Page 1


www.naturaiaventura.cat

41

JULIOL - AGOST 2010

BARRANC DE LES ANELLES

Imatge de portada: Un dels preciosos ràpels del gorg de les Anelles.

Sospirs de llums i ombres

EL VOL DEL “XATO”

Ascens al cim de la Cogulla L’ETNA (3.342m)

El gegant de Sicília

ANY V. NÚM. 41 JULIOL-AGOST 2010

tapesNiA40.indd 1

20/07/2010 12:37:04

TIRADA: 15.000 EXEMPLARS

CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez

Edició: Jaume Guillot

Correcció: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot

Col·laboradors: Carles Gel Marc Gavaldà Biel Ràfols Juan Carlos Borrego Alfonso Egea Tòfol Jordà Núria Pedrola Laura Samsó J.L.Haro Albert Beneït

Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

Natura i Aventura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006

editorial Quan l’any 1996, al Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana celebrat a Ripoll, l’historiador de l’excursionisme Francesc Roma i Casanovas va presentar una comunicació amb el títol És mort, l’Excursionisme?, sentencià el declivi de l’excursionisme tradicional. L’estudiós constatava com l’emergent vessant esportiu relegava l’excursionisme cultural i cisntífic que fins aleshores era símbol d’identitat i refugi de catalanitat a l’ostracisme. Va encertar. Amb el pas dels anys hem presenciat com els canvis de costums, tècnics i socials han hissat la bandera de la superació personal i la consecució i recol·lecció de rècords convidant-nos a viure a una velocitat que converteix en fugaç i efímer tot allò que s’aconsegueix i que ens envolta. Ens hem deixat arrossegar pel corrent i hem deixat en mans dels polítics allò que l’excursionisme tradicional s’encarregava de defensar quan no hi havia altres àmbits de resistència: la llengua, la cultura o la ciència catalana. Ara, en relació a la publicació de la sentència del tribunal Constitucional de l’Estatut de Catalunya que representa una regressió dels drets lingüístics de la nostra llengua i una vulneració dels drets del poble de Catalunya; davant d’aquest clar atac al respecte a la decisió d’autogovern d’un poble i a la seva dignitat; ara que han fracassat aquells en qui confiàvem les nostres decisions; l’excursionisme apareix de nou com a expressió militant de catalanisme, d’amor i coneixement del país, de defensa de la llengua i la cultura. Aprofitem-ho.

L’equip de NATURA I AVENTURA

Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03 tripa41.indd 3

22/07/2010 2:08:36


Sumari

06 28

rutes a peu 06

El vol del “Xato”

boscos i arbres singulars 12

Ullastres i avellaners

plantes medicinals 13

La caputxina

curses d’orientació 14

Tècnica, cròniques, dubtes, entrevistes...

CompeGPS Land 18

Els tracks

geocerca 22

Tresors al Vallès Occidental

tècnica i seguretat 24

L’eqip personal de barrancs

descens d’engorjats 28

El gorg de les Anelles

món sostenible 32

El malson gasífer

rutes d’arreu 34

L’Etna

calendari 39 34

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 4

Esdeveniments, curses...

directori 42

Planifica les teves sortides

04/05 22/07/2010 2:09:02


tripa41.indd 5

22/07/2010 2:09:06


rutes a peu

EL VOL DEL “XATO”,

L’AVIÓ RUS QUE DEFENSAVA ELS CELS DE LA REPÚBLICA. Una ascensió aèria al cim de la Cogulla (1.063 m)

COMARCA: PRIORAT

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 6

22/07/2010 2:09:47


www.naturaiaventura.cat

Quan els rebels van aconseguir l’objectiu d’alçar-se contra el govern de la República, la majoria dels comandaments militars dels exèrcits de Terra i Aire es van passar al bàndol dels revoltats. Si bé els sindicats, alguns oficials i una part dels cossos lleials al govern van poder aturar el cop a terra, la majoria de les esquadres aèries van caure del costat rebel, i van deixar el govern de la República sense aviació. Immediatament es va iniciar una cursa entre els dos combatents per la supremacia dels cels, cursa en la qual sempre van tenir avantatge els nacionals, reforçats tothora per la potent aviació alemanya i els estols de Mussolini. La República només va poder afrontar el repte tirant de compres d’aparells francesos i, sobretot, soviètics. A manca d’efectius, la cursa va ser desigual i mai la República no va disposar del mateix poder que els seus enemics. Tanmateix va ser una pugna digna, portada a terme per un personal esperonat per la motivació de qui té al costat l’alè de la llibertat.

06/07 tripa41.indd 7

22/07/2010 2:10:10


rutes a peu

L

a matinada no finia, encara. Un fred terrible havia dipositat una capa de glaç sobre el terra, les teulades i les fulles dels pins, ruixant d’una blancor inesperada aquells primers dies de desembre. El Tres Patitos, el “Xato”, que pilotava en Sapiña, es reservava del fred a l’hangar, batent en aquelles hores on el rellotge enerva els tic-tacs lentament, les hèlixs. Sota les ales el mecànic auscultava les vibracions del motor, escalfant-lo, provant les seves enrabiades per quan li toqués dibuixar tirabuixons per enfocar un Savoia o fugir dels Messerschmitt. La pressió dels manòmetres de l’oli i els indicadors de temperatura eren correctes, i es va llepar els llavis de satisfacció. Va, nen, estàs punt, va dir-li al seu avió acariciant el fuselatge. La porta de l’hangar va deixar un rectangle d’ombres xineses i el pilot va caminar amb passos de gegant, les ordres gravades a la ment i el cansament de tants dies de combat en forma de bosses sota els ulls. El mecànic va accionar els comandaments de la carlinga i li va somriure, com cada matinada, un bon dia dolç que el pilot corresponia picant-li l’ullet. —L’acceleració és la correcta. Que tingui un bon vol, tinent —va dir el mecànic estirant dels guarniments de subjecció del pilot. —Gràcies, Josep. Heu solucionat el problema del corrector d’altura? —Sí, tinent —va contestar. En Laureà Sapiña va pujar a l’avió i l’ajudant del mecànic, que havia estat omplint el dipòsit de combustible, va desendollar la mànega i va apartar el vehicle que facilitava la ignició del motor. Les comportes de l’hangar es van obrir i el Tres Patitos va sortir a l’alba de cel enteranyinat per lliscar cap a la pista d’enlairament, on altres Polikarpov I-15 esperaven amb el motor engegat. En Laureà va esbufegar. El seu coll era un sac de gemecs que grinyolava com l’engranatge oxidat d’una sínia abandonada. D’una llambregada va escanejar la fotografia que portava enganxada a la carlinga: una dona asseguda en una butaca passava el braç sobre una nena que tot just havia començat a caminar. I com cada matí, abans de prendre velocitat a la pista, hi va lliscar els dits enguantats després de mullar-los

amb un petó. Guanyar la guerra semblava ja impossible, cavil·lava, però perdre-la era una utopia, com no sentir-se un home orgullós de defensar una causa justa. Aquell matí la seva missió no era diferent de la dels dies anteriors. L’esquadrilla de caça del camp dels Monjos prestava servei al front de l’Ebre escortant els bombarders Natatxa. Fins i tot hi havia dies que es traslladaven a aeròdroms de la zona de Llevant, des dels quals fustigaven les trinxeres d’Extremadura per enredar l’enemic, fent-lo pensar que disposaven de més esquadrilles de caça.

I a punta d’alba els “xatos” van solcar els cels de Catalunya per enèsima vegada, per escombrar amb bales i piruetes les posicions enemigues, on el va sorprendre una avaria en ple vol. Confús, el tinent va comprovar que el Tres Patitos perdia alçada, i no va tenir altre remei que retirar-se del front. Cada minut que transcorria es feia evident que el “Xato” no arribaria als Monjos. Sense guanyar altitud era impossible salvar les muntanyes del Priorat i de Prades, i va optar per realitzar un aterratge d’emergència a Cabacés, en un camp inclinat.

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 8

22/07/2010 2:10:33


www.naturaiaventura.cat

Il·lès malgrat la maniobra arriscada, el retorn a la base fou una epopeia. Camins gelats fins al poble, i un llarg periple per les carreteres de Catalunya on s’hi amuntegaven divisions i divisions a punt d’entrar en combat. A l’hora de sopar va obrir la porta de la cantina, cansadíssim, per a dirigir-se al seu mecànic, que el creia abatut i mort. —Ho sento, Josep, he trencat el Tres Patitos que amb tanta delicadesa cuidaves —i en un flaix el tinent va fer-li cinc cèntims de l’aventura. —Deixi’m una parell de dies i el torno a la

base —va saltar el mecànic en un acte en el qual l’oficial hi va veure un cert paternalisme vers la màquina. —No t’hi capfiquis. No paga la pena. En Josep no va afluixar i durant els següents minuts va entrevistar-se amb els comandaments de la base, els quals, conscients de la manca d’aparells, van creure oportú realitzar el viatge. Després d’una breu conversa una secció de mecànica es va desplaçar a Cabacés per mirar de recuperar l’aparell. Una altra epopeia fins arribar al camp d’aterratge forçat.

Tot i que a primera vista el “Xato” semblava bastant sencer, l’avió no podia rodar bé en prendre terra en un terreny tan desigual. Tot i així, els mecànics van començar a treballarhi de nit, però l’imminent avanç de les tropes rebels van obligar-los a desistir. En Josep no ho volia, reclamava més temps, però els carrabiners no li ho aconsellaven. Cada cop se sentien més propers els esclats de les bombes i, malgrat l’obstinació del mecànic, l’aparell no podia ser recuperat per manca de temps. —L’hem d’incendiar, Josep.

08/09 tripa41.indd 9

22/07/2010 2:10:55


rutes a peu

POLIKARPOV I-15

LA RUTA PAS A PAS FITXA

ÈPOCA: TOT L’ANY. Evitar els dies més calorosos de l’estiu DURADA: 5 hores i escaig TIPUS ITINERARI: LINIAL DESNIVELL: 753 M RECORREGUT: 17,8 KM DIFICULTAT: MITJANA OBSERVACIONS: es pot escurçar l’ascensió pujant el cotxe fins a l’ermita de la Foia.

