Issuu on Google+


www.naturaiaventura.cat

32

OCTUBRE 2009

Imatge de portada: La ruta Cavalls del Vent es permetrà descobrir els racons més amagats del Cadí. MATAGALLS - MONTSERRAT

Trenta anys de travessa EL MONTSEC DE MEIÀ EN BTT

Entre congosts i cingleres BARRANQUISME AL CANIGÓ

Les gorges del Llech tapesNiA32.indd 1

02/10/2009 9:17:16

ANY IV. NÚM. 32 OCTUBRE 2009

TIRADA: 15.000 EXEMPLARS

CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez

Redacció: Jaume Guillot

Correcció: Berta Aymerich Mestre Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Jaume Guillot

Col·laboradors: Alfonso Egea Anna Parra Núria Pedrola Cristòfol Chordà Edu Abad Georgina Martínez James Clifton Oscar Castillo

Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

editorial

La veu de l’speaker ressona per la collada com si estigués utilitzant un micròfon connectat a uns potents altaveus. Amb la seva gràcia i la seva simpatia ens entreté mentre esperem que arribi l’hora de la sortida. Tot està preparat. Després de mesos d’esforç, implicació i dedicació, arriba el moment de la veritat. Uns voluntaris formalitzen les darreres inscripcions mentre uns altres s’encarreguen d’endreçar les samarretes que regalaran als corredors. Els comentaris alegres i divertits de l’animador es contagien als participants que prenem la sortida d’aquesta trentena Matagalls-Montserrat. A mesura que caminem i passem punts de control i avituallaments -on altres voluntaris ens reben amb un somriure mentre dissimulen, amb alegria i bon humor, el cansament i les hores que porten acompanyant-nos, servint-nos, ajudant-nos i animant-nos-, hom s’adona de la quantitat de gent que, desinteressadament participa en els esdeveniments que omplen el calendari d’activitats. Quan participem en el munt de caminades, pedalades, curses, fires, campionats, mostres i altres activitats que les diverses entitats organitzen, sovint ens oblidem de la tasca que s’amaga darrera de l’organització de qualsevol d’aquests esdeveniments, per petits que siguin. Un munt de gent carregada d’energia, d’il·lusió i empenta dedica el seu temps i el seu esforç perquè ens divertim i gaudim al màxim de l’entorn, l’esport i la natura, i vetllen, a més, perquè ho fem de forma segura. I no només el dia de l’activitat, sinó que sovint la preparació de qualsevol esdeveniment comporta setmanes, i fins i tot mesos de dedicació prèvia. Des de Natura i Aventura volem felicitar i, sobretot, agrair la tasca, l’esforç, la dedicació i la implicació del munt de voluntaris i organitzadors que, desinteressadament, omplen el calendari d’esdeveniments que ens permeten descobrir nous indrets, conèixer gent nova i omplir-nos, mentre practiquem els esports que tant ens agraden, de màgiques sensacions. L’equip de NATURA I AVENTURA

Natura i Aventura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006

Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03 tripa32.indd 3

06/10/2009 13:54:37


Sumari 14

rutes a peu 06

L’estany de Sils

plantes medicinals 12

L’ametller

calendari 13

Activitats del mes

rutes en BTT 14

El Montsec de Meià

descens d’engorjats 20

Les gorges del Llech

24

Novetats editorials

biblioteca geocerca

26 20

Cavalls del Vent

punt de sortida 30

Esdeveniments, curses, raids...

travesses

32 32

Matagalls - Montserrat

botiga 38

Novetats, material, tèxtil, accessoris...

on trobar-nos 40

Punts de distribució

directori 42

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 4

Planifica les teves sortides

04/05 06/10/2009 13:54:59


tripa32.indd 5

06/10/2009 13:55:06


rutes a peu

L’estany de Sils La llacuna recuperada

COMARCA: LA SELVA

Des de sempre havia existit, al cor de la Selva, un preciós estany considerat, per la seva extensió, un dels més grans de Catalunya. A mitjans del segle XIX, però, aquest mirall d’aigua va desaparèixer dessecat, entre altres raons, per evitar la propagació de malalties com la malària o paludisme, que s’identificava amb les extensions d’aigua estancada. Des de l’any 1992, però, amb la inclusió d’aquest paratge al Pla d’espais d’interès natural (PEIN), on es reconeixien la singularitat paisatgística i la diversitat dels valors naturals de l’indret, l’estany ha estat recuperat. L’Ajuntament de Sils i la fundació Natura treballen des d’aleshores conjuntament per tal de restaurar totalment la bellesa ambiental de l’antiga llacuna. El projecte presenta una rellevància especial si tenim en compte la regressió que des de fa anys pateixen les zones humides d’inundació natural, cada cop més escasses al nostre país. Apropeu-vos a Sils i passegeu al voltant del llac recuperat. Atureu-vos a guaitar les aus que nidifiquen o descansen en les seves migracions, descobriu entre el canyissar les tortugues d’estany o els tritons palmats i cerqueu, en els prats humits de dall, els blancs cavalls de la Camarga que s’hi passegen.

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 6

06/10/2009 13:55:12


www.naturaiaventura.cat

06/07 tripa32.indd 7

06/10/2009 13:55:18


rutes a peu

E

ls menuts escolten bocabadats aquell vell de barba blanca que els explica, assenyalant les aigües de l’estany, que temps ençà el llac era considerat la porta d’entrada a l’infern. “Un dia”, explica el vell home, “un pagès de Tordera passà per aquí en direcció a Maçanet. L’home estava molt amoïnat per un deute familiar que li reclamaven, i que ell, tot i saber-lo pagat, no podia demostrar ja que el notari d’Hostalric —davant el qual el seu pare havia fet el pagament— havia sostret els documents. El pagès, que s’anomenava Pere Porter, trobà, en aquest mateix indret, un xerric que s’oferí a ajudar-lo, doncs coneixia el lloc on s’estava el notari. S’oferí a acompanyar-lo per tal que en Pere pogués preguntar-li, personalment, què n’havia fet de l’acta de cancel·lació del crèdit. El vailet portava dues bones cavalleries i el convidà a cavalcar-ne una. Tan bon punt en Pere Porter hi pujà, els cavalls saltaren a l’estany i s’endinsaren dins les seves aigües, que formaren, al bell mig d’un enorme remolí, un fosc passadís. Era massa tard quan el pagès de Tordera descobrí, en el somriure del jove, la rialla del dimoni”. Després d’una pausa, que el vell aprofita per contemplar les cares embadalides dels infants que l’envolten, l’home continua la seva història: “Com us deia al principi, l’estany era la fosca porta a l’infern, i el dimoni sempre rondava per les proximitats per fer-hi caure algun incaut. Un cop a les profunditats, en Pere Porter se sorprengué amb la visió de rellevants personatges de la vida terrenal, entre ells el notari d’Hostalric, Gelmar Bon-

soms, que li indicà on podria trobar la documentació que cercava”. El sol s’esmicola entre les fulles dels pollancres dibuixant, sobre les aigües platejades de l’estany, figures formades per milers de puntets brillants. Entre els càrex que creixen a les vores del llac, i que aquí anomenen “balcalló”, unes fotges juguen a perseguirse i capbussar-se; i un xic més enllà, on l’aigua té menys profunditat, un martinet blanc es passeja, altiu i esvelt, lluint el seu lluent plomall. Més a prop del grup d’infants, sobre una barana de fusta, una parella de blauets semblen escoltar, inquiets, la història

d’en Pere Porter, que, després de diverses peripècies pel fantàstic i tenebrós infern, aconseguí fugir de manera insòlita i ben enigmàtica i arribar de nou a Hostalric, on explicà la seva gran aventura als incrèduls veïns que veieren confirmada la narració en trobar, en Pere, els documents allà on el notari li havia confessat. Aquesta llegenda explica la imatge que els habitants de Sils i rodalies tenien de l’estany, considerat un indret maleït i l’origen de pestes i malalties derivades de l’estancament de les aigües. Això i la necessitat de noves terres de conreu foren les principals raons per les quals s’impulsaren les dessecacions

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 8

06/10/2009 13:55:31


www.naturaiaventura.cat

FITXA

MILLOR ÈPOCA: PRIMAVERA TIPUS ITINERARI: CIRCULAR RECORREGUT: 3,5 KM DIFICULTAT: BAIXA

LA RUTA PAS A PAS

La ruta comença a l’estació de ferrocarrils de Sils (1), a l’interior de la qual trobem el Centre d’Informació de l’Estany de Sils i una exposició permanent. Creuem les vies del tren i, a l’aparcament sud de l’estació (2) prenem a la dreta, en direcció a l’església. Seguim els senyals blaus i sortim del poble travessant el barri de l’església. Prenem una pista que travessa, per un pont de fusta, la sèquia. Ens dirigim vers la zona d’aiguamolls regenerada (3). A la dreta trobem un mirador (4) que ens permetrà gaudir d’una visió panoràmica de l’estany i dels canyissars i les arbredes que l’envolten. Més endavant trobem tres aguaits (5) que ens permeten observar les aus aquàtiques. Passat el tercer aguait creuem de nou la sèquia i prenem a l’esquerra. A la dreta veurem la zona de prats humits i de dalla en recuperació (6), un paisatge característic de l’antic estany on pasturen els cavalls de Camarga. Aquest mateix camí el desfarem enrere per tornar al poble.

Més informació a: www.estanydesils.com de l’estany, les aigües del qual ocupaven sovint més de set quilòmetres quadrats. Això ha fet que, sovint, en la cartografia antiga, aquest estany es vegi representat més gran que el llac de Banyoles. Malgrat els nombrosos intents per eradicar la llacuna, sembla ser que la dessecació que va tenir més èxit no es va dur a terme fins

l’any 1851, quan es va construir la sèquia de Sils, un rec central de drenatge que desguassa a la riera de Santa Coloma. A causa de l’escàs pendent del terreny va caldre fer circular en paral·lel dos cursos d’aigua durant 2,5 quilòmetres, per tal de guanyar nivell i construir una paret al marge esquerre de la riera de Santa Coloma que n’impedís el desbordament cap a l’estany. Un cop desse-

cades, les terres de l’antic llac van ser repartides pel seu propietari, el duc de Medinaceli, entre els pagesos que van treballar en la construcció de la canalització a canvi d’un tribut o delme. Amb aquests diners i amb el seu esforç personal, els pagesos mantenien els recs nets i lliures de sediment. Però la neteja d’aquest sediment es feia fins una determinada cota amb l’objectiu de garantir un

www.guiescingles.cat Alt Berguedà

08/09 tripa32.indd 9

06/10/2009 13:55:37


rutes a peu

Doble pàgina inici: la zona recuperada de l’estany de Sils. Pàgina anterior centre: cavalls de Camarga als característics prats de dalla. Pàgina anterior a baix: el mirador ens permet gaudir d’una immillorable panoràmica de l’estany, els canyissars i les arbredes. Sota: un blauet prenent el vol. A baix: la primavera és la millor època per observar els ocells que, com el martinet blanc, s’apropen a l’estany.

nivell mínim de les aigües que permetés el manteniment natural dels prats que creixien a les terres guanyades a l’estany. Un complex sistema de comportes permetia regular el nivell de les aigües.

