Page 1

60

Abril 2012

EL MASSÍS DEL MONTGRÍ Una talaia sobre l’Empordà LA PARET OEST D’AGULLES Verticalitat al sol ponent

PEL CURS ALT DEL RIU FOIX Molins fariners moguts per la força hidràulica


www.naturaiaventura.cat

58 60

FEBRER 2012 Abril 2012

EL MASSÍS DE DELL’AIGUA MONTGRÍ FERRADA AL COLL Una talaia sobre l’Empordà Verticalitat a les serres de Mestral LA PARET OEST D’AGULLES Verticalitat al sol ponent

Imatge de portada: Panoràmica de la badia de Roses i del massís de l’Albera, darrer contrafort dels Pirineus abans d’arribar al mar.

PRATS D’AGUILÓ Corredors del Cadí UN TOMB PER PERAMOLA Sant Honorat i la Roca del Corb 15ªCURS MOSTRA I FOTOGRAFIA PEL ALT DE DELD’AUDIOVISUALS RIU FOIX DE MUNTANYA SANT per MARTÍ Molins farinersDE moguts la força hidràulica

NÚM. 60 Abril 2012

TIRADA: 12.000 EXEMPLARS

Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Marc Duran Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Natura i Aventura

Col·laboradors: Carles Gel Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Albert Beneït Edu Abad Carles Rius

editorial No sé si els lectors heu notat que últimament la nostra revista està dedicant molts articles a les Terres de l’Ebre. No és que ens haguem encaparrat en elles especialment, ni que ens oblidem dels territoris més clàssics de l’excursionisme català, com són el Montseny, Montserrat o el Pirineu. Simplement hem cregut convenient equilibrar els referents de l’excursionisme del nostre país amb la resta de comarques que, per bé que siguin de baixa o mitja muntanya o estiguin allunyades de la metròpoli, sempre se les ha tingut una mica oblidades. I és una injustícia de la mida d’un piano de cua del país de Brobdingnag, ja sabeu, el país de gegants on va anar a parar l’intrèpid aventurer Lemuel Gulliver. La Terra Alta és un paradís pels amants de la BTT, amb les seves interminables barrancades solcades per nombroses pistes. La Ribera d’Ebre és un escampall d’hortes que a la primavera són un gaudi per als ulls. I no ens deixem enrere les planures del delta, ni les costerudes vessants de la Serra de Montsià, ni les pastures i els boscos dels Ports, ni les valls de Cardó ni, tampoc, les modestes formes de la Serra de Godall, pigades de pobles amables que, un cop feta l’excursió, et reben amb la rialla dels seus carrers. I tot aquest univers no us el volem amagar més aviat al contrari. L’equip de NATURA I AVENTURA

Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

Natura i Aventura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03


sumari Sumari 06

Rutes a peu 06

El massís del Montgrí

Bicicleta de muntanya 14

La desfeta del terç de Montserrat

Escalada clàssica 22 30

La paret oest d’Agulles

Senderisme familiar Pel curs alt del riu Foix

Esquí de muntanya 36

El Puigllançada

Biblioteca 40

Novetats editorials

Directori

30 42

Planifica les teves sortides

36

22


rutes a peu

EL CASTELL DE MONTGRÍ La fortalesa que pretenia intimidar el rebel comte d’Empúries

COMARCA: Baix Empordà

El feudalisme era un món cruel on la riquesa estava repartida entre el rei i la seva noblesa. En una època on tot era soroll de sabres, el rei intentava ocupar el màxim poder possible, mentre que la noblesa defensava a capa i espasa els seus territoris: els feus, on eren el poder gairebé absolut. Les trifulgues entre els sobirans i els seus vassalls més immediats eren constants, trifulgues on sovint es feia servir la força militar per dirimir les diferències que no se solucionaven a les Corts. Mentrestant a pagesos i menestrals no els tocava una altra que continuar pencant per generar la suficient riquesa per finançar aquestes batusses. Com ara la construcció del castell de Montgrí. El rei va decretar-ne un impost especial, i fou el conjunt de la població qui pagà les obres. Fusters, picapedrers, manyans i paletes van esllomar-s’hi durant set anys perquè el seu rei tingués un bastió on perpetuar la seva omnipotència.

natura i aventura abril 2012


www.naturaiaventura.cat

06/07


rutes a peu

–M

ajestat, diuen que els moros són molt traïdors; però a mi em sembla que la traïció no és patrimoni exclusiu dels infidels. Jo he lluitat contra ells i amb ells en moltes batalles i tenen el mateix perfil que nosaltres, els seguidors de la vertadera religió. Bernat de Llebià, el governador de Torroella de Montgrí, vil•la vassalla del rei Jaume II el Just, caminava a passos lents, sempre rere el seu monarca, qui el precedia amb el cap clot. Pensarós, el cap de la Corona d’Aragó meditava si se’n sortiria amb l’escull que li representava el díscol comte d’Empúries. Les relacions amb Ponç sempre havien estat tenses, un estira i arronsa lògic entre una monarquia que tendia cap a una aglutinació de poders i una no-

blesa comtal que preferia un estat més feudal, més dividit, on el poder estava atomitzat i no centralitzat en la figura del rei. –I ara Ponç el repta des dels seus dominis de Bellcaire, majestat. Quina poca vergonya, encarar-se contra el seu sobirà! El rei va bufar sorollosament. El seu governador a vegades era massa borinot, massa servicial, massa fidel com per refiar-se’n. Però era eficient, de moment, i no en tenia cap queixa. En canvi Ponç era diferent. Un home d’acció, directe, franc, sincer, valent, decidit, agosarat... se li veien d’una hora lluny les intencions. La sang li bullia a les venes i sempre actuava a cor calent. I un cop prenia una decisió, no la bescanviava

pas. Però la llàstima era no poder-lo dominar com ell voldria, rumiava el rei. Ponç, el comte d’Empúries, havia estat el seu almirall durant les campanyes sicilianes. I no estava pas descontent de la seva perícia militar, no. En canvi, assolida la pau i repatriat al Principat, s’havia tornat recelós i combatiu contra la corona, sempre defensant els seus interessos fins al punt d’haver malbaratat tota la seva fortuna per enfrontarse a les tropes reials des del seu bastió de Bellcaire. El comte no es rendia mai. Durant els darrers anys de conflicte havia foragitat els emissaris del rei, havia desviat el curs del Ter per evitar que l’aigua passés pels dominis reials, havia apujat el preu de la sal i impedit l’exportació de carn a les terres del rei.

