Issuu on Google+

Teoria de la reminiscència


Psicologia o teoria de l´ànima 

 Plató va recórrer a un  mite per explicar l ´existència d´una  realitat espiritual, l ´ànima, en un món que  no li correspon, el món  material. Aquest mite  és el mite del carro  alat, que apareix en el  Fedro, un dels diàlegs  de Plató.


Psicologia o teoria de l´ànima 

 En aquest mite s´explica que el lloc natural  de l´ànima és el món de les idees. L´ànima és  comparada a un carro tirat per dos cavalls i  conduït per un auriga que viatja pel món  espiritual. D’entre les ànimes n´hi ha de dos tipus: les  divines que són comparades amb carros tirats  per dos cavalls de caràcters semblants, dòcils  i fàcils de dominar, i les humanes, on els dos  cavalls són de caràcters oposats: hi ha un d ´obedient i un altre de rebel a les ordres del  conductor. 


Psicologia o teoria de l´ànima 

 L´auriga no pot dominar el seu carro que es  precipita al fons del món material arrossegat  per la força del cavall rebel, que representa la  tendència passional de l´ànima humana que  venç l´altra tendència, l´espiritual o racional. Una vegada en el món material, l´ànima ocupa  un cos material que li servirà de presó i  oblidarà la seva existència anterior. Només la  dedicació al coneixement podrà guarir­la de la  seva amnèsia.    Feu el comentari del text 10, pàgines 48 – 49  del llibre


Psicologia o teoria de l´ànima 

La creença en la reencarnació s´estengué  simultàniament al llarg del segle VI a. de C. per  Grècia i l´Índia (hinduisme, budisme). El seu origen pot trobar­se en les pràctiques  del xamanisme siberià. El xaman és l´individu que mitjançant certs  rituals és capaç de separar la seva ment del  seu cos i fer que la seva ment viatgi al món  dels esperits. En aquestes excursions psíquiques s´entén  que l´ànima adquireix una saviesa  suprasensorial.


Psicologia o teoria de l´ànima La reencarnació sorgeix de la conjunció d ´aquestes dues idees: 1. La capacitat de dissociar la ment del cos 2. La capacitat de viatjar entre els dos móns, el  material i el espiritual i acabar ingressant en  el cos d´una realitat viva material.  Cal notar que, en un principi, la reencarnació  no era entesa com un càstig per culpes  comeses en vides anteriors, sinó un privilegi o  senyal de força. 


Psicologia o teoria de l´ànima 

La doctrina puritana de l ´orfisme contribuí al canvi  d´apreciació: La reencarnació no era  vista com un benefici, sinó  com una càrrega, segons  la qual l´ànima resta  captiva en una presó  material, que és el cos. Aquesta visió negativa de  la reencarnació seria la  que fou acceptada pels  pitagòrics i Plató. 


Teoria de la reminiscència 

La teoria de la reminiscència (Conèixer és recordar)  apareix en el Fedó com una prova més de la  immortalitat de l´ànima. Però, a més, intenta respondre a la pregunta de com és  possible en un món material tenir constància de l ´existència de realitats que no són materials i que no  poden adquirir­se a través dels sentits. Segons els sofistes tots els nostres coneixements són  adquirits, no hi ha altra manera de conèixer si no és  mitjançant l´experiència. Contra l´epistemologia empirista dels sofistes, Plató  afirma, a través de Sòcrates, que existeixen  coneixements que no poden ser explicats recorrent al  coneixement sensible.


Teoria de la reminiscència 

En un diàleg anterior, el Menó, Plató demostrà  que els coneixements matemàtics no són  producte de l´experiència. Aplicant la metodologia socràtica, n´extreu un  coneixement inconscient del seu interlocutor, en  aquest cas un esclau al qual prèviament se l ´havia seleccionat per la seva presumpta  ignorància en qüestions matemàtiques Sòcrates, amb un interrogatori eficaç i astut,  descobreix finalment el  coneixement matemàtic d ´aquell individu que havia confessat el seu  desconeixement en aquesta matèria.  


Sòcrates- No és fàcil, però ho intentaré per tu. Fes venir del teu nombrós seguici un d´aquests servents, el que vulguis, per tal de fer-te amb ell una demostració. (...) Sòcrates- Digues, minyó, ¿saps que un espai quadrat és així? Esclau- Jo, sí. Sòcrates- ¿Un espai quadrat té, doncs, iguals totes aquestes línies i n´hi ha quatre? Esclau- Ben cert. Sòcrates- I aquestes altres, que passen pel mig, ¿no són també iguals entre elles? Esclau- Sí. Sòcrates- Així, doncs, fóra possible d´augmentar o disminuir aquesta figura? Esclau- Certament. Sòcrates- Si aquest costat tingués dos peus de llargada i aquest altre dos mes, ¿quants peus tindria tot plegat? Fixa-t´hi: si un costat tingués dos peus i l´altre només un, ¿veritat que l´espai seria d´una vegada dos peus? Esclau- Sí. Sòcrates- Ara, si també l´altre té dos peus, ¿no en resultarà un espai de dues vegades dos? Esclau- En efecte. Sòcrates- ¿De dues vegades dos peus, per tant? Esclau- Sí. Sòcrates- ¿Quant fa dues vegades dos peus? Compta i digues-m´ho. Esclau- Quatre, Sòcrates. Sòcrates- ¿I no hi podria haver un altre espai doble d´aquest, però semblant i amb totes les línies iguals com aquest? Esclau- Sí (...) Sòcrates- Au, doncs, prova ara de dir-me quina llargada tindrà cada línia del nou espai. La d´aquest és de dos peus. ¿Quants peus tindrà la de l´espai doble? Esclau- Evidentment, Sòcrates, el doble. Menó- Ja veus, Menó, que no li ensenyo res i només li ho pregunto tot. Menó, 81e-86a


