Issuu on Google+

CALSINA i els oficis Museu de la Vida Rural 27.07.2012 - 30.09.2012


Catàlegs del Museu de la Vida Rural Núm. 6 - Calsina i els oficis Portada: Ramon Calsina. Esbós de vidriera artística. 1968. Pintura al tremp 53 x 38 cm © dels textos Ramon Calsina Garcés, 2012 © de les fotografies Fundació Ramon Calsina, 2012 Dipòsit legal: T.943-2012 Impressió: Grup Bou © Museu de la Vida Rural, 2012 Fundació Lluís Carulla Museu de la Vida Rural Carretera de Montblanc, 35 43440 l’Espluga de Francolí www.museuvidarural.cat www.fundaciocalsina.org


CALSINA I ELS OFICIS La meravellosa aventura humana del treball i la intel·ligència Avui ja ningú no pot dubtar de l’Evolució. Una formosa teoria que ens explica com ha aparegut la Vida en aquest Planeta, com ha anat escampant-se prodigiosament i s’ha anat Complexificant com deia, tan encertadament, Teilhard de Chardin. Ningú no dubta que aquesta complexificació ha portat la Vida fins a l’espècie humana, punt i a part i potser meta de l’Evolució. Tot això ens ho explica la Ciència que, a poc a poc, ens va descobrint una harmonia que no està en contradicció amb un Déu, ans al contrari, una Ciència que ens va acostant a la comprensió de les Lleis perfectes del Creador. El punt culminant de l’Evolució és el recorregut de l’Home i algun dia entendrem com aquestes Lleis perfectes el van conduint, individu a individu, cap a una plenitud, cap a una perfecció. Algun dia la Ciència i la nostra capacitat de comprensió ens portaran a conèixer el Destí de l’Home, però serà una Ciència completa que inclogui totes les branques i, sobretot, que incorpori la realitat indefugible de l’existència de l’Esperit. Aquest extraordinari Museu és una eina meravellosa per aprofundir en el coneixement de l’Home i de la seva evolució. Ens mostra els oficis i ens explica com s’han anat elaborant a través del temps fins a adquirir una perfecció que ens mostra la conquesta de la intel·ligència. La importància d’aquest Museu rau en el fet que està dedicat al treball i és el treball, com a acció contra la Necessitat, contra la resistència que ens ofereix la Naturalesa, el que fa possible l’evolució espiritual de l’Home. Un llarg camí en què la necessitat ha desvetllat tota una sèrie de motivacions: la curiositat, la intel·ligència, la sensibilitat i també l’amor. Però totes elles s’han aplicat amb l’acció que és el treball i així s’han creat els oficis, com una fantàstica conquesta que s’ha anat construint, perfeccionant i transmetent a través de les generacions.


Contemplar, amb la claredat, la bellesa i, per què no, amb l’ofici amb què se’ns mostren al Museu, és una experiència que emociona profundament perquè se’t fa real i punyent aquest llarg recorregut tan difícil i dolorós però tan extraordinari de l’Home. Estem molt feliços de poder presentar una exposició de Ramon Calsina Baró en aquest escenari per diferents raons, i totes elles de pes. Primer de tot perquè creiem que l’artista pintor i dibuixant és un ofici, que potser s’aparta de la utilitat més prosaica d’altres, però que ha estat creat per l’Home, també, a partir de l’enfrontament amb la Necessitat. Dintre les motivacions que han desvetllat les necessitats que presenta una Naturalesa hostil, hi ha la sensibilitat i el treball per expressar i manifestar les emocions i els sentiments que l’han portat, entre altres camins, a manifestar-se plàsticament amb l’antiquíssim ofici de pintar i dibuixar. Actualment s’ha desvirtuat o desenfocat aquest ofici i en molts casos s’ha elevat l’artista plàstic a uns pedestals que s’allunyen d’aquesta realitat més senzilla, més bella i molt més útil a la meravellosa aventura de l’evolució humana. L’artista no és un ésser sobrenatural que està per sobre del bé, del mal i de la raó; l’artista practica un ofici al servei del consemblant, més sofisticat, potser; que treballa amb l’eina de la sensibilitat, segur; però un ofici igual de digne i d’emocionant que tots els que hi ha en aquest Museu. Ramon Calsina sempre va tenir una veritable passió pel seu ofici de pintor i el seu va ser un llarg i intens aprenentatge. Era el seu instrument i el necessitava per poder canalitzar amb rigor i honradesa una extraordinària imaginació; per resoldre els problemes tècnics, sense caure en el ridícul, que li plantejava aquesta imaginació; i per manifestar les seves inquietuds, els seus dubtes, per intentar contestar-se les preguntes que li formulava la Vida. Tothom ha reconegut, per sobre de qualsevol altra consideració, aquest domini de l’ofici. En les obres de Calsina, darrere una aparença d’irrealitat, d’uns personatges grotescos, d’una visió satírica, hi ha, en una visió més profunda, una tendresa, una empatia. Els seus personatges són éssers imperfectes, inacabats,