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NT EL P LÀNO URA.CAT L, EL TRAC RESS K I LA ENYA

El Polikarpov I-15 “Chaika” (gavina) fou un dels darrers caces biplans construïts, realitzant el primer vol el 1933. El reduït tamany i la potència del motor donaren al I-15 una alta maniobrabilitat i altes prestacions (360 km/h). Les ales eren de fusta i tela, mentre que el fusellatge era de tub d’acer excepte el morro que era de xapa. Els primers I-15 arribaren a Cartagena a l’octubre de 1936, i se’ls batejà amb el sobrenom “Chato” per la forma del carenat del motor. Era notablement superior a la resta d’avions de l’exèrcit sublevat fins l’aparició dels Messerschmitt alemanys. Des de 1937 fins al final de la Guerra, es fabricaren 237 “Chatos” en territori republicà, entre els que figura el CA111 “Tres Patitos”, fabricat a Vilafranca.

Sortirem des de l’ermita de Sant Joan de Cabacés (1) per agafar el camí de la seva esquerra que ens catapulta cap als afores, on caldrà prendre la pista cap a l’ermita de la Foia tot passant pel costat de la Covassa (2). Un cop a la Foia (3), amb àrea recreativa, hem de seguir en direcció NE per una pista fressada. En arribar a la Punta del Bep (4) seguirem la pista de l’esquerra, més estreta que ens duu al Portell del Planassot (5) per, després ja entre cinglots, antiplans i capçaleres de torrents, caminar per un seguit de corriols careners. Hem d’estar sempre atents a les marques grogues i fites dels camins del Priorat fins al Portell del Rosalí (6), on hi ha una cruïlla d’aquests camins. Abans, però, refusarem tot corriol que no sigui carener, ja que ens allunyaríem de l’objectiu de fer la Cogulla (7), un cim situat després d’una última pujadeta no gaire forta. La tornada la farem desfent el camí d’anada fins l’ermita de la Foia, on prendrem el camí que, passant pel costat de l’ermita de Sant Roc i l’aljub del mateix nom, ens duu de nou a Cabacés.

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 10

22/07/2010 2:11:10


www.naturaiaventura.cat

El mecànic va mirar el seu ajudant com un capellà mira un nen brètol que s’ha pixat a la pila baptismal. —Mai! —va cridar. —Josep, aquest aparell ha estat dissenyat per combatre el feixisme. Si el deixem aquí, ara que està gairebé recuperat, l’obligarem a fer-se un traïdor. I oi que això no és el que vols? El camió va deixar enrere les cases de Cabacés. Era negra nit. I una negra fumera ascendia per sobre un incendi que transformava el Tres Patitos en una acumulació de ferralla torçada. El Josep va eixugar-se les llàgrimes amb la punta dels dits. Sobre la falda hi havia un tros de tela que s’havia endut del “Xato” juntament amb algunes peces de valor, com tres metralladores, alguns instruments de bord, les dues magnetos, les dues rodes del tren d’aterratge... A la tela hi havia una inscripció: CA-111, el número de sèrie del Polikarpov. Els tres uns. Els tres aneguets. TEXT: JUAN CARLOS BORREGO

10/11 tripa41.indd 11

22/07/2010 2:11:17


arbres i boscos singulars

FITXA 18

Ullastres i avellaners:

els agricultors del bosc mediterrani. Hem estat durant gairebé dos anys parlant dels arbres més representatius dels Països Catalans, en especial dels que trobem a Catalunya, i si bé és cert que no hem parlat de la totalitat dels nostres arbres, creiem que sí hem parlat dels més nombrosos o destacables. Esperem que no us haguem decebut perquè tampoc hem pretès en cap moment ser una guia o bíblia de la vegetació catalana. Per aquesta tasca ja existeixen molts bons llibres. Nosaltres només hem intentat ser una primera aproximació al tema. En aquesta última entrega hem pensat que seria interessant parlar de dues espècies molt arrelades al nostre entorn i, sobretot, a la nostra cultura i societat. Dues espècies bàsiques pel nostre clima i bosc mediterrani que, a més, són conreades en les seves “versions agrícoles”. Parlem de l’avellaner i l’ullastre. El primer, l’avellaner o Corylus avellana, de la família de les betulàcies, és un arbre sobradament conegut per vosaltres gràcies al seu fruit, l’avellana, i especialment pels catalans de la província de Tarragona, que tant en reivindiquen el conreu. De la seva faceta feréstega direm que és un arbre caducifoli que arriba fins als 6-7 m d’alçada i que, excepte conreat, és de port arbustiu. Presenta una escorça llisa de color gris amb les seves característiques branques i brots plens de pèls. L’avellaner “salvatge” viu a l’estatge montà i en zones humides i fondalades de la terra baixa. És per això que és força rar trobarlo al País Valencià i a les Illes Balears. Les fulles, de verd intens, tenen forma de cor i acaben en punta; el seu marge és doblement dentat. També aquestes disposen de pèls. De la seva coneguda i reconeguda fruita, l’avellana, direm que és una núcula. Després de la floració de gener a març, fructifica entre finals d’agost i principis de setembre. Es tracta d’un arbre monoic (flors d’ambdós sexes en el mateix exemplar). El segon arbre d’avui és l’ullastre, Olea europaea var. Sylvestris, i de la família de les oleàcies, i com bé heu sospitat molts de vosaltres pel seu nom científic, sí, és l’olivera silvestre. Com podíem oblidarnos de l’arbre que potser més ens identifica als nord-mediterranis! Repetim, l’ullastre és l’olivera silvestre i és més petit que la seva versió conreada. Aquest arbre de fusta dura i apreciada en ebenisteria viu en màquies litorals i agrada dels llocs assolellats. Les seves

branques oposades i espinoses també el delaten. Les fulles són molt similars a les de l’olivera comuna. De flors blanques, aquestes disposen quatre pètals i són de mida petita, com a màxim d’1 cm, agrupades en erectes raïms. De la mateixa manera que en l’olivera “domèstica”, el seu fruit és l’oliva que s’ennegreix quan madura. Alerta! Les olives de l’ullastre no són comestibles.

Tanquem aquí, doncs, aquesta secció amb aquests dos representants tan propers a la terra treballada, a aquella que ens dóna de menjar (recordeu que no mengem de les nostres feines sinó del que ens dóna la terra). Així hem volgut acabar amb les fitxes de vegetació de Catalunya, que esperem que us hagin ajudat a conèixer més el nostre entorn i us ajudin a gaudir una mica més dels passejos pels nostres estimats boscos.

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 12

22/07/2010 2:11:25


plantes medicinals

LA CAPUTXINA:

un bon desinfectant

Anna Parra anna@naturaiaventura.cat

(Tropaeolum majus)

Fitxa 30

En el número d’aquest mes us volem parlar de la caputxina, una planta d’atractives flors i molt utilitzada en horts i jardins per l’espectacularitat que la caracteritza.

DESCRIPCIÓ: Planta originària del Perú, però com hem dit abans, avui en dia es cultiva en horts i jardins. Creix en forma trepadora. Les fulles són quasi rodones, les flors en forma de trompeta poden ser d’una gamma de colors molt vius que van des del groc fins al vermell. El fruit està format per tres glòbuls, cada un amb una llavor. Es recol·lecta a l’estiu.

BENEFICIS: Ús intern: Refredats: La planta en infusió s’utilitza per ajudar a curar el refredat nassal i bronquial i per prevenir les infeccions bacterianes.

Comestibles: Les fulles són riques en vitamina C i poden ser consumides en forma d’amanida en petites quantitats.

Ús extern: Bellesa del cabell:

Lesions:

S’utilitza com a estimulant del cuir cabellut; sol ser un component molt freqüent en preparats per combatre l’alopècia.

La planta aplicada en cataplasma serveix per tractar contusions i traumatismes, cicatritzar i desinfectar ferides lleus.

CONTRAINDICACIONS Utilitzada per via interna i en grans dosis pot produir irritació de l’estómac. No és recomanable si es pateix d’hipertiroïdisme.

FARMACIOLA NATURAL: No creiem que sigui una planta imprescindible en la nostra farmaciola, ja que n’hi ha moltes més que tenen aquestes propietats. Però sempre va bé saber reconèixer-la i si durant una excursió ens fem alguna ferida ens la podríem aplicar en forma de cataplasma.

12/13 tripa41.indd 13

22/07/2010 2:11:30


curses d’orientació

per Biel Ràfols, campió d’Espanya 2010 bielrp@naturaiaventura.cat

a

ic n c è T

T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari El 6 de juny va tenir lloc a Rasos de Peguera el Campionat de Catalunya d’Ultrallarga Distància. Aquesta modalitat consisteix a realitzar un circuit de durada doble del que és habitual. Això afavoreix que hi hagi multitud de trams llargs, ja que el sistema electrònic de cronometratge només permet 30 fites. El tram analitzat consisteix en el parcial de la fita tres a la quatre. La sortida havia estat en massa (tothom alhora), i per arribar a la fita tres hi havia hagut una selecció física, ja que es feien 200 m de desnivell en poc més de 500 m de distància. Un cop allà, calia decidir com encarar el tram següent. Ruta vermella, MARC SERRALLONGA (10:05): El guanyador de la cursa va optar per sortir de la fita tres en direcció oest i “seguint la corba de nivell”, per anar a buscar el camí que es troba a la mateixa alçada de la fita i seguir aquest camí fent volta i agafar el trencall que portarà a atacar la fita pel bosc blanc des de la part superior. Ruta verda, MARÇAL SERRALLONGA (9:49): Com que s’havia sortit en massa, en Marçal va veure com en Marc sortia de la fita. No obstant això, ell va optar per anar perdent alçada (tenint la referència del Marc), creuar els dos camins per anar a buscar el tercer camí, anar fins al revolt per desviar-se muntanya avall pel corriolet i atacar la fita des de sota a través del verd. Ruta blava, EDUARD GARCIA (11:12): En l’inici d’aquesta ruta, es va perdent encara més alçada que en la ruta verda, fins a sortir a la zona groga (zona oberta). Un cop allà, agafar el camí que baixa pel tàlveg i acabar atacant la fita des de la zona groga i pujant per l’esperó verd (amb vegetació). Conclusió: Pel que queda reflectit en els temps, la ruta verda és la més ràpida. Comparant la ruta vermella i la verda, sembla que no val la pena donar tota la volta pel camí i evitar els 25 m de desnivell que hi ha en l’atac final de la ruta verda. Comparant-la amb la blava, veiem que la desviació i el desnivell d’aquesta ruta no surt a compte. No obstant això, tenint en compte que es tracta d’una cursa de dues hores, agafant per exemple la ruta vermella (en lloc de la verda) t’estalvies un desnivell que pot passar factura al final de la cursa. A més a més, cal consultar menys vegades el mapa ja que seguir el camí no té dificultat. Per tant, podríem concloure que si volem fer el millor parcial en aquest tram hauríem d’agafar l’elecció del mig (verda), però podríem agafar la vermella, si valorem altres aspectes de la cursa.

