Page 1

Unitat 3: Què podem fer? (moral sofística 2) Sobre la justícia.


L´origen de les lleis i de la societat • Les problemàtiques polítiques es plantejaren a partir del conflicte teòric entre physis (lleis naturals) i nomos (lleis humanes). • El nomos era el conjunt de lleis creades pels homes, un producte artificial, un fet cultural. • Contra el nomos apareix physis, una mena d'estat anterior a tota organització social on no existia cap llei que no fos natural i on els éssers humans es deixaven portar sense inhibir-se pels seus desitjos i impulsos naturals. Des d'aquest estat purament imaginari, els sofistes qüestionaven la validesa d'algunes de les normes humanes. • Al llarg dels diàlegs platònics podem anar descobrim formes de pensar que ens recorden els principis bàsics sobre els que s'han fonamentat les principals ideologies que han dominat en l'àmbit polític l'anterior segle.


L´origen de les lleis i de la societat Lectura del text del Gòrgies on apareix l'argument de Calicles: https://sites.google.com/site/cavernicoles/sofistes • Calicles assenyala una situació anòmala: que els forts siguin governats pels dèbils. • La situació és anòmala perquè és una acte contra-natura, és a dir, que va contra les lleis de la naturalesa (physis). • A la naturalesa és normal que governin els forts: a) els animals més forts sotmeten els dèbils / b) en els regnes dels bàrbars és comú que el fort sotmeti el dèbil. • No només això, sinó que a més en aquests estats on la igualtat civil (nomos) s'imposa a la desigualtat natural: s'educa els forts perquè renunciïn a expressar la seva naturalesa, a la seva llibertat i acceptin de bona gana les lleis que només afavoreixen els dèbils. • Per tant, s'imposa el deure de revoltar-se contra la situació anòmala i restituir l'estat legítim, on domina el dret natural: que els forts governin els dèbils.


Esquema argumental • Llei (nomos) • Domini de la igualtat (que tothom tingui el mateix) • S'educa la gent perquè accepti aquesta situació (des de petits se'ls ensinistra com als cadells de lleó perquè renunciïn a la seva veritable naturalesa: han nascut per dominar)

Naturalesa (physis)

• Domini de la desigualtat (que els forts posseeixin més que els dèbils) • Argument empíric: 1. Això passa en la naturalesa 2. Això passa en la resta de societats •• Solució: Solució: •• Queda Quedajustificada justificadaqualsevol qualsevolacció acció contra contrauna unasituació situacióinjusta injustaque quecal cal canviar. canviar. •• Es Esreclama reclamal'aparició l'apariciód'un d'unlíder líderque que retorni retornilalasocietat societatalalseu seuordre ordrenatural. natural.


L´origen de les lleis i de la societat Lectura del text on apareix l'argument d´Antifont: https://sites.google.com/site/cavernicoles/sofistes • Defineix justícia com a respecte de les lleis. • Hi ha dos tipus de justícia: la justícia provinent del respecte de les lleis humanes i la justícia provinent del respecte de les lleis naturals. • Les lleis humanes són fàcils de vulnerar: si no hi ha testimonis no hi ha càstig, per tant no hi ha una obligació absoluta de complir-les. • Les obligacions civils són resultat d'un pacte i per tant són adquirides. • No hi ha possibilitat d'enganyar el tribunal de la naturalesa: no hi ha ningú que hagi vulnerat una llei natural que no hagi rebut la seva corresponent sanció. • Les obligacions naturals no són producte de cap convenció humana i per tant són innates. • Per tant, la justícia natural (physis) és superior a la justícia humana (nomos).


Esquema argumental • Llei (nomos) • Justícia és respectar les lleis de la ciutat. • Les lleis són producte d´un pacte, d´un acord. • Tribunals civils: si no hi ha testimonis, no hi ha càstig per a les accions injustes. • Per tant, una acció serà dolenta si em castiguen i no ho serà si no em castiguen. (veure mite de l´anell de Giges)

Naturalesa (physis)

• Justícia és respectar les lleis de la naturalesa. • Les lleis les imposa la naturalesa. • Tribunal de la naturalesa: és impossible enganyar la naturalesa, sempre hi ha càstig per a aquell que no compleix amb les lleis de la natura. •• •• ••

Conclusions: Conclusions: Actuem Actuembé béper pertemor temoralalcàstig. càstig. La Lanaturalesa naturalesaés ésmés méseficaç eficaçque queels elstribunals tribunals humans. humans.


L´origen de les lleis i de la societat Lectura del text on apareix l´argument de Glaucó: https://sites.google.com/site/cavernicoles/sofistes • Glaucó, germà de Plató, planteja el tema de com s'origina la justícia (nomos). • De forma espontània, natural (physis), el bé s'entén com allò que produeix plaer i el mal com allò que produeix dolor. • El bé més gran (el més gran plaer) en estat de naturalesa s'aconsegueix quan provoques dolor a un altre i no sofreixes cap càstig, mentre que el mal més gran (el dolor més gran) el sofreix la persona que és víctima indefensa de la crueltat de l'altre. • És per això que afirma que “cometre injustícia és per naturalesa un bé i patir-la un mal”. • Els homes, la majoria dels quals eren més víctimes que beneficiaris de les injustícies, decidiren que millor seria la instauració d'un estat on s'havien de respectar les lleis que protegien els individus de les agressions i alhora castigaven els agressors. • La justícia des d'aleshores s'entén com el respecte a les lleis producte de l'acord entre els homes.