nització i construcció d’infraestructures van afectar significativament els valors naturals, culturals i paisatgístics de l’estany de Sils. Després del “Projecte de restauració i gestió de l’estany de Sils”, iniciat l’any 1998 amb l’objectiu de recuperar una mostra significativa del paisatge típic d’aquesta zona humida, dels seus hàbitats i de les espècies pròpies, s’ha aconseguit recuperar aquest espai que constitueix avui en dia una zona humida de característiques úniques a Catalunya. Bona part d’aquesta singularitat és a causa del clima relativament humit i a la marcada inversió tèrmica del fons de la plana selvatana. Així, malgrat la seva situació plenament mediterrània, l’estany acull retalls de paisatges propis de climes més freds i humits, barrejats amb fragments de vegetació típica mediterrània als relleus més secs i arrecerats dels voltants. Un dels elements més significatius del paisatge botànic de l’estany de Sils són els prats de dall, una comunitat seminatural composta per una gran diversitat de plantes herbàcies que ocupava fins fa poques dècades la major part de les terres dessecades i que havia estat a punt de desaparèixer en davallar l’activitat agrícola. Allà on l’aigua es manté embassada durant llargues temporades, el prat de dall es veu progressivament substituït per herbassars d’aiguamoll on predomina el “balcalló”, que

destaca entre les jonqueres, el canyissar i les plantes aquàtiques. En el nostre passeig trobarem, al llarg dels recs i canals, vegetació típica de ribera amb la presència de freixes, verns, gatells i salzes. I repartits per l’ondulat relleu de l’antic estany gaudirem de les rouredes, suredes i pinedes. Aquesta diversitat d’ambients ha afavorit la presència d’una fauna molt variada on sens dubte els ocells constitueixen l’element més visible. El caràcter de l’estany de Sils com a espai humit fa que siguin moltes les espècies migratòries que hi fan aturades al llarg dels seus viatges per tal d’arrecerar-se i cercar aliment. Altres, en canvi, utilitzen aquest espai com a indret per a la reproducció, com és el cas del cabusset, el martinet menut, el rascló i el pigot garser petit. Tot plegat fa que, tot i la seva reduïda extensió, l’estany de Sils tingui una gran importància per a la conservació de la biodiversitat.

Les terres dessecades es van convertir, en la seva majoria, en prats de dall, d’on s’obtenia farratge per al bestiar. El manteniment d’aquests prats només és possible mitjançant l’explotació tradicional, consistent en la dallada a la primavera-estiu i, ocasionalment, la pastura o redall a la tardor-hivern. Sense aquesta gestió el prat degenera envaït per comunitats de ribera o aiguamoll i la seva diversitat florística desapareix. Els usos tradicionals de l’estany de Sils es van mantenir fins a la dècada dels setanta, quan els canvis socioeconòmics van provocar que aquestes parcel•les deixessin de ser rendibles. Molts pagesos van deixar la seva activitat i les seves parcel•les van ser abandonades o substituïdes per plantacions de plàtans o pollancres. Aquestes alteracions més els drenatges amb maquinària i la creixent urba-

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 10

10/11 06/10/2009 13:55:43


tripa32.indd 11

06/10/2009 13:55:46


plantes medicinals

L’AMETLLER:

un gran cicatritzant (Prunus dulcis)

Anna Parra txiqui77@hotmail.com

Fitxa 26 En aquesta ocasió parlarem de l’ametller, un gran arbre de boníssims fruits que tots coneixeu molt bé. L’ametlla, el fruit, és molt utilitzat en medicina, cosmètica i cuina. A continuació us en donem més detalls.

gotes d’oli d’ametlles a l’interior de l’orella i la taparem amb un cotó fluix tota la nit. Traurem el cotó i hi introduirem aigua calenta amb una xeringa sense agulla. Seguidament desinfectarem la zona amb suc de julivert o ceba.

Ferides i cremades: L’oli de les ametlles dolces aplicat externament és molt eficaç en cas de patir cremades o ferides lleus.

CONTRAINDICACIONS I EFECTES SECUNDARIS: El consum d’ametlles amargues pot ser molt tòxic. Se’n desaconsella totalment el consum.

DESCRIPCIÓ: És un arbre originari de la zona occidental de l’Àsia i del nord d’Àfrica, però avui en dia es cultiva en les zones temperades de tot el món. Pot arribar a mesurar els 10 metres d’alçada. Les fulles són molt fines, amb forma de punta de fletxa i de perímetre dentat. Les flors surten a partir del febrer i són de color blanc-rosat. El fruit tarda més de mig any a madurar.

per evacuar. Té propietats lleugerament laxants.

Contra la febre i les infeccions: La llet d’ametlles dolces és molt eficaç per tractar la febre o infeccions de les vies respiratòries.

Bon complement nutritiu:

BENEFICIS:

Les llavors de l’ametller dolç tenen moltes propietats nutritives, per això és molt indicat en casos de gran esforç físic i mental.

Ús intern:

Ús extern:

Laxant: L’oli de les ametlles el podrem consumir amb moderació quan tinguem problemes

Taps a les orelles: És molt eficaç per estovar els taps de cera i facilitar-ne l’extracció. Posarem un parell de

FARMACIOLA NATURAL: Ideal portar a la farmaciola oli d’ametlles per poder aplicar-lo en cas de ferides, picades o cremades. També si pensem fer un gran esforç físic podem portar un grapadet de llavors per donar-nos forces per seguir endavant.

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 12

06/10/2009 13:55:50


octubre - novembre

Data

Activitat

Organitza

Contacte

Marxes i caminades 10, 11/10 Marxa Rasos de Peguera - Manresa 11/10 Volta al Mont 11/10 Caminada Popular de Campdevànol 17/10/ La Marxassa 18/10 Marxa Reddis Dufour 18/10 Caminada Popular 18/10 Ronda Vallesana 18/10 Alberada 18/10 Marxa Infantil de Regularitat 18/10 Caminada Popular de Centelles 18/10 Camí de muntanya. Regió IV 18/10 Marxa Popular de Premià de Mar 25/10 Caminada de la Castanyada 25/10 Travessada de les Gavarres 25/10 Marxa Popular a peu i amb BTT 25/10 Dia del Camí de muntanya. Regió V 25/10 Caminada Popular de Sitges 25/10 Caminada Popular de Sant Feliu de Codines 25/10 Caminada Ripollet-Tibidabo-Ripollet 30/10 Anada a peu Llorenç-Montserrat 31/10 Castanyada Nocturna 01/11 Marxa pel Montseny 08/11 Marxa del Garraf

Centre Excta. Comarca de Bages www.cecb.cat Grup Excta. Amerenc Esquelles www.joventamer.com/esquelles Grup Excta. Campdevànol www.gec-campdevanol.org Agrup. Científico-Excta. Mataró www.agrupe.org Club de Futbol Reddis (Sec. Excta.) www.secfreddis.org Penya Ciclista Nicky’s (S.E.) www.pcnickys.com Unió Excta. Sabadell www.ues.cat Club. Excta Empordanès www.cexcursionistaempordanes.org Unió Excta. Sant Joan de les Abadesses www.uesantjoan.cat Club Centre Excta. Centelles www.centreexcursionistacentelles.com Reus Deportiu (Secció Muntanya) http://www.reusdeportiu.es Centre Excta. Premià www.cepremia.net Ass. Excta. Polinyà secretaria@elgrup.com Colla Excta. Cassallenca www.la-colla.cat Centre Excta. Sant Vicenç de Castellet 93 833 10 97 Centre Excta. Azimut 627 79 91 84 Centre Excta. Sitges www.centreexcursionistasitges.com Centre Excta. Sant Feliu de Codines www.cesfcodines.org Centre Excta. Ripollet ceripollet@feec.org Ass. Excta. Montmell www.aemontmell.org Club. Excta Anoia clubexcursionistaanoia@hotmail.com Centre Excta. Sant Celoni www.elcesc.org Unió Muntanyenca Eramprunyà www.umegava.org

Curses de muntanya 11/10 Cursa de Muntanya de Tivissa 25/10 Marató de Muntanya de Sant Llorenç 25/10 Cursa de Muntanya Ulldecona

Grup Excta. La Rata Cellarda Club Centre Excta. Llorençà Centre Excta. Ulldecona

Sortides en BTT 18/10 Transmontsec 25/10 La Falconada

Centre Excta. Lleida Club Falcons Sabadell

www.cel.cat www.falconssabadell.org

Rais, triatlons... 18/10 Duatló d’alta muntanya de Catalunya 18/10 Raid Barcelona Marítim 07/11 Open Raid Cornudella de Montsant

Centre Excta. Terrassa Fundació Claror Agrup. Cult.Vila-Seca (S.E.)

www.ce-terrassa.org www.claror.cat/milla.htm http://webfacil.tinet.cat/muntanya

Casal Cultural - Tivissa www.centrexcursionista.entitatssavall.cat www.centreexcursionistaulldecona.org

Utilitza el nostre calendari per planificar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. 93 417 76 14 - info@naturaiaventura.cat

12/13 tripa32.indd 13

06/10/2009 13:55:51


rutes en BTT

El Montsec de Meià Entre congosts i espadats

COMARCA: LA NOGUERA

L’excursió d’avui ens ha portat a conèixer un dels racons més emblemàtics de la nostra geografia: el Montsec. Aquest conjunt muntanyós paral·lel als Pirineus està format per esquerps i gegantins roquissers trencats allà on la roca calcària havia estat substituïda per margues i argiles. El temps i l’erosió han excavat aquests materials més tous i han provocat traus profunds i vertiginosos que han dividit la serralada en tres: el Montsec de Montgai, el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies o de Meià. Aquest darrer, que s’allarga entre el congost de Terradets i la serra de Comiols, és el que recorrerem amb les nostres bicicletes. La fisonomia de la muntanya, esquerpa, abrupta, encinglerada i pelada, fa pensar que el nom de Montsec és un derivat de Mons Sectus (mont segat), fent referència a l’aspecte i l’estructura d’aquesta muntanyosa regió, on els penya-segats, els talls i els esvorancs a les roques gegantines són els elements dominants del paisatge. El relleu vertical, les parets calcàries de gran qualitat i els grans cingles d’aquesta zona fan del Montsec i els seus contraforts una zona ideal per practicar-hi l’escalada, i s’ha convertit amb el temps en un indret de referència per practicar-hi aquest esport. Els fenòmens càrstics que es troben a la regió han portat a molts espeleòlegs a endinsar-se en les seves entranyes i descobrir, a les coves i avencs, les meravelles que el Montsec amaga també dins seu.

