Page 1

53

SETEMBRE 2011

EL BONY DE SALÒRIA FUGITIUS I PASSADORS

CAMBRILS

Rutes ecoturístiques PEDALANT PEL COLLSACABRA

Entre boscos i cingleres

tapesNiA53.indd 1

07/09/2011 12:23:16


tapesNiA53.indd 2

07/09/2011 12:23:18


www.naturaiaventura.cat

Imatge de portada: El Bony de Salòria ens permetrà gaudir de les millors panoràmiques del Pirineu, serres dels Pallars i cims i valls Andorrans.

53

SETEMBRE 2011

EL BONY DE SALÒRIA FUGITIUS I PASSADORS

CAMBRILS

Rutes ecoturístiques PEDALANT PEL COLLSACABRA

Entre boscos i cingleres

tapesNiA53.indd 1

07/09/2011 12:23:16

ANY VI. NÚM. 53 SETEMBRE 2011

TIRADA: 15.000 EXEMPLARS

Direcció: Jordi Fernàndez Coordinació editorial: Jaume Guillot Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA Marc Duran Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic:

editorial A vegades, quan agraïm l’ajuda rebuda per tirar endavant aquest projecte que arriba mes rere mes a les vostres mans, oblidem la tasca dels col·laboradors que omplen de contingut les diverses seccions de Natura i Aventura. Companys que ens acompanyen durant cert temps al llarg d’aquest camí i que ens regalen les seves experiències i els seus coneixements. Amics que intenten apropar-nos les seves passions i que, com si ens convidessin a casa seva, ens mostren detalls i perspectives que d’altra manera ens passarien desapercebudes. Amb la seva energia han ajudat a forjar aquesta revista i convertir-la en un mitjà diferent, independent, plural i crític. Aprofitem aquestes línies per agrair al Biel el temps, la il·lusió i la experiència amb la que ens ha obsequiat durant gairebé dos anys i que han fet de la secció d’orientació un referent per tots aquells que mes rere mes hem après de les seves explicacions, consells i entrevistes, on ens ha apropat l’experiència dels millors orientadors. Gràcies per tot i sort. L’equip de NATURA I AVENTURA

Jaume Guillot

Col·laboradors: Carles Gel Anna Parra Nil Guillot Alfonso Egea Albert Brignardelli Albert Beneït

Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

Va ser el novembre del 2009 quan em va sortir la possibilitat de donar a conèixer l’esport de l’orientació a la revista Natura i Aventura. Des d’aleshores fins ara, amb 19 números publicats, he pogut transmetre un munt de continguts i tècniques d’orientació, enriquint-me també personalment i aprenent de les personalitats entrevistades. Ara per motius aliens a mi, deixaré d’escriure. Potser serà només per un temps però si em voleu trobar, on seré segur, serà fent orientació pels boscos d’arreu. Gràcies a per haver-nos seguit aquest temps. salut - O Biel Ràfols

Natura i Aventura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03

tripa53.indd 3

12/09/2011 0:31:46


Sumari

06 16

rutes a peu 06

Fugitius i passadors

geocerca 12

L’ermita de Sant Sadurní

punt de trobada 14

Curses, esdeveniments, notícies...

bicicleta de muntanya 16

Pedalant pel Collsacabra

fauna autòctona 22

L’abellerol

TwoNav 24

Geocerca

biblioteca

34 27

novetats editorials

senderisme familiar 28

Rutes ecoturístiques per Cambrils

alta muntanya 34

El pic de Juclar

butlleta 40

Subscriu-te i gaudeix dels avantatges

directori 42

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 4

Planifica les teves sortides

04/05

12/09/2011 0:32:01

tripa51.i


tripa53.indd 39 5 tripa51.indd

12/09/2011 18:06:27 0:32:01 09/06/2011


rutes a peu

EL BONY DE SALÒRIA Fugitius i passadors.

COMARCA: ALT URGELL

Durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial prop de vuitanta mil europeus deixaren llurs països, famílies i hisendes i es van jugar la vida creuant clandestinament el Pirineu en direcció sud cercant la llibertat i la salvació. Fugien de l’ocupació nazi que s’escampava per tot Europa. Entre els fugitius hi havia refugiats polítics; persones de confessió jueva perseguides pel règim nazi; francesos que buscaven la manera d’allistar-se a les tropes del general Giraud a l’Àfrica del Nord o de la France Libre de De Gaulle o que simplement pretenien eludir el Servei de Treball Obligatori (que consistia a enviar a Alemanya tots aquells que no tenien un treball fix a França que fos d’interès per l’economia de guerra del Reich); pilots aliats els avions dels quals havien estat abatuts i que desitjaven reincorporar-se de nou a files; presoners evadits de camps de concentració alemanys; agents de la resistència; i finalment, a les acaballes de la guerra, també alguns exmilitars alemanys creuaren el Pirineu a la cerca d’uns horitzons més hospitalaris a l’Espanya franquista d’aquells temps. D’arreu d’Europa arribaven fugitius a la cerca d’algú que els ajudés a travessar els Pirineus, superar la vigilància a banda i banda de la frontera –exercida al nord pels alemanys i al sud pels espanyols– i connectar finalment amb els aliats. Una de les rutes més segures utilitzades pels passeurs era la que travessava Andorra i remuntava la vall d’Os per entrar a territori espanyol per les proximitats d’Os de Civís.

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 6

12/09/2011 0:32:07


www.naturaiaventura.cat

06/07

tripa53.indd 7

12/09/2011 0:32:13


rutes a peu

E

n aquell garatge ens esperava el nostre transport. Aquest cop es tractava d’un camió de fruites i verdures preparat per amagar evadits. Un petit passadís a la part posterior del camió permetia l’accés a un estret amagatall entre les caixes de vegetals. L’anglès i jo hi entràrem i un cop dins del forat els companys taparen el corredor amb més caixes de manera que el nostre amagatall restava invisible des de l’exterior. El motor es posà en marxa i el camió marxà en direcció a Tarascó. No duiem encara una hora de marxa quan el camió s’aturà. Des del nostre amagatall no podíem veure res, però uns crits en alemany i uns forts cops a la caixa del camió ens alertaren que quelcom no anava bé. Possiblement una patrulla de la Wehrmacht ens havia interceptat i pretenien comprovar

la càrrega. Vaig obrir la petita trapa que donava accés a l’exterior, per sota el camió, i vaig treure el cap. Les botes brillants dels soldats que increpaven el conductor i el conduïen cap a la part del darrera del camió no oferien cap dubte. Ens havien interceptat els alemanys. L’anglès i jo davallarem del camió sense fer soroll, amb molt de compte i sense fer soroll ens arrossegarem per sota la cabina fins a la part davantera del vehicle, on no s’hi veia ningú, i amb una corredissa ens endinsarem al bosc. El soroll inconfusible de les Maschinenpistole i el xiular de les bales per sobre els nostres caps ens indicaven que ens havien descobert, així que cames ajudeu-nos l’anglès i jo travessarem el bosc a tota velocitat. No ens aturarem fins que el soroll dels nostres perseguidors quedà enrere.

En una clariana ens aturàrem a descansar. El meu company m’oferí una arrugada cigarreta, que vaig agrair movent el cap. El tabac m’ajudava a pensar i en aquest moment necessitava asserenar les idees. Calculava que pel temps que havíem estat rodant amb el camió estàvem en algun indret indeterminat entre Foix i Tarascó. Si era així, Andorra no estava gaire lluny. Un senyal del meu company convidant-me a parar atenció i escoltar em va permetre sentir el bordar dels gossos que s’apropaven. “Maleïts siguin els alemanys”, vaig pensar recordant els enormes i ferotges gossos que portaven. Aquests animals no solament detectarien el nostre rastre sinó que en trobar-nos s’abalançarien sobre nosaltres i ens atacarien fins a destrossarnos. Del farcell que duia a l’espatlla vaig agafar un mocador que embolicava una barreja de menta, pebre mòlt i al-

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 8

12/09/2011 0:32:20


www.naturaiaventura.cat

Aquest cop vam tenir sort, ja que els lladrucs dels gossos van quedar ben aviat enrere.

restarà davallar fins a les Escaldes, que també vorejarem i prendre el camí de l’Obac que ens atansarà fins a la Margineda primer i fins el pont d’Aixovall després, des d’on remuntaríem la vall d’Os. Travessaríem Andorra sense aturar-nos gaire i sobretot evitant els nuclis urbans, cada cop més plens de confidents dels diversos serveis secrets, fins i tot de la temuda Gestapo.

