Page 1

© LLUÍS CARULLA

BUTLLETÍ DEL MUSEU DE LA VIDA RURAL

© ALBERT CARRERAS

Núm. 1 Any 2010

MVR

1


2

MVR


EL PERXE

Editorial

Índex

Durant vint anys la tasca del Museu ha estat recollir, preservar, estudiar i difondre el llegat cultural de la nostra ruralia. La important ampliació que s’ha dut a terme va molt més enllà de disposar de més espai: s’ha renovat el discurs museogràfic per tal de poder explicar i reviure el que abans només es podia veure. Els mitjans audiovisuals, els sistemes interactius, els jocs amb la il·luminació, les escenografies, els sons i les olors ens permeten apropar-nos amb fidelitat al nostre passat i fer-ho d’una manera activa i didàctica. A l’Edifici Antic, amb l’emoció que produeix el coneixement i el record d’un temps passat; a l’Edifici Nou, amb la il·lusió de mirar endavant conscients del camí recorregut. Ens proposem transmetre un major coneixement de la realitat agrària i laboral i una imatge merescuda i reforçada d’aquesta activitat i dels seus professionals. Som conscients que la pagesia i el món rural són els qui han conservat més vives les nostres tradicions i, amb les tradicions, el nostre origen i una part important de la nostra cultura. Així doncs, la voluntat és doble: la d’explicar la nostra història i la de plantejar preguntes i respostes. El repte del MVR és donar a conèixer les nostres arrels i fer-ho mirant al futur, oferint als nostres visitants un museu que no es tracti de venir a veure’l passivament, sinó de venir a viure’l activament.

4 5 6 8 9 10 12 13 14 15

El Museu de la Vida Rural és una aportació molt valuosa que la Fundació Lluís Carulla fa al nostre país. Sent molt jove, a la dècada dels vint del segle passat, Lluís Carulla i Canals ja va mostrar la seva sensibilitat pels temes rurals. Algunes de les seves fotografies mostren la fascinació que sentia per les tasques del camp i per escenes variades de la vida al poble que ara podem reviure en les sales del museu. L’any 2010, totes aquestes imatges formen part del nou discurs museogràfic, en què el blanc i negre d’un món traspassat, matèria encesa de record, conviu amb les llampants paletes cromàtiques, virtuals o reals, del nostre temps. El perxe de les cases d’abans oferia tant un desembaràs per a eines i fòtils que ja no feien servei com un espai (habilitat com a corral d’interior) en què els animals feien la seva i creixien més calents que no pas a fora; alhora, però, el perxe també podia brindar una rica reserva de vida: en forma d’aliments (conserves, salmorres, embotits, forcs d’alls i cebes) i en forma de memòria (caixes repletes de fotografies o de diaris, estris valuosos i, tanmateix, arraconats pel progrés). El títol del nou butlletí vol aplegar tots aquests sentits. A la vegada que aquestes pàgines virtuals es volen convertir en el nunci del nou Museu de la Vida Rural. Lluís Carulla i Maria Font

La col·lecció El visitant convidat Sebastià Alzamora, escriptor i periodista L’article Valentí Gual: L’Arxiu Històric del monestir de Poblet. D’un altre temps El rebost La recepta d’Oriol Llavina, Cuiner de l’Any 2009 del Fòrum Gastronòmic El vi, maridatge de la D.O. Conca de Barberà L’entrevista Jordi Roca, director general del Patrimoni Cultural Sortim Mas Garganta Exposició Catalunya Terra Pagesa, al Museu d’Història de Catalunya Lectures Programa cultural Estem en xarxa

El perxe Butlletí del Museu de la Vida Rural Número 1, gener de 2010 Equip de redacció: Montse Cabal, Albert Carreras, Jordi Llavina, Carme Martí, Jordi Puig, Ramon Rosich. Fotografies: Albert Carreras, Ramon Rosich, Jordi Vidal, Arxiu Mas i Arxiu del Museu de la Vida Rural Disseny Gràfic: APRODISCA Edició: Museu de la Vida Rural SUBSCRIPCIÓ: Si desitgeu rebre gratuïtament el butlletí del MVR en format digital envieu un correu electrònic a l’adreça info@museuvidarural.cat Fundació Lluís Carulla Museu de la Vida Rural Carretera de Montblanc, 35 43440 l’Espluga de Francolí Tel. 977 87 05 76 www.museuvidarural.cat HORARIS D’OBERTURA De dimarts a dissabte, de 10.30 a 14.00 i de 16.00 a 18.30 h. Diumenges i festius de 10.30 a 14.00 h. El Museu obre tots els dies de l’any excepte els dilluns, l’1 i 6 de gener, el dilluns de Pasqua, i el 25 i 26 de desembre.

MVR

3


LA COL·LECCIÓ

Fibres vegetals Els cadiraires i els cistellers elaboren els seus valuosos productes amb fibres vegetals: la bova (o la balca) i el vímet i la canya, respectivament. La fusta a banda (que les cadires prou que han de tenir quatre potes!), aquesta és la primera matèria per a aquests professionals. Però amb això no n’hi ha prou, òbviament. Els cal molt d’ofici –i un llarg aprenentatge per acomplir-lo amb solvència–; i els cal, encara, manetes i art, la paciència de les feines ben fetes que remunten a segles de saviesa ancestral. El MVR us mostra amb minuciositat alguns moments del procés d’elaboració d’aquests oficis. A més a més, la nostra pròxima exposició temporal està dedicada a les fibres vegetals.

Peces destacades

4

Pot de farmàcia Dimensions: 29 x 11,7 cm Data: Segle XVIII

Arada catalana Dimensions: 170 x 0,90 cm Data: Primera meitat del segle XIX

Pot d’apotecari procedent de l’apotecaria de l’Espluga de Francolí (família Carulla). Es troba envernissat per l’interior i per l’exterior on també presenta decoracions pintades a mà amb motius florals i en color blau. Presenta la inscripció “.Virc. Querc,” a la part central.

