Issuu on Google+

TREBALL D’INVESTIGACIÓ S.E.C  

VARIACIONS EN EL CONSUM DE MEDICAMENTS QUE JA NO ESTAN SUBVENCIONATS PER LA SEG. SOCIAL I LA SEUA INFLUÈNCIA EN LA PERCEPCIÓ DE LA SALUT EN LA POBLACIÓ ADULTA DEL BARRI DE PATRAIX

JORGE MARTÍN CENTELLES LUCÍA ORTEGA GARCÍA MARTA PICÓ OLMOS Mª JOSÉ PALLÁS SALA NADER SALHAB IBÁÑEZ  

2013 - 2014


ÍNDEX    

1.

2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.  

INTRODUCCIÓ:  

 

 

 

 

 

 

-­‐1-­‐  

 

 

 

 

 

 

-­‐2-­‐  

1.1.

OBJECTIUS.  

1.2.

MÉTODES  I  TÉCNIQUES  UTILITZADES.  

 

 

-­‐2-­‐  

1.3.

ESTRUCTURA  DEL  TREBALL.    

 

 

-­‐3-­‐  

 

CARACTERÍSTIQUES  DEL  LLOC  DE  RECOLLIDA    DE  DADES.                        -­‐  4  -­‐  

RECOLLIDA  DE  DADES:  

 

 

 

 

                       -­‐6-­‐    

3.1.

TIPUS  DE  MUESTREIG  I  LES  SEUES  CARACTERÍSTIQUES.  

3.2.

ENTREVISTES.  

ANÀLISI  DE  DADES  I  LA  SEUA  INTERPRETACIÓ.  

 

                     -­‐7-­‐  

OBSERVACIONS.    

 

 

                   -­‐20-­‐  

CONCLUSIONS  I  VALORACIÓ  PERSONAL.    

 

                   -­‐21-­‐  

BIBLIOGRAFIA.  

 

 

 

 

 

                 -­‐  22  -­‐    

ANNEXES  

 

 

 

 

 

                   -­‐22-­‐

 

 

 

 

 


1. INTRODUCCIÓ:   Les  retallades  en  sanitat  imposades  pel  govern  durant  els  darrers  anys  han  originat  grans   controvèrsies   perquè   una   part   important   de   la   població   s’ha   vist   afectada   negativament.   Com   que   es   tracta   d’un   tema   que   no   deixa   ningú   indiferent,   hem   considerat   interessant   centrar-­‐nos  en  les  possibles  repercussions  que  pot  ocasionar  una  mesura  concreta  com  és  la   reducció   de   medicaments   subvencionats   per   la   seguretat   social.   L’objectiu   principal   consistirà,   d’una   banda,   en   esbrinar   si   s’ha   donat   una   variació   en   el   consum   d’aquests   medicaments   i,   de   l’altra,   en   conèixer   tant   les   diferents   causes   com   les   opinions   al   respecte.   Simultàniament,  aprendrem  més  sobre  la  realització  de  treball  de  camp,  l’anàlisi  de  resultats   i   adquirirem   aptituds   comunicatives   útils   per   al   desenvolupament   de   la   nostra   futura   professió.   Quant  a  la  població  escollida,  em  considerat  que  foren  veïns  del  barri  de  Patraix  (València).   Aquest  compta  amb  una  població  total  de  24.847  habitants  al  2013,  sent  majoritari  el  grup   compres   entre   els   16   i   els   64   anys   (16.070   persones)   i   comptant   amb   aproximadament   un   15%  d’immigrants.  Cal  destacar  que,  al  2001,  la  població  activa  suposava  un  50%.   Per   tal   d’aconseguir   una   informació   més   detallada   i   completa   sobre   les   opinions   i   les   circumstàncies   dels   participants   en   l’estudi,   les   preguntes   escollides   per   conformar   l’entrevista   han   sigut   de   resposta   oberta,   ja   que   d’aquesta   manera   poden   expressar   allò   que   pensen  lliurement.  El  mètode  emprat  per  arreplegar  les  dades  va  consistir  en  dividir-­‐nos  en   dos   grups,   cadascun   dels   quals   es   va   situar   a   l’eixida   d’una   farmàcia   de   la   zona   triada.   Els   entrevistats   eren   persones   les   quals   acabaven   de   comprar   els   medicaments   (així   era   més   probable  que  recordessin  la  informació  necessària  per  al  treball).  La  mostra  final  va  ser  de  20   individus  perquè  no  ens  va  resultar  senzill  trobar  gent  disposada  a  col·∙laborar.   Pel  que  fa  a  l’anàlisi  de  la  informació,  aquest  es  realitza  segons  les  dades  recollides  en  cada   pregunta:   en   primer   lloc,   s’estableix   clarament   la   seua   finalitat   (perquè   ha   estat   afegida   al   qüestionari);  seguidament,  s’exposen  els  resultats  obtinguts  amb  ajuda  de  recursos  gràfics;  i,   per  finalitzar,  es  tracta  de  donar-­‐los  una  interpretació.     Finalment,   els   últims   apartats   estan   dedicats   a   l’anàlisi     conjunt   dels   resultats   per   tal   d’establir  relacions  entre  allò  que  s’exposa  en  les  diferents  preguntes.  Allò  que  s’intenta  és,   d’una  banda,  donar  una  sentit  global  i,  de  l’altra,  exposar  nous  interrogants  que  hagen  pogut   sorgir   respecte   al   tema.   Tot   açò   és   sintetitzat   de   manera   clara   i   concisa   mitjançant   la   conclusió.      

1  

 

 


1.1 OBJECTIUS:   -­‐

-­‐

  PRINCIPAL:     ü Conèixer   l’impacte   de   les   retallades   als   serveis   sanitaris   en   el   consum   de   medicaments   abans   subvencionats   per   la   Seguretat   Social.     SECUNDARIS:     ü Adquirir  aptituds:     § En  la  realització  de  treballs  de  camp   § Comunicatives  útils  en  el  desenvolupament  de  la  nostra  futura  professió.   § En  la  interpretació  de  resultats  sobre  la  població  estudiada.    

1.2 MÉTODES  I  TÉCNIQUES  UTILITZADES:    

Ací  volíem  mostrar  els  mitjans  dels  que  hem  disposat  i  que  ens  han  facilitat  la  tasca,  els   quals  son:   Internet   →   Per   a   buscar   informació   i   estar   en   contacte   amb   els   membres   del   grup.   Farmàcies  →  On  hem  anat  per  a  realitzar  les  entrevistes   BOE   →   D'ací   s’han   tret   el   nombre   de     medicaments   que   ara   ja   no   estan   subvencionats.   Farmacèutics  →  Ens  han  donat  informació  a  l’hora  de  valorar  si  la  gent  segueix   o  no  comprant  els  medicaments  mencionats   L’ajuntament   →   A   on   s’ha   anat   per   a   recollir   la   informació   sobre   el   barri   de   Patraix.   També   hi   ha   que   tindre   en   compte   la   mostra,   en   aquest   cas,   homes   i   dones   que   han   dedicat   el  seu  temps  a  respondre  les  nostres  preguntes.   Després  de  consensuar  –ho  vàrem  vore  que  la  tècniques  que  mes  s’adequa  i  es  la  que   hem  triat  son  les  preguntes  curtes,  perquè  la  informació  que  teníem  que  recollir  necessitava   de  una  interacció  amb  les  persones  enquestades,  es  a  dir,  que  la  pregunta  es  feia  per  a  que   la  persona  ens  digués  el  que  pensava  o  quins  medicaments  estava  prenent-­‐se.    