Doble pàgina anterior: castell de Montgrí des de la població de Torroella de Montgrí. Aquesta plana: panoràmica de les illes Medes i l’Estartit des del cim del Montplà.

natura i aventura abril 2012


www.naturaiaventura.cat

–I això, majestat, que el vostre pare, el rei Pere el Gran, li va retornar el vescomtat de Bas –va continuar dient el governador de Torroella–, en un gest que honora el vostre llinatge. El monarca romania callat, mesurant la resposta. Sí, en efecte, Ponç havia venut el vescomtat a son pare, el rei Pere el Gran. I ell li havia retornat en agraïment pels serveis prestats. Però també el mateix Jaume II li havia confiscat feia poc precisament per les seves hostilitats. –Si li permet a aquest humil servidor seu, al meu parer, crec que el comte no acceptarà les seves condicions. Mai se sotmetrà! El rei va alçar per primer cop la vista. El sol del matí s’estavellava contra

la façana litoral i esborrava el blau del mar. El perfil de la costa estava pigat per les illes Medes i les cases dels pescadors, amb les barques navegant amb les veles inflades. Cap a muntanya les obres del flamant castell de Montgrí abastaven bona part de la mola que dominava la plana litoral. Una munió d’homes s’afanyaven amb els carreus, estirant de les cordes, mullant de suor les seves camises blanques. El so sord de les eines ho devorava tot, com el magma d’un volcà. Manyans fonent o arreglant els pics i les pales. Fusters preparant les vestides. Picapedrers treballant la pedra. Paletes aixecant parets. I una bona colla de bastaixos i macips ajudant-los sota la mirada atenta de l’arquitecte i els seus

col•laboradors. Feia set anys que no hi havia treva. Set anys de dura feina sense descans. Set anys per construir una fortificació capaç d’intimidar el comte. Amb un gest d’admiració va sacsejar el cap en sentit afirmatiu, damunt cap avall, complagut per la rotunditat de la fortalesa. –M’agrada –va dir fluixet. –Com ho diu això, majestat? Més que bufar el rei va jugar amb els llavis, fent petarrets que el governador no va interpretar com un gest de cansament. El mestre d’obres es va apropar en aquell moment amb un pergamí. Es va agenollar davant el seu sobirà i va demanar una audiència breu. Era un arquitecte envellit, però no pas vell. Un

08/09


rutes a peu

NATU

veterà de les croades a Terra Santa. Amb les conques dels ulls enfonsades, la cara clivellada i les mans ossudes, tremolava mentre aclotava el cap. I no era de por, sinó de vell. El rei i l’arquitecte van despatxar de seguida, cosa de deu o dotze segons, i l’home se’n va tornar cap a la feina a llargues gambades. –M’agrada –va tornar a dir tot contemplant la figura de la fortalesa. Tota ella quadrada, quedava palesa la influència dels castells construïts durant les croades. Voltat de fossars, amb una torre de planta circular a cada cantonada, altes muralles, una gran cisterna i cap escala interior per impedir els assalts, era una obra robusta i amb aparença

natura i aventura abril 2012

inexpugnable. Un trot de cavalls va trencar l’harmonia de la visita reial a les obres del seu castell. El monarca va reconèixer el blasó del seu enemic escortat per dos cavallers de la confiança reial. Sorneguer, va interpretar en aquella cavalcada un bon presagi. –Majestat, un emissari del comte d’Empúries. L’home que portava els símbols de Ponç es va agenollar abans de lliurar-li una carta a Jaume II, que de seguida la va desenrotllar per llegir-la àvidament. En acabat va mirar cap al castell i va ordenar: –Governador! Aturi immediatament aquesta despesa i retorni els diners

que quedin a les arques del Casal de Barcelona. De moment les hostilitats amb el comte s’han aturat indefinidament. I tal com havia vingut va marxar cap al seu palau de Barcelona. Altres assumptes més urgents el requerien i el rei, alliberat del problema del comtat d’Empúries, volia dedicar el temps en capficar-se en els altres maldecaps de la Corona. No es va girar per rebre cap resposta del governador, ni per observar com els centenars de picapedrers, ferrers, macips, fusters i paletes deixaven estar la feina i marxaven, incrèduls, cap a casa per no tornar mai més al castell, que quedaria tal qual estava per sempre més: una figura enorme co-

10/11

A A A


www.naturaiaventura.cat

Vistes del castell de Montgrí i de la població de Torroella de Montgrí al seus peus.

NATURA 04-2012:Layout 2

11/4/12

19:03

Página 1

Aresta Olot : C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona : Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line : www.aresta.com


rutes a peu

ronant el cim del massís del Montgrí. Al cap de pocs anys el comte finalment el comte rebec, arruïnat, es va sotmetre totalment al poder del Casal de Barcelona i el comtat d’Empúries va ser engolit pel rei. El castell de Montgrí va ser custodiat per una petita guarnició durant un segle. Després el seu ús militar va desaparèixer, i fou aprofitat pels pastors, essent, segurament, el corral més bonic de Catalunya Juan Carlos Borrego

LA RUTA PAS A PAS

FITXA

Panoràmica de la badia de Roses i de la plana de l’Empordà. Al fons de la imatge la serra de l’Albera i el cap de Creus.

ÈPOCA: TOT L’ANY TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 3-4 H

ASCENS ACUMULAT: 620 M RECORREGUT: 10,4 KM DIFICULTAT: BAIXA

Sortirem del centre de Torroella de Montgrí tot resseguint el GR92 en se direcció Nord fins a sortir de la població. Cenyits a la pintura blanca i vermella començarem a fer llaçades per anar guanyant cota. Les vistes són impressionants i conforme anem pujant la nostra perspectiva sobre el litoral guanyarà interès. Un cop al Coll de la Creu trobarem una bifurcació. Abandonarem el recer del GR92 per decantar-nos per l’esquerra, fent via per un senderó que s’enfila cap a la Muntanya d’Ullà, cim que assolirem per caminar perla carena que mena al Puig Rodó. A partir d’aquí iniciarem un descens fins a la plana, dirigint-nos cap a la carretera de l’ermita de Santa Caterina, que creuarem per continuar cap a la cruïlla del Puig de les Cogullades, al sector nord del massís petri. Sense sortir-nos del sender carener farem un tomb al perfil de la muntanya abans de baixar clarament cap al camí que va de Mas Reguinell a l’ermita. Hem de creuar horitzontalment la valleta per on discorre el camí per afrontar un cim costerut on retrobarem el GR92. Obeirem el marcatge fins al castell, i després de visitar-lo continuarem decididament fins a la coneguda cruïlla del Coll de la Creu, on desfarem el camí de pujada baixant fins al punt de sortida

natura i aventura abril 2012

12/13


www.naturaiaventura.cat


rutes en BTT

LA PUNTA TARGA I ELS QUATRE CAMINS La desfeta del Terç de Montserrat

COMARCA: Terra Alta COMARCA: ALT URGELL

La pell pigada de la Terra Alta està regada de marrons esquitxats d’altres colors. S’hi alternen els verds dels conreus, els grisos de l’estesa de boires capricioses, la teranyina ocre de camins que oculten marges de pedra en sec i masos esquifits, i el blanc dels aerogeneradors trencant el silenci rigorós de la natura. Tot sembla en paus, com si un dia no hagués arribat la batalla, i sobre aquesta pell pigada no s’haguessin sentit les veus callades per les bales i els trons escopits pels fusells i els canons.

natura i aventura abril 2012


www.naturaiaventura.cat

14/15


rutes en BTT

A

questa setmana santa tenia programada la presentació de la meva guia dels Espais de la Batalla de l’Ebre a la Fatarella. En un clima relaxat, mig de vacances mig de feina, havia quedat amb alguns dels col•laboradors del llibre per prendre cafè o xerrar una mica davant d’una cervesa. Com sempre havia triat la pensió Serres per hostatjar-me, i allà vaig anar coincidint amb una parella d’una població propera amb la frontera del Voló, mare i filla, amb qui creuàvem les clàssiques i seques salutacions de rigor.