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 14

06/10/2009 13:55:56


www.naturaiaventura.cat

14/15 tripa32.indd 15

06/10/2009 13:56:01


rutes en BTT

E

l tram del Montsec que va des del congost de Terradets fins al congost del Pas Nou s’anomena Montsec de Rúbies. Hom prefereix, però, recuperar el nom històric de Montsec de Meià. Des del segle xi aquestes muntanyes han estat sempre lligades a la Coma de Meià i al Priorat de Meià, i fins i tot el poble de Rúbies (avui en dia abandonat) era una parròquia del Priorat de Meià. L’any 1938, el Montsec de Meià va ser l’escenari d’un important front de guerra durant nou mesos (d’abril a desembre). Els republicans es van fer forts a la carena del Montsec mentre els nacionals, provinents de l’altre costat de la Noguera Pallaresa, van ocupar el petit nucli de Rúbies, des d’on dirigien llurs ofensives contra les tropes enemigues. Per fer-nos una idea de tal fortificació, direm que a la zona del Montsec es van comptar 1733 nius de metralladores, 310 refugis, 115 km de xarxes de filferro, diversos centenars de trinxeres i uns 100 km de pistes per a mitjans de transport; per tant no és d’estranyar que trobem restes d’aquestes construccions. És en aquesta època que es realitza, per part del bàndol nacionalista, la primera cartografia oficial d’aquesta zona. Com que estaven parapetats a Rúbies, anomenen aquesta part de la serra Montsec de Rúbies, oblidant el nom tradicional que usava la gent de la contrada. Tot i que la serra del Montsec neix a l’oest del coll de Comiols, no rep aquest nom fins al pla de les Forques, a la capçalera del Pas Nou. Aquest tall natural forma un estret con-

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 16

16/17 06/10/2009 13:56:10


www.naturaiaventura.cat

gost que esdevé l’element essencial del paisatge que ens envolta, i on els monjos del Priorat de Meià van obrir un camí al segle xiii amb la intenció d’enllaçar Vilanova de Meià amb Tremp. Aquest camí, ara asfaltat, ressegueix el curs del riu Boix, que baixa del Pas Nou fins a Vilanova i dóna al poble, segons els seus habitants, la millor aigua del món. El riu fa honor al seu nom. Tot el barranc, fins a la vora de l’Hostal Roig, és cobert de boix, amb totes les tonalitats de verds i ocres imaginables. Passat l’engorjat el paisatge s’obre cap al Pallars. A l’esquerra la muntanya s’enfila, vertical, cap als cims de la roca dels Arçs (1.235 m) i la Roca Alta (1.435 m) i descendeix vers el característic coll del pas de les Euques (1.332 m). Antigament el Montsec de Meià se subdividia en dos topònims: el de la dreta del pas de les Euques —mirant cap al sud des de l’Hostal Roig— era anomenat Montsec de Santa Maria, i el del costat esquerre, Montsec de Vilanova. L’Hostal Roig era un antic hostal que tingué església pròpia, romànica, de la qual se’n conserven encara algunes restes. Es tracta de la capella de Santa Anna, que atenia una vintena de cases de les quals només en queden vestigis, així com del castell de Montllor, origen del lloc i al qual s’hi accedia per un estret passadís retallat a la roca. Si tombem el cap de nou al pas de les Euques veurem a l’altre costat del collet el puig del Camí Ramader (1.619 m). Des d’aquí la carena es torna més planera i puja suaument fins al pic de Mirapallars (1.670 m) i el tossal de la Torreta (1.677 m), el cim més alt de tot el Montsec. Des d’aquí el perfil de la serra davalla vers la Portella Blanca, el pas que ens permetrà travessar la serra i davallar cap a Rúbies per un corriol que farà les delícies dels corredors que són més de trial. Com molts altres pobles del vessant sud del Montsec, Rúbies ha conegut l’abandó de les seves cases. A poc a poc els carrers son envaïts per les ortigues i els esbarzers. Aquestes cases de pedra aguanten mentre la teulada aguanta. Una vegada la pluja mulla per damunt les parets mestres, les edificacions es redueixen a res en pocs anys. Allí, a dins, queda una barreja respectable

tripa32.indd 17

06/10/2009 13:56:19


rutes en BTT

de pedra, fustes i records que la vegetació i el temps s’encarreguen d’esborrar. A la part alta del poble hi ha dos edificis remarcables, l’església de Santa Maria i una torre de defensa. L’església és un bonic temple de petites dimensions d’estil romànic datat del segle xi que formà part de la dotació inicial al monestir de Santa Maria de Meià. És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular. A l’exterior l’absis està decorat amb arcuacions llombardes i una finestra de doble esqueixada. Sobre la porta d’entrada s’alça un petit cam-

panar d’espadanya. La torre de defensa o castell de Rúbies, del segle xi, és de planta quadrada i d’uns 9 metres d’altura distribuïts en tres plantes. Al llarg del temps l’edifici es va convertir en habitatge i va experimentar diverses modificacions i adaptacions, però avui encara s’aprecia un conjunt de tres espitlleres al nivell que correspon al segon pis, i una al nivell inferior. Els antics mapes de l’exèrcit que van batejar el Montsec de Rúbies dibuixaven una gran quantitat de camps de conreu entre Rúbies i

Vilanova. Molts, en ésser abandonats durant la guerra, ja no van tornar a ser conreats. Han estat ocupats per brolles i landes típicament mediterrànies. A la sortida del poble, en un d’aquests camps abandonats, encara es veuen cirerers. Al peu de la cinglera dominen el garric i la sabina, els quals aprofiten els replans i s’enfilen fins a les carenes, creixent entre plantes típicament rupícoles: púdol de roca, xuclamel, corona de rei i fins i tot orella de l’ós. En el contrafort sud-oriental del Montsec

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

FITXA TÈCNICA

DURADA: 4,5 H DESNIVELL : 1570 M DISTÀNCIA: 40 KM DIFICULTAT: ALTA

ÈPOCA: TOT L’ANY CARTOGRAFIA: 1:50000 LA NOGUERA. INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

1800 1600

S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NT EL P LÀNO URA.CAT L, EL TRAC ROA K I EL DBO OK

altitud

1400 1200 1000 800 600

0

3

6

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 18

9

12

15

18

distància

36

39

18/19 06/10/2009 13:56:22


www.naturaiaventura.cat

de Meià, allà on s’alça el puig de Meià, s’endevinen les restes de l’antic castell i del poble vell de Meià, destruït i abandonat a finals del segle xiv. L’any 1396, en morir el rei Joan I, el compte Mateu de Foix, que aspirava a la corona catalanoaragonesa, va voler ocupar el comptat d’Urgell. Va assaltar i destruir diferents castells de la conca de Meià. Va posar setge a la vila i al castell de Meià, on s’havia refugiat molta població, i on van oposar resistència a vida o mort. Van ser vençuts i, com a venjança, els gascons van destruir tot el poble, cases, castell i muralles. Només se’n va salvar l’església de Sant Cristòfol. Aquest fet, juntament amb la pesta, va assolar repetidament Catalunya, ja que va provocar grans mortaldats, i molts nuclis, com Meià, van ser deshabitats. La població es va traslladar aleshores a l’actual Vilanova de Meià, on ja existien l’església de Sant Salvador i algunes cases. Entre les restes de l’antic poble desta-

tripa32.indd 19

quen l’església de Sant Cristòfol; la casa de l’ermità, antigament adossada a l’absis i avui separada i convertida en refugi de muntanya, i les restes del castell, de la muralla, de la Carlana i diversos murs d’enderrocs d’antics habitatges del poble. El gran casal en ruïnes, conegut com la Carlana, rep el nom de l’antic càrrec del carlà. A l’edat mitjana era qui tenia el govern i la jurisdicció d’un castell. Més endavant aquest càrrec va ser substituït pel de batlle. L’església de Sant Cristòfol, coneguda avui en dia com el santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià, data del segle xi, encara que va ser edificada sobre un temple anterior. Es tracta d’un edifici d’una sola nau amb volta de canó de perfil semicircular. Té campanar d’espadanya de dos ulls, disposat de forma perpendicular a la façana oest, amb la finalitat de poder ser vist des del poble de Vilanova. La campana que llueix actualment és part d’un obús de la guerra civil.

El castell de Meià està documentat ja l’any 808. Els àrabs el van assetjar en diverses ocasions fins que el van conquerir l’any 1003. Reconquerit quaranta anys més tard pels cristians, va ser seu de la senyoria de Meià fins al seu enderrocament l’any 1936 com a conseqüència de la confrontació bèl·lica amb el comte de Foix. En resten dues parts ben diferenciades: la torre de planta circular, que és l’edificació més antiga del conjunt, i el casal del castell, bastit al segle xi.

06/10/2009 13:56:22


descens d’engorjats

Les gorges del Llech Barranquisme al Canigó FRANÇA: LANGUEDOC-ROSSELLÓ

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 20

06/10/2009 13:56:29


www.naturaiaventura.cat

El Llech. En pronunciar aquestes paraules als barranquistes se’ns omple el cos d’emoció. Sens dubte, les Gorgues del Llech és un dels millors barrancs, i no tan sols dels Pirineus. La gent l’anomena l’aquapark dels barrancs a causa dels seus múltiples salts i tobogans, i sobretot per la famosa Llançadora, un tobogan d’11 m que ens llançarà pels aires. Però darrere d’aquest sobrenom s’hi amaga un barranc, encara que molt divertit, també bastant perillós. I no volem posar la por al cos, però el nombre d’accidents i víctimes parla per si sol. A la primavera i/o amb cabal molt elevat es converteix en un lloc realment perillós. Per això se n’ha prohibit el descens si no es fa entre l’1 de juny i el 15 d’octubre. També podem trobar la Gendarmerie, que no ens deixarà realitzar el descens si no estem federats i portem el material necessari (casc, neoprè, corda, farmaciola, etc.).

COM ARRIBAR-HI: Des de la Jonquera creuem a França per l’AP-7. Passada la frontera, l’autopista canvia de nom per l’A-9. Continuem i agafem la sortida 42 Perpignan-Sud. Seguim les indicacions i agafem l’N-116 direcció a Le Soler / Prades. Continuem fins arribar a l’entrada de Prades, on trobarem una rotonda que cap a l’esquerra ens porta al poble de Villerach. Continuem i al final d’aquest poble segueix una pista que ens portarà fins al gran pàrquing just passada una cruïlla amb una altra pista que ve d’Estoer. APROXIMACIÓ (40’): Passat el pàrquing continuem per la pista, i en un revolt molt pronunciat cap a la dreta surt un camí a mà esquerra que baixa amb fort desnivell fins arribar al riu. DESCENS (2h): Aquest barranc porta aigua tot l’any. Durant la primavera o amb el cabal molt ele-

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 21

vat no l’hem de realitzar, ja que es converteix en un barranc molt tècnic i perillós. El barranc és ple de salts i tobogans, i amb bones condicions només amb un ràpel obligatori. El barranc comença amb un salt/ràpel de 5 m i 2 tobogans de 2 m i 6 m. Després trobem un ràpel de 15 m que, amb cabal normal, es pot fer un tobogan salvatge que l’anomenen Ascensor. El recomanen només a persones expertes i quan hi hagi poc cabal. Per realitzar-lo ens haurem de despenjar, amb ajuda d’una corda, un metre per poder posicionar-nos bé. A continuació hi ha un passamà que ens porta a un salt molt net de 9 m. Seguidament trobarem un tobogan de 7 m. En aquest tram del riu, i després d’un pont de roca, trobarem el Trenca Tíbies, un tobogan petit que al final del seu recorregut, a sota l’aigua, amaga una llosa on ens hi podem fer mal. Hem d’evitar aquest tobogan pel costat. El trobarem senyalitzat amb un símbol de perill amb pintura vermella a la roca. Aneu amb cura. Després trobarem

20/21 06/10/2009 13:56:40


S SUB I ETS SCR IPTO DESC PODRÀS R ARR EGA WWW .NAT R DE URA IAVE NTU EL P RA.C LÀN AT RESS OL, I LA ENYA

R5 r2

r2 T8 R13

S9 R9 T7

dos r4 salts/ ràpels de 5 m i 6 m. En aquest punt trobem un altre tobogan, que amb cabal elevat és un dels punts perillosos del barranc; li diuen la Rentadora perquè en la recepció l’aigua fa un remolí que ens pot atrapar de manera perillosa. En cas de dubte l’evitarem fent un ràpel després d’un passamà que trobarem a la dreta. A continuació tindrem un tobogan de 5 m que dóna pas a l’esperada Llançadora, un tobogan d’11 m que ens llançarà pels aires. Per això, per realitzar aquest tobogan, és molt important la posició: braços creuats sobre el pit i sobretot cap enrere en tot moment per evitar aterrar de cara contra l’aigua. Després ve un tobogan en forma de s, i a continuació un ràpel obligatori de 15 m i tres tobogans de 6 m, 7 m i 5 m. Tot seguit podem realitzar un ràpel de 7 m o

T3

FITXA TÈCNICA

descens d’engorjats

ARNÉS, DAVALLADOR I BAGUES DE SEGURETAT.

