Issuu on Google+


www.naturaiaventura.cat

38

ABRIL 2010

El Gra de Fajol

Imatge de portada: Impressionant esperó nord-est del Gra de Fajol.

PER LA CRESTA NORD-EST RAQUETES DE NEU

Els tres Puigmals RUTES D’ARREU DEL MÓN

Kokoda track

Fotografia: Carles Gel

tapesNiA38.indd 1

12/04/2010 16:48:59

ANY V. NÚM. 38 ABRIL 2010

TIRADA: 15.000 EXEMPLARS

CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez

Edició: Jaume Guillot

Correcció: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot

Col·laboradors: Carles Gel Marc Gavaldà Biel Ràfols Juan Carlos Borrego Alfonso Egea James Cliffton Anna Parra Albert Beneït

Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

editorial

Publicar una revista gratuïta, de qualitat, en català, especialitzada i independent no és gens fàcil. Fer-vos arribar mes rere mes els nous continguts on l’esport, la natura, la cultura popular i el nostre imaginari es conjuguen per fer brollar la bellesa dels nostres paisatges i la riquesa del nostre patrimoni històric, és una missió àrdua. Aquest projecte que varem encetar amb l’empenta que només la joventut regala ha vençut els mals auguris d’aquells que predeien que la nostra aventura periodística no duraria més que uns pocs mesos i ha assolit la xifra de mil subscriptors. Sens dubte, el gotejar constant de noves sol·licituds de subscripció a Natura i Aventura i els vostres comentaris valorant la feina ben feta ha estat el generador d’energies que ens han permès continuar amb el convenciment que aquest és un projecte que val la pena consolidar. I gràcies a vosaltres ho estem aconseguint. Noves seccions, nous col·laboradors i nous anunciants s’han traduït en més avantatges pels subscriptors: descomptes en botigues, allotjaments i empreses del sector; regals i sorteigs; cursos i sortides... Per celebrar-ho, i aprofitant que aquest mes d’abril és la diada de Sant Jordi, regalarem un llibre a cadascun dels subscriptors que al llarg d’aquest mes porteu un nou subscriptor a Natura i Aventura. I al nou benvingut el premiarem amb una samarreta tècnica ideal per practicar qualsevol d’aquests esports que tant ens agraden. Gràcies a cadascú de vosaltres que feu possible Natura i Aventura. L’equip de NATURA I AVENTURA

Natura i Aventura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03 tripa38.indd 3

14/04/2010 2:00:03


Sumari

23

06 28

M

rutes a peu 06

L’univers de Cafè amb Sal

calendari 11

Activitats del mes

geocerca 12

Qal’at, el castell àrab

raquetes de neu 14

Els tres Puigmals

curses d’orientació 20

Tècnica, cròniques, dubtes, entrevistes...

boscos i arbres singulars 23

Les moixeres

CompeGPS Land 24

Capítol 5: CompeGPS Land 7

escalada en cresta 28

El Gra de Fajol Gran

botiga 31

Novetats, material, tèxtil, accessoris...

món sostenible 32

Horts urbans comunitaris

rutes d’arreu del món 34 34

Kokoda Track

butlleta 40

Ara, més avantatges

L T P

.. c s p e g

A natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 4

04/05 14/04/2010 2:33:15


MÁS VITALIDAD

LOS PANTALONES CON TIR ANTES PERFEC TOS PAR A CICLISMO ...

Badana Comfort Elastic CONFORT PERFECCIONADO ALTA TRANSPIRACIÓN

... se llaman „LÖFFLER ELASTIC, Pantalones con tirantes Winner“. Gracias a la calidad y a s su funcionalidad, seguridad y confort, estos or pantalones de ciclismo han sido elegidos por el Mountain Bike Magazin 06/07 como ganadores en su comparativa. A la venta en comercios de ciclismo y deporte.

www.loeffler.at tripa38.indd 5

14/04/2010 2:00:16


rutes a peu

L’UNIVERS DE CAFÈ AMB SAL Una ascensió literària a la Gallina Pelada

COMARCA: BERGUEDÀ

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 6

14/04/2010 2:00:22


www.naturaiaventura.cat

Els dies se succeeixen amb el ritme lent de la soledat de les altes valls, alternant plugims amb tempestes, sols incendiaris i nits amb nevades esquifides. Els excursionistes es despertaven de la letargia de l’hivern i hi acudien [...] com formigues a un pastís ensucrat, fornades de gent amb polars i capelines, motxilles de totes les mides, cordes i mosquetons, i vestuari llampant, tècnic. Els matins [...] eren tranquils al refugi de Vallcourosa, però els migdies eren mil anades i vingudes de la cuina al menjador per atendre una horda de clients abordant els plats amb fam de pirates. Només les tardes donaven un cert descans, perquè a la nit tornava el tràfec, menys efervescent... D’aquesta manera comença el novè capítol de Cafè amb sal, la novel·la que ha posat dins les parets d’un refugi de muntanya el thriller psicològic que ha estrenat el nostre col·laborador Juan Carlos Borrego com a novel·lista. Al paràgraf ja s’albira el magnetisme per la muntanya i l’excursionisme propi d’un país de muntanyes com el nostre, on ningú no ha quedat al marge de l’atracció dels turons més significatius.

L

es nostres serralades des de la prehistòria han estat un referent visual gairebé místic, font d’inspiració de poetes, religiosos, rondallistes, i ara, novel·listes. Montserrat, el Canigó, el Pedraforca, la mola de Colldejou, el Matagalls, el Gallicant, el Montmell... Al voltant d’aquestes muntanyes s’han aixecat des de dolmens a ermites, s’han generat des de mites i llegendes a novel·les, tot plegat en funció del registre que ha necessitat cada poble en cada moment històric. D’un temps ençà, des que Verdaguer i altres escriptors de la Renaixença van posar a l’abast de tothom les nostres muntanyes a través de la literatura, molts autors s’han fixat en el perfil dels turons i en la vida que s’hi congrega per bastir històries de ficció. Sebastià Juan Arbó ens transporta al delta de l’Ebre i al Montsià; Pep Coll, al Pirineu, i Josep Maria Espinàs ens fa viatjar per tot arreu, sense descans. Tant és la comunió entre literatura i muntanya que ambdues s’han juramentat per donar al nostre país un tarannà d’excursionisme molt concret: una barreja de cultura, reptes personals i exercici

06/07 tripa38.indd 7

14/04/2010 2:00:33


rutes a peu

físic, molt diferent a altres països, on predomina un excursionisme de caire competitiu. La raó la trobem en el moment de l’esclat dels centres excursionistes, els quals per influència d’autors com Verdaguer ideaven unes sortides que prenien un marcat caràcter cultural i aventurer, quelcom que encara perdura. Però tornem a Cafè amb sal. Què ens explica aquesta història? Juan Carlos Borrego barreja el realisme del paisatge de l’alta muntanya, la seva soledat espiritual i relaxant, amb un món rural que veu com van desapareixent les seves activitats ancestrals i són substituïdes per noves fonts de riqueses basades en el turisme excursionista i, en general, en el sector terciari. Tot plegat amanit amb una trama explicada amb to de novel·la negra, o més aviat thriller. Fent una capbussada en la seva lectura, ens adonem que Cafè amb sal cuida més els personatges que la trama, uns personatges que traspassen el que es considera la frontera de la condició humana, allò que ens fa dubtar si ultrapassant-la som persones o no. Un pastor pederasta, un empresari del sector dels refugis

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 8

col·lapsat per la infidelitat, la seva dona amb una gelosia irrefrenable, una activista antiglobalització que purga el seu passat de presons per mig Europa treballant de guarda i un home molt venjatiu coincideixen en un refugi per convertir un marc idíl·lic en un espai gòtic. L’autor no volia revelar el marc físic de la seva inspiració i s’inventa un refugi imaginari de la Cerdanya, en una vall anomenada Vallcourosa, per les mines de coure, prop d’un poble fictici de nom les Artigues de Sant Aleixandre. La intenció de l’autor era defugir d’un lloc concret. Les seves experiències literàries en llocs reals no havien tingut cap interès entre els editors i volia jugar a desorientar el lector creant una atmosfera impossible amb una ferrada a dos mil metres, un refugi petitó però amb força clientela, un circ glacial i un poble de postal. Parlant amb ell hem aconseguit que ens reveli, si més no, quines influències geogràfiques ha tingut. Ja us podeu imaginar, per la capçalera d’aquest article, que el refugi és el Delgado Úbeda, i el poble, Gósol. En canvi la ferrada és a les Balmes Corcades, i l’ascensió on es cometen algunes de les

08/09 14/04/2010 2:00:50


www.naturaiaventura.cat

tripa38.indd 9

14/04/2010 2:00:59


rutes a peu

LA RUTA PAS A PAS ÈPOCA: TOT L’ANY. A l’hivern cal dur equip d’alta muntanya DURADA: 5 H TIPUS ITINERARI: ANADA I TORNADA DESNIVELL: 800 M RECORREGUT: 10,02 KM DIFICULTAT: MITJANA OBSERVACIONS: si no volem grimpar no tornarem pel barranc de les Llobregueres i desfarem el camí pel trajecte de pujada

FITXA

disputes entre els personatges, la barreja del Matagalls amb l’estany d’Estats, o sigui, una mescla de bosc centreeuropeu amb terrasses glacials. Mig país a l’abast en un llibre del qual avui traiem una ruta per tal que la pugueu gaudir.

Pàgina d’inici: l’espectacular silueta del massís del Pedraforca ens acompanyarà al llarg de tota l’excursió. A la seva dreta: creu de ferro al cim de la Gallina Pelada. Doble pàgina anterior: refugi Delgado Úbeda a l’hivern. A sota: les suaus i ondulades planes del vessant nord de la serra d’Ensija cauen pel vessant sud, tallades a plom, sobre l’esglesiola de Cal Sec.

1

9

2 3

5

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT TRAC OL, EL RESS K I LA ENYA 8

7 4 6

Juan Carlos Borrego, Vilanova i la Geltru 1967, ha publicat tres llibres sobre temàtica excursionista del Penedès i El Garraf ( El Garraf i la Marina Penedesenca, 2001; L’Ordal i la depressió Penedesenca, 2004, i Guia de camp dels arbres i arbustos del Garraf, amb Pilar Carbó, 2004) diversos treballs d’investigació històrica local (La Masia Nova, 1996; Les Roquetes d’en Taran, 1999; 139 recetes de la cocina tradicional de Casariche, 2005, entre altres), col.labora en premsa comarcal i en revistes de viatges i de muntanya (Natura i Aventura, Descobrir Catalunya, Vèrtex o Collado Sur) i realitza treballs de camp de mapes per a excursionistes (L’Ordal, Parc del Foix, Serra Montmell,...). Cafè amb sal és la seva primera obra literària.