2  

 

 


1.3 ESTRUCTURA  DEL  TREBALL:   El  treball  l’hem  dividit  en  15  preguntes  curtes,  per  a  que  la  resposta  siga  oberta  i  que  la  gent   faci  la  seua  aportació  sense  tindre  limitacions.     Les  preguntes  son  les  següents:   1. Es  vostè  pensionista  o  consta  com  actiu  en  la  Seguretat  Social?     2. Han  variat  les  seues  visites  al  metge  els  darrers  dos  anys  (recepta  electrònica)?  Què   n’opina  al  respecte?     3. Alguna  vegada  ha  anat  al  metge  per  demanar  medicaments  per  als  seus  fills  o  li  ha   dit  als  seus  pares  que  vagin  a  demanar  medicaments  per  a  vostè?     4. Amb  quina  freqüència  va  a  la  farmàcia?       5. Pren   algun   medicament   de   manera   contínua   a   causa   d'una   malaltia   crònica?   Si   la   resposta  és  afirmativa,  indiqueu  quina.     6. Quan  el  metge  li  recepta  un  medicament,  sap  per  a  què  són  exactament?     7. Pateix   alguna   altra   malaltia   aguda   (grip,   refredat,   gastroenteritis…)   per   la   qual   li   hagin  receptat  cap  altra  medicació?  Quina?     8. Dels   medicaments   que   li   recepten,     li   han   canviat   la   marca   per   un   genèric?   Que   n’opina?     9. Segueix  vostè  el  tractament  de  manera  rigorosa  o  pel  contrari  oblida  o  evita  prendre’s   algun  medicament?       10. Creu   que   no   prendre   medicaments   retirats   de   la   seguretat   social   causarà   un   empitjorament  en  la  seua  malaltia  a  curt  o  llarg  termini?     11. Rep   ajuda   alguna   de   familiars   per   poder   costejar-­‐se   algun   medicament?   Ha   prestat   vosté  eixa  ajuda  a  algú?     12. Coneix   casos   propers   en   els   que   la   persona   ha   hagut   de   deixar   la   medicació   per   no   poder  pagar-­‐la?     13. Quin  diria  que  és  el  principal  factor  que  ha  fet  variar  el  consum  de  medicaments?     14. Ha  consumit  medicaments  actualment,  que  abans  si  que  estaven  subvencionats  per  la   seguretat   social   i   ara   no,   com   per   exemple,   l’almax   o   el   xarop   per   a   la   tos?   Indiqui   quins.     15. Ha  notat  vostè  les  retallades  al  sector  sanitari,  més  concretament  a  l’hora  de  receptar   medicaments?  En  què  ho  ha  notat?    

3  

 

 


2. CARACTERÍSTIQUES  DEL  LLOC  DE   RECOLLIDA  DE  DADES:   Patraix,   es   un   barri   de   la   ciutat   de   València   (España)   que   pertany   al   districte   de   Patraix.   Aquest  esta  situat  al  sud-­‐oest  de  la  ciutat  i  limita  amb:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐

El  nord  amb  Nou  Moles     L’  est  amb  Arrancapins   El  sud  amb  la  Rajosa  y  Safranar   L’oest  amb  Vara  de  Quart.  

Este   barri   fou   un   municipi   independent   fins   1870   en   que   es   va   annexionar   al   terme   de   València,   ja   que   els   primers   daten   d'època   romana,   havent-­‐se   trobat   diverses   làpides   amb   inscripcions   d'aquella   època.   Després   va   existir   una   alqueria   andalusí,   que   apareix   en   el   Llibre  del  Repartiment  amb  el  nom  de  Petraher.  Jaume  I  la  va  donar  al  seu  escrivà,  passant   després  a  la  família  Escrivà  i  Fenollar.   En  1567  va  ser  confiscada  per  la  Corona  i  venuda  als  marquesos  d'Elx  ,  els  quals  van  vendre   el  seu  senyoriu  en  1769  al  primer  marquès  de  Cruïlles,  que  els  seus  descendents  van  obtenir   el  títol  de  barons  de  Patraix.   Durant  el  regnat  de  Carles  III  el  terme  de  València  es  va  dividir  en  quatre  quarters,  regits  per   alcaldes  propis.  Patraix  va  ser  un  d'ells,  arribant  a  ser  fins  i  tot  cap  de  partit  judicial.  Pascual   Madoz  donava  en  1849  la  següent  descripció:   Lloc  amb  ajuntament  de  la  província  de  València.  La  seua  situació  es  en  terreny  pla  al  sud-­‐ oest  de  la  mateixa  ciutat,  li  baten  generalment  els  vents  de  l’est  i  de  l’oest.  El  seu  clima  és   temperat  i  saludable  .  Té  61  cases,  presó  petita,  2  antics  palaus  gairebé  arruïnats,  escola  de   nens,  església  parroquial  dedicada  a  Sant  Nicolau  de  Bari,  annexa  de  la  dels  Sants  Juanes  de   la   ciutat   de   València   .   No   té   territori   propi,   ja   que   el   terreny   que   l'envolta   correspon   al   d'aquella   ciutat:   la   seva   jurisdicció   municipal   només   s'estén   al   caseriu.   Els   camins   als   que   parteixen  del  poble  són  locals  i  dirigeixen  als  pobles  limítrofes.  La  seua  població  es  de  100   veïns  ,  476  ànimes  .   El  nou  marc  legal  i  les  transformacions  socioeconòmiques  que  s'estaven  gestant  a  la  ciutat   de  València  des  de  la  segona  meitat  de  la  centúria,  van  invertir  la  tendència  segregacionista,   com  exemplifica  el  Reial  Decret  de  21  d'octubre  de  1866  pel  qual  es  pretenien  suprimir  els   municipis  amb  una  població  inferior  als  1.000  habitants.  Amb  l'enderrocament  de  muralles   en   1865   i   els   plans   d'eixample   de   1864   i   1876   la   burgesia,   propietària   de   més   de   les   tres   quartes   parts   de   la   terra   dels   municipis,   es   va   annexionar   aquestes   poblacions,   al·∙legant   proximitat,  manca  de  recursos  econòmics  i  baixa  població  (recursos  humans),  entre  d'altres   motius.  

4  

 

 


Així  doncs  ,  el  1870  Patraix  va  ser  un  dels  primers  municipis  en  ser  annexionats  per  València,   procés   que   va   durar   fins   a   la   dècada   de   1890   i   va   augmentar   considerablement   el   terme   municipal   de   la   ciutat,   gràcies   a   les   lleis   Municipals   de   1870   i   1877,   que   s'asseien   les   bases   a   favor   de   l'annexió   dels   nuclis   propers   a   les   grans   ciutats   en   fase   d'expansió,   tant   per   a   ús   residencial   com   industrial   .   [   cita   requerida   ]   Actualment   Patraix   és   un   barri   plenament   integrat  en  l'entramat  urbà  de  València.   Si  mirem  el  nombre  de  habitants  que  hi  havia  al  2013,  aquests  foren  24.847  habitants  i  si  els   dividim  segons  grups  d’edat:     •

Entre  0  i  15  anys  =  3.524  hab.  

Entre  16  i  64  anys  =  16.070  hab.  

Majors  de  65  anys  =  5.253  hab.  

Població  d’origen  estranger:  3.773  habitants  (15%).  

Índex   demogràfic   de   dependència   ((Pobl.>64   anys   +   Pobl.<16   anys)   /   Pob.   16-­‐ 64  anys  )  x  100  =  52’5%  

Índex   d’estructura   de   la   població   activa   (Pobl.40-­‐64   anys   /   Pobl.   16-­‐39   anys)   x   100  =  121’8%  

Aquests  es  poden  comparar  amb  la  població  en  2001:  22.111  habitants  i  en  la  que  observem   que:   •

Aquesta   població   tenia   majoritàriament   estudis   de   batxillerat,   grau   mitjà   i   superior  =  10.408  hab.  

D’altra   banda,   contaven   amb   un   50%   de   població   activa   (11.576   hab.),   dels   quals   aquells   ocupats   es   dedicaven   majoritàriament   a   activitats   del   sector   serveis.  