CORDES: 1x30 M O 2x15 M ÈPOCA: ESTIU (DESCENS REGULAT).

finestra trencatíbies

!

LONGITUD: 1000 M DESNIVELL: 180 M DIFICULTAT: ALTA (4 SOBRE 5) RÀPEL MËS ALT: 15 M HORARIS: 45’ - 2H - 40’ EQUIPAMENT: EXCEL·LENT MATERIAL: NEOPRÈ, ESCARPINS, CASC,

S5 S6 rentadora T5

S5 T11 llençadera T8

agafar un passamà a l’esquerra que ens porta a un salt de 12 m (només recomanat per a experts, ja que hi ha poca fondària).

R15

T6 T7 S5 S12 sortida esquerra

RETORN (40’): El final del passamà també coincideix amb l’inici del camí de retorn, que també el podrem agafar a mà esquerra des de l’última badina, quan el barranc s’obre. El camí està senyalitzat amb marques blaves i ens portarà amb fort desnivell fins al pàrquing.

Marquixans Prades

Els Masos Espira de Conflent La Sacristie

Villerach

Clarà

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 22

Estoher

P

22/23 06/10/2009 13:56:50


tripa32.indd 23

06/10/2009 13:56:55


biblioteca

Novetats editorials L’ALT EMPORDÀ MAPA I GUIA EXCURSIONISTA Editorial: Alpina - Geoestel Col·lecció Itinerànnia Nombre de pàgines: 204 Escala del mapa: 1:50.000 Preu: 12€ La xarxa de senders ITINERÀNNIA és una iniciativa fruit de la col·laboració entre les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà. Es tracta d’una xarxa de camins tradicionals seleccionats segons criteris d’interès històric, cultural, excursionista i turístic, que han estat degudament senyalitzats i rotulats sobre el territori, amb l’objectiu de promoure’n el seu ús. Aquest mapa és el segon de la sèrie i, a més d’incloure tots els camins corresponents a la xarxa ITINERÀNNIA de l’Alt Empordà, també incorpora tots els recursos turístics de la comarca, com les cases de turisme rural, hotels, apartaments, càmpings, albergs i cases de colònies, restaurants, museus, oficines de turisme, etc. El mapa va acompanyat d’una guia a quatre idiomes (català, castellà, francès i anglès), amb la descripció dels principals punts d’interès i tot el llistat de serveis.

SEMPRE L’OEST LA VOLTA AL MÓN SENSE AVIÓ I SENSE MAPA Autor: J.M. Romero Editorial: Altaïr Col·lecció Ulyssus Nombre de pàgines: 535 Preu: 24€ Idiomes: Català i Castellà. A finals de l’any 2001, sense haver planificat una ruta concreta, Josep M. Romero va marxar a fer la volta al món. Disposat a deixar-se endur per l’onatge de les circumstàncies, el viatge era el trajecte, i no el destí, per això havia de ser sense avions. I sense idees fixes de cap classe, excepte el rumb: sempre l’oest. I el rumb significa travessar l’Atlàntic i el Pacífic en vaixells de càrrega, recórrer l’Amazònia de cap a cap, navegar en veler per Indonèsia, transitar pel desert d’Austràlia, per una Xina plujosa i per una Sibèria hivernal. Cabussar-se en el magma de megàpolis com Lima, Jakarta, Xangai o Moscou. Descobrir racons agradables com Vientiane, Iquitos o Nelson. Deixar gotejar el temps instal·lat en qualsevol cafeteria i passejar per carrers desconeguts.

LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA, 1909 Autora: Alexia Domínguez Álvarez Editorial: Cossetània Col·lecció: El Tinter, núm 91 Nombre de pàgines: 120 I·lustracions: 46 Preu: 12,80€ Se’n fan 100 anys dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona, una revolta de caràcter premonitori que dibuixà el panorama del segle XX a Catalunya. La pèrdua de les colònies el 1898, la Guerra del Marroc i les contínues tensions entre republicans, conservadors, catalanistes, espanyolistes i anarquistes, esdevingueren el caldo de cultiu que, en set dies, culminà amb la devastació moral de la ciutat de Barcelona. Set dies tràgics que convertien una vaga en rebel·lió social... Set dies sagnants d’enfrontaments entre ciutadans i guàrdies civils... Set dies de barricades, incendis provocats i crema de convents... Però, sobretot, set dies que posaren en evidpencia la ineficàcia dels partits polítics, la falta d’escrúpols de la burgesia catalana i el caràcter revolucionari d’una gent que sempre ha lluitat per sobreviure. La Repressió deixpa més de 2.000 processats i 5 execucions a les fosses del Castell de Montjuic, entre les quals la de l’il·lustre pedagog i fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia.

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 24

06/10/2009 13:57:04


www.naturaiaventura.cat

EL RIPOLLÈS MAPA I GUIA EXCURSIONISTA Editorial: Alpina i Geoestel Col·lecció Itinerànnia Preu: 10,50€ Nombre de Pàgines: 142 Escala del Mapa: 1:50.000 Idiomes: Català, Francès, Anglès i Espanyol La xarxa de senders ITINERÀNNIA és una iniciativa fruit de la col·laboració entre les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà. Es tracta d’una xarxa de camins tradicionals seleccionats segons criteris d’interès històric, cultural, excursionista i turístic, que han estat degudament senyalitzats i rotulats sobre el territori, amb l’objectiu de promoure’n el seu ús Aquest mapa és el tercer de la sèrie i, a més d’incloure tots els camins corresponents a la xarxa ITINERÀNNIA del Ripollès, també incorpora tots els recursos turístics de la comarca, com les cases de turisme rural, hotels, apartaments, càmpings, albergs i cases de colònies, restaurants, museus, oficines de turisme, etc. El mapa va acompanyat d’una guia a quatre idiomes (català, castellà, francès i anglès), amb la descripció dels principals punts d’interès i tot el llistat de serveis.

MONTSANT 20 EXCURSIONES IMPRESCINDIBLES POR EL PARQUE NATURAL Editorial: Piolet Preu: 17€ Nombre de Pàgines: 168 Idioma: castellà

Aquesta guia proposa una selecció de 20 excursions per donar a conèixer els llocs més interessants del Parc Natural de la Serra del Montsant. Es descriuen de forma detallada cada un dels itineraris que van acompanyats d’indicacions de la seva dificultat, per mitjà de símbols i gràfic de desnivell, mapes a escala i fotografies. Els autors ens inviten a descobrirel patrimoni i els diferents ambients naturals i paisatgístics d’aquest massís: les numeroses ermites, els graus o passos que surquen els imponents riscs, l’ondulada i erma divisòria de la Serra Major, els frondosos i accidentats barrancs de l’interior de la serra, les grutes que antany eren recer de pastors i ramats, els boscos de la vertent nort i noroccidental del riu Montsant, que sorprèn al visitant amb el seu magnífic congost de Fraguerau, un caprici geològic i frontera natural del massís.

100 BOLETS DEL CAMP DE TARRAGONA I LES TERRES DE L’EBRE

PARC NATURAL DE MONTSERRAT 10 RUTES AUTOGUIADES

Autor: Ramon Casalé i Aran Editorial: Cossetània Nombre de pàgines: 120 I·lustracions: 200 Preu: 14,50€

Autor: Josep Maria Llorach Editorial: Cossetània Edicions Nombre de pàgines: 208 Nombre d’il·lustracions: 227 Preu: 19,80€

Aquest llibre va dirigit tant als boletaires experts com als més esporàdics. Hi trobareu només els bolets que podem trobar a la província de Tarragona, des dels que són comestibles (indicats amb un bolet de color verd) fi ns als verinosos o tòxics (marcats amb un bolet vermell), passant per alguns dels que es poden consumir amb precaucions (bolet ambre). Els grans protagonistes, tot i així, són els bolets comestibles, molts dels quals són realment exquisits però sovint, per desconeixement, són rebutjats pels boletaires. A part de les explicacions adients per distingir-los i saber-ne els noms, tant populars com científi cs, hi trobareu consells culinaris per poder-ne gaudir.

Amb aquesta guia podreu atansar-vos d’una forma molt fàcil i visual al coneixement de la natura de Montserrat. A través de 10 rutes autoguiades anireu descobrint el paisatge, la vegetació i la fauna que s’amaguen en aquest espai tan singular. Hi trobareu indicacions molt precises de les espècies més habituals que podeu observarhi, amb fotografi es i dibuixos originals. Es tracta d’una guia elaborada i escrita sobre el terreny, que serà el vostre company de camí en la descoberta d’aquest parc.

24/25 tripa32.indd 25

06/10/2009 13:57:15


geocerca

Els Cavalls del Vent Alfonso Egea (Sonsoyo) tàrees, el més gran de Catalunya, i també un dels espais naturals amb més riquesa i diversitat biològica. Va ser declarat parc natural el 1983, i en els últims anys s’ha inclòs dins de la regió alpina de la Red Natura 2000 com a Zona d’Especial Conservació per la Unió Europea. Comprèn les províncies de Barcelona, Girona i Lleida, i les comarques del Ber-

camp a través o per l’interior d’un bosc). També hem d’estar alerta si la boira redueix la visibilitat. En ser una ruta circular, la senyalització està feta en els dos sentits de la marxa, tant en el sentit de les agulles del rellotge com en el sentit contrari. A les marques de color taronja de Cavalls del Vent se sobreposa, en molts trams, la senyalització d’altres camins, com GR (sender de gran recorregut), PR (sender de petit recorregut) i SL (sender local). Junt amb el mapa de la travessa, aquestes marques també serveixen per orientar-nos. El projecte

Cavalls del Vent és una ruta circular de senderisme, de 97 km i uns 10.000 m de desnivell acumulat, que uneix els vuit refugis guardats del parc natural del Cadí-Moixeró. Les altituds de la ruta oscil·len entre els 910 i els 2.510 m. La travessa transcorre íntegrament a l’interior del parc natural; va ser creada l’any 2003 per continuar l’estela de l’èxit de Carros de Foc (travessa que uneix els refugis del parc nacional d’Aigüestortes). L’itinerari de Cavalls del Vent es va dissenyar amb un doble objectiu: per una banda, evitar trams amb dificultats tècniques i, per l’altra, permetre als senderistes descobrir la gran varietat d’ecosistemes i paisatges del parc natural. S’anomena Cavalls del Vent per les banderetes d’oració budista col·locades a les muntanyes de l’Himàlaia. El parc natural del Cadí-Moixeró Situat al Prepirineu, el parc natural del Cadí-Moixeró és, amb més de 41.000 hec-

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 26

Des de feia temps, tenia ganes de fer una travessa per la muntanya, i aquest estiu finalment he complert un somni: fer la ruta Cavalls del Vent. Mentre l’estava planificant, em rondava pel cap que seria bonic anar posant tresors mentre fes la ruta. I després de pens a r- h o —per cert no ho vaig guedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell. La senyalització Tota la ruta està correctament senyalitzada amb marques de color taronja, col·locades de manera discreta, però fàcilment visibles, en arbres, pedres, roques i pals indicadors. Aquestes marques presenten diferents formes: punts, circumferències, rectangles... Són fàcils de seguir, però en alguns trams hem de posar més atenció (el camí va

pensar gaire—, em vaig decidir, i aquesta és la meva aventura.

