d’una cinquantena de cavalls muntats per ninots de fusta i palla. Són els animals en pitjors condicions: ferits, cansats, envellits... però estan acostumats al combat i segueixen l’estela d’Erdi-Baz per instint guerrer. El soroll dels cascos alerta els romans i de seguida pensen que els ibers volen trencar el setge en una maniobra suïcida. La seva reacció no es fa esperar. Tots es concentren en el núvol de pols, una mica més clar que la foscor de la nit. Els sentinelles corren cap allà, els cavallers busquen les

FITXA TÈCNICA DURADA: 4 H DISTÀNCIA: 37,45 KM DESNIVELL POSITIU: 475 M DIFICULTAT: mitjana


rutes en BTT

seves muntures, els infants fan tentines per agafar les glàdies. En general hi ha molts forats entre les línies romanes. I és això el que buscava Indíbil. Amb perícia tria un lloc desguarnit i, mentre els romans s’encrueleixen amb l’esquer, ells irrompen en el campament i fugen. No miren enrere. No volen veure la fi del valent que els ha permès veure una nova alba. EL JOC DE CINQUETES És un joc tradicional molt antic i estès per tot el món que es juga amb pedretes o tabes. Hi juguen entre dos i quatre persones que llancen a terra cinc pedres o tabes. Es tracta de mesurar l’habilitat dels contrincants a l’hora de fer volar una pedra i recollir les que hi ha a terra mentre dura aquest vol. Les tabes són els astràgals (els ossos del tars) del darrere de les potes de les ovelles i els xais. Quan es llancen a l’aire poden caure en qualsevol de les seves quatre cares planes que tenen. Es consideren els antecessors dels daus Juan Carlos Borrego

ELS MAPES DE L’EDITORIAL PIOLET AL TEU MÒBIL

CREA EDITA PUBLICA

www.editorialpiolet.com


escalada en canals de neu i glaç

SERRA PEDREGOSA COMARCA: Berguedà

CORREDORS DE NEU AL CADÍ DEL BERGUEDÀ

La primera vegada que vaig divisar el vessant nord de la serra Pedregosa va ser durant una excursió que estava fent, tot treballant en una feina que m’havien encarregat dedicada a 17 excursions a la comarca del Berguedà. És un treball dedicat al mon de l’excursionisme i que ha de ser editat en breu per Cossetània Edicions. La imatge del vessant la vaig poder contemplar amb una mancança total de neu, però ja era suficient per poder fer-se una idea de les possibilitats d’escalada en mixt amb vista a l’hivern. Per sort no va ser difícil “enganyar” el bon amic Jordi “Fanatik” per anarhi tan bon punt hagués nevat i sospitéssim que el vessant ja era practicable per ser pujat amb tècniques d’escalada hivernal.

natura i aventura gener 2013


www.naturaiaventura.cat

20/21


escalada en canals de neu i glaç

L

a primera incursió la vàrem fer en ple hivern, amb neu abundant però poc assentada. Vàrem poder encadenar dues vies en un dia, ja que el vessant en ell mateix té poc desnivell i resulta força fàcil i còmode el fet de tornar a plantar-se a peu de paret des del cim del vessant. El corredor dels Berguedans va ser la primera línia, potser la més evident del vessant. El nom es deu al fet que tots dos som berguedans d’adopció i cada vegada més estem encisats per les meravelloses alternatives que amaga la comarca per a la pràctica de l’escalada, el muntanyisme i l’alpinisme. La segona via que vàrem escalar aquell dia va ser la que vàrem anomenar “Fanatik-Crestas”, la qual té un curiosíssim pas sota una bloc en equilibri que forma un túnel i que te l’espai just per passar per sota, sempre que la neu no sigui massa abundant. La segona incursió vam fer-la en un període de temps inestable. Malgrat tot vàrem poder escalar el primer dia i el segon vàrem preferir deixar-ho estar per l’augment de risc d’allaus i esllavissades. D’aquesta segon incursió ens vàrem portar el bon record de “viure” més d’un jorn per la zona, de pernoctar a la cabana i escalar en condicions de temps bastant nefastes. D’aquí, potser, el nom de les tres vies que vàrem signar per aquelles dates: “Diamir”, “xemeneia Peleona” i “Scotland in color”. Val a dir que la darrera d’elles té un avenc al segon llarg, en el qual el company va ficar la pota i va deixar un bon forat a la neu, que continuava més enllà per les roques vers les entranyes de la muntanya. Per sort el forat obert va ser petit i tan sols li va quedar penjant una cama dins i va poder sortir a temps. Una tercera incursió va ser frustrada tan sols sortir del cotxe a les 4 del matí. El termòmetre marcava 7º C. Massa calor per anar a escalar en neu. Vàrem tornar a casa i hores més tard gaudíem d’un dia gairebé estiuenc a les magnifiques plaques calcàries de Malanyeu. Però quan ja pensàvem que la temporada s’havia acabat en aquesta zona, unes nevades tardanes i un fred intens fora del comú al principi del mes de maig, va fer possible un bon comiat: canal del 6 de maig (relacionada amb la data d’obertura), directa, elegant i amb diminutes estalactites de gel penjades als marges, que testimoniaven el fred intens i inusual per les dates, i la canal fàcil de postres. La serra Pedregosa no presenta escalades d’envergadura, però sí que es pot considerar un bon racó-escola, que presenta possibilitats per a la pràctica d’escalada mixta. Encara queden algunes possibilitats per explotar.