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 14

14/15 22/07/2010 2:11:42


www.naturaiaventura.cat

Inaugurat el Circuit Permanent de Montjuïc

EL CONSELL

Dimecres 16 de juny, amb la participació de 175 corredors, es va inaugurar el Circuit Permanent d’Orientació de Montjuïc amb una cursa nocturna Impulsat per l’Institut Barcelona Esports i el Club d’Orientació Catalunya, el Circuit Permanent d’Orientació de Montjuïc consta de 20 fites i ha estat dissenyat amb tres objectius. Un d’educatiu, que permet la descoberta dels diferents aspectes de la muntanya a les escoles a través del mapa (història, vegetació, geografia, els parcs...). Un vessant més lúdic, que estaria pensat per a famílies i turistes, en què la idea és passejar pels diferents indrets de Montjuïc (castell, Anella Olímpica, Jardí Botànic...). I finalment hi ha l’aspecte més esportiu, els destinataris del qual són gent que pretén fer el recorregut d’una manera més ràpida, buscant els controls com a objectiu en si mateix. Per aconseguir el mapa, gratuït, només cal dirigir-se a les Piscines Picornell, el Castell de Montjuïc, la Font Màgica, l’Estadi Olímpic o el funicular. El recorregut es pot començar des de qualsevol punt del mapa i acabar on li convingui a l’usuari. I la gràcia, paradoxalment, és “perdre’s” per Montjuïc!

Assegurar el primer control Moltes vegades volem iniciar la cursa molt ràpid per tal de guanyar temps. És incorrecte, ja que en la primera fita l’únic que podem fer és perdre temps. La recomanació és d’assegurar la primera fita (anar lent i per una ruta segura, per exemple un camí), per tal d’agafar confiança i veure quin és el criteri que ha agafat el cartògraf per dibuixar el mapa. Quan la farem servir? Sempre, excepte quan no sigui la primera vegada que correm en aquell mapa i ja tinguem interioritzat el criteri cartogràfic.

tripa41.indd 15

22/07/2010 2:11:54


curses d’orientació

ta s i v tre

L’enLluís

Ferrer,

nou vegades campió d’Espanya de relleus, 2001-2008 i 2010 Quan i com vas començar a fer orientació? Per allà l’any 1992, en una cursa organitzada per la Universitat de Topografia, a Vista Rica (Collserola). Hi vaig anar vestit de trekking, amb motxilla, entrepà i cantimplora. No sabia on em posava... M’agrada l’orientació perquè... Corres, penses, intentes solucionar els “problemes” que el traçador et planteja, tens una recompensa a cada fita i et sents lliure de córrer per on tu vulguis. El fet de córrer per territoris desconeguts sempre és enriquidor. Però canviaria: De l’esport en si, poca cosa: un bon terreny de joc, una bona cartografia i un traçat adient poden satisfer qualsevol orientador. Així doncs, canviaria molts terrenys de joc, molts cartògrafs i molts traçats, però entenc que això forma part de l’aprenentatge: som un esport relativament jove i encara estem lluny de com es treballa a altres països. L’orientació és... Competició d’alt nivell, esport, activitat física, lleure, trobada familiar, passejada... Dependrà de cadascú i dels seus objectius que l’orientació sigui una cosa o una altra. Com et veu la gent que et coneix i sap que fas orientació? Em veuen com un individu que li agrada perdre’s per la muntanya i el bosc..., però no saben que el que intento fer és exactament tot el contrari. Si no fessis orientació faries... Uf..., estaria del tot perdut! Segurament, però, faria el mateix que he fet durant tots aquests anys com a complement de l’orientació: BTT, muntanya, córrer... La qüestió és no parar quiet! Si em busqueu, em podeu trobar a... A qualsevol indret, fent qualsevol activitat física al medi natural..., però sempre amb un mapa a la mà. Què fas quan no tens ni idea d’on ets? Penso. Et deixem fer una petició a la Federació. Què demanaries? Que potenciessin les organitzacions a terrenys tècnicament interessants i que no es busqués el benefici econòmic dels clubs, sinó millorar el nivell dels seus corredors. Quina cursa recomanaries als nostres lectors? Pels fanàtics, el Jukola (a Finlàndia), mare de totes les curses de relleus. Pels avançats, qualsevol competició de 4 o 5 dies a algun país on l’orientació sigui un esport “normal”. Pels debutants, alguna de més a prop; qualsevol cursa dels Prepirineus cap amunt. Ets l’entrenador de l’anomenada “generació oreneta” (de fer els entrenaments al parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona). Com et sents veient que els teus deixebles estan guanyant ja títols importants? Molt feliç i molt agraït. Tot i que ara ja no sóc el seu entrenador, es veu que cada passa que s’ha fet ha servit per alguna cosa. De les deu últimes edicions del campionat d’Espanya de relleus, tu has participat en nou i les has guanyat totes (sent l’orientador amb més victòries en els relleus). Quin creus que ha estat el secret de tants triomfs? Primer, planificar la temporada per arribar en bones condicions als campionats d’Espanya i poder entrar al primer equip de Catalunya. Segon, la motivació; sempre que corro per Catalunya, la motivació, però es troba ràpid. I tercer, i més important, tenir set excel·lents companys d’equip durant aquests deu anys. Es diu que “l’orientació està en deute amb tu” perquè vas quedar a escassos segons de passar a la final del mundial 2006, és així? Sí que és cert que a vegades et quedes a les portes del teu objectiu; a vegades per demèrits teus i a vegades per manca de sort. Però el que està clar és que sóc jo qui està en deute amb l’orientació, no pas a l’inrevés. He provat diversos esports a la meva vida i cap m’ha omplert tant com aquest. L’orientació seguirà gaudint de la teva presència o et decantaràs per les curses de fons? Se’m fa difícil pensar en una temporada sense córrer orientació. La gràcia de l’orientació és que sempre pots córrer a la categoria que et convingui per edat i nivell. Suposo que en algun moment m’hauré de passar a una altra categoria, però seguiré orientant-me. Segur!

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 16

22/07/2010 2:12:06


www.naturaiaventura.cat

FOTOGRAFIA: Àngel Pi

16/17 tripa41.indd 17

22/07/2010 2:12:18


CompeGPS Land

Capítol 8: Els tracks

Per entendre bé allò que el mot anglès track vol representar, hauríem de traduir-lo com a petja o traça. Tant el track que emmagatzema el GPS al llarg d’una excursió o aquell que dibuixem directament en el nostre ordinador amb CompeGPS Land són arxius que memoritzen, de forma ordenada en el temps, una sèrie de punts i permeten representar, de forma gràfica, el recorregut practicat o planejat. Obviant la importància dels punts de pas, explicat en capítols anteriors, el track és sense cap mena de dubte la dada principal enregistrada en el nostre receptor GPS i és també una de les característiques més utilitzades en treballar amb CompeGPS Land. Això és perquè un track descarregat del GPS o dibuixat ens permet representar l’itinerari sobre el mapa, desar-lo per compartir-lo o utilitzar-lo, més endavant, a mode de fil d’Ariadna perquè ens guiï fins al destí desitjat. CompeGPS Land ens permet, a més a més, editar els tracks desitjats i modificar-los per afegir-hi o treure-hi punts, separar-los en subtracks, unir-los, animar-los o compartir-los mitjançant la utilitat CompeGPS Track Server.

DESCARREGAR I VISUALITZAR UN TRACK GRAVAT AL GPS: Si desitgem visualitzar de forma gràfica i sobre un mapa l’itinerari d’una excursió que hem realitzat i que hem memoritzat al nostre receptor GPS necessitarem, primer de tot, descarregar-lo al nostre ordinador. Hem de tenir en compte també que la memòria disponible en el GPS és limitada, i cal descarregar i desar els tracks en el nostre ordinador per tal que, en esborrar-los del GPS per alliberar espai, no els perdem. CompeGPS Land ens permet descarregar el track des de qualsevol dispositiu GPS. Per fer-ho, un cop endollat el GPS a l’ordinador, triarem, al menú Comunicacions, l’opció Descarregar track del

Figura 1

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 18

22/07/2010 2:12:21


www.naturaiaventura.cat

GPS. Si el nostre receptor és el TwoNav Aventura, l’Sportiva o l’Evadeo simplement farem doble clic sobre el nom de l’arxiu de track des de la carpeta del receptor de la finestra Arbre. En qualsevol de les dues opcions el track apareixerà centrat a la pantalla (figura 1). Utilitzant el menú Mapes podem carregar un mapa de la zona que ens permetrà identificar el recorregut i treballar el track amb més comoditat. Per guardar el track en el nostre ordinador podem clicar amb el botó dret sobre el track i triar l’opció Guardar Track com..., que ens permet triar el nom de l’arxiu i la carpeta de destí. CompeGPS Land ens permet visualitzar el track degradat en una escala de colors per tal de representar de forma gràfica alguna característica del recorregut, com la velocitat, l’altura, etc. Podem veure totes les opcions de degradat al menú Tracks, a l’opció Degradar el color del track (figura 2). PROPIETATS DEL TRACK: Si cliquem sobre el track amb el botó dret se’ns desplegarà un menú on podem triar l’opció Propietats del track. A la finestra Propietats que ens apareix veurem una sèrie de pestanyes que ens permeten personalitzar el track. Tots els camps editables són aquells que van acompanyats de la icona en forma de llapis. De les diverses pestanyes que hi ha en destaquem Veure, Distàncies i Altures (figura 3). Veure ens permet variar el tipus, gruix i color de la línia que representa el track. Distàncies ens informa de les diverses distàncies recorregudes. La distància projectada ens mostra la distància en projecció horitzontal, és a dir, sense tenir en compte les altures. En canvi, la distància amb altures sí que té en compte els desnivells i la podem considerar la distància real recorreguda. A la pestanya Altures s’especifiquen totes les dades relacionades amb les altures i els desnivells de l’itinerari: les Altures màxima i mínima; les Altures dels punts de sortida i d’arribada; el Guany (la diferència entre el punt més alt del recorregut i el punt de sortida); el Desnivell màxim (la diferència entre el punt més alt i el més baix); l’Ascens acumulat (suma de tots els trams de pujada).