Esquema argumental • Llei (nomos)

Naturalesa (physis)

• Justícia és respectar les lleis de la ciutat. • Les lleis són producte d´un pacte, d´un acord. • El dolor causat a les víctimes és més fort que el plaer que gaudeixen els agressors quan fan mal. • Aquesta consideració va ser la que més va pesar en les reflexions que desembocaren en l´elaboració de les lleis. • La justícia no s´ha d´entendre com un bé si no més aviat com un entrebanc a la comissió d´un mal.

• Bo es fer allò que produeix plaer. • Si provocant dolor als altres aconseguim plaer i a més per aquest motiu no ens castiguen, aleshores aquest acte és un bé. • Reprimint aquest bé mitjançant les lleis i els càstigs aconseguim la justícia. •• Conclusions: Conclusions: •• La Lajustícia justíciaés éselelproducte productede delalaimpotència impotència de delalamajoria majoria(dèbil) (dèbil)per percometre cometreinjustícies, injustícies, jajaque quees escreu creumés mésexposada exposadaaaser servíctima víctima (dels (delsforts) forts)que queno nopas pascausant causantd'elles. d'elles.


L´origen de les lleis i de la societat Lectura del text on apareix l'argument de Trasímac: https://sites.google.com/site/cavernicoles/sofistes

• La qüestió fonamental que plantegen els textos de Trasímac és si val la pena ser just (nomos).

1r text: • La justícia és respectar les lleis de la ciutat. • Aquestes lleis expressen allò que convé a qui governa i qui governa, a diferència del que defensa Calicles, és el fort (governant = fort). • Aquesta afirmació és un principi que és aplicable a tota mena de sistemes de govern: des de democràcies a tiranies i que es manifesta a tot arreu on hi ha grups humans. 2n text: • Just és aquell que respecta les lleis: compleix les seves promeses, paga impostos, és responsable i imparcial. • Tanmateix, si comparem els guanys entre el que fa el just i el que fa l'injust, aquest últim surt beneficiat.


L´origen de les lleis i de la societat Lectura del text on apareix l'argument de Trasímac: https://sites.google.com/site/cavernicoles/sofistes

3r text: • A qui convé respectar la justícia? • En una situació d'injustícia perfecta és feliç plenament qui la practica i desgraciat qui la pateix. • Aquesta situació pot donar lloc a una tirania on els injustos seran a partir d'ara qui definiran el que és just (els forts): el respecte a les lleis que a ells interessa que els altres respectin (els dèbils). • A partir d'ara, pertoca als dèbils actuar com els forts van actuar en la situació anterior: actuar injustament per arribar a una situació d'injustícia perfecta que pugui donar lloc a una futura situació en què els dèbils d'ara esdevinguin els forts de demà. • Per tant: convé als forts respectar les lleis, perquè és això el que els interessa, però als dèbils els és més convenient la injustícia, és a dir: no respectar les lleis que defensen als forts.


Esquema argumental • Llei (nomos)

Naturalesa (physis)

• Les lleis defensen els interessos dels poderosos. • No resulta avantatjós si no ets dels poderosos respectar la llei. • La injustícia actual pot ser la justícia del futur: el dèbil d´avui pot esdevenir el poderós de demà.

• Bo es fer allò que produeix plaer. • Rebutgem el dolor (patir injustícies) i busquem el plaer (practicar injustícies) • Si aconseguim el poder, la injustícia es pot convertir en justícia (els nostres interessos poden ser defensats en forma de lleis). •• •• ••

Conclusions: Conclusions: Justícia Justíciaooinjustícia injustíciasón sóntermes termesrelatius. relatius. No Noés ésperquè perquèestimem estimemlalajustícia justíciaque que reclamem reclamemdels delsaltres altresque quesiguin siguinjustos, justos,sinó sinó per perpor poraaser servíctimes víctimesde delalainjustícia. injustícia.


SOBRE LA JUSTÍCIA

Comenteu la vinyeta de El Roto a partir de les idees dels representants de la sofística que hem analitzat.


SOBRE LA JUSTÍCIA La natura diu que és just que els forts posseeixin més que els dèbils i injust que tothom tingui el mateix.

Demanem justícia no perquè l'estimem sinó perquè no volem ser víctimesde la injustícia. És just respectar les lleis que dicten els governs.

La justícia s'aconsegueix reprimint el bé natural: aconseguir plaer provocant dolor als altres. No podem enganyar el tribunal de la natura.

No fa cap bé la justícia al dèbil. La justícia és creada per la impotència dels dèbils per cometre injustícies.

Sobre la justícia.  

Diferents plantejaments de pensadors de la sofísitca griega de la justícia.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you