26/27 06/10/2009 13:57:46


www.naturaiaventura.cat

El primer dubte que vaig tenir va ser quantes cerques posar. Primer vaig pensar posar-ne 16, però aquesta ruta se’n mereix més i vaig decidir posar-ne 40. He posat un tresor a la vora dels refugis i els altres al llarg de la ruta. El primer problema va sortir en comprar els contenidors, ja que volia que fossin tots iguals i que fossin bons perquè aguantin les inclemències del temps. Vaig anar a comprar-los en una botiga especialitzada en carmanyoles i em pensava que en tindrien en estoc. La meva intenció era, abans de fer la ruta, anar a amagar els tresors, però vaig trigar una mica en tenir els contenidors. Imagineu els 40 contenidors a la motxilla. Vaig cometre errors en planificar la ruta: · El primer va ser la planificació dels dies; vaig decidir fer-la en 6 dies. Si tornés enrere la faria en 8 dies. · No vaig comptar amb l’excés de pes (amb els contenidors). · Tampoc vaig comptar amb el temps que tardaria en amagar-los. He tardat molt de

tripa32.indd 27

temps a fer la ruta. · Pensava fer els tresors que hi havia per la zona, però per problemes de temps vaig desistir. · Volia desviar-me una mica per anar al Bullidor de la Llet, però també pel problema del temps no vaig anar-hi. La ruta la vaig fer del 3 d’agost al 8 d’agost, amb l’inici al refugi de Rebost. Dilluns 3 d’agost, refugi de Rebost (1.640 m) – refugi Niu de l’Àliga (2.510 m) M’aixeco d’hora per anar a amagar els tresors a la ruta; tinc la mala sort que mentre estic amagant les cerques, el cotxe s’averia, però al poble hi ha un mecànic que m’arregla el vehicle. Amb aquest contratemps ja no podia complir la meva planificació. Vaig trucar al refugi de Rebost per preguntar si tenien places per quedar-me a dormir, i al Niu de l’Àliga per avisar que no hi dormiria.

El refugi de Rebost és un bon refugi, i el menjar està força bé i l’atenció és bona. En fer la ruta tot sol, l’únic moment de relacionar-me és al refugi. Dimarts 4 d’agost, refugi de Rebost (1.640 m) – refugi Serrat de les Esposes (1.511 m) Del refugi de Rebost al Niu de l’Àliga hi ha 880 m de desnivell positiu. Al matí em llevo amb ganes de començar a caminar, però una mica preocupat per haver de fer dues etapes. Començo a buscar el lloc per amagar la primera cerca a la vora del refugi. En el primer tot són nervis per buscar un bon amagatall; he d’esperar una mica perquè els senderistes no vegin com amago el tresor. Després d’amagar la primera cerca, inicio la ruta, que comença amb una pujada suau que alegra la vista amb les panoràmiques magnífiques. La pujada fins al refugi Niu de l’Àliga es fa molt bé i sense gaire complicacions; el camí està

06/10/2009 13:57:55


geocerca

molt ben marcat. Per a les següents cerques, els hi busco amagatall molt ràpid. En estar a la muntanya sempre es troba fàcilment lloc per amagar el tresor. Pugem fins arribar al refugi i anem al cim Tosa d’Alp (2.537 m). Al refugi, prenc un petit refrigeri i continuo la travessa. En aquest refugi no hi vaig pernoctar, però els comentaris de les persones que hi han estat no són bons. Suposo que estan més pel bar que pel refugi. Des del Niu fins al Serrat hi ha un desnivell positiu de 360 m i un desnivell negatiu de 1.455 m. De bon començament baixem per una petita pedrera, i per sort el camí es torna millor entre boscos i prats. Passem pel coll de Jou (era un antic pas de contrabandistes i maquis). Des d’aquí comença la pujada a Penyes Altes (2.279 m), on molts muntanyencs vam iniciar-nos al muntanyisme. Contemplem unes vistes majestuoses i aprofitem per gaudir del parc. Baixem al prat de Moixeró, on trobem força animals: vaques, cavalls... Aquí deixem el GR i baixem cap al coll de Trapa. Ja només falta una petita pujada i arribem al merescut descans. Aquesta etapa ha estat per mi una de les més dures, per la calor i l’aigua, que vaig fer just, i pel temps, ja que vaig arribar al refugi just a l’hora. L’error de no calcular el temps de posar els tresors el vaig pagar una mica. El refugi, genial, i el sopar va ser de luxe. Els macarrons han estat els millors que he provat mai. He d’agrair a les guardes la seva atenció i que em guardessin les carmanyoles. Ara toca descansar.

Dimecres 5 d’agost, refugi Serrat de les Esposes (1.511 m) – refugi Prat d’Aguiló (2.010 m) Des del Serrat a Cortals hi ha un desnivell positiu de 196 m i un desnivell negatiu de 97 m. Aquesta etapa és la més curta. Només sortir comença una petita pujada, que és el més difícil de l’etapa. Primerament el camí no m’agrada gaire, ja que anem per pista asfaltada. Sort que hi ha les vistes i els cants dels ocells. Ja a la meitat del camí ens trobem la font freda. Jo, sempre que trobo una font aprofito per omplir la cantimplora i refrescar-me una mica. He de fer cua, ja que m’he trobat uns ciclistes que

estan fent una ruta; sempre va bé trobar-se algú i xerrar una miqueta. Continuem pel camí entre els boscos i torrents. Ja per un camí més atractiu per caminar, arribem al refugi Cortals d’Ingla i aprofitem per prendre una infusió. He de donar les gràcies al guarda que em va vigilar les carmanyoles de la jornada. L’esplanada de Cortals és perfecta per descansar, reposar forces i gaudir de les vistes. Des de Cortals fins al Prat hi ha un desnivell positiu de 828 m i un desnivell negatiu de 321 m. Sortim de Cortals; hem de fixar-nos sempre en les marques taronges, ja que anem per GR, PR i SL. Totes les etapes són magnífiques i ofereixen diferents vistes del parc, i aquesta no és una excepció. En aquesta etapa deixem el Moixeró i ens endinsem al Cadí. Passem per una carena, on trobo una jaqueta en el camí i, és clar, l’agafo per dur-la al refugi, perquè potser el seu amo està al refugi. Té això de bo anar sempre l’últim. Com que poso els tresors, els companys de ruta sempre van més ràpid. En arribar al refugi estic content, ja que el propietari de la jaqueta pernocta al refugi, i li dono. No entenc que els refugis que tenen dutxa no la deixin utilitzar. El sopar era escàs. L’única cosa bona del refugi va ser el pícnic, que va ser dels millors. Per mi va ser el pitjor refugi en el qual he pernoctat (pel tracte, el menjar...). Aquesta ruta té de positiu que vas coincidint sempre amb els mateixos, i parles, jugues i també explico què és la geocerca. Dijous 6 d’agost, refugi Prat d’Aguiló (2.010 m) – refugi Gresolet (1.280 m) Des del Prat d’Aguiló fins a Lluís Estasen hi ha un desnivell positiu de 470 m i un desnivell negatiu de 810 m. Sortim del refugi i pugem per la Ruta dels Segadors fins arribar al pas dels Gosolans. És una etapa molt alpina que té les seves gratificacions. La pujada amb les carmanyoles em va costar una mica, i veiem el que pugem; només ens hem de fixar amb el refugi, que no el perdem de vista, mirant enrere.

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 28

06/10/2009 13:58:16


www.naturaiaventura.cat

És una etapa en què gaudim de les vistes, i els falcons ens guien des de l’aire. Ja veiem el Pedraforca amb la seva figura esvelta. Anem baixant i el que es fa més pesat és la pista que hi ha fins al refugi. Quan

arrib e m a les escales

tresors, aquesta jornada és dura, ja que porto moltes carmanyoles a la motxilla, i el pes es nota. Passem per una església romànica de Sant Martí del Puig. No podem evitar anar a visitar-la i estar una estona al mirador. Des d’aquí baixem i arribem fins a l’inici dels empedrats, sens dubte el tram més espectacular de tota la

l’ambient canvia radicalment. Al refugi sempre hi poso el segell a la nostra credencial. Prenc un petit refrigeri i continuo el camí. Des de Lluís Estasen fins a Gresolet hi ha un desnivell positiu de 93 m i un desnivell negatiu de 570 m. Aquest tram també és curt, però la dificultat és a la baixada, on hi hem de posar tots els sentits. Aquesta etapa és més frondosa i més refrescant, ja que baixem pel mig del bosc. La baixada ens deixa una mica cansats fins arribar al refugi. En arribar, el millor del refugi són les vistes que tenim. De tots, és el refugi que està a la cota més baixa, i està entremig dels boscos. Quina diferència amb el tracte i el sopar! Quan ens van portar el sopar tots vam aplaudir. El sopar, magnífic i abundant, a més està impecable i el tracte és fantàstic. Divendres 7 d’agost, refugi Gresolet (1.280 m) - refugi Sant Jordi (1.565 m) Des de Gresolet a Sant Jordi hi ha un desnivell positiu de 1.009 m i un desnivell negatiu de 667 m. Comencem a pujar, de mica en mica però sense pausa. Només per col•locar els

ruta. És una pena que anés just de temps, ja que volia anar al Bullidor de la Llet, però tornaré. La pujada dels empedrats és dura, però sort dels salts d’aigua que ens anem trobant. Amb la calor que fa, un bany va molt bé. Des que vaig veure la ruta, ja tenia ganes de pernoctar en un autèntic refugi com el Sant Jordi. Aquest refugi no té accés amb cotxe i només s’hi pot accedir caminant. L’ambient que es respira és magnífic. Té dues dutxes, i amb aigua calenta! Quina diferència amb el Prat d’Aguiló, són la nit i el dia. A la tarda comença a ploure, i és gratificant estar dins del refugi. El sopar és un dels millors, i el desdejuni, el millor sense cap dubte. El tracte és increïble.

Dissabte 8 d’agost, refugi Sant Jordi (1.565 m) – refugi de Rebost (1.640 m) Des del Sant Jordi fins al Rebost hi ha un desnivell positiu de 939 m i un desnivell negatiu de 864 m. Avui estic content. L’últim dia de la ruta, i és l’únic dia que no tinc pressa per arribar i m’ho prenc amb calma. Comencem a caminar, però no gaire. Després pugem fins al coll d’Escriu. En aquesta etapa, per mi, ha estat en la qual he hagut de vigilar més les marques del camí. Haurem de creuar la carretera del Coll de Pal, i després de creuar el riu, ja només queda pujar fins a l’inici de la nostra ruta. Quan arribem al refugi ens donen el nostre premi: una gorra exclusiva de la marca Salomon. En total, al llarg de tota la ruta he col•locat 40 tresors (39 cerques tradicionals i 1 cerca misteri). Per resoldre el misteri s’ha de completar més de la meitat de la ruta. Per recompensar qui faci la sèrie de cerques he encunyat 2 pathtags exclusius per la sèrie: 1 pathtag per qui faci les 8 cerques dels refugis, i l’altre per qui aconsegueixi resoldre el misteri. Actualment només ho ha aconseguit un geocercador, Galtanegra, que ha fet més de la meitat de la sèrie. I l’equip Guanacos Team, que ha fet tota la ruta durant el pont de la Mercè. Estic content amb aquesta sèrie que he creat per la bona acollida que ha tingut. La veritat, no m’esperava que amb tant poc de temps ja l’hagin fet tota, i amb els comentaris que han fet, un es dóna per recompensat. He comès errors en crear-la: en una cerca em vaig oblidar de posar-hi el logbook; en una altra em vaig confondre en posar les coordenades, i una cerca ha desaparegut. Però dels errors sempre se n’ha de treure alguna cosa positiva, i una és aprendre’n. Espero que us agradi la sèrie, i sobretot la recompensa, que no és la cerca, sinó viure l’aventura i gaudir d’aquesta meravellosa ruta: Cavalls del Vent. Fins a la pròxima.

