Page 1

La Guerra Civil (l´esclat) La Segona República i la Guerra Civil espanyola


L´organització del cop d´estat. • En el context de crisi política i social dels primers mesos de 1936 van iniciar-se els preparatius d´un cop d´Estat contra la República. • Els principals responsables foren un grup de generals i caps de l´exèrcit organitzats en la Unión Militar Española, una organització clandestina que agrupava els militars més reaccionaris de l´exèrcit espanyol. • Els més coneguts eren els generals Franco, Goded, Mola i Sanjurjo, el qual ja havia protagonitzat un intent colpista en 1932 i es trobava exiliat a Portugal.


Sanjurjo Mola

Franco

Goded


L´organització del cop d´estat. • Els colpistes comptaven amb l’ ajuda econòmica del financer mallorquí Joan March i de la Itàlia feixista i l ´Alemanya nazi, que havien mantingut contactes previs amb els conspiradors i els havien encoratjat a aixecar-se contra el govern. • Políticament, quasi totes les forces de la dreta i de l ´extrema dreta (en especial els carlins i els falangistes) es mostraven partidàries de donar suport al cop militar.


L´organització del cop d´estat. • La matinada del 13 de juliol, com a rèplica a l ´assassinat a mans d´escamots falangistes del tinent republicà José Castillo, va produir-se l´assassinat del dirigent de l´extrema dreta monàrquica José Calvo Sotelo. • La mort de Calvo Sotelo va accelerar els plans colpistes, que ja tenien un motiu que justigfiqués l ´aixecament, i el 17 de juliol de 1936 va succeir el que tothom es temia: una part important de l´exèrcit va sublevar-se contra la República.


L´organització del cop d´estat. •

A Melilla, el coronel Yagüe, cap de la Legió, va aixecar-se en armes contra la República i la insurrecció, coneguda a partir d´ara com l ´Alzamiento Nacional, es va estendre a la resta del protectorat marroquí. El 18 de juliol, el general Franco, un cop assegurat el triomf de la insurrecció a Canàries, va passar al Marroc per posar-se al capdavant de l´exèrcit d ´âfrica i dirigir-se cap a la península. Entre el 18 i el 19 de juliol, la majoria de les guarnicions militars de la resta d´Espanya van unirse al cop d´Estat, així com sectors civils de la Falange i els requetés carlins. http://www.youtube.com/watch?v=gnhglMzWXc&feature=relmfu


La reacció de la República • El govern de la República va trigar a reaccionar. • En dos dies la insurrecció ja s´havia fet forta a Pamplona, Sevilla, Castella-Lleó i part d´Aragó. • El dia 19, el govern republicà entregà armes a les milícies dels sindicats obrers per enfrontar-se a ls militars. • També una part de l´exèrcit i de les forces de seguretat (guàrdies d´assalt i guàrdia civil) van mantenir-se fidels al govern republicà, fent possible la derrota de la insurrecció a una part significativa de l´Estat.


La insurrecció a Catalunya • A Catalunya l´aixecament militar fou dirigit pel general Goded. • Els partits directament implicats en el cop tenien poca implantació a Catalunya. • El principal partit conservador, la Lliga Catalana, nova participar ni va donar suport explícit al complot, tot i que després del 19 de juliol molts dels seus dirigents van sortir de Catalunya per donar suport al bàndol colpista.


La insurrecció a Catalunya

• La insurrecció que va esclatar el dia 19 fracassà a Catalunya gràcies a l´acció de la població, amb partits i sindicats d´esquerres armats per la Generalitat, i per la intervenció de les forces d´ordre públic, que van mantenir-se fidels a la República.


Espanya dividida en dos.

• La rebel·lió va fracassar a aquells llocs on les forces obreres i d ´esquerres tenien més presència així com a les zones industrials: Madrid, Biscaia, Guipúscoa, Astúries, Santander i València, així com una part d’ Andalusia, Extremadura i Castella. (ESPANYA REPUBLICANA)


Espanya dividida en dos.

Els rebels van dominar en les zones catòliques que majoritàriament havien votat a la CEDA: Castella (la major part), Navarra, Àlaba, Galícia, Aragó (Saragossa), part d´Andalusia (Sevilla) i Mallorca, així com Canàries i el protectorat marroquí. (ESPANYA NACIONAL)


Espanya dividida en dos.


Els dos bàndols El bàndol nacional estava dirigit per militars que comptaven amb el suport de les classes altes i dels sectors més conservadors (monàrquics, catòlics, falangistes, carlins i antireformistes). Defensaven un estat centralista i homogènia (la unitat d´Espanya).  La seva intenció era imposar una dictadura militar que restablís l´ordre i aturés el risc de l´esclat d´una revolució social.


Els dos bàndols  Les tropes nacionalistes, a l´inici, comptaven amb uns 98.000 soldats, als quals s´han d´afegir els contingents rebles de l´exèrcit africà (uns 45.000 homes) i les milícies falangistes i carlistes.  A més comptaven amb l´ajuda de les potències nazi-feixistes i la neutralitat de les potències democràtiques que van abandonar a la República.


Els dos bàndols

 El bàndol republicà estava integrat per les classes populars obreres i camperoles, les classes mitjanes, la burgesia il·lustrada i la majoria dels intel·lectuals. Defensaven la legitimitat de la democràcia republicana i el conjunt de reformes introduïdes pels governs d´esquerres.


Els dos bàndols  En el carrer, el poder es trobava en mans de les organitzacions sindicals obreres i les seves milícies. Institucionalment, existia un govern republicà burgés que, en teoria estava legitimat en l ´esfera internacional i que mantenia el control sobre les reserves d´or i la major part de la capacitat econòmica i del potencial industrial del país. A l´inici de la guerra els republicans comptaven amb uns 112.000 soldats.


Activitats: Un dels motius per venir cap a Barcelona era que, al poble, el meu pare havia estat objecte d´amenaces tant des de la dreta com des de l´esquerra (entre elles les d´un familiar casat amb una neboda). (...) En un poblet de només cinc-cents habitants hi havia dos metges (el de la gent de dretes i el de la gent d´esquerres), dues farmàcies, dues llevadores, dues barberies, dos cafès, dues fondes, dos rellotgers, cadascun mirant de subsistir i odiant l´altre, amb la clientela políticament i religiosament diferenciada en dos grups: els que anaven a l´església i els que no. E. Pinilla de la Heras, La memoria inquieta, 1996

• •

Qüestionari: Quina realitat política reflecteix aquest text? Justifica la resposta. Com creus que va afectar aquest ambient al desenvolupament de la Segona República? Veus reflectida aquesta situació en l´època actual?


bibliografia • Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO, Grup Promotor Santillana, Barna 2008 • Vicente Moreno Cullell, Del fracàs del cop d’Estat a l’esclat de la Guerra Civil, Ciències socials en xarxa, 29/03/2011 •

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/03/29/del-fracas-del-cop-d %E2%80%99estat-a-l%E2%80%99esclat-de-la-guerra-civil/

L´esclat de la guerra civil espanyola.  

Presentació dels fets que van ocasionar la rebel.lió militar contra la Segona República Espanyola

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you