Els prats de la Gallina Pelada, escenari gòtic d’un trhiller Impacta la fesomia artificial de l’edifici excursionista amb el marró grisós de la pedra de fàbrica regular [...], sense arrebossar. El conjunt rectangular el tapa una teulada de lloses de pissarra negra, una brutícia sobre el verd dels prats i el vermell de les pedres. La porta és petita [...] i escairada cap a un cantó. En proporció és més gran el finestral rectangular de la primera planta, de cara al nord. Un fum feble dibuixa un regalim que la brisa empeny cap a tramuntana. La xemeneia sembla una peça de mecano, un annex adossat a un escaire de la casa. Sortirem dels aparcaments de la Pleta de la Vila (1), on hi ha l’àrea de lleure i el Parc de la Palomera. Prendrem la pista direcció Vallcebre per, a l’alçada de la Font Freda (2), deixar-la i entomar un corriol dretà que puja fort entre la pineda resseguint durant un tram costerut el torrent de la Font d’Ensija (3). Hi ha marques de PR que ens separen del curs fluvial i mitjançant unes llaçades ens fan treure el cap de la pineda i ens endinsen en uns prats amb menys pendent que s’obren fins a la base d’un petit circ, on caldrà prendre rumb oest per arribar al refugi (4) i assolir el cim (5), que és a les seves esquenes. En acabat tornarem a la base del circ i buscarem un corriol (6) que penetra en un congost, el Clot d’Ensija, que baixa en primera instància suaument. Després, quan s’uneix amb el torrent que ve del Serrat Voltor, el segon que trobarem pel sud (7), hem de prendre la torrentera avall, cap al nord, de retorn. És el barranc de les Llobregueres (8), amb un primer tram on haurem de fer servir les mans perquè caminarem per la llera. A poc a poc el pis millora i a través de llaçades corrioleres anirem aproximant-nos a la pista de Vallcebre (9). Un cop a l’asfalt trencarem per l’esquerra per arribar al punt de sortida.

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 10

14/04/2010 2:01:04


abril - maig

Data

Activitat

Organitza

Contacte

Marxes i caminades 11/04 23a Caminada Ripollet-Montserrat Centre Excta. Ripollet ceripollet@feec.org 11/04 2a Pujada a Pallerols Centre Excta. Refalgari www.cerefalgari.cat 11/04 Caminada infantil de Primavera Centre Excta. de la Segarra www.ces.cat 11/04 19a Cam. Pop. Ruta de les Ermites de Blanes Centre Excta. De Blanes www.cexblanes.net 11/04 Caminada Popular de Navàs Centre Excta. Navàs www.totnavas.com/cen 11/04 13a Caminada Popular “Vila del Vendrell” La Lira Vendrellenca (S.E.) www.gmlira.com 11/04 Caminada Popular per Collserola Club Muntanyenc l’Hospitalet www.cmhospitalet.org 11/04 Marxa Infantil de Regularitat Club Muntanyenc Sant Cugat www.cmsc.cat 18/04 13ª Caminada d’Aiguafreda Els Garrafons www.gafarrons.org 25/04 62a Marxa d’Orientació Club Excta. Ripoll www.clubexcursionistaripoll.com 25/04 Ruta dels Camins Històrics C. M. de Terrassa www.rutadelscaminshistorics.blogspot.com/ 01/05 1a Caminada Popular CEG Terra Alta Centre Excta. Gandesa cegterraalta@gmail.com Projeccions d’audiovisuals i films de muntanya 13/04 Cicle de projeccions: “GR-7: LA travessa d’Espanya de nord a sud” 15/04 Cicle de Cinema de Muntanya Cornella del Terri: “La Muntanya en flames” 20/04 Cicle de projeccions: “Etiòpia: més enllà dels tòpics” 27/04 Cicle de cinema Josep M. Rodés: “Entre Terre et Ciel” 27/04 Cicle de projeccions: “La marca serraïna, de Benabarri al mar”

www.cel.cat ccevallterri@hotmail.com www.cel.cat www.cegracia.cat www.cel.cat

Curses de muntanya 10/04 Cros de Muntanya 18/04 Cursa de Muntanya de Sanaüja-Alta Segarra 25/04 Cursa de Muntanya de les Fonts 03/05 Mitja marató de Muntanya La Faiada 09/05 Cursa de l’Alba

Nou Can Caralleu www.claror.org/Can_Caralleu C. E. De la Segarra /C. E. Guissonenc. www.ces.cat Centre Excta. Xerta ccex@xerta.com Centre Exta. Alta Ribagorça cearpont.blogspot.com Ajuntament de Collbató www.cursalba.org/

Curses d’orientació 10/04 Copa Barcelona Parc Güell 11/04 Copa Catalana BTT-O Artés 11/04 Circuit Oros 7 - Cabrera de Mar 18/04 Escolar de Sant Cugat i Popular 18/04 3ª Cursa Copa Tarragona 24-25/04 Raid Pineda Platja 24/04 Cursa Popular a Cardona 25/04 Cursa Solidària Pro-Burkina 02/05 Copa Girona Popular

SenglarO Club Orientació Catalunya Club Oros SenglarO Club Montsant Orientació XinoXano Club Orientació Berguedà Farra-O Go-XTREM

www.senglaro.cat www.clubcoc.cat/index.php http://oros.orientacio.org www.senglaro.cat http://montsant.orientacio.org/ http://xinoxano.orientacio.org/ http://cob.orientacio.org/ http://farra-o.orientacio.cat/ www.grionsorientacio.cat/

10/11 tripa38.indd 11

14/04/2010 2:01:05


geocerca

Qal’at, el castell àrab Alfonso Egea (Sonsoyo) des de l’aparcament de Pedra de l’Àliga poguéssim realitzar una ruta circular que passés a prop dels tres tresors. L’excursió, però, no va sortir com la teníem planejada... La història és la següent: feia un dia espectacular; aparquem el cotxe on havíem decidit i ens dirigim cap al primer tresor, el de Pedra de l’Àliga.

U

na de les coses que més ens agrada de la geocerca són els indrets que els companys geocercadors et donen la possibilitat de conèixer. Aquesta sortida és una oportunitat per descobrir una part molt desconeguda de la serra de Sant Llorenç del Munt, on hi ha, força a prop els uns dels altres, diversos tresors amagats. Per preparar les nostres sortides de geocerca utilitzem el programa CompeGPS Land. Després de descarregar-nos de www.geocaching.com diverses opcions i situar-les sobre el mapa digital del programa, vam decidir anar a cercar tres tresors que semblaven, a primer cop d’ull, força interessants: - Pedra de l’Àliga, amagat per Grizzly 07. - Qal’at, amagat per Grizzly 07. - La roca encavalcada [La porta del Cel], amagat per Halibury 08. Vam preparar l’itinerari de forma que

El primer que ens sorprèn és que no trobem ningú per aquests paratges; segur que a la Mola o al Montcau hi ha un munt de senderistes. La zona és meravellosa i els paisatges dignes de menció. Des d’aquí volem donar les gràcies a l’equip Grizzly 07 per donar a conèixer aquests indrets desconeguts. El primer tram és un sender ben marcat i ens fa gaudir d’unes vistes del Qal’at, que té forma de tren. En arribar a Pedra de l’Àliga hem de tenir cura si anem amb petits, ja

que per pujar a dalt i cercar el tresor cal fer una petita grimpada. El tresor està molt ben amagat i resguardat de l’aigua. Des del cim podem gaudir d’unes vistes magnífiques, com bé ens té acostumats el Parc de Sant Llorenç del Munt. Baixem i anem al nostre següent objectiu: La roca encavalcada. Aquí vam cometre el primer error, ja que el mateix camí per on anàvem ens hagués dut fins al lloc on s’amagava el tresor del Qal’at, però seguint el recorregut que havíem traçat a casa i segons el mapa, existia un petit senderó fins a La roca encavalcada. Tanmateix, o ja no existia o no el vam saber trobar. O potser sí, i la natura se l’ha empassat amb herbes i bardisses. El cas és que el camí es va convertir en un corriol gairebé invisible. El GPS ens assegura que seguim la direcció correcta, i algunes fites de pedres amuntegades que trobem de tant en tant ho certifiquen. Però el send e r es va per-

dent i cada cop es fa més impracticable, amb una gran quantitat

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 12

14/04/2010 2:01:34


www.naturaiaventura.cat

Les geocerques que realitzarem en aquesta excursió pel Parc Natural de Sant Lorenç del Munt i l’Obac:: - GC1Z2AH - Pedra de l’Àliga, amagat per Grizzly 07. - GC1YKJA - Qal’at, amagat per Grizzly 07. - GC20H89 - La roca encavalcada [La porta del Cel], amagat per Halibury 08. Recordeu que per obtenir tota la informació necessària cal que us registreu a www.geocaching.com

d’arbusts i herbes que ens volen impedir avançar. I finalment ho aconsegueixen, així que decidim tornar enrere. Aquest cop la natura ens ha guanyat el pols. Tornem fins a la cruïlla desfent el camí per dirigir-nos al tresor amagat al Qal’at. Veiem un petit corriol que s’enfila cap amunt i decidim agafar-lo. Aquest va ser un altre error, doncs un cop a dalt cap camí ens permetia passar a l’altre costat, i de nou vam haver de retrocedir fins al camí inicial, que aquest cop sí,

ens va dur fins a les restes arquitectòniques del Qal’at, on trobem el tresor. Des de la seva ubicació ens fa gaudir d’unes vistes i ens fa oblidar els petits inconvenients que hem patit. En temps anteriors, els turons de Pedra de l’Àliga i de la roca Mur servien de punt de guaita i defensa de la zona del castell de Pera. Després d’estar una estona fruint de les vistes i de fer un petit refrigeri tornem cap al cotxe. No sempre les coses solen sortir com

a nosaltres ens agradaria, però això és l’aventura, i no estem gens tristos de no haver fet la cerca de La roca encavalcada, perquè això serà una altra aventura que segur que gaudirem ben aviat. El que ens ha sorprès més és que no trobem ningú per aquests paratges, i si no fos pels tresors que hi ha, jo tampoc no hi hauria anat mai. No oblidem que l’autèntic tresor no és trobar-lo, sinó descobrir on està amagat i viure l’aventura d’anar a buscar-lo.