28/29 tripa32.indd 29

06/10/2009 13:58:37


PUNT DE SORTIDA...

raids - curses - duatlons - pedalades - cròniques - esdeveniments

untanya M e d to ra a M la 15a edicio de 25 d’octubre a y n lu ta a C e d

tòria i niments esportius amb més trajec eve esd s del un llir aco per se ara la 15a edició Sant Llorenç Savall torna a prepar de Catalunya arriba aquest any nya nta Mu de ó rat Ma ra me Pri de La acceptació de la comarca. Sant Jaume i el Primer Canicross de sa Cur la ó, rat Ma ja Mit la ada de l’atletisme i, com és habitual, va acompany converteix en cites destacades de les ses cur les de tiva tza ani org i es manté el ma teix Catalunya. La qualita t tècnica uit que va tenir el de l’an y passat circ nou del it l’èx a ut deg , que les any de muntanya. Aquest ribada al poble sigui més atractiva l’ar que an far que , km 7 ms ulti circuit, tot i que hem modificat els al últimes edicions. ja es va innovar per endinsar-se sat pas y l’an , ilar sim t egu orr rec nir un es manté el Després de molts anys de mante més tècnica i aquest any també lt mo sa cur una fer i nt Mu del t Parc Na tural de Sant Llorenç Marató hauran de suportar un for ja Mit la i ó rat Ma la de ors red . Els cor celonines. ma teix circuit iniciat l’an y passat més bonics de les comarques bar ges sat pai s del un re sob tes vis t Català de Curses desnivell, mentre contemplen les la (1.104 m) i forma part del Circui Mo La de cim al ada puj la ació lou Aquest any, la Marató inc el circuit. Podeu trobar més inform en u clo s’in que s tipu st que d’a cursa de Muntanya, essent la primera . cat al web: www.mara tocatalun ya.

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 30

06/10/2009 13:58:45


www.naturaiaventura.cat

Campionat de Catalunya d´Orientacio a Moia 24 - 25 d’octubre

Els dies 24 i 25 d’octubre de 2009 se celebrarà a Moià (Bàges) el Campionat de Catalunya d’Orientació corresponent a les modalitats de distància llarga i curta. Aquest campionat, és una de les cites mes importants del calendari d’orientació català on es preveu també participació internacional. És un campionat obert a tothom ja que a part de les categories absolutes d’elit, hi poden participar també totes les altres categories d’edat, sexe i nivell, des dels infants de tres o quatre anys fins als més veterans i els no iniciats o debutants, naturalment en circuits de diferents llargades i dificultat. Gràcies a aquesta singular característica, l’orientació resulta un esport de gran interès familiar ja que permet que, en una mateixa matinal, puguin participar alhora avis, pares i fills, cadascú en la seva categoria.

XX Concurs internacional de fotografia espeleologica i de canons “Ciutat de Sant Feliu" L’Espeleo Grup Santfeliuenc, de Sant Feliu de Llobregat, organitza per 20è any consecutiu el Concurs Internacional de Fotografia Espeleològica i de Canons Ciutat de Sant Feliu. Aquest és un dels concursos sobre la temàtica espeleològica i del descens d’engorjats més importants del món, tant per la quantitat com per la qualitat dels autors i les fotografies que s’hi presenten. L’any passat per exemple, varen participar al concurs més de 150 fotografies, amb participants tant de Catalunya i Espanya, com de la resta del món (Alemanya, França, Estats Units, Polònia, Itàlia, Grècia, etc...). A la web de l’espeleo grup podeu veure més informació així com les fotografies guanyadores de els anteriors edicions: www.espeleogrup.santfeliu.net Termini d’admissió: 15 de novembre de 2009

30/31 tripa32.indd 31

06/10/2009 13:58:48


travesses

Matagalls - Montserrat Trenta anys de Travessa

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 32

06/10/2009 13:59:02


FOTOGRAFIA: Carles Nicolรกs www.nikoclick.com

www.naturaiaventura.cat

32/33 tripa32.indd 33

06/10/2009 13:59:17


travesses

Cap de les ressenyes biogràfiques del pare Jaume Oliveres que coneixem no esmenta el repte que el mossèn i un altre clergue es plantejaren l’any 1904 per veure si eren capaços d’efectuar l’itinerari de més de 85 km que unia el cim del Matagalls amb el monestir de Montserrat i, a més, fer-ho amb menys de 24 hores. Això pot ser pel fet que aquesta excursió no fou reportada pel seu protagonista fins passat un quart de segle, quan l’any 1929 publicà l’experiència en el butlletí d’una modesta entitat fa molts anys desapareguda —el Grup Excursionista Joventut Catalana—. Possiblement per aquesta raó va passar desapercebuda als seus biògrafs. Val a dir que mossèn Oliveres i el seu company assoliren la gesta de fer la travessa en menys d’un dia. “Anar a Montserrat a peu no és pas res de l’altre món, però anar-hi des del Montseny i en un sol dia ja és un rècord que no sé si el jovent d’avui seria prou fort per a batre”, escrigué mossèn Jaume en la seva ressenya. Aquesta frase estimulà un petit grup de socis del Grup Excursionista de Gràcia, que intentaren, l’any 1958, emular la gesta del sacerdot. No va ser però fins l’any 1962 que dos membres d’aquest grupet ho aconseguiren. Varen passar deu anys abans que el Club Excursionista de Gràcia organitzés una caminada amb l’objectiu de rememorar la gesta en ocasió de celebrar el cinquantenari de la fundació de l’entitat. Va ser l’inici de l’actual travessa Matagalls-Montserrat en menys de 24 hores, que primer es realitzava cada dos anys, i que a partir del 1989 passà a organitzar-se cada any. La MatagallsMontserrat és molt més que una prova esportiva. Té la particularitat de desenvolupar-se en camins de muntanya i de no ser competitiva, és a dir, el repte és vèncer la distància (83,5 km) i el desnivell (5.980 m) en menys de 24 hores, superant el cansament físic i mental que comporta la duresa del traçat i el fet que gran part de la prova transcorre de nit. La travessa Matagalls-Montserrat s’ha convertit en una cita obligada pels amants de les caminades de gran longitud i ha esdevingut la “festa de l’excursionisme català” a causa de la gran quantitat de caminants que hi participen.

0 km – Coll Formic – 0 h 0’ Coll Formic és una festa. L’ambient que s’hi respira està carregat d’una energia que en pocs indrets i en moments molt determinats hom pot trobar. Milers de persones reunides per celebrar la festa de l’excursionisme en el seu estat més pur, esperant el seu torn per entrar en la història i formar part d’aquesta gesta, tan popular i multitudinària i alhora tan particular, individual i personal. Pot semblar paradoxal que, malgrat el seu nom, la travessa no comenci al Matagalls, sinó al coll Formic. Aquesta contradicció té una justificació ecològica i coherent amb els principis de respecte al medi natural presents des de sempre al món excursionista. El projecte del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona de restaurar el camí d’accés al Matagalls, molt malmès i erosionat, comportava restringir-hi el pas multitudinari, i per això es va arribar al compromís de sortir materialment de coll Formic. Es va conservar, però, simbòlicament, el nom de la travessa. La sortida es fa de forma esglaonada, amb grups de 25 participants que comencen a caminar en intervals d’un minut. El James i

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 34

jo prenem la sortida a les 18.00 h. Aquells que han sortit abans que nosaltres dibuixen, sobre el pla de l’Ase Mort, una filera de punts vius i llampants que converteixen la pujada de la Mel en una serpentina multicolor que penja del collet de Terrús. Els prats del pla de la Calma em sorprenen amb el seu verd intens. Esquitxades de matollars allà on ha desaparegut la pastura, aquestes praderies encatifen les suaus ondulacions que s’obren davant nostre. A l’horitzó s’endevina, rere un mar de muntanyes, el nostre destí. Les onades d’aquest mar tempestuós que haurem de travessar les formen les serralades de Bertí, Gallifa, Sant Llorenç del Munt i, a l’ombra de les agulles montserratines, la serra de l’Obac. Deixem enrere les ruïnes de l’antiga hostatgeria del mas Cafè, des d’on, si mirem més enllà, ens sorprendran els assolellats vessants de les Agudes i el turó de l’Home, pinzellats de colors ataronjats pel sol del capvespre. 8,3 km – El Parany – 1h 30’ Hi ha una frase que ha fet fortuna a la Matagalls-Montserrat que diu que la travessa “no

34/35 06/10/2009 13:59:39


www.naturaiaventura.cat

és cap cursa, però alguns corren molt; no és cap passejada, però molts contemplen el paisatge; no és cap competició, però cadascú ha d’enfrontar-se a si mateix”. Aquest primer tram l’hem fet passejant, gaudint de l’entorn, de la gent, del caminar. Molts ens avancen corrent, esgarrapant segons al temps que volen vèncer, i d’altres caminen concentrats absorts en el repte que significa caminar contra un mateix. Nosaltres davallem trotant vers l’encinglerat turó del Tagamanent, que s’alça davant nostre, amb l’església romànica de Sant

tripa32.indd 35

Martí que s’eleva al capdamunt. La història parla també d’un castell, del qual ja no en queden restes i la capella del qual en devia ser l’actual església, ampliada posteriorment. Sota el turó, a l’alçada del collet de Sant Martí, deixem la pista i prenem la drecera que s’endinsa per un frondós alzinar. Si hem baixat aquest tram corrent ha estat per evitar passar-lo a les fosques. Molts ens han parlat d’aquest corriol de passos estrets i de grans esglaons de petja incòmode que, a les fosques, es converteix en un veritable suplici per les cames i l’esperit.

16,1 km – Aiguafreda Els carrers d’Aiguafreda són plens de gent que s’han apuntat a participar en aquesta festa de l’excursionisme i que criden, animen i aplaudeixen al pas dels participants. La seva energia se’ns contagia i mentre omplim les cantimplores d’aigua ens creiem capaços de tot. Travessem la C-17 pel túnel i marxem vora el barri de l’Abella, que segurament rep el nom de l’antic caseriu de l’Abella, on mossèn Jaume Oliveres i el seu company van esmorzar abans de cometre l’ascens cap als cingles de Bertí.

