Page 1

II Pla Estratègic de Cà ritas Mallorca 2014/2018


PRESENTACIÓ Margalida Maria Riutort

Directora de Càritas Mallorca Fa cinc anys Càritas Diocesana de Mallorca presentava la publicació del primer Pla Estratègic de l’entitat gràcies a l’empenta del llavors Director de Càritas, Mn. Antoni Vera i amb el vist i plau del bisbe, Mons. Jesús Murgui. Cinc anys de vida de Càritas que han transcorregut dins el marc establert per aquell primer pla. Es tractava d’un pla elaborat a foc lent i de manera participativa, i com a primera experiència del que suposava sentir-nos orientats per unes pautes consensuades i estratègiques que reflectien el ser i quefer de Càritas Mallorca. D’aquell recorregut experiencial n’ha nascut aquest segon Pla Estratègic que marcarà les fites del quinquenni acabat d’encetar 2014-2018. I si el primer pla va ser elaborat amb la participació dels tècnics de Càritas i la puntual aportació de voluntaris parroquials d’acció social, aquest que posam a les vostres mans duu el segell de la màxima participació d’agents de Càritas que al llarg d’aquests dos darrers anys hem treballat colze amb colze i amb determinació renovadora.

gic as ca

Disseny gràfic: dissetconsultors.com Dipòsit Legal: PM 1036-2014 Imprimeix: Gràfiques Rubines Edita: Càritas Mallorca C/ Seminari 4 - 07001 Palma Telèfons: 971 710 135 / 971 716 288 / 971 717 289 Fax: 971 724 947 caritas@caritasmallorca.org www.caritasmallorca.org Imprès en paper reciclat

Com en l’elaboració del primer pla hem d’agrair l’acompanyament del consultor social, Fernando Fantova, a més de Francisco Prat de Càritas Espanyola. Un i altre ens han ajudat a treure el millor de tot el Procés Assembleari dut a terme el curs 2012-2013 i del treball participat d’elaboració i redacció final d’aquest segon pla al llarg del curs 2013-2014. No és casual que l’aprovació d’aquest segon Pla Estratègic s’hagi realitzat a la sessió de la constitució del nou Consell Directiu Diocesà de Càritas celebrat el dia 11 de juliol de l’any 2014, festa de Sant Benet, amb la presidència del Bisbe, D. Xavier Salinas, i on hi foren presents els membres sortints dels arxiprestats i els nous membres representants dels onze arxiprestats i dels voluntaris dels diferents projectes diocesans de Càritas. Una aportació novedosa d’aquest segon pla és l’annex “Banc d’idees” que trobareu al final del Pla Estratègic 2014-2018, com a una eina pràctica i concreta que pot possibilitar la realització d’actuacions a les quatre línies estratègiques del nou pla. A Càritas som conscients que sense l’aposta decidida i el compromís ferm dels agents voluntaris i contractats que conformam la gran família de Càritas aquest pla podria resultar paper mullat, però confiam que, amb l’aportació compromesa de tots, aquest segon Pla Estratègic resulti l’eina adequada als nous temps que vivim i a la identitat pròpia de la nostra institució eclesial.


II Pla Estratègic de Càritas Mallorca 2014/2018 Després de cinc anys d’experiència del primer Pla Estratègic, Càritas Mallorca es disposa a estrenar el nou pla, treballat amb la participació de més de 350 agents de Càritas, entre voluntaris, preveres responsables de parròquies, professionals contractats, religiosos i religioses, que des del Procés Assembleari 2012-2013 han marcat les pautes d’aquest segon pla. Així doncs, amb la mirada posada al futur i tocant de peus en terra en el present, Càritas no oblida el ric recorregut dels anys passats. Ara el repte és de bell nou posar la mà a l’arada i disposar-nos a llaurar endins, comptant amb la participació de tots els agents implicats en l’acció social de Càritas i sabent-nos acompanyats per l’Esperit de Jesús.