12/13 tripa38.indd 13

14/04/2010 2:01:43


raquetes de neu

ELS TRES PUIGMALS

Una ruta arriscada emprada per fugir de la Gestapo

COMARCA: ALTA CERDANYA

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 14

14/04/2010 2:01:49


www.naturaiaventura.cat

14/15 tripa38.indd 15

14/04/2010 2:01:54


raquetes de neu

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte tan rotund que ha generat centenars de capítols tan coneguts per a tothom que només la seva menció ens porta directament a aquest moment històric, com l’holocaust. Però també molts d’aquests capítols són reiteratius i ens trameten a batusses anteriors. Un dels que més s’ha repetit al llarg de la història és la necessitat de creuar els Pirineus per fugir d’una guerra o una persecució. Càtars, occitans, moriscos, carlins, jueus, aviadors aliats, republicans, falangistes i gent que no combregava amb la revolució popular del 36. El pas entre Er i Núria era un de tants utilitzats pels passadors, com el coll de Finestrelles o la collada de Fontalba, excursions que en bones condicions són una delícia que aquella gent no va poder gaudir.

F

a dos dies que no neva i el sol anticiclònic ha escombrat els núvols. Els dos passadors es miren i assenteixen amb el cap: tot indica que el temps s’aguantarà i és hora de començar a caminar seguint el curs del riu Er, amunt, cap al Ripollès. Una patrulla de la gendarmeria fuma plàcidament Gitanes mentre observa uns traginers de cua d’ull, imaginant-se’ls preparant una expedició a l’altra banda de la frontera. Per això els criden i els escorcollen sota l’atenta mirada d’un oficial de la Gestapo vestit amb una gavardina lluent, descordada. Amaga els ulls i les celles sota la visera de la gorra, on brilla la caravel·la blanca, i els dits fan passos d’aranya dins de les butxaques dels pantalons. Res als farcells. Però l’oficial indica el calabós, a la Mairie. Cap dels tres sospiten que a cal Benet s’hi amaguen quatre jueus francesos que s’han escapat de les detencions dels gendarmes de la França

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 16

14/04/2010 2:01:58


www.naturaiaventura.cat

de Vichy, liderada pel col·laboracionista mariscal Pétain, que fa poc ha començat a deportar comunistes, semites, republicans exiliats i anarquistes cap als camps de treball d’Alemanya, on molts acabaran gasejats i fornejats en els camps d’extermini de nom tètric i insultant per a la història de la humanitat. Tampoc s’ensumen que a les golfes de cal Bisbe un parell de joves occitans que volen eludir la mobilització militar o l’enviament a camps de treballs forçats s’aguanten els nervis al costat d’un aviador canadenc i d’un oficial polonès que vol enrolar-se a l’exèrcit britànic. Vides diferents que la guerra ha estroncat o vol estroncar i que ells, obstinats, s’hi rebel·len. Els dos passadors treuen unes quantes motxilles al pati del darrere de les cases i esperen que els gendarmes marxin. El rellotge marca les onze del migdia. Es fa tard. Si no marxen ja, hauran d’esperar un nou dia. Però el seu ofici requereix paciència. Sí, ofici. Tots dos fa anys que

16/17 tripa38.indd 17

14/04/2010 2:02:04


raquetes de neu

es guanyen les garrofes passant a l’altra banda de la línia fronterera qualsevol producte transformable en francs, pessetes, or o argent. Abans de l’aixecament del general Franco eren contrabandistes exclusivament. Però després es van reciclar guiant capellans, catòlics, polítics de dretes, joves en edat d’entrar en quintes i burgesos que fugien de la zona republicana controlada per les milícies anarquistes que actuaven al marge de la Generalitat de Catalunya i l’exèrcit fidel al govern de Madrid. Amb l’esclat de la guerra amb Alemanya el negoci havia canviat i ara passaven jueus i francesos a canvi dels seus diners i aviadors que

havien estat abatuts en territori de la República o oficials dels exèrcits derrotats que buscaven continuar lluitant amb els aliats. Aquests últims són els millors pagats: tres mil pessetes per barba si els deixaven a l’estació de tren de Manresa, on els recollien els delegats de les ambaixades aliades. La corrua d’escàpols enfila pel bosc, les fonts i les clotades que vomiten aigua i neu per la vall del riu Er, encara sota una bella capa de neu tova que s’enfonsa amb el pes dels peus i l’equipatge, deixant petjades enfangades. Més amunt la neu és més dura i sembla que trepitgin cristalls, cric, cric, sota les botes.

Un vent frescot escombra la superfície i aixeca bocins de gebre. El soroll suau amaga el so dels passos d’una altra comitiva que s’esmuny pels clots de Segre, també a la recerca de les collades que menen a la Coma de l’Embut i Núria. —Va, que ja hi som. El passador ho diu en francès per ser entès, per això fita cadascun dels rostres, per saber si tots han interpretat bé les seves paraules. Per realitzar aquesta acció ha hagut de girar el coll, i llavors els ha vist, als altres, damunt la cresta del Puigmal de Llo. —Sst! Tots a terra, cagondéna! Ara fa servir el català que li surt de l’ànima i busca el seu company amb la mirada. —Els coneixes? —No. Els seus rostres destil·len preocupació. Massa gent en aquelles contrades, massa possibilitats de ser enxampats. —Són maquis, amagueu el cap. Si bé van en la mateixa direcció i tenen el mateix objectiu, les dues comitives són ben diferents. Els que s’arrosseguen cap al Puigmal són idealistes, segurament milicians que han combatut el feixisme a les trinxeres de Belchite i l’Ebre, mantenint viva la flama de la República tot esperant un desenllaç positiu de la guerra. —Per la pinta porten material per a la resistència. L’altre diu que sí en silenci. De sobte se senten trets. Vénen de dalt de la carena i escombren les antigues glaceres. Hi ha resposta immediata. Els maquis, tot i perdre algun farcell i algun home rodolant inert, repelen l’atac de la guàrdia civil i reculen, ordenats, foc de cobertura que impedeix la continuació de l’atac des de la part sud de la muntanya. —Au, enrere, enrere, enrere... El nostre grup gira cua. Allà dalt els trets continuen. Els maquis han realitzat un moviment en ventall i metrallen les posicions de la guàrdia civil. Se senten veus, crits, els xiulets de les bales... Més guàrdies civils apareixen per sobre les carenes i els maquis es retiren a grans passos. N’hi ha un que s’ha apostat entre les pedrotes del cim del Puigmal de Llo i, amb una carrabina, manté la frontera neta de caparrons i fusells.

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 18

14/04/2010 2:02:08


DADES TÈCNIQUES

www.naturaiaventura.cat

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NT EL P LÀNO URA.CAT L, EL TRAC RESS K I LA ENYA

CA TÈ C N I F I TX A 00 M 0 ELL: 1. DESNIV IA: 11,34KM C R DISTÀN : 5-6H IRCULA A DURAD I: GAIREBÉ C a un excursioer AR ITINER T: MITJANA p A LT U DIFIC I PALA. ONDA erimentat nista exp : RAQUETES, S E NÚRIA D AL MATERI IGMAL- VALL itorial ALPINA U d P E : . 0 A MAP 1:25.00 ER ULLDET

Sortirem de l’aparcament de les pistes d’Er caminant per una pista asfaltada que mena a una centraleta de tractament de les aigües, vora el riu Er. Al primer revolt deixarem l’asfalt i seguirem el curs fluvial fins a Aiguaneix, on salvarem el riu i començarem una ascensió més seriosa buscant el sud i la carena que després mena al Puigmal (o Puigmal d’Er), on seguirem per la cresta en direcció nord per culminar primer el Pic Petit de Segre (més aviat una cota). Avançarem per la carena fins a tenir el Puigmal de Llo a ponent. Llavors seguirem la cresta de l’Olla de Núria en direcció llevant per aconseguir un pic més meritori, el Pic de Segre. Després tornarem a la cruïlla de crestes i caminarem cap al Puigmal de Llo, des del qual iniciarem una bonica davallada per un coster que ressegueix el llom que gira cap al sud i busca la font de la ribera d’Er, ja al pla, la base de la muntanya, i per on circula el riu. Llavors només cal resseguir-lo de baixada cap a Aiguaneix, des d’on retornarem a l’aparcament i punt de sortida. —Va, correu, correu! Les botes s’enfonsen en la neu, a vegades fins al genoll. La humitat penetra per les esquerdes de les polaines i més d’un rodola. Amb pena arriben al prat on la neu es fon i la força de l’aigua freda baixa rambla avall, embogida i tendra. Sota la pineda la molsa llueix el verd de granota. —Afanyeu-vos. Algú canta l’hora. Les tres de la tarda. Els dos guies es miren. Què fem?

—Va, al bosc. Però no tenen temps d’arribar-hi. Un grapat de gendarmes els esperen pistoles en mà davant l’oficial de la gavardina. Sovint les guerres tenen aquests desenllaços. No se sap mai quan cal apostar. Només que cal apostar, arriscar-se per sobreviure-la. Passats els anys el balanç d’aquell episodi brodava silenci sense tombes, els

silencis dels anhels frustrats. Els dos occitans van ser enviats a les fàbriques d’armes d’Alemanya i són els únics que van tornar en acabar la guerra. La resta, ja us ho podeu imaginar: deportació cap a l’est, on els seus cossos van ser convertits en cendres grises que, ara sí, van poder volar en la llibertat amb la qual un dia van somiar. TEXT I FOTOS: JUAN CARLOS BORREGO

18/19 tripa38.indd 19

14/04/2010 2:02:13


curses d’orientació

per Biel Ràfols, campió d’Espanya 2010 bielrp@naturaiaventura.cat

a

ic n c è T

T’ho jugues tot en l’elecció d’itinerari La Copa Catalana d’Orientació 2010 es va traslladar a terres gironines per disputar la seva segona prova. Va ser el diumenge 14 de febrer a la localitat de Llers, a pocs quilòmetres de Figueres. Així, el club Aligots va aprofitar també per organitzar, conjuntament amb el Servei d’Esports de la Universitat de Girona, el Campionat de Catalunya Universitari. El tram analitzat correspon a les fites 7-8 de la categoria d’elit masculina. Encara que el mapa majoritàriament estava format per zones semiobertes amb taques verdes (matolls i arbustos), amb una gran densitat de murs de pedra i barraques de pastor, el parcial analitzat enllaçava una zona de camps de cultius amb aquesta zona predominant de detalls de vegetació i murs. Ruta lila: LLUÍS FERRER (10.29): Opta per agafar direcció sud-est per anar a buscar al més ràpid possible la carretera de l’est, cosa que li permetrà descansar de llegir el mapa i posteriorment es podrà anticipar en els següents trams. A més, transitar per carretera és més ràpid que fer-ho per corriol o camp a través. Per atacar la fita s’agafa el trencall a la dreta de la carretera, es creua el camp d’oliveres (groc amb punts verds) i s’agafa rumb des de l’extrem d’aquest per arribar a la fita. Ruta verda: ALEU AGULLÓ (10.51): És una ruta intermèdia que utilitza part de la carretera. La primera part recorre la pista i flanqueja els camps. Aquest tram no és gaire ràpid i s’ha de mirar constantment el mapa, però retalla la cantonada de la carretera i fa, per tant, menys distància que la ruta lila. L’atac a la fita és el mateix que en l’anterior ruta. Ruta blava: JORDI SALES (11.28): Surt en direcció sud per seguir per les pistes i corriols en la mateixa direcció. Travessa el camp, i segueix el corriol, per travessar la zona de matolls dispersos i acabar atacant la fita des del camí de l’oest. Conclusió: El desnivell sembla que no és un factor gaire determinant en aquesta cursa, ja que 25 metres, que és el que tenen més o menys totes tres rutes, és gairebé menyspreable comparat amb els 2 quilòmetres de tram. L’únic que es podria valorar és que la ruta blava fa tot el desnivell de cop i al principi, cosa que fa més lenta la pujada. L’atac final és fàcil en totes tres rutes, però la ruta blava transita molta (massa) estona per fora pista, en una zona de verds i murs de pedra on s’ha de llegir molt el mapa per no cometre cap errada. Això fa alentir la velocitat de carrera, i en trams llargs com aquest es nota molt, sobretot comparant-ho amb el tram de carretera, en què la velocitat és realment alta. Finalment, mirant les dues rutes que utilitzen la carretera, veiem que no val la pena retallar la cantonada de la carretera, ja que no es guanya temps fent menys distància corrent pels camps.