natura i aventura gener 2013

Malgrat que les vies actuals no són difícils i són curtes, cal advertir que la neu no sempre està en bones condicions i que la roca calcaria sovint és massa monolítica i compacta, la qual cosa fa que la protecció sigui difícil i sovint tan sols es pot dur a terme a còpia de pitons i puntes de pitons. En resum, un bon indret per fer pràctiques, amb una bona marxa d’aproximació i amb soledat garantida. FITXA TÈCNICA: La serra Pedregosa és la part del Cadí que queda dins de la comarca del Berguedà i que es localitza entre el massís del Pedraforca, que queda al sud, i la muralla principal de la serra del Cadí, en el seu sector pic de Costa Cabirolera-serra de Cortils, que queda al nord. L’alçada màxima de la Serra és de 2.451 metres, si bé no té cap cim ben definit, ja que és una llarga cadena amb cotes força difuminades. Accés: caldrà prendre com a punt de partida per a la marxa d’aproximació el mirador de Gresolet, situat a 1.567 metres d’alçada, on acaba la carretera asfaltada procedent des de Saldes. Aproximació: cal prendre la llarga pista que

flanqueja cap a l’oest sota la impressionant paret nord del Pedraforca fins a arribar al Collell (1.845 m). Seguirem la pista cap al NE fins a la bifurcació del coll de les Bassotes (1.873 m). Pujar per la pista secundària que neix a l’esquerra, en sentit ascendent, i que té marques de pintura del PR C-124 (blanques i grogues). La pista puja en zigazaga pel vessant sud. En arribar a l’aresta, hi veurem una gran fita que ens indica l’indret on caldrà travessar el cordal per davallar pel vessant oposat. A mesura que baixem cap a la coma de Cortils ens situem sota la paret que volem escalar. Calcular 3 h 30 min de marxa. Descens: seguir la fàcil aresta cap a l’oest en sentit descendent fins a retrobar les nostres penjades. Desfer el camí d’aproximació en la seva integritat fins al mirador del Gresolet. Calcular quelcom més de 2 h 30 min. Època aconsellable: del principi de febrer a mitjans abril. On dormir: hi ha tres possibilitats, fer tota la marxa, escalada i descens en un dia (llavors serà més còmode dormir al refugi Estasen o a Can Quelemí-Saldes); o bé fer nit a la zona de prats situada més enllà de coll de les


www.naturaiaventura.cat

Bassotes, just quan comença la pujada forta cap a la serra Pedregosa (alternativa molt bona a la primavera). La tercera, si volem fer més d’una jornada seguida d’escalada, seria la de dormir a la cabana de pastors de Cortals, situada al nord del vessant nord on són les vies. Corredor 6 de maig Recorregut / dificultat: 220 m. Mitjana de 45º, màxima de 60º mixt. Primera ascensió: Jordi Villamayor i Pako Crestas al maig de 2010. Característiques i condicions: evident canal que discorre per la part més llarga de la paret i que segurament es convertirà en l’itinerari més repetit d’aquesta. Material útil: 2/3 pitons, cordino prim per pont de roca i Friends variats. Corredor del Berguedans Recorregut / dificultat: 200 m. Mitjana de 45 º -50º, màxima de 60º mixt. Primera ascensió: Jordi Villamayor i Pako Crestas el febrer de 2010. Característiques i condicions: bonica i encaixada canal bastant directa, cridada a ser