Un vespre m’estava amb els amics del Centre Excursionista de Gandesa fent cervesetes en una de les taules del bar Nerea, on es barrejaven les converses sobre el fato, un proper viatge al Nepal o el casament recent de dos dels seus membres. La parella ocupava una de les taules interiors, cruspint un entrepà. Aquella vegada la salutació no fou tan trivial, sinó que de mica en mica s’anà allargant. Un mapeta de COMEBE (Consorci per al Memorial de la Batalla de l’Ebre) estava desplegat a la taula i la mare va fer lliscar un comentari: –Mon germà va morir a la batalla de l’Ebre, i fa dies que busquem dades sobre..., bé, sobre el Frederic. Jo era una nena de vuit anys quan va marxar al front per no tornarhi mai més. Ella, diguem-li Aurora, és una dona que sobrepassa la vuitantena. Baixeta i sense a penes gesticular, traspua la bonhomia de les persones entranyables. Aquella nit

natura i aventura abril 2012

16/17


Doble pàgina anterior: antic poble de Corbera d’Ebre, escenari d’un dels bombardejos més devastadors de la guerra civil. Plana anterior: Vilalba dels Arcs des del camp de batalla de Quatre Camins. Aquesta plana: Corbera d’Ebre.

parlava suau. Els records li devien eriçar la pell, remullar les parpelles i ficar sorra al coll. L’adéu del germà, la incertesa del destí, el malson de la guerra, les notícies de la seva mort, la dura postguerra... I ara viatjava a la Terra Alta per retrobar-se amb els darrers moments del Frederic... –Vaja, la batalla de l’Ebre, salvant les distàncies, ens uneix –vaig dir. De moment em vaig adonar que no era un comentari adient, per no dir que era maldestre. Què he de dir jo sobre el patiments de les persones en una batalla que jo he conegut vuitanta anys després? –I quin lligam és, aquest? –em va preguntar mirant-me als ulls. –Jo he escrit una guia itinerària sobre la batalla de l’Ebre..., un llibre que pretén ensenyar la Terra Alta amb l’excusa d’aquest esdeveniment històric. –Llavors saps si a aquesta trinxera d’aquí s’hi pot arribar bé? Vaig mirar el seu dit assenyalant un punt al mapa al nord de Vilalba dels Arcs. No hi havia estat mai i li ho vaig dir, excusantme que jo no coneixia tots els espais on es lliurà la batalla, sinó una bona part, la qual havia lligat amb altres llocs emblemàtics com ermites, barraques de pedra en sec o fonts perquè l’excursionista gaudís de tots els actius patrimonials de la comarca. –Què hi busqueu? No estic massa familiaritzat amb els moviments de les tropes ni amb la nomenclatura dels regiments, batallons, brigades o companyies...

Tanmateix ella em va dir on havia servit son germà i de seguida el meu dit va córrer tremolós cap a una cruïlla de camins al sud de Vilalba. –El seu germà va morir un migdia del 19 d’agost del 38 mentre el seu batalló volia conquerir la posició de Punta Targa. Com que les dues trinxeres estaven molt a tocar l’una de l’altra els franquistes no vam poder fer servir l’aviació. En canvi, durant tot el matí l’artilleria va castigar les posicions republicanes, però van resistir prou bé i els comandaments nacionals van rebutjar

l’atac per insensat. Però pel que sembla l’oficial que comandava el batalló del seu germà no hi estava d’acord i va ordenar un assalt pel seu compte. –Quan els pares van venir a recollir les seves despulles anys més tard ens vam dir que la seva mort fou heroica. Ara ho veig d’una altra manera. El cambrer va servir un parell de cerveses més mentre el silenci ens feia reflexionar. Ella tot d’una el va trencar, el va esmicolar reculant a l’any 36, quan el desastre es va iniciar. La seu veu pausada pinzellava imat-


rutes en BTT

ges enganxant els esdeveniments. El seu germà havia nascut en el si d’una família molt catòlica i molt catalanista, amb una gran bagatge cultural. Sense cap simpatia pel cop militar de Franco ni per la febrada republicana d’anar cremant esglésies, va optar per exiliar-se a França abans que fóra reclutat per una República atea on la revolució el marginava pel fet de creure en Déu. Més tard es va allistar al terç de la Mare de Déu de Montserrat, els carlins catalans, amb la convicció que el seu esforç era en favor d’una croada per recuperar el culte cristià al sòl controlat pel govern de la República. Això, deia ella, es desprèn després de llegir tota la seva correspondència, escrita en català i que arribava d’amagat via un altre germà seminarista exiliat a França. –En Frederic escrivia a diari i enviava cartes a França per informar en Josep de la seva situació, notícies a les quals nosaltres teníem accés a través de missives escrites pel mateix Josep en un to on ell parlava d’una xicota que havia conegut al país veí. Totes les referències a la noia eren una clau per entendre com estava en Frederic, fins que un dia en Josep ens va dir: us he de comunicar males notícies. La meva xicota m’ha deixat. En Frederic havia mort, i ma mare no va poder ni plorar-lo... Un nou silenci va planejar pel bar, que de mica en mica s’anava buidant. El Madrid golejava un equip xipriota i la filla de l’Aurora anava torçant la boca en un gest clar de rebuig. –Ai, filla, t’assembles a tots aquests republicans d’avui en dia. Quan senten que mon germà era requetè ja et miren malament, com si fóssim franquistes. En Frederic era una bona persona, un noi de dinou anys culte que estimava la seva llengua i el seu país, i que la guerra va abocar a lluitar al costat d’un ogre que precisament tenia en el seu punt de mira enderrocar la democràcia i Catalunya. Alguna cosa va fer malament la República perquè gent honesta s’hi enfrontés. Jo, que no tinc cap simpatia pel franquisme ni pel carlisme, però cap!, i sí moltes o gairebé totes pel republicanisme, no vaig saber què respondre. Semblava que la conversa tocava al seu fi quan la filla va intervenir:

Trinxeres de la guerra civil.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

–La meva mare té la intenció d’escriure una novel•la explicant aquesta història. Material en té: les cartes, la documentació que hem anat recopilant, la visita als escenaris... Aquell comentari em va recordar el meu interès per escriure algun dia també alguna novel•la sobre la Guerra Civil, un interès que fa anys he desestimat. Se n’ha parlat molt, d’aquest tema: llibres, novel•les, documentals, pel•lícules... I a més, jo havia arribat a la conclusió que només voldria escriure una història on només hi hagués personatges bons, o sigui, bones persones. I la guerra era plena de persones contaminades per l’afany boig d’uns dirigents incapaços d’establir ponts en una societat trencada i dividida. I com me’n sortiria, si és una guerra on tothom semblava conta-

giat per aquest virus mortal? De sobte vaig recordar l’assalt dels requetès a la Punta Targa. L’oficial franquista intentant ocupar una posició ben armada i uns soldats condemnats a avançar mentre els trets dels soldats de la quinta del biberó els escombraven i destrossaven tota una companyia. La magnitud de la derrota carlina va colpejar fins i tot les files dels seus enemics, fins al punt que l’oficial que comandava la brigada republicana va ordenar una treva temporal perquè els requetès evacuessin els ferits i recollissin els seus morts, entre ells el Frederic. D’aquesta manera tots els requetès caiguts van rebre sepultura amb la seva xapa d’identificació, i anys més tard van poder ser recuperats pels seus familiars. Va ser aquest un gest inusual durant la batalla de l’Ebre.

