Page 1

Revista gratuïta d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra

NATURA I AVENTURA ❚ ANY ll ❚ NÚMERO 11 ❚ NOVEMBRE 2007

NÚMERO

11

aventura


aventura Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

EDITORIAL Quants companys van caure? Decebuts, cansats, vençuts. Quans amics van abandonar la lluita? Impotents, frustrats, dolguts. I sense saber com, ens vam anar allunyant de les barricades, recollírem les pedres, oblidàrem els himnes i deixàrem que la nit de tots els temps avancés i enfosquís cada cop més el món que ens envolta. Ens hem anat acomodant justificant-nos sota nous lemes com: “No hi ha res a fer” o “Aquest món no es pot canviar” i hem deixat fugir els nostres ideals alhora que s'han esvait les ganes de lluitar. Sembla que la joventut se'ns escorre de les mans, i mentre goteja i colpeja contra el terra també s’esmunyen la nostra força, les nostres ganes, els nostres somnis. Els teus ulls recentment oberts i encara entelats em miren amb tendresa i una innocència inusitada. Juguen a descobrir el món que t'envolta, encara sense detalls, però que omplirà el teu futur i marcarà la teva vida. I és llavors quan comprenc el gran error que vàrem cometre els que un dia varem deixar-nos atrapar pels engranatges del sistema i vàrem accedir a formar part d'aquesta màquina piconadora que arrasa allà per on passa. El conformisme és la pitjor de les derrotes possibles i a la llarga es converteix en una tortura constant i insuportable. El teu naixement, la teva mirada, la teva innocència em convencen de la bellesa de la natura que estem deixant escapar. Mereixem un món millor, i tu, també. Cal construir noves il·lusions i intentar forjar un futur més just, més net i més saludable. Cal baixar de nou al carrer i cercar els companys, tornar a cridar, convençuts, que aquest món és nostre i no el volem així, i lluitar per canviar l'absurd que ara ens guia. Benvingut al món, Nil, va per tu. NATURA I AVENTURA

www.naturaiaventura.cat


sumari

10

06

20 CRESTES: la Roca de Nargó

ESCALADA: la via Epirimountains

BARRANCS: el torrent de Cerdanyès EXCURSIONISME: el Capsacosta SENDERS DE GR: el Camí dels Bons Homes

BTT: el bosc de Poblet

CIMS COMARCALS: tossal dels Tres Reis

4

natura i aventura


aventura NATURA I AVENTURA

14

ANY II. NÚM. 11 NOVEMBRE 2007

SOL·LICITAT CONTROL DE TIRADA OJD TIRADA: 15.000 EXEMPLARS Direcció: Jaume Guillot Jordi Fernàndez Disseny gràfic: Christian Galindo Fotografia: Xavier Guillot

24

Correcció: Marta Guspí Col·laboradors: Anna Parra Glòria Solsona Naiana Lacorte Núria Pedrola Albert Brignardelli Marc Gavaldà Jordi Mazón Edita: H4XORS S.L. Homer, 63, baixos 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.com Publicitat: NATURA I AVENTURA Tel.: 696 52 38 04 Fax: 93 417 76 14 christian@naturaiaventura.com Imprimeix: TALLERES GRÁFICOS SOLER S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006

20

DESCENS D’ENGORJATS: El torrent de Cerdanyès

ESCALADA CLÀSSICA: La via Epirimountains

06

EXCURSIONISME: La via romana de Capsacosta

24

SENDERS DE GR: Espases a la penombra

36

MÓN SOSTENIBLE: El canvi climàtic (i II)

10

ESCALADA EN CRESTA: La Roca de Nargó

30

TÉCNICA I SEGURETAT: Els fronts i les serralades

38

SOSTRES COMARCALS El tossal dels Tres Reis, 1.356 m.

14

32

42

NOTÍCIES: BICICLETA DE MUNTANYA: El bosc de Poblet L’actualitat del mes

34

CALENDARI: L’agenda del mes 5


RUTES A PEU

l

La via romana de Capsacosta és una autèntica obra d'enginyeria d'importància monumental i un testimoni excepcional d'un període històric de gran transcendència al nostre país. Va ser durant molts segles la via de comunicació més important que unia els Pirineus amb l'Empordà i durant dos mil·lennis l'han utilitzat les persones que viatjaven entre la Garrotxa i el Ripollès. Avui dia aquesta calçada romana, catalogada com a jaciment arqueològic, és un museu a l'aire lliure que ha estat declarat bé d'interès nacional. El tram que va des de Sant Pau de Segúries fins al pas dels Traginers, a la Vall de Bianya, és l'únic tros que es conserva de l'antiga via Annia, un ramal de la via Augusta, que des de Figueres s'endinsava en la zona muntanyosa de la Garrotxa i després de travessar la plana de Bianya s'enfilava pel Capsacosta i seguia fins al coll d'Ares, per tornar a enllaçar, 1

6

natura i aventura

La història d’un camí

LA VIA ROMANA DE CAPSACOSTA després, ja dins de la Gàl·lia, amb la via principal. L'economia de l'Imperi Romà depenia directament de les carreteres, i la seva expansió va ser precisament mercès a l'ús que va saber fer de les carreteres i a l'enorme capacitat constructora que va demostrar implantant aquestes infraestructures. Sense elles Roma no hauria estat mai el que va arribar a ser, i sense Roma les carreteres mai no haurien arribat a tenir el paper civilitzador que han tingut en la història. Probablement la nostra pròpia civilització se sustenta sobre aquest fet. I és curiós que aquesta tecnologia que varen aportar els romans i que era desconeguda fins aleshores, després va restar en l'oblit fins avui.


LA RUTA PAS A PAS

Distància: 20 kms. Desnivell: 730m. Nivell de dificultat: baixa. Temps orientatiu: 6 hores. Tipus d'itinerari: circular.

ETS OR SI RIPT C E BS RÀS D SU POD EGAR RA.COM RR NTU CA RAIAVE OL, L S DE NATU LÀN I E S P P RI W. EL ERA AL G WW N R I E L’IT CK P A R T

La via romana de Capsacosta, tot i ser una via secundària, devia ser prou important perquè els seus constructors s'hi van esmerçar força. Varen cons-

LA CALÇADA ROMANA DE CAPSACOSTA ÉS L’ÙNIC TRAM QUE S’HA CONSERVAT DE LA VIA ANNIA

2

truir la calçada amb blocs de pedra delimitats per una filada de carreus quadrangulars posats sobre d'unes capes de preparació. El camí es construí en trams curts, rectes i sostin-

Aparquem davant el càmping El Roure, a Sant Pau de Segúries (1). Continuem per la pista asfaltada que voreja el càmping fins a l'església de Sant Pau Vell (2), on creuem la carretera. Seguim sempre les indicacions de “camí romà”, voregem unes cases i continuem fins que la pista es comença a fer pedregosa. Una fita ens indica el començament del traçat museïtzat de la via romana (3). Seguim sempre el traçat de la calçada romana i deixem a mà dreta la variant que passa per la font de l'Arç (4). El camí continua, pujant suaument fins la collada de Capsacosta (5), on comença a baixar. Poc abans d'arribar a la carretera prenem la variant (6) (hi ha un pal indicador d'itinerari recomanat), que es troba en millor estat. Creuem la carretera (7) i continuem per la via fins a creuar de nou l'asfalt (8). Passem les runes dels Hostalets de Capsacosta i l'oratori de Sant Josep; la pista es converteix en un senderó que creua la C-26 per sobre el túnel (9). Després de passar-lo prenem de nou la variant i baixem fins a la pista que porta a la vall de Bianya (10). Girem a la dreta i deixem la calçada romana per caminar per la nova pista, sempre en lleugera pujada i paral·lels a la C-26. Passat el Mas Gorgal (11) prenem la pista asfaltada, que continua ascendint en la mateixa direcció. Passat el mas abandonat de les Planes trobarem dues cruïlles asfaltades. La segona és la que, a mà dreta, travessa la C-26 per sota (12). Seguim les marques grogues i blanques de PR que, passat el túnel, ens guien per un senderó en forta pujada fins a l'ermita romànica de Sant Ponç d'Aulina (13). Continuem pel sender, seguint sempre les marques de PR, que al cap de poc es converteix en pista forestal. Atenció a la cruïlla (14), on deixarem la pista i prendrem el senderó que marxa a mà dreta I s'endinsa al bosc. Pugem fins al pla de Can Petit, (15) on hi ha una cruïlla de camins. Prenem la pista que marxa cap a la dreta on hi ha unes marques verdes I blanques, que uns metres més enllà continuen per un sender a la dreta. Nosaltres continuem, però per la pista, fins a una explanada. Si anem cap a l'esquerra, podem pujar al puig Sacreu (16). De tornada a l'explanada cal parar atenció i prendre un sender una mica amagat a l'est de la clariana i que baixa a buscar el sender que ve del pla de Can Petit on retrobarem les marques verdes i blanques (17). Aquest senderó arriba a uns prats que voregem per l'esquerra, on neix la pista (18) que davalla cap a Sant Pau de Segúries.

guts per plataformes i murs de contenció de grans blocs de pedra que permetien vèncer el desnivell del terreny. S'obtenien així corbes molt tancades, on es dissenyaren plataformes quadrades per a facilitar el gir

dels carros i les carretes. També es conserven les llargues fileres de pedres guarda-rodes que en delimiten el recorregut i impedien que els vehicles sortissin del camí. Els tècnics romans estaven molt obsessionats amb

1. Al llarg del recorregut trobarem diverses mostres de l’enginyeria romana. 2. La vall de Bianya ens mostra la Garrotxa més exhuberant.

rutes a peu

7


RUTES A PEU l'evacuació de l'aigua, que sabien que era l'element principal que malmetia les seves calçades, i per això varen dissenyar un sistema d'evacuació de l'aigua de la pluja mitjançant desguassos, peraltats del paviment, trencaaigües, clavegueres, voreres i cunetes.

RESULTA EMOCIONANT CAMINAR PER AQUÍ, I TREPITJAR LES MATEIXES LLOSES DE PEDRA PER ON PASSAREN LES LEGIONS ROMANES També trobarem algunes pedreres de les quals els romans extreien les llambordes que utilitzaven per a pavimentar la via i, en una d'elles, una roda de molí a mig tallar ens transportarà a l'època en què els picapedrers retallaven els rocs per a aconseguir les formes desitjades.