1IDENTITAT

DE CÀRITAS MALLORCA

Missió Càritas Diocesana de Mallorca té com a finalitat promoure, orientar i coordinar l’acció de la caritat i la justícia social de l’Església de Mallorca, tenint una especial dedicació a l’atenció de les persones més vulnerables, empobrides i excloses. Aquest servei neix de la fidelitat a l’Evangeli de Jesús i vol respondre als reptes que planteja la nostra societat. Per tot això treballam de forma organitzada, mitjançant programes i projectes específics, amb la participació de professionals contractats i de voluntaris. L’acció de Càritas comprèn la reflexió, l’anàlisi, la formació i la sensibilització, entre altres activitats, en vistes a una transformació de la societat. El seu estil afavoreix la proximitat i l’acompanyament personal i estén el radi d’acció al treball en xarxa amb altres entitats socials. Càritas, des de la seva pròpia dimensió eclesial i conscient del mandat apostòlic de la comunicació de béns materials i relacionals entre totes les persones, vehicula una dimensió de servei de l’Església de Mallorca, comprometent a la mateixa Església en el compliment dels deures d’universalització de la justícia. Així doncs, l’acció social de Càritas serà memòria permanent de la caritat en el quefer pastoral dels arxiprestats i parròquies i d’altres moviments eclesials.

PG 4

PG 5


1IDENTITAT

DE CÀRITAS MALLORCA

1IDENTITAT

DE CÀRITAS MALLORCA

Visió

Valors

Càritas, que té una àmplia presència i compromís en el territori i un model d’intervenció propi, basat en l’acompanyament a la persona i el treball en les parròquies i arxiprestats, vol enfortir la seva intervenció social des de l’anàlisi de la realitat i la fidelitat als valors evangèlics, descobrint quines són les persones més desvalgudes i denunciant les causes d’aquesta situació de vulnerabilitat i exclusió social. Des d’aquí impulsa accions significatives i innovadores per promoure un canvi social amb la potenciació i millora de la coordinació a nivell eclesial i amb altres entitats i xarxes.

Càritas Mallorca assumeix i treballa en primer lloc els valors orientats a la persona i que suposen el reconeixement de la dignitat i la defensa dels seus drets, així com l’estil humanitzador en el procés d’acollida, trobada i acompanyament. En segon lloc Càritas Mallorca assumeix i treballa un conjunt de valors orientats a la pròpia entitat, com són: la participació i complementarietat dels diferents agents que afavoreix la coordinació i el treball en xarxa; la recerca de qualitat en l’acció des del compromís i la professionalitat; la capacitat de resposta davant noves necessitats; la sostenibilitat a partir de l’increment dels recursos propis i l’austeritat en la seva gestió; i la voluntat d’aprenentatge i canvi per incidir en la realitat social des dels valors evangèlics. En tercer lloc Càritas Mallorca assumeix i treballa un conjunt de valors orientats a la societat, com són la capacitat d’anàlisi i denúncia de la realitat promovent estratègies i actuacions per a una transformació social; la corresponsabilitat social des del treball en xarxa i en el territori; i la transparència en la gestió així com la comunicació com a vehicle de sensibilització. Finalment, Càritas Mallorca, i com a fonament de tots els valors especificats, assumeix i treballa els valors de la caritat i la solidaritat que ens condueixen al treball per la justícia.