La nit ens va sorprendre poc abans d’arribar al port de Fontargent, la nostra porta a Andorra. Així que cercàrem un aixopluc entre uns grans rocs per passar la nit. A l’endemà travessaríem Andorra, tot davallant per la vall d’Incles fins a connectar amb la del Valira, vall que seguiríem fins a Meritxell. Després, per camins emboscats lluny de mirades indiscretes vorejaríem Canillo i arribaríem a Engolasters. Des d’allà només ens

Era fosc quan arribàrem als cortals d’Os. Feia ja una bona estona que plovia i el fred començava a calar-nos els ossos. Esperançats de trobar aixopluc i l’escalfor d’una llar trucàrem a la primera casa: no hi havia ningú. Trucàrem i obrirem la segona: era deserta. Un xic més enllà, davant d’una agrupació de cases férem un crit: ningú respongué. La cortina d’aigua que ens envoltava impedia distingir cap foc ni cap llum i a part

tres productes aromàtics forts que duia per a l’ocasió. Vaig escampar-los per la clariana i, esperançat de poder “trencar” l’olfacte dels gossos i dissimular el nostre rastre, l’anglès i jo emprenguérem de nou la fugida.

del gotejar incessant no se sentia res més; ni el lladruc dels gossos, ni el belar de les ovelles que normalment omplien aquells corrals. Un llampec il·luminà fugaçment les façanes de les cases properes, bastides de fusta i pedra, i el petit poble es tenyí per un instant d’un blanc fantasmagòric i tenebrós. El meu company i jo estàvem cansats, i necessitàvem recer per passar la nit, així que continuàrem vagant pel poble picant a les portes fins que, quan ja pensàvem que no trobaríem ningú, l’Armand ens obrí una porta i ens convidà a passar. “Ja pensava que no et trobaríem”, li vaig dir a la vegada que encaixàvem fortament les mans. “Amb la foscor no us distingia bé”, va respondre l’Armand, “i com que darrerament es passegen per aquí un grapat de guàrdies civils cercant emboscats, contrabandistes, maquis

08/09 10/11

tripa53.indd 9

12/09/2011 0:32:26


FITXA

rutes a peu

ÈPOCA: DE JUNY A OCTUBRE TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 6-7 h

ASCENS ACUMULAT: 1.680 M RECORREGUT: 19,4 KM DIFICULTAT: MOLT ALTA

natura i aventura setembre 2011

FOTO: Richard Bartz

LA RUTA PAS A PAS

El Parc Natural de l’Alt Pirineu és, amb les seves 70.000 ha, el parc més gran de Catalunya, i dins s’hi troben les muntanyes més altes del territori català, com la Pica d’Estats, amb 3.143m. Aquest parc es caracteritza també per l’elevada diversitat d’ecosistemes de la muntanya pirinenca, des de rius i llacs d’aigua cristal·lina fins a boscos feréstecs d’avet i pi negre. Aquest parc va ser creat l’any 2003 per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de fer compatible la conservació del patrimoni natural i cultural amb el desenvolupament econòmic i el manteniment de les activitats i del paisatge associats a la ramaderia tradicional.

Des de la Força d’Areu (1) (barriada del poble d’Areu) prenem la pista que duu al pla de la Selva resseguint la Vallferrera, un metres més endavant enllacem amb el Gr 11 (2). Continuem per la pista fins a trobar per mà dreta el trencall de Crusos i el pont de Sorguen, punt on l’abandonarem per travessar el riu i iniciar l’ascens (3). Els senyals de pintura grocs ens acompanyaran des d’ara fins uns metres més amunt dels plans de Crusos. La pista dibuixa un fort revolt a la dreta i s’enfila fortament, uns metres més endavant es transforma en corriol (4). Seguim amunt fins a assolir les bordes de Crusos (5) Durant uns instants l’ascensió planeja suaument i ens dona una petita treva fins a travessar el torrent de Crusos on de nou tornem a pujar. Arribem als plans de Crusos (6) des de on de nou el pendent s’accentua. Avancem amunt fins a la cota 2.100 (7) i en direcció sud ens dirigim a la carena que duu fins al cim del Monteixo (8). En el cas que no tingueu altímetre ens dirigim a mà dreta en direcció sud resseguint el marge del bosc de Crusos. Un cop dalt la carena seguirem la traça i les fites existents fins al cim del Monteixo. Per baixar del cim seguim un corriol ben traçat i senyalitzat amb fites que en direcció nord davalla fins a una zona planera. Deixem un corriol a mà dreta i mà esquerra respectivament i seguim davallant en direcció nord fins arribar a un petit collet entre els estanys d’Aixeus (9). Deixem els estanys a mà dreta i seguim avall en direcció nord. Un mestres més avall resseguim el torrent d’Aixeus fins arribar a l’aparcament (10) que duu el mateix nom i on hi neix una pista ampla que seguirem avall. En un revolt molt pronunciat a la dreta deixem una pista que marxa per mà esquerra (11) i que es dirigeix cap al bosc de la Selva. Seguim avall fins el pla de la Selva (12) on enllacem amb la pista ample que ressegueix la Vallferrera. Un cop allà i sense més dificultats resseguirem el Gr-11 fins a poc abans d’arribar a la barriada de la Força d’Àreu.

tripa53.indd 10

PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Gràcies a aquest parc es protegeixen uns valors naturals excepcionals, tant geològics (estanys i circs glacials, avencs profunds), florístics (un gran nombre de plantes rares o singulars), com faunístics (ós, gall fer, trencalòs, llúdriga, almesquera), molts d’ells amenaçats, i fins i tot alguns que no es troben enlloc més del món, com la sargantana pallaresa. També és de destacar l’important patrimoni cultural que hi és present lligat en gran part a l’activitat dels pastors, com són les bordes, les pletes i les cabanes, i a l’època medieval, com són les esglésies i capelles romàniques.

10/11

12/09/2011 0:32:47

AKU 21 - 3 WWW


www.naturaiaventura.cat

o passadors, no em volia arriscar fins a estar ben segur que éreu vosaltres. M’alegro de veure’t.” “I jo a tu. Alguna novetat?”, li vaig preguntar. “Si, l’altre dia van atrapar al Navarro, i se l’han endut a Miranda”, em respongué seriós. “Ja l’havíem advertit que el pas pel Port Vell i la baixada a Tor estava molt cremada. Llàstima.” A l’endemà, a trenc d’alba, em vaig acomiadar de l’Armand i l’anglès. D’aquest no en sabia ni el nom, i suposo que era millor així per evitar, si m’atrapaven, cantar-lo. “Té”, em digué l’Armand tot atansant-me un sobre, “aquí tens els diners”. I mentre els comptava l’Armand i l’anglès s’allunyaren en direcció a la Seu, on els esperava el taxi que els duria fins a Barcelona. Al consolat britànic ja els esperaven.

AKU PARTNER OFICIAL 21 - 30 OCTUBRE 2011 WWW.IMS.BZ

LA STRIA GTX PESO 540g

LA STRIA GTX nace como síntesis del patrimonio de conocimientos de AKU en el mundo del excursionismo alpino. El valor técnico de LA STRIA GTX se expresa en el GLOBAL CUSTOM FIT, un sistema exclusivo de AKU para el confort del calce. LA STRIA GTX, ligero y ultra transpirante gracias a la tecnología exclusiva AKU INFINITY AIR, representa la nueva frontera en la investigación en materia de calzado para el trekking moderno.

facebook.com/akutrekking&outdoorfootwear

tripa53.indd 11

Para informaciones: AKU IBERICA - JOSEP CASAS 629.107666.

12/09/2011 0:32:59


geocerca

L’ermita de Sant Sadurní Alfonso Egea (Sonsoyo)

J

a hem parlat en articles anteriors de com està evolucionant la geocerca. Una de les coses que més m’agrada d’aquest joc és la varietat de tresors que hi ha. Estic d’acord que hi ha d’haver tresors de ciutat, en els quals el contenidor sol ser micro i alguns tenen un camuflatge molt bo. I també n’hi ha a la muntanya on es proposen rutes per trobar els tresors. També hi ha varietat de geocercadors: hi ha a qui li agrada els de ciutat, n’hi ha d’altres que prefereixen els de muntanya, també n’hi ha que els agraden tots dos. A alguns els motiva ser els primers a trobar-los, mentre a d’altres els motiva fer un munt de tresors en un dia. Totes les maneres són bones i correctes i això és el que té de bo aquesta pràctica: cadascú juga com li agrada i fa allò que el motiva. Per a mi, però, la geocerca està evolucionant d’una manera que a mi personalment no m’agrada, on prima més la quantitat de tresors que no la qualitat. Es pot comprovar mirant els primers tresors col·locats en els quals preval l’aventura d’anar a cercar un tresor. Avui dia les sèries estan creixent massa per al meu gust on hi ha tresors cada pocs metres. No dic que no m’agradin les sèries, n’he fet i continuaré fent-ne en determinades ocasions. En la zona tot i que hi hagi 10 tresors pocs geocercadors van a buscar-los si són tresors solitaris. És curiós que un tresor solitari que per anar a buscar-lo s’han de recórrer 18 quilòmetres els geocercadors que han anat a cercarlo es poden comptar amb els dits de les mans i una sèrie amb un munt de tresors de més o menys la mateixa distància cada cap de setmana van a realitzar la sèrie. Jo no dic que les sèries siguin dolentes, sinó que per al meu gust s’està abusant i primant la quantitat de aconseguir tresors. Que jo sàpiga encara no conec a cap geocercador que li hagin pagat per tenir un munt de tresors, però com he escrit abans això és un joc i es pot jugar de moltes maneres, tot i que jo continuaré jugant a la meva manera i gaudint dels tresors d’aventura. Per sort hi ha geocercadors que ens animen i ens fan descobrir llocs màgics com el que parlem a continuació: el GC14E7F Ermita de Sant Sadurní de Gallifa amagat per MiVa. El que m’ha sorprès d’aquest tresor és la poca afluència de visites que té. Aquest tresor està amagat des de juliol del 2007 i ara mateix en té 23 trobats.