8

natura i aventura

A més de l'interès històric d'aquest camí, quan ens endinsem en els espessos boscos que encatifen els vessants del Capsacosta, descobrim una bellesa paisatgística i naturística inesperada, i molt diferenciada depenent del costat del collet on ens trobem. A la banda del Ripollès, a mesura que ascendim pel camí empedrat, observem boscos formats per freixes, verns, faigs i roures, entre els quals creixen amb timidesa avellaners i boixos que a la tardor il·luminen el paisatge amb un cromatisme encisador. De tant en tant el bosc s'obre delimitant preciosos prats de pastura d'un verd intens esquitxats de maduixeres, prímules o violes. En canvi, un cop al costat de la Garrotxa, i a mesura que anem baixant cap a la riera de Sant Ponç, la vegetació es torna més mediterrània, amb alzines, marfull, llentiscle, aritjol i lligabosc. És en aquest tram que el camí baixa fent ziga-zagues i on podem gaudir de les millors panoràmiques de la vall de Bianya i de tota la comarca de la Garrotxa; el camí està més ben conservat i ens ha arribat gairebé com fou construït, com si el temps s'hagués aturat en

aquest racó tan amagat del món que ni tan sols varen sacsejar els terratrèmols que vora el 1400 afectaren tota la comarca. Resulta emocionant caminar per aquí, i trepitjar les mateixes lloses de pedra per on passaren les legions romanes, per on al galop circularen els genets del cursus publicus –correu estatal que amb l'arribada de l'Imperi assolí unes dimensions, desconegudes fins aleshores en cap altra civilització–, o per on els traginers medievals, amb les seves rècules de mules carregades amb sàrries d'espart, transportaven el que volien vendre en els mercats setmanals.

EL BOSC QUE ENVOLTA EL CAPSACOSTA ÉS D’UN GRAN INTERÈS NATURALÍSTIC, TANT BOTÀNIC COM FAUNÍSTIC Segurament s'aturarien a reposar en els hostals que, ara enrunats, s'amaguen entre les alzines i el lligabosc i que eren freqüents al llarg de les vies


1

2 paral·lelepipèdica i ornada amb una sanefa que representa una soga, és una peça singular, excepcional. Tan excepcional com la bellesa de l'entorn del turó de Sa Creu, on els colors de la tardor envaeixen el bosc i pinten una aquarel·la on es barregen, en una explosió de colors, els tons ocres i vermells amb els verds més intensos. Les fulles caigudes ens recorden que res és etern i una vella inscripció, en una làpida mortuòria convertida en un pilar de la porta del cementiri de Sant Pau Vell, ens ho confirma: “Jo era com tu i tu seràs com jo”. ❚❘

romanes: Can Sargantana o els Hostalets del Capsacosta, amb una ferreria, adossada en són algun exemple. L'oratori de Sant Josep ens recorda que en aquesta contrada no tot son històries de romans, i a mesura que remuntem la vall de la riera de Sant Ponç i ens allunyem del passat imperial ens sorprenen els masos amagats entre l'espessa

boscúria. Si busquem en un diccionari la definició de garrotxa, trobarem que és una terra aspra, trencada i de mala petja, i és impossible entendre, en aquests vessants exuberants de vegetació, d'on prové el nom de tan frondosa comarca. I sobre un petit turó treu el cap entre els arbres el teulat de la torre quadrada del campanar de Sant Ponç d'Aulina. És una església d'origen romànic molt

modificada posteriorment, especialment en el segle XVII. És d'una sola nau rectangular, sense absis sobresortint. La porta d'entrada, a ponent, és senzilla, amb el timpà llis i la llinda ornada amb una creu esculpida dins un cercle. Destaquen les restes de pintura romànica, escasses, que hi ha a la finestra, amb un arc de mig punt de migdia. La pica baptismal,

1. En alguns trams la vegetació amaga les llambordes mil·lenàries. 2. L’Ermita romànica de Sant Ponç d’Aulina alberga una pila baptismal excepcional.

Alt Berguedà

raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims


Cresta de la Roca de ESCALADA EN CRESTA

Verticalitat a

Fent ombra al petit nucli de Coll de Nargó s'alça la roca de Nargó, retallant l'horitzó amb el seu perfil altiu i agosarat. És una cresta molt recomanable, amb accés i retorn curts i senzills, i tot i que no presenta grans dificultats, requereix un esforç continuat ja que en tot moment ens farà estar grimpant o desgrimpant.

ACCÉS: per arribar a Coll de Nargó cal prendre la carretera C-14 d'Oliana en direcció a la Seu d'Urgell. Vorejarem el pantà d'Oliana fins arribar al poble de Coll de Nargó. A l'entrada, abans d'una benzinera, prenem la cruïlla a l'esquerra en direcció a Tremp i travessem el poble. Passades les darreres cases i a l'alçada de la bonica església romànica de Sant Climent, prenem

10

natura i aventura


Nargó

la riba del Segre

el carrer que puja a mà dreta cap a la zona esportiva. Dalt de tot prenem la pista que, a mà dreta, porta al coll Piquer i Montanissell. Després d'una casa hi ha un revolt molt tancat a la dreta, i poc després, uns dipòsits d'aigua, on aparcarem.

APROXIMACIÓ (10’): tornem una mica enrere per la pista fins al revolt d'on neix un senderó que es dirigeix cap a la base de les parets. El seguim i voregem la roca. Un cop rodejada, trobem una cruïlla, on prenem el sender que marxa a l'esquerra i s'endinsa al bosc. Després de vorejar un gran bloc de pedra, trobem una marca de pintura ataronjada a la paret, punt que ens indica on hem de començar a pujar per arribar al fil de la cresta.

DESCRIPCIÓ: anem grimpant per les plaques calcàries, amb molts forats i esquerdes d'origen càrstic, esquivant els trams de vegetació fins arribar dalt del fil que conforma la cresta (III). Un cop a dalt, anem a mà dreta i descendim una mica fins al fons d'una petita esquerda, que superem amb una curta grimpada (III, 5 m). Continuem per la cresta, que va ascendint, fins a trobar una altra gran esquerda, on arribarem després de baixar un gran esglaó. Aquest cop per a pujar-la ens caldrà fer una grimpada pel fil (IV, 10 m). Continuem ascendint pel fil fins a topar-nos amb una tercera esquerda, que baixem fàcilment. Aquí tenim dues possibilitats. Podem escalar la via equipada (6a) i després de superar un petit bloc continuar pel fil, o pujar de nou a la cresta per la feixa que hi ha a l'esquerra de la placa. Si triem aquesta opció anirem pujant per la lleixa fins a trobar una nova marca de pintura a la paret, des d'on podem escalar (IV, 15 m) fins el fil de la cresta. Continuem per la cresta, primer pujant fins a assolir el punt més alt. i després en horitzontal, superant petites grimpades i desgrimpades fins arribar a un punt de la cresta des d'on comença un descens força pronunciat. A baix trobem continua


ESCALADA EN CRESTA

FITXA TÈCNICA: Primera ascensió: Lluís Trabalón i David Taurà, abril de 2005. Recorregut aproximat: 1 km. Horaris: accés: 10' + 2h 30'+ retorn 10' Tipus de roca: calcària. Dificultat: 6a. màxim obligat IV. Material: 1 corda de 60 m, casc, joc de fissuradors, joc d'encastadors d'expansió (friends), anells de cinta de diverses mides, mosquetons i rapelador.

de nou una esquerda, que superarem amb una curta grimpada (IV, 5 m). A partir d'aquí la cresta s'estreny i ens regala els passos més verticals, fins a una petita agulla, on podem aprofitar la instal·lació (cadena + anella) d'una via d'escalada per baixar fent ràpel (30 m). També podem baixar per l'altre costat desgrimpant (IV, 15 m).

DESCENS (10’): des del coll Piquer, que és on ens trobem un cop finalitzada la cresta, només ens cal anar per la pista que torna cap a Coll de Nargó per sota les parets de la roca. Després de caminar 10 minuts trobarem els dipòsits on hem aparcat.

12

natura i aventura


RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

El Bosc de Poblet

Racons exhuberants replens d'història

El bosc de Poblet és avui un espai natural protegit que es troba situat dins del terme municipal de Vimbodí, a la Conca de Barberà, i forma part de la serralada Prelitoral, concretament el vessant nord de les muntanyes de Prades. Es tracta d'una regió que havia estat propietat dels monjos cistercencs del monestir de Poblet des del segle XII fins a l'any 1835, en què, amb la desamortització dels béns eclesiàstics, els monjos hagueren d'abandonar el monestir i les seves propietats passaren a mans de l'Estat.

l’

L'any 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV per tal de reorganitzar i repoblar les terres reconquerides als musulmans, i seguint el costum de proporcionar a les ordres religioses llocs per bastir monestirs, oferí aquestes terres a l'ordre del Císter. Era un espai cobert de pollancres (en llatí, populus) dels quals prové el nom de Poblet i amb el qual batejaren el monestir. Amb la fundació del recinte monacal els monjos aportaren noves tècniques per a l'aprofitament racional del bosc, i ben aviat les seves terres començaren a tenir un tractament ben

14

natura i aventura

diferent del de la resta de les noves poblacions veïnes. El bosc era una gran font de riquesa, i els monjos del Císter ho sabien molt bé. N'obtenien la matèria primera per a elaborar eines i carretes; bigues per a construir tallers, granges i noves dependències; llenya per als forns, i fusta per a fer mobles i elaborar les cobertes dels llibres. El bosc també contribuïa a donar pastures als ramats del monestir, dels quals n'aprofitaven molts productes: llet, formatge, llana i la matèria per poder produir el pergamí, indispensable per a la comunitat per a escriure llibres i documents.