Instrument compost d’una peça on va fixada la rella, d’un espigó on va junyida la bèstia o les bèsties per estirar i d’una peça a manera de mànec que serveix d’agafall per dirigir la feina de l’arada.

Cistell pelapatates Dimensions: 37 x 60 x 33 cm Data: Segle XIX - XX

El llenyataire Dimensions: 20 x 15 x 35 cm. Data: 1988

Cistell de base circular amb cul de queixal i perímetre cargolat. Parets exvasades. Banda a la part inferior. Costelles de vímet voltades de canya. Teixit de vímet esberlat de manera que l’interior és blanc. Vora circular cargolada amb la vora del mig comuna. Nansa vertical que cargola els vímets de les vores dels cistells en un sol feix en el centre.

Figura de terracuita realitzada per Josep Traité relacionada amb els oficis i treballs populars que representa un home amb una destral que es disposa a colpejar un tronc.

MVR


VISITANT CONVIDAT

Un museu per veure De tant en tant, és bo escampar la vista i comprovar que tenim a la vora realitats força més interessants que la lletja argamassa que ens empassem cada matí amb el cafè, mentre escoltem la ràdio des de la dutxa o llegim el diari. I que, més enllà de l’Eixample de Barcelona, també hi ha vida, i que fins i tot n’hi ha d’intel·ligent. Un magnífic exemple d’això que dic és el Museu de la Vida Rural l’Espluga de Francolí, dedicat als antics oficis, als masos, als animals, als conreus, i, en general, al passat, present i futur d’allò que Josep Pla considerava la forma de paisatge més bella, que és el de la naturalesa sotmesa al domini de la mà de l’home. El Museu ha tornat a obrir les seves portes recentment, després d’haver-s’hi dut a terme una ambiciosa renovació de les instal·lacions i una ampliació i posada al dia dels continguts més que notòria. Vaig tenir el gust de visitar-lo guiat per l’amic Jordi Llavina, que a les seves ocupacions múltiples hi afegeix ara la de

col·laborador del museu, i en vaig sortir amb l’alegria que produeixen les coses ben fetes. Els sis milions d’euros que ha abocat la Fundació Lluís Carulla per la reforma del Museu han estat ben aprofitats: no tan sols s’han remodelat per complet les antigues sales, sinó que també s’ha construït un nou edifici al costat de la casa pairal, dissenyat per l’arquitecte Dani Freixes, que és una autèntica virgueria de llum i espai ben aprofitats. Tot plegat suma gairebé tres mil metres quadrats, al llarg dels quals se succeeixen tota mena de recursos museogràfics: audiovisuals, plafons sistemes interactius, escenografies que desprenen olors (de ferro, de cuir o de gra; que ningú pensi ara en tifes de vaca), gravacions de testimonis i fins i tot un gran calidoscopi. Vaja, que no hi falta res. Amb tot, segurament el que em sembla més encertat és el plantejament del discurs: lluny de la nostàlgia nyonya amb què sovint s’aborda les qüestions que tenen a

veure amb la vida a pagès, a l’Espluga de Francolí examinen el passat per mirar cap endavant. Al contrari del que molts poden pensar, la pagesia no tan sols no és morta, sinó que és un àmbit de primera importància per a qualsevol país amb suposada consciència de serho. I representa, millor que cap altra activitat, la capacitat exclusivament humana d’ordenar el món a partir de la intel·ligència. Josep Pla n’hauria sortit encantat, del Museu de la Vida Rural.

Sebastià Alzamora, escriptor i periodista

ACTUALITAT

Els aliments s’apugen un 450% del camp al supermercat Un agricultor rep 0,09 € per cada quilo de pastanagues que produeix. Ara bé, nosaltres comprarem aquest quilo de pastanagues al mercat a 0,98 € el quilo, un 1.225% més. És l’exemple més extrem de la diferència insostenible del preu dels productes en origen en comparació amb el preu de venda un cop han passat pels intermediaris. De mitjana l’augment dels productes agrícoles se situa en un 450%, sent les patates, el carabassó, les taronges i el pollastre els productes que més s’encareixen. Miguel Padilla, responsable de Mercats Agraris de COAG, comenta que “els preus al camp estan per terra, i els marges comercials, pels núvols. Les produccions agràries no estan generant valor afegit per als agricultors i ramaders, però sí importants beneficis per a altres baules de la cadena, com les grans cadenes de distribució”.

Unió de Pagesos reclamarà mesures al govern català En relació amb l’encariment abusiu dels aliments, el sindicat Unió de Pagesos reclamarà, mitjançant una manifestació convocada el proper dissabte 20 de febrer a Barcelona, mesures urgents al Govern català, central i a la Unió Europea per fer front a una de les majors crisis del sector agrari. L’anunci de mobilització per uns ‘Preus justos al camp i a la ciutat’ coincideix amb la celebració imminent d’un debat monogràfic al Parlament de Catalunya sobre la situació del sector, tal i com el sindicat va demanar a les forces polítiques catalanes. Entre les peticions de la pagesia catalana destaquen la consolidació d’una equitat en el comerç de productes agroalimentaris en els àmbits català, espanyol, europeu i internacional, el desenvolupament de polítiques per millorar la competitivitat de les empreses agràries. MVR