22/23


escalada en canals de neu i glaç

una clàssica del vessant. Material útil: opcionalment, algun ancoratge per a la roca. Via Fanatik-Crestes Recorregut / dificultat: 180 m. Mitjana de 50º, màxima de 60º i M4 +. Primera ascensió: Jordi Villamayor i Pako Crestas el febrer de 2010. Característiques i condicions: via amb bastants trams mixtos, amb un curiós pas sota un enorme bloc que forma un estret túnel natural al primer llarg (si a algú li pesa el greix tindrà problemes) i un llarg de díedre a la part alta de mixt bastant mantingut. Material útil: 4 pitons i Friends petits i mitjans. Canal Fàcil Recorregut / dificultat: 160 m. Mitjana de 40º -45º. Màxima de 60º o 50º-IIº en roca a la sortida, segons prenguem, respectivament, la sortida directa o la variant de sortida de l’esquerra. Primera ascensió divulgada: Pako Crestas a l’abril de 2010. Característiques i condicions: àmplia canal de vessant obert a l’esquerra dels contraforts dels dos canalons que es descriuen a continuació. Només presenta certes dificultats molt moderades a la part final.

natura i aventura gener 2013


www.naturaiaventura.cat


senderisme escalada en familiar canals de neu i glaç

Material: personal bàsic. Canaló Scotland in color Recorregut / dificultat: 140 m. Mitjana de 50º, màxima de 65º mixt. Primera ascensió: Jordi Villamayor i Pako Crestas l’abril de 2010. Característiques i condicions: canal encaixada situada a la part dreta de la paret, segurament és l’alternativa més bonica d’escalar. Material útil: 2/3 pitons i Friends variats. Canaló Diamir Recorregut / dificultat: 140 m. Mitjana de 50º, màxima de 65º mixt. Primera ascensió: Jordi Villamayor i Pako Crestas l’abril de 2010. Característiques i condicions: bonic canaló situat a la dreta de l’anterior i que serveix per completar l’escalada de la primera. Es tracta d’un corredor curt i amb un descens ràpid. El millor és encadenar dues en una mateixa jornada. Xemeneia lluitadora Recorregut / dificultat: 100 m. 50 de canal fàcil (40 ) i la resta d’un llarg difícil (M5 +). Primera ascensió: Jordi Villamayor i Pako Crestas l’abril de 2010. Característiques i condicions: llarg de xemeneia que es troba just a la dreta (sentit descendent) de la gira que serveix per accedir a l’aresta al peu de canal. Tot tractant-se d’un únic llarg, és el típic tram mixt amb roca polida i neu normalment inconsistent on rascarem i posarem a prova els nostres grampons. Material útil: Friends variats i algun pitó. Canaló del Curset Recorregut / dificultat: mitjana de 40º-45º. Màxima de 50º i M3. Primera ascensió: Jordi Villamayor i Pako Crestas el maig de 2010. Característiques i condicions: es tracta d’una canal situada als contraforts situats a l’esquerra de la vira de baixada, vall avall. Per la seva menor alçada, el vessant es neteja molt abans de neu i trobem robustos arbres que ens serveixen per muntar reunions a discreció on vulguem. Només trobarem un tram mixt a l’inici que queda sepultat per la neu si és abundant. Material útil: personal bàsic i opcionalment bagues llargues per muntar reunions en els arbres. Més informació: http://www.pakocrestas. com/pyrene-ice/ i a la guia de Corredores del Pirineo: Cerdanya–Cadí-Pedraforca, editada per Desnivel. Any 2011.

natura i aventura gener 2013


senderismefamiliar familiar senderisme

EL MONTCAU I LA COVA SIMANYA COMARCA: Vallès Occidental

Respirant la flaire efervescent de la lluita remença

El mític comte de Barcelona, considerat el primer dirigent d’una Catalunya sobirana (dins del context de les relacions feudals, no confongueu aquella sobirania amb el que estan debatent els nostres parlamentaris), és un personatge tan real com llegendari. A banda d’atribuir-li el disseny de la senyera, compta amb altres aventures no menys romàntiques. Què hi ha de cert, o premeditat en l’aurèola d’aquest personatge? Un dels seus mites és la ferotge lluita amb una víbria a Sant Llorenç del Munt, rondalla que ha perdurat fins als nostres dies i que alimenta encara més l’interès per un parc natural fascinant.

