Page 1

Fotografia: ManĂŠ Espinosa

10 anys de museus 10 seleccions del fons 2003 - 2013


El passat remot

La prehistòria, l’antiguitat, l’època medieval i la moderna... un passat ben llunyà que l’arqueologia ens acosta. Les mostres de poblament més antic a Sant Cugat són del neolític, i des d’aleshores diversos assentaments de més o menys durada es van situar dispersos pel municipi actual, restant després desocupats i abandonats.

passat: cementiris calcolítics, poblats de l’edat del ferro i d’època ibèrica, vil·les romanes, masos medievals, els vestigis de la primera vila... La pràctica de l’arqueologia al fil d’aquest creixement permet ampliar l’estudi de les societats del passat i conèixer com hem evolucionat.

No serà fins a l’època medieval que, amb la vila, es fixarà el poblament a tocar del monestir i de la parròquia de Sant Pere, esdevenint l’origen de la ciutat actual. Precisament ara el creixement de la ciutat i dels seus serveis torna a posar al descobert les restes d’aquest

El Museu du a terme la gestió arqueològica a Sant Cugat, mirant de fer compatible el desenvolupament urbanístic i el treball arqueològic. Procura per la recerca per poder interpretar les troballes, i és receptor dels materials que es recuperen, que resten com a testimonis d’aquest passat remot.

1. Vas. Cova de la Torre Negra Calcolític (vers 2.700 - 2.200 aC) Ceràmica És el vas més antic del museu. Acompanyava com a aixovar els enterraments realitzats a la cova funerària de la Torre Negra. Donació Ramon Millet

3. Rella d’arada Jaciment de Can Fatjó dels Aurons. Segles XIV-XV. Ferro. Rompre noves terres i llaurar els camps per sembrar-hi llavors, era feina contínua per conrear cereal. Aquesta rella prové d’un mas medieval ara ja inexistent.

2. Ara funerària de Luci Vero Tutano Jaciment de Can Cabassa Segle III dC. Pedra sorrenca. Petit altar dedicat al difunt Luci Vero Tutano, segurament un dels propietaris de la vil·la romana localitzada a Can Cabassa.

4. Barral Jaciment del Carrer Santiago Rusiñol, 15 Segles XVI-XVII Ceràmica Recipient per contenir líquids, que formava part de la vaixella de cuina de les llars de l’època. MSC, 1841

Excavació carrer Major 31. Fotografia: Arrago


El monestir (1/2)

1000 anys de vida monàstica van condicionar del tot Sant Cugat. El monestir era centre de vida benedictina i cultura, però també una important institució senyorial i feudal. Des de la seva fundació al segle IX, fins a l’expulsió dels monjos el 1835, dirigí els designis dels santcugatencs. Per començar, el nom: l’advocació al màrtir Cugat va esdevenir aviat el nom del lloc. Des dels temps medievals, quan religió i poder estaven fortament units, el monestir era l’amo i senyor del terme de Sant Cugat, el “castrum Octavianum”. Les seves extenses propietats i els lligams familiars amb la noblesa el van fer partícip del poder i influent en el país.

Però amb els nous aires del pensament il·lustrat i el liberalisme va anar perdent pes fins que fou clausurat el 1835. Un element tan cabdal en la història de Sant Cugat, i avui seu principal del museu, per força ha d’estar-hi representat. Per bé i per mal, els objectes més valuosos a l’abadia el 1835 foren o bé traslladats sense retorn a les institucions culturals del moment, o bé espoliats. Però mantenim encara l’impressionant conjunt arquitectònic, i una interessant col·lecció d’objectes i documents que dóna compte de la força del monestir.

1. Memorias históricas del real monasterio de San Cucufate del Vallés Imprès a Barcelona, 1790 El monjo Benet de Moxó recollí en aquest escrit els fets més rellevants de la història de l’abadia, amb la fi de ressaltar el seu esplendor i la seva contribució a la societat. MSC, 2136

3. Butlla del papa Climent IV 1265-1268 Bronze Les butlles acompanyaven els documents oficials del papa com a garantia d’autenticitat. En aquest cas no es conserva el document papal. MSC, 1683

2. Gibrell Segle XVI Bronze Aquest recipient podria haver estat utilitzat per a la higiene personal dels monjos. MSC, 1969

4. Estils Segle XI Os Abans de passar a net l’escriptura al pergamí, els escrivans prenien notes sobre taules de cera amb l’estil: amb el punxó escrivien, i amb l’extrem pla o arrodonit esborraven per reaprofitar la taula. MSC, 1505, 1506, 1507