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 12

L’any 2009 només el va cercar un geocercador i l’any 2010 cap geocercador va anar a cercar-lo. Jo el vaig descobrir gràcies al programa GSAK, una eina molt bona per al geocercador. Amb aquest programa es poden filtrar moltes variables i en el pròxim article us escriuré sobre les seves qualitats. Aquest tresor és un multi, això vol dir que ens obligar a fer un recorregut i agafar unes dades per trobar el tresor final. Aquest geoamagatall es pot fer perfectament amb BTT. Nosaltres només ens vam trobar

c i clistes i un grup de persones jugant a futbol. Per iniciar la recerca podem deixar el cotxe al pàrquing del castell de Castellterçol, un monument declarat d’interès històric i cultural documentat des del segle IX i se’n conserven les ruïnes de la torre principal, els fossars i la muralla exterior. Construït per Terçol, home de confiança de Guifré el Pilós. Prop de l’any 1060 es forma la família Mir i Tedmar Mir de Castellterçol els quals amb el temps ho canvien pel de Xetmar. Sobre el 1093 Tedmar Mir de Castellterçol confereix el domini al monestir de

l’Estany. Durant els segles XI a XIII els Xetmar fixen la seva residència al castell i fan construir la capella de Sant Miquel junt al castell. Pot considerarse dividit en dos cossos. La part de residència comprenent la “masoveria” i els espais dedicats a turisme rural. I per un altre costat, la part “històrica” que correspon a les muralles exteriors, la torre principal, els fossats i l’ermita de Sant Miquel que data del segle XII. Té una planta poligonal de cinc costats resseguint el perfil del turó. S’hi observa una bella resta d’elements medievals de diverses èpoques entre els quals destaca el seu frontal destinat a defensa envoltat de murs i fossats. El costat orientat a llevant es va convertir en masia aprofitant els seus forts murs. És aquí on hem de descobrir el primer valor per aconseguir les coordenades finals. Deixem el castell i anem cap al següent punt al pou de glaç de can Revitllat. Els pous de glaç són unes construccions ovalades a prop de les rieres on, des de mitjan segle XVII, bona part dels jornalers que no treballaven en la indústria tèxtil, es

guanyaven la vida de pouers, o negociants de la neu i el glaç. Per la zona, la majoria es troben al Moianès, però seguint el curs del Tenes encara se’n tro-

12/13

12/09/2011 0:33:29


www.naturaiaventura.cat

ben uns quants, alguns en acceptable estat de conservació, tant a Castellcir com a Sant Quirze Safaja i altres municipis del Moianès. A mitjan segle XVII, va començar a florir la indústria del glaç, la qual va mantenir-se viva, en alguns casos, fins mitjan segle XX i va donar vida a una bona colla de jornalers que miraven de treure profit de la climatologia adversa a l’hivern. Així, doncs, començaren a construir pous a prop de les rieres per tal de disposar d’aigua, i ben aviat es començà un procés de comercialització del glaç, el qual era transportat majorment a Barcelona. Està molt ben conservat, i no puc resistir la temptació de veure-la per dintre i em sorprèn la profunditat que té. Una vegada agafat el valor ens dirigim cap al següent punt. El camí és força ample i el paisatge és magnífic. Gaudim d’un dia tan meravellós. Arribem al punt següent, la Font del Prat del Pou, aquí podem veure fresca i trobarem taules per descansar una mica i gaudir de la zona, ja tenim el nostre valor per aconseguir les coordenades finals. Ara ja podem continuar la nostra aventura i anar cap al següent punt. Ara el camí ascendeix i gaudim

dels boscos que ens envolten. Arribem a l’ermita de Sant Julià d’Uixolls, fundada el 961; al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura. L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al XVII. Després de beure una mica d’aigua, aconseguim el valor que ens falta i continuem el nostre trajecte. Ara el camí descendeix i arribarem al turó de la Pinassa. Ja falta poc per aconseguir el nostre premi! Ens trobarem dos camins per pujar a l’ermita, un de més directe que fa més pujada i un altre que és més curt i la pujada no és tan intensa. Arribem a l’ermita de Sant Sadurní de Gallifa, situada dalt dels cingles de Sant Sadurní. La domus homònima està documentada des de l’any 939. La capella és preromànica del segle X mentre que l’absis és del final del segle XI. Durant el segle XIV va ser un priorat del monestir de Sant Pere de la Portella, al Berguedà. És un edifici de nau única, de planta trapezoïdal, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular més estret que la nau. Aquest està

decorat amb arcuacions i lesenes llombardes. Al seu costat hi ha un cos quadrat de dos pisos, afegit segurament durant el segle XII, que podria ser la base d’un campanar. El 1714 s’edificà la casa dels ermitans, adossada a la nau i actualment abandonada. El conjunt pertany a la masia de Sobregrau. En arribar a l’últim valor ens sorprenen les magnífiques vistes que contemplem des d’un mirador preciós. Descansem una mica i mengem. Ja tenim tots els valors: com que ja tenim les coordenades finals anem a cercar-lo. Per tornar al cotxe baixem de l’ermita i agafem el camí de l’esquerra. Tot el camí és ample i de baixada i podem aprofitar per visitar el dolmen del Gavatx, des d’on ja falta poc per arribar al cotxe. Avui hem fet una geocerca de cinc estrelles i la recompensa ha estat els tresors que hem descobert en tot el trajecte. Des d’aquí recomano aquesta geocerca ja que segur que gaudireu d’un dia meravellós. Aprofito per donar les gracies a MiVa, per la seva creació del geoamagatall. Espero que us hagi agradat i fins a la pròxima recerca.

12/13

tripa53.indd 13

12/09/2011 0:33:35


PUNT DE SORTIDA...

raids - curses - duatlons - pedalades - cròniques - esdeveniments

3 Valls 2011 s e L ta s re A e in ga Ro

24 de setembre

Al setembre arriba una nova edi3 ció de la Rogaine les Aresta . era terc Valls, ja anem a per la t Aquest any hem esta t amplian es zon es el mapa, buscant nov per poder disfrutar de l’orientació entre les valls d’Hostoles i d’en Bas. La prova es disputarà en mig de zones agrícoles, pra ts, boscos d’alzines en unes alçades com m. 950 preses entre els 350 i ls. - Equips de 2 a 5 persones amb - 6H o 12H d’orintació per aconi arribada a Sant Feliu de Pallero tida Sor s. fite 60 les amb ió de cronometratge amb Sportident. seguir la màxima puntuac per dormir la nit anterior. - Sistema dur a Terr de la ent. llam itua d’av a nda i entrega de premis després varies categories. - Zon alizar la inscripció. - Sopar de cloe form en o ar-h licit sol· uer, llog Hi ha la posibilitat de cursa. web: www.elsarro.cat Si voleu més informació visiteu el

10a Fira del llibre de Muntanya, 1 2 d´octubre La Fira del Llibre de Muntanya torna de nou, en la seva 10 a edició, a l’Esquirol. Aquesta desena edició vol ser, com les anteriors, un compendi de l’edició sobre el tema de la Muntanya, on prenguin el protagonisme les més importants editorials, llibreries i centres excursionistes especialitzats, tot oferint el millor de les publicacions relacionades amb el món de la muntanya en tots els seus aspectes. Paral·lelament, es faran presentacions de llibres, conferències i, tal com és habitual, tot un seguit d’activitats complementàries adreçades als visitants de totes les edats. Sens cap mena de dubte, arribar als deu anys d’existència és una fita important que demanava tenir algun tipus de ressò, i hem pensat que la millor manera de donar-l’hi era la convocatòria un concurs literari de relats breus sota el nom d’Històries de muntanya. La presentació d’aquesta iniciativa, que ens agradaria que es convertís també en una cita esperada de les properes edicions, tindrà lloc durant la Fira. La nostra Presidenta d’Honor per aquesta edició serà la Senyora Roser Quera i Simon, de la Llibreria Quera, que enguany ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat. Les conferències tindran com a temàtica central els boscos, aprofitant que la ONU ha declarat aquest 2011 “Any Internacional dels Boscos”.

www.firallibremuntanya.net natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 14

* l c *

14/15

12/09/2011 0:33:38

publi le


Triple astre amb llum atenuable Altres fabricants pretenen basar-se en solucions barates y ofereixen lents difusores. En canvi nosaltres obrim camins nous: hem desenvolupat un potenciòmetre que, a l’estar integrat en el compartiment de les piles, proporciona un òptim control de la lluminositat. El capsal de la llanterna pot girar 90 graus, i el nou disseny agrada fins i tot a aquells a qui els preocupa l’estètica. Una magnífica llanterna d’èxit.

