Page 1

Déu té més d’un nom


L’OFERTA DE SENTIT EN LES

GRANS RELIGIONS


L’hinduisme


Orígen Sorgeix a l’Índia partir de tres grups (s. XV a.C.): 1- els dràvides, la cultura més antiga de l’Índia 2- la civilització de la vall de l’Indus 3- els aris, que van envair l’Índia

Fundador: no té un únic fundador, l’hinduisme és el resultat de la unió de tres grups

Símbol: representa el so universal OM, l’Absolut o Brahman. Les tres lletres d’aquest so (AUM) simbolitzen l’existència, la consciència i la felicitat


En què creuen Brahman: ésser diví present en totes les coses representat per moltes divinitats: Vixnu, Xiva, Durga... És la realitat última és dins de cada persona i s’anomena atman (l’ànima individual)

La llei del karma: les coses que ens passen ara tenen relació amb el que vam fer en vides anteriors, perquè les persones vivim més d'una vegada per arribar a la perfecció. El destí de l’anima depèn del karma o fruit de les accions i pensaments que manté en el cicle dels renaixements.

L’alliberament o moksa: és el nostre objectiu que ens porta a estar més a prop de la perfecció i de Brahman. Esdevé quan hi ha un bon karma


Ritus i pràctiques Preguen en el temple o a casa, dediquem algun temps a la meditació contemplativa o portem flors i fruits a les imatges de les divinitats, els hi posen encens, els hi canten i els hi ballen. Això s’anomena puja. L’altar de cada casa és on les famílies practiquen molts ritus i cerimònies.

Els mandirs són els seus espais sagrats

La iniciació (upanayana): es rep el cordó sagrat i a partir d’aquest moment s’ensenya al jove a pronunciar la síl·laba sagrada OM i a seguir les pràctiques hindús.

La incineració dels morts: és una cerimònia solemne.


Els llibres sagrats Els Veda: són els llibres més coneguts que han estat revelats per Déu Les Upanixad i La Bhagavad Gita són llibres inspirats

Altres llibres els han fet les persones a partir de llegendes i mites. Són El Ramayana, El Mahabharata i Els Purana.

Un mantra és un so o fórmula que sol recordar a Barhman i que ajuda a concentrar la ment en Déu. De vegades és un fragment d’un llibre.

És una religió molt inclusivista


Les festes La gran nit de Xiva (el maha-xiva-ratri): Xiva és una de les divinitats amb més seguidors. El dia abans de la festa s'ha de fer dejuni

L'aniversari de Krixna (Janmashtami): commemora el naixement de Krixna, una divinitat que també és molt popular

La festa de les llums o Divali: és la celebració de l’Any Nou hindú.

El khumbha mela: se celebra cada dotze anys on es troben els dos rius sagrats: el Ganges i el Jamuna. És tradicional submergir-se i banyar-se en les aigües sagrades dels dos rius


El dharma hindú Sortir del cicle dels renaixements • La mort és una etapa decisiva, ja que els darrers pensaments poden orientar vers l’alliberament o ver la continuació de l’existència • Es banya el cos, se’l revesteix de blanc i es cobreix de flors. • S’incinera el en un llenyer i en un lloc obert. Cendres i ossos van en una gerra que és immergida en un riu sagrat. • L’atman esdevé un fantasma alimentada pels bon desitjos, pregàries i aliment que se li ofereix. Passa proves per assolir el pais dels morts o el nirvana. • Si no passa les proves dels Bards, torna al cos amb una nova reencarnació, en la qual, només un element “l’energia” prové de la vida anterior.