5


L’ARTICLE

El monestir de Poblet abans de la seva restauració en una postal de l’època

L’Arxiu Històric del monestir de Poblet VALENTÍ GUAL VILÀ

Serà, aquesta, una col·laboració per sota el control dels sarraïns des d’ini- que es dividia en civil i criminal. al Butlletí del Museu de la Vida Ru- cis del segle VIII. I amb el pas del La senyoria de Poblet comprenia ral que destil·larà un fort contingut temps i gràcies al patronatge reial i un territori no inferior als 500-600 personal i una càrrega d’emotivitat. a l’ajut i escalf d’importants nissa- quilòmetres quadrats (més o menys El monestir de Poblet és un con- gues aristocràtiques, Poblet va anar i perquè tinguem una idea, l’extenjunt arquitectònic que ha sió de l’actual comarcal de merescut la declaració de la Conca de Barberà), abasPatrimoni de la Humanitat Després de moltes vicissituds, l’actual tava una quarantena de pol’any 1991. Amb això queArxiu Històric de Poblet conserva part blacions i uns 5.000 habida gairebé tot dit. El cenotants. Poblet tenia, doncs, bi és un lloc que acull una dels documents originats des de la una de les senyories eclecomunitat monàstica que li siàstiques més importants dóna vida i raó de ser. Una creació del monestir. Són sis armaris de Catalunya i l’organitzava trentena llarga de monper baronies. A tall d’exemjos del Cister que tenen monumentals, amb 36 calaixos ca- ple, la meitat de l’avui cocura del manteniment del marca de les Garrigues era treball i de la pregària, de dascun plens de documentació en de Poblet. l’ancestral “ora et labora” Com és de suposar, la gesque regia el pas dels dies, suport paper. tió i administració d’aquesde les hores, dels mesos, ta immensa superfície va dels anys i dels segles. bastint un autèntic imperi territori- generar molta documentació. Les joEls monjos s’establiren a Poblet a al i jurisdiccional. En el món feudal ies de la corona de Poblet eren Vermitjan segle XII, ara fa poc més de el domini territorial permetia el co- dú, a l’Urgell, i la propera i díscola 850 anys. Tingueren un paper clau brament de les rendes i dels censos, Vimbodí, a la Conca de Barberà. A en el repoblament d’aquesta part de mentre la jurisdicció possibilitava i tot arreu on hi havia vassalls, hi hala Catalunya Nova que havia viscut era inherent a l’exercici de la justícia via conflictes. D’aquí i de la neces6

MVR


L’ARTICLE El monestir abans de la restauració © LLUÍS CARULLA

restringit. Al segle XVIII, la població havia crescut molt i aquella era l’edat de la fusta, se’n necessitava per tot (construcció, olles d’aiguardent, fabricació d’estris i combustible). Les ordinacions només permetien de fer llenya dos pams per damunt de la forca de l’arbre. Els pagesos volien poder assocar les alzines. El resultat fou que el bosc es va esquitxar de sang més d’una vegada arran de les

disputes entre llenyataires i guardaboscos. En fi, l’arxiu pobletà consent un fabulós viatge a un passat que demostra que “sempre han tingut bec les oques”. VALENTÍ GUAL VILÀ Doctor en Història Moderna i professor de la Universitat de Barcelona, resident a Rocafort de Queralt, alcalde i conseller comarcal des del 1995.

Per saber-ne més

sitat de mantenir clars els títols de propietat manta vegades discutits en va néixer un magnífic arxiu. Una gran part d’aquesta riquesa documental se’n va en orris a partir de 1835, arran de l’exclaustració monàstica provocada per la desamortització de Mendizábal. Poblet va ser saquejat a fons. Les flames van pujar fins al cel. Les tombes reials foren profanades. La massa es va rebel·lar, enfollida, en una orgia de foc que hauria estat segurament de sang si els monjos no haguessin fugit. I amb el temps, l’arxiu de Poblet també va rebre de valent. Molts documents van ser sostrets a lloms de bèstia per un marxant de Reus anomenat el “xafa-rucs” (amb el renom, ja paga). Fins a 12.000 (dotze mil) pergamins acabaren fent cap al que avui és l’Archivo Histórico Nacional, amb seu a Madrid (a Poblet hi ha els microfilms). De totes les tones de paper que s’havien centrifugat va caldre emprendre’n un procés de recuperació. Va ser lent i laboriós i, entre d’altres, hi va tenir un paper molt destacat el diplomàtic i egiptòleg reusenc Eduard Toda i Güell. La documentació recuperada per Toda i aconseguida per altres mitjans configura l’actual Arxiu Històric de Poblet. Són 6 armaris monumentals, amb 36 calaixos cadascun plens de documentació en suport paper. He tingut la sort de poder conèixer i descriure el contingut dels armaris II i III i de bona part del primer. En unes campanyes de catalogació iniciades el 1994 i continuades entre 1998 i 2006, he pogut descriure centenars de documents. A l’armari II hi ha 600 processos criminals: malfactors, lladres, bandolers, miquelets, homes de bàndol, alguna suposada bruixa, delictes sexuals, violacions, furts, robatoris... I condemnes a mort per part del tribunal que gravitava sota la jurisdicció pobletana. A l’armari III trobem els processos civils, arrendaments, contractes emfitèutics, capbreus, llevadors de rendes, fundacions de misses... En podríem destacar tots els conflictes generats arran de l’explotació del Bosc de Poblet. La ingent massa forestal era de Poblet i des de mitjan segle XIV uns arbitratges deixaven clar que l’aprofitament del forest havia de ser molt

MVR

7


D’UN ALTRE TEMPS

Dona treballant amb una filadora i una debanadora © ARXIU MAS

Les tasques del teixit Fins a temps recents havia estat costum estès que cada pagesia plantés una extensió de lli o de cànem per tal d’obtenir la fibra tèxtil necessària per a les conveniències de la família. Havia estat molt general que totes les tasques inherents a les tasques del teixit i del vestit fossin de patrimoni exclusiu de les dones. Des del fangar i preparar la terra, sembrar el lli, collirlo i laborar-lo fins a deixar-lo apte per

a poder ésser teixit, teixir-lo i tallar i cosir els vestits. Sembla que per la majoria de pobles europeus eren només les dones les qui curaven de l’obtenció i elaboració de les fibres teixibles i que àdhuc prenien en enuig la intervenció masculina. En molts indrets, durant uns quants dies subsegüents a la sembra, les dones sobretot, feien balls rodons damunt del camp, amb preferència des-

calces i a l’hora fosca: cap al tard i més encara havent sopat. L’etnografia i la musicologia creuen que entre els balls rodons de nenes i llurs cançonetes de rotllo figuren danses que poden recordar cerimònies de tipus agrari per afavorir la germinació i el creixement del lli. JOAN AMADES Costumari català El curs de l’any, febrer