REGULADOR DE LLUM

GIR 90º

CREANT NOUS MONS DE LLUM

Led: 3 x High End LED. Lumens: 60 lm*. Duració: 62 h**. Distància: 31 m*. Pes: 119 g

Una artista de la transformació amb moltes llums La petita llanterna frontal és una artista de la transformació: calen poques maniobres per a que la LED LENSER ® H4 passi de ser un frontal a una llanterna de butxaca de fàcil utilització. Amb l’ajuda del clip es pot fixar al cinturó i girar-se a la posició que vulguem. D’aquesta manera les mans sempre queden lliures, tant si s’utilitza com un frontal o com una llanterna de cinturó. El seu concepte de transformació la fa molt versàtil. La seva lleugeresa la fa especialment interessant per la qui practica footing. Led: 3 x High End LED. Lumens: 45 lm*. Duració: 15 h**. Distància: 20 m*. Pes: 85 g Corredor nocturn amb qualitat focal La petita llanterna frontal és una artista de la transformació: calen poques maniobres per a que la LED LENSER ® H4 passi de ser un frontal a una llanterna de butxaca de fàcil utilització. Amb l’ajuda del clip es pot fixar al cinturó i girar-se a la posició que vulguem. D’aquesta manera les mans sempre queden lliures, tant si s’utilitza com un frontal o com una llanterna de cinturó. El seu concepte de transformació la fa molt versàtil. La seva lleugeresa la fa especialment interessant per la qui practica footing.

LLUM DEL DARRERA

GIR 90º

FOCUS DE LLUM REGULABLE

Led: 1 x 0,5 w. Lumens: 26 lm*. Duració: 11 h**. Distància: 75 m*. Pes: 116 g

Estalviador amb equipament Premium Desprès de la H14, la H7 és un dels nostres frontals més lluminosos i potents. Amb la H7 es pot regular el flux lluminós sense etapes entre llum curta i llum llarga mitjançant la lent reflectora de l’ Avdanced Focus System. A més pot ajustar-se la lluminositat mitjançant el potenciòmetre de la caixa de les piles. Amb un senzill moviment es pot ajustar la intensitat lluminosa adequada evitant així l’enlluernament.

REGULADOR DE LLUM

H14 - 3 x piles AAA H14R - 3 x recarreglables AAA

GIR 90º

FOCUS DE LLUM REGULABLE

Led: 1 Alta Potencia. Lumens: 170 lm*. Duració: 54 h**. Distància: 180 m*. Pes: 117 g

Un gegant lluminós per a totes les situacions de la vida La LED LENSER ® H14 és una llanterna frontal amb una sorprenent intensitat llumínica i un concepte innovador. Durant el desenvolupament d’aquesta obra mestra de la innovació es varen prioritzar el rendiment i la flexibilitat. És enfocable i orientable sense etapes. Gràcies al seu sistema de fixació intel·ligent és possible treure el capsal de la llanterna de la cinta i portar-lo en el cinturó. Duu inclòs un suport universal que obre un ampli espectre de possibilitats d’utilització i de fixació. La Smart Light Techonolgy microcontrolada ofereix varis programes de llum amb diferents funcions. D’aquesta manera disposem de la llum adequada per a cada situació. Led: 1 Alta Potencia. Lumens: 210 lm*. Duració: 13 h**. Distància: 210 m*. Pes: 348 g

*Flux lluminós (lúmens) o màxima distancia d’il•luminació (metres) mesurats en la posició d’ajust més clara durant l’encesa i amb els acumuladors completament carregats. Es tracta de valors mitjans que poden variar +/15% en cada cas depenent del xip i els acumuladors. ** Duració mitjana de la il·luminació del nivell més baix fins al flux lluminós d’1 lumen. Tel: 913980470-75 Fax: 914501559-913116462 Distribuïdor Exclusiu per a Espanya Email: comercial@reiberco.es; admon-led@reiberco.es www.reiberco.es www.ledlenser.es

tripa53.indd 15 publi led lenser.indd 1

12/09/2011 17:11:31 0:33:38 08/09/2011


rutes en BTT

PEDALANT PEL COLLSACABRA Entre boscos i cingleres

COMARCA: OSONA

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 16

12/09/2011 0:33:41


www.naturaiaventura.cat

Afraus vertiginosos i cingleres inaccessibles, pinedes i alzinars barrejant llurs verds, congostos serpentejants i salts d’aigua pentinada, rouredes i fagedes d’imaginari, coves i balmes abrics de bandolers, senders emboscats i camins a tocar de l’abisme. Paisatges espectaculars on la història i la fantasia caminen de la mà. És el Collsacabra. L’indret on la natura explota amb espectacularitat i ens mostra amb grandiositat la seva bellesa en un munt de racons on pren cura fins i tot dels detalls més íntims: la llum que s’esmicola en les fines cortines d’aigua que davallen cingleres avall, les formes i els colors capritxosos de les penyes i agulles, els verds més lluents que pinzellen amb detalls d’artista les feréstegues obagues i els camins i els corriols que el bosc s’empassa per dur-nos a l’interior d’un món on la màgia s’escampa arreu.

16/17

tripa53.indd 17

12/09/2011 0:33:45


rutes en BTT

L

a sorprenent i espectacular orografia del Collsacabra –o del Cabrerès, segons triem entre el nom topogràfic que s’emprava per designar els territoris situats a llevant del coll Sacabra o collada del Bac, o el nom històric que designava les terres sotmeses als antics vescomtes de Cabrera– no ens deixarà indiferents. Ja el primer tram, que marxa de l’Esquirol i ens duu fins a Cantonigròs tot resseguint la riera de les Gorges, ens ho demostra. Tal com el seu nom ens indica, aquest juganer rierol forma en el seu curs una successió de gorgs i badines on l’aigua s’embassa després d’estimbar-se pels múltiples ressalts. Alguns dels tolls semblen tan profunds que han motivat que la imaginació popular creés fantasioses rondalles com la que explica la vegada que els pagesos dels masos de Campàs i de les Ententes, als afores de l’Esquirol, decidiren esbrinar la fondària de l’olla d’en Bertran, amb fama de ser la més profunda. Va succeir que, arribats vora l’aigua embassada carregats amb regnes i tirants units i amb una grossa pedra lligada a l’extrem, llençaren la improvisada sonda allà on creien que el toll era més pregon. Amb prou feines aconseguien aguantar l’invent que tibava fort i avall sense tocar fons encara que decidiren arribar-se als masos a cercar nous sogalls. Ho parlaven encara quan una veu gruixuda i tenebrosa provinent del fons de la gorga els sentencià: “Tira, Ententes. Tira Campàs. Que ni amb altres tantes no hi arribaràs.” Podeu imaginar com, cames ajudeu-me, fugiren els pagesos deixant anar regnes i tirants. A l’endemà, quan hi tornaren acompanyats de curiosos, restaren sorpresos en veure, perfectament col·locats vora l’aigua, bons i eixuts, els tirants i les regnes que creien enfonsats. Deixem Cantonigròs enrere i remuntem entre rouredes i fagedes la serra de Collsesviles, que vencem pel coll de Graus. A l’altra banda ens espera Rupit, un poble mil·lenari enfonsat al cor del Collsacabra i que ha sabut conservar un aire rústic que captiva des del primer moment. Cada racó

del poble té el seu caràcter, des de les restes de l’antic castell medieval fins a qualsevol dels carrers plens d’ombres, passant per l’emblemàtic pont Penjat construït l’ant 1945 sobre la riera. Marxem de les frondoses i obscures fagedes on els raigs del sol a dures penes travessaven la verda espessor i dibuixaven feixos rectilinis de llum viva que omplien de màgia el bosc, per recórrer la pista que davalla, al caire de l’abisme, fins al mas de l’Avenc, una magnífic casal renaixentista del segle XVI. És curiós veure com conviuen, a la façana central, sobre el portal adovellat i l’escut dels Avenc, dues finestres renaixentistes amb una de gòtica. En aquest tram les cingleres se’ns mostren vertiginoses i insondables, una barrera natural que ens separa de la resta del món. Més enllà el Ter recorre, trist i embassat, l’ampla fondalada. Vora els cingles, un xic més avall, s’alcen la quarantena de cases que formen el nucli

de Tavertet, també d’una bellesa inoblidable i declarat Bé d’Interès Cultural on s’alça l’església de Sant Cristòfol, d’origen romànic. El paisatge que ens envolta destaca per l’espectacularitat de les cingleres que en aquest tram prenen la forma d’una enorme proa damunt el pantà de Sau. Prenem l’antic camí de Cantonigròs que ens allunya dels penya-segats resseguint el torrent de Gorgàs, que creuem pel vell pont de Novelles, i que s’endinsa de nou en la verdosa frondositat del Collsacabra. Roures, tells, aurons, freixes de fulla gran i avellaners. I entre els arbres, amagant vergonyoses les seves pàl·lides flors, podem trobar precioses mates de satalies, violes, campanetes i veròniques. Un camí esquitxat de masos escampats que ens transporten als temps en què per aquest camí circulaven carros i carretes carregats de comerç i farines. Un camí vetllat per la Torre, una torre de vigilància del segle XIII construïda sobre un gran còdol a la