La mort i vida, dues cares d’una mateixa moneda “De la mateixa manera que un home deixa de banda els seus vestits usats i n’agafa d’altres de nous, l’ànima encarnada, desfent-se del seu cos usat, viatja dins d’altres coses nous [...] L’ànima no pot ser tallada, ni cremada, ni mullada, ni assecada; eterna, omnipresent, estable, inamovible, és immutable.” Bhagavad Gita II, 22 i 24


El judaisme


Orígen Els pares del poble d’Israel són Abraham, Isaac i Jacob (s XIII a.C.). Moisès va alliberar el poble de l’esclavitud i va rebre la Torà, després de la revelació de les 10 sentències o manaments, a Israel

Símbols: el canelobre de 7 braços o menorà (branques del poble d’Israel o els dies de la creació) fet per Mosiès. L’estrella de David (el 3, símbol de plenitud, i unió de cel i terra)


En què creuen Déu: només n’hi ha un L’anomenen Jahvè (l’etern o el beneït) Les quatre lletres d’aquest nom representen “el nom impronunciable de Déu” És impossible saber com és Jahvè

El seu objectiu és viure segons les lleis de Jahvè mentre esperen l’arribada del Messies, que serà quan regni la justícia i la pau

El poble d’Israel: és com s’anomenen les persones jueves. És el poble escollit, el que va fer una aliança de fidelitat amb Jahvè

Què els demana Jahvè: que la seva conducta sigui exemplar i demostri el valor de les seves creences: estimar el proïsme, no oprimir l’estranger, reconèixer que tota la vida és sagrada i respectar-la


Els seus llibres La Torà: explica des de la creació del món fins la mort de Moisès, així com l’orígen i construcció del poble jueu. També recull els principis i pràctiques bàsiques de la vida jueva

La Mixnà: explica la Torà i com cal aplicar-la Inclou les lleis

El Talmud: recull converses, debats i discussions sobre la Torà i la Mixnà

La lectura ha d’anar lligada a la interpretació, que és tant important com els textos mateixos


Ritus i pràctiques Les sinagogues són els seus espais sagrats, són llocs de reunió, estudi i oració

Oració diària: es fa al matí, a la tarda i a la nit, i serveix per a la reflexió Circumcisió o Berit Milà i Simhat Bat: rebuda a la comunitat dels nens, amb la circumcisió, i de les nenes posant el nom

Bar-Mitvà o Bat-Mitzvà: entrada a la vida adulta i responsable en què es llegeix la Torà en públic


Les festes El xabat: dia de la setmana dedicat al Senyor es descansa i es prega, recordant el setè dia de la creació

Pèsah o Pasqua: festa de l’alliberament del poble d’Israel, que estava esclavitzat recorda la sortida d’Egipte

Roix Ha-Xanà o Cap d’Any: recorda l’aniversari de la creació es fan felicitacions i es comparteixen bons desigs

Iom Kipur o dia del perdó: és un moment d’avaluació i es demana el perdó de Déu i la reconciliació amb els altres Es fa dejuni


De la pols a l’alè de Déu • La mort no és el final de la vida, perquè l’ànima torna al seu Creador • El més enllà és el lloc de la ressurrecció dels cossos, la qual cosa succeirà a la fi dels temps que inaugurarà la vinguda del messies promès • Es renta el cos del difunt, se l’embolica amb una mortalla, s’encén una espelma prop del seu cap i es vetlla • És enterrat al cementiri de la comunitat. Accepten la incineració • Inicien el dol amb una setmana sense cap activitat, seguida d’un mes sense diversió. S’acaba al cap d’un any al cementiri.


El budisme


Orígen Fundador: Sidharta Gautama, conegut com el Buda (563-480 a.C), era un príncep que vivia a l’Índia. Va descobrir la manera d’alliberar-se del sofriment del món i ho va explicar a la gent. No és un déu, sinó un mestre

Símbol: la roda amb vuit radis representa el Noble Òctuple Camí, els vuit passos que cal seguir en la nostra vida.


En què creuen No tenen cap Déu. Segueixen el que els va ensenyar el Buda.

Despertar o il·luminar-se és acabar amb el sofriment. És l’objectiu dels budistes. Les persones que ho aconsegueixen s’anomenen budes (boditsaves)

Les Quatre Nobles Veritats: expliquen que existeix el sofriment i que el provoca l’egoisme, l’odi i la ignorància. També ensenyen com arribar a la felicitat plena (nirvana) a través del Noble Òctuple Camí.

El Noble Òctuple Camí: són vuit passos que cal seguir: rectitud en la comprensió, el pensament, la paraula, l’acció, els mitjans d’existència, l’esforç, l’atenció i la concentració


Els seus llibres Buda no va escriure cap llibre i tot el que saben dels seus ensenyaments és gràcies als escrits dels seus deixebles.