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 20

20/21 14/04/2010 2:02:45


www.naturaiaventura.cat

Dubte-O

Sóc un principiant que he fet alguna cursa popular i encara no conec prou aquest esport, però he vist que hi ha gent que arriba corrent a una fita i surt corrent sense mirar el mapa. A mi em costa trobar les fites, i quan hi arribo he de parar per mirar on vaig. Com ho fan aquesta gent que no el miren? Pau B.

Hola, Pau, és normal que al començament et costi trobar les fites. El procés d’interpretació del mapa no és fàcil, però amb el temps aniràs adquirint l’experiència que et permetrà interpretar els mapes ràpidament. Si es vol, fins i tot es pot entrenar com qualsevol altra habilitat. Quan arribis a un nivell més elevat, veuràs que seràs capaç d’interpretar el mapa mentre corres o camines, sense haver d’estar parat. Més endavant veuràs que seràs capaç d’anticipar la ruta de la següent fita, i així, abans de marcar la fita, ja sabràs cap a on sortir.

EL CONSELL

Tens qualsevol dubte relacionat amb l’orientació? Pregunta-ho al Biel: bielrp@naturaiaventura.cat.

Traçar un rumb En argot orientador traçar un rumb vol dir mantenir una mateixa direcció durant una determinada distància. Una vegada tenim el mapa orientat, el corredor es desplaça en la direcció marcada pel cantell de la brúixola (el cantell uneix en una línia imaginària el lloc on ens trobem i el lloc on volem anar). Quan farem servir aquesta tècnica? Quan haguem de desplaçar-nos per una zona amb poques referències o bé per fer l’atac final a una fita, o simplement per seguir una direcció. Comentaris: és una tècnica que requereix una certa pràctica, però una vegada apresa és molt útil. És bo combinar-la amb la tècnica d’estimació de distàncies (talonament).

tripa38.indd 21

14/04/2010 2:03:11


curses d’orientació

ta s i v tre

L’enRoger

Casal

Campió d’Espanya d’Orientació 2009 Quan i com vas començar a fer orientació? El maig de 1989, a la serra de Collserola, vaig participar en la meva primera cursa d’orientació. Amb 8 anys que tenia llavors, va ser naturalment mon pare qui m’hi va dur. M’agrada l’orientació perquè... Sóc addicte a les sensacions i emocions que m’aporta la pràctica d’aquest esport. Addicte a navegar pel bosc a màxima velocitat i màxim control. Fluint pel terreny des del triangle de sortida fins a la línia d’arribada sense pensar en res més que en mi, el mapa i el terreny. Però canviaria: La seva complexitat organitzativa: hi ha molt poca gent preparada o que s’atreveixi a organitzar, i això frena el ple desenvolupament del nostre esport. L’orientació em dóna... Tot. Els últims 15 anys de la meva vida han girat al voltant de l’orientació com a esport i com a forma de viure. Plans d’entrenament, competicions, organitzacions, mapes, viatges, relacions, feina, amistats, vivències, família, èxits, frustracions, etc. Com et veu la gent que et coneix i sap que fas orientació? Hi ha de tot, però en general la gent menys propera que no coneix l’orientació no es pot ni imaginar el que fem. Si no fes orientació faria... Algun altre esport de competició a l’aire lliure. Tot i que no l’he arribat a practicar mai, sempre m’ha fascinat el ciclocròs. L’esquí nòrdic també m’agrada i en general els esports de fons. Si em busquen, em poden trobar a... Qualsevol mapa. Això sí, sempre que estigui ben cartografiat. Què fas quan no tens ni idea d’on ets? Orientar el mapa. Això em dóna una idea de la direcció en què he corregut els últims metres. Després, fent bona memòria de tot el que he vist i he anat passant intento esbrinar sobre el mapa quin camí dec haver seguit sense adonar-me’n. Et deixem fer una petició a la Federació. Què demanaries? Que s’entengui el paper que fem els esportistes que ens volem dedicar plenament a l’orientació. Que s’entengui la nostra aportació a l’orientació com a tal i s’hi cregui. Després d’haver aconseguit un increïble 22è lloc en la Llarga Distància al mundial 2004, quins són els teus objectius com a orientador? Com bé assenyales ja ha plogut molt des del 2004. L’objectiu cada temporada ha estat batre aquest resultat, perseguint, any rere any, el desitjat “top 20”. Tot i no aconseguir-ho, el fet d’intentar-ho m’ha ajudat a anar millorant com a orientador cada temporada. Enguany segueix el repte en peu. Què és el que fa que, havent aconseguit més de 20 títols de campió d’Espanya, segueixis entrenant per aconseguir-ne més? Suposo que deu ser perquè la meva font de motivació a l’hora d’entrenar no s’alimenta dels títols de campió d’Espanya sinó que el que busco és el màxim rendiment i gaudir per sobre de tot. Canviaries el teu excel•lent nivell tècnic per una millor forma física (córrer més i orientar pitjor)? No negaré que el potencial físic no és la meva millor virtut com a orientador, però tampoc puc afirmar tenir un excel·lent nivell tècnic quan no hi ha cursa en què no cometi errors. Així doncs, tinc feina doble per millorar, per no dir triple si pensem, a més a més, en l’aspecte psicològic. Creus que un bon orientador pot viure a Catalunya, o bé ha de buscar altres llocs (per entrenar en mapes més propers i de més qualitat) com has fet tu, com per exemple estades a Suècia o viure al País Valencià? Tot depèn de les expectatives que tingui cadascú. Es pot arribar a ser un molt bon orientador vivint a Catalunya, però si s’aspira a ser bo en tots els tipus de terrenys i competicions cal sortir a l’estranger. Cal visitar el màxim nombre de terrenys, mapes, competència, etc.

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 22

14/04/2010 2:03:20


arbres i boscos singulars

FITXA 15

Les moixeres:

recorrent des dels Pirineus als ports de Tortosa Albert Beneït Rochés Agent Rural El mes passat vam parlar d’aquells altres matisos que ajuden a donar personalitat al bosc. Aquells “altres” arbres o arbusts que modelen, en un segon nivell, l’orografia i l’estètica dels nostres boscos, i sense els quals, indubtablement, el paisatge no seria el mateix. En aquesta mateixa línia, parlarem dels nostres representants de la família Sorbus: les moixeres. Deixant per més endavant el server, Sorbus domestica, us direm que d’aquesta família n’hi ha 3 al llarg de la nostra geografia, i que conquereixen molts dels seus diferents racons: la moixera, la moixera de pastor i la moixera de guilla.

C

omençarem per l’homònima, la moixera, del llatí Sorbus aria. Aquest arbre de fulla caduca és d’una alçada similar a l’auró blanc, és a dir, fins a un màxim de 10 m d’altura. I també el podem trobar compartint els mateixos espais que aquest. Prefereix rouredes, boixedes i muntanya mitjana a la terra baixa més obaga, buscant preferentment el sòl calcari. Rar i escàs a les Illes Balears i, sobretot, al País Valencià. La capçada de la moixera és força ramificada i es podria dir que té la forma cònicament ovalada amb una característica i llisa escorça de color bru grisós. Tot i la verdor de les fulles, es caracteritzen també pel seu blanc i pelut revers. Tenen una forma ovada, una mida que arriba als 10 cm i són doblement dentades. A partir del maig disposa de petites flors blanques amb estams agrupats en forma de paraigües. El seu fruit, que el veurem al setembre, és d’un color vermell quan madura, i disposa de dues llavors a l’interior. En segon lloc, tenim la moixera de pastor, Sorbus torminallis. També la trobarem a la muntanya mitjana i des dels Pirineus fins als ports de Tortosa, preferentment en companyia del roure martinenc i del de fulla gran. Aquest, inexistent al País Valencià i a les Illes, és de similar alçada a la moixera, tot i que, a diferència de l’anterior, la forma de la seva capçada és més arrodonida. Presenta una escorça també diferent, doncs és clivellada. La floració i la fructificació són similars a les de la moixera. El tret més característic que la diferenciarà dels seus familiars, i que ens permetrà reconèixer-la dins del bosc, són les fulles.

També són dentades però estan formades —alguns autors diuen que retallades— per lòbuls triangulars (de 5 a 9). També en destaca la verdor, però, quan arriba la tardor, les fulles es converteixen en un color rogenc que ens recordarà al de l’auró negre. Imagineu la seva bella estampa. Els fruits, en canvi, són de color fosc i bru; se’n poden fer confitures. Per últim, tenim la moixera de guilla, Sorbus aucuparia. Algun dia parlarem més en concret dels significats llatins, però en aquest cas, el llatí aucuparia significa quelcom com “caça ocells”. Això és pels vermells fruits que, quan maduren, es converteixen en un efectiu imant d’ocells. A més, es mantenen a l’arbre durant tota l’estació hivernal. Gràcies a aquests fruits —bona estratègia la de la moixera de guilla— la seva disse-

minació estarà assegurada. Aquesta moixera és força similar a la de pastor. No obstant això, viu a alta muntanya, estatge subalpí, acompanyant arbres com el pi negre i l’avet. De tant en tant, la trobarem tafanejant dins alguna fageda. Molt més selectiva, la trobem només als Pirineus i al Montseny. La floració va del maig a l’agost i els fruits comencen a sortir al setembre. Els trets que la diferencien de la seva parentela catalana són les flors i les fulles. Les flors són més grans que les de les altres moixeres. També són blanques, però, en aquest cas, les trobem agrupades en corimbes, com si fossin poms de flors. Per altra banda, les fulles són compostes (us recordeu dels freixes?), d’11 a 17 folíols asimètrics. També són dentades i mantenen el tret familiar de tenir l’anvers de color verd molt més fosc que el revers.