La vinya i el vi

Sant Cugat va ser sempre agrícola, fins ben entrat el segle XX. El conreu predominant de cereal per fer pa, i una mica de vinya per elaborar vi, existeix ben bé des dels romans i és plenament vigent a l’època medieval. Són conreus mediterranis, que es poden guardar i consumir a llarg termini. Però als segles XVIII i XIX la vinya pren protagonisme i esdevé motor de prosperitat econòmica. Sant Cugat s’especialitza aleshores en el vi, fins al punt que entorn el 1850 el ven a Barcelona, però ha de comprar cereal, oli i llegums.

a les entrades, i els nous habitatges dels rabassaires ja incorporen el seu propi celler. Aquesta adaptació culmina el 1922 amb la construcció del Celler Cooperatiu, fruit de l’esforç dels socis per treure més rendiment del seu raïm. Però la fil·loxera a finals del XIX, i la transformació de la ciutat al llarg del XX, fan que els ceps desapareguin del tot. Aquesta activitat vitivinícola, des del treball a les vinyes fins a l’elaboració i comerç del vi, amb tot el que l’acompanya, ha deixat una forta petjada a la ciutat que el Museu vetlla per retenir.

Les masies s’amplien amb grans cellers, les cases pageses de la vila obren cups 1. Ensofradora Segle XX Ferro S’emprava per aplicar sofre als ceps i combatre la malura, una malaltia provocada per fongs. El color groc és degut al sofre. MSC, 342 2. Rajola de cup Any 1877 c/ de la Sort, 29-33 Ceràmica Els cups, els dipòsits subterranis sobre els que es trepitjava el raïm i on s’iniciava la fermentació del most, eren revestits amb rajoles vidriades. Aquesta fou produïda pels terrissers Arpí Massana l’any 1877, segons es llegeix a la inscripció.

Fotografia: Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès

3. Bótes Segle XX Fusta i ferro Bótes de diferents mides on es guardava el vi omplien els cellers de Sant Cugat. La més gran prové d’un celler particular al carrer de la Sort. La més petita fou elaborada per Joan Joaquin, el darrer boter en actiu a Sant Cugat. MSC, 3302. Donació de la família Camps MSC, 1336. Donació de Joan Joaquin Ibern


L’arquitectura

El patrimoni arquitectònic de la ciutat és un fort valor perquè reté la seva història i dóna caràcter al paisatge urbà. Esglésies romàniques, masies tradicionals, cases pageses de caire popular, des de la del rabassaire més senzill a la de l’hisendat benestant, xalets modernistes d’estiuejants de fa cent anys, el mercat, l’estació del tren i molts altres, tots contribueixen a enriquir la visió del nostre racó de món. La seva conservació és doncs fonamental, però de vegades i per diferents raons, es fa impossible.

Felins alats c. 1900 Carretera de Gràcia Bronze Aquest parell de felins flanquejava l’entrada d’una casa a la carretera de Gràcia, gairebé al punt on acabava la vila tradicional i començava l’eixample per a estiuejants que s’inicià a finals del segle XIX. Els nous xalets seguien l’estètica del moment, que introduia una ornamentació poc present fins aleshores a l’antiga vila. MSC, 1611

Fotografia: Mané Espinosa

El museu aposta sempre per la conservació de l’arquitectura i de les coses in situ, al seu lloc. Però quan no pot ser, resta aleshores el recurs de la documentació i la selecció d’aquelles peces que són testimoni d’una manera de construir, d’una forma de viure o d’un determinat gust artístic. Es recuperen així balustres, rajoles, elements escultòrics, etc. que poc a poc conformen un catàleg dels materials de l’arquitectura històrica a Sant Cugat.


El món dels nostres avis

En les darreres dècades el nostre món ha evolucionat a un ritme vertiginós: la fi del franquisme i l’arribada de la democràcia, la modernització del país, la revolució tecnològica i la societat de la informació, la globalització. A Sant Cugat, el pas “de vila rural a ciutat de serveis” indica a més un canvi radical en l’activitat econòmica, tota una transformació demogràfica i una expansió urbanística sense precedents.

1. Àlbum de postals de Sant Cugat Primera meitat de segle XX Paper fotogràfic Aquest àlbum de confecció particular conté una bona col·lecció de postals de Sant Cugat i sobretot del monestir, realitzades pels fotògrafs Roisin i Thomas. MSC, 2133. Donació particular. 2. Placa de “Agua Sant Medi” c.1920 Llauna La masia de can Gener de Sant Medir venia aigua de la seva font a Barcelona, i marcava les garrafes amb aquestes plaques. MSC, 1632. Donació de Joaquim Villaronga 3. Pala de rentar roba Mitjans segle XX Fusta Abans que arribessin les rentadores, calia rentar la roba a mà. La pala servia per picar la roba en remull i estovar la brutícia per treure-la millor. MSC, 3306. Donació de la família Camps Fotografia: Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès