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 18

12/09/2011 0:33:47


www.naturaiaventura.cat

CENTRE BTT VALL DE SAU - COLLSACABRA L’encant de l’orografia i la gran diversitat de racons insòlits que componen la Vall de Sau i el Collsacabra han afavorit la creació d’un ampli ventall d’activitats per gaudir del turisme actiu. Cal destacar la creació del Centre BTT Vall de Sau-Collsacabra, que permet recórrer i descobrir la gran riquesa natural i paisatgística d’aquest territori. El Consorci per la Promoció Turística de la Vall de Sau-Collsacabra posa a la vostra disposició setze rutes i 244 quilòmetres senyalitzats per ajudar-vos a conèixer els paratges més emblemàtics i els singulars pobles de marcat caràcter medieval de la comarca. Hi ha dos centres d’acollida de BTT, el de Sau i el de Les Comes, des dels quals parteixen, rutes de tots els nivells, des d’itineraris curts i planers aptes per a tota la família fins a traçats exigents i de forts desnivells reservats per a aquells que disposen d’una bona capacitat física i unes habilitats tècniques considerables. Més informació: CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ TURÍSTICA DE LA VALL DE SAU COLLSACABRA www.saucollsacabra.cat Plaça Major, 6, 2a planta 08569 - Rupit i Pruit Tel: 938 522 839 saucollsacabra@diba.cat.

qual al segle XVII se li adjuntà el bell mas que ara l’acompanya. Atureu-vos a la creu de Managès i gaudiu de la meravellosa panoràmica que s’estén davant vostre, amb els puigs del Bac i de Montcalm encatifats de boscos. Més enllà la sotalada de Sant Julià de Cabrera esquitxada de nobles masies on destaca l’escarpada cinglera coronada pel santuari de la Mare de Déu de Cabrera que els dies de sol enlluerna en reflectir-se els raigs del sol a les ceràmiques que cobreixen el seu campanar. Un xic més enllà es distingeixen les restes de l’antic castell dels senyors de Cabrera. No menys espectaculars són les cingleres del Pla d’Aiats que s’allarguen cap a llevant a l’ombra del Puigsacalm. Immillorable és el teló de fons que formen els Pirineus on es distingeixen clarament els perfils del Puigmal, de la serra del Cadí i del Pedraforca. El darrer tram de la ruta, que ens duu de tornada a Santa Maria de Corcó des de Canto-

18/19

tripa53.indd 19

12/09/2011 0:33:52


rutes en BTT

natura i aventura setembre 2011

Santa Maria de Corcó, però que en fer-se petita fou traslladada, l’any 1743, al poble. Ràpidament l’església i l’esvelt campanar que la domina rebatejaren el poble.

Més informació: Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona www.diba.cat/turisme

FITXA

nigròs ressegueix un tram de l’antic camí ral que unia les poblacions de Vic i Olot. Aquest camí va ser durant mil·lennis la principal via de comunicació entre les comarques d’Osona i la Garrotxa, i en part també entre Barcelona i França. Deu el seu origen a la via Romana Francisca, que venia de França pel coll d’Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Falgars. A l’edat mitjana, quan per motius d’índole militar i per la incipient xarxa econòmica de mercats i fires, es reforçaren les comunicacions, aquesta via es recuperà i es convertí en el camí ral de Vic a Olot. La intensa activitat d’aquest camí, probablement un dels més transitats de Catalunya entre els segles XVI i XIX, propicià l’aparició d’una munió d’hostals, alguns dels quals afavoriren l’assentament dels visitants i l’aparició de nuclis de població: l’hostal de l’Esquirol, a mig aire del coster entre la Plana de Vic amb el Collsacabra; l’hostatgeria de l’Antoni Prat, conegut amb el sobrenom de Toni Gros (d’on es derivarà Cantonigròs), gairebé al cim de l’altiplà; o els Hostalets d’en Bas, just al peu de la famosa pujada del grau de Pruit. Si el Collsacabra i el Cabrerès han originat problemes toponímics en la seva designació, el mateix succeeix amb l’Esquirol i Santa Maria de Corcó. L’hostal de l’Esquirol donà lloc a l’assentament i l’aparició del poble, que li prengué el nom i fou conegut per l’Esquirol. Molt a prop, en una pairalia, s’alçava l’església (de la que ja s’en parla l’any 1239) que havia esdevingut parròquia dels llogarrencs i esdevingué també parròquia dels nouvinguts. Era l’església de

RUTA 04: DURADA: 4 H DISTÀNCIA: 35,16 KM DESNIVELL POSITIU: 1.439 M DIFICULTAT: DIFÍCIL

20/21

LOEFF tripa53.indd 20

12/09/2011 0:34:00


www.naturaiaventura.cat

MÉS VITALITAT

UNA ELASTICITAT SENSE LÍMITS! La tecnologia innovadora hotBOND prescindeix de costures convencionals i uneix les diferents parts dels culots de ciclisme punt per punt, soldant-les amb ultrasò. El resultat no es pot descriure – cal provar-ho. Els culots són súper elàstics i les seves costures no es noten ni molesten el més mínim. Disponibles per a home i per dona, en botigues especialitzades d’esport i ciclisme.

www.loeffler.at LOEFFL2011_Ins_hotBOND_210x280 HF_CATAL.indd 1 tripa53.indd 21

16.04.11 13:28 12/09/2011 0:34:01


fauna autòctona dels Països Catalans Fitxa 10

L’abellerol : el caçador més bell dels nostres cels Albert Beneït Rochés Agent rural Tornant d’aquestes boges vacances –meteorològicament parlant–, seguirem amb els animals voladors. No obstant això, ara tornarem a la “normalitat” d’aquests parlant del regne dels ocells. Si ho recordeu, en anteriors números hem parlat dels ocells rapinyaires com un dels animals més destacables en la seva caça. Tot i la seva espectacularitat, veureu com quan acabeu de llegir la fitxa del protagonista d’avui dubtareu força sobre quins ocells són millors caçadors, els rapinyaires i les seves preses “grans”, o els insectívors amb les seves preses petites, ràpides i, la majoria de vegades, gairebé invisibles. Parlem del Bell, amb majúscules, Abellerol. Bell, Bell, majúsculament Bell, l’Abellerol, Merops apiaster en llatí, rep el seu nom per la seva predilecció gastronòmica, les abelles, tot i que com veureu menja també altres tipus d’insectes. Repetiment bell perquè l’abellerol sembla haver rebut tota la inspiració en l’elecció i combinació del seu uniforme, del seu vestit i dels seus colors. L’abellerol és un ocell més que vistós que pot arribar a mesurar 30 cm de llarg, si hi incloem la cua. Pel que fa a la pigmentació, té el casc del cap de color marró amb

una forta i característica ratlla negra que creua els seus ulls. La seva gola és de color groc amb els flancs de color blanc, mentre que el seu pit juga amb les tonalitats blaves i verdoses. Les seves ales són marrons i verdes, amb la part final de les plomes de color blau un altre cop. Les plomes de la cua poden tenir diferents tonalitats blaves. Tota aquesta orgia de colors contrasta amb les seves potes grises i el seu bec llarg i negre, quelcom propi de molts ocells insectívors. Aquesta amalgama colorista, pura poesia

de la natura, amaga un dels caçadors més veloços de casa nostra. Un terror, si ho mirem des del punt de vista de les seves preses, els insectes com les vespes, els borinots, les libèl·lules i alguns petits escarabats: tots ells seran caçats en vol. I molt especialment des del punt de vista del seu plat preferit, les abelles, les quals també caça en vol evitant –molt àgilment– consumir el seu fibló. Es calcula que aproximadament pot arribar a consumir fins a 250 insectes al dia. És per això que els apicultors, els ramaders de la mel, els temen. No tant per la quantitat d’abelles que pot arribar a caçar, sinó perquè l’abellerol no fa distincions entre abelles obreres i l’abella reina. En el cas que un abellerol acabi caçant un abella reina condemna el seu eixam a l’orfandat i, per tant, aquest acaba desapareixent.

