Page 1

RELIGIÓ CATÒLICA 1r BATXILLERAT

TEMA 2

ELS MESTRES DE LA SOSPITA


ÍNDEX 0. Introducció: Els humanismes ateus 1. LUDWIG FEUERBACH (Humanisme materialista) 1.1. Idees 1.1.1. L'home 1.1.2. Déu 1.1.3. La religió 1.2. Resposta des de la fe 2. SIGMUND FREUD (Humanisme psicoanalític) 2.1. Idees 2.1.1. Nivells de consciència 2.1.2. Instàncies de la personalitat 2.1.3. La religió 2.2. Resposta des de la fe 3. FRIEDRICH NIETZSCHE (Humanisme vitalista) 3.1. Idees 3.2. Resposta des de la fe 4. KARL MARX (Humanisme marxista) 4.1. Idees 4.2. Resposta des de la fe


Introducció: Els humanismes ateus

L’home que sospita


LUDWIG FEUERBACH

SIGMUND FREUD

Humanisme materialista

Humanisme psicoanalĂ­tic

FRIEDRICH NIETZSCHE

KARL MARX

Humanisme vitalista

Humanisme marxista


LUDWIG FEUERBACH L’humanisme materialista L’HOME COM ABSOLUT

L’HOME ÉS DÉU PER A L’HOME

TEOLOGIA COM A ANTROPOLOGIA

L’HUMANISME COM A RELIGIÓ


SOSPITA DE LA SOSPITA LA RESPOSTA DES DE LA FE La crítica de Feuerbach ajuda als creients contra la temptació de la religió i de les persones religioses de fabricar-se un Déu a la mesura dels seus desitjos i els seus interessos PERÒ… Déu i l'home, han de ser necessàriament antagonistes? La creença que una vegada suprimit Déu l'home trobarà la felicitat no té cap fonament. “El sofisme de Feuerbach”: Hi ha coses que desitgem que no existeixen  Desitgem Déu  Per tant, Déu no existeix


SIGMUND FREUD Humanisme psicoanalític TRES NIVELLS DE CONSCIÈNCIA TRES INSTÀNCIES DE LA PERSONALITAT DÉU COM A PROJECCIÓ DE LA FIGURA DEL PARE EL COMPLEX D’EDIP


Instàncies de la personalitat El jo: És la part conscient que dirigeix la conducta i serveix de pont entre les necessitats de l'organisme i el món real.

El Súper jo: Representa l'exigència ètica de la persona. Assenyala el que està bé o malament

L'Allò: És la part instintiva de la personalitat on resideixen els impulsos bàsics (Eros i Thanatos)


EL COMPLEX D’ÈDIP El nen sent, d'una banda, amor cap al seu pare, ja que representa per a ell la seguretat i la protecció. Però, per altra banda, sent agressivitat i odi perquè ho veu com un rival que li pren l'amor idíl·lic de la mare. L'agressivitat cap al pare comporta un “sentiment de culpa” que obliga al nen a reprimir-lo. La repressió fa que la imatge del pare quedi idealitzada. Aquesta imatge del pare idealitzada és la què dóna lloc a Déu. Per a Freud, la fe en Déu impedeix que es desenvolupi el sentit de la realitat en la persona i fa que romangui sempre en un estadi infantil. Per això la religió és causa de nombrosos conflictes psíquics. Creure en Déu és senzillament una nostàlgia infantil.