PG 6

PG 7


2 ANÀLISI DE L’ENTORN

El primer entorn de referència de Càritas Mallorca és el de la pròpia Església. La pertinença a l’Església suposa una oportunitat pel que significa poder-se projectar des dels valors d’una institució de llarg recorregut històric i d’àmplia implantació en el territori. L’aposta de reestructuració diocesana impulsada pel bisbe i el nou equip episcopal, i l’empenta de compromís amb els darrers que ens assenyala el Papa Francesc són raons per a l’esperança. Així és com les comunitats cristianes, volen reforçar la dimensió caritativa i social com eina evangelitzadora juntament amb la paraula i els sagraments, recolzats en la confiança mostrada pels responsables de la nostra Església diocesana en les persones i l’acció social de Càritas. Som conscients de l’esforç que s’està fent per enfortir els llaços entre Càritas i les comunitats cristianes, dinamitzant els seus grups de voluntaris per a potenciar l’exercici de la caritat en el mateix territori i recreant les Càritas parroquials com espais de participació i comunió eclesial. I també s’està afavorint amb una formació inicial la incorporació d’un nou perfil de voluntaris que, atrets pel compromís parroquial o per la solidaritat i l’altruisme, s’ofereixen a la nostra entitat per accions i projectes valuosos a favor de les persones més vulnerables. En segon lloc, analitzant l’entorn, ens fixam en les persones destinatàries de la nostra acció social i, al respecte, constatam una cronificació de la vulnerabilitat i pobresa, amb una considerable pèrdua de drets socials i debilitament de l’Estat del Benestar. Veim amb preocupació com s’està produint una fractura social cada vegada més palpable dins la ciutadania, abocant als més desvalguts a situacions de vertadera pobresa i creant cada vegada més distanciament entre classes socials. A l’analitzar l’entorn ens fixam en els altres agents presents a l’escenari de l’acció social de Mallorca i, singularment, en els serveis socials públics. Convé assenyalar que les polítiques socials desenvolupades degut

PG 8

2 ANÀLISI DE L’ENTORN

a la crisi han suposat una pèrdua de drets que ha fet que les condicions per accedir a ajudes públiques siguin cada vegada més restrictives. També els canvis legislatius en matèria social que es van fent poden condicionar el futur dels serveis socials. Per això, el treball en xarxa i el treball comunitari seguiran sent eines a enfortir. I també el Tercer Sector Social és una realitat a les nostres illes que, com estructura de tercer nivell, treballa la cohesió de les entitats i xarxes per tal de posicionar-se com interlocutor vàlid davant les administracions i la societat pel que fa a la defensa dels drets dels col·lectius en major grau de vulnerabilitat, pobresa i exclusió. En relació amb l’administració pública constatam que aquests anys hi ha hagut una disminució de subvencions tant per l’aposta de Càritas Mallorca d’augmentar els propis recursos com també per la precarietat econòmica de les mateixes administracions degut a la crisi. En aquesta línia seguirem treballant, alhora que ens implicarem amb una denúncia pública quan les circumstàncies reclamin la nostra veu. Finalment, s’ha de fer referència a la situació social enfront de la perllongada crisi econòmica que sofreix la nostra societat i les conseqüències col·laterals. La crisi ha provocat una cronificació de situacions de vulnerabilitat i pobresa que han mobilitzat un conjunt de recursos de cara a donar respostes adequades, reforçant el treball individual i familiar, grupal i comunitari. El fenomen de la crisi ha significat també una oportunitat per tal que la societat en general i els mitjans de comunicació, les persones particulars i les institucions públiques i entitats privades prenguin consciència de la necessitat d’expressar solidàriament la lluita contra la crisi: l’augment de donatius, els nous socis i col·laboradors voluntaris, la sensibilització mediàtica en són un bon exponent. La situació de crisi ens ha d’enfortir en seguir lluitant per a la transformació d’un model social i econòmic que genera vulnerabilitat, pobresa i exclusió.