FOTO: William Kreijkes

L’abellerol és un ocell relativament fàcil de veure. Només cal que aneu a zones del medi natural on hi poden haver arnes i abellars i veureu com, en l’època que els abellerols romanen a casa nostra (del final de març al final de setembre), podreu veure grups d’abellerols esperant el seu moment en els fils de la llum i el telèfon o intentant caçar les seves preses. El seu cant, que fa quan vola, una mena de so semblant a “prruiik”, també us el delatarà. Li agraden les zones de secà, els marges dels rius i els boscos esclarissats, llocs on podrà trobar talussos terrosos o sorrencs on excavar el seu niu (fins a 2 m de profunditat!). Fotografia 1: detall del bell cromatisme de l’abellerol

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 22

12/09/2011 0:34:04


www.naturaiaventura.cat

Com altres ocells de la nostra fauna autòctona, l’abellerol torna a ser un ocell protegit per la nostra normativa. Recordeu la conveniència, i obligació, de respectar-lo. Quant a la reproducció, el mascle festeja la femella intentant-la conquistar, tot portant-li el resultat de la seva caça, insectes. Si resulta victoriós i la femella l’accepta com a progenitor, el resultat de tan costosa història d’amor serà aproximadament al maig, quan la femella pondrà entre 4 i 7 ous que aquesta covarà durant 3 setmanes. Només un mes després del naixement dels pollets, aquests ja començaran a volar convertint-se de nou en una nova generació “terrorífica” per al regne dels insectes voladors.

Fotografia 2: detall del bec propi dels insectívors

Aprofiteu ,doncs, el que queda d’estiu per anar a gaudir del vol d’un dels caçadors més indubtablement ben aconsellat pel seu estilista.

22/23

tripa53.indd 23

12/09/2011 0:34:06


TwoNav

Capítol 6: geocaching

La geocerca, geocaching en anglès, és una activitat a l’aire lliure que consisteix en amagar i trobar “tresors” mitjançant l’ajuda d’un GPS. Els tresors clàssics són contenidors tipus tupperware que jugadors de tot el món han amagat en diferents indrets i dels que han publicat la seva ubicació mitjançant les coordenades d’allà on es troben amagats. Dins el contenidor hi ha un llibre de visites –que testimonia la nostra troballa– i algunes andròmines per intercanviar. Actualment hi ha amagats més de 1.500.000 “tresors” repartits en més de 100 països. Des de la versió 2.2, TwoNav ens ofereix totes les eines necessàries per practicar la geocerca, des de la lectura dels arxius .gpx on s’emmagatzemen les coordenades, fins la generació de notes de camp que després podem compartir amb els amics en xarxa.

COM OBTENIR LES COORDENADES: Geocaching.com és la comunitat més important de geocercadors i on es troben catalogats la majoria de tresors d’arreu del món, encara que la majoria d’opcions han quedat reservades pels membres premium (aquells que paguen una quota de 30 $ anuals). Hi ha, però, altres comunitats com terracaching.com o opencaching.cat, on podem trobar la informació necessària per començar a cercar el nostre tresor sense haber de pagar cap quota. L’objectiu d’entrar en aquestes pàgines web és descarregar l’arxiu .gpx del tresor que volem cercar. En el nostre exemple hem anat a opencaching.com i hem triat Barcelona en la opció de cerca. Del llistat de tresors disponibles hem escollit “Holmes i el caso de la baraja dorada” i hem descarregat l’arxiu .gpx clicant a Download this geocache (figura 1). ENVIAR LES DADES AL GPS: La millor forma d’enviar les dades al nostre receptor on tenim instal·lat TwoNav és utilitzant el programa CompeGps Land, del que hem publicat a Natura i

Figura 1

Aventura un extens tutorial. Per aquells que no teniu el programa, CompeGps ens permet descarregar des de la seva pàgina web www.compegps.es una versió gratuïta amb la que en tenim prou per poder transferir les dades del nostre ordinador al GPS. Per fer-ho obrim l’arxiu .gpx amb CompeGps Land i des de l’Arbre de dades cliquem sobre l’arxiu amb el botó dret.

Del menú que ens apareix cliquem sobre la opció Enviar a, i triem, del llistat, el nostre dispositiu TwoNav (Sportiva, Aventura, Tablet, Pocket, Symbian, iPot, iPhone, iPad etc...)( figura 2). MENÚ GEOCACHING: Totes les eines que necessitem per practicar la geocerca estan centralitzades al menú Geocaching, al que podem

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 24

12/09/2011 0:34:11


www.naturaiaventura.cat

Figura 2

Figura 3

24/25

tripa53.indd 25

12/09/2011 0:34:14


TwoNav

accedir des del Menú Principal i després triant la opció Descobrir (figura 3).

cap a quin punt ens volem dirigir. Ho farem mitjançant la opció Navegar.

Ens apareixerà un menú amb les opcions de la geocerca: Navegar, General, Descripció, Pistes codificades, Associacions i Notes de camp (figura 4).

Un cop triat veurem que ja podem accedir a les altres opcions del menú: General ens descriu les característiques generals del tresor (nom, descripció etc...)

Figura 7

La configuració automàtica es pot configurar des del menú Configuració, opció Navegació i triem Alerta WPT.

Figura 4

El primer que ens caldrà és especificar

Figura 6

La darrera opció, Notes de Camp, ens permet, a més a més d’accedir a les notes d’altres usuaris, crear notes relacionades amb una cerca determinada (a l’apartat de comentaris). També podem marcar el tresor com Trobat o no.

A Descripció apareix l’explicació del tresor que anem a cercar (en el nostre cas ens hem de convertir en lectors i investigadors d’una novel·la de misteri...) i les indicacions i recomanacions que ens exposa aquell que va amagar el tresor. La opció Pistes codificades ens permet accedir, si finalment no trobéssim el tresor, a alguna pista més detallada sobre la seva localització.

Figura 5

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 26

Algunes vegades els tresors porten associats arxius de sons o d’imatges. Aquestes seran accessibles des de la opció Associacions. Els arxius associats es poden reproduir de forma manual, però el més interessant és que es reprodueixin de forma automàtica al entrar en un radi determinat del punt on ens dirigim.

Figura 8

26/27

12/09/2011 0:34:18


biblioteca

Novetats editorials

LLIBRES DE BOLETS

CONÈIXER ELS BOLETS Autor: Jaume Sañé Editorial: Cossetània Col·lecció: Conèixer, Sèrie Éssers vius , núm 3 Preu: 15,50 € Pàgines: 144 (totes en color) Un altre llibre de bolets? Sí, però aquest és diferent. Conèixer els bolets és la porta que et permetrà entrar al món dels bolets tocant de peus a terra, sense anar més enllà de la seva identificació, els seus valors culinaris i les seves curiositats. Et presentem una tria dels bolets més apreciats a la cuina, els més tòxics, els més curiosos, els més bonics… No saps què vol dir «estar tocat del bolet»? Doncs, aviat ho sabràs…

MUNTANYES DE LA COSTA DAURADA I DE LES TERRES DE L’EBRE 20 EXCURSIONS A PEU Autors: Antoni Cabré Puig Editorial: Cossetània Col·lecció: Azimut, núm 121 Preu: 14,80 € Pàgines: 132 (totes en color)

CONÈIXER ELS BOLETS Autor: Jaume Sañé Nombre de pàgines: 144 (totes en color) Nombre d’il·lustracions: 168 Preu: 15,50 euros

Aquest llibre us proposa un conjunt de vint itineraris per fer excursions caminant per les muntanyes que envolten la Costa Daurada. La present guia vol divulgar els encants d’aquest territori, les excursions més singulars i els indrets més característics, sense deixar de visitar cap dels racons més interessants de la zona. Les vint excursions es reparteixen geogràficament per gairebé totes les comarques que comprenen el rerepaís de la Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta.

GRAMÍNIES CONÈIXER-LES I DISTINGIR-LES Autora: Montserrat Mitjans Editorial: Cossetània Col·lecció: Physis , núm 3 Preu: 11,50 € Teniu a les mans un llibre insòlit que pretén obrirvos la porta a la descoberta de les herbes que omplen els prats de les muntanyes i els marges dels boscos, les vores dels camins, però també les esquerdes del paviment dels carrers i els sots dels arbres de les ciutats. Les gramínies són les plantes més nombroses de la Terra i les més cultivades per al consum humà i del bestiar. Omplen tot l’espai que poden i les trobes tant a la sorra de la platja com als cims més alts. Per això, aquest llibre, clar, ben estructurat i amb bones fotografies t’ajudarà, i molt, a saber saludar cada herba pel seu nom. Les gramínies! Sempre cap al final dels textos de botànica, sempre a l’inici de tot camí.