El jaio Toneta Al racó vora el foc, amb el braç sobre el mosso, esguardava curiós el jaio Toneta que un jove Lluís Carulla acabés de muntar una aparatosa càmera de plaques de vidre per retratar-lo a la seva cuina. El flaix d’explosió el feu reaccionar “carai si arribo a vell quantes de coses noves en veuré”. Passava ja la norantena i amb el seu vestit avellutat, pipa i gorra musca seia a la vora del foc, acompanyat pel porró, les olles i el tupí. La pala, els sarments, unes petites graelles, dos càntirs de Verdú prop dels fogons i un llum de ganxo dins l’armari revelaven les poques comoditats del jaio Toneta de l’Espluga. Aquesta foto de l’any 1927, que guanyà un premi fotogràfic de Kodak, és una de les imatges més representatives del Museu.

8

MVR

Arxiu MVR Fons Lluís Carulla


EL REBOST

La recepta

El vi

Verat amb samfaina

Rosat Rendé Masdéu Syrah Celler: Rendé Masdéu, SL Av. Catalunya, 44 43440 L’Espluga de Francolí 977 87 13 61 www.rendemasdeu.cat

Cuiner: Oriol Llavina Restaurant MerCat (Dins del Mercat de la Carn) Plaça de l’Oli, 1 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 890 56 09

Per a aquest plat necessitem un vi que tingui una certa càrrega tànnica, una bona acidesa i notes de fruita i florals, per això ho maridem amb un rosat de la varietat syrah. El gust salat del verat conjunta molt bé amb l’acidesa d’aquest vi mentre que el greix queda compensat pels tanins que provenen de la varietat del raïm i la samfaina lliga amb les notes de fruita i florals del rosat.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES • 4 verats grossos • 1 pebrot • 1 albergínia • 1 carbassó • 4 cullerades de sofregit de tomàquet casolà • Sal • Pebre • 1 branqueta de romaní

PREPARACIÓ Esllomem els verats i en traiem les espines. Saltegem les verdures tallades a daus per separat i les fiquem dins d’una cassola amb tapa. Un cop les tenim dins de la cassola, les salpebrem i hi afegim el sofregit de tomàquet. Hi afegim, també, una punta d’aigua i ho deixem coure 10 minuts. A mitja cocció, hi afegim la branqueta de romaní, i ho deixem coure 5 o 7 minuts més. Just abans d’apagar el fogó, hi afegim els verats i tapem la cassola ja fora del foc. Deixem coure el verat amb el mateix vapor que desprengui la samfaina.

Llaurar el futur La història d’HORTUS APRODISCAE comença fa cinc anys, quan les primeres grans deslocalitzacions de la producció industrial van tocar de ple l’entitat mare, Aprodisca (Associació Pro Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà). Aquesta entitat, que té com a objectiu la integració social i laboral de persones amb discapactitat intel·lectual i malaltia mental, treballava majoritàriament per a les indústries auxiliars d’automoció i un dels seus principals clients es va traslladar a països emergents. “Per tal de garantir la sostenibilitat futura dels nostres serveis laborals, vàrem decidir reorientar les nostres activitats cap a la creació d’HOR-

HORTUS APRODISCAE TUS APRODISCAE, i vàrem començar a llaurar aquest gran projecte de futur”, explica Anna Mas, coordinadora d’HORTUS. HORTUS es dedica al cultiu, elaboració i comercialització d’aliments i menjars ecològics. “Des de l’any 2005 cultivem verdures ecològiques a les nostres finques de Montblanc i La Selva del Camp amb una superfície de 5,5 hectàrees”. Per què ecològic? Tots n’hem sentit a parlar dels productes ecològics. Se’ns presenten com a productes més saborosos, amb més nutrients i respectuosos amb el medi ambient i realment és així. Però per què?

Perquè no s’utilitzen productes de síntesi química com fertilitzants o pesticides en el cultiu i producció. Així el producte és més segur per al consumidor i per al medi ambient. A més, els d’HORTUS són aliments de temporada –no han passat mesos conservats en càmeres frigorífiques–, que tenen un major contingut en nutrients i un millor sabor. I el fet d’apostar per les varietats locals contribueix a reduir les emissions de CO2 derivades del transport per carretera. Quan anem a comprar de vegades no tenim en compte que si el producte ha de viatjar molts kilòmetres això vol dir més contaminació a l’atmosfera i menys sabor al plat. MVR

9


L’ENTREVISTA

“Un museu és una institució al servei de la societat i del seu desenvolupament” Jordi Roca, director general del Patrimoni Cultural Com era la vida d’un nen de poble als anys 60? Jugàvem molt al carrer. Sorties de l’escola, berenaves i a jugar a boles, al palet o a d’altres jocs. Pensa que fora d’alguns carrers, la majoria estaven sense asfaltar i pel mig del poble hi passaven poquíssims automòbils. Els carros d’anada i de tornada del tros eren els vehicles que vèiem més. També anàvem a jugar a llocs que ara estan urbanitzats i que aleshores eren vertaders indrets d’aventura, entre ells el riu. Què et porta a voler estudiar Geografia i Història? L’entrada tardana de la televisió va fer que passés moltes estones escoltant les padrines i els padrins, i la gent gran del poble, parlant del passat que havien viscut o del que havien sentit a dir als seus avantpassats. Crec que això va activar el meu interès per la història. I també el fet de ser escolà i d’accedir a veure de prop les peces d’art religiós i interessar-me pels temples.