Al bosc també criaven abelles de les quals n'obtenien la mel, el sucre de l'època i la cera, indispensable per als serveis litúrgics. També s'aprofitava el fruit d'alguns arbres com la nou

gàl·lica, imprescindible per a l'elaboració de la tinta per a escriure. Per això, i després de seriosos enfrontaments amb els pobladors veïns, els monjos buscaren la protecció del rei,


qui aviat començà a lliurar documents a favor dels monjos per a protegir i confirmar les propietats del monestir, la qual cosa permeté la conservació del bosc però alhora provocà que els pobles veïns anessin acumulant un fort odi vers la comunitat cistercenca i tot allò que representava. Quan arran del decret de Mendizábal, que dictava la supressió de les comunitats religioses llevat de les que es dedicaven a l'ensenyament i l'assistència a infants pobres, els monjos hagueren d'abandonar el monestir, la fúria dels veïns dels pobles del voltant –especialment els de Vimbodí– caigué sobre l'abadia, que espoliaren sense miraments, i també sobre el bosc, que talaren sense cap mena de control. Havia acabat definitivament el domini del monestir sobre el bosc de Poblet. La propietat del bosc passà a mans del Tresor Públic, que, amb l'excusa d'evitar possibles incendis, concertà vendes a preus irrisoris amb els subdelegats locals de Montblanc, Vimbodí i l'Espluga. L'acció dels llenyataires s'estengué per tot el bosc, no ja assocant arbres, com havien fet abans els veïns, sinó arrencant-los de soca-rel, i ben aviat les frondoses valls es

engegades pel Cos d'Enginyers de Monts i l'acabat de néixer Servicio Hidrológico-Forestal encarregà a l'enginyer Josep Reig les tasques de repoblació del bosc. En Reig fou l'encarregat de realitzar els estudis previs dels treballs hidrologicoforestals que afectaven Catalunya i tingué una visió, que podríem destacar com a innovadora en aquella època, sobre els treballs a efectuar al bosc de Poblet, ja que, si bé considerava necessari actuar

“EL GRAU DE CIVILITZACIÓ D'UN PAÍS ES MESURA PER L'ESTAT DE LES SEVES MUNTANYES” JOSEP REIG

convertiren en erms pelats, i les refrescants fonts emboscades es transformaren en torrenteres per la falta de vegetació. La situació del bosc de Poblet era desoladora; aquest estava en constant perill de ser venut o 1

2

parcel·lat per a l'aprofitament agrícola, i la minva i destrucció de la massa forestal va ser gairebé total. Però la sort li donà la mà quan l'any 1862 fou inclòs dins el Catàleg d'utilitat pública gràcies a les directrius forestals

en aquest bosc situat a la capçalera del riu Francolí per tal d'evitar les fortes riuades que inundaven tota la riba del riu i especialment la ciutat de Tarragona, com els famosos aiguats de Santa Tecla de 1874, destinava i enfocava la repoblació d'aquest indret a educar la població sobre els avantatges que portaven les polítiques repobladores de l'època. Començà la 1. El mirador de la Pena ofereix unes immillorales vistes de la Conca de Barberà. 2. El bosc de Poblet ha passat de ser un erm pelat a ser una reserva natural.

rutes en bicicleta de muntanya

15


Amb Natura i Aventura hi sortiràs guanyant! 7% i 10% en compres superiors a 300€ Travessa

Camarasa

c/ Galileu 64, Barcelona

c/ Sant Pere 12, Sabadell

10% compres en metàl·lic i 6% amb tarja Charapowa

Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80

Kayak Center Guixols

10% de descompte

10% de descompte

Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

Camp Base

c/ Galileu 208, Terrassa

2X1 en activitats de curta i mitja durada

10% en tèxtil 5% en material dur

Rbla. Josep Tarradelles local 3, Granollers

10% de descompte

La Closa (turisme rural) 10% de descompte

10% de descompte

Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16

X-avi

Avda. dels Països Catalans 49, Igualada

EPiri Mountains

c/ Canonge Baranera 2, Badalona

10% de descompte

Cingles (companyia guies de muntanya) 15% de descompte

15% de descompte Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05

Cerclesport

Dive Different (submarinisme)

c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona

10% en tèxtil

Globus Empordà

10% de descompte

15% de descompte

La Molina - Borredà - Sant Feliu de Guíxols Tel.: 616 55 40 39

Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35 Travessera de Gràcia 132, Barcelona

10% en tèxtil 5% en mat. i compl. Canavese

c/ Bonavista 23, Barcelona

subscriu-te i veuràs!! Els guanyado rs dels dos vales de 100€ en m aterial gent ilesa de la botiga Cam p Base de G ranollers són Olga Gal era i Josep Guitart, moltes felic itats!!

10% de descompte

aventura

Tandem Sport

c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Parc Aventura

Guies de Meranges

<--

GR-Zero

Baix Empordà Tel.: 620 846 742

SÍ Desitjo subscriure’m a la revista Natura i Aventura per 20 € l’any (11 exemplars).

- A través de www.naturaiaventura.com. - Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76 1400005170 de La Caixa d’Enginyers indicant com a concepte el nom del centre. - Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a c/ Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta Nom:

- Domiciliació bancària: Nom del titular: entitat Compte:

Adreça: oficina

control

compte

Ciutat:

Cp.:

Província:

Tel.:

E-mail:

Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de la seva normativa de desenvolupament, en relació amb les dades obtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció. Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitat el cumpliment de les nostres obligacions derivades de la present sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personal facilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Si així ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular: H4xors S.L. c/ Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona


repoblació del bosc i construí una xarxa de senders i de camins forestals que són els que podem trobar actualment i pels quals avui pedalem. També construí cases forestals com la del Titllar o la Pena, a la qual val la pena apropar-se per gaudir de la seva façana modernista, i que havien estat, anteriorment, granges del monestir. La casa forestal de la Pena, a part de les seves funcions com a residència de l'enginyer, del seu ajudant i del guarda i la seva família, passà a ser un museu de ciències naturals o el que avui anomenaríem un centre d'acollida i interpretació de la natura. Abans, però, mentre aquesta casa estava en construcció, es va rehabilitar un antic pou de glaç, a peu del camí i proper a la Pena, com a residència de l'enginyer. Avui dia podem contemplar les modificacions que transformaren el pou de glaç en residència de l'enginyer.

EL BOSC DE POBLET S'HA CONVERTIT EN L'ALZINAR MÉS GRAN DE CATALUNYA

Pedalant entre aquest frondós alzinar esquitxat de petites fonts i, fins i tot, d'algun salt d'aigua, com el de la Cascada, que discorre a través d'una balma en una gran roca vermella de sauló, arribem al mirador de la Pena (997 m): un gran cingle de roca calcària blanca situat al capdamunt d'un altiplà de terres de gresos vermells. El topònim la Pena deriva de pe-nya, i es refereix a la gran penya blanca del cingle que hi trobem. Blanc, vermell, negre; fins i tot les roques juguen a decorar i embellir el paratge que ens envolta. La puresa del blanc del calci ens mena al passat monacal que vetllà per la bona conservació del bosc; la brillantor del vermell del sauló fa al·lusió al patiment que ha suportat aquesta contrada, i el negre de les

pissarres ens recorda la llarga història d'un bosc que ha sofert tot tipus de vexacions, però que amb força i ajuda ha sabut arribar a nosaltres verd, frondós i agraït. I un cop arribats a dalt del cingle de la Pena entendrem la pau que els monjos del monestir cercaven quan hi pujaven, cada any, en els seus dies de vacances. Als nostres peus podem veure el xalet forestal sobre el tossal de Matarucs, la Conca de Barberà amb els pobles de l'Espluga i Vimbodí, les cingleres, l'alzinar, els barrancs i el monestir de Poblet, i, en un dia clar, fins i tot els Pirineus. Les millors vistes, però, les trobem un cop arribats al mirador natural de Sant Joan, a

rutes en bicicleta de muntanya

17


RUTES EN BICICLETA DE MUNTANYA

Imatge cedida per l’editorial Piolet

FITXA TÈCNICA: Quilòmetres: 27 km. Desnivell acumulat: 900 m. Ciclabilitat: 95 %. Dificultat: mitjana. Punts d’aigua: Diverses fonts. Època recomanable: tot l’any. Horari: 4 a 5 hores. Cartografia: 1:50.000 Editorial Piolet.

18

tocar de l'ermita del mateix nom. Aquest mirador, dalt d'un cingle de gres vermell amb una barana de cadenes i una senyera, ens mostra un dels panorames més extensos de Catalunya, des de la serra de Miramar amb el tossal Gros fins als Pirineus, amb l'Aneto que es retalla a l'horitzó. L'ermita de Sant Joan és una edificació adossada al cingle vermell i orientada a l'est, a recer del cerç. Té tres pisos i una capella troglodítica, amb els altars excavats a la roca rogenca i un petit atri il·luminat per una claraboia. Aquí va fer-hi vida eremítica na Elionor d'Urgell, germana de Jaume d'Urgell, SI ET S SUBS fugint de CRI

PTOR P DESC ODRÀS ARRE WWW GAR D .NATU E RAIAV ENTU EL TR EL PLÀNO RA.COM L, ACK I EL R PER AL G OA PS SENCDBOOK ER

natura i aventura

la persecució de les tropes del rei Ferran d'Antequera, escollit en el Compromís de Casp com a nou monarca de la corona d'Aragó. Jaume d'Urgell s'hi revoltà i fou processat i condemnat. Tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, com també els de la família. La seva germana Elionor va ser jutjada per traïció i obligada a residir a la fortificació de Morella, d'on s'escapà. Es va amagar en

aquesta petita cova on va fer d'ermitana fins que va morir víctima de la pesta l'any 1430. ❚❘

La posta de sol torna d’un roig brillant el gres vermell del mirador de Sant Joan.


Barranc de

a

Una alternativa

DESCENS D’ENGORJATS

A l'extrem nord-est de la comarca de la Noguera, dins el terme municipal de la Baronia de Rialb, s'escolen nombrosos torrents que vessen les seves aigües a la conca del riu Rialb, principal riu de la zona. Un d'ells és el barranc de Cerdanyès, un dels darrers afluents del riu Rialb abans del l'espectacular indret del forat de Bulí. En aquest torrent, tot i que no compta amb un cabdal continu i solament porta aigua després de fortes pluges, s'hi barregen zones estretes, blocs encastats, gorgs i un llit fluvial molt ben excavat per la força de les aigües. El descens no presenta cap dificultat tècnica remarcable, tan sols haurem de valorar que després de pluges el darrer tram que farem pel riu Rialb pot ser una mica complicat, ja que aquest riu té un cabdal continu important i rep l'aportació d'ai-

gua de nombrosos torrents. El barranc es troba dividit en dos trams units entre ells per una sèrie de petits ressalts. El segon tram és el més engorjat i espectacular i on hi trobem el ràpel més alt del descens que, tot i no superar els quinze metres d'alçada, és d'una gran bellesa. El final del descens ens obsequia amb la possibilitat de gaudir del tram del riu Rialb que acull possiblement el pas més espectacular i popular, el conegut amb el nom de forat de Bulí. En aquest punt el riu s'engorja i l'aigua s'escola pel seu marge dret excavant un túnel a través de la roca calcària i creant unes formacions certament espectaculars. L'indret és un esclat de gran bellesa que de ben segur ens captivarà.