22/23 tripa38.indd 23

14/04/2010 2:03:35


CompeGPS Land

Capítol 5: CompeGPS Land 7

Acaba d’aparèixer al mercat la nova versió de CompeGPS Land, i pensem que pot ser interessant fer-vos saber les novetats i els canvis més importants que duu. L’evolució d’aquest programa presenta una nova interfície que ens permet utilitzar ràpidament totes les funcions disponibles, així com una eficient i revolucionària forma de connectar-se als dispositius GPS. La nova versió 7 ha actualitzat els receptors GPS amb els quals pot treballar, i a més de fer-ho amb Magellan, Garmin i Lowrance, ara ens permet connectar-nos amb l’Sportiva, l’Aventura (i qualsevol receptor TwoNav), l’iPhone i l’Evadeo, simplificant la càrrega i descàrrega de rutes, waypoints i tracks amb tots aquests navegadors de darrera generació. Un altre canvi a destacar és el nou motor 3D que ens permet mostrar amb relleu tot tipus de mapes (topogràfics, vectorials, imatges per satèl·lit, etc.), i ens permet, a més a més, fer-ho directament sobre la pantalla principal. Però això no és tot. Entreu a www.compegps.com i descarregueu-vos la darrera versió de CompeGPS Land per descobrir, per vosaltres mateixos, les sorpreses que aquesta nova versió amaga.

C

al tenir en compte que aquesta és una nova versió del programa, per la qual cosa caldrà adquirir també una nova llicència i registrar-la. Pels usuaris de CompeGPS Land que vau activar la versió 6.x o prèvies durant l’any 2009 o 2010, l’actualització a la versió 7 és gratuïta. Per aquells que vau activar-la abans del 2009, CompeGPS us permet adquirir la nova versió 7 a un preu reduït de 39 €. Si voleu continuar mantenint la versió anterior i simplement provar la nova, podem instal·larla en una nova carpeta. D’aquesta manera mantindrem ambdues versions del programa. En la versió de prova de CompeGPS Land 7 podrem utilitzar totes les funcions durant un mes; passat aquest temps només disposarem de les funcions bàsiques. Podem descarregar-nos la versió 7 de CompeGPS Land al web www.compegps.com, a la secció Descàrregues (figura 1). Per instal·lar-la seguim les instruccions del capítol 2: “Primers passos”, publicat a Natura i Aventura, 35. Si instal·lem el programa a la mateixa carpeta que la versió anterior, CompeGPS Land 7 ens respectarà les opcions i especificacions triades anteriorment. Quan executem la nova versió per primer cop ens apareix un avís que ens recorda que hem d’activar la llicència (figura 2). El primer que haurem de fer és comprar-la (encara que per nosaltres sigui gratuïta, hem de realitzar els

Figura 1

mateixos passos). S’obrirà el navegador amb la pàgina de CompeGPS; pestanya Productes. Davallem una mica per la web fins a trobar la secció Productes Terra, on clicarem a l’opció Actualització a la versió 7.A la nova finestra, a l’esquerra, clicarem sobre l’opció Actualització a la versió 7 Licence 39 €. S’obrirà la finestra de la promoció (figura 3) que ens permet obtenir de forma gratuïta la nova versió si havíem activat l’anterior després de l’1 de gener del 2009. Per ferho cal introduir el codi de registre que vam utilitzar en el seu dia i que, si havíem fet la compra en línia, tindrem al correu. Si vam comprar el programa en CD, el tindrem en

Figura 2

una cartolina dins la caixa original. Anem a Veure la Cistella i finalitzem la compra. Si la nostra versió compleix els requisits es-

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 24

14/04/2010 2:03:38


www.naturaiaventura.cat

mentats, veurem com el preu de la comanda passa a ser 0 €. Un cop finalitzada la compra (hem d’identificar-nos a la web amb el nom d’usuari clau de pas) rebrem per correu electrònic el nou codi d’activació. Per introduir el codi al programa executem CompeGPS Land, i a la pestanya Ajuda cliquem a l’opció Info d’activació. Una nova finestra ens permetrà introduir el codi i gaudir de totes les novetats de CompeGPS Land 7. NOVA INTERFÍCIE D’USUARI MILLORADA: A primer cop d’ull descobrim, un cop oberta l’aplicació, el nou disseny de la interfície i una nova icona a la barra d’eines. Aquest botó ens dóna l’opció de treballar en un nou sistema multifinestres que ens permetrà visualitzar tota la informació que desitgem dins la mateixa pantalla, com per exemple la figura 4, on veiem l’arbre de dades, el mapa amb el track, la perspectiva 3D de l’itinerari i la gràfica altimètrica del recorregut, tot a la mateixa pantalla. NOU SISTEMA D’ACTIVACIÓ DE MAPES: La millora més important d’aquesta versió és, probablement, el nou procés d’activació dels mapes, molt més simplificada i efectiva. A partir d’ara per activar els mapes en els dispositius GPS (Aventura, Sportiva, iPhone i Evadeo) no caldrà registrar-los al web i descarregar arxius clau. La nova versió de CompeGPS Land activa els mapes simplement arrossegant-los a l’arbre de dades, on ara apareixen els dispositius connectats a l’ordinador (figura 5).

Figura 5

Figura 3

Figura 4

Figura 6

24/25 tripa38.indd 25

14/04/2010 2:03:41


CompeGPS Land

NOU SISTEMA AVANÇAT 3D: CompeGPS Land 7 porta la funció 3D integrada directament a la finestra principal, amb un nou motor 3D més avançat, flexible i eficaç que ens permetrà donar una nova dimensió als nostres mapes (figura6). TRACK / NORD A DALT: Una nova icona que descobrim a la barra d’eines és aquesta, que permet adreçar el mapa i situar-lo orientat cap al nord. Això és necessari perquè la nova versió de CompeGPS Land permet girar el mapa i orientar-lo en qualsevol direcció. BRÚIXOLA: La brúixola que fins ara existia només en el visor 3D s’ha afegit a les vistes 2D. Això permet una millor orientació a l’hora de treballar i girar els mapes. Per configurar la brúixola només cal anar al menú Arxiu, opció Opcions, i allà clicar a la pestanya Vista 2D, on trobarem la possibilitat de mostrar la brúixola sempre, mai o només en girar (figura 7). INTEGRACIÓ DELS RELLEUS: Una altra novetat de CompeGPS Land 7 és que el programa porta integrats els relleus de tot el país. Ara no caldrà descarregar-se els relleus per poder visualitzar els mapes en 3D, sinó que ja vénen integrats en la gestió dels mapes. Amb un mapa qualsevol obert, si cliquem a la icona es carregarà automàticament el relleu d’aquella zona. Tanmateix, CompeGPS posa a la nostra disposició els relleus disponibles de tot el món per així disposar d’informació sobre l’elevació del terreny a qualsevol regió del planeta. Per accedir-hi triem l’opció Obrir Mapa (Ctrl+M) del menú Mapes i cerquem, dins d’Els Meus Documents, la carpeta CompeGPS. Al seu interior hi ha una carpeta anomenada maps, on trobem l’arxiu world.cwdem, que obrim (figura 8). MÒDUL FOTOGPS INCLÒS: La nova versió ha inclòs el paquet FotoGPS, que abans calia comprar com un mòdul a part. Aquesta extensió del programa ens permet accedir als nostres arxius de fotografies digitals .jpg i associar-hi les coordenades dels punts de track on van ser preses (figura 9).

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 26

Figura 7

Figura 8

Figura 9

26/27 14/04/2010 2:03:46


www.naturaiaventura.cat

CREACIÓ I EDICIÓ DE LLIBRES DE RUTA: Els amants de la bicicleta de muntanya estan de sort, doncs CompeGPS Land 7 inclou també el mòdul per crear i editar

llibres de rutes o roadbooks, que ens permetran elaborar els nostres propis llibres de ruta, carregar-los al GPS o compartirlos amb els amics (figura 10).

Figura 10

tripa38.indd 27

14/04/2010 2:03:52


escalada en cresta

El Gra de Fajol Gran (2.712 m) per l’esperó nord-est

COMARCA: RIPOLLÈS

La cresta o esperó nord-est del pic del Gra de Fajol Gran (2.712 m) és una de les escalades més espectaculars, alpines i boniques de la regió d’Ulldeter. Aquest estètic itinerari és una via molt directa i evident per pujar al cim més alt d’aquest massís tan singular i atractiu pels escaladors. Envoltada d’uns paisatges imponents, aquesta escalada d’iniciació es troba a l’abast de moltes persones i és ideal per als principiants. De ben segur que la gaudireu!

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 28

14/04/2010 10:54:32


www.naturaiaventura.cat

ACCÉS I PUNT D’INICI: Carretera de Camprodon a les pistes de Vallter 2000. El punt d’inici de l’aproximació és a l’aparcament (2.009 m) del xalet-refugi d’Ulldeter. APROXIMACIÓ: Situats a l’aparcament (2.009 m) del xaletrefugi d’Ulldeter, propietat del Centre Excursionista de Catalunya, agafem el camí (GR-11), que sense cap mena de dificultat ens porta fins a l’esmentat refugi (2.235 m), situat davant de les canals del Gra de Fajol Petit. Des d’aquí, seguim la ruta normal del Gra de Fajol Gran en direcció al coll de la Marrana (GR-11). La cresta o esperó nordest del Gra de Fajol Gran és en tot moment molt visible. Es tracta del dretíssim esperó de color blanquinós que es desprèn des del mateix cim i arriba fins els acollidors prats que hi ha als peus de la muntanya, camí del coll de la Marrana. Al cap de 20 minuts d’haver passat pel xalet-refugi del CEC, deixarem el camí de costat i ens dirigirem en sentit SSW, remuntant uns fàcils pendents de roca i herba (sense camí però és molt evident), fins als peus de l’esperó (2.400 m). És a una mica menys d’una hora de l’aparcament. ITINERARI: Tot i que es pot començar a escalar una mica més avall, nosaltres iniciarem l’escalada de l’esperó nord-est del Gra de Fajol Gran en una bretxa molt petita situada als peus d’unes plaques molt inclinades. Vista des d’aquí, la via es presenta notablement vertical. Ens enlairem per unes plaques molt polides (II/III-), damunt l’estètic i cada vegada més estret esperó. Aquest tram té uns 100 metres de desnivell i el podem repartir en dues llargues tirades de 50 metres, muntant les reunions en els blocs de roca que trobarem al llarg de l’ascensió. Cal anar amb molta cura, perquè no hi ha gaires llocs còmodes on muntar les reunions. Per això us recomano que porteu una corda llarga de 55 o 60 metres. Sense ser una escalada difícil, cal anar amb molta cura, doncs les plaques són molt polides i l’escalada és realment aèria. No obstant això, la roca és de bona qualitat. Protegirem aquestes dues tirades amb tascons i bagues llargues. Després de superar els primers 100 metres de l’esperó, ens trobem davant d’un curt tram força vertical que