10

Amb només 19 anys vas ser membre fundador del Centre d’Estudis de l’Espluga. D’això se’n diu fer poble, no? Aleshores érem molt pocs els que vàrem tenir la sort de poder estudiar batxillerat i després fer estudis universitaris. I això et porta a passar fora tot el dia o tota la setmana. Necessites no perdre la teva vinculació amb el poble. L’olor de l’estesa de brisa, el so de les campanes, el colors canviant dels trossos sembrats de cereals, la família, l’amistat. Tot això fa que vulguis retornar a la societat els coneixements que has adquirit. En aquest cas, un grup d’espluguins que estudiàvem geografia i història, junt amb d’altra gent del poble, vàrem optar per crear el Centre d’Estudis Locals com a secció del Casal.

culars i institucions. Com va anar aquesta aventura? La idea ja va sorgir durant la dècada de 1980, com una de les tasques que havia de tirar endavant el Centre d’Estudis Locals. Teníem el coneixement -els historiadors hi estàvem disposats -, hi havia les institucions –el Casal i l’Ajuntament veien bé la iniciativa- i calia buscar suports per a l’edició. La suma de totes aquestes parts es produí quan l’any 1998 s’acordà tirar endavant l’obra creant una comissió. La base de treball de recerca eren les moltes hores passades en arxius i les passejades per tot el terme ja des de finals de la dècada de 1970. Milers de notes utilitzades durant una elaboració laboriosa dels textos, feta durant moltes matinades i caps de setmana. El resultat crec que és molt bo, amb el corol·lari de l’edició en un sol volum de la síntesi dels sis volums de l’obra.

La publicació de la Història de l’Espluga de Francolí, una obra excepcional per un poble tan petit, és un clar exemple del fruit que pot donar el treball conjunt de parti-

Professionalment, al primer que et dediques és a la docència al Prat de Llobregat. Et va agradar fer classes? Molt. De fet abans de començar a exercir de mestre de català en una escola de

MVR

primària del Prat, ja havia fet a l’Espluga un curs de català per a adults que precisament va venir a inaugurar l’exconseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol, retornat feia poc de l’exili i que residia temporalment a l’Espluga. Va ser un gran honor i l’enllaç entre la potenciació cultural de la dècada de 1930 i la recuperació d’aquest ímpetu amb la democràcia. El 1987 t’incorpores com assessor didàctic del Servei d’Ensenyament del Català. Lingüísticament, vint anys després, estem millor o pitjor? Molt millor. Avui pràcticament ningú posa en dubte la igualtat de drets de la llengua catalana i castellana a Catalunya. Tenim una legislació que garanteix si més no la cooficialitat. El sistema d’immersió lingüística ha facilitat l’accés dels infants que viuen en entorns no catalanoparlants a la llengua pròpia del país i la ràdio i la televisió en català han fet una feina enorme. A més, la irrupció d’Internet crec que ha afavorit la nostra llengua, en ser una societat desenvolupada i amb un alt nivell d’ús de


L’ENTREVISTA

la xarxa. Ara bé, encara no hem superat tots els reptes. Per exemple, el cinema encara no ha arribat a la situació desitjada i la justícia, tampoc. Es diu que la cultura és la Ventafocs de l’administració... Més que la Ventafocs, en l’estat del benestar que estem encara construint anem darrere d’altres països europeus en la prestació dels serveis bàsics que anomenem les tres emes: mestres, metges i mossos, a les quals caldria afegir l’atenció a les persones dependents. Els pressupostos són deutors d’aquestes mancances històriques i la cultura rep una assignació pressupostària per sota del que seria equiparable als altres països europeus. Caldria prendre consciència precisament en aquest moment de crisi que la cultura pot esdevenir un potent motor econòmic.

pament que s’ocupa de l’adquisició, conservació, investigació, transmissió d’informació i exposició de testimonis materials de les persones i el seu medi ambient, amb finalitats d’estudi, educació i gaudi. A partir de la dècada de 1990, i fins avui mateix, els esforços s’han concretat bàsicament en la finalització dels equipaments centrals dels museus nacionals. Ara recuperem l’esperit de començaments del segle XX i ajuntem esforços per a reconstruir un veritable teixit museístic nacional català, on els museus nacionals siguin la punta de llança de l’excel·lència i la internacionalització de la cultura catalana i conjuntament i coordinadament tinguem a Catalunya unes xarxes territorials i temàtiques ben equipades i modernes que tanquin el cercle de la museologia del país.

Jordi Roca i Armengol (l’Espluga de Francolí, 1959) recentment nomenat director general del Patrimoni Cultural, ha dedicat la seva vida a l’ensenyament i difusió de la llengua i la cultura catalanes, tant des de dins com des de fora l’Administració. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, ha treballat al Servei d’Ensenyament del Català, a la Universitat Catalana d’Estiu i com a Inspector d’Educació. Va dirigir, entre 2004 i 2005, els Serveis Territorials del Departament d’Educació de Barcelona i comarques i, entre 2005 i 2006, ocupà el càrrec de director general de Centres Educatius. Abans d’ocupar el seu actual càrrec va ser nomenat, l’any 2007, director territorial de Cultura i Mitjans de Comunicació del Departament de Barcelona. Fora de l’Administració, destaca la promoció de la cultura que ha dut a terme tota la seva vida a l’Espluga de Francolí. Fou membre fundador del Centre d’Estu-

L’octubre passat et van nomenar director general de Patrimoni Cultural, quina funció té aquest Departament? La nostra actuació se centra en el lideratge i la promoció de programes, projectes i activitats que tenen com a objectius la protecció, conservació i millora del patrimoni, així com la investigació i la difusió, per tal d’incrementar encara més el seu valor d’actiu cultural i de font de coneixement per a la societat actual i per a les generacions futures. El Patrimoni Cultural quins camps abasta? Comprèn els immobles catalogats pel seu valor, els jaciments arqueològics i paleontològics, els arxius, els museus i col·leccions, els béns mobles catalogats i també el patrimoni intangible com les expressions catalogades de la cultura popular i tradicional. Com a catalans, de què podem presumir i què hauríem de potenciar o cuidar més? Podem presumir de tenir un immens patrimoni, molt divers, i en un procés important de posada al dia. Hauríem de potenciar el valor del patrimoni com un actiu econòmic i hauríem de cuidar més el paisatge, l’urbanisme. Què representa, dins de la societat, un museu? Un museu és una institució al servei de la societat i del seu desenvolu-