PRIMERA GUIA DEL BOLETAIRE Autor: Ramon Pascual Nombre de pàgines: 108 (totes en color) Nombre d’il·lustracions: 100 Preu: 12,80 euros

C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls Tel. 977 602 591 • Fax 977 614 357 www.cossetania.com www.cossetania.com/premsa/

tripa53.indd 27

12/09/2011 0:34:34


senderisme familiar

Cambrils Rutes ecoturĂ­stiques

COMARCA: BAIX CAMP

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 28

12/09/2011 0:34:39


www.naturaiaventura.cat

Mentre l’anar i venir de les onades acaricien la suau i blanca sorra de les seves platges, el Camp de Tarragona dormiteja a l’ombra de les serres de Llaberia, de l’Argentera i de Pradell, el Montsant, la Mussara i les muntanyes de Prades. Quan la calor referma beu aigua de les rieres que serpentegen per la plana i que duen , fresc i cristal·lí, el líquid sagrat que neix als vessants d’aquestes serralades; i als vespres, quan és el fred qui l’amoïna, corre a arrecerar-se sota la delicada catifa d’oliveres, ametllers i garrofers recargolats. És la nit, però, allò que més s’estima. Quan la remor de les onades l’acarona, la lluna es perfuma emmirallant-se al mar i el cel estén el seu immens llençol estrellat que només aquí s’escampa amb tanta grandiositat.

N

o és d’estrany ar que els sarraïns no volguessin marxar d’aquestes terres i que el Camp de Tarragona hagués de ser reconquerit una i altra vegada. Diuen que aquestes terres de suaus ondulacions i terrenys fèrtils tenia llavors una altra forma, més allargassada, i que els moros en saber-se vençuts i obligats a marxar cap al sud empaitats per l’exèrcit cristià, encarregaren a un gegant que vivia en una cova de la mola de Colldejou que deixés gravat per sempre en aquell preciós indret el seu emblema. El gegant va empentar les muntanyes i des d’aleshores el camp de Tarragona pren la forma d’una mitja lluna. Fos com fos, i arran de la repoblació, es va fundar al segle XII una vila sota la protecció reial. Així va néixer Cambrils, a pr oximadament a un quilòmetre de la costa per evitar els freqüents i ferotges a tacs

28/29

tripa53.indd 29

12/09/2011 0:34:48


senderisme familiar

dels pira tes. El poble va créixer entorn del castell, ja desa paregut, però que propicià l’a parició dels diferents termes o quadres que ara configuren el municipi. El temps i la història han motllura t un poble inspirador i a tractiu, on a part de les seves pla tges hi destaquen, en el centre històric, esquitxa t de pin torescs edificis del segle XVIII, el carrer Lloveres o la plaça del Setge, on es pot contemplar el portal del carrer Major i la Torre de la Presó o del Bou. Aquesta plaça commemora el setge i la traïció als quals foren sotmesos els cambrilencs durant la Guerra dels Segadors. A Cambrils s’hi a gruparen entre dos i tres mil voluntaris i milicians del Camp de Tar ra gona per plantar cara a les tropes reials que amb peces d’artilleria i més de 25.000 ho mes es dirigien ca p a Tarra gona. El setge va ser feroç, amb una pluja constant de bombes, que obligà els cambrilencs a ca pitular la rendició a canvi de salvar la vida. Però els felipistes faltaren a la seva paraula i quan els homes i les dones que defensaren Cambrils sortiren per una de les portes de la muralla, foren salva tgement massacra ts. Els dirigents de la defensa, Antoni d’Armengol, Carles Metrolà i Jacint Vilosa, foren penja ts d’una de les torres de la muralla.

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 30

12/09/2011 0:34:52


www.naturaiaventura.cat

El setge i la matança de Cambrils provocà un fort sentiment de revolta dels catalans contra les tropes reials de Felip IV i els esperonà per vèncer-les, setmanes més tard, a la batalla de Montjuïc. A tocar del portal del carrer Major un monument d’Enric Pladevall, “Estela Falç”, rendeix homenatge als defensors del 1640. L’ajuntament de Cambrils ha dissenyat una xarxa de rutes ecoturístiques que ens permeten recórrer a peu o amb bicicleta aquest bell municipi i descobrir els valors naturals i culturals que formen part del patrimoni de Cambrils. Us proposem un parell d’itineraris, ideals per passejar-hi tota la família.

SABIES QUE...? • la Generalitat ha atorgat a Cambrils el segell de Destinació de Turisme Familiar que garanteix que el municipi de Cambrils és una destinació especialitzada i adaptada a les necessitats de les famílies. • l’Ajuntament de Cambrils i el Patronat de Turisme de Cambrils han dissenyat una xarxa de recorreguts ecoturístics destinats als amants de fer turisme a peu o amb bicicleta que permeten descobrir la riquesa històrica, cultural i paisatgística d’aquest municipi?

Una de les opcions que proposem és a propar-se als jardins del Parc Samà, que ama ga t rere les muralles que l’envolten passa desa percebut per la majoria de via tgers. Aquest indret fou la residència dels marquesos de Marianao que en tornar de Cuba van voler reproduir en aquest recinte l’ambient tropical i e xòtic de l’illa. Encarregaren el projecte del jardí a Josep Fontserè i Mestres, que juntament amb el seu ajudant Antoni Gaudí ha vien construït la cascada del parc de la Ciutadella de Barcelona. Possible-

30/31

tripa53.indd 31

12/09/2011 0:34:58


senderisme familiar

ment per això en el Parc Samà no hi falta el llac i la cascada, i que possiblement són l’a tractiu principal dels jardins. En el llac hi ha tres illes, enllaçades per ponts fets de ciment imitant troncs de fusta. A l’illa principal s’alça una preciosa muntan yola amb un mirador al capdamunt i una cova al seu interior, utilitzada com a embarcador. El re cinte comprèn també un jardí botà nic amb espècies gairebé úniques a la Península . També disposa va d’un un zoo priva t que va desa parèixer durant la Gu erra Civil. Ara s’hi passegen paons que faran les delícies dels més menuts. Unes altres propostes per fer amb la mainada ens apropen al passat medieval de la contrada i als termes sobre els quals el senyor del castell de Cambrils tenia jurisdicció, i gestionava el seu repoblament i la seva organització. Ens referim a l’antic terme dels Tegells. Aquest terme comprenia una munió de masos disseminats que s’estenien per la plana. El centre d’aquest antic terme era el mas de Sant Rafel, o dels Tegells, estratègicament situat en una cruïlla de camins, el de les Francines i Riudecanyes i el de Vinyols a Mont-roig. Aquesta privilegiada situació l’obligà, però, a fortificar-se. Així descobrim un mas emmurallat, amb torres laterals amb merlets i matacans. Tot i que recentment s’han localitzat molt a prop les restes d’un molí medieval, es considera que els elements més antics del mas són del segle XVI. Tot i així la imatge que avui podem veure és fruit d’una important remodelació del segle XIX realitzada per la família d’indians Sivatte. L’edifici és de planta rectangular amb dues torres adossades dins d’una de les quals hi havia l’antiga capella. Des d’aquí neixen tres itineraris de diferents longituds ideals per fer amb nens i que ens descobriran, entre altres curiositats, l’espectacular i monumental pi dels Tegells.

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 32

NATURA

32/33

12/09/2011 0:43:45


www.naturaiaventura.cat

PROPOSTES ECOTURÍSTIQUES PER FER A PEU: Ruta1. El llegat dels Samà. Recorregut de 13,2 km en el qual hi esmerçarem unes 3 hores per completar-lo a peu, a pas tranquil per bons camins de terra i asfalt. La ruta ens atansa fins a alguns dels principals atractius que s’amaguen a l’interior del terme de Cambrils. L’excursió comença a la Font del Centenari i remunta la riera d’Alforja, fins a deixar enrere l’àmbit costaner, arribant al medi rural, on perdura l’explotació agrícola i encara hi podem trobar masos habitats i rastres dels antics camins que permetien comunicar Cambrils amb els pobles veïns. Ruta 2. Pels límits de l’antic terme dels Tegells. Recorregut d’11,15 km que es pot recórrer en unes 3 hores. Aquesta excursió comença al mas dels Tegells i dibuixa sobre el mapa una mena de papallona amb les ales obertes, on el cos representa el mas i el perfil de les ales els camins. El mas dels Tegells representava el centre d’un antic terme i fou annexat al municipi de Cambrils. Al llarg del recorregut trobarem fites de l’antic terme dels Tegells i creuarem diversos barrancs amb les vores cobertes per una vegetació espessa d’alzines i pins, on es refugien molts ocells i petits animalons. Caminarem entre conreus d’hortalisses, tarongers i mandariners, garrofers, avellaners, ametllers i sobretot d’oliveres. Ruta 3. Passejada a redós dels Tegells. Proposem 3 excursions curtetes que parteixen i retornen al mas dels Tegells: El Pi dels Tegells. Recorregut molt fàcil, de tan sols 1 km de distància, i molt adient per fer-lo amb nens petits. Es passa a tocar de la inabastable soca d’aquest pi monumental. La fita de terme del camí de Riudecanyes. Recorregut d’aproximadament 2,5 km que ens portarà per antics camins gairebé en desús, a veure aquesta fita, l’escut original de la qual és exposat a la Torre de l’Ermita de Cambrils i del qual, sembla ser, pren l’origen l’actual escut de Cambrils. Recs i basses de l’horta cambrilenca. Recorregut de 3 km el traçat del qual va a cavall dels termes de Cambrils i Montbrió, just en el punt de contacte amb el barranc de Segura, on encara queden parades de conreu amb garrofers i oliveres centenàries, antigues sèquies que venien de les mines subterrànies i basses de diverses formes i mides que donen vida a aquest indret.