           

5  

 

 


3. RECOLLIDA  DE  DADES:    

3.1 TIPUS  DE  MOSTREIG  I  LES  SEUES  CARACTERÍSTIQUES:     En  aquesta  secció  es  va  a  traure  prototipus  de  persona.  És  a  dir,  una  vegada  analitzades  les   preguntes   amb   les   respostes   que   els   entrevistats   van   donar   i   tretes   les   interpretacions   corresponents   de   cadascuna   es   va     obtindre   un   model   de   persona   en   base   a   aquestes   respostes.   Les  preguntes  estan  fetes  sobre  una  mostra  de  20  persones  de  les  quals    tenim  11  homes  i  9   dones  entrevistades  en  total.  Amb  una  edat  avançada,  una  mitjana  de  59,4  anys,  en  homes   60,18  i  en  dones  58.4.  O  siga  adults  que  estan  prop  de  arribar  a  la  edat  de  jubilació  (65-­‐67   anys).     A  més  també  s’ha  estudiat  tenint  en  compte  si  la  persona  entrevistada  seria  pensionista  o   actiu,  on  s’ha  comprovat  que  hi  ha  mes  pensionistes,  60%  pensionista    40%  actiu  (el  actiu  pot   estar  o  bé  en  l’atur  o  bé  treballant).        

3.2 ENTREVISTES:     Ací  anem  a  trobar  les  entrevistes  que  hem  realitzat  a  les  diferents  persones.  Per  a  poder  visualitzar-­‐ les  s’ha  d’anar  a  l’annexe  1.                  

6  

 

 


4. ANÀLISI  DE  DADES  I  LA  SEUA   INTERPRETACIÓ:   En  aquest  apartat,  s’ha  fet  un  anàlisi  de  les  preguntes  en  les  que  es  pot  observar  el  següent:     1. Es  vostè  pensionista  o  consta  com  a  actiu  en  la  Seguretat  Social?       En   fer   les   entrevistes   fora   de   les   farmàcies,   el   percentatge   de   pensionistes   dintre   de   la   mostra  s’espera  major  que  el  d’actius,  i  així  ha  ocorregut:  de  la  mostra  de  20  persones,  12   són  pensionistes  i  8  actius,  així  i  tot  trobem  una  bona  representació  d’actius  per  tal  de  fer  un   anàlisi  comparatiu.       Pensionistes  

 

Aczus  

    2.   Han   variat   les   seues   visites   al   metge   els   darrers   dos   anys   (recepta   electrònica)?   Què   n’opina  al  respecte?   En  aquesta  qüestió  els  entrevistats  es  divideixen  en  tres  respostes:  la  primera  i  majoritària  és   que  les  seues  visites  no  han  variat  (12/20),  i  d’aquests  una  persona  apunta  que  li  sembla  que   amb  aquesta  mesura  l’administració  controla  millor  el  consum  de  medicaments  per  part  dels   ciutadans.  Altra  contestació  ha  sigut  la  de  persones  que  sí  van  més  al  metge  però  no  com  a   motiu   de   la   recepta   electrònica   sinó   perquè   la   seua   salut   s’ha   vist   agreujada   els   darrers   anys   (7/20).Hem   de   tindre   en   compte   la   mostra   que   s’ha   estudiat,   doncs   si   en   aquesta   predominen   les   persones   majors   resulta   intuïtiu   pensar   que   el   deteriorament   de   la   seua   salut   siga   cada   cop   major,   reflectint-­‐se   açò   en   les   visites   al   metge.   I   per   últim   i   molt   minoritària,   la   resposta   d’una   persona   que   assenyala   que   ella   sí   ha   experimentat   un   descens   en  les  visites  al  metge  atribuint-­‐ne  la  causa  d’açò  a  la  recepta  electrònica,  que  des  de  la  seua   implantació  ha  fet  que  haja  d’anar  al  metge  cada  varis  mesos  per  revisar  la  medicació.      

Han  variat  degut  a  la   recepeta  electrònica  

 

Han  variat  per   agreujament  de  salut  

 

No  han  variat  

 

7  

 

 

 


3.  Alguna  vegada  ha  anat  al  metge  per  demanar  medicaments  per  als  seus  fills  o  li  ha  dit   als  seus  pares  que  vagin  a  demanar  medicaments  per  a  vostè?     En   aquest   cas,   després   de   realitzar   la   pregunta   es   veu   que   el   95%   dels   entrevistats   ha   contestat  que  no  han  fet  això,  ja  que  ho  veuen  com  una  pràctica  que  no  s'ha  de  dur  a  terme,   excepte  una  persona  que  sí  que  ho  va  fer,  demanant  un  medicament  que  necessitaven  els   seus  fills.     Aquesta   pregunta   es   va   posar   al   qüestionari   ja   que   fa   un   temps   sí   que   es   portava   el   realitzar   aquesta   pràctica,   normalment   si   els   pares   eren   pensionistes   i   els   podien   treure   el   medicament  gratis  en  no  haver  de  pagar  el  percentatge  que  paguen  els  que  consten  com  a   actius  en  la  seguretat  social.     La  conclusió  que  podem  extrapolar  a  aquest  resultat  és,  han  contestat  amb  sinceritat?  O  per   contra  no  han  volgut  mostrar  aquesta  faceta  que  algú  segur  ha  fet?   4.  Amb  quina  freqüència  va  a  la  farmàcia?     La   freqüència   amb   què   es   va   a   la   farmàcia   és   un   tema   una   mica   relatiu,   ja   que   amb   la   instauració  de  la  recepta  electrònica  el  nombre  de  vegades  que  es  va  a  la  farmàcia  tendeix  a   disminuir,   però   es   sabut   que   de   vegades   no   et   donen   tots   els   medicaments   que   posa,   bé   perquè  no  és  la  data  en  què  toca  recollir  o  està  malament  prescrita,  aquestes  visites  es  fan   més  constants.     Si  s’  analitza  el  que  ha  dit  la  gent,  es  pot  veure  que:     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐

El  35%  van  1  vegada  al  mes.     El  20%  va  cada  15  dies     El  25%  van  1  vegada  a  la  setmana     I  l'altre  20%  no  va  regularment  a  la  farmàcia,  només  quan  ho  necessita  per  malalties   agudes,  ja  que  no  són  malalts  crònics.    

Si   s’observa   aquest   percentatge   es   pot   dir   que   la   majoria   de   la   gent   que   té   una   medicació   crònica,  va  regularment  una  vegada  al  mes,  cada  15  dies  o  fins  i  tot  1  vegada  a  la  setmana.   Per  contra  gent  que  de  normal  no  està  malalta  només  va  quan  és  estrictament  necessari.  

FREQÜÈNCIA  

   

40%  

 

30%  

 

35%  

35%   25%  

25%  

20%  

20%  

 

15%  

 

5%  

20%  

10%   0%   1  vegada  al  mes  

Cada  15  dies  

1  vegada  a  la   setmana   8  

 

 

No  hi  van   regularment  


5.   Pren   algun   medicament   de   manera   contínua   a   causa   d'una   malaltia   crònica?   Si   la   resposta  és  afirmativa,  indiqueu  quina:   Aquesta  pregunta  es  va  afegir  al  qüestionari  ja  que  semblava  important  saber  quin  o  quins   són  els  medicaments  que  encara  que  els  tocava  pagar  certa  quantitat  segueixen  comprant,   ja  que  saben  que  si  no  se'ls  prenen  empitjora  la  seva  salut.   A  més  es  volia  fer  una  comparativa  amb  la  medicació  que  es  recepta  de  forma  més  eventual   per  a  malalties  agudes  i  que  són  els  principals  medicaments  que  s'han  vist  repercutits  amb  la   nova  llei.   De  les  20  persones  a  qui  es  va  preguntar,  el  35%  d'aquestes  estan  prenent  medicaments  per   a   la   hipertensió   arterial,   un   5%   per   a   la   diabetis,   un   15%   anticoagulants   i   un   45%   estan   prenent  altres  medicaments  com  antidepressius,  per  al  tiroide,  artrosi  ...   També   es   pot   fer   una   altra   distinció   i   es   que   entre   els   pensionistes   i   actius,   tampoc   escatimaven  en  no  comprar  medicaments  perquè  ara  ja  no  entraren  en  la  seguretat  social.  