Vas col·laborar en la museïtzació de la Cova de la Font Major, de l’església gòtica i del Celler Cooperatiu. El darrer trimestre del 2009 es va reinaugurar el Museu Vida Rural i inaugurar el museu de la Fassina. Què representa per a un poble com l’Espluga tenir quatre museus? Ras i curt, que anem en la direcció que crec que és la idònia per al país: posar en valor el patrimoni com un actiu cultural i alhora convertir-lo en un motor econòmic. A més, és clar, d’ajudar a reforçar la nostra identitat. Voldria recordar que l’Espluga va tenir un Museu Missional a partir de l’any 1925, situat a l’antic convent dels pares paüls (ara Residència per a la gent gran) que va perdurar fins al seu tancament l’any 1968. Què representa, i què hauria de representar, a nivell de país, el Museu de la Vida Rural? El MVR s’ha incorporat a la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, que junt amb els actuals museus d’Història de Catalunya i d’Arqueologia de Catalunya, seran el nucli fundacional del futur Museu Nacional d’Història i Arqueologia de Catalunya. Aquest museu abastarà el coneixement de les ciències socials, potenciant el discurs transversal, des de múltiples mirades. No sols ens parlarà de les formes de vida, dels esdeveniments i de l’evolució cultural produïda al llarg del temps en el ter-

dis Locals (1978), ha treballat en la museïtzació de la Cova de la Font Major, de l’església gòtica i del Celler Cooperatiu i ha publicat diversos llibres sobre la cultura local entre els que destaca Història de l’Espluga de Francolí, una obra en

sis

volums

en col·laboració amb Antoni Carreras.

ritori que avui coneixem com a Catalunya, sinó que també presentarà els grans temes d’actualitat. En l’articulació del seu discurs a nivell territorial hi té un paper important el MVR que, alhora, hauria d’esdevenir també un centre generador de coneixement, un centre de recerca. L’Espluga és la terra dels pares, de la infantesa, la segona residència... un llegat rural que, com es transmet als fills que es fan grans a ciutat? Tenim la sort que les comunicacions han convertit una distància com la que hi ha entre Badalona –on resideixo- i l’Espluga en 90 minuts de trajecte. Jo no em miro l’Espluga com la segona residència, o com la terra d’on provinc. Veig l’Espluga, i així ho transmeto als fills, com una part més del dia a dia de la nostra família. MVR

11


SORTIM

Mas Garganta

MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA Exposició Catalunya Terra Pagesa

Al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, al poble de La Pinya, hi ha Mas Garganta. És una antiga casa de pagès, datada del 1350. La Inés Puigdevall, fa 17 anys, quan va néixer el seu primer fill, va deixar la feina de funcionaria de l’Ajuntament d’Olot i va anar a viure a la casa abandonada dels seus avis. “La vaig anar arreglant, vaig tenir un altre fill, però la casa era massa gran per a una sola família, així que vaig informar-me sobre el turisme rural, que tot just començava. Amb la restauració hem conservat l’estil rústic i l’hem combinat amb detalls actuals. El mas conserva l’ànima, l’esperit, el mobiliari i el caliu de les cases de pagès d’abans. La llar de foc amb els antics escons catalans presideix la cuina, les habitacions són espaioses i austeres. Servim sopars a la cuina i també en dos menjadors; si fa bo, es sopa a la galeria sota els porxos, amb unes vistes espectaculars sobre la Vall d’en Bas.” “Tenim un hort molt gran i molt maco, amb parcel· les, que és com un jardí. Aquest any hem llaurat un nou camp per fer horta d’estil permacultura, un cultiu on totes les verdures es barregen per complementar els nutrients que necessita la terra, així no és necessària abonar-la i el cultiu és molt més ecològic.” “Tenim gallines per obtenir ous, pollastres, conills, xais, burres... i un poni, que va mantenint el bosc net de bardisses.” “Els nens són molt importants per a nosaltres, tenen sorral, cabanya, cordes, jocs al bosc... Oferim sopar infantil i tenim una mainadera que els vigila o explica un conte, així els grans poden sopar tranquil·lament, amb espelmes a la taula...” “Si us agrada la vida rural, la natura, els camps de cultiu, els animals, les xerrades a la vora del foc, el tracte familiar, la cuina casolana... sereu benvinguts.” Tel. 677 440 276 - www.masgarganta.com

12

MVR

Fins el 24 de gener es pot veure al Museu d’Història de Catalunya l’exposició fotogràfica Catalunya terra pagesa, un recorregut a partir de les instantànies d’una desena de fotògrafs per celebrar el 35è aniversari d’Unió de Pagesos de Catalunya. El Museu d’Història de Catalunya i Unió de Pagesos de Catalunya presenten l’exposició Catalunya terra pagesa, una mostra que serà itinerant i que ens endinsa a descobrir l’espai agrari de Catalunya, retratat a partir de la visió particular d’una desena de fotògrafs. L’experiència fotogràfica es desenvolupa coincidint amb el 35è aniversari d’Unió de Pagesos de Catalunya i amb l’objectiu de fomentar l’equilibri econòmic entre el món urbà i agrícola que sovint es troba en una situació massa descompensada a favor dels interessos de les ciutats. S’intenta també transmetre mitjançant aquestes fotografies, valors molt presents en el debat actual com el de la sostenibilitat i la consciència ecològica. Mariano Cebolla, Josep M. Coll, Domènec Freixedes, Xavier Jubierre, Javi Martín, Maite Moné, Josep de Moner, Montse Riera, Jordi Rull i Àngel Vilà han estats els encarregats de recórrer Catalunya per prendre les instantànies sobre la fisonomia sempre canviant de les terres, dels pagesos treballant en les seves produccions agrícoles, i també la vida quotidiana d’aquestes persones que han contribuït a la conservació de costums i tradicions que formen part de la nostra cultura catalana.