06/10/2009 13:59:57


travesses

Amb els frontals encesos pugem per la pista que s’enfila cap al pla de la Garga i que serpenteja per superar el fort desnivell del seu tram final. Com si d’una processó de torxes es tractés, els caminants noctàmbuls avancem seguint la fràgil línia que dibuixen els punts de llum blanca i que transformen el negre paisatge en un meravellós espectacle on una mà invisible dansa enmig de la foscor movent una llarga i lluminosa cinta. 19,5 km – Pla de la Garga – 3h 30’ La nit ens impedeix gaudir de l’immens altiplà que els cingles de Bertí conformen, però els punts de llum de les cases que s’escampen per la plana ens donen una idea de la seva configuració. No puc impedir somriure en imaginar les figures dels dos sacerdots travessant com una exhalació el pla de la Garga i les cares que devien posar els pagesos que hi treballaven i que, apuntalats a l’aixada, els miraven estranyats contemplant el misteriós espectacle de dos capellans travessant aquella plana, mig volant, com si el diable se’ls emportés. Quan un menys s’ho espera la foscor esclata en una explosió de llum, color, rialles i alegria. Hem arribat al primer avituallament, prop de can Janot. La simpatia, la il•lusió i la implicació, tant dels participants com dels voluntaris que reparteixen la teca, donen caliu a aquest petit oasi de germanor. Brou de l’àvia, te amb llimona, empanades, sandvitxos, galetes i fruita s’escampen sobre les taules il•luminades amb bombetes de colors. Tot plegat és un festí pels afamats corredors que assaltem, sense contemplacions, els queviures que ens ofereixen. Aprofito el descans per revisar-me els peus i comprovar que no hi ha

cap senyal que es pogués convertir en una dolorosa nafra. Em trobo bé i sembla que el James també. En els seus ulls endevino la complicitat que compartir aquesta aventura significa, i com aquests moments, esforços i emocions forgen les bones amistats. En allunyar-nos de l’avituallament la negror de la nit torna a escampar-se arreu. La fila de punts de llum es va difuminant a mesura que les distàncies amb els altres participants augmenten, i com un far difós, tènues punts de llum marquen el camí que hem de seguir i que s’enfila entre els espadats de conglomerat dels turons del Fabregar, la qual cosa ens obliga, en més d’una ocasió, a grimpar sobre immenses lloses de pedra fosca. 36,6 km - Coll de Matafaluga – 7h 15’ Sant Quirze Safaja queda enrere, així com l’avituallament del coll de Poses, on hem omplert de nou la panxa i les cantimplores. No ens hi hem estat gaire estona, doncs comença a refrescar i no volem agafar fred. Són ja quarts de dues de la matinada. Ens espera la llarga nit i encara un munt de quilòmetres, així que hem anat fent via. La foscor m’impedeix veure les immenses panoràmiques que des del coll de les Termes hi ha d’haver sobre el Vallès, però que els llums dels pobles i ciutats de la plana em conviden a endevinar. Mentre segellem les nostres targes de pas, sento com els coneixedors del recorregut comenten que ara ve el tram més compromès de la travessa: la feixuga davallada fins a Sant Llorenç Savall, que tot i que de seguida es divisa davant nostre, sembla que mai s’hi arribi. 45,3 km – Sant Llorenç Savall – 10h L’avituallament de Sant Llorenç és una festa. Els voluntaris de l’organització serveixen brou i menjar a dojo. La gentada s’estira a terra, des-

cansa i menja mentre comenten el seu estat físic i psíquic. Molts decideixen plegar en aquest punt, on els esperen familiars i amics que els feliciten pels més de 40 quilòmetres caminats. Per molts és el repte que s’havien plantejat i es feliciten en haver-ho aconseguit. D’altres es desesperen pels dolors, agulletes o rampes que comencen a afectar-los mentre calculen què els queda de recorregut. L’olor de Reflex i pomades analgèsiques omple l’espai; i mentre uns es protegeixen els genolls amb benes i esparadrap, altres es curen les nafres dels peus amb tiretes i gases xopades de iode. Si no fos per l’alegria, les rialles i els somriures dels pacients, semblaria talment que ens trobéssim en un hospital de campanya en ple conflicte bèl·lic. A mi em molesta una mica un turmell, allà on una antiga lesió va afectar-me els tendons, però una bona ruixada de Reflex abans de marxar sembla suficient per calmar les molèsties. El James es queixa dels genolls, i després d’aplicar-se la mateixa medicina decidim intentar continuar fins a l’altre vessant de Sant Llorenç del Munt. També aprofitem per canviar-nos els mitjons que portem per uns de secs que tenim de recanvi. 57,4 km - Coll de Grua – 13 h 40’ Veure sortir el sol és, sempre, un moment deliciós, i fer-ho des del coll de Grua, tot un privilegi. Com si el Montseny estigués en flames, el massís es tinta de colors ataronjats i tons vermellosos que s’escampen com un torrent de vida pels seus vessants. La nit se’n va com si algú s’emportés el negre llençol que cobria el cel, i la llum torna a omplir tots els racons dibuixant fantasmagòriques ombres allargassades. Les parets de conglomerat que travessem s’il•luminen amb una lluentor que fa que semblin pintades a mà per un graciós artista que converteix el paisatge que ens

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 36

06/10/2009 14:00:03


www.naturaiaventura.cat

envolta en una deliciosa aquarel•la de llums i colors vius. Quan un es pregunta les raons per les quals la gent repeteix aquesta caminada tan feixuga descobreix, en cada racó de l’itinerari, en cada moment de la travessa, motius per tornar-hi l’any vinent. Ja de dia arribem al camí Moliner, a l’alçada de la urbanització Cavall Bernat. El meu company no pot seguir a causa de l’intens dolor als genolls. A mi em molesten molt els turmells, i les baixades se’m fan dures i penoses. Em plantejo deixar-ho i mentre m’ho rumio em quedo adormit. En despertar-me no sé quant de temps ha passat, si ha estat un instant, pocs minuts o una llarga estona, però el dolor dels turmells no disminueix. “Si només és dolor, mossega fort i continua”, em diu un vell conegut, “a més a més només queden 25 quilòmetres”. Només 25, penso, unes 5 horetes... M’atipo de Donuts, m’acomiado del James, i marxo avall pels carrers de la urbanització, això sí, visitant abans els companys de la Creu Roja, que m’emboliquen ambdós turmells amb benes elàstiques, cosa que m’alleugereix el dolor. 64,7 km – Collet del Queixal – 16h 15’ El descens des del collet del Queixal fins a Monistrol es converteix en un veritable calvari. Són catorze quilòmetres de baixada en els quals a cada pas que faig els turmells em responen amb una punxada. Utilitzo els bastons de caminar com si d’unes crosses es tractessin, repenjanthi tot el meu pes. La gent m’avança, joves i no tan joves, i tots m’animen a continuar. Uns assenyalen el poc que queda per arribar a Montserrat, altres em recorden que és la darrera baixada, i d’altres s’esforcen a fer-me riure i oblidar, per un instant, el suplici que pateix el meu cos. I en aquest punt, quan el dolor més intens em fa confondre la realitat que m’envolta, quan les llàgrimes semblen voler

aflorar pels ulls, quan un creu que no pot aguantar més, quelcom dins meu em convida a seguir avançant. És com una energia interna que queda reservada per als moments en què l’ànima participa del

d’haver-ho aconseguit, la màgia d’un instant feliç, la pols del camí i la força de voluntat m’acompanyen al llarg de la trentena de passos que, sobre la catifa vermella que engalana la plaça del monestir, em

cos; una força que neix quan les emocions, els sentiments i la voluntat són els que ens condueixen. Quelcom que només aquí, de camí a Montserrat, esdevé possible, Dura només un instant, un segon fugitiu, però n’hi ha prou perquè alguna cosa canviï dins nostre i ens permeti assaborir l’espiritualitat i l’essència d’allò que fem, d’allò que som.

condueixen a l’arribada. Mossèn Jaume Oliveres concloïa la seva ressenya agraint a la Verge haver-los permès realitzar una gesta tan absurda com la d’anar del Montseny a Montserrat en una sola jornada. Eren altres temps i podia semblar absurda tan destacada gesta, però en el nostre temps, on els excessos són tan mal vistos, protegits com estem per una bombolla light i descafeïnada, i envoltats per un món que gira massa ràpid i que ens allunya de nosaltres mateixos, necessitem moments com els que la travessa Matagalls-Montserrat ens ofereix, on podem participar en una bacanal de caminar, i caminar pel plaer de ferho; sentir l’espiritualitat i el misticisme de trobar-nos amb nosaltres mateixos i gaudir, en primera línia, d’una virtut cada vegada més desarrelada: la força de la voluntat.

83,4 km – Monestir de Montserrat – 22h 40’ Els aplaudiments, les cares amigues, les il·lusions, els somriures furtius, les mirades dels que ens esperen, les rialles i els crits d’altres que arriben, les llàgrimes d’emoció, l’admiració d’uns i el respecte dels altres, la sensació

36/37 tripa32.indd 37

06/10/2009 14:00:13


botiga

novetats, material, tèxtil, accessoris...

JAQUETA IMPERMEABLE M MAGNUS JACKET La primera jaqueta impermeable HyVentTM ApexTM Soft Shell de The North Face®. vAquesta peça tècnica, confortable i versàtil ofereix una protecció constant contra el temps d’hivern i és apta per a qualsevol tipus d’activitat de muntanya. La Magnus Jacket està feta d’una barreja de nailon, poliéster i elastane que li confereix atributs tècnics d’alt rendiment i una mobilitat excel·lent.

MYTO 80 DE FERRINO

Detalls de construcció: • Costures termosegellades. • Caputxa de tall tècnic ajustable amb elàstics invisibles. • Dues butxaques alpines. • Dues butxaques tipus Napoleó. • Punys ajustables amb Velcro®. • Vora del baix ajustable. • Pes en talla L: 870 grams. www.verticoutdoor.com

POWERBALL

Les Powerball són una original aplicació d’un giroscopi per l’entrenament dels avantbraços. Aplicant aquest senzill principi s’aconsegueix un generador d’inèrcia que obliga a fer molta força si es vol subjectar la Powerball. NO NECESSITA PILES, únicament el moviment mecànic del canell. És tal la força necessària per subjectar el Powerball que en uns pocs minuts comença a cansar-se l’avantbraç. La gamma Pro de Powerball ve equipada amb un comptador digital que sí necessita pila. Aquest comptador ens indica les revolucions que duem i un comptador màxim de revolucions.

Un original invent que ja ha ajudat a molts esportistes. de fet diversos récords de llançament en golf i en beisbol s’han batut gràcies a l’entrenament amb Powerball. Imagineu-vos ara el que es podrà assolir amb uns piolets o simplement escalant. El Powerball també està especialment indicat per a la rehabilitació en cas de lesions, o com a mitjà d’escalfament per a una activitat esportiva intensa. El model NEON PRO incorpora llum de neó de color quan s’està usant. www.verticoutdoor.com

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 38

Motxilla-maleta dotada de totes les necessitats pels viatgers més exigents. L'obertura amb cremallera facilita l'accés a l'interior de la motxilla. Els tirants són escamotejables per tal que la bossa pugui ser utilitzada indistintament com a maleta o motxilla. D'aquesta manera tampoc s' enganxaran a les cintes porta-equipatges dels aeroports. Daypack posterior extraïble per portar petits objectes durant la visita a la ciutat i deixar la maleta gran a l'hotel o alberg. Doble fons inferior amb accés de cremallera per portar-hi el sac de dormir, roba bruta o el caçat, separat del cos principal de la motxilla. Pes. 2,6 kg Mides: 67x35x23 cm P.V.R. : 120 €

38/39 06/10/2009 14:00:26


www.naturaiaventura.cat C-TEX augmenta l’eficiència! La nova línia de Compressió C-TEX de Löffler és la desposta a la tendència actual per la pràctica d’activitats aeròbiques: ja que millora notablement la regeneració. La tecnologia de compressió C-TEX de Löffler s’ha desenvolupat amb els esportistes professionals del ÖSV (Federació Austríaca de l’esport). El principi C-TEX es basa principalment en la pressió i l’estabilització de la musculatura, provocant que la circulació sanguínia s’elevi i els muscles puguin rebre més oxigen. Oferint un augment del rendiment i una regeneració més ràpida. Löffler C-TEX consisteix en l’elaboració de diferents materials en harmonia ergonòmica amb el cos. La confecció dels diferents teixits es realitza en dos sentits d’elasticitat, tant vertical com transversal. L’objectiu és poder duplicar la força elàstica o inclús triplicar-la. D’aquesta manera s’aconsegueix un efecte de compressió de llarga durada que n’augmenta el rendiment Efectes beneficiosos de les prendes de compressió C-TEX: • Una influencia perceptible a la força muscular, però també un augment en la resistència física. • Fases de regeneració més curtes després d’un entrenament dur o de competicions. • Pal·liació dels símptomes de cruiximents. Arguments principals de la tecnologia de compressió C-TEX: • La compressió conserva el rendiment abans del començar l’activitat. • La comprensió retarda el descens de l’eficiència durant l’esport. • La compressió accelera la regeneració després de l’activitat.