TIPUS  DE  MEDICAMENTS  

   

Diabetes  

     

Anzcoagulantes  

 

Hipertensión  arterial  

Otros  

   

6.  Quan  el  metge  li  recepta  un  medicament,  sap  per  a  què  són  exactament?   A   l’hora   d’interactuar   amb   un   pacient,   és   d’una   gran   importància   les   habilitats   comunicatives,  i  dins  d’això,  fer  entendre  el  malalt  què  li  passa  i  com  se  va  a  afrontar  aquest   problema.   Tot   i   que   en   l’anàlisi   de   les   entrevistes   es   mostra   majoritàriament   una   pràctica   correcta,  sí  que  hi  ha  casos  de  ignorància  total  per  part  del  malalt,  o  bé  el  metge  li  ho  explica   la  primera  volta  que  li  ho  recepta  però  se  li  oblida  i  ja  no  torna  a  explicar-­‐li-­‐ho  (pràctica  prou   habitual).  El  malalt  és  una  persona  angoixada  perquè  no  comprén  que  li  ocorre,  i  part  de  la   feina  del  metge  és  reduir  aquesta  angoixa  evitant  que  hi  haja  cap  dubte  del  procés.     Analitzant   la   gràfica,   19   persones   asseguraven   saber   la   utilitat   dels   medicaments   que   prenien,   tot   i   que   afirmava   que   alguns   metges   no   s’esforçaven   en   explicar-­‐ho.   Per   altra   banda,   una   persona   es   mostrà   decebuda   pel   fet   de   no   saber   que   s’estava   prenent,   ja   que   acabava  fent-­‐se  un  embolic  amb  la  medicació  sense  saber  què  era  què.    

9  

 

 


7.  Pateix  alguna  altra  malaltia  aguda  (grip,  refredat,  gastroenteritis…)  per  la  qual  li  hagin   receptat  cap  altra  medicació?  Quina?   Un  nombre  elevat  dels  medicaments  que  han  deixat  d’estar  subvencionats  per  la  seguretat   social   són,   precisament,   aquells   que   van   destinats   a   tractar   la   simptomatologia   dels   processos  aguts,  ja  que  es  considera  que  les  seues  repercussions  sobre  la  salut  del  malalt  a   llarg  termini  són  molt  menors  o  quasi  inexistents  en  comparació  amb  aquelles  ocasionades   pels   processos   crònics.   Per   aquest   motiu,   la   finalitat   de   la   pregunta   era,   d’una   banda,   esbrinar   quins   medicaments   per   tractar   aquestes   malalties   ocasionals   eren   receptats   amb   major  freqüència  i,  de  l’altra,  intentar  establir  relacions  amb  la  pregunta  5,  mitjançant  la  qual   es   pot   fer   una   comparativa   entre   aquests   medicaments   i   aquells   que   són   receptats   en   malalties   cròniques,   i   amb   la   pregunta   12,   en   la   qual   s’intenta   conèixer   si   s’ha   reduït   el   consum  de  medicaments  no  subvencionats.   Les  complicacions  que  poden  haver  trobat  els  entrevistats  a  l’hora  de  respondre  a  aquesta   qüestió   estaran   relacionades   amb   el   desconeixement   prou   generalitzat   d’aquells   medicaments  que  han  quedat  exclosos  de  les  subvencions  i,  en  menor  mesura,  a  la  dificultat   per  recordar  els  seus  noms.   Els   resultats   han   estat   els   següents:   dels   20   entrevistats   només   6   persones   han   patit   recentment  una  malaltia  aguda.     Podríem  classificar-­‐los  en:   •

• •

Malalties  relacionades  amb  l’aparell  respiratori  →  4  persones  (20%).  Tant  els  dos  que   estigueren   refredats   com   aquell   que   va   patir   una   traqueïtis   vírica   van   haver   de   prendre  xarops  mucolítics.  El  quart  es  va  vacunar  per  la  grip.   Malalties  relacionades  amb  el  tracte  urogenital  →  1  persona  (5%).  Aquesta  va  patir   una  infecció  d’orina,  però  no  va  poder  recordar  el  nom  dels  medicaments.   Traumatismes  →  1  persona  (5%).  L’entrevistat  va  prendre  analgèsics.    

10  

 

 


PACIENTS  AMB  MALALTIES  AGUDES  

    Malalzes  aparell  respiratori  

 

Malalzes  tracte  urogenital  

 

Traumazsmes   No  han  pazt  malalza  

     

8.Dels  medicaments  que  li  recepten,    li  han  canviat  la  marca  per  un  genèric?  Que  n’opina?   Aquesta  pregunta  no  hauria  de  tindre  massa  dificultat  a  ser  contestada  per  la  gent.  Ja  que,   habitualment  la  gent,  no  només  sap  si  els  han  canviat  alguns  medicaments  si  no  que  com,  es   va   a   vore,   alguns   d’ells   saben   perfectament   quins   medicaments   els   han   sigut   canviat   i,   també,  que  era  el  que  feien  o  perquè  se’ls  prenien.   De  fet,  un  dels  entrevistats  sap  que  els  tres  medicament  que  ha  rebut,  han  passat  de  ser  de   marca  a  ser  genèric  i  que  es  recepta  el  principi  actiu.     • • •

Cortín  à  Cortisona   Pulmicort  à  Budesónida  inhalatoria   Zinnat  à  Cefuroxima  

Altre   dels   entrevistats   també   coneix   el   que   li   han   canviat,   tot   i   a   que   aquest   només   es   enrecorda  de  un  dels  medicaments  que  els  han  canviat.   •

Dopudal  à  Belanfaxina  

Un   dels   altres   entrevistats   si   que   reconeix   que   els   han   canviat   els   seus   medicaments   a   genèric  però,  a  diferencia  de  la  resta,  que  ha  notat  el  canvi  des  de  fa  alguns  mesos.  Aquest   ho  va  notar  des  de  fa  més  d’un  any.   • • •

Xalacom  à  Latanoprost  (no  coneixia  el  PA)   Velanfaxina    (aquest  sempre  havia  sigut  un  principi  actiu)   Lexatin  à  Bromazepam  (no  coneixia  el  PA)  

Altre  dels  entrevistats:   •

Cipralex  à  Escitalopram  (no  coneixia  el  PA)  

 

11  

 

 


És  a  dir,  que  la  majoria  de  la  gent  si  que  sap  que  els  han  canviat  els  medicaments  tot  i  que  hi   ha   alguns   que   afirmen   que   a   ells   no   les   han   canviats   (4   de   20,   afirmen   que   els   seus   medicaments  continuen  sent  els  mateixos).  Cal  recordar  que  la  llei  obliga  a  posar  el  principi   actiu   a   l’hora   de   receptar   i   també   obliga   recomanar   sempre   el   genèric   llevat   de   casos   excepcionals  en  los  que  realment  afecte  a  la  salut  del  pacient  el  fet  de  donar-­‐los  un  que  no   siga  de  marca  (per  exemple,  que  siga  un  a  persona  major  amb  afectacions  de  memòria  i  la   caixa  de  les  pastilles  del  de  marca  vinga  amb  els  dies  de  la  setmana  i  el  genèric  no).   -­‐ -­‐

No  l’han  canviat  el  medicament  de  marca  a  genèric:  Home  o  dona  de  qualsevol  edat   ja  siga  pensionista  o  treballe.   L’han   canviat   el   medicament   de   marca   a   genèric:     Home/dona,   de   >65   anys   i   pensionista.  

Però,   fer   qualsevol   tipus   de   persona   model   de   cada   cas,   es   inviable   degut   a   la   quatitat   i   variabilitat  de  la  mostra.  