natura i aventura gener 2013


www.naturaiaventura.cat

30/31


senderisme familiar

J

a n’hi ha prou! –va cridar el comte, visiblement emprenyat. Es passeja nerviós com un llop tancat en un pou de calç, trepitjant fort les lloses de la sala de recepcions del palau, a Barcelona. –Majestat, jo... –Calla, Ausiàs, si no vols que et faci empalar. El comte es deté en un finestral i guaita el pati d’armes. Un munt de cavallers descansen després d’unes jornades de bregar per les muntanyes feréstegues de Sant Llorenç del Munt. Han lliurat una batalla magnífica amb un drac malvat i cruel, i ara componen

una estampa desastrosa: robes esquinçades, armes trencades, cascos abonyegats, ulls penetrants de mirades perdudes, esquitxos de sang a l’escut, passes lentes, desànim, manca d’apetit... Segons conten, el sarraïns de Lleida van portar un drac des de l’Àfrica per alliberar-lo en aquella serralada amb la intenció d’atemorir els seus habitants. I bé que ho fa. Des que hi és no para de devorar ovelles, vaques, rucs, cavalls i persones, amb fam endarrerida. Sobrevola les poblacions del Vallès i s’atipa de presses que menja tranquil·lament a la cova on té el cau.

El comte medita si l’estratègia serà la correcta. Sempre se n’ha sortit, dels entrebancs. El seu regnat no està exempt d’aventures i perills. Ha lluitat contra els moros i al costat del rei de França, de qui era vassall. Ha desafiat la monarquia franca, amb la qual l’unia un tracte de vassallatge, donant en herència als seus fills totes les seves possessions. Ha convertit el seu petit feu en un estat independent i ha fundat una dinastia que durarà més de cinc segles. Però aquesta dada, evidentment, ell no la sap. Ni la sabrà. Ningú coneix l’esdevenir del futur.

El Pilós es regira i Ausiàs, el castlà, tremola. Malgrat haver fet els quaranta el rei encara conserva una llarga cabellera negra, una barba sense cabells blancs i pèls per tota la pell, com un mico. D’aquí li ve el sobrenom. I també, per què no, la por de molts dels vassalls. El veuen com un dimoni autoritari, lleig i pelut com un os. Com si Déu l’hagués dotat d’una autoritat animal. Un mortal mític capaç de qualsevol cabòria.

vent. Quan el troba li encarrega una ordre de militarització de tots els cavallers disponibles per a dijous de la setmana entrant, amb tot l’equip a punt. I surt al sol tebi del migdia per passejar. Ha assimilat tots els informes sobre el drac: el vol feixuc, el dinàmic bat de les ales, la seva voracitat, l’entorn de la cova, la flamarada de la boca, les urpes esmolades, les dents com ganivets... És l’hora de l’acció vertadera, rumia.

potser perseguit per un apetit previ a una hibernació, ha arrasat mitja comarca i ha deixat delmat el territori. Aquesta dada no ha trasbalsat el comte. El nerviosisme i la precipitació no són bons, i el seu pla només tindrà èxit si l’executa amb precisió i defugint la descoordinació.

–Anem per feina. De moment, descanseu. Va sortir a les escales per reclamar un ser-

Durant la setmana les notícies del Vallès no eren pas afalagadores. Al contrari. El drac,

aquesta plana: cim del Montcau i a l’esquerrs el dels Cortins.

natura i aventura gener 2013

Arribat el dijous assenyalat, el comte està prest i el seu seguici de guerra també. Cavallers, escuders, infants, peons, cavalls, ases, provisions... La corrua és acomiadada pel populatxo al dematí, amb un sol enterbolit


per uns núvols cendrosos. Hi havia absència d’aire. Era com si tothom guardés la respiració als seus pulmons i hagués buidat l’atmosfera d’oxigen. A la nit ja eren a Castellar, i l’endemà els exploradors van començar a remenar el cul entre les cingleres del massís, ensenyant unes atxes enceses que despenien un fum negre i espès. El drac va aparèixer de seguida, una ombra projectada des de les alçades impossibles de les nuvolades. Recorria amb les ales desplegades les hosts reials, que se