28/29 tripa38.indd 29

14/04/2010 2:04:09


escalada en cresta escalarem per l’esquerra (III+/IV-). La roca és excel•lent. La via perd una mica de verticalitat, i ràpidament assolim una zona força més fàcil que superem ràpidament, i arribem als peus d’un ressalt bastant vertical i força més llarg que l’anterior, que superem mitjançant un parell de passos atlètics (III+). Aquest mur el protegirem amb tascons mitjans i algunes bagues llargues. La roca és de gran qualitat. Després de superar aquest tram, continuem enlairant-nos damunt d’unes plaques excel•lents; damunt dels nostres caps s’aixeca una esvelta agulla que té una vintena de metres d’alçària. No és necessari que l’escalem fins al seu petit cim, doncs no té cap continuïtat ja que una bretxa molt fonda separa l’agulla de la cresta principal. El més lògic serà realitzar una senzilla (II) travessia ascendent d’esquerra a dreta, passant per la bretxa esmentada anteriorment. D’aquesta manera, assolirem la base d’un nou gendarme rocallós. A partir d’aquí la via ja no presenta una inclinació tan notable i seguida. No obstant això, va intercalant trams força verticals amb d’altres que tenen molt poc pendent. El muret següent a la bretxa presenta un curt tram de tres metres (IV/IV-) força divertit. La roca és perfecta. Durant uns instants deixem la cresta principal uns metres a l’esquerra. A continuació, ascendim per un inclinat i descompost caos format per uns blocs molt grans (I/II); a un li dóna la impressió que estan completament trencats..., però que aguanten el nostre pes. Sense cap dificultat arribem a una nova bretxa. La deixem a l’esquerra i, tot seguit, ataquem la part més estètica i ferma de l’esperó nord-est del Gra

de Fajol. Es tracta d’escalar el tram més estret i aeri de la via, i té uns 30 o 35 metres de longitud. El primer que farem és escalar unes plaques polides (III-) molt difícils de protegir, amb tendència a anar cap a l’esquerra, per situar-nos damunt del mateix tall de l’esperó. És a partir d’aquí que l’esperó mostra la seva part més estètica, aèria i interessant. La roca és de gran qualitat, i podem protegir aquesta tirada de III/III+ amb algunes bagues llargues. Gairebé a la sortida, trobem un vell pitó clavat dins d’una petita fissura; la millor manera de protegir el pas. El tram és notablement aeri i una mica exposat, però la roca és excel•lent. Cal destacar que aquest pitó és l’únic mitjà d’assegurança que trobareu al llarg dels més de 300 metres de la via. Després de superar aquest tram tan bonic, seguim escalant pels drets pendents de la cresta (II). Ràpidament arribem als peus d’un nou ressalt bastant vertical, que superarem per l’esquerra, mitjançant tres o quatre passos molt atlètics (III/III+) damunt d’un mur força vertical, aeri i elegant. Aquest tram es pot protegir amb alguns tascons i bagues

in CA h 30 m , TÈ C N I in a t2re aproxim5acióh. m F I TX A 15 a al en 2h IS:: de emps tot 30 min e HORfeArRla via. Eenl st serà de 4 h e II+, algunnsorddd L’esperó ebé s per lada i desc m a r t olts /IV. e gair esca LTAT: m ll de IV- estacar qu la dreta, DIFiICIIUI+ i un mpabreient. Coadl end evitar épserclar que la III té molt aultats es p ba i roca; est es les dific dents d’her ès. metres, tot drets pen el seu inter de 60astons pern a d r pels perd tot o c B , via ès, casc ascons. e gat só IAL: arn joc de t ls peus d qualitat MAuTeEsRllargues i i uenl descenlgs.raEt l’excel•qleunet rellisquen bag proximació doncs ma ms polits a l’a manables, esta té tra fáciles, reco la roca, aqu escaladas , s e eo d in . ir . a llargues. una mic ORMACIÓD: esPnivel, 2009 -Ulldeter F editorial úria N I Una vegaN S e d E M Carles Gel, al-Vall m ig u P e d : da supeGRAFIA CA RTO 0), Ed. Alpina. rat aquest 0 (1:25.0 tram es pot muntar una reunió. El cim es veu cada vegada més a prop. Tanmateix, l’esperó nord-est encara ens reserva algunes sorpreses, doncs hem de superar un seguit de petites bretxes (les primeres són les més difícils, III-) i algunes plaques polides i aèries. Finalment, sense cap mena de dificultat, resseguim la part superior de la cresta (I/II), i finalment aconseguim el cim del Gra de Fajol Gran (2.712 m), mirador privilegiat de tota la regió.

DESCENS: Per la ruta normal del coll de la Marrana. Fàcil i molt concorreguda. Cal preveure aproximadament 1 h 15 min per arribar a l’aparcament. TEXT I FOTOGRAFIES: CARLES GEL

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 30

14/04/2010 2:04:13


botiga

novetats, material, tèxtil, accessoris...

FERRINO NIGHTEC 600 LITE PRO STRETCH Nova evolució d’aquest conegut sac. La principal novetat consisteix en la incorporació d la nova tecnologia W.T.S. Stretch. Aquesta innovació consisteix en la soldadura substitutiva de les costures exteriors per a minimitzar la dispersió de la calor. Amb aquesta nova construcció Stretch dels canals interiors obtenim un sac ajustat però en el que ens podem moure lliurement, augmentant un 15% l’espai disponible. Amb les mateixes característiques que el Nightech 600 Lite. Pes: 1,4 kg Farcit: 730 gr Microfibre Temp. de confort: +1ºC //-4ºC Temp. extrema de confort: -21ºC

LÖFFLER ELASTIC

pantalons amb tirants Winner Així s’anomenen els pantalons amb tirants perfectes pel ciclisme. Gràcies a la qualitat i a la seva funcionalitat, seguretat i confort, aquests pantalons de ciclisme han estat escollits pel Mountain Bike Magazin com a guanyadors en la seva comparativa. Aquests pantalons garanteixen una elasticitat transversal i vertical, i per tant un moviment il·limitat. A més a més s’adapten perfectament a la forma del cos. - Alta elasticitat i lleugers - Costures planes contra marques i fregaments - Fibra d¡assecat ràpid - Transpiració efectiva - Mantenen la forma i son de fàcil rentat

P.V.R.: 93 €

TwoNav Sportiva: el GPS més lleuger i robust per a activitats outdoor Amb TwoNav Sportiva tindreu a les vostres mans la millor assistència de navegació concentrada en tan sols 124g (bateria inclosa). Gaudiu d’aquest petit e intel·ligent assistent de navegació en totes les vostres activitats a l’aire lliure favorites. Sportiva cobrirà tot allò que necessiteu per trobar el vostre camí en qualsevol tipus de terreny. Senderisme, bicicleta, enduro, geocerca o qualsevol altra activitat a l’aire lliure, aquest GPS pes ploma és tan discret que no notareu que el porteu! Disseny * 58 x 105 x 23 mm * 124 g (bateria inclosa) * A prova d’aigua IPx6 Pantalla * 3 polzades d’alta definició * Ressolució: 240x400 píxels * Transflectiva * Táctil

Autonomia * Li-Ion 1.050 mA/h * Fins a 10 hores d’ús Connexions * Tarja MicroSD HC * mini USB 2.0 Connector Instruments * Receptor GPS Sirf III * Brúixola electrònica 3D * Baròmetre

30/31 tripa38.indd 31

14/04/2010 2:04:23


món sostenible

HORTS URBANS COMUNITARIS Un moviment de reapropiació veïnal de la terra Marc Gavaldà Coautor de Patagonia Petrolera, Bardo Ediciones

Des dels anyals de la història, els pobles i ciutats s’ubicaven en indrets on l’entorn immediat proveïa els recursos per sostenir els seus habitants, generalment les planes més fèrtils i irrigades. Avui, en canvi, són les comunicacions, el poder econòmic i el muscle “urbanitzatiu” el que configuren les ciutats, i les allunyen cada cop més de les terres de cultiu. Agreujant aquesta dolosa tendència, en la darrera dècada d’esquizofrènia urbanística pública i privada, la ciutat ha anat fagocitant les darreres parcel·les d’horts marginals que resistien gràcies a l’obstinada dedicació d’horticultors informals. Però no tot és gris en aquesta jungla d’asfalt i ciment armat. En solars i terrenys enrunats per l’avarícia especulativa, la ciutat s’esquerda gràcies a iniciatives col·lectives veïnals. És temps per a l’emergència dels horts urbans comunitaris.

1 Es pot veure una selecció de fotografies a http://huertosurbanosbarcelona.wordpress.com 2 Veure el clàssic MOLLISON, B. Introducción a la Permacultura. Tagari Books. Tyaglum, Austràlia, 1998. I el molt aconsellable manual en català: ROMERO, JORDI. El rebost de la ciutat. Manual de permacultura urbana. Fundació Terra, Barcelona, 2003. 3 HOPKINS, ROB. The Transition Handbook. Green Books, 2008. Es pot descarregar l’informe Kindsale201 en castellà (on es proposen dissenys per a la transformació de la societat cap a un declivi energètic): http://decreixement.net/images/kindsale%20castellano.pdf 4 “BCN tindrà 12 horts urbans comunitaris a finals d’any”, El Periódico.