L'HAN  CANVIAT  EL  MEDICAMENT  DE   MARCA  A  GENÈRIC?   No   Si  

  La  opinió  general  de  la  gent  als  que  els  han  canviat  es  de  indiferència/acceptació.  La  majoria   diuen   que   no   noten   diferència   entre   uns   i   altres   i   que,   a   més   els   ix   més   barat   comprar   aquestos   (també   alguns   deien   que   també   els   eixia   més   barat   a   l’estat   i   per   que   això   era   millor).     Per  altra  banda  havien  alguns,  minoritaris  (uns  3)  que  tot  i  a  que  el  metge  els  receptava  el   nou   medicament   (a   genèric),   ells   tractaven   de   comprar   el   que   sempre   tomaven   perque   l’altre  no  els  feia  efecte.  Si  aquest  no  requeria  receptar  mèdica  no  hi  havia  cap  problema  per   a  ells  però,  si  la  requeria,  no  podien  comprar-­‐ho  i  per  a  ells  aquest  canvi  ha  sigut  a  pitjor.   Com   a   conseqüencia   de   les   reformes   sanitàries   i   dels   canvis   en   quant   a   la   forma   de   preescribir  els  medicaments  que  tenen  ara  els  metges,  es  pot  vore  com  si  que  s’ha  complit   en  una  gran  quantitat  el  fet  de  que  molts  medicaments  que  abans  es  recetàven  en  forma  de   marca  ara  es  recepten  en  forma  de  principi  actiu.    

12  

 

 


Llevat   de   algunes   persones   (4   de   20)   que   encara   continuen   prenent   els   mateixos   medicaments  de  abans  pero  que  degut  a  que  la  majoria  son  de  edat  avançada  segurament   pertànyen   al   grup   de   gent   que   el   metge   encara   té   el   dret   de   receptar   un   medicament   de   marca  si  considera  que  canviar-­‐ho  al  principi  actiu  pot  ocasionar  de  forma  directa  o  indirecta   un  empijorament  del  estat  de  salut  del  pacient.     9.  Segueix  vostè  el  tractament  de  manera  rigorosa  o  pel  contrari  oblida  o  evita  prendre’s   algun  medicament?       De  cara  a  obtindre  els  màxims  resultats  en  la  curació  d’un  pacient,  és  necessari  que  aquest   estigui   conscienciat   amb   la   importància   d’acomplir   tant   les   pautes   com   la   posologia   establerta  pel  metge  a  fi  de  que  el  tractament  siga  el  més  efectiu  possible.  Per  aquesta  raó,   l’objectiu  de  la  pregunta  és  obtindre  una  estimació  aproximada  del  nombre  de  persones  que   en  la  seua  vida  quotidiana  segueixen  de  manera  rigorosa  els  tractaments.     Els  resultats  foren  els  següents:  dels  20  entrevistats,  17  (85%)  ens  digueren  que  sí  ho  feien,   mentre   que   tan   sols   1   (5%)   persona   va   admetre   no   ser   constant   i   deixar   de   prendre   els   medicaments   receptats   pel   metge   quan   començava   a   sentir-­‐se   millor   (tot   i   que   l’esmentat   tractament   degués   perllongar-­‐se   uns   dies   més).   Les   dues   persones   restants   no   estaven   segurs  a  l’hora  de  respondre  aquesta  pregunta.   Obtenir  uns  resultats  tan  descompensats  pot  donar  lloc  a  pensar  que  tal  volta  s’hagen  pogut   produir  biaixos  en  la  selecció  dels  participants  de  la  mostra.        

SEGUIMENT  RIGORÓS  DEL   TRACTAMENT  

   

Sí  

 

No   NS/NC  

         

13  

 

 


10.   Creu   que   no   prendre   medicaments   retirats   de   la   seguretat   social   causarà   un   empitjorament  en  la  seua  malaltia  a  curt  o  llarg  termini?     La  varietat  en  el  tipus  de  medicaments  que  han  estat  llevats  de  la  Seguretat  Social  és  molt   gran   (mucolítics,   xarop   per   la   tos,   cremes...),   i   per   tant   la   influència   que   aquests   medicaments  tenen  sobre  la  població  és  desigual.    Alguns  seran  molt  importants  i  suposaran  un  empitjorament  en  la  qualitat  de  vida  i  salut  del   malalt,  mentre  que  altres  seran  eliminats  de  l’ús  habitual  sense  cap  tipus  de  conseqüència,   sent  reemplaçats  moltes  voltes  per  remeis  més  tradicionals  (com  els  mucolítics  o  els  xarops   per  la  tos).  Es  busca,  per  tant,  avaluar  l’impacte  sanitari  que  tindria  en  cada  pacient  deixar-­‐se   aquesta  medicació  per  motius  econòmics.   Podem   observar   a   la   gràfica   com   15   persones   asseguraren   que   deixar   de   prendre   aquests   medicaments  causaria  un  empitjorament  del  seu  estat  de  salut.  No  només  els  medicaments   importants   (una   dona   assegurava   que   si   li   llevaven   el   medicament   que   li   millorava   la   circulació   sanguínia   cerebral   tindria   alt   risc   de   patir   un   ictus),   sinó   fins   i   tot   els   mucolítics   causaven  una  millora  en  la  seua  qualitat  de  vida,  i  per  tant  la  seua  retirada  era  molt  perillosa.   Per  contra,  quatre  persones  afirmen  que  la  retirada  de  eixos  medicaments  en  concret  no  els   causaria  major  dany,  però  accepten  que  si  que  ho  pot  causar  a  altres  malalts.  Una  persona   no  va  entendre  la  pregunta  i  no  va  saber  contesta.                   11.   Rep   ajuda   alguna   de   familiars   per   poder   costejar-­‐se   algun   medicament?   Ha   prestat   vosté  eixa  ajuda  a  algú?     Les  dades  mostren  que  19  persones  de  les  20  entrevistades  no  necesiten  ajuda  per  a  poder   pagar-­‐se  la  seua  mediació  ni  tampoc  en  veuen  obligats  a  ajudar  a  altres  persones  per  a  que   puguen  pagar-­‐la.  

14  

 

 


Només   un   dels   20   entrevsitats   afirma   que   si   s’ha   vist   en   la   obligació   de   ajudar   a   un   amic   per   a   que   puguera   paga   la   mediació   que   té   receptada.   Però,   en   aquest   cas,   cal   dir   que   aquest   entrevistats  ens  va  confesar  que  no  era  per  una  situació  de  probessa  extrema  sinó  perquè  es   gastaba  els  diners  de  la  pensió  que  rebia  en  el  joc.   En   aquest   cas   es   complicat   fer   anàlisis   degut   als   resultats   (19   a   1)   i   per   tant   no   es   pot   traure   cap  conclusió  de  divisió  per  grups  de  edat,  sexe  o  situació  econòmica.    Només  es  podría  fer  una  referència  a:   -­‐ -­‐

No   ajuda/rep   ajuda   (ja   siga   perque   no   ho   necissita   o   no   vol):   Home   o   dona   de   qualsevol  edat  ja  siga  pensionista  o  treballe.   Ajuda/rep  ajuda:    Home,  de  45  anys  i  pensionista.  

Però,   fer   qualsevol   tipus   de   persona   model   de   cada   cas,   es   inviable   degut   a   la   quatitat   i   variabilitat  de  la  mostra.   Aquesta   pregunta   planteja   diverses   complicacions   i   possibles   biaixos   ja   que   la   persona   moltes   vegades   els   entrevistats   no   voldràn   contestar-­‐la   correctament,   o,   al   menys   diràn   que   si,   el   que   la   sofreix   és   algun   familiar   seu   o   ell   mateixa   que   en   realitat   es   un   conegut.   Possiblement,  per  vergonya.   I   que   moltíssima   gent   ha   dit,   en   el   questionari   que   no,   que   mai   s’ha   vist   en   la   necesitat   ni   de   rebre  ni  de  donar  ajuda  d’aquest  tipus.   Només  un  d’els  entrevistats,  pensionista,  afirma  que  si  ha  tingut  que  ajudar  económicament   a  un  amic  seu  per  a  que  puguera  pagar-­‐se  la  seua  medicació.   O  siga,  que  podem  vore  que  tot  i  a  que  la  situació  economica  no  es  massa  bona,  gairebé  cap   persona  es  veu  en  la  necessitat  de  demanar  ajuda  a  familiar  (al  menys,  respecte  al  tema  de   la  medicació)  o  de  donar  ajuda  a  familiars/amics  per  a  que  es  puguen  pagar  el  medicament.     També  cal  dir  que  molts  entrevistats  diuen  que  si  coneixen  casos  de  gent  no  cercana  que  si   que  necessiten  ajuda,  no  obstant  això  no  podem  mesurar-­‐lo  i  no  podrà  ser  representatiu.      