Els textos es classifiquen en tres grups: 1-Sermons (sutra o sutta), 2-Regles monàstiques (vinaya) 3-Classificacions dels Ensenyaments (adhidarma o abhidhamma). També hi ha comentaris dels grans mestres

El Dhammapada és una de les obres més conegudes, és un recull de proverbis de Buda


Ritus i pràctiques Prendre refugi: consisteix en afirmar tres cops que s’accepta el Buddha, els seus ensenyaments (dharma) i la comunitat de deixebles (sangha)

La meditació: és la pràctica budista més coneguda, però també es venera la imatge del Buda i s’hi fan ofrenes

Les pagodes són els nostres espais sagrats

Recitació i compliment de cinc regles: -Respectar els éssers vius -No robar -Tenir una conducat sexual recta -Dir sempre la veritat -Abstenir-se de prendre productes que alterin el control mental


Les festes Cada tradició celebra les seves festes: -Tradició theravada, al sud i sudest asiàtic -Tradició mahayana, a l'est asiàtic -Tradició mahayana tàntrica o diamantina, al Tibet, Bhutan, Nepal i Mongòlia

Wesak: celebra el naixement, la il·luminació i la mort del Buda.

Asala: commemora la prèdica del primer sermó del Buda.

Dies uposatha o dies de lluna plena: en els temples es presenten ofrenes o es medita i s’escolten els ensenyaments dels monjos


Més enllà dels renaixements, l’alliberament •

La mort és el moment de la disgregació de la persona (comença en la mateixa agonia). És quan es dibuixa el renaixament o l’alliberació en funció del karma acumulat.

Garanteixen la serenitat de la persona en trànsit, perquè pugui superar les proves. L’acompanyen amb la recitació de mantres i benediccions

Fan la cremació als tres dies

Els tibetans reciten el Bardo ThOdol durant quaranta nou dies (és la vertadera escatologia buddhista)

Allò que desitgen és l’alliberament sense retorn: – –

pel corrent theravada és el nirvana (els boditsaves hi renuncien) Pel corrent mahayana és el desvatllament a la pròpia naturalesa de Buda


El cristianisme


Orígen Fundador: neix del judaisme i comença a Israel (any 0), amb Jesús de Natzaret, el fill de Déu que es va fer home per lliurar-nos el seu missatge Els apòstols van estendre el seu missatge ràpidament

Símbol: la creu simbolitza la mort i resurrecció de Jesús. Recorda que Jesús ens va alliberar dels pecats i ens va ensenyar el camí per arribar a Déu


En què creuen Déu és únic, omnipotent i etern, un amor infinit És a la vegada Pare (o Mare), Fill i Esperit Sant El Regne de Déu: és un món de justícia, pau i veritat El nostre objectiu és aconseguir-lo

El manament de l’amor: és fonamental per nosaltres: “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”

Les benaurances: són els principis que intenten seguir

Tots els cristians son germans: tenen un mateix Déu


Els seus llibres La Bíblia: és el llibre, és paraula revelada, paraula de Déu A la Bíblia hi ha l’Antic Testament, que anuncia i prepara la vinguda de Déu la terra, i el Nou Testament, que narra la vinguda de Jesús, i representa la plenitud de l’esperança

Altres textos: cada tradició cristiana té els seus textos preferits, com la Summa Teològica de Tomàs d’Aquino, el comentari de M. Luter a la Carta dels Romans, la Institució de la religió cristiana de Joan Calví, o The Book of Common Prayer i els textos ortodoxos dels pares de l’Església


Ritus i pràctiques El Parenostre és la pregària cristiana per excel·lència i la va ensenyar Jesús

Sagraments: són benediccions especials Tots els cristians celebrem el baptisme i l’eucaristia

L’eucaristia recorda la resurrecció de Jesús També s’anomena Santa Cena o Sagrada Litúrgia