Uns visques van trencar el silenci. Els núvols encara eren compactes, amenaçadors. Una foscor engolia la lluminositat del dia. “Perfecte”, va rumiar el comte tot esbossant un somriure abans d’ordenar treure el cordam. Ràpidament va començar la progressió per les parets sota la cova del drac, amb habilitat, amb determinació, amb seguretat. La tropa avançava confiada i concentrada, sempre rere el seu cabdill. Esquivant roques i llengües de foc ben visibles des de tot el Vallès, els intrèpids escaladors van voltar la gola de la cova. Allà en Guifré va manar els

l’imaginaven ensalivant i calibrant l’abast del perill, si n’hi havia. Aquelles mateixes hosts havien escalat dies enrere la muntanya fins a la seva cova i un allau de pedres i foc les havia foragitat. L’ombra de tant en tant s’aturava damunt un pic i recollia les ales. Llavors ensenyava la llengua i es feia un silenci sepulcral sobre la vall mig deserta de pagesos, de bous i capellans. El comte Guifré va sortir de la formació. Els cabells negres, els ulls negres, la pell torra-

seus incondicionals que l’esperessin. –Si no torno, entreu-hi i enllestiu la feina. Som la salvaguarda de la nostra gent.

da, l’armadura lluent i el braç en alt, amb l’espasa d’apèndix. –Marxa del meu país sinó vols morir, drac dels dimonis! El rèptil va contestar aixecant el vol i dirigintse al seu cau, d’on sortien unes flamarades de vint metres. Els peons, els cavallers i bona part dels infants, experimentats en el combat amb el drac, van córrer cames ajudeu-me en desordre, deixant sol al comte amb el seu seguici personal. –Va, nois. Hem de ser valents. La nostra gesta serà immortal.

Tota la soldada va aixecar les espases i les llances i una cridòria eixordadora va rugir superant el cel, que començava a rebentar amb la detonació d’alguns llampecs i trons. De moment, l’absència de pluja afavoria l’objectiu comtal.

metàl·lic de l’espasa evidenciaven una lluita ferotge plena de coratge. Al cap d’uns minuts la fressa va donar pas a una quietud, a un mutisme intrigant, poc esperançador: Guifré no sortia de la cova. Els homes del comte es van mirar: era l’hora d’acomplir els desitjos del seu líder militar, espiritual i polític. A la vall els covards i el populatxo que s’havia congregat per observar aquella temeritat iniciaven una fugida.

Guifré va desaparèixer dins de la cavitat. Les flàmules, els brams, els bleixos i el so

Quan els homes van articular una sèrie de moviments destinats a violar la casa de la

32/33


senderisme familiar

Entrada de la cova Simanya.

bèstia va esdevenir la sorpresa: el rei, trontollant però viu, amarat de sang i amb les vestidures socarrimades, va sortir. A la seva dreta empunyava la seva espasa. A l’esquerra el cap del drac seccionat, amb la llengua entre la gargamella plena de dents esmolades. Els festejos per aquella victòria van durar uns quants dies. El comte i la comtessa estaven feliços, i presidien tots els actes a Barcelona. En un d’ells els seus cervells estaven ja estovats, en aquell moment en què la boca s’obre massa i les confidències deixen de ser secrets. –No negaràs que ara t’asseguraràs el poder amb aquesta aurèola d’heroi. El poble

i la noblesa estan rendits a tu. I la història et situarà en un lloc privilegiat –va dir-li ella arrambada a la seva orella. –Molt bona la teva idea de fer portar un cocodril del Nil –li va respondre ell amb els llavis corbats. –I la teva de l’escenificació de la teva victòria, estimat. Ara totes les corts del món sentiran les teves gestes en forma de versos. I ah, també els trobadors les difondran per aldees i llogarrets. És magnífic. –Amb la multiplicació de les meves aventures no estem fent res més que consolidar un projecte.

Els dos monarques van riure, es van besar i van tornar a endrapar raïm, avellanes i ametlles mentre xarrupaven vi. L’alegria embolcallava Barcelona, era una ciutat feliç que havia aparcat els problemes quotidians, inconscient, però, de la repercussió històrica que estaven vivint. Ningú no pensava en els súbdits que havien perdut la vida o la hisenda per enfortir el domini comtal. El Pilós era un egoista. Però, és clar, en cada llegenda sempre queda un pòsit ignorat i ocultat premeditadament. Si no es desmitificaria la gesta.