Rep  ajuda?,  Ajuda  a  algú?  

     

No  

 

SI  

 

15  

 

 


12.   Coneix   casos   propers   en   els   que   la   persona   ha   hagut   de   deixar   la   medicació   per   no   poder  pagar-­‐la?   Podem  vore  con  dels  vint  entrevistats,  dos  afirmen  que  si  coneixen  casos  de  gent  propera  o   ells   mateixos   que   hagen   tingut   que   deixar   la   mediació   perquè   no   podien   costejar-­‐la.   Concretament   una   dona   no   pot   pagar-­‐la   i   un   altre   xic   afirma   que   coneix   casos   de   gent   pel   barri  de  gent  que  no  pot  pagar-­‐se  la  mediació.     La  resta,  els  18  casos  restants,  afirmen  que  ells  no  tenen  cap  problema  d’aquest  tipus,  que   no  es  veuen  obligats  a  deixar  la  mediació  perquè  si  no,  no  podrien  pagar  el  menjar,  el  lloguer   o  altres  coses  bàsiques...   Degut,   de   nou   al   fet   de   que   siguen   dos   persones   els   que   han   contestat   una   opció   i   díhuit   l’altra,   fa   molt   complicat   fer   un   anàlisi   sobre   els   resultats   obtinguts.   O   fer   algun   tipus   de   generalització  en  base  a  estos.  A  més,     -­‐ -­‐

No  coneix  casos:  Home  o  dona  de  qualsevol  edat  ja  siga  pensionista  o  treballe.   Coneix  casos:    Home/Dona,  de  45/80  anys  i  pensionista.  

Però,   fer   qualsevol   tipus   de   persona   model   de   cada   cas,   es   inviable   degut   a   la   quatitat   i   variabilitat  de  la  mostra   Esta  pregunta  no  és  tan  difícil  de  contestar  com  l’altra,  (la  11).  I  no  hauria  de  tindre  tant  de   biaix  ni  de  complicacions  com  l’altra,  però  encara  els  té  degut  a  que,  encara  que  no  es  tan   personal,  es  un  tipus  de  pregunta  que  a  la  gent  no  li  agrada  contestar  per  a  no  comprometre   a  altra  gent  o  per  vergonya.  Tot  i  això,  una  de  les  persones  que  ha  contestat  que  si,  ens  ha   confessat  que  es  ella  mateixa  la  que  sofreix  la  situació.   Es   pot   vore   que   la   majoria   no   coneix   casos   d’aquest   estil.   És   a   dir,   que   no   coneix   casos   propers   i   molts   vegades   tampoc   llunyans   de   gent   que   haja   tingut   que   deixar-­‐se   la   medicació   per  no  poder  pagar-­‐se-­‐la.  Tot  i  a  que  molt  d’ells  si  que  veien  molts  caos  de  aquest  estil  per  la   televisió,  els  reportatges,  els  periòdics  etc...   Els   dos   casos   que   es   van   trobar,   per   una   banda,   un   home   que   afirma   que   coneix   casos   de   gent  que  no  se  la  pot  pagar  però  perquè  es  gasta  els  diners  que  li  donen  de  la  pensió  en  altes   coses   en   voltes   de   gastar-­‐se’l   en   la   medicació   (el   mateix   de   la   pregunta   anterior).   I,   l’altre   cas,  és  una  dona  major,  pensionista,  que  afirma  que  no  pot  pagar-­‐se  la  mediació  si  vol  pagar   el  menjar,  i  les  factures  de  la  llum  l’aigua...      

CONEIX  CASOS  DE  GENT  QUE   NECESSITE  AJUDA?  

 

No   SI  

 

16  

 

 


13.  Quin  diria  que  és  el  principal  factor  que  ha  fet  variar  el  consum  de  medicaments?   El   descens   generalitzat   dels   medicaments   que   abans   estaven   subvencionats   per   l’Estat   és   un   fet,  ho  confirmen  les  estadístiques,  els  farmacèutics  i  els  propis  malalts.  Per  tractar  d’esclarir   quines   són   les   causes   d’aquest   descens   es   formula   aquesta   qüestió,   per   tal   de   veure   si   el   motiu   és   que   la   gent   entén   que   són   innecessaris   o   bé   la   causa   és   el   pagament   d’estes   quantitats.   És   cert   que   molta   gent   continua   comprant-­‐los,   pagant   el   percentatge   corresponent,   el   que   es   tracta   d’aclarir   és,   de   entre   la   gent   que   abandona   aquesta   medicació,   quins   són   els   motius,   o   per   quina   raó   la   gent   que   continua   comprant-­‐se’ls     deixaria  de  fer-­‐ho.   En   la   gràfica   apreciem   els   resultats.   En   general,   la   gent   pensa   que   la   causa   principal   és   econòmica.  La  mala  situació  del  país,  el  copagament  sanitari  i  inclús  indignació  pel  cost  social   que     suposen   les   patents   són   algunes   de   les   causes.   Per   altra   banda,   al   ser   una   pregunta   complicada,   quatre   persones   no   van   saber   respondre-­‐la.   Una   persona   opinava   que   aquest   descens   del   que   parlàvem   no   estava   demostrat.   Altra   persona   afirmava   que   l’únic   motiu   era   que  les  persones  no  volien  comprar-­‐ho,  mentre  que  l’última  persona  afirmava  que  l’ambient   estava  molt  més  contaminat  que  quan  ell  era  jove,  l’aigua  més  bruta,  i  la  gent  emmalalteix   més,  motiu  pel  qual  augmentava  el  consum.                   14.  Ha  consumit  medicaments  actualment,  que  abans  si  que  estaven  subvencionats  per  la   seguretat  social  i  ara  no,  com  per  exemple,  l’almax  o  el  xarop  per  a  la  tos?  Indiqui  quins.     Els   objectius   d’aquesta   pregunta   són,   d’una   banda,   esbrinar   el   nivell   d’informació   dels   pacients  respecte  els  medicaments  que  han  quedat  exclosos  de  l’esmentada  subvenció    i,  de   l’altra,   poder   fer   inferències   sobre   la   variació   quantitativa   del   consum   d’aquests   medicaments;  és  a  dir,  saber  si  la  gent  els  segueix  comprant.     Quant   als   resultats,   17   (85%)   persones   afirmen   haver   consumit   medicaments   que   abans   si   estaven  subvencionats  per  la  seguretat  social,  front  els  altres  3  (15%)  que  no  en  prenien  cap.        