20

natura i aventura


Cerdanyès als descensos més coneguts

COM ARRIBAR-HI: travessem la població de Ponts per la carretera C-1313 en direcció Oliana i la Seu d'Urgell. A les afores de la població haurem de prendre el desviament de la carretera C-1412-B que va fins a Tremp. Entre els quilòmetres quinze i setze, situat just abans del poble de Palau, haurem de prendre per mà dreta el desviament cap a Sant Cristòfol i Palou. Més endavant abandonem la carretera per la que veníem i seguim cap a l'esquerra la carretera que es dirigeix cap a Molí Nou, on actualment hi trobem una picifactoria. El deixem enrera i seguim avançant. Des d'aquest punt fins el lloc on estacionarem el vehicle avançarem sempre en parale·l al riu Rialb, situat a la nostra FITXA TÉCNICA dreta. Ignorem, primer per la dreta la pista que creu un pont i que es Longitud: 900 m. Material personal: neoprè, dirigeix cap a la Gabarra i després, Desnivell: 150 m. casc, arnés, davallador i baga de en un revolt molt pronunciat a Dificultat: mitjana-baixa. seguretat. Horari d'aproximació: 1 h 30 min. Cordes: dues de quinze o una de trenta. l'esquerra, la pista que va cap al Horari de retorn: 45 min. Possibles escapatòries: sí. Restaurant de la Masia Masanés. Des Temps de descens: de 2 a 3 h. Tipus de barranc: engorjat. continua d'aquí seguirem sense més Equipament: bo. Època adient: tot l'any.


DESCENS D’ENGORJATS

ens durà fins la part superior del cingle on s'alça el Mas Barrat, visible a mà dreta. Deixem una pista per l'esquerra i acte seguit el camí perd alçada ràpidament fent un revolt molt pronunciat cap a l'esquerra. Tot seguit creuem el barranc de Foradot i de nou la pista torna a pujar, ara però de forma més suau. Uns minuts més tard deixem per l'esquerra el camí que va cap el mas de Cerdanyés i en breu trobem el llit del barranc de Cerdanyés, molt vestit de vegetació en aquest primer tram fins arribar al primer ràpel.

RETORN: un cop arribem a la confluència del torrent de Cerdanyés amb el riu Rialb, seguim aquest últim aigües avall fins arribar al pas del Forat del Buli. El superem i en uns centenars de metres el riu s'escola en un túnel obert a la roca que cal travessar. Un cop el travessem el riu s'eixampla. En aquest punt haurem d'estar atents per localitzar per la nostra mà dreta un mur de pedra que s'alça al marge del riu. Just al seu damunt trobarem un sender que haurem de seguir. En pocs minuts el sender es fa més ample i es transforma en una pista que, més endavant, enllaça amb la pista que hem utilitzat per fer l'aproximació fins a la capçalera del torrent. La prenem cap a l'esquerra i en quinze minuts aproximadament arribarem a Sant Martí del Puig.

complicacions fins a trobar l'ermita de Sant Martí del Puig, lloc on estacionarem el nostre vehicle. En cas de tenir dos vehicles, i un fos un tot terreny, podríeu arribar fins a la capçalera del barrancs estalviantvos l'aproximació a peu. El Cerdanyès Entrada

APROXIMACIÓ: prenen com a punt de partida l'ermita de Sant Martí de Puig i ens dirigim seguint la pista per la que veníem cap al mas de Terrassola, actualment mig enrunat i situat al marge Sant Salvador Forat de Buli Mas Barrat esquerra del camí. Poc Sortida després de deixar-lo enrera creuem el llit del barranc de Mas Barrat i Molí de Terrassola deixem a mà dreta la Mas Terrassola pista per on arribarem quan fem el retorn. Des d'aquí en espera Sant Martí del Puig una forta pujada que P

22

natura i aventura


SENDERS DE LLARG RECORREGUT

El Camí dels Bons Homes Etapa 3

t

Tot i la comoditat del llit de l'hostal, no puc dormir. Dono voltes i més voltes i no aconsegueixo agafar el son. La jornada ha estat llarga i feixuga, i estic cansat. Sé que demà ens espera una altra etapa igual de llarga i intento descansar; però no puc controlar els pensaments que em sacsegen el cervell, i amb el cap tan esvalotat m'és impossible dormir. Se'm repeteixen les imatges de la cridòria de la nit passada i em concentro per recordar el punt exacte on vaig despertar-me, a veure si puc continuar el somni allà on el vaig deixar; però per més que ho intento no ho aconsegueixo. Tanco els ulls per tornar a la caòtica cambra envoltada per les flames que carbonitzaven la vila de Besiers però no puc anar més enllà d'aquella mirada blau cel que paralitzà el cavaller del

24

natura i aventura

Espases a la penombra

meu somni. Sense fer soroll per no despertar la Núria que dorm al llit del costat, em llevo i surto al balconet de l'habitació a veure si l'aire fresc, pur i nocturn em relaxa i em convida, si més no, a poder descansar el que queda de nit. A fora la foscor és quasi total. Espessos núvols negres tapen la lluna i els estels. Els miro i intentant no amoïnarme i desitjo que al llarg de la nit marxin, i que demà ens acompanyi, fent via, el sol d'aquests darrers dies. Em faria mandra caminar tanta estona amb la capelina. Els pocs llums del poble que encara romanen encesos es reflecteixen tènues en les restes de murs del castell que descansa sobre el tossal, donant una imatge fantasmagòrica a tot el conjunt. De sobte quelcom estrany em crida l'atenció. Entre les formes fosques

ENTRE LES RUNES DEL CASTELL DE GÓSOL S’ALÇA LA SINGULAR ESGLÉSIA DE SANTA MARIA m'ha semblat veure una llum en moviment. Em quedo quiet, immòbil, i em concentro a observar el lloc on m'ha semblat veure el petit moviment. Als pocs segons la llum torna a aparèixer, intermitent, a mesura que els murs l'amaguen o la deixen veure. Es mou poc a poc. A voltes avança en una direcció i a voltes es gira i camina cap a una altra. A vegades em sembla que s'apropa, per allunyar-se de nou al cap d'una mica i refer les seves


passes en una direcció poc definida. És com si la llum errés d'una banda a l'altra, o com si el seu portador cerqués alguna cosa entre les desfetes parets de pedra. “Qui pot estar passejant a aquestes hores de la nit per entre les antigues ruïnes del castell?” em pregunto. “I què deu estar buscant-hi?” I a l'hora que la curiositat comença a recorre'm el cos en forma d'hormones embogides, entro de nou a l'habitació per despertar la Núria. “Núria, desperta” li xiuxiuejo a l'orella “passa quelcom estrany al castell”. Ella, amb la

QUI POT ESTAR PASSEJANT A AQUESTES HORES DE LA NIT PER ENTRE LES ANTIGUES RUÏNES DEL CASTELL? sorpresa reflectida en els seus preciosos ulls endormiscats em pregunta: “Què passa? Quina hora és? Què vols?” “Passa quelcom estrany entre les ruïnes del Poble Vell” li explico trepitjant les paraules. “M'ha semblat veure algú vagarejant entre les cases enrunades i tinc molta curiositat d'esbrinar què passa per allà d'alt.” I després d'agafar Dalt del tossal les runes del castell de Gósol resisteixen el pas del temps i ens recorden un passat cada cop més llunyà i oblidat.

senders de llarg recorregut

25


SENDERS DE LLARG RECORREGUT

dic a la Núria, “juraria que era al voltant d'aquestes cases. Recordo aquesta finestra i aquest mur enrocat per on la llum semblava parpellejar a mesura que s'amagava o es deixava veure”. Avancem en silenci i amb els frontals apagats per no cridar l'atenció, ajupits i amagant-nos en els racons i sota els trossos de mur que encara resten dempeus. Aquella llum que ballava en la nit ha desaparegut i no sembla haver-hi ningú a prop. “Potser el visitant nocturn ja ha marxat” xiuxiueja la Núria amb un somriure neguitós. aire, amb un somriure li pregunto: “M'hi acompanyes?” El carrer que porta cap el castell és estret i fosc, i no té fanals que l'il·luminin. La llum dels nostres frontals de leds obren camí i dibuixen els contorns de les cases i les tanques. Quan el carrer s'acaba l'asfalt desapareix i el camí es converteix en un sender que puja, entre cases desfigurades, en direcció a la torre de l'antiga església de Santa Maria, que es fon amb la negra nit. “Quin castell més estrany” comenta la Núria, “quantes construccions”. “Bé” li responc, “realment no era un castell tal com ens l'imaginem. Era més aviat un poble emmurallat, amb les seves cases, els seus carrers i la seva església parroquial”. “I per on has vist la llum?” em pregunta en veu baixa. “Sí” penso, “potser és millor no alçar la veu ni fer soroll”.”Ja som a prop del lloc per on serpentejava la llum que he vist des del balconet de l'hostal” li

26

natura i aventura

MOLTS MISTERIS I ENIGMES ENVOLTEN L’AUGE I LA CAIGUDA DELS CÀTARS “Serà millor que tornem”, i al girar-se cap a mi se li escapa un crit d'emoció: “No, espera!”. Dubto si mai li podré perdonar l'ensurt que m'acaba de donar. Agotnats entre les ombres, amb la tensió i el nerviosisme a flor de


LA RUTA PAS A PAS

Sortim de la Plaça Major i prenem el carrer Picasso (1), creuem la plaça Agustí Pere i Pons, on deixem una font a l'esquerra i seguim amunt fins a sortir del poble. El carrer es transforma, en breu, en un sender. Deixem a la dreta el corriol que va a Gósol pel coll de la Guàrdia (2) i seguim pel sender que sense pèrdua ens portarà fins l'àrea de lleure de Terrers (3). Seguim el sender que planeja i creuem el torrent de la coma dels Caners on deixem (4), a la dreta, el senderó que puja a la collada del Verdet. Des d'aquest punt ens espera una forta pujada fins el Collell (5), lloc on el sender conflueix amb la pista que ve del mirador de Gresolet. Prenem aquesta pista cap a l'esquerra (nord-est). Continuem per aquesta pista una bona estona gaudint de les millors vistes del massís del Pedraforca fins una corba tancada (6) a l'esquerra on deixem la pista que, a mà dreta, porta al refugi de Gresolet. Ens trobem al coll de la Bauma. Des d'aquí la pista perd alçada suaument fins el coll de la Bena (7). La pista dibuixa una corba a l'esquerra. Deixem la pista que marxa enfront nostre cap a Gisclareny i prenem un sender que marxa a l'esquerra i avall per la part interior de la corba. Uns metres endavant trobem la font Vella o del coll de la Bena i el camí s'endinsa en un bosc de pi roig. Deixem un PR que marxa a l'esquerra (8). Creuem una pista (9) i seguim avall per TS TOR E la baga de Murcarols fins enllaçar de nou amb la pista que hem abandonat al coll de la SI RIP Bena (10). Prenem la pista a mà dreta i en un revolt molt tancat a la dreta deixem una SC RÀS R DE M B SU POD EGA RA.CO pista que marxa de front (11). Al cap d'una mica, en un altre revolt tancat a la dreta abanU R donem la pista per la qual venim (12) i que ens portaria a Bagà. Prenem el camí que surt AR IAVENT L, C S recte i que ens portarà a Sant Martí del Puig (13). Davant les cases un sender marxa avall DE NATURA LÀNO I EL S I GP a mà esquera entre boixos i arbustos. El sender enllaça amb una pista (14) que prenem . P R W EL ERA AL WW recte per anar a creuar la riera que tenim al davant. Una mica més endavant deixem a l'esIN ER querra el sender dels Empedrats (15) que puja cap el refugi de Sant Jordi. La pista segueix ’ L IT CK P paral·lela al riu Bastareny. Deixem una pista que marxa a l'esquerra i amunt (16) i contiA TR nuem fins a enllaçar amb la carretera asfaltada (17) que porta a la població de Bagà.