Figura 2

Figura 3

Figura 4

18/19 tripa41.indd 19

22/07/2010 2:12:25


CompeGPS Land

CREACIÓ MANUAL D’UN NOU TRACK: Aquesta és una de les utilitats més apreciades pels aficionats al GPS, ja que ens brinda la possibilitat de planificar el nostre recorregut a casa i dibuixar-lo directament sobre el mapa digital. Després podrem bolcar-lo al GPS i, durant l’excursió, disposar d’una bona referència que ens indiqui, en cas de dubte, el camí a seguir. Per crear un nou track cal carregar prèviament el mapa digital de la zona. Al capítol 3, “Treballant amb mapes”, publicat a Natura i Aventura núm. 36, explicàvem com fer-ho i com aconseguir els mapes digitals. Un cop carregat el mapa triem l’opció Crear i Editar un nou track al menú Tracks (figura 4). Un missatge ens recorda que per afegir punts al track cal pitjar la tecla control i clicar amb el botó dret del ratolí sobre el punt del mapa desitjat. Un rere l’altre anem afegint punts seguint els camins per on volem passar (figura 5). CompeGPS Land va enllaçant amb una línia els diferents punts que anem marcant (les característiques d’aquesta línia les podrem canviar a les propietats del track). Si ens fixem en el marc superior de la finestra de l’editor veurem que ens apareixen una sèrie d’icones. Aquestes icones ens permeten, entre d’altres funcions, tancar l’editor, inserir punts intermedis, afegir-ne de nous o eliminar punts del track (figura 6). No ens hem d’oblidar de desar el track un cop finalitzada la seva edició.

Figura 6

AFEGIR LES ALTURES AL TRACK CREAT: Potser ens interessa definir les altures dels diferents punts del track per tal de conèixer el desnivell de l’itinerari que acabem de planificar. CompeGPS Land disposa d’una utilitat que ens permetrà calcular l’altura de cada un dels punts del track. Per fer-ho necessitem, però, carregar el mapa relleu de la zona. Ho fem triant, del menú Mapes, l’opció Descarregar d’Internet un Relleu per aquesta zona. Cliquem a Descarregar i desem el relleu, un cop finalitzada la descàrrega, a la carpeta que desitgem (figura 7). Un cop descarregat un relleu, per obrir-lo en qualsevol moment ho farem com si d’un mapa qualsevol es tractés. Per afegir les al-

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 20

Figura 5

Figura 7

Figura 8

20/21 22/07/2010 2:12:31


www.naturaiaventura.cat

tures als punts del track hi clicarem a sobre amb el botó dret del ratolí i triarem l’opció Eines, Calcular l’alçada del terra per cada punt. Si al menú Track cliquem sobre l’opció Veure Gràfica a peu de pàgina obrirem la finestra amb el perfil altimètric del nostre recorregut (figura 8). ENVIAR EL TRACK AL GPS: Si el nostre receptor és el TwoNav Aventura, l’Sportiva o l’Evadeo, si no tenim el track obert l’haurem d’obrir (menú Track, opció Obrir Track o la combinació de tecles d’accés ràpid Ctrl+T) i, a la finestra Arbre, arrossegar l’arxiu a la carpeta Track del dispositiu. Si disposem d’un altre tipus de receptor haurem de triar l’opció Enviar Track al GPS del menú Comunicacions o, a l’arbre de dades, clicar amb el botó dret sobre la ruta i al menú triar Enviar a i després Enviar Track al GPS.

tripa41.indd 21

22/07/2010 2:12:40


geocerca

Tresors al Vallès Occidental Alfonso Egea (Sonsoyo) Normalment quan sortim a la muntanya a buscar tresors en trobem entre 1 i 5 si hem planificat bé la ruta. L’itinerari que us proposem aquest mes, però, ens regalarà una agradable sorpresa: passejant pels verals de Sabadell tindrem la possibilitat de cercar, en un itinerari d’uns 12 km, la trentena de tresors que s’hi amaguen. Ens referim a la sèrie SBDRING, creada per Bat62 i El bat petit, a qui des d’aquí agraïm la tasca d’amagar 29 tresors, amb tanta varietat i enginy. Aquesta aventura és ideal per fer-la amb els més petits de la casa; s’ho passaran pipa cercant tresors. Durant la ruta també ens trobarem amb els tresors: - Togores, amagat per TrainXP. - Cap colobra per aquí?, amagat per okekarito. - La Salut – Sabadell, amagat per Guanacos Team. La ruta comença al santuari de la Salut, erigit a la serra de Sant Iscle. La devoció popular del santuari ve tant per la bella imatge de santa Maria que estotja com per la devoció que li professen els sabadellencs i els fidels d’altres indrets que la visiten al llarg de l’any amb confiança filial. L’origen del santuari de la Salut es remunta a principis del segle XIV. El poblat romà de vora la via Imperial (camí de Roma a l’actual Cadis) sobrevivia a l’edat mitjana i venerava els germans màrtirs Iscle i Victòria en una petita ermita. Durant els segles XVI i XVII, les guerres i pestes commovien els pobles. També Sabadell va patir aquestes calamitats, i en aquelles circumstàncies va girar la vista vers el lloc sant. I l’ermita va servir de morberia, és a dir, com a lloc d’observació i quarantena dels presumptes atacats del mal. Després de més de tres-cents anys de culte al Senyor a l’ermita dels sants Iscle i Victòria, conta la tradició que un dia l’ermità va anar a buscar aigua al torrent de Canyomeras, com feia de costum. Aquell dia, però, va succeir que entre les bardisses va trobar una petita imatge de la Verge Maria amb l’infant Jesús

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 22

als braços. La va col·locar devotament en un costat de l’ermita, i allà va ser originàriament objecte de culte. Més endavant, a causa del creixement de la devoció a la Mare de Déu i de les repetides visites dels fidels, els sants màrtirs van cedir el lloc central a la petita imatge. Des del segle XVII ja es coneix amb el nom d’ermita de la Mare de Déu de la Font de la Salut. És per aquest motiu que la devoció al santuari es deu no tant a la imatge,

que també és venerada, sinó a l’advocació de la Mare de Déu. L’any 1882 es va inaugurar l’actual temple, que substitueix la petita ermita deteriorada pel pas dels anys. Posteriorment, amb l’ajuda de molts devots es va construir el campanar i el cambril de la Mare de Déu. El juliol del 1936 va ser incendiat i destruït, i només en van quedar les quatre parets. Tres anys més tard, es va iniciar la reconstrucció amb gran entusiasme, i el santuari es va anar embellint fins arribar a l’estat actual. El dia més im-

portant de la història del santuari va ser el 19 d’octubre del 1947, festa de la Coronació Canònica de la Imatge per concessió del Papa Pius XII. Va ser una diada que es va recordar durant molts anys. Sortim del pàrquing i anem al sender que va cap a la serra de Sant Iscle. No cal caminar gaire per trobar el primer tresor. Hi ha contenidors de diferents grandàries per poder fer intercanvi; és una bona idea ja que la sèrie inclou moltes cerques. A cada contenidor hi ha una pista per poder trobar l’últim tresor, que és un misteri. Dóna una sensació especial trobar a cada 300 o 400 metres un tresor, i anima a anar a buscar el següent. També hi ha diversitat de camuflatges: en la cerca número 4, ens ha costat una mica trobar l’amagatall, però al final ho hem aconseguit. Malauradament, però, el contenidor ja no hi era; sort que el company Kansalator venia preparat per reposar alguns tresors, per si estaven d e s a pareguts.

L’ i d e a l o la utopia és que el manteniment es faci entre tots els

22/23 22/07/2010 2:13:02


www.naturaiaventura.cat

geocercadors, ja que tots participem en aquest meravellós joc i hem de pensar en la següent persona que vindrà, i com m’ha dit un company que ha fet el manteniment d’un dels meus tresors “avui per a tu, demà per a mi”. Després de realitzar la quarta cerca prenem la desviació a la dreta en direcció al següent objectiu. És sorprenent el paisatge que estem admirant al costat de Sabadell; jo ni m’imaginava aquests camins, que ens fan gaudir d’un gran dia, i amb bona companyia, parlant de la geocerca i altres temes d’interès. El nostre primer tresor extra és el de Togores. L’ermita de la Mare de Déu de Togores (o senzillament de Togores) va ser bastida damunt les restes d’una vella construcció romana. Té l’absis vuitavat que dóna a llevant; pel cantó de migdia està unida a la masia per un arc. La masia, que ja existia al segle XIV, conserva el portal adovellat, de punt rodó. Modernament ha estat restaurada i ampliada.

tripa41.indd 23

Bé, continuem aquesta magnífica ruta que ens fa arribar al torrent de Colobrers. Aquí la cobertura no és gaire exacta i algun tresor ens costa una mica més de trobar. El nostre segon extra és el tresor Cap colobra per aquí?. Ens és més complicat de trobar per la mala cobertura del GPS. El torrent ens ha agradat força; passar pels ponts i veure els cingles és sens dubte la millor part de la ruta. Pujant del torrent ens venia una oloreta de carxofes, carn a la brasa... Tots nosaltres portàvem entrepans, però, després de mirarnos, decidim que és millor fer una paradeta per posar-nos les botes, i després continuar amb la sèrie. Al final la parada no és curta, sinó que s’allarga més de dues hores, fins que decidim continuar la ruta. Hem de passar pel riu i continuar cap avall. Seguim trobant tresors. Comencem a sentir música; ens trobem una àrea recreativa on es realitza una petita celebració que no ens fa cap enveja, ja que nosaltres encara estem tips del dinar. Rebem una trucada que és dels Bat62, que estan fent el manteniment de la

sèrie, i com que es troben a prop quedem i xerrem una mica. Ens donen una pista molt bona d’un tresor, ja que s’està fent fosc i està ben camuflat. Sempre és una alegria trobarse amb companys. Continuem el nostre trajecte, ja que falta poc per tenir totes les pistes per aconseguir les coordenades del tresor final. Cal fer una petita pujada i trobar-lo, que gràcies a la pista que ens han donat no ens costa gaire. Ara ja no falta gaire i es fa de nit. Són les conseqüències d’un bon àpat i d’una bona conversació. Continuem trobant tresors, i disposem de totes les pistes per cercar el tresor final. La sorpresa és que està de camí cap al cotxe; el troba la meva neboda. Tot seguit ens acomiadem del nostre amic Kansalator, que ell té un camí llarg, ja que viu a Castelló. Fer aquesta ruta ens ha deixat un bon sabor de boca i de cerques. És una ruta molt recomanable que permet conèixer paratges de Sabadell, com poden ser els boscos i el torrent. Volem felicitar els creadors de la sèrie per fer-nos gaudir d’un gran dia.