18/19


M

Y

Y

Y


rutes a enpeu BTT

Un nou silenci ens obligava a acomiadarnos. El cambrer badallava rere la barra i els jugadors del Madrid devien ser a les dutxes. Llavors els vaig explicar aquesta part de la història que elles desconeixien. Em van demanar dades i jo vaig anar a buscar el llibre dels Espais de la Batalla de l’Ebre. –La guerra no permet mitges tintes, Aurora. Escriu el llibre. –Què se’n va fer, de l’oficial republicà? Vaig consultar la guia. –Va morir dos dies després defensant una altra posició. –Llàstima. I jo sé que aquesta llàstima anava dirigida no només a en TAL, de Falset, sinó a tots aquells que van morir en tots els canvis polítics i socials. Juan Carlos Borrego

FITXA TÈCNICA DURADA: 3 H DISTÀNCIA: 22 KM DESNIVELL POSITIU: 410 m DIFICULTAT: baixa

12/13


www.naturaiaventura.cat

Ja tenim el nou web de Natura i Aventura, amb una imatge més moderna, amb més avantatges i connectada a les xarxes socials. Descobreix-la a www.naturaiaventura.cat i a través del teu mòbil. Subscriu-te ara per 20 € l’any i rebràs les 11 revistes, et podràs descarregar tot el que necessites per gaudir de les rutes que et proposem (tracks, ressenyes, mapes etc...), a més rebràs els butlletins amb totes les novetats en avantatges i descomptes que només els nostres subscriptors tindran a proves esportives, allotjaments, botigues...... Segueix-nos a les nostres xarxes socials i estigues al dia de totes les novetats en esports de muntanya, activitats a l’aire lliure, proves esportives, descomptes, i comparteixe-lo amb els teus amics.

No t’ho perdis subscriu-t’hi ara


escalada clàssica

LA PARET OEST D’AGULLES Verticalitat al sol ponent COMARCA: Bages

natura i aventura abril 2012


www.naturaiaventura.cat

El meravellós massís de Montserrat, meca indiscutible de l’escalada al nostre país, presenta una infinitat de racons, parets i monòlits que fan d’aquesta petita i complexa muntanya un indret irrepetible al món. Una de les muralles, ben visible des de l’extrem oest de la Serra, és un dels escenaris més van valorats per les petites escalades verticals. Es tracta de la paret oest d’Agulles. Sense la llargària ni la roca polsosa de la paret nord, aquest vessant oest seria un entremig entre les vertiginoses parets i els monòlits d’escalada fina però més tombada. La roca és en general bona, sobretot a partir dels primers 40 metres d’alçada i l’orientació dóna lloc a poder escalar en diferents èpoques de l’any, pel matí, a l’ombra a l’estiu i per la tarda al sol la resta d’èpoques de l’any.

22/23


escalada clàssica

U

s oferim una panoràmica amb la totalitat de les vies i la descripció de 4 ben diferents: dos d’hiperclàssiques històriques, obres de grans mestres de l’escena històrica montserratina com son en Cerdà, en Nubiola i en Torras; i 2 de signe modern amb molt d’equipament i alhora molt repetides en l’actualitat. FITXA TÈCNICA: Com arribar-hi: des de l’aparcament de can Maçana, on podem aparcar el vehicle (gran esplanada) seguim la pista ascendent vers a l’est (GR-172) fins al coll de Guirló. Seguim encara la pista vers a l’est fins al trencall on neix el camí d’accés a Agulles vers la nostra dreta (rètol indicador). Entre mig dels dos camins neix un corriol que puja en diagonal vers l’esquerra, vers a l’est) i que discorre al principi per dalt d’una aresta i després flanqueja vers la dreta per anar a buscar una mena de torrentera seca que puja directament vers l’est fins a topar amb el peu de la paret oest de la Bandereta. Corriol ben marcat amb una fort pendent. Una vegada situats al peu de la muralla, flanquegem vers la nostra dreta fins a situar-nos a peu del diedre on comencen les dues primeres vies (Cerdà Riera-Xemeneia Torras-Nubiola). De fet el principi està molt a prop d’on el camí de pujada topa amb la muralla. Haurem d’anar flanquejant pel corriol situat a peu de paret vers la dreta per accedir a les altres dues vies. Calcular de 35 a 45 minuts, segons la via triada. LA BANDERETA - Via Cerdà - Riera Descripció: els primers metres discorren per una canal vertical o diedre (IVº/IIIº) que dóna accés a un jardinet penjant que pujarem en oblic vers l’esquerra (Iº) fins a l’R1, que l’instal•larem en el marge de la línia d’arbres. No hi ha assegurances a l’R1 però hi trobarem els arbres que ens auxilien. El segon llarg comença per una placa ataronjada (V+) que dóna accés a un diedre vertical (Vº) amb una part intermèdia més fàcil (IV+) i una darrer tram d’esquerda-diedre vertical (Vº) que conclou en una plataforma on instal•lem l’R2. En aquest llarg, hi trobem 1 burí, 1 spit i 7 claus. El tercer llarg ressegueix una evident esquerda molt vertical.

natura i aventura abril 2012


www.naturaiaventura.cat

24/25


escalada clàssica

Aquest tram està completament pitonat (Ae) menys un darrer tram intermedi de 5 metres de Vº i la sortida de IVº cap a l’R3. Si apurem en lliure caldrà comptar dificultats de 6a+, al llarg trobem 12 pitons i 1 spit. El quart llarg discorre per una xemeneia obstaculitzada per grans arbres. L’accés a l’esmentada xemeneia ens obliga a superar un diedre de IV+ on trobem un pitó i un burí. Després ens encaixem a la xemeneia (IVº) que a la part alta es fa més ampla (IV+). R4 en sortir de la xemeneia. Tan sols ens separa del cim una breu trepada per terreny molt inclinat de IIº. Primera ascensió: Longitud: 145 metres (25 + 50 + 30 + 40). Orientació: oest Material: via bastant equipada. Malgrat tot, és més que aconsellable dur tascons, algun friend petit i cintes de corda per als arbres. Descens: cal fer un peti ràpel de 10 metres per la canal orientada al sud i situada entre la Bandereta i l’Agulla de la Palangana. Després continuarem destrepant per una canal amb troncs i una xemeneia de IIIº - III+ per arribar a la plataforma situada sota l’aresta Brucs. Una vegada al peu de les dues agulles, podem baixar pels ràpels de la xemeneia CADE, pel vessant oest i arribar a peu de paret del vessant oest o baixar per camí vers al sud que ens portarà a la Portella d’Agulles. LA FIGUERETA - Xemeneia Torras Nubiola Descripció: els primers metres són comuns amb la via Cerdà-Riera de la Bandereta: Els primers metres discorren per una canal vertical o diedre (IVº/IIIº) que dóna accés a un jardinet penjant. Farem reunió (R1) justament a l’inici de l’esmentat jardinet (marge esquerre). Seguim pel diedre vertical ben visible des del peu de la via i que és la prolongació de les fissures del primer llarg. El diedre és bastant vertical (IV+/Vº) amb una secció mitjana alta molt vertical o obert, amb passos de V+/6a. Assegurances combinades entre burins molt vells i spits relativament nous. La roca no és bona, malgrat que el pas dels escaladors l’ha netejada força i és, en conjunt, força fiable. El diedre finalitza en unes cornises i a aquesta li segueix una mena de llavi esperó exposat (completament a pèl a no ser que portem friends molt grans) IV+ i que dóna accés a la característica figuereta suspesa que dóna nom a l’agulla i on farem’R2.