Tot plegat fa que la història dels nostres avis, encara que propera en els temps, sigui molt llunyana ja a la nostra realitat. Precisament molts d’ells han començat a donar al museu objectes d’ús personal, d’ús propi, que conceben ja com a peça de museu perquè saben que representen un món que ha quedat enrere. Es configura així una part del fons amb un component emotiu especial, que juntament amb altres elements del mateix període, representa la nostra memòria col·lectiva més recent. 4. Tisora d’esquilar Mitjans de segle XX Ferro Quan els carros tirats per mules o cavalls eren el mitjà de transport habitual, aquests animals rebien tot tipus d’atenció. L’esquilada per higiene buscava també uns efectes decoratius en l’animal, que s’aconseguien amb aquest tipus de tisora. MSC, 1521. Donació de Gumersind Pasqual 5. Fulletons de sessions cine 1945-1947 Paper El cinema era una gran atracció, que el poders de l’època aprofitaven per fer propaganda. Aquests fulletons publiciten les sessions de cinema al Casino Nacional de Sant Cugat, al carrer Santa Maria, que incloïen edicions del NODO. Donació de la família Camps.


El tapís contemporani i l’art tèxtil

El Museu del Tapís Contemporani, com a museu viu, evoluciona en els seus aspectes museogràfics i divulgatius per apropar el coneixement del tapís contemporani a tothom. Fins l’any 2009 les col·leccions pròpies de tapís es centraven en la producció realitzada a la manufactura Aymat i Sant Cugat. L’exposició temporal Escola Catalana del Tapís. El tapís contemporani català, que a banda de Sant Cugat es va poder veure a Terrassa i Angers (França), va tenir una gran èxit de públic i, sobretot, va posicionar el museu del tapís entre els i les artistes tèxtils. Moltes van veure el projecte com una oportunitat perquè la seva obra trobés un espai idoni per la

Aurèlia Muñoz Homenatge a Leonardo 1980 Seda natural Aquesta peça va ser donada per l’artista l’any 2010. Forma part d’una sèrie de peces que recerquen la intervenció i interacció de l’espai obert i ambiental, incorporant l’estudi geomètric i espaial, formant part del anomenats “ocells estels”, i que poden arribar a dimensions d’entre 8 i 10 metres d’amplada, inspirats per formes aèries naturals i artificials. El total de la donació d’aquesta artista sumen 12 peces de gran qualitat. Algunes d’elles han participat en exposicions internacionals de primer nivell. MSC, 2144. Donació Aurélia Muñoz i hereus

Joan Miró i Josep Royo a les manufactures Aymat. Fotografia: Carles Cabanas

conservació i divulgació del seu llegat. Arran d’aquest projecte es van rebre donacions d’Aurèlia Muñoz i hereus, família Aymat, Dolors Oromí, Lluïsa Ramos, Maria Assumpció Raventós, Edith Schaar, entre altres, i alhora va rebre en dipòsit els fons d’art tèxtil contemporani del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, i properament rebrà el fons de tapís contemporani del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Tot aquest conjunt de col·leccions, junt amb les existents, conformaran la nova museografia del Museu del Tapís Contemporani, que en breu es podrà gaudir a la seu de la Casa Aymat.


El monestir (2/2)

La presència del monestir a Sant Cugat no sols ha influït al llarg dels segles de forma social, econòmica o urbanística, sinó que també ha sigut i és una font d’inspiració per artistes, tant locals com

foranis, sent retratat des dels seus inicis, com es pot veure al retaule del Martiri de Sant Cugat (Museu Nacional d’Art de Catalunya)

Lluís Rigalt (Barcelona 1814-1894)

Durant el romanticisme, els artistes cercaven la recuperació del passat com a símbol d’identitat, les edificacions medievals eren una potent font d’inspiració i estudi. En són referents la publicació “Recuerdos i bellezas de España” on Francisco Javier Parcerisas ja il·lustrava la importància del monestir al volum dedicat a Catalunya, o amb aquestes aquarel·les de Lluís Rigalt, que van passar a formar part de les col·leccions del Museu l’any 2005, i que són de gran interès per veure l’estat de l’edificació en aquells moments.