22/07/2010 2:13:11


tècnica i seguretat

El descens de barrancs (I) EQUIP OBLIGATORI PERSONAL

Joan Lluís Haro

Tècnic Esportiu en Descens de Barrancs i Instructor de Barrancs de l’ ECAM.

Laura Samsó Instructora de Barrancs de l’ ECAM

El descens de barrancs és una activitat que en els darrers anys ha experimentat un augment considerable de practicants. D’altra banda podem afirmar que es tracta d’un esport amb entitat pròpia amb la seva tècnica i material específic i que es troba en constant evolució. L’activitat del descens de barrancs no és estacional, tot i que molta gent l’acostuma a associar més amb el sol i l’estiu. El descens de barrancs s’ha diversificat molt: gent que busca descendir grans verticals, gent que busca com més aigua millor, gent que gaudeix observant les formacions geològiques fruit del treball de l’aigua i degustantne els seus estrets, gent que busca condicions hivernals, gent que vol córrer... De fet es tracta de no perdre el seny i de continuar gaudint d’aquest esport de forma segura. D’altra banda, tot i que el barranc en si ja té moltes variables inherents que no podem controlar, és aconsellable acotar-ne les que depenen de nosaltres mateixos amb una bona tècnica i el material apropiat.

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 24

22/07/2010 2:13:18


www.naturaiaventura.cat

És necessari revisar l’estat de tot el material després de cada ús i canviar-lo en cas de deteriorament o consultar en cas de dubte amb els especialistes. Casc homologat: es tracta de cascs homologats per a escalada (homologacions UIAA/ CE) i dissenyats per a impactes verticals. Ens protegeixen d’impactes de roques o altres en progressar pel barranc i en els accessos i retorns. És comú veure cascs de caiac però no estan certificats per a l’activitat del descens de barrancs. Estan dissenyats per a impactes laterals. Vestit de neoprè: el neoprè confereix propietats d’aïllament tèrmic, dota la persona de certa flotabilitat i al mateix temps evita frecs i talls a la pell. El vestit pot estar format per una o dues peces (jaqueta i peto). Recomanem aquesta darrera opció. N’hi ha de diversos grossors i, segons la persona i el tipus de barranc a descendir, els de 3,5 mm i 7 mm serien els més recomanats. Escarpins: poden ser de neoprè (grossors de 3 mm i de 5 mm i amb capa de titani) o de material de caiac. És important que la sola dels escarpins presenti un dibuix rugós, evitarà el desplaçament excessiu del peu dins la bota i, per tant, els frecs indesitjats i dolorosos. El neoprè de vegades pot estar premsat mantenint les propietats aïllants originals o pot portar una capa de titani, que permet tenir millors propietats tèrmiques amb menys grossor. L’activitat de barrancs s’ha especialitzat tant que ara mateix hi ha la tendència a vestir-se per capes. És habitual veure practicants amb roba de caiac: jaqueta i material interior tèr-

mic (samarreta, pantalons i escarpins) que es posen sota del neoprè. Pel que fa a la jaqueta de caiac, ha estat tota una revolució de concepte. Permet flexibilitat i moviment total, cosa que el neoprè entorpia i fins i tot podia generar dolors als braços. Quant al material tèrmic de caiac recomanat per anar sota del neoprè us presentem 3 peces: samarreta, pantalons i escarpins. El material forma una pel•lícula d’aigua calenta amb la pell, per la qual cosa en aigües a temperatura baixa notarem la sensació de fredor però no el fred en si. És prim, actua com una peça de neoprè de 2 mm tèrmicament i no suposa un gruix excessiu a remarcar ni entorpeix els moviments ja normals. La part inferior (pantalons) és ideal combinar-la amb el neoprè, i la part superior (samarreta curta o llarga) pot combinar-se, segons el gust del

practicant, amb la samarreta tèrmica habitual d’elastà. D’altra banda, cal tenir cura ja que es tracta d’un material més delicat però de molta més flexibilitat que el neoprè. Què obtenim? Poder combinar el neoprè i les peces de caiac per tal que el mil•limetrat del conjunt de neoprè sigui inferior i per tant guanyem en mobilitat sense perdre cap qualitat. Nota: el neoprè no deixa transpirar la pell, motiu pel qual és recomanable no dur-lo en les aproximacions i en els retorns dels barrancs. Per a tal efecte usarem roba lleugera i tèrmica que podrem guardar en una bossa o pot estanc. Caldrà avaluar el cas en baixes temperatures (possibilitat d’hipotèrmia); factors com la mala circulació de la sang o el poc pes fan que les persones siguin més propenses a tenir-ne

24/25 tripa41.indd 25

22/07/2010 2:13:28


tècnica i seguretat

en casos de baixes temperatures. Guants: eviten la sensació de fred (sobretot en barrancs molt aquàtics), els frecs (cremades) i els talls, que poden donar-se en el moment de rapelar, o el clàssic desgast als dits que produeix l’aigua barrejada amb la calç. N’hi ha de diversos tipus i mil·limetrat (cas del neoprè). Generalment es classifiquen segons si el barranc és sec o aquàtic tenint en compte les seves propietats tèrmiques i abrasives, però també depèn una mica de la preferència del practicant, tot i que el més recomanable és el següent: de pell (curts o llargs) per a descensos secs, i de neoprè per a barrancs aquàtics. Arnès: caldrà usar els arnesos específicament dissenyats per al descens de barrancs, ja que estan fabricats amb materials i fibres resistents al desgast de l’aigua, a l’abrasió de la roca. D’igual forma, el seu disseny està adaptat a l’activitat; comprovareu que el punt d’ancoratge d’aquests arnesos està més elevat que en un d’escalada o un d’espeleologia, amb la qual cosa es guanya en estabilitat i en control en el moment de rapelar. Nota: els arnesos d’espeleologia tenen el punt de gravetat més baix, així, en ràpels volats o amb molta aigua el practicant pot quedar en posició invertida. Descensor: es poden trobar descensors de diferents formes que ofereixen diverses funcionalitats, amb els seus avantatges i inconvenients. Aquests tracten de resoldre problemes com el temut nus d’oreneta. Ofereixen més punts de frenada per tal de controlar millor la tècnica de ràpel, diverses formes de gestionar el ràpel en simple i/o en doble, etc. El més utilitzat és el vuit clàssic per la seva

versatilitat. Un altre tipus de descensor bastant usat, a part del vuit, és el piranha Baga d’ ancoratge: es tracta de la línia de vida del barranquista composta per una baga doble (normalment se’n recomana una de llarga i una de més curta) i un punt d’unió a l’arnès a través d’un maillon. Caldrà revisar l’estat del maillon (oxidació, rosca) i els cosits de les bagues. Al mercat és possible trobar el producte acabat i homologat. És recomanable no fer-nosles nosaltres mateixos si no sabem com es fan, ja que l’acció pot tenir conseqüències fatals. Cada extrem de la baga porta un mosquetó associat (veure Nota). Aquests seran asimètrics, recomanable amb rosca de seguretat (cal avaluar —important veure Nota—) i no semiautomàtics. Nota: els de rosca de seguretat eviten obertures de lleva incontrolades. (Important: vigilar a no enroscar-los excessivament —amb tensió o per temperatura poden quedar-se travats— i/o vigilar que la rosca no quedi obstruïda per petits grans de sorra.) També poden servir, en un cas d’emergència, com a mosquetons d’assegurament en polipasts, etc. Els que no porten rosca són més còmodes de manipular però cal extremar-ne el seu ús, ja que cal estar atent que la lleva quedi mirant cap a nosaltres en tot moment per tal d’evitar-ne l’obertura accidental. D’altra banda, és més fàcil desancorar-se, ja que només cal prémer la lleva. Tant si porta rosca com si no, la lleva del mosquetó de la baga ha de quedar en tot moment mirant cap a nosaltres, així ens serà ben còmode controlar-ne l’estat. Mosquetó de seguro HMS: serà semiautomàtic (a ser possible) i realitzarà les funcions de punt d’unió entre el descen-

sor i l’arnès. Mosquetó addicional de frè: lguns descensors incorporen punts de fre (formes de col·locar la corda) per tal de controlar la velocitat de descens en el moment de rapelar (casos de corda de poc mil·limetrat, corda nova, en els casos de fatiga muscular, etc.). En el cas que desitgem afegir més fre al nostre descens, podem fer ús d’un mosquetó addicional de fre que anirà col·locat, generalment, al costat del descensor però directament ancorat al punt d’unió de l’arnès. Serà asimètric i és recomanable que no porti rosca de seguretat; si la porta, controlar-la en tot moment per tal que no quedi obstruïda. Nota: en casos de descensos molt aquàtics cal recordar que heu de tenir facilitat per desfer-vos de la corda en tot moment. Recordar que en tensió, un mosquetó amb rosca pot quedar bloquejat. Calçat: cal que protegeixi de forma adequada el peu i el turmell, la sola cal que tingui bones propietats d’adherència i la bota cal que no sigui excessivament rígida per a evitar lesions. Al mercat podem trobar models específics per al descens de barrancs. Altres opcions també vàlides són les botes de muntanya o unes sabatilles d’esport amb sola adherent. Xiulet: existeixen dos tipus de codis per tal de comunicar-se: el gestual i el sonor. En aquest cas el xiulet serveix per a casos de poca o nul·la visibilitat del nostre company, quan hi ha molt soroll ambiental (generat per exemple per l’aigua) i per demanar ajuda. És aconsellable tenir-lo ben a mà. Nota: El podeu fixar amb alguna cinta elástica en algún orifici del casc per tal de tenir-lo disponible en tot moment. Navalla::al mercat existeixen molts models,

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 26

22/07/2010 2:13:35


www.naturaiaventura.cat

els millors i més complets procedeixen del món del submarinisme, i es poden obrir amb una sola mà (del tipus ‘caiman’). Cal tenir-la ben a mà per a casos d’urgència però, a la vegada, cal usar-la cautelosament per tal de no lesionar-se en el moment de manipularla. Avaluar-ne bé l’ús.