Distància: 23,8 km. Desnivell: 490 m. Temps orientatiu: 6 a 7 h. Època recomanable: tot l’any, possibilitat de neu a l’hivern. Dificultat: mitjana. Tipus d’itinerari: lineal.

Més informació a www.camidelsbonshomes.com pell que suposa la recerca d'una llum misteriosa, entre les ruïnes d'un antic castell, la nit més fosca, va i em deixa anar un “crit d'emoció”. No sé què li faria, però per un moment m'ha vingut al cap la imatge de la Núria provant els invents que els inquisidors utilitzaven per fer confessar els heretges. I quan em giro vers ella, amb els batecs del meu cor passats de voltes i l'adrenalina del moment enrogint-me la cara, em trobo la rialla més gran dibuixada en el seu rostre. I no puc fer res més que, en silenci, riure amb ella. En un obscur racó, amagat entre enormes blocs de pedra, la Núria ha descobert un forat. És un passadís per on, retallats a la roca viva, uns graons gastats pel temps s'endinsen sota les ruïnes. Començo a baixar l'escala de pedra i la Núria em segueix. M'agafa de la mà, potser així se sent més segura, encara que tractant-se de la Núria, segurament és ella la que

1

vol intentar transmetre'm confiança a mi. Els esglaons s'acaben en un passadís penombrós, entrefosc, il·luminat per una espurna de llum que surt, tremolosa, d'entre les escletxes d'una vella porta de fusta que hi ha al fons del passadís. A mesura que ens hi apropem sentim veus i cops que provenen de

darrera la porta. Són cops secs, arítmics i metàl·lics, com el colpejar del mall a la forja. La Núria o jo ens mirem. Ella camina molt poc a poc, frenant-me. Sembla que fins i tot m'estiri, com indicant-me que la millor opció és la de marxar per on hem vingut, però jo no vull. O no puc, no ho sé del tot, i agenollat i amb les

1. Mentre remuntem cap el Collell podem veure l’inconfusible silueta del Pic de Costa Cabirolera.

senders de llarg recorregut

27


SENDERS DE LLARG RECORREGUT

breixo, estupefacte, que és en Guillem. Tot passa en mil·lèssimes de segon i quan sembla que l'espasa de l'encaputxat està a punt de tallar-li el coll al nostre amic, em descobreixo aturant l'estocada amb l'espasa caiguda. A escassos centímetres del cap d'en Guillem les espases entrecreuades tremolen pels esforços del desconegut i meus per superar o no aquests darrers centímetres que separen el nostre amic de la vida o la mort. “Dóna'm la pedra” repeteix l'home de negre empenyent la seva espasa amb més força. “Mai serà vostra” li respon serè en Guillem, que amb una revolada

L’ESGRIMA FASCINA AMB L’ELEGÀNCIA, L’HABILITAT I LA BELLESA D’UN BALL MORTAL

1 mans tremoloses empenyo molt suaument la porta que s'obre regant el passadís de llum. A l'interior d'una llòbrega cambra dos homes es barallen a cop d'espasa. El que sembla portar la iniciativa es mou amb agilitat deixant anar cops ràpids i precisos sobre el seu contrincant. “Dóna'm la pedra” reclama. Duu una túnica tota negra, amb una caputxa també negra i que li amaga el rostre. Cop rere cop va acorralant el seu contendent que, d'esquenes a nosaltres, efectua eficaços moviments defensius mentre esquiva i para els cops d'espasa de l'altre. Sembla cansat, però va fent fintes i parades i amb traçats enèrgics aconsegueix frenar l'espasa del seu enemic que entrexoca amb la seva produint guspires brillants que salten, a voltes sobre els seus caps, a voltes a l'alçada dels seus pits. Es va fent enrere poc a poc, aguantant les estocades i aturant els revessos, esquivant les envestides del seu oponent i enganyant-lo amb moviments falsos.

28

natura i aventura

Sembla que es limita a estudiar el seu enemic encaputxat, buscant les seves reaccions i debilitats, per després atacar-lo amb algun cop estratègic. Però l'oponent no bada i li respon cada cop amb un cop més fort i més ben col·locat. La Núria i jo observem el combat paralitzats, bocabadats i fascinats per l'elegància, l'habilitat i la bellesa estètica d'aquest ball mortal. De sobte l'espadatxí que tota l'estona ens ha donat l'esquena ensopega

ALTIMETRIA DE L’ETAPA

amb una petita taula i perd l'equilibri. Com si l'acció passés en càmera lenta o el temps s'hagués enlentit, veig l'home que tomba poc a poc a terra mentre la seva espasa surt disparada de la seva mà i donant voltes en l'aire em cau als peus. L'home, tot i estar caient, no perd de vista la trajectòria de la seva arma i en veure-la als meus peus alça els ulls. Encara no ha topat contra el terra quan la seva mirada es creua amb la meva i desco-

aconsegueix alçar-se brandint una petita daga i posant-se de nou en guàrdia, en una postura del tot amenaçant mentre diu: “La pedra tria els seus guardians”. En veure's en minoria el desconegut, amb el rostre amagat dins la negra caputxa, l'amenaça amb una veu esfereïdora: “Ens tornarem a trobar, vell” i esmunyint-se entre les ombres del passadís crida: “i la propera vegada no tindreu tanta sort”. La Núria se'ns apropa sense dir ni entendre res i em mira sorpresa. Jo tampoc no me'n sé avenir ni entenc la meva reacció, mai abans havia agafat una


espasa i menys encara m'havia plantejat plantar cara a un espadatxí consumat. En Guillem em mira complagut i agraït i allarga la mà per recuperar la seva espasa. L’hi lliuro en silenci,

encara sorprès pels darrers esdeveniments i abans que la Núria i jo li preguntem res ens diu: “Fora ja ha sortit el sol i aquesta és una història molt llarga. Us l'explicaré pel camí”. ❚❘

1. El serrat de la Portella ens permet gaudir d’una immillorable panoràmica sobre la vall del riu de Josa.


METEREOLOGIA DE MUNTANYA TÈCNICA I SEGURETAT

Els fronts i les serralades

Com tot muntanyenc sap, les condicions meteorològiques a la muntanya són diferents de les de la plana. Els canvis meteorològics són ràpids, i d'un sol radiant podem passar en poca estona a la formació de tempestes. Però, per què passa això a la muntanya? Què és el que fa que la meteorologia a les muntanyes sigui tan diferent respecte de les zones planes? La resposta no és senzilla, i hi ha multitud de factors que alteren les variables meteorològiques. L'orografia n'és un, que altera, per exemple, el moviment dels sistemes frontals: l'aire fred que precedeix un front fred i el temperat d'un front càlid. Efectivament, els fronts càlids i freds, quan arriben a una serralada, acostumen a reforçar-se i es mostren més actius que a les zones planes o amb una orografia poc important. La primera observació que cal tenir en compte és l'orientació de la serralada. Quan aquesta s'orienta de nord a sud, els fronts que acostumen a desplaçar-se d'oest cap a est (tot sigui dit, la gran majoria, ja que segueixen els corrents d'oest a est de la circulació general de l'atmosfera) hi incideixen de ple, i es formen nuvolositat i tempestes més importants que quan la serralada s'orienta d'est a oest. Per tant, davant el pronòstic de l'acostament d'un front, per molt desgastat que estigui, l'excursionista ha d'advertir l'orientació de la serralada envers aquest front. Com més perpendicular al front, més risc de formació de nuvolositat que pugui generar tempestes.

Jordi Mazon Bueso Associació Catalana d'Observadors Meteorològics (www.acom.cat)

ELS FRONTS CÀLIDS A mesura que un front càlid arriba a una serralada, l'aire ascendeix per la vessant de sobrevent. Els núvols que es generen tenen un gruix més important i les precipitacions s'intensifiquen en

aquesta vessant. A mesura que el front avança per la serralada, es fractura, i mentre que a la vessant de sobrevent es mantenen la nuvolositat i la precipitació, a sotavent, la nuvolositat és minsa i les precipitacions menys

foto: Ramón Baylina

titats, tanya per a en rologia de mun eo et m t. i l .ca ra om ne ac cat, o a www. eorologia ge ió a acom@acom. Cursos de met ions. Més informac ac ci so as s, col·lectiu

ACOM

❚ Com avançar-nos als canvis de temps a partir de l'observacio del cel (núvols, fenomens atmosferics). ❚ Com conèixer les condicions meteorològiques a partir de l'observacio de la geologia, geografia. ❚ Com interpretar els mapes del temps, i on trobar la informacio necessaria per sortir a la muntanya.

30

natura i aventura


importants. Aquests fronts càlids acostumen a donar nevades a l'hivern a cotes molt altes, ja que la massa d'aire associada és càlida. Cal tenir en compte l'acostament d'aquests fronts, no solament per les precipitacions i el temps advers que puguin generar, sinó per la possibilitat d'una pujada de les temperatures, i, en conseqüència, si som a l'hivern, per la probabilitat de formació d'allaus.