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 32

14/04/2010 2:04:32


www.naturaiaventura.cat

Horts marginals sepultats Explica Stefi Fock, en la seva exposició “Horts Urbans. Cultivant la ciutat”, 1 que Barcelona ha perdut en els darrers anys la identitat hortícola de barris, on els horts només sobreviuen a la memòria dels veïns. No fa tants anys que uns mosaics de parcel·les hortícoles lluïen ufanosos pels vessants dels turons de Montjuïc i el Carmel, així com també a Horta i a les riberes dels rius Besòs i Llobregat, on els terrenys immediats de tantes masies agrícoles han estat engolides avui per la ciutat. A la segona meitat del segle xx, la pràctica del barraquisme engegada pels nouvinguts augmentà la capacitat de la ciutat per produir aliments en microparcel·les abillades de somiers i altres elements reciclats. Ho feien de manera anònima, mai reconeguda per les institucions que, després de la Cimera de Rio (1992), van rendibilitzar políticament el discurs sostenible de l’Agenda 21. Tant a Barcelona com a la majoria de pobles i ciutats del país, vials, carreteres i polígons industrials, quan no barris prefabricats per al cultiu d’hipoteques o complexos comercials d’estètica texana, sepulten sota tones de formigó les arrels de les últimes hortalisses cultivades fora del

model industrial de producció. Desempallegada d’aquesta terra fèrtil, la població sobreviu com pot captiva a la producció d’hivernacles llunyans, camions de gran tonatge, cambres frigorífiques immenses, envasos de tots els plàstics possibles... La ciutat hortícola La ciutat com a productora d’aliments, com dèiem, és un fenomen històric però que ara es presenta com una resposta útil als reptes que enfronta la humanitat, com són el pic del petroli i el canvi climàtic. La permacultura urbana ja fa una dècada que ofereix eines bàsiques per implantar ambients humans perdurables2. Més actual, l’emergència del moviment de les Transition Towns als països anglòfons com a ciutats que es preparen per a la superació d’un model de vida postpetroli, aporta fonaments teòrics a l’horticultura urbana3. En el pla institucional, l’Ajuntament de Barcelona ha engegat una dotzena d’horts amb gairebé 300 parcel·les amb el triple objectiu de recuperar zones verdes, proporcionar als jubilats espai de cultiu i entreteniment i acostar les escoles al coneixement de la realitat agrícola 4. Malgrat això, aquestes experiències no cobreixen ni de bon tros la demanda i no es poden considerar àrees públiques perquè són tancades amb clau.

“Aquí em planto”: la recuperació de solars Davant la manca d’espai públic, a molts barris de la ciutat, col·lectius de veïns han optat per l’okupació de solars per engegar experiències d’horts comunitaris autogestionats. Com a antecedent cronològic d’aquesta pràctica citarem l’hort de La Vaqueria a l’Hospitalet, casa okupada a principis dels anys 90, o el parc okupat d’un solar veí del Centre Social Okupat Les Naus al barri de Gràcia, la primavera de 1999. Actualment, més d’una dotzena d’horts okupats a diferents barris de Barcelona esdevenen barricades verdes de moviments veïnals autònoms, i s’articulen a través d’una xarxa per enfortir la seva lluita. S’hi practica una participació social horitzontal i es cultiven no només hortalisses, sinó també les relacions humanes entre les persones del barri. D’entre tots destacarem l’experiència dels Horts Comunitaris de Can Masdeu, per la popularitat i acurada organització, que involucra moltes famílies i grups de Nou Barris; la lluita popular del Forat de la Vergonya, que va paralitzar la construcció d’un pàrquing, i els horts del Raval i del carrer Banyoles (Gràcia) per reokupar un solar creat per les immobiliàries a partir del desallotjament i posterior enderrocament de centres socials consolidats als respectius barris. Si bé la producció d’aquests horts és incipient, aquests horts donen grans fruits en el camí cap a una societat més lliure, humana i perdurable.

32/33 tripa38.indd 33

14/04/2010 2:04:39


rutes d’arreu del món

Kokoda Track el sender dels herois PAPUA NOVA GUINEA: de PORT MORESBY a KOKODA

El Kokoda Track és una ruta que enllaça les costes sud i nord de Papua Nova Guinea, i ha esdevingut, amb el pas del temps, un dels reptes més desitjats pels senderistes d’arreu. Els seus 96 quilòmetres que separen Port Moresby de Kokoda ens obligaran a superar les escarpades serralades que conformen l’accidentat relleu d’aquestes contrades i ens conduiran, a través de les humides i frondoses selves tropicals que l’encatifen, fins als indrets més remots del país. Aquí, perduts enmig de la jungla, descobrirem camps i pobles encara verges on serem ben rebuts amb els somriures i l’hospitalitat que caracteritzen la gent koiari i orokaiva.

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 34

14/04/2010 2:04:43


www.naturaiaventura.cat

P

els australians, el Kokoda Track representa l’indret on l’exèrcit australià visqué algunes de les batalles més heroiques de la seva història. Era l’any 1942, en plena Segona Guerra Mundial, i els japonesos havien desembarcat al nord de Papua Nova Guinea. La seva idea era travessar l’illa i ocupar Port Moresby, al sud. Des d’allà coordinarien la invasió d’Austràlia. Entre les esquerpes muntanyes que conformen la serralada d’Owen Stanley, enmig d’aquests atapeïts boscos, uns 1.500 soldats australians plantaren cara a un exèrcit de 10.000 japonesos. Aquells herois aconseguiren frenar l’avanç de les tropes enemigues. La victòria fou possible, en gran part, gràcies a l’ajuda dels habitants de Papua, que s’oferiren com a portadors, i que transportaren equips, queviures i, sobretot, ferits. Aquells camàlics ocupen un espai especial dins la història d’Austràlia i són recordats com els Fuzzy Wuzzy Angels. Els portadors actuals que ens acompanyen al llarg de la ruta són fills i néts d’aquells homes. Així doncs, en recórrer el Kokoda Track seguirem els passos d’aquells herois australians i papús que lluitaren espatlla amb espatlla contra un exèrcit tan superior. De les diverses possibilitats que hi ha per poder contractar el servei de guies (imprescindible en aquest recorregut de 9 dies per la selva on els camins desapareixen any rere

any) nosaltres triàrem l’empresa Kokoda Track Experience (www.kokodatrack.net), que ens oferia el viatge i el guiatge amb sortida i arribada a Cairns (Austràlia), on estàvem de vacances. Ens engrescà saber que aquesta empresa dóna 500 kines (moneda de Papua Nova Guinea) a diferents projectes d’ajuda als pobles de l’illa per cada persona que s’apunta a fer la travessa amb ells. Dia 1: Des de l’Aeroport Internacional de Cairns prenem el vol que ens porta fins a Port Moresby. El primer que fem és visitar el Bomana War Cemetery, on descansen els soldats caiguts en aquell conflicte. Les

làpides de marbre blanc s’escampen perfectament alineades sobre el llençol de gespa verda perfectament tallada que davalla suaument des del punt on s’alça la Creu del Sacrifici. Aquesta creu, que duu gravada en la seva cara frontal una espasa de bronze, és present en tots els cementiris de guerra de la Commonwealth. La creu simbolitza la fe, i l’espasa, la guerra. Sobre un turó una glorieta de pilars cilíndrics recorda els desapareguts i a tots aquells que la selva se n’empassà els cossos per sempre. Després de rendir en silenci el nostre homenatge a aquells valents ens dirigim cap a Owers’Corner, veritable punt de sortida de la travessa. L’emoció i

34/35 tripa38.indd 35

14/04/2010 2:04:47


rutes d’arreu del món

l’excitació es contagia entre els diferents membres del grup. A Owers’Corner coneixem els portadors que ens acompanyaran durant aquests 9 dies al llarg del recorregut. A cadascun de nosaltres se’ns assigna un portador papú, que ens ajudarà a dur l’equip de càmping, de cuina i els queviures formant parelles capaces de sobreviure, de forma autònoma, aquesta aventura. Owers’Corner fou el lloc on les tropes australianes situaren tres peces d’artilleria que, a part de mantenir els japonesos allunyats del seu camp d’acció, donaren un fort impuls a la moral dels soldats australians. Els projectils volaven vers Ioribaiwa passant per sobre el cim de l’Imita Ridge. Prenem el camí que davalla vers el riu Goldie i creuem el poble abandonat d’Uberi. Aquest poble fou on se situà el primer campament. Constava d’unes vuit cabanes de nadius, on els soldats podien descansar i rebre

provisions. També s’hi instal•là un hospital de campanya. En l’esforç de donar suport als soldats que avançaven per la selva i fer allunyar una mica més els japonesos, una de les peces d’artilleria muntades a Owers’Corner fou desmantellada i transportada a mà fins a un cim proper a Uberi. També fou duta pels soldats tota la munició que es disparà.

i densa. Imita Ridge marcava la darrera línia de defensa de l’exèrcit australià. Diuen que els soldats gravaren a la sorra una llarga línia mentre pactaven no retirar-se mai més enllà. Descendim del cim fins al bonic lloc anomenat Ua-Ule Creek. És una preciosa i pintoresca vall recorreguda per un rierol que haurem de travessar una vintena de vegades. Hem fet bé en portar sandàlies de muntanya, que en aquest tram ens canviem per les botes i ens permeten no haver de treure’ns, cada cop, el calçat. Al final de la vall ens espera l’esgotador ascens al Ioribaiwa Ridge, on finalitza l’etapa d’avui, al poble del mateix nom.

Dia 2: El camí que puja fins al cim de l’Imita Ridge és conegut amb el nom de Golden Stairs. Amb aquest nom es coneix el tram de sender que durant la guerra els enginyers australians convertiren en una veritable escala de més de 2000 esglaons formats per troncs d’arbres tallats i subjectats al terra. Aquesta “escala” superava els 400 metres de desnivell els primers dos quilòmetres, i després d’un tram planer, ascendia 700 metres més en 2,5 quilòmetres. L’Imita Ridge no és el cim més alt que ens trobarem al llarg de la travessa, però ens mostra el tipus de sender i d’ascens que haurem de suportar d’ara en endavant: camins estrets, tortuosos i fangosos on les lianes que pengen dels arbres s’atansen vers nosaltres com si la natura ens proveís de cordes fixes per permetre’ns superar els petits bancals terrosos pels quals ascendeix el camí. Un cop al cim ens amarem de l’atmosfera que s’hi respira, humida

Dia 3: El poble de Ioribaiwa constituí el segon campament de l’avanç australià pel Kokoda Track i fou, també, el punt més meridional i allunyat al qual arribaren els japonesos en la campanya del Pacífic. Marxem ben aviat del poble i comencem l’ascens al Ioribaiwa Ridge, des d’on els japonesos podien veure els llums de Port Moresby. Fins aquí arribava el rang de l’artilleria instal•lada a Owers’Corner, la qual cosa féu retrocedir fins aquesta zona els japonesos. Encara ara s’endevinen les formes de les trinxeres que els soldats d’ambdós bàndols excavaren per protegir-se i repel•lir els atacs enemics. Davallem fins a Ofi Creek, on la selva s’obre una mica i ens permet contemplar algunes cabanes enlairades sobre els característics pilars de fusta. Encara es parla de l’emboscada que els australians pararen aquí als japonesos. Davant nostre s’alça ara l’imponent Maguli Range, amb el seu cim amagant-se entre els núvols. Sembla un ascens impossible, vertical

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 36

14/04/2010 2:04:50


www.naturaiaventura.cat

i inacabable. En alguns indrets el guia ens mostra restes de les trinxeres que excavaren els japonesos per sorprendre els australians que avançaven per la selva. A prop del cim els japonesos instal•laren un campament on un canó assetjava constantment les tropes australianes que treien el cap per Ioribaiwa Ridge. La jornada finalitza al poble de Naoro, que ens rep amb somriures i fruita fresca. Dia 4: A la zona de Naoro l’aviació abastia els soldats australians deixant-hi caure els subministres amb paracaigudes, que ells anomenaven biscuit bombing. És una zona planera i pantanosa, sobretot un cop travessat el riu Brown, on els diferents nivells del riu ens obligaran a progressar sobre ponts i passarel•les de troncs. Una curta però intensa grimpada ens permetrà superar un tram força relliscós que ens duu a una bonica cresta des de la qual es divisa el poble de Menari, on passarem la següent nit. Un ancià condecorat ens surt a rebre. Faole Bokoi és un dels tres Fuzzy Wuzzy Angels que encara sobreviuen. El vell ens explica que encara

recorda la desfilada que aquí feren els soldats australians, després de setmanes de durs combats a la selva i obligats pels japonesos a retirar-se de Brigade

Hill. Amb emoció ens conta com el lloctinent coronel Honner enfortí l’ànim dels soldats del 39è batalló amb un discurs on agraïa el valor i l’esforç demostrats.