PG 9


3 ANÀLISI INTERN

Consideram que el nostre patrimoni més valuós és el nostre propi estil de feina, el nostre saber fer en termes d’acollida personal, escolta activa, acompanyament humà, seguiment de processos, proximitat i rapidesa de resposta. Això constitueix el que anomenam “cultura de la institució”. Valoram la capacitat de la nostra entitat en adaptar-se als nous temps amb un organigrama més d’acord amb la realitat actual, per això s’ha treballat un procés assembleari que el moment present i els seus desafiaments ens urgeixen per tal d’elaborar un nou pla d’actuació, amb voluntat de presència en el territori (parròquies i arxiprestats), a la recerca de noves accions significatives i comptant amb el màxim nombre d’agents de Càritas. La decisió de deixar alguns serveis de responsabilitat pública ha significat una disminució del nombre de professionals contractats així com també s’ha produït una consolidació dels equips de feina, intensificant-se la formació i la implicació de la majoria en el quefer comú. En relació amb el nou voluntariat constatam que un nombre considerable de persones amb un nou perfil professional i inquietud social o eclesial s’han acostat a Càritas i han seguit una formació inicial que els permet la integració als diferents equips. També la constitució d’un equip per a l’animació i acompanyament del voluntariat ha possibilitat la consolidació d’un treball més acurat i més pròxim a totes les persones voluntàries. Aquest darrer temps, la situació perllongada de crisi ha suposat una nova manera de fer feina dins Càritas on els professionals contractats i els mateixos voluntaris han experimentat, com en un imaginari pròxim, haver de travessar una garriga de muntanya on, malgrat la dificultat de destriar el camí i amb el cansament de cada dia, es va avançant amb l’esperança de no perdre el cim de referència que no és altre que el servei als més pobres. És per això que aquest anàlisi intern ens segueix animant a un treball de responsabilitat màxima que requereix decisió i coratge davant el repte que la realitat ens demanda.

PG 10

4 LÍNIES

ESTRATÈGIQUES

Aquestes 4 línies estratègiques que es proposen a n’aquest pla responen a tot el treball dut a terme al llarg del Procés Assembleari i a la reflexió i priorització d’actuacions per part dels agents participants als debats que per grups s’han realitzat en els diferents territoris.


4LÍNIES

4LÍNIES

Línia 1

Línia 2

CENTRALITAT DE LA PERSONA DES DEL MODEL D’ACCIÓ SOCIAL

ACCIONS SIGNIFICATIVES I TREBALL EN XARXA

Construir Càritas Mallorca com espai de proximitat i acollida, trobada i acompanyament, i veu de denúncia a favor de les persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social.

Impulsar el treball significatiu i innovador, afavorint la coordinació i el treball en xarxa per a un canvi real de les condicions de vida de les persones més vulnerables.

ESTRATÈGIQUES

Les metes que aquesta línia vol aconseguir es refereixen en primer lloc a l’acció d’una Càritas que tengui capacitat de descobrir quines són les persones més desvalgudes per tal d’aproximar-se a la seva realitat i denunciar-la. Per altra part Càritas, des de la convicció de la centralitat de la persona, cercarà fer de la de la sol·licitud d’ajuda una trobada d’acollida a la persona per tal de poder iniciar un procés d’acompanyament. D’aquestes metes se’n deriven les següents actuacions:

Les metes que aquesta línia vol aconseguir es refereixen a la voluntat d’impulsar accions significatives i innovadores que promoguin un canvi social tant pel que afecta a les persones com a les mateixes estructures de la societat, així com potenciar i millorar el treball de coordinació de Càritas Mallorca a nivell intraeclesial i amb altres entitats i xarxes.

D’aquestes metes se’n deriven les següents actuacions:

. .

. .

.

.

Denunciar polítiques socials que no afavoreixen els més pobres i ajuden a mantenir i incrementar la perversitat del sistema econòmic. Prendre temps suficient per escoltar i aprendre de la persona que demana ser escoltada des d’un pla d’igualtat, acompanyant-la en el seu procés des de les seves pròpies capacitats i potencialitats. Cercar mediacions d’organització entre voluntaris i professionals contractats per tal que les persones més vulnerables puguin ser ben ateses.

PG 12

ESTRATÈGIQUES

Valorar, afavorir i incrementar en el territori la coordinació de treball amb altres entitats i serveis socials per tal que la tasca pugui ser multiplicadora. Establir aliances duradores amb les anomenades “empreses amb cor” per tal de contribuir a la transformació social i a la millora dels col· lectius més desfavorits. Promoure el desenvolupament d’accions significatives davant situacions noves que ens interpel·len per la construcció del Regne, com l’economia social, la banca ètica, els projectes innovadors i altres.