LA RUTA PAS A PAS Deixarem el cotxe ben aparcat en els llocs habilitats pel parc natural, que hi té un centre d’interpretació. Cap a llevant de l’edifici hi ha una pista amb una cadena. Ens hi adrecem, la saltem i continuem per la pista uns quants metres. Hem d’estar atents per trobar un corriol a la nostra esquerra que s’enfila coster amunt. És a prop del segon revolt. Un cop identificat l’agafem per pujar a una bifurcació de senders, on triarem la dreta per culminar el pic del Montcau. Després de gaudir una estona de les vistes davallarem cap al coll d’Ares pel viarany que marxa cap al sud des del cim. El coll d’Ares ens presenta un enforcall de camins, pistes i corriols. Hem d’agafar el que retorna a la muntanya del Montcau però pel naixement de la canal del Llor, sender que tot d’una es bifurca. Optarem per l’esquerra per fer un lineal fins a la cova de Simanya, o les coves de Simanya, ja que n’hi ha unes quantes. Un cop hem fet la visita, tornarem a la cruïlla, creuarem a gual la canal i baixarem ara per l’altra riba. Al llit trobarem de nou una bifurcació. Triarem la que creua a gual la canal del Llor i s’allunya per tant del curs fluvial tot rodejant el Montcau per la falda de llevant. A la següent intersecció girarem a mà esquerra passant a prop del Cavall Bernat de la Vall, rere la qual hi ha una cruïlla.

FITXA

www.naturaiaventura.cat TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 2-3 H DESNIVELL: 410 M

RECORREGUT: 6,3 KM DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA DE L’ANY: TOT L’ANY

Seguim recte, a recer del rocam on trobarem un corriol a la dreta, que ignorarem. Tot seguit serem enmig d’un enforcall de senders. A la dreta descobrim les Roques de la Coca (904 m) i a l’esquerra aniríem de nou al Montcau. Ni l’un ni l’altre. Avancem pel camí del mig tot circulant per la dreta dels Cortins (959 m). Ens encaminem al coll del Séc. Quan el superem davallarem fins a la primera cruïlla que hem trobat, on només ens caldrà refer el camí de pujada fins a la pista i l’aparcament del coll d’Estenalles.

34/35


escalada en roca

natura i aventura gener 2013


www.naturaiaventura.cat

QUATRE JOIES IMPRESCINDIBLES DE LA PLANTACIÓ COMARCA: Anoia

JARDÍ DE ROCA MONTSERRATÍ

Us presentem un recull de quatre escalades ben assegurades a la zona alta de la Plantació, aquesta meravellosa regió de Montserrat situada a recer de la serralada de Gorros. Tres de les quatre vies estan generosament assegurades, una d’elles, la GEDE o aresta Brucs del Sentinella, presenta una escalada bastant més compromesa, amb assegurances justes i allunyades. Cal tenir en compte que originàriament estava completament “a pèl”. Com sempre, roca excel·lent i tranquil·litat assegurada. És el premi per a aquells que els agrada fer una llarga caminada abans de començar a trepar.

36/37


escalada en roca

L

es presents escalades són molt apropiades per al final de l’hivern i el principi de la primavera, o per la tardor. La Plantació acostuma a estar a recer del vent, malgrat que, quan bufa fort... ho fa a tota la serralada. Cal dir que el Rave va ser una agulla mítica, ja que es va considerar com el monòlit més inescalable de Montserrat una vegada que el Cavall Bernat ja havia estat escalat. Es va aconseguir el cim gràcies a la tècnica de triple corda, un sistema d’escalada artificial molt arcaic, lent i extraordinàriament dolorós per al primer de corda. Una tècnica avui en dia completament oblidada i que en Mallafré (un dels protagonistes de la primera ascensió a aquesta mítica agulla) va explicar detalladament en el seu manual d’escalada, el primer que es va editar a Catalunya. EL SENTINELLA Com arribar-hi: El millor és arribar des del Santuari pel camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Podem pujar a Sant Joan amb el funicular o caminant pel GR172 fins a l’ermita de Santa Anna (runes) i després pel PR C-19 fins al pla de les Taràntules. Seguint l’ample camí cap a ponent i deixant enrere els Gorros i just abans d’arribar al mirador de la serra de les Paparres, trobem una drecera que davalla cap al SO i que ens duu directament a la base del Sentinella. Calcular 60 minuts de marxa d’aproximació que es redueixen a 25 si pugem amb funicular a Sant Joan. Descens: Ràpel espectacular de 42 metres pel vessant est. És possible fraccionar el ràpel en dos, utilitzant la instal·lació existent a la bretxa del Fusell. Comentaris: Juntament amb el Rave, el Sentinella i el seu inseparable Fusell són les agulles més emblemàtiques i característiques d’aquesta magnífica regió de Montserrat. La primera ascensió, feta per en Pany, discorre per un recorregut que puja primer al Fusell i després, fent un canvi d’agulles i un petit salt o un pas llarg, ens porta al cap de l’altívol Sentinella. EL RAVE Com arribar-hi: Deixarem el cotxe a la zona d’aparcament situat a la part baixa de la vall del Clot de la Mònica (438 metres d’alçada), a mig camí de la pista de terra en molt bones condicions que comunica Collbató amb

