Page 1


interior

29/9/09

19:58

Página 1

LA BATALLA OCULTA La primera impressió que hom rep davant una obra d’Antonio Hervás és de densitat, d’intensitat. És un impacte seriós, massís. Us quedeu una mica parats. No encerteu a dir res... i feu ben fet. Davant de la pintura, de l’escultura, cal romandre en silenci, el mateix silenci exigible per escoltar música. Al cap de poc percebreu dintre vostre la remor de les onades, l’espetec del sol a les teulades, la suavitat d’una pell humana, l’aspror de l’arena de gra gros, la fugissera impressió d’algú que passa quasi invisible pel vostre costat... Són elements que es fan molt corporis, i que se us acumulen endins, perquè aneu entrant en el món de l’artista. Ell ha aconseguit fer-nos copartícips no només del resultat de la seva obra, sinó també del combat lliurat per executar-la, durant el qual aquells elements que destrieu un per un, que abasteu amb tots els vostres sentits, se li havien imposat a ell de forma ineludible des del pou de les seves dèries. Els crítics de les moltíssimes exposicions fetes per Hervás parlen dels colors, de les textures, dels blaus infinits, dels cels que semblen pous, de les pells que semblen dunes i de les dunes que semblen eternitat. Tot això, que ajuda certament a acostar-se a l’obra, deixa de banda, però, un factor determinant, el procediment, la seqüència del treball, aquella càrrega de pacient labor artesana, que no acaba en les fases apreses de l’ofici, ans en l’intent i la fallida personals, en la nova provatura i encert. Aquest és un capital atribuïble a l’artista Hervás de manera inapel·lable. I li és vàlid no només per a la pintura, sinó constatable també en les intrigants i contundents escultures que ens ofereix. Observeu els grans quadres: en aquestes superfícies el suport, comunament la noble fusta, de vegades sembla integrar-se, llisa o incisa, al color aplicat; i també, i és important, el tot acaba amb un tractament d’allisat i brill no feridor, que al seu torn crea aigües i celísties i generoses semitransparències. Orgullosa exclusiva d’aquest pintor, que ha ressuscitat les tècniques prerenaixentistes del tremp, un artista eternitzat - i és el seu destí- en la lluita constant abans al·ludida. Al capdavall, doncs, endevinem el present més valuós que ens pot fer Hervás, el testimoni de la permanent brega amb les dèries, la indeturable fuga alhora endins i enfora cap a una meta que, sortosament, queda sempre un xic més lluny, i ens invita a tots, i a ell el primer, a viure intensament el miracle de la creació inacabada, que es resol, un cop més, en l’impuls d’una nova temptativa. L’artista surt del pou i retorna a les tenebres de les seves dèries d’on extraurà la llum. Per explicar la tragèdia, Federico Garcia Lorca deia que a cada moment es pot desencadenar un esclat exterminador des d’un punt invisible “donde tiembla enmarañada - la oscura raíz del grito“. Josep Vallverdú


interior

29/9/09

19:58

Página 2

VESTIGIS Aquesta exposició arrenca cap a l’any 1991. Quan es van fer les obres per construir el Canal Olímpic de Catalunya a Castelldefels, s’hi van trobar les restes extraordinàriament ben conservades d’un naufragi d’època medieval. El llagut, punt de partida de la mostra, permet a l’artista concebre una impressionant obra plàstica que gira a l’entorn de les causes i les conseqüències del naufragi. La investigació d’Hervás, però, no només se centra en la ficció del naufragi. L’artista va més enllà i plasma el seu treball amb una tècnica pictòrica medieval: la pintura al tremp d’ou, que atorga una intensa lluminositat i vivor als seus quadres. L’autor ens transporta a un món d’esperes, angoixes, desesperacions i desconsols. Indaga en la tragèdia del moment: el desassossec dels mariners, que ja es veuen nàufrags i de les dones que els esperen, que ja es veuen vídues. Tot a partir dels senyals que les restes del llagut ens expliquen de la seva existència: Vestigis. A part de la pintura de gran format que embelleix les parets de la sala, Hervás complementa l’exposició amb escultures. Escultures de metall que també simbolitzen, de nou, vestigis de la nau enfonsada. Un tros de fusta que un cap entortolliga, Beatus ille, una Troballa en forma de dos cistells esparracats... però també aparicions del mar i de la seva bellesa, com en la peça Nau, autèntica joia