NATURA 08-2011:Layout 2

5/9/11

13:03

Page 1

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410 Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014 Aresta On-Line: www.aresta.com

tripa53.indd 33

12/09/2011 0:43:54


alta muntanya

EL PIC ALT DE JUCLAR Un cim pels romàntics

ANDORRA: PARRÒQUIA D’ENCAMP

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 34

12/09/2011 0:43:59


www.naturaiaventura.cat

Juclar és l’atractiu nom d’un indret bellíssim situat a la part més alta de l’andorrana vall d’Incles, prop dels llacs de Juclar –els més grans del país pirinenc– i d’altres pics esquerps i amagats, sovint poc visitats i sempre solitaris. Ascensió cent per cent recomanable que no presenta grans dificultats, llevat d’algun pas de cresta no gaire problemàtic.

34/35

tripa53.indd 35

12/09/2011 0:44:04


alta muntanya

E

ls pics de Juclar formen part d’un indret captivador i encara poc visitat, amagat entre cims sovint més alts i coneguts. No obstant això, la muntanya que ens pertoca en aquest article és singular i pertany a aquell grup exclusiu que tant ens agrada a alguns: muntanyes que a vegades no tenen nom, que sovint no les visita cap alpinista... que a vegades no surten ni als mapes... potser és aquest el motiu que ens porta a l’encontre d’aquestes muntanyes que només nosaltres fem importants. La cresta de Juclar és llarga i està formada per diverses puntes i cims. Només he visitat aquest indret una vegada i he pujat un cop al pic alt de Juclar, i em va agradar molt. Us el recomano de tot cor. ACCÉS I PUNT D’INICI: Carretera general que travessa el Principat d’Andorra per la vall principal. Una mica abans d’arribar a Soldeu, a mà esquerra veurem una gran vall. Es tracta de la vall d’Incles. És important destacar les esplèndides vistes sobre el pic de Juclar. Cal seguir l’estreta pista asfaltada i endinsar-se per aquesta magnífica vall fins a l’aparcament que hi ha al final d’aquesta (1.840 m), punt d’inici d’aquesta ascensió.

L’APROXIMACIÓ: És molt fàcil i no gaire llarga. S’ha de seguir el marcat i ample camí que ens portarà a l’Estany Primer de Juclar (2.310 m) (1 h 15 min aprox.), que és el llac més gran

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 36

12/09/2011 0:44:14


www.naturaiaventura.cat

CA TÈ C N I NY A F I TX A L DE JU A N I F : DEL ALÈPOCA E. RETS I IM D R S B T U N T DE OC SEGU AT:PEN IIo /IIIo SI LT U C I F DI DE ASSOS RI.. GUNS P TA. MOLT AE N A 3 H I S E LA CR DE 2 H 50 M T. 2 H DE : S N I E HORA R L’APA RCAM 5 H S E DES D A. TOTAL UNE STA L’A RNÈS, RE D C A TORN L: SI FEM LA TASCONS I S A N I U R G E MAT ORDINO, AL TONS.

S S C CASC, LA RGUES, BA S ESCALADA L EO BAGUES AFIA:: PIRIN , DESNIVEL GR GEL BIBLIO , DE CA RLES S E IL C FÁ ). (2009

d’Andorra. Les vistes són impressionants. Molt a prop d’aquest llac hi ha el refugi de Juclar. L’ITINERARI: Una vegada situats a la vora sud de l’Estany Primer de Juclar (2.310 m) –no cal arribar al refugi del mateix nom– ens dirigirem generalment en sentit oest/nordoest, a través d’un senderó estret i poc marcat, que, des d’un bon principi ens donarà una idea de com poc visitat i freqüentat que és aquest cim. El terreny és força dret i el senderó està senyalitzat amb algunes fites que no hem de perdre mai de vista. Ens enlairem ràpidament per un terreny d’herba i matolls alts, guanyant força metres de desnivell. Finalment guanyem un indret força més planer. Les vistes sobre l’Estany Primer de Juclar són magnífiques i impressionants. No obstant això, tot i que el camí gairebé ni es veu (o no existeix), a partir d’aquí l’itinerari és bastant més evident, ja que la cresta de Juclar queda davant nostre. El cim principal és a la part central de la retallada cresta. Cal destacar que durant l’ascensió efectuada per nosaltres el 31 d’agost de 2008, vàrem senyalitzar gairebé tot l’itinerari amb fites. Ara, almenys, la ruta a seguir es veu una mica més. Ens apropem a la cresta i tot seguit iniciem

36/37

tripa53.indd 37

12/09/2011 0:44:20


alta muntanya

una llarga diagonal ascendent d’esquerra a dreta, a través d’un terreny herbat amb força pendent, seguint un sender molt estret i indicat amb fites. Cal anar amb molta cura amb aquesta travessa, ja que sota els nostres peus hi ha l’Estany Primer. D’aquesta manera ens situem un centenar de metres de desnivell sota la cresta de Juclar. D’aquesta cresta sobresurten diverses puntes secundàries i cims altius. El nostre objectiu és el cim més alt, així com el cim que hi ha una mica més a la dreta. Ens trobem sota el pic Alt de Juclar, el cim més alt dins de territori andorrà. Un corredor força dret ens portarà fins a aquest cim. Pugem directes, a través d’aquest dret corredor d’herba de 40º/45º i una mica aeri fins que guanyem la cresta de Juclar. A continuació, girarem a la dreta i seguirem l’estreta cresta (Iº/IIº) fins al punt culminant de la cresta, l’aeri pic Alt de Juclar (2.620 m) (1 h 15 min des del llac). Vistes impressionants vers totes les direccions. L’objectiu següent és molt a prop, i és situat

al nordest. És tracta del pic Alt del Juclar Oriental. Tenim dues opcions. La primera és seguir per la cresta, tot i que al principi és delicat i la desgrimpada de 15 o 20 metres supera el IIIº. Corda i assegurament imprescindibles!!!! Atès que el patí que hi ha sota és impressionant. La segona opció és més senzilla però és també una mica exposada. Es tracta de desgrimpar un tros del corredor i tot seguit efectuar una travessa fins a situar-nos sota el segon cim. Tot seguit, només ens quedarà grimpar un tram d’herba i alguns blocs força aeris i grans (IIº) fins al cim del pic Alt de Juclar Oriental (2.579 m). Vistes impressionants!! DESCENS: A través del mateix itinerari. Molta atenció al primer tram. TEXT I FOTOGRAFIES: CARLES GEL

27.08.11.1/2p gina NATURA 28/8/11 09:57 P gina 1 C

natura i aventura setembre 2011

tripa53.indd 38

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

38/39

12/09/2011 0:44:27


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

www.naturaiaventura.cat

tripa53.indd 39

12/09/2011 0:44:27


SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT Per què subscriure’m-hi?

* *

Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!

* *

Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.

Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.

Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.

Tot això per només

20€ l’any! Com subscriure’m-hi?

A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; Avda. de Roma, 152 entl-1ª. 08011, Barcelona.

tripa53.indd 40

12/09/2011 0:44:30


DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA

Natura i Avenptutreau, . a pro

+

BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT

ALLOTJAMENTS

HÍPIQUES

GUIES DE MUNTANYA

VOLS EN GLOBUS

PARCS ALS ARBRES

VISITES GUIADES

ADVOCATS

CAIAC

40/41

tripa53.indd 41

12/09/2011 0:44:34


LA GUIA DEL

turisme actiu

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ

EL BAIX CAMP

EL MONTSIÀ

CAMPMANY

MONTBRIÓ DEL CAMP

SANTA BÀRBARA

TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com

ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com

L’ALT PENEDÈS LAVERN (SUBIRATS)

HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com

EL BAIX EBRE

SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA

EL PERELLÓ

HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com

DELTEBRE

RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162

HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es

BERGUEDÀ VILAFRANCA DEL PENEDÈS

BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com

L’ANOIA

GÒSOL

ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol, s/n. Mòb.: 636564310 www.molidegosol.com

EL BRUC

RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com

SALDES

HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com

HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports I el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Gaudirà de les Vies Verdes amb bicicleta o a peu. Excursions 4x4 pel DELTA I ELS PORTS Winsurf a les platjes del Parc i tota mena de activitats nautiques. Tel. 977719017 - diego@hoteldiego.com www.hotelrestaurantdiego.com

LA SELVA ARBÚCIES

RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es

VALLÈS ORIENTAL SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com

ORIENTAL

tripa53.indd 42

12/09/2011 0:44:37


tapesNiA53.indd 43

07/09/2011 12:23:23


tapesNiA53.indd 44

07/09/2011 12:23:10

Natura i Aventura 53  

Revista d'activitats a l'aire lliure per Catalunya i Andorra.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you