www.naturaiaventura.cat

Comença ara la xemeneia, un primer tram amb esbarzers donen pas a la profunda xemeneia en conjunt bastant estreta (IVº/IV+/ IVº), a la part alta es fa un xic més ampla i còmoda. La llastra de la xemeneia es tanca i s’uneix fent una mena de pont, sortim per la dreta i fem reunió justament a la còmoda cornisa situada dalt de tot de la llastra que forma la xemeneia que acabem de guanyar. R3. Sortida vertical, de roca excel•lent, exposada (un sol burí al costat de la reunió) Vº - IVº. Ràpidament el terreny perd verticalitat i ens trobem de cop i volta amb el proper cim de l’agulla. Primera ascensió: Josep Ma. Torras i Joan Nubiola el 8 d’agost del 1951. Longitud: 70 metres de recorregut més el llarg d’entrada comú amb la Cerdà-Riera de la Bandereta. Orientació: oest. Material: friends variats i baguetes. Descens: ràpel de 20 metres des del cim vers el vessant E, per anar a parar al camí que discorre pel serrat de Ponent i davalla vers a la Portella d’Agulles.

LA PELUDA - Via dels Rodríguez Descripció: el primer llarg comença per una mena de diedre. Les primeres dues assegurances, molt properes al terra, estan a la paret de la dreta (IVº), però ràpidament ens fiquem al diedre obert (Vº/V+), que fa una mena de esquerdes paral•leles, i als 7 metres ens desplacem vers l’esquerra per pujar per una característica llastra vertical, fins i tot un xic desplomada, molt atlètica i molt ben assegurada (Vº/Ao ó 6a+). R1 sobre la llastra. El segon llarg és el típic mur compacte de la zona, molt vertical, amb algun tram en lleuger desplom, vertiginós i aeri. Molt ambient. Es tracta però d’un llarg que es deixa fer sense complicacions, ja que es un Ae amb les assegurances relativament juntes. Petit tram en lliure (Vº) abans d’arribar a la R2. Pugem a la esquerra de l’aresta per situar-nos sota una esquerda que es dibuixa en forma d’arc (IV+/Vº), en un moment donat les assegurances ens conviden a traspassar l’arc en desplom (Ao – IV+ ó 6b), per situarnos ja dalt de l’aresta. R3. Seguim l‘ajaguda aresta amb molt bona roca (IIIº) fins al cim. R4. Primera ascensió: Joaquim Hernando, David

Martínez i Sergi Martínez el 30 d’abril del 2007. Longitud: 100 metres (25 + 25 + 20 + 30) Orientació: oest. L’aresta del darrer llarg te orientació S-SO. Material: 20 cintes exprés i estreps Descens: ràpel de 25 metres. Observacions: agradable via molt ben assegurada i variada. LA PELADA - Via Peter Pan Club Descripció: el primer llarg és comú amb la via Tatanka Yotanka, la qual és anterior a la que ara ens ocupa. Aquest primer llarg discorre per una visible fissura vertical que dibuixa una mena de diedre un xic oblic vers l’esquerra. Comencem per uns primers metres fàcils (IIIº) i de seguida ens trobem que el terreny es fa vertical i fins i tot desploma. L’equipament fix són parabolts i pitons, i si anem en artificial caldrà fer algun pas intermedi amb friends (dur petits i mitjans i un de més gran), segons anem en lliure o en artificial la dificultat varia 6b o Vº/Ae/A1. Val a dir que cal vigilar amb la roca, ja que no és del tot bona, amb alguna que altra petita llastra en equilibri i l’esquerda final està plena

26/27


escalada clàssica

d’herba i sorra. R1. El segon llarg comença amb un tram fi de placa, molt ben assegurat (Vº) que dóna pas a un flanqueig en diagonal ascendent vers la dreta per una placa de grans presses, sobretot destaca la gran mida dels bolos en el tram d’entrada a la reunió. Conjunt de IVº. Aquest segon llarg és molt divertit i agradable. L’R3 és un llarg d’artificial equipat Ae de passos llargs. R3 sospesa al buit en un petit forat. Sortim en Ae amb la mateixa tònica (passos llargs) fins que ens trobem sortint en lliure per terreny vertical, bona roca, a la recerca d’una arcada (V+) que creuarem per fer un darrer tram vertical i atlètic (Vº) per anar a parar al cap de l’agulla. Primera ascensió: Joan Vidal en solitari el 3 d’octubre del 2008. Longitud: 85 metres. Orientació: oest. Material: 15 bagues exprés i uns tres friends petits i mitjans pel primer llarg. Descens: Ràpel de 15 metres pel vessant est. Després davallem pel camí amb taques vermelles vers a la Portella d’Agulles. Durant el descens no hi tornem al peu del vessant oest. Observacions: via amb gran ambient, malgrat la seva curta mida. Destaca la bellesa del segon llarg i el tram en lliure de sortida al cim, força aeri. Descens: ràpel de 15 metres pel vessant est. Després davallem pel camí amb taques vermelles vers a la Portella d’Agulles. Durant el descens no tornem al peu del vessant oest. Llistat de les vies de la pareo est (de la canal del Ninet a la Portella): Portella Petita 1- Gam 2 - Bailongo Modernillo 3 - Sense Nom 4 - Same 5 - Bages 6 - Directa de la verneda Agulla del Contrafort 7 - Bon Vent i Barca Nova

11 - Gam - Bages 40è Aniversari 12 - Peter Pan Club Les Savines 13 - Xemeneiz Oest 14 - Atanka Yotanka Agulla del Sol Ponent 15 - Black Hole 16 - Poseidon 17 - Viking La Peluda 18 - Bidri 19 - Dels Rodriguez El Sabre 20 - Original 21 - Torras – Nubiola – Capeta 22 - Tiba 23 - Integral Delicatessen – Tiba El Punyalet 24 - Club Alpí Sabadell 25 - Cimballer del Bruc El Senatxo 26 - Ribas – Velasco 27 - Jordi Anglès La Figuereta 28 - Torras – Nubiola La Bandereta ó Ven-Suri-Ven 29 - Vendrell – Siurinaych – Ventura 30 - Autèntica 31 - Dels Quimics 32 - Cerdà – Riera La Palangana 33 - Barrufets 34 - Crisèmil Agulla dels Espeleòlegs 35 - Desideratum 36 - Pitonisses

Pedestal de la pelada 8 - Solet

Agulla del Ninet 37 - Via Normal 38 - Dels Esperons 39 - Cutreclub

Agulla Pelada 9 - Al Collet 10 - Tobilets

Saca Petita 40 - Esperó nord 41 - Aresta Brucs

natura i aventura abril 2012

GUIA D’ESCALADES EN AGULLES REGIÓ DE MONTSERRAT Autor: Joan Miquel Dalmau Autoedició 446 pàgines 28,00 euros