Bidó estanc: n’hi ha de diferents mides, essent els de 3 l i 6 l els més aconsellables. Un altre tipus de caixes estanques i que complementarien el bidó són les de caiac. Aquestes són útils per a protegir equips delicats com el mòbil, la càmera..., i no només de la humitat, sinó dels cops.

Motxilla: existeixen diferents tipus de motxilles expressament dissenyades per al descens de barrancs i classificables segons l’ús: PVC de diversos gramatges per a barrancs aquàtics sense límit i secs; cordura per a barrancs secs i poc aquàtics. Tot dependrà del nostre nivell tècnic, el tipus de barranc a descendir (sec i/o molt aquàtic) i sobretot del que vulguem invertir en la seva compra. En tots els casos cal que sigui còmoda, resistent als frecs, amb algun sistema d’evacuació ràpida i eficaç de l’aigua, que no porti gaires cintes penjant per tal d’evitar bloquejos, que porti algun sistema per desprendre’s de la motxilla en situació d’emergència, amb compartiments ben dissenyats i preparada per a diferents tipus de descensos, fins i tot els hivernals (fixació de piolet, grampons). Trobarem, doncs, des de motxilles per a gent que s’inicia fins a motxilles més completes i ja per a gent experimentada que li’n traurà més profit.

Bossa estanca: és emmotllable però no està reforçada contra els cops. Aconsellable per a materials que no requereixin especial atenció (per exemple roba de recanvi). Brúixola: permet, juntament amb un mapa de la zona, orientar-nos en qualsevol moment. Altres: manta tèrmica, lot de llum aquàtic, piles de recanvi protegides, encenedor, fornet, pastilles potabilitzadores d’aigua, pastilles per a fer funcionar el fornet, generadors químics de calor, ulleres de busseig, roba tèrmica seca, alimentació, aigua, bossa de brossa, etc. Farmaciola: cal que contingui elements de primers auxilis com gases, pinces, iode i/o desinfectant, benes, tiretes, antiinflamatoris, guants de làtex, tisores... Cal revisar-ne la caducitat.

26/27 tripa41.indd 27

22/07/2010 2:13:42


descens d’engorjats

GORG DE LES ANELLES Sospirs de llums i ombres

COMARCA: ROSSELLÓ

Magnífic barranc de la Catalunya Nord que per qüestions estètiques i esportives es converteix en un descens obligat. És com un sospir, curt, però de ben segur que ens deixarà bon regust i el repetirem més d’un cop.

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 28

22/07/2010 2:13:49


www.naturaiaventura.cat

COM ARRIBAR-HI Descens situat a la carretera de Prats de Molló, on s’hi pot arribar des de França per la Jonquera o bé des del coll d’Ares i Ripoll. Un cop a la duana de la Jonquera, seguirem per l’autopista de França i agafarem la sortida Céret-Amélie-les-Bains. En arribar a Céret i un cop creuat el Tech, veurem el Pont del Diable i un desviament que va cap a Les Illes; seguirem en aquesta direcció i agafem la D-131, sempre cap a Pic de Fontfreda-Les Illes. Aquesta carretera és turística i bastant transitada. En un revolt tancat a l’esquerra, veurem una pista que surt a la dreta, en direcció al Mas Soule. Estacionarem on puguem, procurant no tallar el pas de la pista (pàrquing 1-retorn). Si es vol fer la combinació de vehicles, per tal d’estacionar el segon vehicle seguirem per la carretera fins a un altre revolt (2,5 km del pàrquing de retorn), on deixarem el segon vehicle. APROXIMACIÓ (15 min) Uns metres abans d’aquest pàrquing surt de la carretera, en direcció cap al barranc, un sender marcat. El prendrem en descens fins arribar a l’inici del primer estret; aquí ja ens podrem canviar per tal de començar l’aventura del dia. DESCRIPCIÓ (d’1 a 2 hores) Comencem el descens amb un tobogan i un ressalt per aproximar-nos al primer ràpel. Aquest està situat a l’esquerra (hi ha una instal·lació per crescudes o cabals alts a la dreta, que ens separa de la petita goulotte que forma el ràpel) i és un passatge molt ben format en gneis (ràpel estret de 30 m), amb sortida a la dreta a una gran marmita. És possible, a la meitat del ràpel aproximadament, flanquejar cap a mà dreta per tal de fer un altre ràpel o bé saltar (prèvia comprovació) a la marmita. Al final de la marmita i a la dreta, ens podríem escapar del barranc. Seguim amb uns ressalts equipats per tal de fer ràpels opcionals, i arribem a una part estreta, on amb cabal poden presentar-se problemes. Aquí hi ha dues instal·lacions de ràpel (una a la dreta, fàcil de veure i que ens duu per l’actiu, i una

altra a l’esquerra, a dalt, just sobre un llavi que fa la roca, difícil d’accedir-hi). Compte en aquest lloc si hi ha molt cabal (R-6). Després el barranc s’obre una mica i en aquesta part ens podríem escapar també en cas de problemes. A poc a poc ens anem apropant a la darrera part del barranc i aquest es torna a estrènyer. El primer ràpel el podem saltar (prèvia comprovació), o, si fem tobogan (prèvia comprovació), cal col·locar un cordino per tal de descendir una mica, ja que l’inici del tobogan és molt estret i podríem fer-nos mal als colzes. Immediatament després, arribem al darrer ràpel, en el qual podrem triar el que volem fer: podem po-

sar la corda i rapelar-lo sense problemes o bé, si hi ha poca aigua, rapelar-lo fins a la meitat i fer tobogan (prèvia comprovació). Donat el cas que hi hagi un bon nivell d’aigua, també serà possible fer el tobogan (prèvia comprovació) des de dalt mateix. En aquest cas, cal anar amb compte, perquè la tolla de recepció se situa en un clar canvi de direcció del barranc a la dreta (90 graus), i a l’esquerra hi ha una petita balma. Aquesta formació geomorfològica ens avisa que, si el barranc porta molta aigua, tindrem algun problema per sortir de la tolla (quan hi ha molta aigua sempre mirarem de fer el creuament per darrere de la cascada), i mirarem de fer tots els moviments de cara a la sortida (ràpel). Si

28/29 tripa41.indd 29

22/07/2010 2:13:56


descens d’engorjats

el barranc porta un cabal normal (nivells normals, que detectarem en les tolles de l’inici), gaudirem d’un descens molt i molt lúdic però curt. Després d’aquest ràpel seguirem per un passadís recte d’uns 60 m, un petit caos i arribarem al final del barranc. Tot seguit prendrem un clar sender a l’esquerra. RETORN Seguirem el sender que surt a l’esquerra un cop acabat el descens. Canviarà al costat orogràfic dret del riu i, en uns quants metres, trobarem una primera bifurcació ben clara. El camí de la dreta, en fort ascens, ens durà al pàrquing d’accés. Si seguim el de l’esquerra, en la següent bifurcació, agafarem el sender de la dreta (en ascens suau), que ens conduirà en uns 40 minuts al pàrquing del Mas Soule (pàrquing de retorn). D’aquesta forma podem elegir el retorn que desitgem segons la combinació triada (opció 1: vehicle, 1 hora 15 minuts, i opció 2: vehicles, 40 minuts).

Al barranc del gorg de les Anelles, en algunes de les tolles, hi ha salts que es poden repetir (prèvia comprovació). Si estem alerta podrem veure les cordes i els camins per tal d’accedir a les zones de salt. NOTA SEGURETAT Cal tenir en compte que el barranc és un mitjà que està en continu canvi, i per tant caldrà que extremem les precaucions en tot moment.

REGULACIÓ DEL BARRANC Aquest descens està subjecte a la següent regulació: S’autoritza el descens del barranc des del segon dissabte de març fins al tercer diumenge de setembre, entre les 7 h i les 17 h. La resta de l’any els descens de tots els

Caldrà portar neoprè complet, escarpins, casc, arnès i bagues d’ancoratge, així com la resta de material personal i d’equip que sigui necessari. Caldrà sempre comprovar el cabal abans d’iniciar el descens. Abans de saltar o fer tobogans caldrà comprovar prèviament les recepcions.

OBSERVACIONS Barranc totalment recomanable a la primavera i a l’estiu. Compte a la primavera perquè hi ha bastant cabal, malgrat això no ens decebrà. Aquest descens es pot combinar amb altres de la zona de Céret, com el Baoussous, Mas Calsan (molt lúdic i divertit)...

CALENDARI FORMATIU DEL CANYONING CLUB SETEMBRE

18-19 i 25-26 Curs d’ Equipaments i Reequipaments en Descens de Barrancs

OCTUBRE PROFESSORAT: Monitors i Intructors de l’ ECAM (Escola Catalana d’ Alta Muntanya). Cal estar en possessió de la llicència federativa que cobreixi la activitat per tal de poder realitzar els cursos de formació tècnica.

A PROGRAMAR DADES Curs de Fotografia de Muntanya a càrrec del fotògraf professional David Munilla. Curs d’ Orientació, Nivell I Més informació a www.canyoningclub.com e-mail: info@canyoningclub.com

FITXA TÈCNICA

17,18 i 24,25 Curs d’ Autorescat en Descens de Barrancs

LONGITUD: 500 M DESNIVELL: 70 M DIFICULTAT: MITJANA (2 SOBRE 5) RÀPEL MËS ALT: 25 M HORARIS: 15’ - 1 a 2H - 1H 15’ o 40’ MATERIAL: NEOPRÈ, ESCARPINS, CASC,

ARNÉS, DAVALLADOR I BAGUES DE SEGURETAT.