PG 13


4LÍNIES

4LÍNIES

Línia 3

Línia 4

ANÀLISI DE LA REALITAT I PROPOSTES D’ACTUACIÓ

IDENTITAT I ORGANITZACIÓ DE CÀRITAS

ESTRATÈGIQUES

Des dels valors evangèlics avançar en l’anàlisi, la reflexió i les propostes sobre la realitat social i la societat en general, l’Església i la nostra pròpia entitat, promovent estratègies i actuacions per a una transformació social. Les metes que aquesta línia vol aconseguir es refereixen a la coherència en el compromís amb el treball per la justícia de Càritas que es basa en la mateixa realitat social i eclesial, així com en els valors evangèlics Per això s’hauran d’exercitar, amb voluntat d’aprenentatge i renovació, les tasques de reflexió, de sensibilització i d’actuació. D’aquestes metes se’n deriven les següents actuacions:

Enfortir la identitat i l’organització de Càritas, mitjançant la renovació contínua, el compromís actiu i la millor contribució de totes les persones que la fan possible dia a dia. Les metes que aquesta línia vol aconseguir es refereixen a la presa de consciència de la pertinença de Càritas a l’essencialitat de la comunitat cristiana que, amb el seus voluntaris, vol ser part activa de la vida comunitària. La participació, per tant, de tots els seus agents, feta de reflexió, debat i compromís és essencial per una vertadera organització de la caritat.

D’aquestes metes se’n deriven les següents actuacions:

.

Informar periòdicament a la comunitat parroquial de les accions del Grup d’Acció social o de Càritas diocesana en el territori i provocar la seva implicació. Organitzar Càritas de tal forma que doni resposta a les prioritats i necessitats elegides pels seus agents, donant continuïtat a un treball de Càritas diocesana amb les Càritas parroquials i els Grups d’Acció Social. Cercar moments per treballar les orientacions del Papa Francesc, de Càritas Espanyola o d’altres instàncies de pensament. Proporcionar formació que ajudi i possibiliti tenir una visió integradora de la tasca de Càritas.

. .

.

.

. .

Detectar, analitzar i donar resposta a les noves realitats d’injustícia i de pobresa del nostre entorn pròxim. Treballar al màxim la transparència en cada una de les accions que duim a terme: amb registre de nombre de participants, recursos emprats, objectius aconseguits, etc. Incrementar la incidència de les campanyes de sensibilització tant a l’interior de l’església com de cara a la societat, treballant els diferents grups o equips cada campanya de Càritas. Posar en marxa un observatori de la realitat del territori concret en quant a l’existència de serveis, mancances, dificultats de col·laboració, xarxa veïnal, nous moviments.

.

PG 14

ESTRATÈGIQUES

PG 15


Annex: BANC D’IDEES Com un complement del Pla Estratègic, presentam aquest annex en forma de llistat de 99 accions vàries, unes més pràctiques i altres més utòpiques, i que, dividit en set apartats, vol ajudar, en el marc de cada territori, a la praxi concreta de les diverses actuacions exposades en les 4 línies del Pla Estratègic. Aquest banc d’idees sorgeix del treball que els diferents grups d’agents de Càritas dugueren a terme en les jornades de formació sobre “El marc d’acció en els territoris” pel mes d’abril 2014.