C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls Tel. 977 602 591 • Fax 977 614 357 www.cossetania.com www.lectio.es cossetania@cossetania.com lectio@lectio.es


senderisme familiar

PEL CURS ALT DEL RIU FOIX Molins fariners bellugats per la força hidràulica

COMARCA: Alt Penedès

La conca fluvial del riu Foix neix a la serralada prelitoral per desembocar a les platges de Cubelles. Destriant les nombroses rieres i torrents, aquesta conca es ramifica en tres branques principals: la riera de Marmellar, la riera de Pontons i el mateix Foix. Amb un passat on l’aigua abundava més, les seves ribes estaven plenes de molins fariners, dels quals encara en queden alguns vestigis mig esborrats per la bosquina i el bosc. Aquests tipus de construccions eren vitals per moldre el gra i facilitar la fabricació de farina, fet que permetia que les cases i els pobles poguessin disposar de pa, un dels aliments imprescindibles de la nostra dieta. Ara el lloc és més isolat que abans, quan els habitants de les contrades convivien amb una natura indòmita que ha generat nombroses anècdotes i llegendes.

natura i aventura abril 2012


www.naturaiaventura.cat

30/31


senderisme familiar

–N

o marxeu tan tard, amics, meus. L’altre dia el llop blanc de la Llacuna va matar un carboner prop del mas de les Torres –aquella era una veu angoixada, temorenca, la veu de la mestressa de la fonda de Torrelles on el grup de músics s’havia hostatjat durant la festa major. Precisament en aquell esdeveniment havien conegut l’amo del mas de Pontons, que els havia promès una bona quantitat de diners si actuaven durant el casament del seu hereu amb una pubilla rica de Capellades. El grup de músics es va mirar contenint la rialla. Eren homes cepats i forts, joves, bregats en el món itinerant d’anar cap a aquí i cap a allà on els havia sorprès mil-i-una aventures mentre es buscaven el pa de cada dia. Bé, tots no eren tan joves i forts. Hi havia un flautista cec i prim, ja vell. Se’ls havia unit un mes enrere a Vilafranca, i des de llavors formava part d’aquesta cobla que saltava de poble en poble oferint-se per tocar en qualsevol festa o aplec.

Potser la rialla no va esclatar tot pensant en l’escanyolit cec, i la resta de músics es van mostrar respectuosos amb les recomanacions de la mestressa. Per la ment d’aquells joves passava un raig de valentia pròpia precisament de la joventut barrejada amb un cert menyspreu per les creences populars. –Gràcies per preocupar-vos per nosaltres, però és millor arribar de nit que sortir amb l’albada. El casament és demà passat, i hem de calibrar tot l’acte. Ja ho sap, senyora, preparar la tarima, assajar... –I a més volem estar més descansats –va afegir un altre. En el fons l’interès del grup se centrava més a estalviar-se una nit de més a la fonda i dormir al paller del mas de Pontons, que l’amo els havia ofert de franc. –Jo em quedaré més tranquil•la si preneu el camí del Foix, on hi sovintegen els molins fariners. Allà, en cas de perill, us hi podreu refugiar. Penseu que el llop blanc de la Llacuna és un monstre enorme i lluent. No té por dels

homes i sempre avisa abans d’atacar amb una bateria d’udols esgarrifosos. –D’acord. Anirem fent via pel camí que ens recomana vostè. El seu pas era alegre. Ni tan sols el vell, que s’agafava de la faixa del xicot de l’escopeta, endarreria aquest pas viu. –La mestressa tenia raó: les masies i els molins estan tan junts els uns dels altres que ens serà fàcil l’aixopluc –va dir un timbaler. –No fotis que tens por d’una bestiola, essent sis com som? –era la veu del gaiter, un lleidatà barbut i alt, amb unes mans enormes i fortes. El vellet havia romàs callat durant les converses referents al llop. Però de cop i volta va alçar la seva veueta per dir: –Durant les meves visites a tants i tants pobles he observat un abús en les supersticions populars, sobretot en les que apareixien els llops. El temor que el rei de la fauna ibèrica ha exercit sobre la gent del món rural és igual a la fascinació que se sent per un animal que encarna una part indòmita de la natura que l’home no ha pogut sotmetre. Aquest és l’origen de l’odi ancestral que li tenim. I no l’hem de menysprear, ja que els llops ensumen la por i els incita a l’atac. –Bajanades! Amb els pals que portem i l’escopeta del Pere, a veure si treu el nas aquest dimoni de llop blanc, que ens el cruspirem a foc lent. Les rialles ara sí van esclatar en el si del grup que de mica en mica superava masos i entrava en el món de l’enginyeria hidràulica dels molins. Aquests últims van començar a proliferar entre rescloses i sèquies que alimentaven amb l’aigua del riu unes sòlides estructures de dues plantes. En la de dalt hi havia l’habitatge dels moliners, on ara que començava a fosquejar albiraven la llum dels llums a través dels quadrats de les finestres. També les veus i el tragí a les cuines, on algunes dones treien el cap per saludar-los i desitjar-los bon viatge. De tant en tant algú els aconsellava que passessin la nit a la part inferior del molins, on s’hi molia el gra, però ells rebutjaven les ofertes, segurs de la seva valentia. Ja cap al vespre, el cec va demanar sisplau un breu descans. I com que el mas de Pontons ja era a prop, li van concedir el desig. No massa lluny havien deixat els Molinots, uns

natura i aventura abril 2012

32/33


FITXA

LA RUTA PAS A PAS

TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 2-3 H DESNIVELL: 328 M

RECORREGUT: 7,7 KM DIFICULTAT: BAIXA ÈPOCA DE L’ANY: TOT L’ANY

Sortirem de l’aparcament del santuari de Foix i ens encaminarem cap a l’edifici religiós saltant una cadena i passant ran les restes esquifides del castell de Foix. Un cop ens hem regalat amb les magnífiques vistes de la depressió penedesenca, tornarem a l’aparcament. Si mirem a l’esquerra descobrirem un corriolet. L’agafem per baixar a la font dels Gibert, on trobem pintura de PR. La seguim cap a l’esquerra fent una pujadeta fins a un coll on començarem a baixar fins a una cruïlla. Girarem a l’esquerra i al poc a la dreta per anar baixant fins a superar el mas de les Vall i creuar a gual el Foix per primera vegada. A l’altra riba ens espera el Trull d’oli, en ruïnes. Seguim una mica per la pista fins a una vinya. Al seu lateral neix un camí que agafem fins al final dels ceps, permutem el camí per un sender que ens apropa al també ruïnós Molí de la Pineda. A partir d’aquí el senderó és sempre sota la pineda, fent una ajudaran a sortir d’algun lloc dubtós. Un cop passat el Salt del Tronc hem de caure a un llarga travessa on sovintegen el pins caiguts. tram on la llera s’eixampla. Les marques ens porten a l’altra riba, on hi ha les ruïnes dels Saltant troncs i branques apareixerà la llera del Molinots, menjades per la bosquina. Hem de pujar fort fins a una pista marcada de PR on riu Foix. L’anirem resseguint negociant gorgs, girarem a l’esquerra per resseguir-lo fidelment fins a Can Rossell, on el camí és asfaltat i represes i altres distraccions entre una espes- mena a la cruïlla d’accés al santuari, asfaltada. La seguim i en pocs minuts serem al punt sa vegetació. Atenció a les marques, que ens de sortida.