d’argent fos que evoca la silueta d’un vaixell, o una Ondina en plena acció, fonent-se amb l’aigua. Hervás no ha volgut presentar la seva exposició sense una aportació al Museu relacionada amb la mostra. En consonància amb el títol, l’artista ha usat com a suport del seu art les tapes de diverses bótes que formaven part de la col·lecció del Museu. Vestigis, segurament, de la ruralia catalana, de la pagesia de la Conca, simbolitzada en l’agricultura dels ceps i l’elaboració del vi, que Antonio Hervás ha banyat amb la seva pintura, en homenatge al Museu i en homenatge a l’Espluga de Francolí. Així mateix, arran de l’exposició s’ha dut a terme l’edició de cinquanta estampes d’un gravat sobre l’Ermita de la Santíssima Trinitat de l’Espluga de Francolí. Antonio Hervás Amezcua és un artista d’una llarga trajectòria, caracteritzada pel seu talent en el treball de la llum i dels colors, per l’aproximació als temes històrics, per l’experimentació, la investigació i la recerca contínues. Tot i ser un artista consagrat, Hervás fuig de l’acomodació i obre nous camins. L’exposició Vestigis ens ofereix una excel.lent oportunitat per capbussarnos en el seu món creatiu, que se’ns fa tan proper a la sensibilitat de l’home del camp, que viu en una íntima connexió amb la naturalesa, que, amb el treball esforçat, li ofereix els seus fruits però que alhora pot provocar naufragis.


interior

29/9/09

19:58

PĂĄgina 4

Sorres Tremp d’ou brunyit 162 x 130 cm


interior

29/9/09

19:58

Página 6

Derelicte

Esferes del seny

Tremp d’ou brunyit

Tremp d’ou brunyit

162 x 130 cm

100 x 100 cm


interior

29/9/09

19:58

Página 8

Beatus Ille Escultura en bronze a la cera perduda Peça única 121 x 18 x 17,5 cm

Troballa Escultura de bronze a la cera perduda 70 x 56 x 28 cm Cessió de Lourdes Martínez del Amo

Nau Baixrelleu en plata 14,5 x 15 x 1 cm Fotografia: Charo J. Olmos


interior

29/9/09

19:58

Página 10

Aigües del Delta

Desconsol

Tremp d’ou brunyit

Tremp d’ou brunyit

162 x 130 cm

162 x 130 cm


interior

29/9/09

19:58

Página 12

Jaume March. El jove baró

Segell

Tremp d’ou i pa d’or brunyit

Tremp d’ou i pa d’or brunyit

162 x 130 cm

162 x 130 cm


interior

29/9/09

19:58

Página 14

Nàufrag Prebenda Tremp d’ou brunyit

Tremp d’ou i pa d’or brunyit

162 x 130 cm

162 x 130 cm


interior

29/9/09

19:58

Página 16

PERFIL BIOGRÀFIC

Nascut a Jaén l’any 1951, Antonio Hervás Amezcua viu a Gavà, Barcelona, des de l’any 1966. A la ciutat comtal va realitzar els seus estudis artístics i es va graduar en Procediments Murals per l’Escola d’Arts Aplicades de la Llotja l’any 1980 i en Pintura i Gravat per la Facultat de Belles Arts Sant Jordi dos anys després.

Fotografia: Salvador Sáez

Artista multidisciplinar, Hervás domina un ampli ventall de gèneres i tècniques que van des de la pintura i el gravat a l’escultura, l’obra mural i, fins i tot, l’orfebreria. En aquest sentit, no és estrany veure en les seves exposicions algunes joies. Dins la mostra Vestigis podem comprovar-ho amb la peça Nau, una delícia de plata. Des de la seva primera exposició, l’any 1972, Hervás ha gaudit del reconeixement tant de crítica com de públic i les seves mostres s’han pogut veure a països com Brasil, Estats Units, Islàndia, Alemanya, Finlàndia, Israel... Ha passat llargues

temporades pintant a Islàndia o a Los Angeles, on va viure i pintar sota el mecenatge d’Arnold Ashkenazy, que volia ampliar amb l’obra d’Hervás la seva col·lecció artística. La seva obra es pot contemplar a molts museus espanyols, com el d’Albacete, i europeus, com el Parc Arqueològic Europeu de ReinhelmBliesbruck, on Hervás va realitzar l’exposició celta En el mirall de la princesa, però la podem trobar també en altres institucions com l’Instituto Cervantes de Sao Paulo, a Brasil, o el Ministeri d’Assumptes Exteriors d’Israel, a Jerusalem. Així mateix, es pot gaudir de les seves escultures a la Plaça Francesc Macià, de Gavà, o a la Rambla Modolell, de Viladecans, on es troba la seva escultura en bronze Homenatge a la pagesia. Darrerament ha dut a terme al Museu Marítim de les Drassanes de Barcelona l’exposició Les Sorres X i a l’Alfolí de la Sal de l’Escala, Camins de mar. www.hervasamezcua.org


Vestigis - ANTONIO HERVÁS AMEZCUA  

Exposició Temporal Museu de la Vida Rural Del 10.10.09 - 07.03.10

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you