© JOSEP DE MONER


PUBLICACIONS

AGRICULTURA TRADICIONAL A LA CONCA DE BARBERÀ Vers l’aprofitament de pràctiques tradicionals cap a la sostenibilitat Joan Cartanyà Martí Ed. Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà Mida: 17 x 23,50cm Preu: 12 euros

El montblanquí Joan Cartanyà descriu les maneres de treballar la terra i de recollirne els fruïts, i ho fa a partir de la recerca documental i de la memòria popular. Ens remarca que prioritza el coneixement popular en front de l’acadèmic, de fet, part del treball està bastat en entrevistes a gent de la terra i en la seva experiència vital. Amb capítols breus de lectura amena, repassa el món de l’agricultura tradicional i acompanya el text amb fotografies que l’il·lustren. Després d’un resum de la història de l’agricultura des dels seus inicis, parla del clima, de les llunes i del sòl, de la fertilització del terreny, de plagues i malalties, dels animals emprats per conrear, dels carros, de construccions agràries com poden ser les pallisses, els corrals o les sèquies; de la vinya, dels cereals, de les oliveres, dels ametllers, de molts altres arbres fruiters; també d’hortalisses i llegums, d’herbes aromàtiques, medicinals i per a condimentar. Dedica un capítol als cultius per a usos no alimentaris i un altre al bestiar i acaba amb la presentació dels entrevistats. En resum, un interessant compendi de l’agricultura de la nostra terra, escrit des del respecte i el reconeixement a la nostra pagesia.

PINYOLS D’AUBERCOC Emili Manzano Ed. l’Avenç Mida: 13,6 x 21cm Preu: 17 euros

Emili Manzano (Ciutat de Mallorca 1964) és el creador i presentador del programa del Canal 33 L’hora del lector. Llicenciat en filologia hispànica, ha col·laborat en mitjans com El Diari de Mallorca, La Vanguardia i Catalunya Ràdio entre altres. Pinyols d’aubercoc és el recull dels articles que va publicar a la revista L’Avenç l’any 2006.

De l’infant que acompanya el padrí a l’hort al jove que se’n va a París, hi trobem un recorregut vital que rememora la vida al camp amb l’orgull de la llengua pròpia. Un recull de proses que són una delícia. “‘Qui té terra, té guerra’-deia la padrina. Ni que sigui un hortet i mitja corterada d’ametlerar, que no vengui la pau.” “Els dies són llargs i malpassadors. Arrossec el meu mal fins a les tomatigueres, que s’enfilen pels canyissos ben carregades de fruita. N’agaf mitja dotzena de les més grosses i les pos dins el paner. Duen la calor del sol i en ensumar-les m’envesteix una olor verda d’estiu madur i una glopada agra de tristor.” “L’aire és dolç i queda una bona estona de llum. Jo faig herba tot sol per davall dels tarongers, amb una xapeta curta i un pensament de coses inconnexes. Treballar la terra és conversar amb els morts, com llegir els clàssics.”

LA CATALUNYA RURAL, ABANS I ARA Llorenç Ferrer i Alòs Saga editorial, 2009 Mida: 23,5 x 29, 7cm Preu: 48,50 euros

El llibre és una novetat editorial, però el que sorprèn més és que l’editorial també és nova. Saga editorial s’estrena amb un bon debut. Llorenç Ferrer és catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i autor de diversos llibres i articles sobre la industrialització cotonera i la història agrària de Catalunya. Al Museu en coneixíem una de les seves obres, un llibre destacat i actualment exhaurit: La vida rural a Catalunya (Angle editorial). “Ara i abans, dos móns que pretenen satisfer les necessitats humanes d’aliments, de relació entre les persones o d’oci i que ho fan de manera diferent. Les imatges han estat una eina excel·lent per veure el contrast entre aquests dos móns. Un que desapareix i un altre que comença a constatar que “el progrés” també està ple de contradiccions i que potser caldrà recuperar velles formes de vida i equilibri per poder mantenir-nos vius en el futur. Gaudir i aprendre d’aquest contrast, és el que pretén aquest llibre.” L’obra és divideix en quatre grans grups: Un paisatge que ja no és el que era, De treballar a braços a la mecanització, Els canvis a la vida de cada dia i Quan es creia en altres coses i la gent es divertia d’una altra manera. A partir d’aquí, el llibre s’estructura en capítols breus, a doble pàgina, on una acurada narració ens relata un tema que s’il·lustra, magníficament, amb fotografies antigues i d’altres d’actuals.

MVR

13


PROGRAMA CULTURAL

Agenda DIVENDRES 29 DE GENER A les 19.30 h. Taula rodona sobre cinema amb Jaume Roures, fundador de MEDIAPRO, presentada per Ferran Espada, director d’El Punt Barcelona i amb la participació de Jordi Llavina, escriptor i periodista. DILLUNS 8 de febrer A les 19.00 h. Taula rodona La cuina ahir i avui amb Carme Ruscalleda, Oriol Llavina, Cuiner de l’Any 2009 del Fòrum Gastronòmic, i Josep Sucarrats, director de la revista Descobrir Cuina. L’acte serà presentat per Anna Sánchez, farmacèutica i dietista. Dissabte 20 de febrer A partir de les 10.00 h. Jornada monogràfica Explotació i conservació del paisatge amb la ponència de Jordi Saladié, professor de la Universitat Rovira i Virgili. Acte organitzat pel grup Conca22. Divendres 26 de febrer A les 19.00 h. Presentació del llibre Hipatia d’Alexandria de Carme Garcia, Laura Ruíz, Lídia Puigvert i Lourdes Rué.   Divendres 12 de març A les 19.30 h. Xerrada: Literatura i món rural a càrrec d’Emili Manzano, presentada per Xavier Miró, periodista d’El Punt. DISSABTE 20 de març Inauguració de l’exposició temporal Fibres vegetals. Les plantes ens ajuden a viure a la Sala d’Exposicions Temporals del MVR.