natura i aventura gener 2013


El Rave

El Sentinella

emprendre una nova pujada fins a un altre la Vinya Nova. Pugem pel camí que puja punt panoràmic, el Coll de Pollegons. Des per la vall del Clot de la Mònica (marques d’aquí seguim el camí ascendent cap al blaves) fins a les proximitats del collet de N-NE que ens duria al camí de Sant Joan a l’Artiga, on trobem una bifurcació. ContiSant Jeroni, però a pocs metres trobem un nuem pujant pel camí de l’esquerra i traspassem el coll de l’Artiga. Davallem seguint corriol cap a mà dreta que ens duu sota la Campana. D’aquí davallem uns pocs metres el corriol cap a la vall de l’Artiga Baixa i enmig del bosc trobem una bifurcació. Seguim cap al sud per donar la volta al peu del Rave i situar-nos al seu vessant est on comença cap a l’esquerra per remuntar fins al serrat la via descrita. Val a dir que la bifurcació de l’Artiga Alta on trobem un excel·lent mirador. Seguim l’aresta del serrat en sentit que cal agafar passat el coll de Pollegons és ascendent deixant a la nostra dreta el siste- molt evident, ja que les agulles són propema d’agulles del Porró, Capdavall, Barretet res i ben visibles. Calcular 1 h i 15 min de iAnunci Plantació, per Natura2.pdf endinsar-nos 1de nou en una14:29marxa d’aproximació. Revista 29/03/12 zona de bosc, creuar una torrentera seca i Descens: Ràpel de 30 metres pel vessant

nord. La Campana Com arribar-hi: Deixarem el cotxe a la zona d’aparcament situada a la part baixa de la vall del Clot de la Mònica (438 metres d’alçada), a mig camí de la pista de terra en molt bones condicions que comunica Collbató amb la Vinya Nova. Pugem pel camí que puja per la vall del Clot de la Mònica (marques blaves) fins a les proximitats del collet de l’Artiga, on trobem una bifurcació. Continuem pujant pel camí de l’esquerra i traspassem el coll de l’Artiga. Davallem

Font vella, 51 · Terrassa (Barcelona) · info@traces.cat · tel.: 93 736 31 24

www.traces.cat


escalada en roca Campana seguint el corriol cap a la vall de l’Artiga Baixa i enmig del bosc trobem una bifurcació. Seguim cap a l’esquerra per remuntar fins al serrat de l’Artiga Alta on trobem un excel·lent mirador. Seguim l’aresta del serrat en sentit ascendent deixant a la nostra dreta el sistema d’agulles del Porró, Capdavall, Barretet i Plantació, per endinsar-nos de nou en una zona de bosc, creuar una torrentera seca i emprendre una nova pujada fins a un altre punt panoràmic, el coll de Pollegons. Des d’aquí seguim el camí ascendent vers al N-NE que ens duria al camí de Sant Joan a Sant Jeroni, però a pocs metres hi trobem un corriol a mà dreta que ens duu sota la Campana. Val a dir que la bifurcació que cal agafar passat el coll de Pollegons és molt evident, ja que les agulles són properes i ben visibles. Calcular 1 h i 10 min de marxa d’aproximació. Descens: Ràpel de 30 metres fins al coll situat al nord de l’agulla. Cara de Mico Com arribar-hi: El millor és arribar des del santuari pel camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Podem pujar a Sant Joan amb el funicular o caminant pel GR172 fins a l’ermita de Santa Anna (runes) i després pel PR C-19 fins al pla de les Taràntules. Seguint l’ample camí cap a ponent i deixant enrere els Gorros i just abans d’arribar al mirador de la serra de les Paparres, trobem una drecera que davalla vers al SO i que ens duu directament a la base del Sentinella. Des d’aquí anem en horitzontal per terreny selvàtic en direcció est, passant prèviament per sota la Paparra, per situar-nos al peu de l’inici de la via descrita. Calcular 65 minuts de marxa d’aproximació que es redueixen a 30 si pugem amb funicular a Sant Joan. Descens: Ràpel de 20 metres per la cara est i una curta desgrimpada per trobar les traces de corriol que ens duen directament al proper camí ample i arranjat que va de Sant Joan a Sant Jeroni, i pel qual haurem fet la marxa d’aproximació.

