Page 1

DESIG DE VIURE Desde petit estic acostumat a viure en la extrema pobresa. Els meus pares vivien de la pesca i gairebé no hi havia doblers suficients per tenir una alimentació adequada. Als 5 anys la meva mare em va deixar sota el domini de la Margarette. Era una dona major amb 10 nens que tampoc no tenien com sobreviure, els pares d'alguns els havien deixat abandonats allà per procurar-los una millor infància. D'altres, en canvi, els deixaven perquè els seus pares no podien treballar i cuidar dels nens alhora. En aquesta casa la Margarette, s'ocupava de tots. Els procurava una alimentació més o menys equilibrada amb els doblers que li anaven entregant els pares de cada un. Els meus pares venien a visitar-me un cop cada 5 dies. Venia a veure si estava ben cuidat, alimentat i vestit. Tot estava en ordre. Un dia la meva mare va deixar de venir a visitar-me i la Margarette va canviar de cop la manera de tractarme. Em va apartar dels nens i em va informar d'una manera absolutament freda, que els meus pares havien mort assessinats. Desde aquest dia vaig estar obligada a fer de criada de la casa, ja que no tenia altre lloc on anar i encara era jove per cuidar-me sola. Quan vaig haver complit els 15 anys vaig escapar-me d'aquella casa. Ja que si em negava a fer alguna cosa em pegaven amb una fusta de 10cm de gruixa a l'esquena. Mentres anava buscant una altra manera de viure més còmoda, vaig topar-me amb un nen que venia diaris i n'hi vaig agafar un, ja que acabava de sentir-lo parlar d'una casa amb nois d'acollida que havia pres foc. Em buscaven; pensaven que havia estat jo que li havia pegat foc, cosa que la única cosa que havia fet malament era néixer en unes condicions de vida pèssimes. Sabia que si la policia m'agafava em matarien. No em donarien la mínima oportunitat de defensar-me i em decapitarien sense cap tipus de pietat. Vaig decidir anar-me'n al bosc. Alla no necessitaria doblers per pagar-me el menjar, sinó que el bosc m'ho proporcionaria. Ni necessitava una casa on allotjar-me, ja que el bosc tenia tot el material necessari per poder-me instalar. Desgraciadament però, dos anys després de viure perfectament al bosc, els policies van trobar el meu amagatall i em van agafar mentre dormia. S'hem van emportar cap al poble de nou i allà em van condemnar a morir ahorcada, una mort més dura que el decapitament. Ara esper la meva mort amb impaciència, ja que no em deuen quedar tan sols, dues hores de vida. He perdut la noció del temps amb aquests tres dies que duc tancada aquí dins, sense llum, sense res. Tan sols sent els crits de la gent demanant la meva sang. Em culpen d'un crim que no vaig cometre i la meva paraula d'innocent no em serveix per res; tan sols em queda esperar d'asseguda el moment de retornar amb els meus pares.

DESITJAR VIURE  

noi amb mala vida condemnat per les circumstancies socials

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you