I Treball en xarxa i /o col·laboració des del territori 1 Establir vincles amb els serveis públics i privats (escoles, centres de salut, AAVV, etc.) 2 Proposar calendaris de reunions per tal de caminar en l’acció conjunta (coordinació, formació, funcionament, coneixement mutu, ...) 3 Dur a terme, conjuntament amb altres entitats, projectes fruit d’un treball coordinat (UTE) 4 Promoure iniciatives que no hagin de dependre de l’administració 5 Elaborar guies de recursos i necessitats 6 Posar en marxa observatoris de la realitat 7 Fer mapes del territori en relació a recursos i serveis 8 Donar a conèixer la tasca de Càritas a nivell de territori, fer-nos presents a les festes, fires, i altres activitats promogudes per les entitats del barri/poble 9 Potenciar la col·laboració del petit comerç del barri/poble amb els GAS (pràctiques de cursos, tallers, ajudes, etc.) 10 Dur a terme dies de portes obertes als projectes locals 11 Implicar-nos en projectes sorgits de la ciutadania com plataformes d’afectats (hipoteques, preferents, majors de 45 anys aturats, etc.) 12 Participar en actes reivindicatius (“mareas”, “batucades”, manifestacions, ...) 13 Penjar bústies per recollir necessitats i/o preocupacions dels ciutadans i canalitzar les propostes o informacions sorgides 14 Contrastar les nostres dades amb les d’altres entitats del mateix territori 15 Participar més ens els plens municipals i majors relacions amb responsables polítics. II Organització dels GAS i relació amb les comunitats parroquials 16 Unificar la recollida d’informació i registre a tots els territoris 17 En el treball dels grups, exercir més la delegació de tasques i l’assumpció de responsabilitats 18 Participació del voluntariat en els consells parroquials i altres instàncies parroquials o diocesanes 19 Dur a terme reunions mensuals dels GAS i trimestrals a nivell arxiprestal 20 Que tots els GAS tinguin un registre del que se fa i utilitzin un sistema comú 21 Agilitzar els temps d’espera entre demandes i respostes 22 Crear grups oberts de reflexió i formació sobre la realitat social, escrits del Papa, documents de Càritas, ... 23 Informar sobre el que vol dir ser voluntari a Càritas 24 Crear grups d’escolta a nivell parroquial 25 Donar més informació a la comunitats parroquials (butlletins, homilies, tauló d’anuncis, pàgina web parroquial, ...) 26 Oferir espais oberts d’intercanvi i experiències 27 Promoure debats sobre la realitat social 28 Realitzar assemblees diocesanes i arxiprestals 29 Habilitar a cada parròquia “un racó de Càritas”, de solidaritat, fent-lo dinàmic i atractiu 30 Crear vincles amb altres grups parroquials 31 Presentar la memòria de Càritas a cada parròquia 32 Promoure agendes mensuals d’activitats de les Càritas parroquials 33 Posada en marxa de projectes interparroquials i/o arxiprestals (CDA, ...). PG 17


III Relació amb els participants i la posada en funcionament de projectes 34 Elaborar plans de treball que impliquin tècnics, voluntaris i participants 35 Tenir en compte l’opinió dels participants a l’hora de posar en marxa nous projectes (cursos, tallers, etc.) 36 Trobades lúdiques i d’intercanvi amb els participants 37 Potenciar que els participants prenguin part en accions de sensibilització 38 Posada en funcionament de “Bancs del temps” 39 Iniciar projectes grupals d’orientació laboral a les barriades 40 Créixer en lligams i vincles a través de les visites a domicili 41 Fer-se topadís al carrer i promoure relacions de veïnatge 42 Oferir els nostres espais a la dinamització grupal dels propis participants (creació d’associacions, reunions i trobades,...) 43 Fomentar la interrelació de nins de diferents cultures 44 Proposar accions formatives que ajudin a apoderar els participants. IV Respecte de la sensibilització i la denúncia 45 Publicar les dades dels distints projectes realitzats 46 Passar informació a la premsa local, escoles, llocs públics, ... 47 Donar més publicitat de les campanyes a escoles, parròquies, esplais, grups de joves, majors, ... 48 Crear un equip de sensibilització mixt entre voluntaris, tècnics contractats i participants 49 Promoure accions de “marketing”, sensibilització i publicitat pels projectes que es van realitzant 50 Dinamitzar la pàgina web i el facebook 51 Difondre i denunciar als mitjans de comunicació les realitats de dificultat i injustícia observades 52 Reflectir a la Memòria general de Càritas el treball arxiprestal 53 Oferir un servei de préstec del material 54 Dinamitzar la participació a les xarxes socials, canalitzant informacions dels grups, projectes, etc. 55 Respondre a les crítiques a través d’articles d’opinió, escrits, ... 56 Acompanyar més les accions de denúncia que es fan des de Càritas Española. V Economia social 57 Donar a conèixer la banca ètica 58 Prioritzar la banca ètica en les nostres transaccions econòmiques 59 Potenciar les eines de banca ètica i/o caixes socials més properes 60 Donar a conèixer les empreses i entitats que col·laboren amb la banca ètica 61 Potenciar el comerç just 62 Informar i assessorar sobre les empreses d’economia social 63 Formar-nos sobre auto ocupació i emprendreduria 64 Demanar i sensibilitzar als proveïdors i altres entitats amb les que feim feina 65 Informar als voluntaris sobre les empreses socialment responsables 66 Promoure l’economia social PG 18