1. Claustros del Monasterio de Sn. Cucufate del Vallés c. 1868 Aquarel·la sobre paper MSC, 972 2. Monasterio de Sn. Cucufate del Vallés – Triabside c. 1868 Aquarel·la sobre paper MSC, 973 3. Monasterio de Sn. Cucufate del Vallés c. 1868 Aquarel·la sobre paper MSC, 974

Fragment del “Martiri de Sant Cugat” d’Ayné Bru. 1502-1507. Fotografia: MNAC


Per tots els gustos. Diversitat de col·leccions artístiques

Els fons artístics del Museu, ja siguin propis i en dipòsit, són d’una procedència variada. Aquest fet es característic en la majoria dels fons artístics municipals, que en el cas de Sant Cugat es conformen en dues estructures, els fons artístics dels museus, d’arrel més històrica i específica, com l’art tèxtil contemporani, i els fons d’art municipal, gestionats pel departament de Cultura i custodiats i conservats pels Museus de Sant Cugat. Aquests fons heretats, o d’arrel municipal, tenen la característica que la seva entrada a les col·leccions ha sigut molt

Pere Formiguera Sèrie Via Dolorosa 1989/2005 Impressió digital sobre alumini Aquesta peça va ser produïda pel museu en motiu del premi “Musa de l’art 2005” atorgat a Pere Formiguera. Després de la seva exposició va passar a formar part de les col·leccions pròpies, i s’han cedit per exposicions pròpies i d’altres organismes.

oberta. Al contrari que els fons del Museu del Tapís Contemporani, especialitzats en tapís i art tèxtil del s. XX fins l’actualitat, incloent els fons de la Manufactura Aymat, les col·leccions són d’una gran diversitat de disciplines i estils: pintura, gravat, escultura, dibuix, etc... Com a exemple, a Sant Cugat viuen, treballen o han col·laborat fotògrafs catalans de primera línia, com Humberto Ribas, Kim Manresa, Pep Àvila o Pere Formiguera entre altres.


L’art local

La conservació del patrimoni artístic local, com a part de la tasca museística, ha dut a la conformació d’una col·lecció artística eclèctica. La preservació de la memòria artística de Sant Cugat forma part, doncs, de les línies de treball dels museus. En aquest aspecte, la tasca és important ja que els artistes més veterans poc a

Teresa Farrés (1916-2011) 1. Sagrada família amb àngel 1964 Oli sobre tela MSC, 945 2. Verge amb el nen 1965 Oli sobre fusta MSC, 946

Fotografia: Jordi Garcia

poc ens van deixant, i el museu intenta que dins les seves col·leccions hi pugui haver representats exemples de qualitat d’aquests artistes locals, alguns dels que ens han deixat al llarg d’aquest 10 anys: Miquel Casajoana, Joan Martí, Teresa Farrés, entre altres...

Aquests exemples són mostra d’una etapa marcada pels temes religiosos, tractats amb un cert aire bizantí i icònic, que també mostra en dissenys d’estampes de l’època. El total de la donació realitzada per l’artista en vida va ser d’una vintena de peces, formada principalment per dibuixos i pintures.


De Sant Cugat al món

Sant Cugat, al igual que altres poblacions metropolitanes, sembla que hagi de quedar a l’ombra de la ciutat de Barcelona, no sols com a capital econòmica i administrativa, sino també a nivell cultural. Aquesta centralització és del tot errònia en els plantejaments culturals. Potser Sant Cugat no ofereix la diversitat d’atractius que pot oferir la grandària física de Barcelona, però si ofereix uns eixos qualitatius de primer ordre amb ressò internacional. El monestir és un dels exemples de l’arquitectura medieval millor conservats i d’importància cabdal per entendre Josep Grau-Garriga Realitat o esperança 1970 Tapís d’alt lliç Dipòsit Generalitat de Catalunya

Fotografia: Fons Museu del Tapís Contemporani

l’evolució del romànic a Catalunya i el sud d’Europa. Josep Toutain, dibuixant i editor veí de La Floresta-Sant Cugat, va exportar internacionalment el còmic i la il·lustració catalana arreu del món. Pel que fa al tapís cal fer referències al moviment internacional de la Nouvelle Tapisserie. A Sant Cugat va néixer i viure un dels principals protagonistes del moviment, en Josep Grau-Garriga, representant destacat de l’anomenada Escola Catalana del Tapís, que s’emmarca com un subgrup d’aquest moviment artístic internacional.

La peça forma part dels tapissos que no es van arribar a comercialitzar i van quedar als magatzems quan la manufactura Aymat va tancar al públic. La col·lecció es va oferir a organismes públics per la seva conservació. Una part va ser adquirida per la Generalitat de Catalunya i l’altra per l’Ajuntament de Sant Cugat. No va ser fins la obertura de la Casa Aymat com a museu, l’any 2003, que aquesta col·lecció fragmentada es va tornar a reunir dins el fons del Museu del Tapís Contemporani, per poc a poc ampliar-se amb altres dipòsits de fons públics, com els del Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona, avui dins el projecte de Museu del Disseny de Barcelona, o properament els fons de tapís del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.

10 anys de museus. 10 seleccions del fons  

Lones que formaven part de l'exposició celebrant els 10 anys dels Museus de Sant Cugat.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you