36/37 tripa38.indd 37

14/04/2010 2:04:53


rutes d’arreu del món

Repetim la rutina que sense adonar-nos hem adquirit després de quatre dies de travessa: desem la motxilla al campament, agafem roba neta i ens capbussem en algun rierol sempre proper al campament. Nets i refrescats ens organitzem per comprar verdura fresca, preparar el sopar i plantar les tendes on dormirem. Després del sopar, cada dia més saborós i suculent, aprofitem per explorar el poble, conèixer els llogarrencs i fotografiar-ho tot. Poc abans que la nit tropical apagui el verd lluent de la selva encenem el foc del campament. Al seu voltant conversem amb els

Arribem al poble d’Efogi, el més gran del recorregut. Hem arribat a l’equador de la travessa, i l’esforç es comença a notar en les nostres cames, poc habituades a caminar per terrenys tan fangosos i relliscosos i en un ambient tan humit i xafogós com el que ens envolta aquests dies.

guies i els portadors fins que el cansament o la son se’ns emporta.

hi, però, travessem una curiosa i extensa zona de cultius, pelada d’arbres, on el sol s’encarrega de recordar-nos la latitud a la qual estem caminant. Ens criden l’atenció les enormes tanques, d’uns dos metres d’alçada, formades per milers de troncs tallats i clavats al terra, que protegeixen els conreus. El guia ens explica que són imprescindibles per protegir-los dels porcs senglars, que arrasarien amb les collites, imprescindibles per sobreviure en aquest allunyat indret. Prop de Myola descobrirem les restes d’un avió americà estavellat durant la guerra, així com una enorme bomba que no arribà a explotar mai. Ens sorprèn reconèixer, entre els enormes arbres que ens envolten, una espècie de faig tropical que ens recordaria els nostres boscos si no fos per estar acompanyats de pandanal, una característica

Dia 5: Des de Menari divisem el següent cim a ascendir, el Brigade Hill. Al llarg del camí trobem forats excavats per ambdós exèrcits on alguns soldats s’atrinxeraven amb els fusells per tal de cobrir la retirada dels seus companys. Brigade Hill també és conegut amb el nom de Butchers Hill (turó carnisser), a causa de la gran quantitat de soldats que hi trobaren la mort, sobretot durant la retirada dels australians. Un s’ennuega imaginant la ferocitat d’aquells combats contra enemics invisibles aguaitant des de la selva. Davallem del cim fins a la soca de Nishimura, batejada així en honor del nom que rep el soldat japonès que promet al seu company recuperar les seves restes en cas que mori en combat.

Dia 6: L’objectiu d’avui és assolir el cim del Mount Bellamy, el punt més alt de tot el recorregut, que amb els seus 2.250 metres es converteix en un excel•lent mirador de tota la serralada d’Owen Stanley i d’una extensíssima part de Papua. Abans d’arribar-

palmera tropical. L’alta humitat, la boira que s’aixeca al vespre i l’espessa foscor d’aquesta nit sense lluna fan baixar força la temperatura, la qual cosa ens obliga a arraulir-nos vora el foc del campament i a posar-nos la roba d’abric que tants cops ens hem preguntat si ens faria falta en un país tropical com aquest. Quan els ocells callen la natura s’encarrega d’acaronarnos amb una bellíssima cançó de bressol en què hi posa la música el constant gotejar de la humitat condensada que vessa de les enormes fulles.

Dia 7: Prop del cim hi ha un pas conegut com Kokoda Gap. És un congost que cal travessar per accedir a l’altre vessant de la muntanya. Els generals Blamey i Macarthur planejaren dinamitar aquest pas per prevenir l’avanç japonès. Havia de ser com la batalla de les Termòpiles, on 300 espartans australians s’encarregarien d’aturar l’exèrcit japonès. Hauria estat un bon pla si no fos perquè Kokoda Gap fa 12 quilòmetres d’amplada i els espartans aquest cop no sobrevisqueren. La baixada és feixuga i relliscosa fins Iora Creek, on una espectacular passarel•la de troncs ens permet travessar el riu. La vall es va transformant en un terreny pantanós amb un munt de torrents i corriols que a mesura que la vall guanya verticalitat es converteixen en cascades i salts d’aigua. La profunditat de la vall amplifica el so de l’aigua, que arriba

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 38

14/04/2010 2:04:57


www.naturaiaventura.cat

a ensordir-nos i ens obliga a cridar-nos a l’orella per poder escoltar-nos. Tot i no haverhi construccions, petites terrasses ens mostren on es devien instal•lar els campaments, cabanes, petits hospitals de campanya o les cuines per als soldats. Arreu descobrim forats i trinxeres on els japonesos emboscaven els australians que avançaven per la selva i que sovint morien sense que cap company arribés a descobrir des d’on l’havien disparat. S’evidencien les enormes dificultats que els soldats australians trobaren per avançar i guanyar posicions als japonesos.

pels australians i la base d’operacions del seu exèrcit durant la batalla d’Isurava, cap on continuem després d’un petit descans. Isurava ha estat descrita com una de les batalles més significants de la Guerra del Pacífic, i molts l’han batejada com la batalla que salvà Austràlia. Després de diversos dies de suportar les envestides dels japonesos, el petit grup d’australians que defensava Isurava veié com els japonesos aconseguien penetrar entre les seves línies pel flanc dret. Tot i la seva desesperada situació, un grup de valents els plantà cara. La història ha fet destacar el jove Bruce Ste-

Dia 9: El camí, avui constantment en baixada, ens obliga a estar molt atents per evitar una relliscada, doncs el terreny continua llefiscós i fangós. Deixem enrere el nou poble d’Isurava, i el de Deniki. Vora els pobles ens sorprenen plantacions de vinyes, que sempre havíem associat a regions de secà. A l’horitzó s’endevina la línia de la costa i el mar, allà on els contraforts de la serralada d’Owen Stanley desapareixen. El terreny abrupte es va convertint en suau i ondulat, i les muntanyes es converteixen en suaus turons. El sender es va eixamplant, i una hora abans d’arribar a Kokoda es converteix en una tos-

Dia 8: El tresc d’avui ens duu fins al poble d’Alola, que la boira converteix en un poble enmig dels núvols. Diuen que si el dia fos clar les vistes serien espectaculars. La boira, però, dóna un caire misteriós i fantasmagòric a aquest poblat, i en entrar una altra vegada a la selva, ara invisible i esfereïdora, una esgarrifança ens recorre l’esquena, i avancem amb cert neguit, com si fos possible que un japonès pogués saltar-nos a sobre en qualsevol moment. Alola fou un punt estratègic

ele Kingsbury, que amb una metralladora d’un company caigut es llençà sobre els soldats japonesos amb tanta determinació que aconseguí frenar el seu avanç i fins i tot fer-los enretirar dins de la selva. La bala d’un franctirador japonès li segà la vida, però els seus companys, envalentits i amb la moral renovada, aconseguiren resistir. Allà on hi hagué l’antic poble un monument s’encarrega de rememorar aquella important victòria.

ca carretera. Ens sorprenen les primeres línies d’alta tensió i apareix més gent que utilitza aquesta carretera per dirigir-se a Kokoda. Somriuen i ens miren amb complicitat i respecte, doncs saben d’on venim i l’esforç que hem dut a terme. La civilització ens torna a envoltar i un sentiment de pena ens envaeix el cor per un instant, però desapareix ràpidament substituïda per un esclat d’eufòria i alegria. Ho hem aconseguit, hem arribat a Kokoda!

Vols compartir amb tothom les teves aventures? Vols recomanar algún indret exòtic? Envia’ns-ho a jaume@naturaiaventura.cat

38/39 tripa38.indd 39

14/04/2010 2:05:00


SUBSCRI HI SORTIRÀS G ARA, MÉS AVANTATGES DESCOMPTES: BOTIGUES DE MUNTANYA

BOTIGUES DE BTT I EQUIPAMENT

ALLOTJAMENTS

GUIES DE MUNTANYA

natura i aventura abril 2010

tripa38.indd 40

14/04/2010 2:05:10


CRIU-TE ÀS GUANYANT

Natura i Avenpturtea,u. a pro

+

Per què subscriure’m-hi?

*

Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!

*

Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.

*

Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.

*

Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.

Tot això per només

20€ l’any!

Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.

VOLS EN GLOBUS PARCS ALS ARBRES

VISITES GUIADES ADVOCATS

CAIAC

40/41 tripa38.indd 41

14/04/2010 2:05:12


LA GUIA DEL

turisme actiu

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ

EL BAIX EBRE

CAMPMANY

DELTEBRE

TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com

L’ALT PENEDÈS

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162

SALDES

EL PERELLÓ

HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es

LAVERN (SUBIRATS)

HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com

SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA

HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com

L’ANOIA EL BRUC

RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com

EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP

ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com

tripa38.indd 42

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com

BERGUEDÀ EL MONTSIÀ

BAGÀ

HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com

À CASTELLAR DE N’HUG

RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org

GÒSOL

ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

SANTA BÀRBARA

HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com

LA SELVA ARBÚCIES

RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es

VALLÈS ORIENTAL EL VALLÈS ARBÚCIES

RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com

ORIENTAL

14/04/2010 2:05:18



Natura i Aventura 38