ELS FRONTS FREDS Els fronts freds interactuen de dues formes amb un sistema muntanyós. Si l'altura de la massa d'aire freda és inferior a l'alçada dels cims de les serralades, aquesta actua com una barrera, com una presa d'aire fred a sobrevent. En aquesta zona, l'aire fred queda retingut, i la nuvolositat que es forma no es desenvolupa verticalment, ja que l'aire relativament càlid s'ha vist obligat a ascendir i ha generat una mena d'inversió que dificulta el creixement de núvols. Es formen cúmuls i nimbostrats, que deixen petites precipitacions. A la vessant de sobrevent la temperatura disminueix, la nuvolositat es fa present, amb precipitacions poc importants, mentre que a la resta de la serralada les condicions meteorològiques no es veuen alterades. Si l'alçada de la massa d'aire fred associada al front fred és

superior als cims de les serralades, el resultat és ben diferent. Primerament, l'arribada del front fred al vessant de sobrevent provoca l'ascens de la massa càlida que ocupava les valls, generant potents cúmuls, que acaben formant tempestes. Quan l'aire fred en alçada supera els cims més alts de la serralada, es forma una mena de llengua d'aire fred en altura que s'introdueix al vessant de sotavent. En aquest vessant, tot i que en superfície no es noti la presència d'aquest front i segurament el temps convidi a fer alguna excursió, en alçada l'aire fred ja ha arribat i acaba formant tempestes. A l'hivern això es tradueix en temperatures molt baixes i possibilitat de nevades importants a les cotes mitjanes i altes. L'aire fred en altura i l'escalfament relatiu del sòl, sobretot a l'estiu, acaba formant nuvolosiat i tempestes a la vessant de sotavent, que poden ser virulentes, sobretot a les zones més baixes d'aquesta vessant. A mesura que el front fred va avançant, la llengua d'aire fred s'allarga en altura per sotavent, fins que entra l'aire fred en superfície. Després del pas del front fred, les precipitacions més copioses són al vessant de sobrevent i la zona inferior de sotavent, mentre que la zona més elevada de sotavent acostuma a rebre menys precipitacions. ❚❘

tècnica i seguretat

31


notícies XXVIII CAMINADA RUPIT - TARADELL El Centre Excursionista Taradell organitza una nova edició de la Marxa Rupit-Taradell, que arriba així a la seva 28a edició. Serà el proper diumenge 18 de novembre i constarà d'un recorregut lineal de 43,5 quilòmetres, amb sortida a la població de Rupit i arribada a la població de Taradell. La prova, de caràcter no competitiu i oberta a tothom, té com a objectiu donar a conèixer una part del meravellós entorn natural de les Guilleries i d'Osona. L'organització ha previst un servei d'autocars que sortirà de Taradell cap a la sortida ubicada a la població Rupit. Si voleu més informació sobre la marxa podeu visitar la pàgina web www.cetaradell.net o trucar al telèfon 93 880 04 78.

SALÓ DE MUNTANYA DE VIC El recinte firal El Sucre de Vic acollirà entre els dies 9 i 11 de novembre una nova edició del Saló de la Muntanya. L'esdeveniment ofereix un punt de trobada entre els professionals i els aficionats del món de l'esquí, la bicicleta, l'alpinisme, l'escalada, l'excursionisme, els esports d'aventura i el món dels vehicles de muntanya. A part dels estands dels diferents expositors, el Saló també comptarà amb un seguit d'activitats paral·leles amb exhibicions, tallers, xerrades tècniques i informatives, presentacions de llibres, passis d'audiovisuals i proves esportives, com la marxa cicloturista de BTT, la caminada Matagalls-Vic, les Jornades Tècniques d'Alpinisme i Escalada i el Campionat Català d'Escalada. Al Saló també hi podrem trobar el tradicional Mercat d'Ocasió. L'horari serà de 17 a 20 h, el divendres, i de 10 a 20 h, el dissabte i el diumenge.

ÈXIT DE XAVIER ÀRIAS I EL CENTRE EXCURSIONISTA DE GRÀCIA AL CHO-OYU L'alpinista català Xavier Àrias, membre del Club Excursionista de Gràcia i director de l'escola del club, va aconseguir l'objectiu plantejat de dur a terme l'ascensió al cim del Cho-Oyu en menys de 24 hores. Havent sortit el dia 2 d'octubre a 2/4 de 3, va assolir els 8.201 metres del cim del Cho-Oyu 23 hores després, realitzant tota l'ascensió en solitari i sense l'ajut d'oxigen artificial. Amb aquest repte Xavier Àrias i el Centre Excursionista de Gràcia celebren els 85 anys d'història de l'entitat, establint alhora un paral·lelisme amb la travessa MatagallsMontserrat.

19a EDICIÓ DE LA MARXA DEL PORT Amb la finalitat de fomentar l'excursionisme, el coneixement i el respecte a la natura, la UEC de Tortosa organitza el proper 18 de novembre la 19a edició de la Marxa del Port. La zona escollida aquest any és la de la Font Nova, Moleta d'Alfara i tanscorrerà per pistes i senders dels massís del Port. Com cada any la caminada comptarà amb dos recorreguts, un de llarg que tindrà una durada aproximadament de 5,30 hores, i un de curt, de 3,30 hores. Per a més informació podeu adreçarvos a www.uectortosa.org.

DONA + NATURA + BICICLETA = ROND'ELLES “Sorprenents sensacions d'una herència amagada, preservada per la natura”. Així és com ens convoca el Club BTT Matadepera a la primera pedalada femenina en bicicleta de muntanya a Matadepera. Serà el proper 11 de novembre i es podrà escollir entre dos recorreguts: un itinerari marcat de 37 kms aproximadament, amb 2 punts d'avituallament, o un recorregut guiat de 16 kms. La concentració serà al Pavelló Municipal de Matadepera a les 8 del matí, per a fer les inscripcions i recollir el dorsal. La sortida serà a les 9. Per a més informació i inscripcions: www.bttsport.com

32

natura i aventura


SALOMON COMPEX XM DUATLON SERIES 2007 El cap de setmana del 20 i 21 d'octubre es va disputar la desena Duatló de Núria última prova de la temporada de les Salomon Compex XM Duatlon Series. La prova organitzada conjuntament pel Centre Excursionista de Terrassa i Oci Sport s.l.. El circuit Salomon Compex XM Duatlhon Series 2007 es va iniciar al mes de juny a Vilallonga de Ter, seguit de les curses de Vallnord (Andorra) i Llivia. La classificació general del circuit s'ha decidit en aquesta prova i ha estat la següent:

• Fèmines: 1a Neus Parcerisas (CN Reus Ploms); 2a Anna Serra (BH-Inverse); 3a Tina Bes (FEEC). • Veterans: 1r Joan Farnós (Bombers de Tarragona); 2n Jose Labrador (Castellfollit); 3r Juan F. Torres (Independent. • Absolut masculí: 1r Marc Pinsach Rubirola (Ski Club Camprodon); 2n Pere Aurell Bove (Triatló Vilanova); 3r Joan Compte Fabrego (Ski Club Camprodon). • Senior: 1r Pere Aurell (Triatló Vilanova); 2n Oscar Roig (Centre Exc. de Lleida); 3r Eduard Barceló (CN Reus Ploms). • Sots 23: 1r Pau Costa (Ski Club Camprodon); 2n Josep Barrufet (CN Sallent); 3r Marc Solé (C.Triatló Granollers). • Junior: 1r Marc Pinsach (Ski Club Camprodon); 2n Joan Compte Fabrego (Ski Club Camprodon); 3r Eric Riba (UE Matadepera).

CELEBRADA LA 1ª ALTA SEGARRA, CURSA DE MUNTANYA A SANAÜJA El passat diumenge el 21 d'octubre es va dur a terme la 1a Cursa de Muntanya Alta Segarra, al poble segarrenc de Sanaüja. Poc més d'un centenar de corredors es van aplegar en aquesta primera prova, que l'any vinent se celebrarà durant el mes d'abril. Els corredors que sortien de Sanaüja tenien per endavant 18 quilòmetres de pujades, baixades, corriols i paisatge segarrenc per gaudir. El recorregut variat va ser la tònica general, amb boscos, arbres, matolls… A l' arribada tots els corredors van destacar la seva agradable sorpresa per un circuit tècnic, variat, divertit i treballat. També cal destacar el magnífic ambient de la plaça Major on grallers i veïns van recolzar els atletes. Els guanyadors d'aquesta primera edició han estat Lola Brusau Alos, Sara Vila Raya i Teresa Aguiló Anglada, en la categoria femenina, i Xevi Guinovart, Robert Sancho Martinez i Sergi Rodríguez Batista, en la categoria masculina.


ESCALADA CLÀSSICA

Els cingles de Malanyeu són més coneguts pel sector d'escalada esportiva Les taules de la Llei que per les vies més clàssiques que recorren la paret del Devessó. Nosaltres, però, no volem desaprofitar l'oportunitat que ens donen vies com l'Epirimountains d'accedir dalt d'aquest mur blanc que retalla aquest vessant del Berguedà, del qual en Francesc Sunyol i altres “mòmies de Badalona” han sabut endevinar els itineraris més bells i naturals. La via Epirimountains rep el seu nom de la botiga de material de muntanya de Badalona que va cedir gratuïtament el material necessari per a equipar la via, oberta des de baix.

La paret del Devessó

La via Epirimountains (90m. 6a ) +

ACCÉS:

vora el quilòmetre 110 de la carretera C-16 que comunica Berga amb el túnel del Cadí, uns 4 quilòmetres abans d'arribar a Guardiola del Berguedà, trobem la cruïlla que porta a Malanyeu. Des d'aquest punt fins al poble la carretera és estreta i serpenteja guanyant alçada fins arribar a l'església de Sant Sadurní de Malanyeu, on aparquem (s'acaba l'asfalt).

APROXIMACIÓ: el camí travessa una tanca per al bestiar, voreja la curiosa església amb habitatges adossats i baixa en direcció al torrent de Malanyeu. Després d'un revolt molt tancat a l'esquerra, just a l'alçada d'unes cases i passat un petit torrent, prenem un senderó que neix i puja a mà dreta. Travessem antigues terrasses de pedra seca, baixem al torrent de Malanyeu i el creuem. El camí comença a pujar cap a les parets, i un cop hi arribem ens hem de dirigir cap a l'esquerra, a buscar el túmul o turonet que ens serveix de referència i a prop del qual comença la via. A mà dreta ens quedaran les plaques blanques i verticals de Les taules de la Llei.

34

natura i aventura


FITXA TÈCNICA: 1r ascens: Francesc Sunyol i Rafel Vicente. Equipament: espits. Les reunions són espits units amb una cadena. Dificultat: 6a+. Recorregut: 90 m (35+25+40). Material: casc, 11 cintes exprés, material per a muntar reunions i algun encastador d'extensió (friend) per a la fissura del segon llarg.