17  

 

 


Aquests  medicaments  eren  els  següents:   • Mucolítics:  xarop  per  la  tos,  flumil,  flutox,  romilar,  toseína,  dastosín.   • Analgèsics:  Ibuprofeno,  paracetamol.   • Gotes  per  als  ulls:  gotes  amb  vitamines,  col·∙liri  o  llàgrimes  artificials   • Medicaments  per  l’al·∙lèrgia   • Protectores  d’estómac:  omeprazol,  almax   • Laxants  i  astringents.   • Augment  del  reg  sanguini  i  de  l’aport  d’oxígen:  Idaptan   • Tractament  preventiu  per  a  la  infecció  d’orina   • Cremes  per  al  dolor  muscular.   Una   dificultat   que   se’ls   ha   presentat   als   entrevistats   a   l’hora   de   respondre   la   pregunta   ha   sigut   la   seua   incapacitat   per   recordar   el   nom   d’aquells   medicaments   que   consumien;   no   obstant,  si  poden  orientar-­‐nos  sobre  la  seua  finalitat.   D’altra   banda,   en   la   seua   majoria   ens   confirmaren   que   si   el   metge   els   receptés   algun   medicament  no  subvencionat  seguirien  comprant-­‐lo  i  prenent-­‐se’l.  Malgrat  això,  després  de   realitzar  les  entrevistes  consultàrem  els  farmacèutics,  l’opinió  dels  quals  dista  molt  d’aquella   que   expressaren   els   entrevistats   ja   que,   segons   els   primers,   aquells   medicaments   no   subvencionats   deixen   de   consumir-­‐se,   fet   que   ocorria   abans   inclús   de   les   retallades   en   sanitat.   15.Ha  notat  vostè  les  retallades  al  sector  sanitari,  més  concretament  a  l’hora  de  receptar   medicaments?  En  què  ho  ha  notat?     Aquesta   pregunta   és   molt   més   ampla,   així   doncs   s’han   trobat   moltes   i   diverses   opinions,   començant   per   aquells   que   diuen   no   haver-­‐ho   notat   (9/20),   moltes   d’estes   persones   són   actives   i   sense   malalties   cròniques,   altres   els   seus   medicaments   segueixen   estant   subvencionats  i  hi  ha  un  cas  que  assenyala  que  no  ho  ha  notat  perquè  la  seua  pensió  és  no   contributiva,  però  que  en  cas  de  no  ser-­‐ho,  no  sabria  com  costejar-­‐s’ho.   La  resta  d’entrevistats  (11/20)  afirma  haver  notat  les  retallades  del  sector  sanitari,  i  dintre   d’ací  trobem  diferents  opinions:  hi  ha  dos  persones  a  les  que  els  estant  receptant  el  mateix   tot   i   que   una   d’elles   no   pot   pagar-­‐ho   i   per   tant,   no   està   seguint   el   tractament.   Hi   ha   tres   persones  que  han  observat  que  ara  els  metges  recepten  menys,  intentant  solucionar  algunes   dolències   amb   remeis   naturals   o   donant   medicaments   més   barats.   Per   últim,   sis   persones   afirmen   haver-­‐ho   notat   a   diversos   nivells   dintre   de   la   Salut,   no   sols   a   l’hora   de   receptar   sinó   també  als  hospitals,  en  derivar  a  especialistes,  fet  que  veuen  molt  minvat,  entre  altres.    

No  ho  han  notat  

 

Sí.  Metges  fent  ús  de   remeis  naturals.  

 

Sí,  a  tots  els  nivells   Sí.  Metge  recepta  el  mateix.   18  

 

 


Resumint  de  manera  més  generalitzada  es  pot  dir  que  a  la  persona  tipus  no  li  hauria  canviat  gens  la   seua  freqüència  de  anar  a  la  farmàcia  per  el  tema  de  la  recepta  electrònica,  ni  per  altres  raons;  com  a   molt,   un   poquet,   i   per   raons   de   agreujament   de   la   seua   salut   degut   a   alguna   malaltia   o   procés   relacionat   amb   la   edat.   Tampoc   mai   haurien   demanat   als   seus   fills   que   foren   al   metge   per   medicaments  que  ells  necessitaven.  Ni  tampoc  el  contrari,  demanar  medicaments  al  metge  ells  per   als  seus  fills.   La  freqüència  amb  la  que  el  entrevistat  va  a  la  farmàcia  seria  una  vegada  al  mes  si  té  algun  tipus  de   malaltia   crònica   (fonamentalment   hipertensió   arterial   i   es   veu   obligat   a   anar   a   la   farmàcia   a   comprar   medicació  per  a  poder  controlar-­‐se  aquesta    afectació)  o,  amb  més  freqüència  si  es  troba  malalta  per   alguna   malaltia   aguda.   També   coneix   amb   molta   claredat   per   a   que   son,   o   quina   utilitat   tenen,   els   medicaments   que   el   metge   els   recepta   i,   en   cas   de   tindre   algun   dubte   sobre   alguns   de   ells,   se’l   pregunta  al  metge  sense  cap  problema.     La   persona   entrevistada   no   pateix   cap   malaltia   aguda   (grip,   refredat,   gastroenteritis...)   actualment   ni   tampoc   ve   d’alguna   en   un   curt   període   de   temps.   Aquests,   el   seu   metge   (per   obligació   del   govern   llevat  de  excepcions)  li  ha  canviat  el  medicament  que  li  receptava  de  marca  per  un  de  genèric.     També   afirma   que   fa   un   seguiment   molt   rigorós   del   tractament   i   que   sempre   segueix   les   pautes   i   recomanacions  que  li  ha  donat  el  metge  a  l’hora  de  prendre-­‐ho.  Creu  també  que  el  fet  de  que  no  es   prenga  els  medicaments  que  abans  estaven  subvencionats  per  raons  fonamentalment  econòmiques   (perquè   ja   no   pot   pagar-­‐los)   suposarà   un   empitjorament   de   la   seua   salut   tant   a   llarg   com   a   curt   termini.     El   model   afirma   que   no   rep   cap   ajuda   de   familiars   per   a   poder   pagar-­‐se   els   medicaments   que   consumeix   ni   tampoc   ajuda   a   cap     per   a   que   puga   comprar-­‐los   (perquè   no   ho   necessita).   També   afirma  que  no  coneix  casos  de  persones  properes  de  gent  que  estiga  en  aquesta  situació  i  necessite   d’ajuda  de  altres  persones  per  a  poder  pagar-­‐se  la  mediació,  diu  que  veu  casos  així  a  la  televisió,  però   al  seu  barri  o  gent  propera  no  coneix  a  cap.     L’entrevistat  afirma  que  el  principal  factor  que  ha  influït  en  la  variació  del  consum  de  medicaments   per   la   gent   son   les   raons   econòmiques,   perquè   son   massa   cars   per   a   algunes   persones   les   quals   ni   poden   adquirir-­‐los   o   bé   tindrien   que   renunciar   a   necessitats   bàsiques   com   la   llum,   l’aigua,   els   aliments...       Per  altra  banda,  també  confirma  que  ara  consumeix  medicaments  que  abans  estaven  subvencionats   per   la   seguretat   social   i   ara   ja   no   ho   estan,   i   té   que   pagar-­‐los   ell   integrament.   I   per   últim,   no   ha   notat   o  ho  ha  notat  molt  poc  totes  les  retallades  i  ajustos  que  s’han  fet  sobre  la  seguretat  social  a  l’hora  de   que  el  metge  li  recepte  medicaments  (  no  s’entra  a  valorar  altres  aspectes).     És   a   dir,   que   ells   no   ha   notat   un   canvi   significatiu   en   els   medicaments   que   consumia   fa   un   temps   abans   de   les   retallades   respecte   a   ara   o,   com   a   poc,   afirma   que   això   no   ha   tingut   un   efecte   (o,   al   menys,  no  massa  greu)  sobre  la  seua  salut.  