PER SABER ON ANEM, CAL SABER D’ON VENIM.

Vine al nou Museu de la Vida Rural i veuràs com era la vida al camp fa més de cent anys. Segur que et sorprendrà tot el que podria ensenyar-nos un pagès de fa dos segles. Coses com el valor del reciclatge i de l’esforç, o la paciència, o el que costa dur a taula un parell de tomàquets. Descobreix un edifici nou, i un contingut renovat que converteix el MVR en un dels museus més moderns del nostre país. Perquè al nou museu hi ha lloc per a tot: des d’eines anteriors al segle XVIII fins a unes innovadores galeries de teatre virtual o un espai de jocs interactius. Diguem que no hi ha una manera més avançada de fer la vista enrere.

www.museuvidarural.cat

tripa32.indd 39

06/10/2009 14:00:31


9 31 BRE 200 EM SET

Í DE BO VALL A LA LADA ESCA ILIAR TAL E FAM ORIEN LÈS ERISM AL VAL SEND TRIAL INDUS ONI RIM PAT

ues Via Bl u ató Pala Collb s de brique Les fà dd

1

2009

9:31:2

31/08/

on trobar-nos

1

iA31.in

tapesN

PROVÍNCIA DE BARCELONA Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Raig metereologia Decathlon L’Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Cicloturisme Arturo Ribera ciclisme Brownsea Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona Berga Base: Tandem Sports Bike Intersport Serramartí Castellar de N’Hug La Closa

Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02 Cerdanyola Natupark Granollers Camp Base Basolí Bicicletes Les Franqueses del Vallès Bicicletes Segú Malgrat Cat Bike Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletes Moià Diedre Monistrol de Montserrat El Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Ripollet Ciclosport Gonzalvo Rubí Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou Intersport Paddock Escapa bicis Sant Cugat del Vallès Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix C.E. Muntanyenc

Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02 Vila Ors

PROVÍNCIA DE GIRONA Blanes Freebike Camprodon Esports Vivac Girona Aresta Llibreria Ulyssus Bike Girona Universitat de Girona La Molina Intersport Bodymolina Olot Aresta Puigcerdà Couloir Intersport Roccugi Ribes de Freser Ski & Mountain Ripoll Guix, Llar i Muntanya Torroella de Montgrí Bicicletes David

PROVÍNCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport La Seu d’Urgell Oficina turisme de la Seu d’Urgell

+

ra, Subscriu-te aquest mes, Natura i Aventu . u a prop te i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi?

Lleida Unipreus Universitat de Lleida (Inefc) Solsona Rafart Esports Tandem Sports Sort Saorte Sports Hípica Sort - Turisme eqüestre Vielha Intersport Vielha Yeti

PROVÍNCIA DE TARRAGONA Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing World - Lo refugi Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili Tortosa Pics de Mont Caro Valls Trops-Sports

PRINCIPAT D’ANDORRA Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Tecnic ST Moritz Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d’Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d’Escaldes Oficina de turisme de la Massana

A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.

natura i aventura octubre 2009

tripa32.indd 40

06/10/2009 14:00:38


SUBSCRIU-TE HI SORTIRÀS GUANYANT 10% de descompte c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona

10% en tèxtil Trav. de Gràcia 132, Barcelona

5% en bicicletes 10% en equipaments c/ Indústria 265, Barcelona

10% en tèxtil 10% en material dur

Per què subscriure’m-hi?

*

Reb cada mes Natura i Aventura a casa teva. No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!

*

Descarrega’t de www.naturaiaventura.cat els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels itineraris proposats.

*

Participa en els sorteigs mensuals de material, viatges i altres regals.

*

Aprofita els descomptes que molts establiments ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.

Pere III, 49-51, Manresa

10% de descompte

Avda. dels Països Catalans, 132 Igualada

10% de descompte Ctra de Ribes, 251 Les Franqueses del Vallès

10% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35

turisme rural

10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16

Tot això per només

20€ l’any!

guies

10% en compres en metàl·lic i 6% amb tarja c/ Galileu 208, Terrassa

7% ic10% en compres superiors a 30O euros c/ Galileu 64, Barcelona

10% de descompte Castellar de N’Hug Tel.: 93 825 70 16

10% de descompte Av/ Costa Brava 138, Malgrat de Mar

Dive Different (submarinisme)

TORRE DE L’AMO 10% de descompte www.parcfluvial.cat

Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.

15% de descompte Sant Feliu de Guíxols Tel.: 687 95 27 05

RAFART 10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell

15% de descompte

10% de descompte Rbla. Josep Tarradelles - Granollers

10% de descompte

10% de descompte

La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols - Tel.: 616553039

c/ Canonge Baranera 2, Badalona

Pg. Pare Claret, 4 25280 - Solsona

10% de descompte

15% de descompte Casa Motxo Estaon-Pallars Subirà

2€ de descompte

ctra. de Sant Fruitós 7, Berga

Baix Empordà Tel.: 620 846 742

Cerdanyola del Vallès - 93 591 07 27

10% de descompte www.casamotxo.com - 636 17 47 52

10% de descompte www.cbcadvocats.com

10% de descompte

15% de descompte

www.molidegosol.com

www.skkaiak.com

+

ra, NatuarapiroApvetentu u.

tripa32.indd 41

40/41 06/10/2009 14:00:42


LA GUIA DEL

turisme actiu

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES senderisme - bicicleta de muntanya - vies ferrades - barranquisme - escalada - esquí de muntanya - traveses - raquetes de neu... L’ALT EMPORDÀ

EL BAIX EBRE

CAMPMANY

DELTEBRE

TURISME RURAL CAL LLOBET Casa pairal catalana que data del segle XVIII. Quatre apartaments rurals independents, que gaudeixen de totes les comoditats. Jardí, barbacoa, billar. Fins a 20/22 persones. C/ Major, 14. Tel 972 549 236 www.canllobet.com

L’ALT PENEDÈS

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT CAN CADELL Especialitat en cuina del Delta. C/ Cervantes, 14. Tel. 977 482 162

SALDES

EL PERELLÓ

HOSTAL LA PANAVERA Hotel amb encant. Pl. del Forn, 25. Tel.977 490 318 www.hostallapanavera.es

LAVERN (SUBIRATS)

HOTEL-RESTAURANT SOL I VI Masia catalana envoltada de vinyes. Immillorable ubicació per a passejades a la natura. Cuina d’autor, de mercat i mediterrània. Ctra. St. Sadurní a Vilafranca, km. 4, Tel. 938 993 204 - www.solivi.com

SANT MIQUEL D’OLÈRDOLA

HÍPICA-RESTAURANT LA SERRETA Braseria. Carta Variada. Escola d’Hípica. A 5 min. De Vilafranca del Penedés. Barri La Serreta, s/n. Tel 93 819 90 43 www.restaurantlaserreta.com

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

BICICLETES CICLES CATALUNYA Venda, recanvis i reparació de bicicletes. C/ del Sol, 8 bis Tel 938 915 238 llibimill@hotmail.com

L’ANOIA EL BRUC

RESTAURANT VINYA NOVA Un espai on la gent pot gaudir de la natura i la tranquil.litat, pugui pensar, meditar, jugar, menjar, beure i riure. Un lloc ideal per a trobades familiars i d’amics. Tel. 937 710 329 www.vinyanova.com

EL BAIX CAMP MONTBRIÓ DEL CAMP

ALLOT. RURAL MAS DE L’HEREU Masia rural típica catalana, d’ambient familiar, i en la que podrà passar uns dies inoblidables. Tindrà al seu abast tant la platja com la muntanya, podent gaudir d’activitats tan diverses com el senderisme, la Mountain Bike, cavalls, golf i balneari. Carretera T-310, km 12. Tel 977 262 293 www.masdelhereu.com

tripa32.indd 42

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

HOTEL HOSTAL PEDRAFORCA** Privilegiada situació. Habitacions, casetes i restaurant. Barri Maçaners. Tel. 938 241 000 www.pedraforca.com

BERGUEDÀ EL MONTSIÀ

BAGÀ

HOSTAL CAL BATISTA Habitacions amb bany, TV, música i calefacció; menjador climatitzat sense barreres arquitectòniques i cuina casolana acurada. C/ Raval, s/n, Bagà. Tel.93 824 41 26 www.calbatista.com

À CASTELLAR DE N’HUG

RESIDÈNCIA ALBERG LA CLOSA Allotjament rural de muntanya, on tastaràs menjar casolà de muntanya. Viu la teva aventura amb nosaltres!!! Tel. 938 257 016 – mòb. 637 729 808 www.cingles.org

GÒSOL

ALBERG MOLÍ DE GÒSOL Punt de partida per fer excursions al Pedraforca, serra del Cadí, Ruta dels Bons Homes... Molí de Gòsol s/n Mòb. 636564310 www.molidegosol.com

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

HOTEL CASA DUANER REST. EL RACÓ DE L’AVI Apartaments, restaurant i hotel. Per gaudir de la natura, la gastronomia, i totes les activitats culturals, esportives i d’oci que ofereix general a l’Alt Berguedà. Pl. la Farga, 10. Tel.938 227 672 www.elrecodelavi.com

LA POBLA DE LILLET

RESTAURANT VERGER Pizzeria amb forn de llenya. C/ Verger, 17 marionapy@hotmail.com

SANTA BÀRBARA

HOTEL-RESTAURANT DIEGO Situat entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre Ctra. De Santa Bàrbara a La Sènia www.hoteldiego.com

LA SELVA ARBÚCIES

RESTAURANT HOSTAL NOU Cuina catalana casolana i de temporada. Terrassa i jardí. Major, 12, Arbúcies. Tel 972 860 141 www.hostalnou.es

VALLÈS ORIENTAL EL VALLÈS ARBÚCIES

RESTAURANT LA VALL DEL MONTSENY On podreu gaudir, al menjador i a la terrassa, de bons àpats tradicionals i a la vegada sofisticats, barreja del millor de la cuina catalana amb productes de D.O. de Lleó. L’especialitat del xef són els arrossos, siguin risottos o caldosos. Crta del Montseny, 406. Tel 938 482 805 www.lavalldelmontseny.com

SANTA MARIA DE PALAUTORDERA FONDA EL TURÓ DE L’HOME Situat al centre de Sta. Maria de Palautordera. Tracte familiar amb més de 100 anys d’experiencia. Especialitat en caça i bolets. Cuina casolana. Plaça Major, 6. Tel. 938 480 027 www.turodelhome.com

ORIENTAL

06/10/2009 14:00:55



Natura i Aventura 32