molins grans fets amb pedra treballada en un paratge on el Foix s’eixamplava. Els músics van seure vora el rec que recollia l’aigua cap a la bassa situada al costat de la casa, on el líquid es precipitava amb violència per un conducte de caiguda, el cacau, directament damunt d’un rodet que, fent-lo voltar, transmetia la seva força mitjançant un eix cap a la roda superior de la mola volandera o superior, i esclafava el gra contra una pedra fixa: la mola sotana. En aquell moment van sentir l’avís: un llarg udol. De sobte tot van ser sorolls d’escàpol: ales entre les capçades dels àlbers, saltirons pels bassots del riu, portes que es tanquen als masos, mastins que corren cap a les pletes, llums que s’apaguen a les cases... Només el xiu-xiu del pas de l’aigua trencava el rotund silenci. Amb el segon udol els músics es van aixecar. El borrissol se’ls havia eriçat i els músculs s’havien encartronat. El Pere va agafar l’escopeta per apuntar cap al bosc. Res. La nit avançava tapant amb les seves ombres tot indici de llum. –L’avís de la mestressa era cert. Ràpid! Marxem! –va exclamar el cec. –Au, no serà per tant.

pàgina doble: el santuari de la Mare de Foix d’origen romànic s’alça damunt d’un abrupte espadat a la dreta del riu Foix. pàgina anterior: engorjat del riu Foix. aquesta plana: espadat rocallós sobre el que s’alça el santuari de Foix.


senderisme familiar

Amb parsimònia van recollir les motxilles i van iniciar les passes cap a la seva destinació. Primer intentaven contenir les cames, anant tots agrupats. Però conforme sentien els udols més i més propers el grup s’anà allargant i els més ràpids ja deixaven uns metres de distància amb els més lents. No cal dir que el vell cec era qui més problemes tenia. El Pere de seguida se n’hi va desempallegar amb una manotada i el cec es va agafar d’un altre company. Però com li era impossible seguir el ritme d’aquest segon músic, també el va perdre. Així va anar passant de faixa en faixa fins que al final es va quedar sol.

No va tenir temps d’apuntar de nou. El llop blanc de la Llacuna va realitzar un acrobàtic salt i amb les seves urpes va degollar el Pere. Ràpidament s’inicià una estampida desordenada. Un parell d’homes van ser caçats dins de l’aigua, però la resta es van emparrar damunt el primer arbre que van trobar, tret del cec, sabedor de la inutilitat de la seva fugida. El llop no en va tenir prou amb els dos morts i va perseguir els restants. Era una bèstia enorme i atlètica que saltava i tirava a terra els dissortats que es refugiaven a les branques més baixes. En caure quedaven indefensos i els matava per, sense treva, regirar-se contra els supervivents.

El cec, per la seva manca de visió, no va poder veure l’adveniment sobtat de la fera, plantada al mig del camí, barrant-los el pas cap al mas de Pontons, amb la pell encesa i els ulls de brasa. En canvi sí va sentir els grunys de dimoni i el primer tret sec i sord. –Has fallat! Dispara de nou!

D’aquesta manera van caure tots els músics joves. Però el llop, insaciable, es va dirigir cap al vellet, immòbil i dret en el lloc on l’havia sorprès l’atac. Era una pressa fàcil i la bèstia, que estava una mica cansat de tant mata-degolla, es va encaminar cap a aquella figura fràgil amb passos lents. El músic de

natura i aventura abril 2012

seguida va ensumar el final. –Ja posats.... –va mussitar amb una veu tremolenca. I va treure del seu sarró, a les palpentes, la seva estimada flauta, la seva companya de fatigues. Quan els llavis van fer petar els primers acords de la primera melodia que li va venir al cap el llop no només va aturar les seves intencions, sinó que va jeure a escoltar-lo. Fins a l’alba que s’hi van estar tots dos, l’un tocant melodies rere melodies mentre esperava la mort i la fera gaudint de la música. Quan el sol va eixir per sobre les capçades del bosc, el cànid es va aixecar per refrescar-se la gola i, sense mirar el vell, es va fer fonedís entre l’arbreda. JUAN CARLOS BORREGO

34/35


esquí de muntanya

EL PUIGLLANÇADA (2.409 m) Clàssic entre clàssics Comarca: Cerdanya

natura i aventura abril 2012


www.naturaiaventura.cat

El Puigllançada és una muntanya de línies suaus i perfils arrodonits que, amb l’arribada de les neus, esdevé un preuat objectiu per als incondicionals de l’esquí de muntanya i de les raquetes. Aquesta talaia és ideal per a la iniciació a l’alta muntanya hivernal. A més, ofereix una esquiada agradable i gens ni mica complicada a través de les seves àmplies pales, i unes vistes extraordinàries de la Vall de Ribes, la Cerdanya i el Capcir.

36/37


esquí de muntanya

C

làssic entre clàssics el Puigllançada és un dels cims més freqüentats d’aquesta part dels Pirineus Orientals. La neu no sempre està assegurada al llarg de l’hivern, ja que el vent del Nord és el senyor indiscutible d’aquestes contrades i els seus efectes solen ser força severs. No obstant això, quan la neu cobreix amb ganes les amables carenes i els esvelts torrents d’aquesta muntanya, aquesta es converteix en un objectiu preuat que no deixa indiferent ningú, sigui quin sigui el nivell que es tingui. Un altre dels al•licients –poc comú en les nostres muntanyes– que té el Puigllançada és que pujant pel vessant nord, l’excursió discorre per tres comarques diferents, atès que es comença per la vall de Ribes (Ripollès), es continua per la Cerdanya i s’acaba al Berguedà.

ACCÉS I PUNT D’INICI: Cal arribar al sector dels Alabaus (pistes d’esquí de la Molina) i continuar per la carretera que porta al coll de la Creueta. Deixarem l’auto aproximadament 1 km després de passar pels Alabaus, just al pla d’Anyella (1.800 m), punt de partida per realitzar aquesta excursió amb esquís. L’ITINERARI: Situats al pla d’Anyella (1.800 m), un extens altiplà situat a una altitud considerable, ens dirigim en sentit sud-oest, remuntant unes pales força amples i fàcils al principi, i que de mica en mica van guanyant més pendent, situades immediatament a l’esquerra del clot de l’Hospital, que és l’única zona boscosa que

hi ha al sector dels Alabaus. Sense gaires dificultats, sempre per pendents fàcils o moderats, guanyem prop de 400 metres de desnivell i ens situem en una zona més suau, a l’esquerra de les pistes d’esquí que no queden gaire lluny. A partir d’aquí remuntem unes pales força suaus i fàcils, deixant a mà esquerra els principals torrents del Puigllançada. És recomanable pujar per l’esquerra de la tanca i el filat, fins a assolir l’arrodonit cim que tenim davant: l’Amorriador de Rus (2.310 m), el cim que hi ha abans del Puigllançada. Just davant nostre es veu l’objectiu d’aquesta excursió amb esquís i el darrer tram de l’ascensió. Davallem suaument fins a una mena de collet, i a continuació dibuixem una llarga diagonal ascendent –normalment sobre una neu molt


www.naturaiaventura.cat

ventada i uns pendents força suaus, que directament ens porten al cim del Puigllançada (2.409 m), junt amb la Tosa d’Alp els dos més alts de la zona de la Molina, i un mirador extraordinari en totes les direccions. EL DESCENS: Es pot davallar pel mateix itinerari que és força bonic i fàcil, o bé realitzar algunes variants, com per exemple si es té un nivell mitjà/alt esquiar els drets pendents que menen directament al clot de l’Hospital i el pla d’Anyella. Si la neu no està en gaire bones condicions, una bona opció és davallar les pistes dels Alabaus. Text i fotos: Carles Gel