   

19  

 

 


5. OBSERVACIONS:    

En   vista   dels   resultats   obtinguts   en   les   entrevistes   i   com   a   iniciativa   posterior   a   la   planificació   del   treball,   es   va   preguntar   als   treballadors   de   les   dues   farmàcies   fora   de   les   quals   s’havien   fet   les   entrevistes   (Farmàcia   Juan   Miguel   Folgado   Bisbal,   Avinguda   Gaspar   Aguilar,72,   46017   València   i   Farmàcia   Hermanos   Folgado   Martín   C   B,   Avinguda   Gaspar   Aguilar,107,  46017  València),  si  ells  com  a  dispensadors  de  medicaments  havien  notat  cap   diferència  en  la  venda.  Aquests  van  aclarir  que  la  tendència  majoritària  de  la  gent  es  l’estalvi,   no   només   des   que   començara   la   crisi   sinó   abans   d’aquesta.   Aquells   medicaments   que   no   entraven  en  la  Seguretat  Social  la  gent  no  solia  comprar-­‐los  i,  com  era  d’esperar,  amb  la  llei   de  2012  aquesta  tendència  s’havia  incrementat,  i  medicaments  molt  emprats  fins  aleshores   com  els  mucolítics  o  aquells  que  augmenten  el  trànsit  intestinal,  de  sobte  pareixien  no  fer   falta.   Es   va   considerar   interessant   ampliar   la   pregunta   a   més   farmàcies   en   altres   zones.   A   la   farmàcia   Comín   Giner   (Avinguda   de   Suècia,   1,   46010   València)   es   van   obtindre   resultats   similars  a  les  anteriors  i  a  d’altres  també  consultades:  la  tendència  era  l’estalvi,  la  gent  mira   molt  abans  de  pagar  un  medicament.  En  fer-­‐los  saber  els  resultats  obtinguts  a  les  entrevistes   ens  van  assegurar  que  des  de  la  seua  perspectiva  es  veia  un  percentatge  molt  gran  de  gent,   tot   i   que   no   sabrien   dir-­‐lo   amb   exactitud,   que   havia   abandonat   l’ús   de   medicaments.   A   més,   observaven  que  la  gent  començava  a  buscar  medicaments  alternatius  als  que  abans  emprava   i   ara   ja   no   estaven   subvencionats,   van   aportar   l’exemple   de   l’esomeprazol   un   anàleg   de   l’omeprazol   que   tothom   coneix   però   que   sí   està   subvencionat,   i   la   gent   que   el   coneix   l’intercanvia   per   aquest   i   inclús   hi   ha   molts   metges   que   el   recepten.   La   venda   d’aquest   fàrmac  es  tal,  assegura  el  farmacèutic,  que  està  esgotat  en  gran  part  de  València.                    

20  

 

 


6. CONCLUSIONS  I  VALORACIÓ   PERSONAL:   El  propòsit  del  treball  realitzat  era  el  de  analitzar  la  repercussió  social  que  han  tingut  les   mesures   imposades   des   de   l’estat   en   matèria   de   sanitat,   més   concretament   en   el   copagament   i   la   inclusió   de   nous   medicaments   en   la   llista   de   no   subvencionats.   Unes   mesures   impopulars,   fruit   de   les   polítiques   de   retallades   imposades   des   del   govern   en   els   últims  anys  com  a  pont  per  a  la  recuperació  econòmica.     Parlar   de   diners,   i   més   quan   la   situació   econòmica   és   desfavorable,   no   és   agradable   ni   còmode  per  a  ningú,  i  parlar  de  com  per  això  els  pacients  han  hagut  de  deixar  la  medicació   que  prenien  no  és  gens  fàcil.  Aquest  factor  ha  de  tindre’s  en  compte  a  l’hora  d’analitzar  els   resultats   obtinguts.   Per   aquest   motiu,   accedirem   a   trobar   una   segona   opinió,   la   dels   professionals  que  es  troben  a  l’altre  costat  del  mostrador  a  la  farmàcia,  observant  i  vivint  dia   a  dia  una  realitat  ben  diferent  a  la  esmentada  pels  malalts.  Així  descobrirem  que  la  situació   és   límit:   persones   que   deixen   de   comprar   els   medicaments,   persones   que   busquen   remeis   alternatius   a   l’ús   de   medicaments   irreemplaçables,   nous   medicaments   que   encara   no   se   paguen   burlant   al   sistema   oferint   una   solució   pareguda   als   anteriors   però   amb   principis   immediats  no  del  tot  estudiats...  I  lo  que  és  pitjor,  el  percentatge  d’estos  casos  és  molt  major   del  que  imaginàvem,  sense  importar  barris,  classes  socials,  afecta  a  tota  la  població.      Així   doncs,   de   les   20   persones   que   accediren   amablement   a   formar   part   de   l’estudi,   només  una  s’havia  deixat  de  comprar  els  medicaments  que  el  metge  li  manava  per  motius   econòmics.   Malgrat   que   la   mostra   no   era   significativa,   i   que   se   compta   amb   la   possible   mentida  de  l’entrevistat,  caldria  fer  una  reflexió  al  voltant  de  l’assumpte.  Aquest  estudi  no   està  encaminat  a  demostrar  com  la  majoria  dels  malalts  valencians  han  deixat  de  comprar   els  seus  medicaments  degut  a  que  ara  els  tenen  que  pagar,  sinó  que  va  encaminat  a  trobar  a   eixa   persona   entre   vint   que   està   patint   les   conseqüències   de   mesures   inhumanes.   La   salut   mai  pot  ser  un  negoci,  perquè  la  sanitat  és  cara  i  mai  serà  rentable  si  no  és  a  costa  de  retallar   els  drets  dels  ciutadans.  La  sanitat  és  un  servei,  un  servei  universal,  una  despesa  que  l’estat   ha   d’assumir   com   a   part   de   la   protecció   al   ciutadà,   mai   un   negoci   del   que   traure   benefici.   Mentre  continuen  jugant  a  posar-­‐li  preu  a  la  salut,  les  persones  queden  desprotegides  front   la  malaltia,  i  el  poder  del  govern  continua  deslegitimant-­‐se.   El   debat   s’estableix,   aleshores,   en   si   busquem   una   sanitat   humanista,   que   lluite   per   la   salut   sense   importar   el   preu   d’aquesta,   o   capitalista,   que   tracte   de   traure   benefici   a   costa   dels  drets  ciutadans.  

21  

 

 


7. BIBLIOGRAFIA:   1. Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios - AEMPS [Internet]. [Citado 25 de marzo de 2014]. Recuperado a partir de: http://www.aemps.gob.es/ 2. Boletín mensual de la AEMPS del mes de marzo de 2014 - boletin-mensual_marzo2014.pdf [Internet]. [Citado 25 de marzo de 2014]. Recuperado a partir de: http://www.aemps.gob.es/informa/boletinMensual/2014/marzo/docs/boletinmensual_marzo-2014.pdf 3. Buscador de medicamentos excluidos en la seguridad social de España | Enfermepedia.com la enciclopedia de enfermedades y tu enciclopedia de salud [Internet]. [Citado 25 de marzo de 2014]. Recuperado a partir de: http://www.enfermepedia.com/index.php/actualidad/lista-completa-de-medicamentosexcluidos-en-la-seguridad-social-de-espana.html 4. Disposición 10952 del BOE núm. 197 de 2012 - BOE-A-2012-10952.pdf [Internet]. [Citado 25 de marzo de 2014]. Recuperado a partir de: http://www.sergas.es/Docs/Cidadania/BOE-A-2012-10952.pdf 5. Disposición 2120 del BOE núm. 49 de 2013 - BOE-A-2013-2120.pdf [Internet]. [Citado 25 de marzo de 2014]. Recuperado a partir de: http://www.boe.es/boe/dias/2013/02/26/pdfs/BOE-A-2013-2120.pdf 6. GUIA - Recomendaciones.pdf [Internet]. [Citado 16 de abril de 2014]. Recuperado a partir de: https://aulavirtual.uv.es/dotlrn/classes/c009/34509/c14c009a34509gA/filestorage/view/public/actividades/Recomendaciones.pdf 7. Guia_Trabajo - Guia_Trabajo.pdf [Internet]. [Citado 16 abril de 2014]. Recuperado a partir de: https://aulavirtual.uv.es/dotlrn/classes/c009/34509/c14c009a34509gA/filestorage/view/public/actividades/Guia_Trabajo.pdf 8. Seguridad Social: - 143907.pdf [Internet]. [Citado 22 de abril de 2014]. Recuperado a partir de: http://www.seg-social.es/prdi00/groups/public/documents/normativa/143907.pdf  

8. ANNEXES:   Aquest   apartat   fa   referència   a   cadascuna   de   les   entrevistes   que   han   sigut   redireccionades   al   següent   enllaç  que  s’  adjunten  a  continuació:  http://goo.gl/D7JtRE    

 

22  

 

 


Variació en el consum de medicaments que ja no estan subvencionats i la seua influencia en la salut