DESCRIPCIÓ: el primer llarg de la via (35 m, V, 11 espits) ens mostra com és l'escalada típica a Malanyeu, una paret plena de forats on agafar-se i amb preses per a les mans molt evidents però que amaga una mica les millors preses per als peus. Els darrers metres del llarg superen uns blocs on s'han acumulat terra i pedres soltes. Cal anar amb compte per no deixar-les anar avall. Sobre un bloc trobem la reunió, confortable i equipada amb dos espits units per una cadena, i un tercer espit que ens permetrà xapar de seguida quan comencem el segon llarg. Aquest segon tram (25 m, V, 7 espits) recorre una fissura molt maca que puja en diagonal a la dreta, els forats de la qual van desapareixent fent que esdevingui una escalada de placa. Sobre una lleixa terrosa muntem la segona reunió, també equipada amb espits units per una cadena. Comencem el darrer llarg (40 m, 6a+, 10 espits) grimpant una mica a l'esquerra en direcció a una xapa des d'on continuem l'ascensió superant el tram amb més vegetació. Arribem als peus d'una placa vertical on hem de superar primer un bloc en bavaresa i després un petit sostret (A0 o flanquejar-lo per l'esquerra amb l'ajut d'una soca). Aquí comença el tram més difícil de la via, una placa de 6a+ que ens permetrà gaudir al màxim d'aquest calcari de tan bona qualitat. DESCENS: Podem baixar rapelant per la mateixa via, ja que les reunions estan preparades per a fer-ho, però haurem d'anar amb compte i tenir traça a l'hora de recollir les cordes perquè hi ha trams amb força vegetació on es podrien enredar. Una altra opció per al descens és caminar seguint la carena.

escalada clàssica 35


MÓN SOSTENIBLE

CANVI CLIMÀTIC (II) La humanitat a un pam del precipici Marc Gavaldà

La lentitud i prudència del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic no ha reduït la contundència de les seves conclusions: el planeta s'enfronta a un escalfament irreversible a causa de les emissions del CO2 que la població humana llança a l'atmosfera. No obstant això, la inèrcia del mercat global enquistada en els estats contaminants, obstaculitza la presa de mesures urgents i radicals per a trencar el cercle viciós, viciat de diners i fum. I és que, igual que la dècada anterior, els lobbies petroliers, al costat del poder d'alguns estats poderosos, rics i contaminants, tenen a les seves oficines una bateria d'informes per a combatre les evidències del canvi climàtic. Perquè quan es parla de prediccions de comportament global d'una cosa tan complexa com l'atmosfera, la incertesa exerceix d'argument per a no fer res que pugui aturar la gran màquina productiva. Però el canvi climàtic ja no és un problema de la ciència. Bàsicament, ELS QUATRE GASOS ESTUFA és un frontal xoc d'interessos que S'ha demostrat enfronta la capacitat d'aquest que l'escalfament planeta per a mantenir la global és produït per civilització amb “la l'absorció de la calor supervivència” de la indústria solar per part d'unes petroliera i del carbó, un molècules que són genedels majors sectors rades diàriament per l'accomercials de la història. ció humana, en el seu camí errant de sobreconsum. El CO2 és el més abundant dels gasos hivernacle, i es produeix cada vegada que cremem alguna cosa o quan quelcom es descompon. Encara que escàs i feble en la seva capacitat per a retenir la calor, perdura força temps a l'atmosfera. A més, actua de catalitzador d'un altre poderós gas hivernacle, que és el vapor d'aigua. En un circuit que es retroalimenta, el CO2 escalfa una mica l'atmosfera i de manera que aquesta absorbeix i reté més humitat, que, al seu torn, escalfa encara més l'atmosfera. Per cada molècula de CO2 que trobem a l'aire, se n'estimen unes 50 d'enfonsades al mar. No obstant això, la capacitat d'absorció marina de CO2

36

natura i aventura

varia depenent de la temperatura, i com més freda estigui l'aigua, més en podrà absorbir. Tanmateix, l'escalfament global ens porta un altre efecte sinèrgic: a mesura que s'escalfen els mars, aquests deixen d'absorbir CO2 i comencen a alliberar-lo. Després del CO2, el metà és el gas hivernacle més important. Encara que només comprèn 1,5 ppm en l'aire, la seva concentració s'ha duplicat al llarg dels últims segles. El metà és seixanta vegades més poderós que el CO2 per a retenir calor, encara que per sort dura menys anys en l'atmosfera. S'estima que el metà provocarà del 15 al 17 per cent de tot l'escalfament global. La quantitat de metà atrapat al sòl dels cercles àrtics i a les fosses marines, a punt de “fer un rot” com a resposta al desglaç, comporta una responsabilitat creixent en la participació d'aquest gas en l'escalfament global. L'òxid nitrós (conegut també com el gas de la rialla) és 270 vegades més eficaç a l'hora de retenir la calor que el CO2 , i encara que és molt més escàs que el metà, dura 150 anys a l'atmosfera. La seva presència té origen en els tubs d'escapament de milions de cotxes i camions, en la crema de boscos i en l'ús de fertilitzants químics. La seva con-


centració a l'atmosfera ha augmentat un 20 per cent l'últim segle. La resta de gasos hivernacle són membres de la frankenstiana família de productes químics de l'HCF i el CFC. Creats per l'home, aquests gasos usats en les neveres i aerosols són deu mil vegades més poderosos a l'hora de retenir calor que el CO2, i poden durar segles en l'aire.

EL CANVI CLIMÀTIC JA NO ES POT QÜESTIONAR Per la responsabilitat que té en l'escalfament global, els científics es fixen sobretot en els nivells de CO2 atmosfèric. Durant els últims 10.000 anys hem gaudit d'un nivell de CO2 constant –unes 280 ppm– fins que vam descobrir fa un segle el primer pou de petroli i la primera central tèrmica, que van començar a escopir tones de fum per a moure màquines o donar corrent elèctric. Efectivament, aquests milions de tones de carboni segrestats en el seu moment pels microorganismes de llacs i boscos, avui són alliberats a l'atmosfera elevant el nivell a 370 ppm, una xifra no vista en els darrers 420.000 anys. I està previst que augmenti fins a 580 ppm. Les projeccions de canvi climàtic al llarg del segle XXI, indiquen que la velocitat i l'escala de l'escalfament podrien arribar amb rapidesa a unes proporcions catastròfiques. Nombroses incerteses sobre el canvi climàtic que els científics tenien fa cinc anys s'han dissipat: totes confirmen que l'escalfament és una realitat en marxa i que llurs efectes seran cada cop més manifests. Així es desprèn del nou informe –el quart– del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Aquest document va ser presentat en primícia al començament de l'any per als governants. A l'abril es va publicar l'informe final. Segons afirmava l'esborrany: “L'escalfament del sistema climàtic és inequívoc i ara ja és evident, tenint en compte l'increment de les temperatures mitjanes globals tant de l'aire com dels oceans, de la fosa de les neus i els gels, i l'augment del nivell del mar”. Es constata un escalfament actual del 0,74 ºC , superior, per tant, als 0,6 ºC que indicava l'anterior informe. Quant al futur, el document combina dades de més i millors

models informàtics que prediuen escenaris depenent de si les emissions de gasos hivernacle es controlen o no. Segons les noves dades, aquest segle la temperatura augmentarà entre 1,9 i 4,6 graus, encara que no descarten un augment de fins a 6 graus. Pel que fa al mar, els científics en constaten una pujada de 17 centímetres, i estimen que pot arribar a elevar-se fins a 48 centímetres, xifra lleugerament inferior a l'anterior informe. La importància de les dades de l'IPCC és l'autoritat acadèmica que les sosté. Són 3.000 científics de tot el planeta que, finançats per l'ONU, redacten cada 5 anys les conclusions consensuades dels seus models. La particularitat d'aquest quart informe és que s'han reduït molt les incerteses. De manera que ara, els científics escèptics, finançats per la indústria contaminant, cada vegada són més pocs i els seus arguments ja no se sostenen. D'altra banda, “per no deixar un problema tan seriós en mans dels ecologistes”, l'antic president del Regne Unit, Tony Blair, va encarregar a l'economista excap del Banc Mundial, el professor Nicholas Stern, un informe sobre les conseqüències econòmiques del canvi climàtic. L'informe Stern, a part dels desastres ecològics –com l'augment de les inundacions i sequeres i l'aparició de 200 milions de refugiats ambientals–, quantifica la reducció d'un 20% del PIB mundial a només 10 anys vista. Per això proposa sacrificar un 1% del PIB mundial per a salvaguardar l'atmosfera de l'efecte hivernacle.

RENTAT VERD CLIMÀTIC Per què l'opinió pública alberga encara dubtes sobre la realitat del canvi climàtic? La resposta es troba en els milions de dòlars invertits per un nombre cada vegada més reduït d'agents industrials per a mantenir una falsa impressió “d'incertesa científica”. I és que, envoltant les esferes de poder, són insistents i poderosos els lobbies que ventegen el foc de l'escepticisme per tal de poder seguir contaminant. Per exemple la Greening Earth Society, una creació de l'Associació Nord-americana del Carbó, proclama la idea que l'escalfament i l'augment de CO2 són bons per a nosaltres perquè fomentaran el creixement vegetal i crearan un món vegetal més verd i saludable. Aquests arguments ometen esmentar que la ciència seriosa ja ha establert que l'augment

de CO2 estressa el metabolisme de les plantes, i les torna més vulnerables a les plagues i els incendis. D'aquesta manera, marejant la perdiu, la humanitat continua apostant per un model de transport molt intensiu en energia basat en el cotxe i l'avió. I amb el protocol de Kyoto –tractat no ratificat pels Estats Units, país responsable d'un 27% de les emissions globals de CO2– s'han creat els “mecanismes de desenvolupament net” per a evitar que les empreses contaminants deixin de fer-ho. En lloc de reduir les seves

Els vehicles són uns del principals causants de l’alliberament de CO2 a l’atmosfera.

emissions, obtenen “crèdits certificats per reducció d'emissions” mitjançant la inversió en tecnologies menys contaminants en països en vies de desenvolupament. Així, les empreses brutes poden adquirir, de manera anticipada, crèdits per reducció d'emissions, abans que els projectes finançats donin resultats. Però amb els títols a la mà, obtenen el permís per a continuar contaminant o, fins i tot, per a intercanviar-los per diners en un nou “mercat d'aire calent”. D'aquesta manera, empreses contaminants com Repsol YPF, que l'any 2005 va alliberar directament 25 milions i mig de tones de CO2 equivalent, es permet el luxe de presumir del seu compromís contra el canvi climàtic perquè ha iniciat una plantació d'eucaliptus a la Patagònia argentina. En resum, canvi climàtic ja és una paraula que ressona en boca de tots. Però si deixem que la indústria contaminant lideri les mesures per a solucionar el problema, ja podem anar fent la motxilla i buscar un altre planeta. ❚❘

món sostenible 37


Cim 9

Cim del tossal dels Tres Reis, 1.356 m. SOSTRES COMARCALS

Comarca del Montsià

l

La comarca del Montsià és la comarca més meridional de Catalunya i forma part de l'àmbit territorial de les Terres de l'Ebre. El seu límit territorial és fronterer al sud amb la comarca valenciana del Baix Maestrat i, a l'oest, amb la comarca aragonesa del Matarranya. Malgrat ser una comarca que presenta un relleu bastant planer, el Montsià compta amb dues zones muntanyoses destacables: la serra de Montsià i el massís dels Ports, on s'alça el cim més alt de la comarca, el