Cara de Mico


MÉS VITALITAT

TRANSTEX WARM ®

ROBA INTERIOR INTRANSIGENT PER ATLETES INTRANSIGENTS. La roba interior LÖFFLER en transtex® i en qualitat “warm” garanteix la màxima comoditat i transpirabilitat sense compromisos. La tecnologia superior de LÖFFLER basada en la construcció de dues capes - polipropilè a l‘interior i cotó / modal amb elastà a l‘exterior - manté el cos calent durant l‘exercici. Per tant, els millors equips del món d‘esquí i els esportistes més exigents confien en la qualitat de LÖFFLER.

www.loeffler.at


LA GUIA DEL TURISME ACTIU

CAN MARC / Sant Esteve de Palautordera - Vallès Oriental.

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES

SOL I VI / Lavern (Subirats) - Alt Penedès.

TURÓ DE L’HOME / Santa Maria de Palautordera - Vallès Oriental.

Camí de Can Marc, 6. T. 93 848 27 13 www.canmarc.com

Crta C-243 A, km 4. T. 93 899 32 04 www.solivi.com

Pl. Major, 6. T. 93 848 00 27

Masia del segle XIII totalment restaurada, amb 2000 m de jardí en la que hi acull: masia rural amb capacitat per 15 persones, restaurant de cuina de mercat i centre hípic.

Hotel Boutique del Penedès amb confortables i espaioses habitacions, restaurant i un entorn únic amb jardins i piscina. Exclusius serveis i excursions espectaculars.

Des de l’any 1902, la nostra família es dedica a l’hosteleria. Actualment regenta aquest hotel familiar on dormiràs i menjaràs com a casa. Cuina casolana i de mercat.

CAN GRAU / El Figaró- Montmany (Parc nat. del Montseny) -Vallès Oriental.

Can Grau Vallcàrquera. T.93

LA LLAR DEL BRUC / El Bruc -

Anoia.

842 92 07/ 627 818 74 69

www.cangrau.com

Passeig dels Herois, 1. T. 93 771 06 35 facebook.com/lallar.delbruc

Masia del S. XVIII restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona i Can Grau de Baix (10 i 9 pers.) Lloguer casa sencera o apartament

Especialitat en carns a la brasa, cuina cassolana, torrades i plats vegetarians. Menú diari i caps de setmana. Terrassa amb vistes a Montserrat.

BO2 / Monistrol de Montserrat - Bages.

LA-FONDA / Sant Esteve de Palautordera - Vallès Oriental.

HOTEL DIEGO / Santa Bàrbara - Montsià.

Crta de la Galera, sn. T. 977 71 90 17 www.hotelrestaurantediego. com Hotel gastronòmic d’ambient familiar i càlid. Gastronomia Catalana típica del Delta de l’Ebre i els Ports.

EL CASAL / La Granada del Penedès - Alt Penedès.

C. Sant Joan, 32. T. 93 828 43 13 www.bo2restaurant.com

Crta Montseny, 34. T. 93 848 09 50 www.la-fonda.net.com

C. de l’Estació, 33. T. 93 742 80 04

Un lloc acollidor amb una gastronomia creativa i tradicional situat als peus de la muntanya de Montserrat.

Espai ideal per fer unes tapes, entrepans de disseny, menú o dinars de grups. Ambient agradable i tracte personal.

Agradable ambient de poble en ple cor del Penedès. Tenim una gran varietat de tapes i entrepans. També disposem de terrassa.


Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.

Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...

En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.

fisiocrem.indd 1

Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.

www.fisiocrem.com

09/06/2011 11:09:28


Y

Y

Y

La província de Barcelona és tot un món de propostes turístiques per descobrir.

Foto: Josep Cano / Diputació de Barcelona

M

Barcelona és molt més

www.diba.cat/turisme Made with QRHacker.com

Sant Jaume de Frontanyà. Alt Berguedà.


Goolnatura 68