67 Donar a conèixer els bancs que tenen comportaments ètics 68 Fomentar la creació d’empreses d’inserció 69 Renunciar a subvencions públiques i privades si no hi ha canvis de polítiques socials i econòmiques. VI Empreses amb cor 70 Definir què significa una empresa amb cor i donar-ho a conèixer al voluntariat 71 Fer-ne un registre i donar a conèixer les empreses amb cor 72 Crear un equip per dinamitzar la relació amb aquestes empreses col·laboradores 73 Fer un distintiu 74 Fidelitzar les empreses que ja col·laboren 75 Promoure una espècie d’apadrinament d’empreses cap a participants 76 Convidar als responsables o implicats de les empreses amb cor a participar de les assemblees, reunions,... per tal de que ens puguin conèixer des de dintre 77 Informar i assessorar a les empreses de quins són els avantatges que tenen per contractar les persones en risc 78 Ampliar les “empreses amb cor” amb “professionals amb cor” (dentistes, òptics, perruquers,...) 79 Implicació del voluntariat en el seguiment en el lloc de feina de participants contractats a empreses en cor 80 Oferir més informació i fer peticions concretes a les empreses. VII Càritas en general 81 Promoure assemblees diocesanes i arxiprestals (anuals, bianuals, periòdiques, ...) 82 Realitzar jornades de bones pràctiques 83 Possibilitar el conèixer la realitat d’altres Càritas (de dins i fora de Mallorca) 84 Crear un grup de reflexió sobre temes de drets, injustícia, ... 85 Fer arribar a les Càritas parroquials materials de reflexió i sensibilització 86 Promoció del voluntariat a accions formatives a nivell més ample (Càritas Espanyola, Xarxes, Plataformes, ...) 87 Elaborar/cercar un petit manual/dossier de texts per a la reflexió i la pregària, que estiguin a l’abast de tothom. 88 Crear espais d’anàlisi intern per valorar problemàtiques, demandes, situacions de risc,... 89 Programar circuits de visites a projectes durant l’any 90 Organitzar formacions conjuntes entre voluntaris i persones contractades 91 Potenciar la cooperació internacional 92 Promoure i donar suport a la creació de cooperatives amb participants 93 Donar a conèixer i presentar els estudis tècnics tipus FOESSA 94 Plantejar estratègies per incorporar millor els voluntaris lligats a projectes i no a parròquies 95 Acompanyar el voluntariat perquè es puguin dur a terme més projectes 96 Passar qüestionaris o fer enquestes als participants i voluntaris sobre l’entitat 97 Revisar els projectes que tenim per veure si responen a la societat 98 Conèixer les polítiques socials, formar-nos i informar-nos 99 Crear comissions de seguiment del PE per cada una de les línees estratègiques.

Palma, 11 de juliol 2014


atègic ritas orca 2018

Profile for Sr. N

II Pla Estratègic de Càritas Mallorca (2014 - 2018)  

II Pla Estratègic de Càritas Mallorca (2014 - 2018)