curs de fotografia
la màxima possible: a la fotografia de paisatge. Per aconseguir que la nitidesa arribi des dels arbres propers fins a les serralades a l’altra banda de la vall necessitarem molta profunditat de camp. O sigui, una obertura de com a mínim f:10, res de zoom i fer la foto el més lluny possible. Si un objectiu pot enfocar a qualsevol distància, llavors es diu que pot enfocar a l’infinit. La distància focal és un concepte bastant complex perquè depèn de càlculs matemàtics sobre les característiques òptiques de l’objectiu. A Internet hi ha taules numèriques amb les distàncies
natura i aventura gener 2011
tripa46.indd 26
focals de les càmeres i els objectius més habituals. Però per poder-ne fer cinc cèntims, direm que la distància focal és la distància mínima i màxima amb la qual podrem obtenir una imatge nítida. Això té a veure amb la profunditat de camp, però no és el mateix. La profunditat de camp variarà, però sempre es trobarà dins de la distància focal de l’objectiu. Aquesta distància es marca normalment amb un marge de distàncies: 25 mm - 10 m, 10 cm - 50 m... Però el més normal és que tots els objectius puguin enfocar a l’infinit: 2,5 cm - ∞, 2 m - ∞...
Ara que tenim una introducció per la profunditat de camp, podrem practicar-la. Agafa quelcom que puguis fotografiar a diferents distàncies: un gerro, un ninot, un amic que hagis enganyat per fer de model... El que sigui. Hem de practicar diferents configuracions: enfocar més a prop, més lluny, amb més obertura, amb menys, amb més zoom i amb menys. Combineu-les, proveu diferents resultats i poseu en pràctica el que aneu veient sobre la profunditat de camp. Recordeu que no hi ha pitjor foto que la que no es fa. Fins a la pròxima! FOTOS: MERCEDES LÓPEZ CALVO
26/27
11/01/2011 10:30:11