CORDES: 1x60 M O 2x30 M ÈPOCA: DESCENS REGULAT

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 30

22/07/2010 2:14:00

D

WW

E


www.naturaiaventura.cat

barrancs aquàtics del Departament estan prohibits, excepte les cascades d’aigua termal de Thuès-les-Bains (autoritzades tot l’any). Podeu trobar més informació de les regulacions a la Prefectura dels Pirineus Orientals. TEXT: L. SAMSÓ I J. L. HARO FOTOS: L. POUBLAN

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT RESS OL, I LA ENYA

30/31 tripa41.indd 31

22/07/2010 2:14:07


món sostenible

DESPRÉS DEL PETROLI, EL MALSON GASÍFER Construcció de megainfraestructures per a gasificar l’economia Marc Gavaldà Realitzador de l´exposició Pobles Indígenes i Petroli

El petroli s’esgota de les posicions més rendibles i accessibles del planeta, donant pas a una carrera contrarellotge d’exploració a indrets cada cop més llunyans i de producció més complicada i contaminant: petroli en aigües profundes, als darrers boscos primaris de l’Amazònia o les enquitranades arenes bituminoses del cercle àrtic i l’Àfrica tropical. Del gas, en canvi, s’estimen reserves que allargarien uns anys el pas pel temut peak o zenit a partir del qual la producció de recursos fòssils davalla imparablement, com ho fa la quitxalla per un tobogan. Si molts països han arrabassat el cim de la producció de petroli, amb el gas encara esperen allargar uns quants anys l’agonia d’aquest model energètic.

Injectar gas per esquivar la carestia Encara que el petroli i el gas solen trobar-se als mateixos indrets i estan originats per la mateixa matèria orgànica, el gas natural és diferent al petroli en la seva pròpia naturalesa. En ser un gas, al contrari del que succeeix amb un líquid, una vegada que un pou s’ha perforat, es requereix relativament poc esforç per a bombejar-lo. El perfil de la producció de gas natural segueix generalment una corba ascendent, després passa per un altiplà i finalment la producció es precipita en una caiguda pronunciada1. Alguns països com els Estats Units ja han viscut aquest ensurt en carn pròpia i per això durant l’estiu compren gas a mansalva per entaforar-lo a les cavitats que alberga el subsòl d’aquest país i repartir-lo a l’hivern quan la demanda puja al mateix ritme que baixa el mercuri dels termòmetres. Amb la mateixa òptica, però en un context geopolític mediterrani, on l’estat espanyol depèn de les exportacions d’Algèria, que li subministren més de

la meitat del gas que consumim, anuncien la construcció d’un reservori gegant de gas a la desembocadura del riu Sénia. Un Castor entre tarongers Les comarques del riu Sénia, curs fluvial que desemboca a les aigües dels Ports de Beseit a les faldes del Montsià, no han tardat a rebutjar aquest projecte de soca-rel. Agrupats a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia2, les poblacions directament afectades, Alcanar i Vinaròs, sostenen una mobilització per evitar que converteixin llur territori agrícola en un polígon gasífer a mercè de qualsevol accident de conseqüències desastroses, atenent l’alt poder explosiu del metà. I és que el projecte Castor ressuscita una cavitat marina que ja les petrolieres van succionar fa unes dècades a poca distància de la platja. Per reomplir-la de gas, seria necessari un trànsit intens de vaixells metaners, que, a causa de la seva perillositat, alguns països no els deixen apropar-se a menys de

20 milles de la costa. Com és evident, el projecte no es limitaria a injectar gas per retornar-lo als braços de la seva mare terra, sinó que s’extrauria de nou amb unes emissions estimades per “venteig en l’extracció” d’un volum de 25.700 t CO2/any, i amb una potència de combustió de 120.170.000 watts. Un cop a la superfície, el gas es comercialitzaria a través d’un gasoducte cap a terra ferma i un seguit d’infraestructures que consumirien aquest recurs per cremar-lo com a combustible industrial, per alimentar termoelèctriques o produir urea com a fertilitzant. Massa ambiciós per la poca acceptació que ha rebut el projecte. Un projecte que no cola La gent del Sénia, alertats de l’anomenat projecte Castor per la rècula de polítics que freqüenten Vinaròs, no han parat de presentar al•legacions, les darreres contra la concessió d’ocupació d’uns 4.770.000 m2 de béns de domini públic marítim i terres-

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 32

22/07/2010 2:14:22


www.naturaiaventura.cat

tre destinats a l’execució del Castor. A part, alerten dels impactes sobre l’avifauna que fa ruta migratòria amb escala al delta de l’Ebre, els inseparables vessaments d’hidrocarburs, l’impacte visual i ambiental de les xemeneies de venteig de gas (28 m) i d’incineració (15 m), així com les cinc turbines i una caldera de vuit metres. Per altra banda, també qüestionen la solvència econòmica i tècnica de l’empresa operadora (ESCAL UGS SL), que ha demanat un crèdit de 800 milions d’euros al Banc Europeu d’Inversions per a cobrir suposadament la meitat del cost del projecte. L’any 2005, aquesta empresa només tenia un treballador en situació d’alta en la seguretat social, dos treballadors l’any 2006 i sis l’any 2007. D’això se’n diu tot un equip de personal. Respostes a la gasificació costera La construcció de gasificadores és prioritat pels països europeus que es volen desempallegar de la dependència a l’inestable subministrament rus que ja ha provocat més d’un ensurt i el desabastiment de mig Europa l’hivern passat. Ara, els països mediterranis com Itàlia aposten convertir-se en plataformes d’importació de gas africà amb l’enfortiment de llaços postcolonials als països productors com Líbia, Egipte o Algèria. Conflictes com els que es viuen avui als camps de tarongers del Montsià s’han viscut en similar mesura a la ría del Ferrol, on els mariscadors van bloquejar el pas dels primers vaixells a la planta Reganosa3, o a la costa italiana de Livorno, on volen construir una plataforma gasificadora flotant al bell mig de la Reserva Marina de Miramar, amb una oposició també massiva de la població4. Si mirar el futur és quelcom més que la butxaca, la gent del Sénia mereix un suport. 1.http://www.crisisenergetica.org/staticpages/index.php?page=20031004195003805 2.http://www.plataformapelsenia.org/ 3. http://elcasoreganosa.com/ 4.http://www.offshorenograzie.it/index. php?option=com_content&task=view&id=3 46&Itemid=2

32/33 tripa41.indd 33

22/07/2010 2:14:37


rutes d’arreu del món

L’ETNA (3.342 metres) El gegant de Sicília ITÀLIA: ILLA DE SICÍLIA

“A un estel solitari que tant estimo i desitjo, i als meus tres companys de viatge”

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 34

22/07/2010 2:14:45


www.naturaiaventura.cat

Situat a l’illa de Sicília, l’Etna és el volcà en actiu més alt d’Europa, una muntanya altiva, majestuosa i solitària situada al bell mig de la Mediterrània. És tan gran que el diàmetre de la seva base fa ni més ni menys que 45 quilòmetres, és a dir, una distància en línia recta semblant a la que hi ha entre el meu poble, Ribes de Freser, i el Pas de la Casa, a Andorra. Impressionant! A l’Etna no li cal presentació, doncs es tracta d’una muntanya mítica i històrica, molt màgica!, i és la veritable Princesa de la Mediterrània. El passat mes de gener vam conèixer, explorar i assolir aquest volcà encisador i meravellós. Aquesta és la nostra història.

34/35 tripa41.indd 35

22/07/2010 2:14:52


rutes d’arreu del món

P

ujar al cim de l’Etna va ser una cosa semblant a tornar centenars d’anys enrere, tornar a uns temps força llunyans on la natura dominava la Terra i sempre s’imposava la llei del més fort. Quin va ser el motiu principal que ens va portar a l’encontre d’aquesta terra i d’aquesta muntanya? Probablement el desig de conèixer, d’explorar, d’aventura, d’amor..., no ho sabem exactament i tampoc no ens preocupa. Per la meva part tenia molt clar que volia visitar una terra per a mi desconeguda i escalar una muntanya alta i bonica, la reina d’aquestes contrades, un indret on la neu i el foc conviuen des de fa milers d’anys, ben protegits per un mar que els envolta i per un cel gairebé sempre blau i majestuós. Ascendint els seus 3.342 metres d’altitud em vaig sentir molt petit, i perquè no, també una mica indefens, ja que sabia que em trobava damunt d’un volcà actiu que té la fama merescuda de ser molt perillós i violent. Es diu que la primera imatge, el primer somriure, el primer petó, la primera mirada..., és el que queda per sempre. Doncs jo

encara recordo el dia 24 de gener del 2010, quan vaig veure la muntanya per primera vegada. El que més em va copsar i sorprendre van ser les dimensions gegantines de l’Etna, i que de seguida vaig comparar amb els grans volcans dels Andes. Igualment, també em va sorprendre la gran quantitat de neu acumulada als vessants d’aquest volcà, tenint en compte que observàvem aquesta muntanya pel vessant sud, el que escalaríem per tal de poder arribar al cim. La seva silueta ferma, gegantina, elegant i eternament femenina em va sorprendre molt i em va transmetre allò que només poden i saben fer les grans muntanyes: intimidació! A la vegada, però, em va captivar i la vaig començar a desitjar. Entre l’Etna i jo va néixer una particular història d’amor, una història d’amor entre una princesa i un home enamorats..., entre una gran muntanya i un alpinista... Sensacions íntimes, molt íntimes, nascudes durant un hivern llarg i fred en què vam decidir viatjar a l’encontre de noves muntanyes per poder viure un somni nou i pur, per poder escriure un nou capítol de la vida.

L’ASCENSIÓ Abans de marxar havíem aconseguit molt poca informació sobre l’Etna, i l’únic que teníem clar és que si hi anàvem escalaríem aquesta muntanya per la cara sud. Però el poc que vam aconseguir ens va motivar moltíssim i finalment vam decidir anar a l’encontre d’aquesta terra. El desig ens va portar a la cara sud de l’Etna. Allà, a poc més de 1.900 metres d’altitud i amb la ciutat de Catània com a teló de fons, es troba el refugi Sapienza, del Club Alpino Italiano (CAI). Aquest extraordinari i còmode refugi, es troba estratègicament situat al principi de les grans i extenses pales de neu del mont Etna. El 24 de gener a mig matí vam sortir de l’aeroport de Barcelona, i pels volts de les quatre de la tarda ja estàvem als peus de l’Etna. Tot havia anat molt ràpid i a la vegada amb tranquil•litat. Tal com em va alertar el Giuseppe, la persona que ens va venir a buscar a l’aeroport de Palerm i que em va explicar alguns dels secrets de la muntanya, la boira era el perill principal. Em va demanar que extreméssim les precaucions al màxim.

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 36

22/07/2010 2:14:59


www.naturaiaventura.cat

Doble pàgina d’inici: l’Etna, impressionant i majestuosa muntanya! Pàgina 36: les fumaroles i els gasos conformen un espectacular paisatge, molt a prop del cim. Pàgina 37: Deixem enrere el Monte Frumento Supino (2.845m) i encarem els pendents superiors de la muntanya sobre un extens mar de núvols.