Les esglésies són els seus temples

Els deu manaments: regles que els guien


Les festes Pasqua: celebra la resurrecció de Jesús, que va tenir una vida nova després de morir a la creu per alliberar-nos dels pecats És el punt culminant de la Setmana Santa. Setmana Santa: es prepara durant 40 dies amb la Quaresma, després se celebra diumenge de Rams (recorda l’entrada de Jesús a Jerusalem), el dijous Sant (recorda l’últim sopar de Jesús), després ve divendres Sant (recorda la crucifixió) i acaba amb la Pasqua Nadal: recorda el naixement de Jesús a Betlem El període d’Advent anuncia el naixement de Jesús El dia de reis o epifania recorda una història de la l’infància de Jesús Pentacosta: celebra el do de l’Esperit Sant als apòstols, quan Déu els va donar forces per seguir-lo


Mort i ressurrecció • Per a tots els critians la mort es planteja a la llum de la ressurrecció de Jesucrist, la qual és promesa en el moment de deixar aquest món • En l’ofici religiós que es celebra, un seguit de pregàries i de ritus obren al difunt el camí cap a Déu i donen consol a l’assemblea • Hi ha dos estats que poden definir la situació del difunt: – el repòs reconfortant en Déu – La separació de Déu • Els cadàvers poden ser inhumats o incinerats


L’islam


Orígen Fundador: no en té, l’islam ha existit sempre El profeta Mahomma (570-622), és la persona que va rebre la revelació del missatge d’Al·là amb l’Alcorà

Símbol: la mitja lluna i l’estrella representen la llum de l’Alcorà, que serveix de guia


En què creuen Al·là significa Déu en àrab, però Déu té molts noms, com el Misericordiós ha fet arribar el seu missatge a través dels profetes tot és voluntat d’Al·là

Tawhid: concepte que diu que Al·là és U i és Únic, que vol dir que és una sola força que abasta tota l’existència

Mahomma: és l’últim dels profetes i els engloba a tots. No és un déu

L’objectiu de l’Islam és viure segons el desig d’Al·là per preparar-se pel Dia del Judici


Els seus llibres L’Alcorà és el llibre que fonamenta la vida espiritual, cultural i social del poble musulmà. Va ser revelat a Mahomma, el trasmisor

La recitació de l’Alcorà és important per deixar-se penetrar pel què diu

Hadith: recull dels ensenyaments i l’exemple del profeta recollits pels seus deixebles

La interpretació dels textos és molt important per comprendre’ls correctament


Ritus i pràctiques Els cinc pilars de l’islam: Shahada o testimoni de fe de la Unitat i Unicitat d’Al·là Salat o pregària: se’n fan 5 al dia i està molt regulada Zakat o solidaritat econòmica: significa compartir allò que es té Saum o dejuni que es fa durant el període del Ramadà Hajj o pelegrinatge a la Meca, el nostre lloc sant

Les mesquites són els seus espais sagrats


Les festes El Ramadà: és un mes de dejuni que serveix per centrar-se en les coses espirituals i per reflexionar sobre les relacions amb la comunitat

Aïd al-Fitr: festa de final del dejuni que representa el retorn a la rutina

Aïd al Adha o Dia del Sacrifici: marca el final del pelegrinatge a la Meca Es recorda que Al·là va posar a prova a Abraham demant-li que sacrifiqués el seu fill per Ell


Déu, mestre de la vida i de la mort • “Som de Déu i és a Ell que tornem” • És Déu que fa viure i morir, la mort és només una etapa • L’estada a la tomba és només un estat transitori, agradable o penós en funció de la fe i dels actes de la persona • A la fi dels temps, hi haurà la resurrecció general i un judici final, que destinarà uns a l’infern i els altres al cel • Una vegada ha mort la persona hi ha una ablució del cos i s’emmortalla • El difunt es porta el més aviat possible a la mesquita per a les pregàries fúnebres i s’enterra al terra sobre el costat dret, amb el rostre girat cap a la Meca • No es poden visitar els cementiris en dies de festa


Presentació de les grans tradicions religioses feta a partir del llibre Déu té més d’un nom (coordinat per Ignasi Ricart i publicat per l’editorial Claret) i del llibre Vine a la festa fet per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i publicat per Claret)

Dèu te més d'un nom  

Dèu te més d'un nom

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you