SOSPITA DE LA SOSPITA LA RESPOSTA DES DE LA FE La seva crítica a la religió ajuda al creient contra els infantilismes amb els quals pot viure la fe: el refugiar-se en ella per a no haver d'afrontar la maduració personal o les dificultats de la vida PERÒ… Freud està influït pel tracte amb els malalts psíquics: el seu estudi es realitza sobre persones “malaltes”, la qual cosa resta valor a les seves conclusions El fet que la persona busqui seguretat psicològica en quelcom que anomena Déu no diu res a favor o en contra de la seva existència La Diversos dels seus deixebles (Adler, Jung…) han provat amb els seus estudis psicoanalítics que el sentiment religiós és un factor important per a l'equilibri psicològic de la persona


FRIEDRICH NIETZSCHE Humanisme vitalista Tenim un RESSENTIMENT contra la realitat perquè és massa dura

Inventem un MÓN SUPRAMUNDÀ per a fugir de la realitat

En la lluita entre APOL·LÓ i DIONÍS històricament ha guanyat el primer, però ha de vèncer el segon

El CRISTIANISME ha consolidat el model apolini, construint una moral de febles i ressentits

Déu ha mort, llarga vida al SUPERHOME


APOL·LÓ

Apol·lo representa l'harmonia, l'ordre i la raó, característiques que contrastaven amb les de Dionís, déu del vi, que representava l'èxtasi i el desordre. No obstant això, els dos déus són germans i els grecs pensaven en les dues qualitats com a complementàries.

DIONÍS


SOSPITA DE LA SOSPITA LA RESPOSTA DES DE LA FE La crítica de Nietzsche ajuda als creients a evitar una forma d'entendre el cristianisme que no potencia les energies vitals de la persona, sense captar la força transformadora de l’amor viscut com a lliurament i no com a possessió. PERÒ… La interpretació que fa Nietzsche de l'evangeli i de la figura de Jesús deforma clarament el seu contingut objectiu La persona que proposa Nietzsche queda a la mercè dels seus instints vitals i amb tendència a la imposició de la seva voluntat sobre els altres La moral de Nietzsche condemna l’home a la frustració o a la bogeria, perquè l’aboca a un impossible: l’home no és ni serà mai un superhome


KARL MARX Humanisme marxista La societat està dividida en classes: explotadors i explotats. El capitalista explota el treballador perquè es queda amb el benefici produït per la plusvàlua del seu treball

L’obrer oprimit projecta la seva pròpia humanitat alienada en un Déu imaginari, ja que en la seva vida real no troba condicions per a desenvolupar la seva existència dignament

La religió es converteix així en “l’opi del poble”. La religió és com un narcòtic que pren el poble per a calmar el seu dolor

La revolució és l’única via per a aconseguir la emancipació de l’home oprimit. La dictadura del proletariat és un estadi intermedi, però necessari per aconseguir la definitiva societat sense classes


SOSPITA DE LA SOSPITA LA RESPOSTA DES DE LA FE Marx va ser un home preocupat per alliberar a l'home de les seves opressions de tot tipus. També és mèrit seu haver vist amb claredat la importància que els valors econòmics tenen en la història i en la vida humana. PERÒ… La lògica econòmica tota sola no pot explicar el fet religiós. El materialisme històric oblida una part molt important de l’existència humana. És fals que la religió sigui “l'opi del poble”. La religió ha estat sempre un antídot molt eficaç contra tot tipus d’alienacions i d’opressions. Marx llança a l'home a una lluita prometeica vers la seva realització, tancant-li les portes a tota possibilitat d'esperança i sentit de transcendència


PROMETEU Prometeu era un tità que va robar el foc sagrat a Zeus per venjar-se d’ell, i el va entregar als homes que acabaven de ser creats. Assabentat Zeus del robatori va castigar Prometeu lligant-lo a una columna i enviant-li un àguila voraç que li devora el fetge. D’una banda, Prometeu és el benefactor de la humanitat, ja que és qui li atorga el foc, entès com a símbol de les habilitats tècniques i de la capacitat de transformar la natura D’altra banda, representa la desmesura i la imprudència, ja que va desobeir els déus suprems, la qual cosa comporta necessàriament un càstig. Prometeu representa la humanitat que amb la seva tècnica pot dominar la natura, però si no té cura, pot ocasionar desgràcies en forma de pobresa per a molts i riquesa per a pocs, guerres, desavinences socials, etc.

PWP TEMA2 - MESTRES DE LA SOSPITA  

Apunts Tema 2 Religió 1r batxillerat PWP