38

natura i aventura

tossal dels Tres Reis. El massís dels Ports és el conjunt muntanyós situat més al sud de Catalunya i s'estén per les comarques tarragonines de la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, per un costat, i part de les províncies de Terol i Castelló, per l'altre. Igual que el massís del Montseny, el massís dels Ports també acull tres sostres comarcals: el cim del Caro, a la comarca del Baix Ebre; la tosseta Rasa, a la Terra Alta, i el tossal dels tres Reis, a la comarca del Montsià. El tossal dels Tres Reis es troba al paratge on conflueixen les terres de Catalunya, València i Aragó, i deu el seu nom a una antiga llegenda segons la qual aquest fou l'indret on, a instàncies de Jaume II d'Aragó, es van reunir els reis àrabs de Catalunya, València i Aragó per fixar els límits de les seves terres i bescanviar opinions sobre assumptes comuns. L'elecció d'aquest indret tenia l'objectiu, doncs, de reunir els cabdills sense que cap dels tres no hagués d'abandonar el seu regne. La dificultat tècnica que presenta aquest cim, juntament amb la durada de l'itinerari, fan que resulti ideal per fer amb els més menuts de la família, combinar-lo amb una visita a l'impressionant convent de Benifassà o, a l'estiu, aprofitar per fer un bany a les refrescants aigües del pantà d'Ulldecona.


COM ARRIBAR-HI: des de l'autopista AP-7 prenem la sortida d'Alcanar-Vinarós-Ulldecona, per, després, prendre la carretera CV-11 en direcció a San Rafael del Rio i la Sénia. Travessem San Rafael del Rio i el Castell i prenem la carretera TV-3319 fins a la Sénia, des d'on ens dirigim per la carretera

TV-3102 cap al pantà d'Ulldecona i el convent de Benifassà. Travessem el pantà i uns quilòmetres més endavant trobem, a l'esquerra, el desviament cap a la Pobla de Benifassà. Nosaltres, però, prenem la bifurcació cap a la dreta i ens dirigim cap a la població de Fredes, lloc d'inici de l'itinerari.

ASCENS AL CIM: just abans de l'entrada del poble prenem a l'esquerra la pista senyalitzada com a GR, que va cap a Pinar Pla i el Caro. La remuntem fins arribar al coll de Tombadors, que tot i que no és molt evident, es fàcil de reconèixer perquè és una zona planera a la qual arriben dues pistes per l'esquerra. Haurem de continuar per la pista central, abandonant la pista principal que marxa per la dreta i que veníem seguint des de Fredes, i ignorant la de l'esquerra, que va cap el Mas Blanc. Seguim el camí que avança planer, deixem una pista que es bifurca per l'esquerra i avancem fins arribar als peus del tossal, visible a la nostra dreta i senyalitzat amb un rètol indicatiu. continua FITXA TÈCNICA Alçada punt d'inici: 1.093 m. Alçada cim: 1.356 m. Desnivell: 430 m. Època recomanable: tot l'any. Temps: 3 hores. Cartografia: El Montsià 1:50.00 Institut Cartogràfic de Catalunya. Punts d'aigua: inexistents.

Imatge cedida per l’Institut Cartogràfic de Catalunya

SUB SI ETS SCR DES PODR IPTOR CAR ÀS WW W.N REG ATU AR RAI DE AVE E I EL L PLÀ NTURA.C OM TRA NOL CK GPS PER AL

sostres comarcals

39


SOSTRES COMARCALS

DESCENS DEL CIM: ens dirigim per la carena en direcció nord-est fins a un petit cingle visible des de dalt del cim. Tot i que el sender pel qual farem el descens neix a l'esquerra, és convenient que, una mica abans d'arribar al tallant de la cinglera, ens hi apropem per veure el tallafoc, molt marcat i evident, pel qual farem el descens fins el Mas del Ric de les Fredes. La traça del corriol ens conduirà als peus de la cinglera i, seguint les fites i la traça, enllaçarem amb el tallafoc que,

sense cap mena de dificultat, seguirem avall fins a arribar a una pista que prendrem cap a la dreta. En pocs minuts arribem a una petita clariana on la pista canvia de direcció i gira de forma pronunciada cap a l'esquerra. Continuem per la pista per on veníem, ignorant una altra pista que, planejant, marxa cap a l'esquerra, i un sender que marxa per la dreta. La pista puja

suaument i, al cap de pocs metres, trobem el Mas del Ric de les Fredes i la pista ampla i fressada que va de Beseit a Fredes. La prenem cap a l'esquerra fins arribar al Pinar Pla, on conflueix amb la pista que va de Fredes a Caro. En aquest punt prenem cap a la dreta la pista senyalitzada amb senyals de GR fins arribar a la població de Fredes.

La suau i amable aproximació fa d’aquest cim un objectiu a l’abast de tothom

40

natura i aventura


CALENDARI

Catalunya i Andorra

NOVEMBRE CAMINADES I SENDERISME 1-4 4 4 4 4 10 10 10 11 11 11 11 11 11 11 12 17 18 18 18 18 18 18 18 21 23-24 25 25 25 25 25 25 25 28 28

Pirineus Atlàntics: Circ de Lescún Camí de muntanya Caminada popular de la Garriga Marxa pel Montseny Matagalls-Vic El Puig Rodó, mirador del Moianès Tossa Plana de Lles Gr-192 Cambrils-Mare de Déu de la Roca Marxa regularitat de Badalona Marxa popular de les Masies Marxa de regularitat Gr-92 Palamós-Sant Feliu de Guíxols Albanya-Puig de Bassegoda-Sadernes Marxa del Garraf Mirador de la Pena Rutes per la vall del Segre: Baronia de Rialb Gr-171 9a etapa Senan-Segura Gr-171 Cartoixa d'Escaladei-La Figuera Marxeta Travessa del Cadí Marxa infantil de regularitat Marxa del Port Travessa Rupit-Taradell Parc del Montnegre-Corredor La riera de Vallvidrera Anada a peu a Montserrat La Creu de Coll Redó Travessa Matagalls-Granollers La Semi: Collfornis-Samalús Ruta d'en Perot Oristà-Taradell Guilleries-Calldetenes Marxa Orientació el Cuc Ermites de Santa Coloma de Farners Camí de Muntanya Santuari de Cabrera

UEC d'Horta · secretaria@uechorta.net Centre Excta de Lleida · 973-242-329 Centre Excta Garriguenc · info@cegarriguenc.org Centre Excta Sant Celoni · 938-675-213 Unió Excursionista de Vic · secretaria@unioexcursionistavic.org Centre Excta de Catalunya · 933-152-311 UEC Mataró · uecmataro@telefonica.net Centre Excta Ripollet · ceripollet@feec.org Centre Excta Badalona · cebadalona@cebadalona.org Grup Excta amics de l'Esport · 972-858-137 Unió Excta Sabadell · info@uessabadell.org Centre Excta Sant Celoni · 938-675-213 Centre Excta Castellar · cecastellar@hotmail.com Unió Muntanyenca Eramprunya · info@umegava.org Club Excursionista Pirenaic · pirenaic@wanadoo.es Centre Excta Pontsicà · 973-460-169 Associació Excta Cerdanyola · 607-144-447 Foment Martinenc · 934-557-095 Agrupació Cientifico-Excursionista de Mataró · info@agrup.org Comissió Sant Antoni Abad · 938-491-736 Centre Excta Sant Feliu de Codines · 938-661-578 UEC Tortosa · info@uectortosa.org Centre Excta Taradell · 938-800-478 UEC d'Horta · secretaria@uechorta.net Centre Excta Molins de Rei · 936-687-901 Associació Excursionista Montmell · aemontmell@tinet.cat Centre Excta del Penedès · secretaria@cep.cat Agrupació Excta Granollers · 938-604-115 Agrupació Excta Granollers · 938-604-115 Centre Excta Taradell · 938-800-478 Club Excta Calldetenes · merra@xtec.cat Unió Excta Catalunya Cornellà · ueccornella@hotmail.com Grup de Muntanya Casa Lambda · muntanya@lambdaweb.org Centre Excta de Lleida · 973-242-329 Associació Excta d'etnografia i folklore · 933 022 730

Sortida BTT: travessa pel Meridià Verd Matinal amb BTT a Sant Martí de Tous Sortida BTT: la serra de Catllaràs

Excta Muntanya · aem@aemuntanya.cat Grup de Lleure La Clau · gruplaclau@gruplaclau.org Agrup Excta Muntanya · aem@aemuntanya.cat

BTT 1, 2, 3 i 4 11 25

RAIDS I COMPETICIONS MULTIDISCIPLINARIS 4 10 10

Duatló 1/2 Mountain Raid Aventura Torrelles Triatló Popular de Vila-Seca

Agrup Cult Vila-Seca (SE) · secciomuntanya@hotmail.com Centre Excta Torrellenc · http://cet.en.eresmas.com Agrup Cult Vila-Seca (SE) · secciomuntanya@hotmail.com

MERCATS DE MATERIAL DE SEGONA MÀ 17, 18

“Mercadillo" de material d'ocasió SAME UEC Sants

Unió Excta de Catalunya Sants · www.uecsants.org

ESCALADA ESPORTIVA-COMPETICIONS 11 25

Copa Catalana d'Escalada de Dificultat: 3a prova Open d'Escalada Vilassar de Mar

Unió Excta Vic · www.unioexcursionistavic.org Centre Excta Vilassar · http://cevilassar.blogspot.com

CURSES DE MUNTANYA 11 18 25

Cursa de Muntanya Montserrat Nord Cursa de Muntanya "La Talaia" Cursa de Muntanya Castell de Burriac

Club Muntanyenc Monistrolenc · www.monistroldemontserrat.cat Agrup Excta Talaia · www.aetalaia.cat Grup de Muntanya Argentona · www.gmargentona.com

Aprofita el nostre calendari interactiu per planejar les teves activitats. Si ets organitzador d’esdeveniments, aprofita’l per promocionar-los. www.naturaiaventura.cat 42

natura i aventura


Natura i Aventura 11  

Revista d'activitats a l'aire lliure per Catalunya i Andorra.

Advertisement