2 peus

2 peus

4 peus

2 peus

2 peus

4 peus


a

2a


Teoria de la reminiscència 

 1. 2. 3. 

Com hem pogut comprovar, Sòcrates a través de les  preguntes fa treure a l´esclau tot el saber que sobre la  qüestió matemàtica ell hi té. Amb les preguntes Sòcrates ajuda l´esclau a recuperar un  coneixement del qual ell no n´era conscient.  El que fa Sòcrates és ajudar­lo a recordar (reminiscència).  Ha despertar un saber que estava endormiscat en la seva  ànima. La pregunta és: ¿d´on prové aquest record? Si és d´aquesta vida, el coneixement és adquirit Però l´esclau afirma que mai no l´ha après en aquesta vida. Aleshores, només queda una explicació: l´ha après en una  altra vida.  Per tant, això prova la preexistència de l´ànima, la seva  immortalitat.


sofistes 

Per als sofistes  conèixer significa  saber que ignoràvem  el que no sabíem.

1.

2. 

Plató 

Per a Plató conèixer  és descobrir que  ignoràvem el que ja  sabíem.

Per a Plató l´epistemologia sofística condueix a  una aporia (un problema lògic insuperable): Si tens un absolut desconeixement d´allò que  ignores, aleshores no podràs reconèixer­lo en el cas  de trobar­te'l. Si ja el coneixes, aleshores és inútil buscar­lo perquè  ja és conegut. Per tant, el coneixement necessàriament ha de ser  reminiscència, és a dir, reconèixer el que ja se  sabia sense saber­ho.


Teoria de la reminiscència 

En el Fedó la teoria  de la reminiscència  es planteja a partir  de l´anàlisi de la  idea d´igualtat (la  igualtat en si).

Quan observem la  realitat sovint  establim relacions  entre les coses  dient que unes  coses són iguals a d ´altres i d´altres que  són desiguals. 

Plató afirma que aquesta  relació no la podríem  establir si prèviament no  disposéssim del  coneixement previ de la  igualtat en si.


Teoria de la reminiscència 

Tot seguit es pregunta: on i com  hem pogut conèixer la igualtat en  si?

No ha pogut ser ni a través dels  sentits ni en aquest món material,  perquè el que els sentits ens  transmeten són coses que alhora  són iguals i desiguals (Heràclit) i  la igualtat en si només pot ser  igual a si mateixa (Parmènides).

La solució que dóna Plató és  que el coneixement de la  igualtat en si només pot  explicar­se afirmant que s´ha  pogut obtenir en una  existència anterior i en un  món diferent al món material.

Aquesta solució només podia  ser assumible si se  suposava que en la  naturalesa humana hi havia  una part capaç de  preexistir a la seva  existència actual: l´ànima.


La rehabilitació dels sentits 

En aquesta anàlisi captem una certa reconsideració del  paper dels sentits. Encara podem recordar la  desvalorització quasi absoluta de Plató del  coneixement sensible en paràgrafs anteriors del mateix  Fedó. En aquest últim text es reconeix la importància, tot i  que menor i mai equiparable a la del pensament pur, la  raó. L´experiència apareix com l´incentiu o l´ocasió perquè  es desperti en nosaltres el record de la idea (la d ´igualtat) que l´ànima havia contemplat en una vida  anterior.


Les idees com a prioris 

Aquest últim text també permet fer una interpretació  transcendentalista: Les idees actuen com a prioris, és a dir, són entitats que  no tenen un origen empíric però que condicionen i  estructuren el coneixement de les realitats sensibles. En el cas de la idea d´igualtat ens permet ordenar les  realitats materials a partir del seu grau de semblança o  diferència: aquestes realitats són més semblants que  aquelles, aquelles realitats són més desiguals que  aquestes.


La teoria de la reminiscència 

Conclusió:

Les idees se´ns manifesten en el món de les coses o  tenim una cert coneixement d´elles en aquest món  material de dues maneres: A través de les preguntes del mètode socràtic (Menó) A través dels sentits (Fedó)

1. 2.

No es pot dir que sigui un coneixement directe de les  idees, sinó un coneixement indirecte en forma de record.


Teoria de la reminiscència.