La previsió meteorològica no era gaire bona, i el dilluns 25 de gener seria el millor dia per fer el cim. Tal com estava previst, el dilluns va néixer radiant, i cap a les nou del matí vam començar a enfilar-nos per les dretes i fàcils pales del vessant meridional de l’Etna. Per sota del refugi Sapienza les boires i els núvols tapaven gran part de l’illa. La cara sud de l’Etna és una ascensió tècnicament tranquil•la, molt assequible i a la vegada molt emotiva, que permet anar descobrint a cada pas algun secret de l’Etna i molts dels seus racons més íntims. El paisatge en cap moment no deixa de sorprendre, doncs per tot arreu hi ha cons de totes les mides actius expulsant fumaroles, i és clar, amb tanta neu el contrast és realment espectacular i gairebé irreal. Els primers 540 metres de desnivell van transcórrer per una ampla i dreta pista d’esquí. A partir de l’estació superior del Funivia Etna Sud (2.450 m), ens vam endinsar en un món d’alta muntanya que no semblava d’aquest planeta. Tots quatre érem conscients que ens trobàvem en un indret únic. Al

36/37 tripa41.indd 37

22/07/2010 2:15:11


rutes d’arreu del món

ALGUNES DADES D’INTERÈS Quan anar-hi: S’hi pot anar tot l’any, malgrat que a l’estiu hi fa molta calor i no hi ha neu. Si voleu dur a terme una ascensió hivernal us aconsello els mesos de gener a març, ambdós inclosos, doncs són els millors per a fer-hi ascensions amb esquís, raquetes o grampons. El guia Carles Gel organitza activitats guiades durant l’hivern a l’Etna. Material: Esquís de muntanya o raquetes, bastons, piolet, grampons, GPS, Arva, pala, sonda, brúixola, mapa, arnès, cordino i roba adient. Durant l’hivern les temperatures són baixes. Bibliografía recomendada: Hi ha poques coses escrites sobre l’Etna. Aquests són els títols més recomanables. - Montañas de Fuego (Editorial Desnivel, 2005), de Luís Jordá. - Scialpinismo sull’Etna (autoedició del sicilià Soro Messina). Es tracta d’un recull de 26 itineraris amb esquís de muntanya. Llibre molt recomanable!

nostre davant hi destacava el gegantí cràter central, el punt culminant de l’Etna. Després de travessar una petita vall, vam pujar unes precioses pales de neu molt gelada fins assolir el Monte Frumento Supino (2.845 m), un dels molts pics secundaris que té l’Etna. Des de dalt d’aquesta muntanya vam tornar a contemplar bocabadats l’immensitat de l’Etna. Mentrestant, les boires jugaven amb els blancs pendents de la muntanya, acariciant els suaus perfils de la cara sud. Quin espectacle tan meravellós! Vam davallar pel vessant contrari de la muntanya i tot seguit vam assolir un coll molt petit. A partir d’aquí els pendents es tornaven molt més suaus. Sense cap dificultat vam arribar al refugi dels Guies (2.920 m). D’aquí al cim encara hi havia 400 metres de desnivell. La gran planúria nevada ens va portar als peus de la darrera pala, la més dreta de totes. Un impressionant mar de núvols i de boires tapava tot Sicília! Superar la pala final va ser un exercici de perseverança, perquè sense tenir un desnivell gaire important i una inclinació regular d’uns 35º, la neu s’havia estovat notablement, i ja no era aquella neu tan dura i consistent de les primeres hores del matí. Després de 40 minuts d’ascensió, vam assolir el petit collet que hi ha a la dreta del cim. A continuació, seguint unes traces d’esquí vam

girar a l’esquerra, i a través d’un fàcil terreny mixt format per neu, gel i roques negres vam arribar al cràter central, que, tal com he comentat, amb els seus 3.342 metres d’altitud és el punt més alt de l’Etna. Eren les tres de la tarda del dia 25 de gener. Tres dels quatre ho havíem aconseguit. Em vaig recordar dels meus i una vegada més em vaig sentir un esperit lliure! Les boires i les fumaroles ens van permetre observar l’interior del gegantí cràter. La temperatura era bastant suau i no feia gens ni mica de fred. No obstant això, els gasos ens van expulsar del cim i vam davallar fins al coll. EL DESCENS El descens va ser molt ràpid. Malgrat tot, la boira ens va produir més d’un ensurt. Finalment vam trobar el camí correcte. Durant un bon tros vam utilitzar les raquetes, i una vegada al capdamunt de les pistes, ens vam tornar a ficar els grampons. Es feia de nit i començava a nevar. Tanmateix, sabíem que estàvem salvats i que res no ens podria passar. Ens vam posar les llanternes frontals i a les sis en punt de la tarda vam arribar al refugi Sapienza. S’havia fet totalment de nit i la neu queia amb ganes. Més amunt de ben segur que la neu havia trobat el foc. TEXT I FOTOGRAFIES: CARLES GEL

natura i aventura juliol - agost 2010

tripa41.indd 38

22/07/2010 2:15:16


juliol - agost

Data

Activitat

Marxes i caminades 02/08 Caminada Popular pels Voltants de Pardines 06/08 Caminada Nocturna Fira de l’Avellana 07/08 Caminada Nocturna 07/08 Caminada Nocturna per les Gavarres 07/08 Marxa Nocturna de l’Ametlla de Mar 22/08 Caminada Festa Major 28/08 Caminada Nocturna 29/08 Travessa Borges-Montblanc 18/09 Caminant per Pàndols 19/09 Caminada Popular per la Serralada Litoral 19/09 Caminada Popular Vila de Montcada

Organitza

Contacte

Centre Alpí Vall del Segadell www.valldelsegadell.com Centre Est. Riudomencs Arnau Palomar (S.E.) www.cerap.net Club Esp. Muntanyenc Creixell 649 08 79 52 E.S.P.O.C. associacioespoc@hotmail.com Centre Excta. Azimut 627 79 91 84 Centre Excta. Taradell www.cetaradell.net Centre Excta. Navàs www.totnavas.com/cen Centre Excta. Borges Garrigues www.centrexcursionistaborges.cat/ Centre Excta. Gandesa www.cegterraalta.org Club Excta. Teià www.teia.net/cet Centre Esp. Alpí Vallesà ceav67@hotmail.com

Projeccions d’audiovisuals i films de muntanya 1-10/9 Concurs Fotogràfic Ateneu Santjustenc (S.E.) 21/09 Audiovisual i Xerrada. Col·loqui de muntanya Unió Excta. Matadepera

www.santjust.org/seas www.uem.cat

Curses de muntanya 28/08 Marxa dels 3 Pics 04/09 Burriac Atac 12/09 Cursa de Muntanya de Montblanc 19/09 Cursa de Muntanya Taga 2040 EVO 28/08 Sa Guilla Matxacuca 21/08 Transllena 26/09 Pujada al Montsià

Centre Excta. Navàs www.totnavas.com/cen Centre Excta. Navàs www.totnavas.com/cen Club Excta. Montblanc club_excursionista_montblanc@hotmail.com U. E. Sant Joan de les Abadesses www.uesantjoan.com http://terraindiketes.blogspot.com/ Esportextremevents.es www.esportextremevents.es/ Agup. Excta. Alcanar aealcanar@telefonica.net

Competicions BTT 29/08 Es Pollastre 10/07 ViPXtrem

Matxacuca BTTTarragona

http://terraindiketes.blogspot.com/ www.btttarragona.com

Curses d’orientació 21/08 Trofeu Ciutat d’Igualada 04/09 Campionat de Catalunya - Llarga distància 05/09 Campionat de Catalunya - Distància Mijta 12/09 Copa Catalana Vallfogona 19/09 Popular Can Barata 25/09 Rogaine Aresta Les Tres Valls 26/09 Copa Catalana BTT-O

COC Farra-O C.E. Orientació Berguedà Aligots Sengar-O El Sarró La Garriga

www.clubcoc.cat http://farra-o.orientacio.cat/ http://cob.orientacio.org/ www.aligots.org/ www.senglaro.cat/ www.elsarro.cat

38/39 tripa41.indd 39

22/07/2010 2:15:26


DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA

Natura i Avenpturtea,u. a pro

+

BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT

ALLOTJAMENTS

HÍPIQUES

GUIES DE MUNTANYA

VOLS EN GLOBUS

PARCS ALS ARBRES

VISITES GUIADES

ADVOCATS

CAIAC

natura i aventura juny 2010

tripa41.indd 40

22/07/2010 2:15:34


SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT Per què subscriure’m-hi?

* * * *

Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la! Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats. Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals. Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.

Tot això per només

20€ l’any! Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; Avda. de Roma, 152 entl-1ª. 08011, Barcelona.

ELS GUANYADORS DEL SORTEIG “ARRIBA L’ESTIU” HAN ESTAT: Jordi Ginesta Portet Artur Solé Pastó Neus Baraldés Reguant David González Clara Maragall Uriach Sergi Rotllan Romero Xavi Utiel Gómez Joan Maimir Jané 40/41 tripa41.indd 41

22/07/2010 2:19:17


LA GUIA DEL

turisme actiu

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ

EL BAIX EBRE

CAMPMANY

DELTEBRE

TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com

L’ALT PENEDÈS

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162

SALDES

EL PERELLÓ

HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es

LAVERN (SUBIRATS)

HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com

SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA

HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com

L’ANOIA EL BRUC

RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com

EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP

ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com

BERGUEDÀ EL MONTSIÀ

BAGÀ

HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com

À GÒSOL

ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com

SANTA BÀRBARA

HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com

LA SELVA ARBÚCIES

RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es

VALLÈS ORIENTAL GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com

TURISME RURAL LA RECTORIA DE SANT GENÍS DE GAVARRÓS PARC NATURAL CADÍ MOIXERÓ Rectoria del s.XV. Habitacions mab bany o apartaments sencer (max. 8 persones). Possibilitat de cuina casolana. Ambient familiar. rectoriagavarros@hotmail.com www.larectoriadesantgenisdegavarros.cat

EL VALLÈS ARBÚCIES

RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com

ORIENTAL

tripa41.indd 42

22/07/2010 2:15:41


Natura i Aventura 41  

Revista d'activitats a l'aire lliure per Catalunya i Andorra.