però Calsina s’hi acosta com una persona a mig fer, com ells, que se sent solidària de la seva realitat. Calsina s’hi acosta amb amor i això els dóna dignitat. En el conjunt de la seva obra hi ha molts personatges als quals dóna aquesta dignitat a través d’un ofici. Ens els mostra treballant, ensenyant-nos allò que saben fer, el que han estat capaços d’aprendre i és precisament això el que els dóna esperança i dignitat. Hem procurat seleccionar obra de Ramon Calsina que mostri aquests personatges que tant s’adiuen amb el contingut del Museu. I ha estat una feina feliç i plena de sorpreses completar el contingut d’aquesta exposició. Creiem que Ramon Calsina estaria molt content, amb la seva gran curiositat i la inesgotable capacitat per sorprendre’s i emocionar-se, passejant per aquestes sales, contemplant la meravellosa aventura humana del treball i la intel·ligència. Ramon Calsina Garcés Fundació Ramon Calsina

El maquinisme 1970 - 75 x 105 cm Llapis París i carbó sobre cartró


La collita 1968 - 50 x 65 cm Oli sobre fusta


ร€via de Montรกn 1950 - 73 x 60 cm Oli sobre tela


El taberner 40 x 30 cm Llapis ParĂ­s sobre paper


El pastador de pa 1958 - 45 x 61 cm Llapis ParĂ­s acolorit sobre paper

Repartint el pa 1970 - 45 x 61 cm Llapis ParĂ­s acolorit sobre paper


L’enclusa 1980 - 81 x 100 cm Oli sobre tela


Maternitat 1980 - 100 x 70 cm Aquarel路la


L’antic estudi del carrer Comtal 1955 - 70 x 100 cm Oli sobre tela

Vitraller treballant 37 x 30 cm Carbó sobre paper


Projecte de vidriera artĂ­stica 1968 - 53 x 38 cm Pintura al tremp


Evocaci贸 dels companys 1960 - 45 x 61 cm Llapis Par铆s acolorit sobre paper


La pau solemne 31 x 37 cm Litografia

L’home immortal 31 x 37 cm Litografia


Cartell “Douleur” 32 x 24 cm Pintura al tremp


Els pagesos 1958 - 48 x 65 cm Llapis ParĂ­s sobre paper


PERFIL BIOGRÀFIC Ramon Calsina Nascut l’any 1901 en un família de flequers del barri del Poblenou de Barcelona, Ramon Calsina mostra de ben petit el seu talent per al dibuix. Als 14 anys entra a la Llotja mentre treballa i aprèn, a Casa Espinagosa, la tècnica de les vidrieres artístiques, art que mai més abandonarà. A cavall de la trentena, guanya dos cops la beca Amigó Cuyàs, cosa que li permet viatjar per Espanya i passar un any i mig a París per a millorar la seva tècnica, assolint cert èxit tant amb cartells publicitaris com amb dibuixos per a revistes. De Calsina se’n valora el seu estil personalíssim, allunyat dels convencionalismes de l’època; l’humor càustic dels seus dibuixos i el domini depurat de l’ofici i les seves diverses tècniques (dibuix, pintura, litografia, gravat, vidre...). El seu major èxit de joventut arriba l’any 1934 amb una exposició individual a la Sala Parés molt celebrada entre els intel·lectuals, sobretot escriptors. Acabada la Guerra Civil, Calsina comença una etapa difícil. Els seus avaladors són fora el país i l’ambient de la Barcelona derrotada li és hostil. Es tanca al seu taller preparant les exposicions anuals, però s’allunya dels cercles comercials per no compartir-ne la manera d’entendre el fet artístic.

Autoretrat 1921 - 34 x 23 cm Carbó sobre paper

A finals dels 50 i durant els 60 canvia la sort del pintor amb el reconeixement d’amics i entitats culturals, l’entrada d’un oli al Museu d’Art Modern de Catalunya, l’aparició en la seva vida del mecenes Estrada Salarich i la consecució del premi Inglada Guillot de dibuix. Són els anys en què fa les vidrieres de l’església de Sant Esteve de Granollers, una sèrie de vitralls sobre els oficis per al Banc Transatlàntic de Barcelona i il·lustracions per al Quixot i per a una edició d’Els contes d’Edgar Allan Poe. Ramon Calsina va morir, sense deixar el pinzell fins els últims mesos de la seva vida, l’any 1992. Amb un públic fidel i entusiasta, però un escàs reconeixement oficial, se’l podria definir com el pintor que mai no va estar de moda. Si es repassa el que s’ha escrit sobre Calsina, però, hi ha unanimitat: un ofici extraordinari que li permet la total llibertat per expressar una personalitat exuberant i un reconeixement de la seva integritat, de ser fidel a unes fermes conviccions davant d’unes modes canviants que obeïen, a ulls del pintor, a interessos allunyats de la finalitat última de l’Art, que és el diàleg íntim i personal de l’espectador amb cada obra.


Museu de la Vida Rural Carretera de Montblanc, 35 43440 l’Espluga de Francolí Conca de Barberà www.museuvidarural.cat


Calsina i els oficis