NOTA: Tots els actes són de lliure accés i es realitzaran a la Sala d’actes del Museu. 14

MVR

Recull d’actes Inauguració de l’ampliació del Museu de la Vida Rural Diumenge 10 d’octubre, i amb la presència dels Honorables Srs. Joaquim Llena, conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, i Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, de l’Il·lustríssim Sr. David Rovira, president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i alcalde de l’Espluga de Francolí, i de la Sra. Montserrat Carulla, presidenta de la Fundació Lluís Ca- cia d’unes quatre-centes persones, el rulla, es va inaugurar el renovat i am- seu nou edifici i la seva modernitzada pliat Museu de la Vida Rural. Només museografia. dos anys després de la col·locació de L’acte va comptar amb la participació la primera pedra, el nou Museu va dels gegants, els grallers i els bastopresentar en societat, amb la presèn- ners de l’Espluga. Presentació d’Un segrest ecologista de Josep Vallverdú El passat 13 de novembre, la Sala d’ac- intel·lectualment valent”. L’escriptor tes del Museu va rebre el seu baptisme lleidatà, ciutadà adoptiu de l’Espluga d’honor amb la presentació del darrer de Francolí, va fer un repàs a la seva llibre de Josep Vallverdú, Un segrest trajectòria literària fent incís en el canecologista. Es tracta d’un recull de re- vi que s’ha donat els darrers anys en la lats realistes on, serelació escriptor-editor. gons Joan Rendé, preSegons Vallverdú l’únic sentador de l’acte, “hi que pesa en l’actual podem trobar tres Vamón editorial és la renllverdús: un de murri, dibilitat del producte. un de costumista i un Unes 40 persones van de subtilment satíric i assistir a l’acte. Conferència de Dani Freixes sobre Arquitectura i Museus Dani Freixes, encarregat de la reno- un edifici que albergui un museu. vació i ampliació del Museu, va oferir Freixes va comentar les seves obres per al Col·legi d’Arquitectes de Tarra- més destacades, com el Museu de les gona una conferència sobre Arquitec- Mines Prehistòriques de Gavà o el tura i Museus, en què va fer un repàs Museu de la Vida Rural. L’acte tingué a les diverses consideracions que cal lloc a la Sala d’actes del Museu el distenir en compte a l’hora de construir sabte 21 de novembre.


ESTEM EN XARXA

La presència del MVR a les Social Media El Museu de la Vida Rural ha apostat fort per tenir una presència contínua a les xarxes socials d’Internet. Si durant l’any 2008 el MVR va penjar els primers audiovisuBlog del MVR El blog del Museu és l’eina col· laborativa més important dels diferents entorns virtuals que gestiona el Museu. El blog s’actualitza periòdicament a través d’una sèrie de col·laboradors i tracta d’una gran varietat de temes relacionats amb el Museu, per altra banda, qualsevol lector hi pot col·laborar deixant-hi els seus comentaris. El nou blog del Museu, així com la nova web, es va posar en marxa conjuntament amb la inauguració de les noves instal· lacions i actualment ja té més d’una trentena de posts.

facebook Actualment facebook és la xarxa social amb més extensió i ús. La presència del MVR en aquest entorn és una de les apostes per consolidar una comunitat virtual de persones que puguin seguir les activitats del Museu. Actualment la pàgina del Museu de la Vida Rural a facebook té 250 admiradors i conforma un element de difusió de les activitats i programacions així com les notícies que genera el Museu.

als a YouTube i va obrir una primera pàgina a facebook, a finals de 2009 es completà el desplegament en la difusió de continguts a temps real a la xarxa.

YouTube El Canal del MVR a YouTube acumula al voltant de 2.500 reproduccions de documents audiovisuals que s’emmagatzemen en aquesta xarxa social la qual permet des de la seva republicació a blogs externs fins a la consulta dels vídeos a través de terminals mòbils.

flickr flickr és una de les comunitats socials a Internet més extenses, aquest servei de Yahoo està pensat per emmagatzemar i compartir fotografies. Només en un sol dia es poden penjar en aquest servei milions de fotografies arreu del món. El MVR té pàgina pròpia a flickr on s’hi col·loquen

les fotografies que genera el Museu classificades en àlbums segons les categories (activitats, exposicions, fotografia històrica...). A més, les imatges del Museu de la Vida Rural es troben registrades amb una llicència Cretive Commons que permet la seva lliure circulació per la xarxa sempre i quan es respecti la seva procedència.

issuu La comunitat issuu està pensada per a la publicació i la circulació de documents a Internet. D’aquesta manera els catàlegs de les diferents exposicions temporals del MVR poden ser consultats i descarregats en pdf des d’aquest servei. Aquest butlletí ja es troba penjat al nostre canal issuu i pot ser llegit on-line, descarregat o enviat a terceres persones si és del seu interès.

twitter L’última incoporació a l’entorn de les Social Media al MVR és una pàgina a twitter. Aquest software on-line permet la comunicació immediata entre persones o entitats a través dels twitts, breus missatges de no més de 140 caràcters que serveixen per compartir l’estat o notificar novetats, en aquest cas procedents del Museu, als qui s’anomenen seguidors i que voluntàriament demanen rebre aquesta informació. D’aquesta manera, en el moment de la presentació d’aquest butlletí el twitter del MVR va oferir aquest missatge “Ara mateix el MVR presenta el seu nou butlletí, http://bit.ly/8rADRe 6:56 AM Jan 22nd from web” que donava la informació de la notícia alhora que facilitava l’adreça per la seva descàrrega.

MVR

15


Museu de la Vida Rural Carretera de Montblanc, 35 43440 l’Espluga de Francolí Conca de Barberà www.museuvidarural.cat

El Perxe Núm.1  

Butlletí del Museu de la Vida Rural. Número 1 Gener de 2010

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you