ICA èCN T DE A ERS FITX PRIM S

E L FINA CA: D ÈPO MBRE A E DES IL. T, R OLE A ’ D B RIAL: PI MPONS, E A MAT NS, GR O, ARVA, O T I S D A B R N , CO . 0 CASC A I PALA CENS I 3 S D A N SO 2h ARI: ENS HOR E DESC 5 M. D 1 MIN IVELL: 6 N S E D


biblioteca

Novetats editorials BAIX PENEDÈS 17 excursions a peu Autor: Joan Domènech i Escofet / Gabriel Espuñes i Masachs / Fèlix Masachs i Suriol Eidtorial: Cossetània Col·lecció: Azimut Preu: 12,30€ En aquesta guia hi trobareu 17 excursions per fer a peu per la comarca del Baix Penedès. Els autors han tingut cura que hi fossin presents els tres àmbits geogràfics de la comarca: la muntanya, la plana i el litoral. D’aquesta manera, tot i que la majoria d’itineraris tinguin com a decorat la zona més muntanyosa, també podreu gaudir de passejos per la plana entre vinyes ben conreades, o d’altres, amb el blau infinit del mar com a teló de fons. PARC DE LA SERRALADA LITORAL Autor: Adrià Triquell i Salomé Editorial: Editorial Piolet Preu: 18€ En aquest llibre guia hi trobareu la descripció i localització de més de 170 punts d’interès: elements prehistòrics, assentaments d’ibers i romans, construccions civils i religioses, diferents tipus de vegetació, arbres singulars, fonts d’aigua i mines, miradors, turons i altres. Tot això acompanyat de 9 itineraris que us permetran visitar la majoria d’aquests elements del Parc de la Serralada Litoral. La intenció de l’autor és donar a conèixer el ric patrimoni natural i històric. Tot i que ja hi ha una bona quantitat de material publicat sobre aquest parc, tant des del punt de vista científic com excursionista, no existeix, fins a l’arribada d’aquesta publicació, un compendi general, una guia que exposi amb un xic d’ordre els elements més interessants, que els descrigui d’una manera breu i entenedora i que ajudi a localitzar-los. Aquestes tres premisses han estat el pal de paller per estructurar aquest treball. En definitiva, hi trobareu una eina que us ajudarà a descobrir aquesta sorprenent zona, a explorar i conèixer les seves singularitats, a estimar una mica més el nostre territori. .


VIES FERRADES Autor: Pep Mayolas . Miquel Soro Eidtorial: Editorial Alpina Col·lecció: Catalunya II – Aragó Oriental Preu: 25€ Aquesta guia, desglossada en dos volums, presenta l’estat actual dels itineraris equipats a casa nostra. Es tracta de la guia més completa publicada fins ara dins d’aquest àmbit. No només es presenten molts itineraris clàssics, sinó que més d’un terç són inèdits. Es dóna resposta a la situació de la majoria d’itineraris catalans, fins i tot aquells que fa temps que han desaparegut. Tots els itineraris estan ordenats segons siguin vies ferrades, recorreguts equipats o simples passos equipats amb diferents fitxes de colors i se’ls hi valora la dificultat seguint l’escala de la UIAA, amb un criteri homogeneïtzador. S’afegeixen els criteris d’exposició i vertiginositat. S’informa detalladament dels temps, desnivells, horaris, material necessari, equipament, accessos i descensos, dificultat, restriccions ambientals i si els itineraris estan a l’abast dels més petits. La guia ve acompanyada d’uns mapes molt precisos amb l’itinerari descrit i traçat. Les fitxes es completen amb una nova introducció històrica, un capítol de seguretat i un altre de perspectives de futur on els autors dibuixen les línies que al seu parer ha de seguir l’equipament i reequipament de nous itineraris. S’ha afegit a la guia la zona de la Franja de Ponent, d’accés molt ràpid i habitual pels excursionistes catalans i menys divulgada en altres publicacions per l’estil. Un llibre imprescindible per estar al dia de l’estat dels itineraris equipats a casa nostra.

LA TINA A L’EVEREST Autor: Araceli Segarra Editorial: Editorial Alpina Col·lecció: Contes Infantils Preu: 12,90€ Amb els viatges de la Tina descobriràs la muntanya més alta de cada continent i com pujar-la. Però això és només una excusa: el viatge de veritat consisteix a conèixer la gran diversitat de cultures que hi ha al món i la varietat de persones que hi viuen. I amb qui? Amb la Tina i l’Araceli.. A l’Araceli Segarra ja la coneixes perquè va ser la primera dona del nostre país a escalar l’Everest, aquella muntanya que diuen que és la més alta del món. Però ara tu i els teus amics us apropareu de nou a ella perquè explica i dibuixa històries com aquesta que tens a les mans. Acompanya a la Tina fins al sostre del món, on gairebé no hi ha oxigen, mentres persegueix el rastre del Ieti


LA GUIA DEL

turisme actiu

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ

EL BAIX EBRE

CAMPMANY

DELTEBRE

TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com

L’ALT PENEDÈS

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162

SALDES

EL PERELLÓ

HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es

LAVERN (SUBIRATS)

HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com

SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA

HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com

L’ANOIA EL BRUC

RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com

EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP

ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com

BERGUEDÀ EL MONTSIÀ

BAGÀ

HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com

À CASTELLAR DE N’HUG

RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org

GÒSOL

ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

SANTA BÀRBARA

HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com

LA SELVA ARBÚCIES

RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es

VALLÈS ORIENTAL EL FIGARÒ - MONTMANY

MASIA RURAL CAN GRAU Can Grau de Vallcàrquera és una masia del segle XVIII (1718) totalment restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona (fins 10 persones) i Can Grau de Baix (fins 9 persones). Està situada dins el Parc Natural del Montseny, a la Vall de Vallcàrquera, entre boscos, terrasses i prats. La “riereta” que porta el mateix nom de la vall, recull les aigües de puresa excepcional (hi habita el tritó del Montseny) provinents del Pla de la Calma i el Turó del Tagamanent, cim de bellesa i vistes singulars, fita bàsica de tot excursionista. Es pot llogar tot un apartament o la casa sencera. Can Grau (Vallcàrquera, El Figaró-Montmany. Parc Natural del Montseny. Adreça: Can Grau (Vallcàrquera). Telèfon: 627 818 469 - 938 429 207 Web: http://www.cangrau.com e-mail: info@cangrau.com

42/43


Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.

Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...

En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.

Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.

www.fisiocrem.com

Profile for Goolnatura

Natura i Aventura 60  

Revista d'activitats a l'aire lliure per Catalunya i Andorra.

Natura i Aventura 60  

Revista d'activitats a l'aire lliure per Catalunya i Andorra.

Advertisement